Comunicació

557 les relacions: Abaix Khatun, Abalfat d'Isfahan, Abbas Ahval, Abbas Akasi, Abbas II, Abbas Mirza, Abbas Quli Mirza, Abd al-Aziz ibn Nadr Muhammad, Abd al-Hakk ben Sayf al-Din al-Dhilawi al-Bukhari Abu l-Majid, Abd al-Hamid ibn Ahmad, Abd al-Hayy Abu l-Hassanat Muhammad, Abd al-Karim Bukhari, Abd al-Karim Kashmirí ben Aklibat Mahmud ben Bulaki ben Muhammad Rida, Abd al-Karim Munxi, Abd al-Latif Mirza, Abd al-Qoddus, Abd al-Rahman ibn Soyundj, Abd al-Rahman Khan, Abd al-Razzak Baixtini, Abd al-Razzak Beg, Abd al-Razzak Samarkandi, Abd al-Riza Khan, Abd al-Samad Khan, Abd al-Wasi Djabali, Abd Al·lah ibn Ibrahim, Abd Al·lah ibn Iskandar, Abd-al-Aziz ad-Dhilawí, Abd-al-Hamid ibn Yahya ibn Sad al-Kàtib, Abd-al-Hayy ibn Abd-ar-Razzaq, Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman, Abd-al-Jabbar ibn Àhmad, Abd-al-Màlik (I) ibn Nuh, Abd-al-Màlik (II) ibn Nuh, Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah, Abd-al-Qàdir al-Jilaní, Abd-al-Qàdir Badauni, Abd-al-Raixid ibn Abd-al-Ghafur, Abd-Al·lah ibn al-Muqaffa, Abd-Al·lah ibn Àmir, Abd-Al·lah ibn Khàzim as-Sulamí, Abd-Al·lah ibn Maymun, Abd-Al·lah ibn Muàwiya, Abd-Al·lah ibn Tàhir, Abd-Al·lah Morvarid, Abd-ar-Rahman as-Sufí, Abd-ar-Rahman ibn Samura, Abd-ar-Razzaq al-Maymandí, Abdan, Abdi Paixà, Abdul Qader Bedil, ..., Abdullah Paixà Köprülüzade, Abhar, Abiward, Abjad, Abkhazos, Abraham d'Erevan, Abu Awn, Abu Bakr ibn Abi Salih, Abu Ishak ben Alptegin, Abu Kalidjar Garshasp I, Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad, Abu l-Fadl Muhammad ibn Husayn Katib Bayhaki, Abu l-Fath Khan Bakhtyari, Abu l-Fath Khan Jawanxir, Abu l-Fath Khan Zand, Abu l-Fath Mirza, Abu l-Fath Muhammad ibn Annaz, Abu l-Ghazi Bahadur Khan, Abu l-Hasan Khan al-Hadjdj al-Ardalani Fakhr al-Mulk, Abu l-Hasan Khan al-Mahallati al-Kohaki, Abu l-Hassan Xamsabadi, Abu l-Husayn Ahmad, Abu l-Khattab Muhammad, Abu l-Khayr, Abu Mahmud Hamid ibn al-Khidr al-Khudjandi, Abu Mansur ibn Abd al-Razzak, Abu Mansur Mamari, Abu Musa, Abu Nasr Hibatallah, Abu Sahl Ahmad, Abu Sahl al-Kukhandi, Abu Sahl Lakshan, Abu Sahl Muhammad, Abu Said Bahadur Khan, Abu Said Khan, Abu-Abd-Al·lah ibn Makula, Abu-Alí Àhmad ibn Xadan, Abu-Alí Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Balamí, Abu-Àhmad ibn Abi-Bakr, Abu-Dúlaf, Abu-Hanifa an-Numan, Abu-Hayyan at-Tawhidí, Abu-Hàmid al-Ghazalí, Abu-Hàtim ar-Razí, Abu-Issa al-Isfahaní, Abu-Issa al-Warraq, Abu-Kalijar, Abu-l-Barakat, Abu-l-Fadl al-Abbàs ibn al-Hussayn aix-Xirazí, Abu-l-Fadl Muhàmmad ibn Ubayd-Al·lah al-Balamí, Abu-l-Faraj al-Isbahaní, Abu-l-Fat·h Alí ibn Muhàmmad, Abu-l-Fat·h Yússuf, Abu-l-Hàssan al-Aixarí, Abu-l-Hàssan Alí al-Isfaraïní, Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Muhàmmad al-Qàïm, Abu-l-Layth as-Samarqandí, Abu-l-Qàssim Alí ibn Hàssan, Abu-l-Qàssim Harun, Abu-l-Qàssim Ibrahim Sultan, Abu-l-Qàssim Sultan, Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní, Abu-Mansur Abd-ar-Raixid, Abu-Màixar al-Balkhí, Abu-Múslim, Abu-Nasr Mansur, Abu-Nasr Mansur ibn Muskan, Abu-Nasr Mustawfí, Abu-r-Rayyan Àhmad, Abu-Saïd al-Jannabí, Abu-Saïd Gardezí, Abu-Saïd ibn Abi-l-Khayr, Abu-Sad Abd-al-Wàhid ibn Àhmad ibn Makula, Abu-Sàlama al-Khal·lal, Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq, Abu-Tàhir Muhàmmad ibn Baqiyya, Abu-Ubayda Màmar ibn al-Muthanna, Abu-Xujà Àhmad ibn al-Hussayn ibn Àhmad al-Isfahaní, Abu-Yazid al-Bistamí, Abu-Zayd al-Balkhí, Acilisene, Ad-Dinawarí, Adarnases, Adin Djoixnas, Afrasiab, Afxar, Afzal Khan, Afzal Khan Sukral·là al-Xirazi, Aga Khan II, Ahmad ibn Muhammad Ghaffari, Ahmad Xah Qajar, Ahmadilis, Ahmed Jevdet Paixà, Akbar, Al-Abiwardi, Al-Baghdadí, Al-Birjandi, Al-Biruní, Al-Fadl ibn Sahl ibn Zadhanfarukh, Al-Farabí, Al-Farghaní, Al-Hàkim (fatimita), Al-Jàhidh, Al-Mustawfi, Al-Quhí, Ala al-Din Husayn, Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad, Alà-ad-Dawla as-Simnaní, Alà-ad-Din Juwayní, Alí ibn al-Athir, Alí ibn Massud, Aleksandr Griboiédov, Ali ibn Il-Arslan, Ali ibn Mamun, Ali ibn Ubaydallah, Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla, Ali Khan al-Maraghi, Ali Padshah, Ali Reza Khan Qadjar, Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam, Allah Kuli Khan, Allahverdi Khan (armeni), Allahverdi Khan (georgià), Alp Arslan, Altuntaix, Ameixa Spenta, Amin al-Dawla Abd Allah Khan, Amin al-Dawla Mirza Ali Khan, Amin al-Sultan Aga Muhammad Ibrahim, Amir Coban, Amr ibn al-Layth, An-Nayrizí, Angra Mainyu, Anthony Jenkinson, Anuixa Khan, Ar-Razí, Araxes, Araziaix, Ardaixir Mirza Rukn al-Dawla, Ariamnes I, Arrajan, Art persa, Art safàvida, Aspàtines, Asurada, Atabegs de Yazd, Athir-ad-Din al-Abharí, Ètnies de l'Afganistan, Çağrı Beg Dawud, Àdud-ad-Dawla, Àhmad al-Ahsaí, Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix, Àhmad ibn Fadlan, Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí, Àhmad ibn Ismaïl, Àhmad ibn Sahl ibn Hàixim, Àhmad Sanjar, Àixraf Alí Khan, Àrabs del Khuzestan, Àzeris iranians, Babak Khorramdin, Bactriana, Badakhxan, Badghis, Badi al-Zaman, Badi al-Zaman Mirza, Baduspànides, Bagaran, Bagdad Khatun, Bagoes (eunuc), Bagoes (visir), Bagratuní, Bahà'u'llàh, Bahram Xah, Balkh, Balutxistan (regió), Bampur, Banakat, Bandar Abbas, Bardesanes, Barkyaruq, Barmàquides, Basili de Cesarea, Batalla de les Termòpiles (480 aC), Bawàndides, Bayhaki, Baykara, Bayram Khan, Beglerbegi, Bektaixisme, Bidar (ciutat), Bihar, Bihzad, Bijapur (Karnataka), Birjand, Bistanes, Bit Kassi, Bit Khamban, Bixapur, Boran, Budjnurd, Bukayr ibn Màhan, Burak Khan, Buran, Burhanpur, Burhànida, Buwàyhides, Cal·lístenes d'Olint, Califat Fatimita, Cambises I d'Anxan, Cambises II de Pèrsia, Capadòcia, Caracal·la, Caravanserrall, Cassandana, Cassi Dió, Cassites, Catifa persa, Càrmates, Ceràmica mina'i, Chogha Bonut, Cimmeris, Ciutat de Yarkand, Clifford Edmund Bosworth, Cobànides, Companyia Britànica de les Índies Orientals, Comtat de Gorgan, Coromitrene, Cultura de Jiroft, Cultura de l'Iran, Daï, Damghan, Dara Shukoh, Datafernes, Daurises, Daylamites (poble), Delsad Khatun, Demarat d'Esparta, Demòcedes, Deq (tatuatge), Derbent, Dhu-l-Faqar, Dió Crisòstom, Dimaskh Khwadja, Dinastia afxàrida, Dinastia jalayírida, Dinastia Qajar, Dinastia safàvida, Dinastia seljúcida, Diodor de Sicília, Dionisi de Milet (historiador), Districte de Baradust, Diwan (càrrec), Diwan (literatura), Djustànides, Doğubayazıt, Dost Muhàmmad, Dripetis, Duixanbe, Duris de Samos, Ecbàtana, Edat d'or de l'islam, Edessa (Mesopotàmia), El jardí emmurallat de la veritat, Elam, Elburz, Elefantina, Enciclopèdia dels Germans de la Puresa, Epifani I de Constància, Erevan, Fadl Allah Nuri, Fadlawayh, Farah, Faràmurz ibn Muhàmmad, Farúquides, Farid-ad-Din Attar, Farighúnida, Fat·h-Alí Khan, Fat·h-Alí Xah Qajar, Fayzabad, Fazlallah al-Hurufi al-Astarabadi, Fàlsafa, Fe bahà'í, Fedaí, Firdawsí, Firuzabad, Firuzkuh, Fuzūlī, Gabes (Pèrsia), Gandja, Gaugamela, Gaumata, Gawhar Shad, Gaykhatu, Gayomart, Gazaka, Gazal, Gazni, Gòbries, Göklan, Gúrides, Gedròsia, Gem, Georges Dumézil, Ghiyath al-Din Baysonghor, Ghiyath Beg Itimad al-Dawla, Ghudjduwan, Gilan, Gonbad-e Qabus, Goran, Gorgan (ciutat), Granic (riu), Gregori Bar Hebreu, Gulbarga, Gulpayagan, Gundixapur, Guyuk, Guzgan, Hadit, Hafiz-i Abru, Haifa, Haiku, Halal, Halicarnàs, Hamadan, Harun Bughra Khan, Hasan Coban, Hasan Kücük, Haydar Xah, Hàjib, Història de Xiraz, Horda d'Or, Hudimiri, Husayn Ali Mirza, Hussayn Bayqara, Iazidisme, Ibn Abbad, Ibn Abi-Tàhir Tayfur, Ibn al-Arabí, Ibn al-Baytar, Ibn an-Nadim, Ibn at-Tiqtaqà, Ibn Àtham al-Kufí, Ibn Battuta, Ibn Bibi, Ibn Hàwqal, Ibn Isfandiyar, Ibn Khaldun, Ibn Makula, Ibn Màhan, Ibn Qutayba, Ibn Turk, Ibn-i Yamin, Ibrahim ibn al-Àixtar, Ibrahim Inal, Ibrahim Sultan, Idris-i Bidlisi, Ildegízida, Iltutmix, Ilyàsida, Imad-ad-Dawla, Imad-ad-Din al-Isfahaní, Imperi Kuixan, Imperi Safàvida, Inaltigin, Iskandar ibn Úmar Xaykh, Ismaïl I, Ismaïl ibn Sebüktigin, Izz al-Din Husayn Xansabani, Jadidisme, Jahanara Begum, Jahangir, Jaipur, Jalal-ad-Din Mangubertí, Jalalabad, Jalula, Jamal-ad-Din al-Afghaní, Jamasp Namag, Jami at-Tawàrikh, Jangali, Javanrud, Jàfar as-Sàdiq, Jàfar ibn Yahya, Jiroft, Jizya, Jordi Cedrè, Jotxi, Jovià, Julià l'Apòstata, Justinià I, Kaifeng, Kakúyides, Kalantar, Kamal-ad-Din Abu-Amr al-Abharí, Kanat de Bukharà, Kanat de Txagatai, Kebab, Khaksar, Khalaj, Khalajs, Khalil Sultan, Khionites, Kilat-i Nadiri, Kirman, Kurd, Kurd del nord, Llac Urmia, Llengües de l'Afganistan, Llengües iràniques, Mahmud de Ghazna, Mahmud Ghazan, Majd al-Mulk, Mansur (I) ibn Nuh, Mansur II ibn Nuh, Mansur-al-Yaman, Maraix, Mawdud ibn Masud, Màlik Aixraf, Màlik-Xah I, Mehmed Esad Efendi (1570-1625), Mikàlida, Minaret de Jam, Mirza Ahmad Khan Ala al-Dawla, Mirza Taki Khan, Mirzə Fətəli Axundov, Miskawayh, Muhammad Iqbal, Muhammad Xah Qajar, Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí, Muhàmmad Khan, Muixaixa, Musa Khan, Muzaffar al-Din Kutlugh, Nakuk, Nassir-ad-Din at-Tussí, Nesea (Hircània), Nidham-al-Mulk, Nizam al-Din Ahmad, Nizami Gandjawi, Nur-ad-Din Muhàmmad II, Paixtus, Panjakent, Partukka, Pasha-zade Kemal, Peroz I, Persa antic, Persèpolis, Pir Husayn, Piri, Prehistòria de Mesopotàmia, Província de Badakhxan, Província de Baghlan, Província de Ghur, Província de Jowzjan, Qarakhànida, Radi de la Terra, Rafi al-Din al-Xirazi, Raixid-ad-Din, Regne d'Alània, Reinhart Dozy, René Grousset, Rukn-ad-Din Khurxah, Rumi, Safàrides, Salghúrida, Sanai, Satrapia de Gandhara, Sayyed Abdal·lah Behbahani, Sayyid Ahmad Kasrawi Tabrizi, Sayyid Alí Muhàmmad, Si-o-seh pol, Smerdis de Pèrsia, Sultanat Bahmànida, Sultanat de Bidar, Sultanat de Delhi, Tahmasp I, Takla Makan, Thomas Walker Arnold, Timurtaix Coban, Toghrul ibn Sunkur, Turan (Balutxistan), Txagataïdes, Ubayd-Al·lah ibn Ziyad, Urgut, Vall de Ferganà, Vladímir Minorski, Xador, Xahrazad, Xaikh Mahmud, Xams-ad-Din Juwayní, Xams-ad-Din Muhàmmad, Xàraf Khan Bidlisi, Xibànides, Xinjiang, Xiraz, Xirvanxah, Yaqub ibn al-Layth, Yarsanisme, Yezdegerd I, Yezdegerd II, Youtab, Zakarawayh ibn Mihrawayh, Zamasp, Zigurat, Ziyàrides, `Abdu'l-Bahà, 358 aC. Ampliar l'índex (507 més) » « Shrink índex

