Taula de continguts
50 les relacions: Alquí, Època dels quarks, Àtom, Borà (grup), Butà, Catenació, Cautxú de silicona, Classificació nutricional bàsica, Compostos d'organofluor, Diborà, Dilatació tèrmica, Dineutró, Doble enllaç, Electronegativitat, Energia, Energia (desambiguació), Energia de dissociació, Energia de Hartree, Energia nuclear, Enllaç C-Bi, Enllaç C-H, Enllaç C-O, Enllaç C-Se, Enllaç químic, Equivalència entre massa i energia, Estabilitat del nucli atòmic, Età, Fórmula de Weizsäcker, Fissió nuclear, Heli 4, Isomerització, Mecanisme de reacció, Model d'enllaç estret, Nanotub de carboni, Núclid màgic, Nucleosíntesi de les supernoves, Organosilícic, Parell de Cooper, Perfluorooctà, Propà, Radiació gamma, Radioactivitat, Reacció nuclear, Reacció nuclear en cadena, Reactor nuclear, Reactor nuclear de fusió, Secció eficaç, Tautomeria cetoenòlica, Teoria d'enllaç de valència, Urani.
Alquí
440x440px Els alquins són hidrocarburs alifàtics amb almenys un triple enllaç covalent entre dos àtoms de carboni.
Veure Energia d'enllaç і Alquí
Època dels quarks
En cosmologia física, l'època dels quarks fou el període de l'evolució del jove univers en què les forces fonamentals de la gravetat, l'electromagnetisme, la força forta i la força feble havien assumit la seva forma actual, però la temperatura de l'univers encara era massa elevada perquè els quarks s'unissin per formar hadrons.
Veure Energia d'enllaç і Època dels quarks
Àtom
Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.
Veure Energia d'enllaç і Àtom
Borà (grup)
Estructura polièdrica del ''nido''-decaborà(14) B10H14 Un borà és un hidrur de bor, un compost químic inorgànic de fórmula molecular general B_H_ amb m > n, o els seus derivats.
Veure Energia d'enllaç і Borà (grup)
Butà
El butà és un compost químic del grup dels hidrocarburs, la qual molècula està constituïda per quatre àtoms de carboni enllaçats linealment i deu àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és C4H10.
Veure Energia d'enllaç і Butà
Catenació
Representació de la molècula de nonà, hidrocarbur amb nou àtoms de carboni enllaçats un rere l'altre. Catenació és el fenomen que experimenten alguns elements químics d'enllaçar-se mitjançant enllaç covalent tres o més àtoms iguals, un rere l'altre, formant estructures semblants a cadenes.
Veure Energia d'enllaç і Catenació
Cautxú de silicona
Una peça no curada de cautxú de silicona líquida El cautxú de silicona és un elastòmer (material semblant al cautxú) compost per silicona — un polímer — que conté silici juntament amb carboni, hidrogen i oxigen.
Veure Energia d'enllaç і Cautxú de silicona
Classificació nutricional bàsica
''Fong de color groc'' La classificació nutricional bàsica són grups d'organismes, dividits segons les fonts d'energiaper a viure, créixer i reproduir-se.
Veure Energia d'enllaç і Classificació nutricional bàsica
Compostos d'organofluor
Prozac Els compostos d'organofluor (o compostos orgànics del fluor) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i fluor (F) (enllaç C-F).
Veure Energia d'enllaç і Compostos d'organofluor
Diborà
El diborà, diborà(6) o hexahidrur de dibor, és un compost químic de la família dels borans (el més senzill en estat pur) amb la fórmula B2H6.
Veure Energia d'enllaç і Diborà
Dilatació tèrmica
Dilatòmetre antic. La dilatació tèrmica és el fenomen que provoca la variació de les dimensions d'una substància, especialment dels materials metàl·lics, en resposta als canvis de la seva temperatura.
Veure Energia d'enllaç і Dilatació tèrmica
Dineutró
El dineutró és una partícula formada per dos neutrons.
Veure Energia d'enllaç і Dineutró
Doble enllaç
Un doble enllaç en química és un enllaç químic entre dos elements químics que impliquen quatre enllaços d'electrons en lloc dels dos usuals en els enllaços simples.
Veure Energia d'enllaç і Doble enllaç
Electronegativitat
Mapa de potencial electroestàtic d’una molècula d’aigua, on l’àtom d’oxigen té una càrrega més negativa (vermella) que els àtoms d’hidrogen positius (blaus) L'electronegativitat és una magnitud química que mesura la força d'atracció que exerceix un àtom sobre els electrons d'un altre àtom en un enllaç químic.