Abaix Khatun

Abaix Khatun (1263-1284) fou la darrera sobirana del Fars de la dinastia salghúrida d'atabegs (1264-1284).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abaix Khatun · Veure més »

Abalfat d'Isfahan

Abalfat d'Isfahan, de nom complet Abu-l-Fat·h Mahmud ibn Muhàmmad ibn Qàssim ibn Fadl al-Isfahaní, llatinitzat com a, va ser un matemàtic persa del, probablement nascut a Isfahan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abalfat d'Isfahan · Veure més »

Abbas Ahval

Abbas Ahval fou un militar àrab d'època preislàmica, que va comandar, juntament amb Amr al-Azrak, una algarada al Baix Eufrates que va devastar la regió durant el regnat d'Hormizd IV (589).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abbas Ahval · Veure més »

Abbas Akasi

fou gran visir de Muhammad Xah Qajar (1834-1848) del 1835 al 1848.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abbas Akasi · Veure més »

Abbas II

Abbas II (20 de desembre de 1633 - 25 de setembre de 1666) fou xa safàvida de Pèrsia (1642 - 1666).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abbas II · Veure més »

Abbas Mirza

fou príncep de la dinastia qajar de Pèrsia.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abbas Mirza · Veure més »

Abbas Quli Mirza

Abbas Quli Mirza fou un príncep qajar que va ocupar el govern de Kirman o Kerman a Pèrsia.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abbas Quli Mirza · Veure més »

Abd al-Aziz ibn Nadr Muhammad

Abd al-Aziz ibn Nadr Muhammad (mort vers 1681) fou un kan de la dinastia timúrida uzbeka branca dels toghay (djanides o astrakhànides) que va governar a Bukharà del 1647 al 1680.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd al-Aziz ibn Nadr Muhammad · Veure més »

Abd al-Hakk ben Sayf al-Din al-Dhilawi al-Bukhari Abu l-Majid

Abd al-Hakk ben Sayf al-Din al-Dhilawi al-Bukhari Abu l-Majid (Delhi gener de 1551-30 de juny de 1642) fou un escriptor indi.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd al-Hakk ben Sayf al-Din al-Dhilawi al-Bukhari Abu l-Majid · Veure més »

Abd al-Hamid ibn Ahmad

Abd-al-Hamid ibn Àhmad ibn Muhàmmad ibn Abd-as-Sàmad aix-Xirazí (mort vers 1118) fou un visir gaznèvida a cavall dels segles  i. Era d'una família que tradicionalment havia servit els governants locals, primer els samànides i després els gaznèvides.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd al-Hamid ibn Ahmad · Veure més »

Abd al-Hayy Abu l-Hassanat Muhammad

Abd al-Hayy Abu l-Hassanat Muhammad (Banda 1848-Lucknow 1886) fou un teoleg indi musulmà de l'escola hanafita, nascut a Banda al Bundelkhand.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd al-Hayy Abu l-Hassanat Muhammad · Veure més »

Abd al-Karim Bukhari

Abd al-Karim Bukhari (mort 1830) fou un historiador persa.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd al-Karim Bukhari · Veure més »

Abd al-Karim Kashmirí ben Aklibat Mahmud ben Bulaki ben Muhammad Rida

Abd al-Karim Kashmirí ben Aklibat Mahmud ben Bulaki ben Muhammad Rida (mort 1784) fou un historiador hindo-persa.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd al-Karim Kashmirí ben Aklibat Mahmud ben Bulaki ben Muhammad Rida · Veure més »

Abd al-Karim Munxi

Abd al-Karim Munxi (Munxi Mawlawi Muhàmmad Abd al-Karim Alawi) fou un historiador persa del, mort a tot tardar el 1851, probablement entre 1848 i 1851.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd al-Karim Munxi · Veure més »

Abd al-Latif Mirza

Abd al-Latif Mirza fou kan timúrida de Samarcanda (octubre de 1449 - 8 de maig de 1450), fill d'Ulugh Beg (1409-1449) i de Rokia Khatun Arolat.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd al-Latif Mirza · Veure més »

Abd al-Qoddus

Abd al-Qoddus ibn Sultan Muhammad ibn Sultan Payanda Muhammadzay Sardar (1840-1928), anomenat Sagasi, fou un polític i militar afganès del i començament del XX.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd al-Qoddus · Veure més »

Abd al-Rahman ibn Soyundj

Abd al-Rahman ibn Soyundj fou un general uzbek de la tribu d'Usun (Oysun) i principal figura de Balkh a la primera meitat del.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd al-Rahman ibn Soyundj · Veure més »

Abd al-Rahman Khan

Abd al-Rahman Khan (1844-1901) fou emir de l'Afganistan, fill d'Afdal Khan (el fill gran de Dost Muhammad Khan, fundador de la dinastia Barakzay. El 1853 era al Turquestan Afganès on el seu pare era governador de Balkh i va participar en les operacions que van portar a establir la sobirania afganesa sobre Kataghan, Badakhshan i Derwaz. Quan va morir Dost Muhammad (1863) va deixar el tron al seu fill Shir Ali Khan, excloent als dos germans grans d'aquest, Afdal Khan i Azam Khan, el que va portar a una guerra civil que va durar cinc anys. Afdal Khan va obtenir alguns èxits inicials però finalment fou derrotat i empresonat. Abd al-Rahman va fugir a Bukharà. El 1866 aprofitant que Shir Ali era a Kandahar es va apoderar de Kabul mercès a la traïció del general Rafik Khan, que es va girar contra Shir Ali. Afdal Khan fou alliberat i proclamat emir. Shir Ali fou derrotat a Kilat-i Ghilzay el 1867 i va perdre Kandahar. Poc després va morir Afdal i Abd al-Rahman (que tenia ambicions al tron) va sostenir les reclamacions del seu oncle Azam Khan, però les forces d'aquest i d'Abd al-Rahman associades, foren derrotades per Shir Ali (i els seus fill Yakub Khan i Zana Khan) prop de Gazni. Shir Ali va recuperar el poder, i Abd al-Rahman va haver de fugir primer a Waziristan i després a Pèrsia. Allí va anar a Mashad i va creuar el desert de Karakum en direcció de Khivà i Samarcanda. Va arribar a Taixkent on fou rebut pel governador rus del Turquestan, general Kaufmann, al que va demanar ajut, però li fou refusat, tot i que se li va donar una pensió i se li va permetre residir a Samarcanda on va restar 11 anys fins que Shir Ali fou derrotat pels britànics a la Segona guerra angloafganesa (1878-1880). Shir Ali va fugir i va morir i el seu successor, el seu fill Muhammad Yakub Khan, no va aconseguir mantenir el control de les tribus; el resident britànic Cavagnari fou assassinat i Yakub fou exiliat a l'Índia Britànica quedant el tron vacant. Davant l'expansió russa els britànics volien establir un Afganistan fort i amic que fes de tampó entre els dominis russos a Turquestan i els britànics a l'Índia. El tron fou ofert a Abd al-Rahman (juliol de 1880) en determinades condicions que deixaven notable influència als britànics, condicions acceptades per Abd al-Rahman a la conferència de Zimma el 31 de juliol i 1 d'agost de 1880. El 1883 el marques de Ripon va renovar les garanties britàniques i va concedir un subsidi anual a l'emir per pagar a les seves tropes i per les despeses de protecció de la frontera del nord-oest (de l'Índia Britànica). El 1886 va aplanar la revolta de les tribus ghilzay; el 1888 fou sufocada la rebel·lió d'Ishak Khan, fill d'Azam Khan. El 1891 va enviar les seves tropes a Hazarajat, un país independent enclavat a l'Afganistan, que pagava tribut a l'emir a canvi del lliure comerç, i que fou ocupat totalment el 1893. El Kafiristan, a l'oest de Chitral, poblat per tribus kafir que no eren musulmanes, fou annexionat el 1896, i els kafirs esdevingueren musulmans. La delimitació de fronteres fou un dels aspectes principals del seu regne. El 1887 es va produir l'incident de Pandjih que va estar a punt de provocar la guerra entre Rússia i Gran Bretanya, però el 1888 una comissió anglorussa va estudiar les fronteres del nord del país; el darrer conflicte amb els russos va quedar arranjat el 1895 per l'acord del Pamir que fixava el límit del territori de l'Afganistan en aquesta regió. L'emir volia incloure en Afganistan els territoris habitats pels paixtus, cosa a la qual s'oposava Gran Bretanya, però finalment es va arribar a l'acord Duran del 1893 que establia una marca fronterera en la qual ni l'emir ni el govern britànic podrien intervenir de cap manera. Va morir el 1901 i el va succeir el seu fill Habib Allah Khan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd al-Rahman Khan · Veure més »

Abd al-Razzak Baixtini

Abd-ar-Razzaq Baixtiní (mort en 1338) fou el primer dirigent de la revolta dels sabardars a Bayhaq.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd al-Razzak Baixtini · Veure més »

Abd al-Razzak Beg

Abd-al-Razzak Beg ibn Najaf Kuli Khan Dunbuli (1762/1763 - 1827/1828) fou un literat, poeta i historiador persa del període qajar, de la regió de Khoy i Salmas.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd al-Razzak Beg · Veure més »

Abd al-Razzak Samarkandi

Abd al-Razzak Samarkandi —Abd al-Razzak Kaman al-Din ibn Djalal al-Din Ishak al-Samarkandi— (Herat, 7 de novembre de 1413 - juliol o agost del 1482) fou un historiador i erudit persa dels timúrides al servei principalment de Shah Rukh.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd al-Razzak Samarkandi · Veure més »

Abd al-Riza Khan

Abd al-Riza Khan Amir Muayyad (Abd al-Reza Khan Amir Moayyad) (mort 1833) fou un governador i noble persa de Yadz.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd al-Riza Khan · Veure més »

Abd al-Samad Khan

Abd al-Samad Khan (mort 26 de juliol de 1737) fou un funcionari uzbek i mogul nascut a Agra en data desconeguda, que deia ser d'origen de Samarcanda i haver nascut a Agra en una visita dels seus pares.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd al-Samad Khan · Veure més »

Abd al-Wasi Djabali

Abd al-Wasi Djabali ben Abd al-Djami (mort el 1160), fou un poeta persa, nascut al Ghardjistan, panegirista del soldà seljúcida Sandjar, a la cort del qual va restar els catorze darrers anys de la seva vida.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd al-Wasi Djabali · Veure més »

Abd Al·lah ibn Ibrahim

Mirza Sultan Abd Al·lah Xirazi conegut com a Abd Al·lah ibn Ibrahim (Xiraz, 19 de març de 1433-Samarcanda 22 de juny de 1451) fou besnet de Tamerlà, net de Xah Rukh i fill d'Ibrahim Mirza, i kan dels timúrides de Transoxiana.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd Al·lah ibn Ibrahim · Veure més »