Veure Energia d'enllaç і Electronegativitat
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Energia d'enllaç і Energia
Energia (desambiguació)
* En física i química.
Veure Energia d'enllaç і Energia (desambiguació)
Energia de dissociació
Animació de la dissociació d'una molècula diatòmica AB en dos àtoms, A i B. L'energia de dissociació, simbolitzada per D, és l'energia requerida per dissociar, o trencar, una molècula en dues parts.
Veure Energia d'enllaç і Energia de dissociació
Energia de Hartree
L'energia de Hartree (simbolitzada Eh) és la unitat d'energia del sistema d'unitats atòmiques, va rebre el seu nom en honor del físic anglès Douglas Hartree.
Veure Energia d'enllaç і Energia de Hartree
Energia nuclear
Lenergia nuclear és l'energia que sorgeix de partícules que formen el nucli dels àtoms de cada element químic i que s'obté en modificar aquests nuclis per mitjà de certes reaccions nuclears.
Veure Energia d'enllaç і Energia nuclear
Enllaç C-Bi
La química de l'organobismut és la química dels compostos organometàl·lics que contenen un enllaç químic carboni-bismut (C-Bi).
Veure Energia d'enllaç і Enllaç C-Bi
Enllaç C-H
L'enllaç carboni-hidrogen (enllaç C-H) és un enllaç entre els àtoms de carboni i hidrogen que pot ser trobat en molts compostos orgànics.
Veure Energia d'enllaç і Enllaç C-H
Enllaç C-O
Els compostos d'organooxigen (o compostos orgànics de l'oxigen) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i oxigen (O) (enllaç C-O).
Veure Energia d'enllaç і Enllaç C-O
Enllaç C-Se
Els compostos d'organoseleni (o compostos orgànics del seleni) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i seleni (Se) (enllaç C-Se).
Veure Energia d'enllaç і Enllaç C-Se
Enllaç químic
Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.
Veure Energia d'enllaç і Enllaç químic
Equivalència entre massa i energia
L'equació E.
Veure Energia d'enllaç і Equivalència entre massa i energia
Estabilitat del nucli atòmic
L'estabilitat d'un nucli atòmic és la tendència que aquest té a romandre sencer, sense "trencar-se", és a dir, la tendència que l'energia d'enllaç dels nucleons (neutrons i protons) que formen el nucli atòmic sigui prou estable perquè no produeixi la separació d'aquests (fissió nuclear).
Veure Energia d'enllaç і Estabilitat del nucli atòmic
Età
Letà és un compost químic del grup dels hidrocarburs, la qual molècula està constituïda per dos àtoms de carboni enllaçats entre ells i sis àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és C2H6.
Veure Energia d'enllaç і Età
Fórmula de Weizsäcker
En física nuclear, la fórmula de Weizsäcker, també coneguda com a fórmula semiempírica de la massa (SEMF, en anglès), és una fórmula que s'usa per a aproximar la massa i altres propietats d'un nucli atòmic.
Veure Energia d'enllaç і Fórmula de Weizsäcker
Fissió nuclear
Representació animada de la fissió nuclear, un neutró impacta amb un nucli i el divideix en dos nuclis més petits, alliberant-se tres neutrons que poden impactar amb d'altres nuclis recomençant el procés. Central nuclear de fissió Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.
Veure Energia d'enllaç і Fissió nuclear
Heli 4
L'àtom d'heli. A la imatge es mostren el nucli atòmic (en rosa) i la distribució del núvol d'electrons (en negre). El nucli (a dalt a la dreta) de l'heli 4 és, en realitat, esfèricament simètric i s'assembla molt al núvol d'electrons, encara que quan es tracta de nuclis més complicats això no sempre es compleix.
Veure Energia d'enllaç і Heli 4
Isomerització
Isomerització del ''cis''-retinal en el ''trans''-retinal. La isomerització és una reacció química que consisteix en la transformació d'una molècula en un dels seus isòmers.
Veure Energia d'enllaç і Isomerització
Mecanisme de reacció
El mecanisme de reacció és el conjunt d'etapes en les quals es desenvolupa una reacció química.
Veure Energia d'enllaç і Mecanisme de reacció
Model d'enllaç estret
Estructura de banda de GaAs en el model d'enllaç estret, mostrant els forats pesats, forats lleugers, forats dividits. En la física de l'estat sòlid, el model d'enllaç estret (o model TB) és un enfocament per al càlcul de l'estructura de la banda electrònica mitjançant un conjunt aproximat de funcions d'ona basades en la superposició de funcions d'ona per a àtoms aïllats situats a cada lloc atòmic.