Abd Al·lah ibn Iskandar

Abd-Al·lah (II) ibn Iskandar ibn Janibeg o Abd-Al·lah Khan (1532/1533-1598) fou un kan uzbek dels xibànides del Kanat de Bukharà.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd Al·lah ibn Iskandar · Veure més »

Abd-al-Aziz ad-Dhilawí

El xa Abd-al-Aziz ad-Dihlawí (Delhi, 1746-1824) fou un teòleg indi, fill del xa Walí-Al·lah ad-Dihlawí.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd-al-Aziz ad-Dhilawí · Veure més »

Abd-al-Hamid ibn Yahya ibn Sad al-Kàtib

Abd-al-Hamid ibn Yahya ibn Sad al-Kàtib (mort en 750) fou el fundador del gènere epistolar àrab i un gran creador de recursos estilístics per adaptar la llengua àrab a la prosa profana.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd-al-Hamid ibn Yahya ibn Sad al-Kàtib · Veure més »

Abd-al-Hayy ibn Abd-ar-Razzaq

Abd-al-Hayy ibn Abd-ar-Razzaq Sarem Awrangabadi (1729-1782) fou un funcionari i poeta indi musulmà.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd-al-Hayy ibn Abd-ar-Razzaq · Veure més »

Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman

Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman al-Azdí o, senzillament, Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman fou governador del Khurasan per compte del califat abbàssida.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman · Veure més »

Abd-al-Jabbar ibn Àhmad

Abu-l-Hàssan Abd-al-Jabbar ibn Àhmad ibn Abd-al-Jabbar al-Hamadhaní al-Assadabadí, més conegut senzillament com a Abd-al-Jabbar ibn Àhmad (vers 935-1025) fou un teòleg mutazalita adepte de l'escola xafiïta en materia de dret.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd-al-Jabbar ibn Àhmad · Veure més »

Abd-al-Màlik (I) ibn Nuh

Abu-l-Fawaris Abd-al-Màlik ibn Nuh ibn Nasr, més conegut simplement com a Abd-al-Màlik (I) ibn Nuh o pels làqabs al-Màlik al-Muwàffaq en vida i al-Màlik al-Muàyyad pòstumament (944 - 961) fou emir de la dinastia samànida a Transoxiana i Khurasan (954-961).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd-al-Màlik (I) ibn Nuh · Veure més »

Abd-al-Màlik (II) ibn Nuh

Abu-l-Fawaris Abd-al-Màlik ibn Nuh ibn Mansur, més conegut com a Abd-al-Màlik (II) ibn Nuh (mort) fou emir samànida de Khurasan i Transoxiana del febrer a l'octubre del 999.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd-al-Màlik (II) ibn Nuh · Veure més »

Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah

Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah (16 de gener de 1568- juliol de 1598) fou kan uzbek xibànida de Transoxiana i Balkh.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah · Veure més »

Abd-al-Qàdir al-Jilaní

Muhyí-d-Din Abu-Muhàmmad Abd-al-Qàdir ibn Abi-Sàlih Jengi-Dost al-Jilaní Mazandarani (o al-Jilí), més conegut senzillament com a Abd-al-Qàdir al-Jilaní (regió de Gilan, Pèrsia, 1077 - Bagdad, 1166) fou un teòleg hanbalita i xeic sufí que va donar el seu nom a la tariqa de la qadiriyya, considerada com el més antic dels ordes sufís.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd-al-Qàdir al-Jilaní · Veure més »

Abd-al-Qàdir Badauni

Abd-al-Qàdir Badauni fou un historiador mogol nascut a Toda, a l'estat de Jaipur el 1540.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd-al-Qàdir Badauni · Veure més »

Abd-al-Raixid ibn Abd-al-Ghafur

Abd-ar-Raixid ibn Abd-al-Ghafur al-Hussayní al-Madaní at-Tattawí, més conegut simplement com a Abd-ar-Raixid at-Tattawí, fou un lexicògraf persa d'origen àrab nascut a Tatta i mort després del 1658.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd-al-Raixid ibn Abd-al-Ghafur · Veure més »

Abd-Al·lah ibn al-Muqaffa

Rōzbih pūr-i Dādōē, conegut després de convertir-se a l'islam com a Abd-Al·lah ibn al-Muqaffa o, més senzillament, com a Ibn al-Muqaffa (720-756), fou un autor persa en llengua àrab, un dels primers traductors a l'àrab de les obres literàries de les civilitzacions índia i iraniana i creador de la prosa literària àrab.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd-Al·lah ibn al-Muqaffa · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Àmir

Abu-Abd-ar-Rahman Abd-Al·lah ibn Àmir ibn Qurayx, més conegut simplement com a Abd-Al·lah ibn Àmir (la Meca, 626-680) fou un general àrab del clan dels Abd-Xams, parent del califa Uthman ibn Affan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd-Al·lah ibn Àmir · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Khàzim as-Sulamí

ʿAbd Al·lāh ibn Khāzim as-Sulamī —— (mort en 692) fou el governador omeia de Khurassan entre el 662–665 i el 683/84, abans d'esdevenir el governador nominal zubàyrida de la mateixa província entre el 684 i fins a la seva mort.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd-Al·lah ibn Khàzim as-Sulamí · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Maymun

Abd-Al·lah ibn Maymun al-Qaddah o, més senzillament, Abd-Al·lah ibn Maymun —— fou el profeta i fundador de l'ismaïlisme càrmata i un transmissor de tradicions entre els xiïtes imamites que va predicar a l'Iraq i a Salamya (Síria), on es va establir.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd-Al·lah ibn Maymun · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Muàwiya

Abd-Al·lah ibn Muàwiya, de nom complet Abd-Al·lah ibn Muàwiya ibn Abd-Al·lah ibn Jàfar ibn Abi-Tàlib, fou un noble haiximita que dirigí una revolució talibita (alides) a l'Iran occidental (744-747).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd-Al·lah ibn Muàwiya · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Tàhir

Abd-Al·lah ibn Tàhir (Nixapur, c. 798 - 26 de novembre del 844) fou un poeta, general i funcionari abbàssida governador hereditari del Khorasan (828-844). Pertanyia a la dinastia tahírida, d'origen persa i mawla, i client del governador de Sistan Talha ibn Abd-Al·lah al-Khuzaí. Era fill de Tàhir ibn al-Hussayn, el fundador de la dinastia tahírida amb capital a Nixapur. Fou un mecenes i protector de la literatura i la cultura. Disposava d'un grau palau a Bagdad que era la seu dels governadors de la ciutat, càrrec que per força temps va romandre en mans de membres de la família tahírida. Durant el govern del seu pare el va acompanyar a la campanya a al-Jazira contra Nasr ibn Xabath al-Uqaylí, partidari d'al-Amín. El 821 el seu pare va ser enviat al Khurasan i el califa al-Mamun va nomenar governador al fill per dirigir la regió entre Rakka i Egipte i li va donar tanmateix el comandament de l'exèrcit que combatia contra Nasr ben Shabath, el partidari d'Al-Amín. Va obligar a Nasr a sotmetre's el 825 i el 826/827 va anar a Egipte on els refugiats andalusos dirigits per l'aventurer Abd-Al·lah ibn as-Sarí, provocaven agitació i havien establert la República d'Alexandria. Es va apoderar dels seus caps, aconseguint restablir l'ordre. Els assetjats van obtenir l'aman i van poder sortir de la ciutat sans i estalvis amb la condició de no emportar-se cap esclau ni cap egipci i de no entrar en cap país musulmà. Els expulsats es van dirigir a Creta i la van conquerir el mateix 827 o al 828 i van establir l'Emirat de Creta. Després va anar al Jibal per aixecar tropes per combatre a Babak el khurramita i essent allí es va assabentar de la mort del seu germà Talha ibn Tàhir governador del Khorasan (828). El Califa li va encarregar d'assolir la successió del seu germà, però no en va prendre possessió; i el 829 va dirigir una campanya a l'Azerbaidjan contra Babak i els khurramites, però al-Mamun li va ordenar tornar al Khorasan per lluitar contra els kharigites de la província. Llavors va prendre formal possessió del govern a Nishapur (830). El nou califa al-Mu'tasim (833-842) no el volia com a governador però el va acabar confirmant. Des de llavors va tenir un govern molt encertat. Destaca la regulació de la utilització de l'aigua que era un problema pels pagesos. La seva tasca principal fou donar suport als seus vassalls els samànides de Transoxiana, i mantenir l'ortodòxia sunnita contra els xiïtes al nord d'Iran. Sota el califa al-Mútassim, va sufocar la revolta del pretendent alida Muhàmmad ibn al-Qàssim (834-835) a Guzgan. El 224 de l'hègira (838-839) es va enfrontar a la revolta al Mazanderan (que era part del govern de Khorasan) de l'isbahbad Mazyar ibn Karin ibn Wandadhurmuz, instigada per al-Afxín Khaydhar, i que volia tractar directament amb el califa, al qual finalment va capturar i el va enviar a l'Iraq per ser executat. Segons Gardizi el califa l'odiava i va intentar enverinar-lo però l'esclau encarregat va revelar el complot que va fracassar, però de les dades conegudes no es detecta cap enemistat entre el Califa al-Mutasim i Abd Allah ibn Tahir. Va morir el 845 i el va succeir el seu fill Tàhir ibn Abd-Al·lah.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd-Al·lah ibn Tàhir · Veure més »

Abd-Al·lah Morvarid

Abd-Al·lah Morvarid al-Kirmani Xihab-ad-Din ibn Xams-ad-Din Muhàmmad (mort 1516) fou un cortesà timúrida i poeta i músic fill de Muhammad Morvarid que fou visir d'Abu-Saïd i d'Husayn Baykara i que estava casat amb una filla del també visir timúrida Muzaffar Shabankara de Karabagh (mort 1486).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd-Al·lah Morvarid · Veure més »

Abd-ar-Rahman as-Sufí

Abu-l-Hussayn Abd-ar-Rahman ibn Úmar ibn Sahl as-Sufí ar-Razí, més conegut senzillament com a Abd-ar-Rahman as-Sufí (7 de desembre del 903 - 25 de maig del 986) fou un astròleg i astrònom d'origen persa.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd-ar-Rahman as-Sufí · Veure més »

Abd-ar-Rahman ibn Samura

Abu-Saïd Abd-ar-Rahman ibn Sàmura ibn Habib ibn Abd-Xams ibn Abd-Manaf ibn Qussayy ibn Kilab al-Quraxí al-Abxamí, més conegut simplement com a Abd-ar-Rahman ibn Sàmura (mort en 670), fou un general àrab musulmà que va establir el govern islàmic a Sistan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd-ar-Rahman ibn Samura · Veure més »

Abd-ar-Razzaq al-Maymandí

Abd-ar-Razzaq Abu-l-Fat·h ibn Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí, més conegut simplement com a Abd-ar-Razzaq al-Maymandí fou un visir gaznèvida de la segona meitat del.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abd-ar-Razzaq al-Maymandí · Veure més »

Abdan

Abdan ibn ar-Ràbit (m. el 899) fou un daï dels càrmates del sud d'Iraq.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abdan · Veure més »

Abdi Paixà

Abdurrahman Abdi Paşa, més conegut simplement com a Abdi Paşa (Anadolu Hisari, Bòsfor, ? - ?, Creta, març de 1692) fou un oficial i cronista otomà.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abdi Paixà · Veure més »

Abdul Qader Bedil

, nom complet Abul Ma'āni Mirzā Abdul-Qāder Bedil o Mawlānā Abul Ma'āni Abdul Qader Bedil, fou un famós poeta i sufí nascut a Azimabad (avui Patna, Índia), la seva família va pertànyer a la tribu barles a Balkh (Afganistan).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abdul Qader Bedil · Veure més »

Abdullah Paixà Köprülüzade

Abd Allah Paşa Köprülüzade (mort el 18 o 19 de juny de 1735) fou un militar i home d'estat otomà fill del gran visir Köprülü Fazıl Mustafa Paşa.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abdullah Paixà Köprülüzade · Veure més »

Abhar

Abhar és una ciutat de l'Iran, a mig camí entre Qazwin i Zandjan (a uns 87 km de cadascuna).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abhar · Veure més »

Abiward

Abiward és una ciutat de Turkmenistan, part d'un oasi amb Nasa, Baward i altres llocs.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abiward · Veure més »

Abjad

Un abjad és un tipus d'escriptura en què hi ha un símbol per a cada fonema consonàntic, anomenat de vegades com a alfabet consonàntic.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abjad · Veure més »

Abkhazos

Els abkhazos (Аҧсуа) són un poble pertanyent al grup lingüístic caucasià, molt afí als adiguesos i abazins o txerkessos, que viuen a Abkhàzia, Geòrgia i a Turquia.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abkhazos · Veure més »

Abraham d'Erevan

Abraham d'Erevan fou un historiador armeni del temps de Nadir Shah que va viure al en dates exactes desconegudes.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abraham d'Erevan · Veure més »

Abu Awn

Abu-Awn Abd-al-Màlik ibn Yazid al-Khurassaní (mort en 784) fou un general àrab de l'època abbàssida, nadiu de la ciutat de Gorgan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu Awn · Veure més »

Abu Bakr ibn Abi Salih

Abu-Bakr ibn Abi-Sàlih fou visir dels gaznèvides al.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu Bakr ibn Abi Salih · Veure més »

Abu Ishak ben Alptegin

Abu Ishak ben Alptegin (possible nom complet Abu Ishaq Ibrahim ibn Alptegin) fou soldà de Gazni.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu Ishak ben Alptegin · Veure més »

Abu Kalidjar Garshasp I

Abu Kalidjar Garshasp I Ala al-Dawla (mort 1051/1052), fou emir de la dinastia kakúyida (d'origen daylemita) del Jibal governant sobre Hamadan i parts del Kurdistan i Luristan (1041/1042 a 1045).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu Kalidjar Garshasp I · Veure més »

Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad

Abu-l-Fadl Muhàmmad ibn al-Hussayn ibn Muhàmmad, més conegut com Abu-l-Fadl ibn al-Amid o, senzillament, Ibn al-Amid, fou visir dels buwàyhides, fill d'un mercader de Qom que va exercir algunes funcions destacades al Khurasan i que el 933 era visir del ziyarida Wuixmaguir a Rayy, i l'any següent era un dels principals dignataris de Mardawij ibn Ziyar, general i emir daylamita que va governar al Jibal del 931 al 935, poc abans que aquest fou assassinat a Isfahan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad · Veure més »

Abu l-Fadl Muhammad ibn Husayn Katib Bayhaki

Abu l-Fadl Muhammad ibn Husayn Katib Bayhaki (Harithabad 995-21 de setembre de 1077) fou un historiador persa del segle XI.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu l-Fadl Muhammad ibn Husayn Katib Bayhaki · Veure més »

Abu l-Fath Khan Bakhtyari

Abu l- Fath Khan Bakhtyari fou un cap d'una de les faccions dels Bakhtyari (fracció haft lang) i cap tribal del grup.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu l-Fath Khan Bakhtyari · Veure més »

Abu l-Fath Khan Jawanxir

Abu l-Fath Khan Jawanxir (s. XVII-XVIII) fou fill del kan de Karabagh Ibrahim Khalil Khan Jawanxir, i per la seva germana era cunyat de Fat·h-Alí Xah Qajar de Pèrsia.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu l-Fath Khan Jawanxir · Veure més »

Abu l-Fath Khan Zand

Abu l-Fath Khan Zand (1755/1756-1787) fou el fill gran de Karim Khan Zand wakil de llinatge inak dels Zand.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu l-Fath Khan Zand · Veure més »

Abu l-Fath Mirza

Abu l-Fath Mirza Muayyid al-Dawla (mort 1912) fou un príncep qajar que va exercir nombrosos governs a Pèrsia.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu l-Fath Mirza · Veure més »

Abu l-Fath Muhammad ibn Annaz

Abu-l-Fat·h Muhàmmad ibn Annaz fou el fundador de la dinastia annàzida.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu l-Fath Muhammad ibn Annaz · Veure més »

Abu l-Ghazi Bahadur Khan

Abu l-Ghazi Bahadur Khan (24 d'agost de 1603-1663) fou kan arabxàhida de Khivà (Abu l-Ghazi I Bahadur Khan 1644 -1663) i historiador en llengua txagatai, fill d'Arab Muhàmmad Khan I (kan arabxàhida de Khwarizm, nom que fins al va portar el kanat progressivament conegut com a Khivà, 1602-1623).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu l-Ghazi Bahadur Khan · Veure més »

Abu l-Hasan Khan al-Hadjdj al-Ardalani Fakhr al-Mulk

Abu l-Hasan Khan al-Hadjdj al-Ardalani Fakhr al-Mulk (1862/1863- 1926) fou un polític iranià de la darrera època dels qadjars, que estava emparentat amb la família reial de Pèrsia pel seu matrimoni amb una princesa qadjar.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu l-Hasan Khan al-Hadjdj al-Ardalani Fakhr al-Mulk · Veure més »

Abu l-Hasan Khan al-Mahallati al-Kohaki

Sayyid Abu l-Hasan Khan al-Mahallati al-Kohaki fou imam dels ismaïlites nizarites de la línia kasemxàhida.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu l-Hasan Khan al-Mahallati al-Kohaki · Veure més »

Abu l-Hassan Xamsabadi

L'aiatol·là Abu-l-Hassan Xamsabadi (1908-1976) fou un influent líder religiós (mújtahid) d'Isfahan, d'una família originària del Mazanderan establerta al a Isfahan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu l-Hassan Xamsabadi · Veure més »

Abu l-Husayn Ahmad

Abu l-Husayn Ahmad ibn Sad al-Katib fou un oficial dels buwàyhides i escriptor en àrab del.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu l-Husayn Ahmad · Veure més »