Veure Energia d'enllaç і Model d'enllaç estret
Nanotub de carboni
microscòpia de túnel d'escaneig d'un nanotub de carboni d'una sola paret. Un nanotub de carboni (CNT) és un tub fet de carboni amb diàmetres mesurats normalment en nanòmetres.
Veure Energia d'enllaç і Nanotub de carboni
Núclid màgic
Gràfic de la taula d'isòtops Un núclid màgic és un núclid amb un nombre de nucleons anomenat "màgic" perquè fa que el núclid sigui excepcionalment estable, molt més del que es podria esperar.
Veure Energia d'enllaç і Núclid màgic
Nucleosíntesi de les supernoves
l'observatori de raigs X Chandra La nucleosíntesi de les supernoves fa referència a la producció de nous elements químics dins de les supernoves.
Veure Energia d'enllaç і Nucleosíntesi de les supernoves
Organosilícic
Un organosilícic és un compost químic que conté àtoms de carboni enllaçats a àtoms de silici, que formen una cadena, i altres àtoms d'elements de no-metalls.
Veure Energia d'enllaç і Organosilícic
Parell de Cooper
En física de la matèria condensada, un parell de Cooper o parell BCS (parell Bardeen-Cooper-Schrieffer) és un parell d'electrons (o altres fermions) units a baixes temperatures d'una manera determinada per primera vegada el 1956 pel físic estatunidenc Leon Cooper.
Veure Energia d'enllaç і Parell de Cooper
Perfluorooctà
El perfluorooctà o octadecafluorooctà és constituït per una cadena de 8 àtoms de carboni (octà) amb àtoms de fluor com a únics substituents.
Veure Energia d'enllaç і Perfluorooctà
Propà
El propà és un compost químic del grup dels hidrocarburs, la qual molècula està constituïda per tres àtoms de carboni enllaçats linealment i vuit àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és C3H8.
Veure Energia d'enllaç і Propà
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Veure Energia d'enllaç і Radiació gamma
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Veure Energia d'enllaç і Radioactivitat
Reacció nuclear
Reacció nuclear del Liti amb Deuteri que dona dos nuclis Heli4. Reacció nuclear de fissió Reaccions nuclears de fusió al Sol Una reacció nuclear és un procés al qual, de manera espontània o induïda, un o més nuclis atòmics canvia la seva composició, és a dir el nombre de protons o de neutrons que conté.
Veure Energia d'enllaç і Reacció nuclear
Reacció nuclear en cadena
Esquema d'una reacció en cadena d'una fissió nuclear. 1 - Un àtom de Urani-235 absorbeix un neutró, i es divideix en 2 nous àtoms (productes de fissió) i deixa lliures 3 nous neutrons i certa energia d'enllaç. 2 - Un dels neutrons és absorbit per un àtom d'Urani-238, i no continua la reacció.
Veure Energia d'enllaç і Reacció nuclear en cadena
Reactor nuclear
Central nuclear de Leibstadt (Suïssa). El reactor es troba dins un mur de contenció semiesfèric. Reactor Maria, a Polònia. Un reactor nuclear és una màquina que forma el nucli de producció energètica d'una central nuclear i que té la funció de produir energia calorífica, a base d'alliberar-la del nucli d'àtoms d'urani en ser trencats, i en ser bombardejats amb neutrons.
Veure Energia d'enllaç і Reactor nuclear
Reactor nuclear de fusió
toroide Un reactor de fusió nuclear és un reactor nuclear que obté energia nuclear a partir de reaccions nuclears de fusió.
Veure Energia d'enllaç і Reactor nuclear de fusió
Secció eficaç
En física nuclear, la secció eficaç (cross section en anglès) es defineix com la probabilitat d'interacció entre dues partícules.
Veure Energia d'enllaç і Secció eficaç
Tautomeria cetoenòlica
Mecanisme de la '''tautomeria cetoenòlica''' del prop-1-en-1-ol (forma enòlica) i el propanal (forma cetònica). La tautomeria cetoenòlica és la tautomeria (equilibri químic entre isòmers) que presenten els compostos carbonílics amb un grup carbonil C.
Veure Energia d'enllaç і Tautomeria cetoenòlica
Teoria d'enllaç de valència
Formació d'un enllaç simple Cl-Cl mitjançant la compartició de dos electrons aportats un per cada àtom de clor, segons Lewis La teoria d'enllaç de valència (TEV) és una de les dues teories bàsiques, juntament amb la teoria dels orbitals moleculars (TOM) que empren la mecànica quàntica per descriure l'enllaç covalent.
Veure Energia d'enllaç і Teoria d'enllaç de valència
Urani
L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.
Veure Energia d'enllaç і Urani