Abu l-Khattab Muhammad

Abu l-Kattab Muhammad ibn Abi Zaynak Meklas al-Ajda al-Asadi fou el fundador de la secta xiïta dels kattabiya considerada extremista.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu l-Khattab Muhammad · Veure més »

Abu l-Khayr

Abu-l-Khayr (1412-1468) fou kan dels uzbeks (özbegs) de la dinastia xibànida, descendent de Xiban, el fill petit de Jotxi.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu l-Khayr · Veure més »

Abu Mahmud Hamid ibn al-Khidr al-Khudjandi

Abu-Mahmud Hamid ibn al-Khidr al-Khujandí, conegut simplement com a al-Khujandí, (vers 940 - 1000) fou un astrònom i matemàtic persa.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu Mahmud Hamid ibn al-Khidr al-Khudjandi · Veure més »

Abu Mansur ibn Abd al-Razzak

Abu Mansur Muhammad ibn Abd al-Razzak ibn Abd Allah ibn Farruk fou un important terratinent (dehqan) de Tus, oficial dels samànides i patró de l'obra Šāh-nāma (Šāh-nāma-ye Abū Manṣūrī).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu Mansur ibn Abd al-Razzak · Veure més »

Abu Mansur Mamari

Abu Mansur Mamari fou ministre (dastur) d'Abu Mansur ibn Abd al-Razzak (mort 961) comandant militar dels samànides de Transoxiana al Khurasan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu Mansur Mamari · Veure més »

Abu Musa

Abu Musa és una illa sota administració de l'Iran al golf Pèrsic que forma junt amb cinc illes més i algunes roques la subprovíncia d'Abu Musa, a la província d'Hormozgan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu Musa · Veure més »

Abu Nasr Hibatallah

Abu Nasr Hibatallah al-Farsi Kiwan al-Mulk Nizam al-Din (mort vers 1017) fou poeta i oficial gaznèvida de la segona meitat del, d'un família establerta a Lahore al servei dels gaznèvides.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu Nasr Hibatallah · Veure més »

Abu Sahl Ahmad

Abu Sahl Ahmad ibn Hasam al-Hamduwi fou un oficial gaznèvida del.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu Sahl Ahmad · Veure més »

Abu Sahl al-Kukhandi

Abu-Sahl al-Kukhandí fou visir dels gaznèvides al.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu Sahl al-Kukhandi · Veure més »

Abu Sahl Lakshan

Abu Sahl Lakshan (Khadja Abu Sahl Abd Allah ibn Ahmad ibn Lakshan al-Dabir) fou un oficial dels sultans gaznèvides Mahmud ibn Sebuktegin (998-1030) i Masud I ben Mahmud (1030-1041).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu Sahl Lakshan · Veure més »

Abu Sahl Muhammad

Abu Sahl Muhammad ibn Husayn al-Zuzani (mort entre 1050 i 1059) fou un cortesà gaznèvida sota els sultans gaznèvides Mahmud ibn Sebuktegin (998-1030) i Masud I ben Mahmud (1030-1041).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu Sahl Muhammad · Veure més »

Abu Said Bahadur Khan

Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-kan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu Said Bahadur Khan · Veure més »

Abu Said Khan

Abu-Saïd Khan ibn Kotxkunju fou kan uzbek xibànida de Transoxiana (1530-1533), cosí de Muhàmmad Xaibani (1500-1510) i besnet del timúrida Ulugh Beg (1405-1449) per línia femenina.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu Said Khan · Veure més »

Abu-Abd-Al·lah ibn Makula

Abu-Abd-Al·lah al-Hussayn ibn Alí ibn Jàfar al-Ijlí més conegut com a Abu-Abd-Al·lah ibn Makula (978/979-1055/1056) fou un destacat jurista musulmà, d'origen persa.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-Abd-Al·lah ibn Makula · Veure més »

Abu-Alí Àhmad ibn Xadan

Abu-Alí Àhmad ibn Xadan fou governador (amid) de Balkh sota el sultà seljúcida del Khorasan Çağrı Beg Dawud i el fill d'aquest Alp Arslan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-Alí Àhmad ibn Xadan · Veure més »

Abu-Alí Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Balamí

Abu-Alí Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Balamí, també conegut com a Amírak Balamí o al-Bal'ami-i Kučik, fou visir dels samànides.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-Alí Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Balamí · Veure més »

Abu-Àhmad ibn Abi-Bakr

Abu-Àhmad ibn Abi-Bakr ibn Hamad al-Kàtib fou un poeta i funcionari samànida de la primera meitat del.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-Àhmad ibn Abi-Bakr · Veure més »

Abu-Dúlaf

Abu-Dúlaf Míssar ibn Muhàlhil al-Khazrají al-Yanbuí, més conegut simplement com a Abu-Dúlaf, fou un poeta àrab que va viure a Pèrsia al.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-Dúlaf · Veure més »

Abu-Hanifa an-Numan

An-Numan ibn Thàbit ibn Zuta, més conegut per la seva kunya Abu-Hanifa (en àrab) o, abreujadament, com a Abu-Hanifa an-Numan (Kufa, Iraq, c. 699 - Bagdad, 18 de juny de 767), fou un teòleg i legislador religiós persa,Pakatchi, Ahmad and Umar, Suheyl, "Abū Ḥanīfa", in: Encyclopaedia Islamica, Editors-in-Chief: Wilferd Madelung and, Farhad Daftary.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-Hanifa an-Numan · Veure més »

Abu-Hayyan at-Tawhidí

Abu-Hayyan Alí ibn Muhàmmad ibn al-Abbàs at-Tawhidí al-Bahgdadí (?, entre 922 i 932 - Bagdad, vers 1023), més conegut simplement com Abu-Hayyan at-Tawhidí, fou un filòsof i escriptor musulmà en llengua àrab, potser nadiu de Nixapur o de Xiraz, però també s'esmenten Wasit i Bagdad com a llocs on va nàixer.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-Hayyan at-Tawhidí · Veure més »

Abu-Hàmid al-Ghazalí

Abu-Hàmid al-Ghazalí, conegut també amb el nom catalanitzat d'Algatzell i, entre els musulmans, com l'imam al-Ghazalí o Hújjat-al-Islam (Tus, Khorasan, c. 5 de juliol de 1057 - 19 de desembre de 1111), fou un teòleg, filòsof, jurista i mestre sufí considerat un dels pensadors més importants del món islàmic, representant el misticisme més profund.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-Hàmid al-Ghazalí · Veure més »

Abu-Hàtim ar-Razí

Abu-Hàtim Àhmad ibn Hamdan ar-Razí, més conegut simplement com a Abu-Hàtim ar-Razí, fou un poeta, escriptor i missioner (daï) ismaïlita a Rayy del, nascut a Pashapuya, al sud de Rayy.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-Hàtim ar-Razí · Veure més »

Abu-Issa al-Isfahaní

Abu-Issa al-Isfahaní fou un jueu suposadament d'Isfahan a Pèrsia (per la seva nisba) que es va declarar messies.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-Issa al-Isfahaní · Veure més »

Abu-Issa al-Warraq

Abu-Issa Muhàmmad ibn Harun al-Warraq, més conegut simplement com a Abu-Issa al-Warraq o Muhàmmad al-Warraq va ser un erudit escèptic musulmà.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-Issa al-Warraq · Veure més »

Abu-Kalijar

Abu-Kalijar al-Marziban ibn Sultan-ad-Dawla (Bàssora, maig/juny del 1009 - 1048) fou un soldà buwàyhida.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-Kalijar · Veure més »

Abu-l-Barakat

Abu-l-Barakat Hibat-Al·lah ibn Malkà al-Baghdadí al-Baladí, més conegut simplement com a Abu-l-Barakat, com a Àwhad az-Zaman (‘l'Únic del seu Temps') o com a al-Baladí (Balad, prop de Mossul, 1077 - Bagdad vers el 1164) fou un filòsof i metge d'origen jueu convertit a l'islam.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-l-Barakat · Veure més »

Abu-l-Fadl al-Abbàs ibn al-Hussayn aix-Xirazí

Abu-l-Fadl al-Abbàs ibn al-Hussayn aix-Xirazí o, més senzillament, al-Abbàs ibn al-Hussayn, fou un polític buwàyhida de l'Iraq.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-l-Fadl al-Abbàs ibn al-Hussayn aix-Xirazí · Veure més »

Abu-l-Fadl Muhàmmad ibn Ubayd-Al·lah al-Balamí

Abu-l-Fadl Muhàmmad ibn Ubayd-Al·lah al-Balamí fou visir samànida, potser ja sota Ismaïl ibn Àhmad (892-907) però només es té constància de la seva activitat sota Nasr (II) ibn Àhmad (914-943), pel que fou nomenat visir vers el 922, succeint a Abu-l-Fadl ibn Yaqub an-Naysaburí i va ocupar el càrrec fins al 937/938 en què el va substituir el fill de l'antic visir Abu Abd Allah Muhammad ibn Ahmad al-Djayhani, de nom Abu Ali Muhammad ibn Muhammad al-Djayhani.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-l-Fadl Muhàmmad ibn Ubayd-Al·lah al-Balamí · Veure més »

Abu-l-Faraj al-Isbahaní

Abu-l-Faraj Alí ibn al-Hussayn ibn Muhàmmad ibn Àhmad al-Quraixí al-Isbahaní (o al-Isfahaní), més conegut simplement com a Abu-l-Faraj al-Isbahaní (o al-Isfahaní) (en àrab أبو الفرج الأصفهاني), també anomenat a Occident Abulfaraj (Isfahan, 897 - Bagdad, 20 de novembre de 967) fou un historiador, literat i poeta àrab nascut a Pèrsia.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-l-Faraj al-Isbahaní · Veure més »

Abu-l-Fat·h Alí ibn Muhàmmad

Abu-l-Fat·h Alí ibn Muhàmmad (947/948 - 977) fou gran visir buwàyhida, fill i successor d'Abu-l-Fadl Muhàmmad ibn al-Hussayn ibn Muhàmmad.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-l-Fat·h Alí ibn Muhàmmad · Veure més »

Abu-l-Fat·h Yússuf

Abu-l-Fat·h Yússuf ibn Yaqub Xams-al-Wuzarà Qutb-ad-Din Nidham-al-Mulk fou visir gaznèvida del.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-l-Fat·h Yússuf · Veure més »

Abu-l-Hàssan al-Aixarí

Abu-l-Hàssan Alí ibn Ismaïl al-Aixarí, més conegut simplement com a Abu-l-Hàssan al-Aixarí —— (Bàssora, vers 874 – Bagdad, vers 936) fou un teòleg àrab fundador de l'escola teològica ortodoxa anomenada aixarisme.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-l-Hàssan al-Aixarí · Veure més »

Abu-l-Hàssan Alí al-Isfaraïní

Abu-l-Hàssan Alí ibn Fadl ibn Àhmad al-Isfaraïní fou el primer visir del sultà Mahmud de Gazni (998-1030).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-l-Hàssan Alí al-Isfaraïní · Veure més »

Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Muhàmmad al-Qàïm

Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Muhàmmad al-Qàïm fou un imam alida del Tabaristan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Muhàmmad al-Qàïm · Veure més »

Abu-l-Layth as-Samarqandí

Abu-l-Layth Nasr ibn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Ibrahim as-Samarqandí, més conegut com a Abu-l-Layth as-Samarqandí o com a Imam al-Hudà, fou un teòleg hanefita del (mort entre 983 i 1003).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-l-Layth as-Samarqandí · Veure més »

Abu-l-Qàssim Alí ibn Hàssan

Abu-l-Qàssim Alí ibn Hàssan ibn Muhàmmad ibn Abi-Hanifa fou visir de l'atabeg de Luristan Xams-ad-Dawla Ghazi Beg Aydoqmuix.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-l-Qàssim Alí ibn Hàssan · Veure més »

Abu-l-Qàssim Harun

Abu-l-Qàssim Harun ibn Alí ibn Zàfar al-Dandani Rabib al-Dunya wa l-Din fou visir de l'atabeg ildiguízida de l'Azerbaidjan, Uzbeg ibn Muhammad ibn Ildeguiz.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-l-Qàssim Harun · Veure més »

Abu-l-Qàssim Ibrahim Sultan

Mirza Abu-l-Qàssim Ibrahim Sultan fou un príncep mogol, únic fill de Karam el germà i rival d'Humayun (emperador 1530-1540 i 1555-1556).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-l-Qàssim Ibrahim Sultan · Veure més »

Abu-l-Qàssim Sultan

Abu-l-Qàssim Sultan (Narsapur al Sind, 1562-1629/1630) fou un feudatari beglar del Sind, d'una família lligada als arghúnides de Kandahar i Sind, suposats descendents d'Alí ibn Abi Tàlib; el seu avi va emigrar des de Samarcanda en temps de Shah Hasan Arghun (1521-1560) i va rebre el feu (pargana) de Jaheja, enllaçant per matrimoni amb Raja Versi, del clan rajput dels bhatti governant a, i de l'enllaç va néixer Shah Kasim Khan Zaman, el qual fou el pare d'Abu l-Kasum Sultan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-l-Qàssim Sultan · Veure més »

Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní

Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní, de nom complet Abu-l-Wafà Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Yahya ibn Ismaïl ibn al-Abbàs al-Buzajaní (Buzhgan, 10 de juny del 940 - Bagdad, juliol del 998), fou un gran matemàtic àrab d'origen persa, nascut a Buzajan, al Kuhistan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní · Veure més »

Abu-Mansur Abd-ar-Raixid

Abu-Mansur Abd-ar-Raixid Izz-ad-Dawla ibn Mahmud ibn Sebüktigin, més conegut senzillament com a Abd-ar-Raixid ibn Mahmud (1023-1052 o 1053) fou sultà gaznèvida (1049-1052).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-Mansur Abd-ar-Raixid · Veure més »

Abu-Màixar al-Balkhí

Abu-Màixar Jàfar ibn Muhàmmad ibn Úmar al-Balkhí, més conegut simplement com a Abu-Màixar al-Balkhí o, a Occident, com a Albumasar (Balkh, 10 d'agost del 787 - al-Wasit, 9 de març del 886), fou un filòsof, matemàtic i astròleg/astrònom persa de Bagdad, deixeble d'al-Kindí.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-Màixar al-Balkhí · Veure més »

Abu-Múslim

Abu-Múslim Abd-ar-Rahman ibn Múslim al-Khurassaní, més conegut senzillament com a Abu-Múslim — en persa ابو مسلمخراسانى; en àrab أبو مسلمعبد الرحمن بن مسلمالخراساني— (700 - 755) fou el cap de la revolució abbàssida al Khurasan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-Múslim · Veure més »

Abu-Nasr Mansur

Abu-Nasr Mansur ibn Alí ibn Iraq (potser Gilan, vers 970 – potser Gazni, vers 1036) va ser un matemàtic i astrònom persa de començaments del, més conegut simplement com a Abu-Nasr Mansur.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-Nasr Mansur · Veure més »

Abu-Nasr Mansur ibn Muskan

Abu-Nasr Mansur ibn Muskan fou cap de la cancelleria gaznèvida sota el sultans Mahmud de Ghazna (998-1030) i Massud I ibn Mahmud (1030-1040).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-Nasr Mansur ibn Muskan · Veure més »

Abu-Nasr Mustawfí

Abu-Nasr Mustawfí al-Isfahaní Aziz-ad-Din Àhmad ibn Àhmad ibn Muhàmmad ibn Abd-Al·lah (1079/1080-1133) fou un funcionari de la cort dels seljúcides a Iraq.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-Nasr Mustawfí · Veure més »

Abu-r-Rayyan Àhmad

Abu-r-Rayyan Àhmad ibn Muhàmmad al-Isfahaní fou visir dels buwàyhides.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-r-Rayyan Àhmad · Veure més »

Abu-Saïd al-Jannabí

Abu-Saïd al-Hàssan ibn Bahram al-Jannabí al-Hajarí, més conegut simplement com a Abu-Saïd al-Jannabí (nascut entre 845 i 855-mort en 913 o 914) fou un daï ismaïlita, fundador de l'estat càrmata a Bahrayn; era persa i nadiu de Ganaveh (en àrab, Jannaba), a la costa del Fars, i deia ser de descendència sassànida.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-Saïd al-Jannabí · Veure més »

Abu-Saïd Gardezí

Abu-Saïd Abd-al-Hayy ibn ad-Dahhak ibn Mahmud Gardizí, conegut com a Abu-Saïd Gardezí (mort vers 1061), fou un geògraf i historiador musulmà nadiu de Gardiz (Afganistan).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-Saïd Gardezí · Veure més »

Abu-Saïd ibn Abi-l-Khayr

Abu-Saïd Fadl-Al·lah ibn Abi-l-Khayr, més conegut com a Abu-Saïd ibn Abi-l-Khayr (Mehana o Mehna o Mayhana (Khurasan), 7 de desembre de 967- 12 de gener del 1049) fou un místic persa.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-Saïd ibn Abi-l-Khayr · Veure més »

Abu-Sad Abd-al-Wàhid ibn Àhmad ibn Makula

Abu-Sad Abd-al-Wàhid ibn Àhmad ibn Makula o, més senzillament, Abd-al-Wàhid ibn Makula (mort 1026), fou visir del buwàyhida Jalal-ad-Dawla, governant de Bàssora.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-Sad Abd-al-Wàhid ibn Àhmad ibn Makula · Veure més »

Abu-Sàlama al-Khal·lal

Abu-Sàlama Hafs ibn Sulayman al-Khal·lal, més conegut senzillament com a Abu-Sàlama al-Khal·lal (mort 750), fou un esclau alliberat de Kufa que va arribar a visir.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-Sàlama al-Khal·lal · Veure més »

Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq

Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq ibn Àhmad ibn Àssad as-Samaní fou un príncep samànida, cosí d'Àhmad ibn Ismaïl (907-914) i oncle del successor d'aquest, Nasr ibn Àhmad (914-943).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq · Veure més »

Abu-Tàhir Muhàmmad ibn Baqiyya

Abu-Tàhir Muhàmmad ibn Baqiyya, més conegut simplement com a Ibn Baqiyya, fou visir del buwàyhida Izz-ad-Dawla Bakhtiyar.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-Tàhir Muhàmmad ibn Baqiyya · Veure més »

Abu-Ubayda Màmar ibn al-Muthanna

Abu-Ubayda Màmar ibn al-Muthanna —— (728- vers 825), fou un filòleg àrab nascut a Bàssora.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-Ubayda Màmar ibn al-Muthanna · Veure més »

Abu-Xujà Àhmad ibn al-Hussayn ibn Àhmad al-Isfahaní

Abu-Xujà Àhmad ibn al-Hussayn ibn Àhmad al-Isfahaní ——, més conegut simplement com a Abu-Xujà al-Isfahaní (Bàssora, 1042/43 - després de 1107) fou un jurista xafiïta de Bàssora.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-Xujà Àhmad ibn al-Hussayn ibn Àhmad al-Isfahaní · Veure més »

Abu-Yazid al-Bistamí

Abu-Yazid (Bayazid) Tayfur ibn Issa ibn Suruixan al-Bistamí (Bistam, 804 - 874), conegut igualment com a Bayazid al-Bistamí o Bayazid Bistamí, fou un místic persa considerat com un dels primers grans mestres sufís de l'islam.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-Yazid al-Bistamí · Veure més »

Abu-Zayd al-Balkhí

Abu-Zayd Àhmad ibn Sahl al-Balkhí (Balkh, Khorasan, 850-934) va ser un erudit persa deixeble d'al-Kindí i fundador d'una important escola de geografia a Bagdad que duu el seu nom.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Abu-Zayd al-Balkhí · Veure més »

Acilisene

Acilisene (en algunes fonts apareix com Acisilene, en armeni Ekeleac), va ser una regió de l'antiga Armènia, al sud-oest del regne, en una zona situada a l'oest de Martiriòpolis.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Acilisene · Veure més »

Ad-Dinawarí

Abu-Hanifa Àhmad ibn Dàwud ad-Dinawarí, o simplement ad-Dinawarí (815-896), va ser un científic kurd en llengua àrab que va tractar sobre astronomia, agricultura, botànica, metal·lúrgia geografia, matemàtica i història.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ad-Dinawarí · Veure més »

Adarnases

Adarnases (آذرنرسه) fou un rei sassànida de Pèrsia de breu regnat.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Adarnases · Veure més »

Adin Djoixnas

Adin Djoixnas o Adin Goixnasp (en algunes fonts transcrit com a Adin Joshnas, Ayin Goshasp, Azin Joshnas, Azen Goshnasp) fou un comandant militar sassànida a les ordes del rei Ormazd IV (579-590).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Adin Djoixnas · Veure més »

Afrasiab

Afrasiab (o Afrasiyab) és un lloc en ruïnes de l'antiga Samarcanda, l'actual Uzbekistan, que va ser ocupat des del c. 500 aC al 1220 dC abans de la invasió mongola al.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Afrasiab · Veure més »

Afxar

Afxar (o Awshar) (en turc Afşar) són una tribu turquesa dels oghuz (ghuzz), que van emigrar des de la Transoxiana junt a les altres tribus de l'Àsia Central cap a Pèrsia al.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Afxar · Veure més »

Afzal Khan

Muhammad Afzal Khan o Muhammad Afdal Khan (1811-1867) fou emir de l'Afganistan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Afzal Khan · Veure més »

Afzal Khan Sukral·là al-Xirazi

Afdal o Afzal Khan Sukral·là al-Xirazi (1570-1639) fou un alt càrrec mogol del.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Afzal Khan Sukral·là al-Xirazi · Veure més »

Aga Khan II

Aga Khan II (Agha Khan-i Duwwum, o, menys conegut encara que correcte), va ser el títol que va prendre Aqa Ali Shah (Aqa 'Ali Shah) (Mahallat, Pèrsia, 1830 - Pune, Índia, agost de 1885), 47è imam dels musulmans nizarites ismaïlites.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Aga Khan II · Veure més »

Ahmad ibn Muhammad Ghaffari

Ahmad ibn Muhammad Ghaffari (mort a Daybul, Sind, el 1567) fou un historiador persa, d'una família establerta a Qazwin.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ahmad ibn Muhammad Ghaffari · Veure més »

Ahmad Xah Qajar

Ahmad Xah Qajar حمد شاه قاجار (21 de gener de 1898 - Neuilly-sur-Seine, 21 de febrer de 1930) fou el setè i darrer xa de la dinastia qajar de Pèrsia (1909-1925).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ahmad Xah Qajar · Veure més »

Ahmadilis

Els ahmadilís foren una dinastia d'emirs o atabegs de Maragha a l'Azerbaidjan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ahmadilis · Veure més »

Ahmed Jevdet Paixà

Ahmed Jevdet Paixà —en turc modern Ahmet Cevdet Paşa— (Lòvetx, en turc Lofça, Bulgària, Imperi Otomà, 22 de març de 1822 - Istanbul, 25 de maig de 1895) fou un escriptor i home d'estat otomà.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ahmed Jevdet Paixà · Veure més »

Akbar

Jalal-ud-Din Muhammad Akbar, també conegut com a rei dels reis Akbar-e-Azam o Akbar el Gran (14 d'octubre del 1542 – 27 d'octubre del 1605), fou el tercer emperador mogol.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Akbar · Veure més »

Al-Abiwardi

Abu-l-Mudhàffar Muhàmmad ibn Àhmad al-Abiwardí o, més senzillament, al-Abiwardí (mort en 1113) fou un poeta i genealogista àrab-persa d'ascendència omeia.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Al-Abiwardi · Veure més »

Al-Baghdadí

Abu-Mansur Abd-al-Qàhir ibn Tàhir ibn Muhàmmad ibn Abd-Al·lah at-Tamimí aix-Xafií al-Baghdadí (Bagdad, vers 980 - 1037) va ser un matemàtic, jurista xafiïta, teòleg aixarita i especialista en aqida.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Al-Baghdadí · Veure més »

Al-Birjandi

Abd Ali ibn Muhammad ibn Husayn Birjandi (Birjand, ?-1528) va ser un important astrònom d'època medieval a més de matemàtic i físic.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Al-Birjandi · Veure més »

Al-Biruní

Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà xiïta d'origen persa tadjik.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Al-Biruní · Veure més »

Al-Fadl ibn Sahl ibn Zadhanfarukh

Al-Fadl ibn Sahl ibn Zadhanfarukh (mort el 818) fou un visir abbàssida al servei d'Al-Mamun.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Al-Fadl ibn Sahl ibn Zadhanfarukh · Veure més »

Al-Farabí

Abu-Nasr Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Farabí, més conegut simplement com a al-Farabí i, a Occident, com a Alfarabius o Avennasar (Otrar, Turquestan, ~872 - Damasc, 950), fou un destacat científic i filòsof medieval en llengua àrab.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Al-Farabí · Veure més »

Al-Farghaní

Abul-l-Abbàs Àhmad ibn Muhàmmad ibn Kathir al-Farghaní (Fergana, Sogdiana, actual Uzbekistan, 805 - 880), conegut com a al-Farghaní i de manera llatinitzada com a Alfraganus o Alfergani, va ser un dels astrònoms perses més cèlebres del.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Al-Farghaní · Veure més »

Al-Hàkim (fatimita)

Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Hàkim (el Caire, 13 d'agost de 985 - 13 de febrer de 1021), fou el sisè califa fatimita al Caire (996-1021 ocultat).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Al-Hàkim (fatimita) · Veure més »

Al-Jàhidh

Abu-Uthman Amr ibn Bahr ibn Mahbub ibn Fazzara al-Laythí al-Kinaní al-Basrí, més conegut pel seu làqab com al-Jàhidh (Bàssora, 781 – 869), fou un famós intel·lectual àrab, que hom creu que tenia ascendència afroàrab d'Àfrica oriental.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Al-Jàhidh · Veure més »

Al-Mustawfi

Mausoleu d'Al-Mustawfi. Qazwin, Iran. Hamd-Al·lah ibn Abi-Bakr ibn Àhmad ibn Nasr al-Mustawfí al-Qazwiní (en persa, حمدالله مستوفی), més conegut senzillament com al-Mustawfí (Qazwin 1281/1282- vers 1340) fou un historiador i geògraf persa d'una família que havia donat diversos governadors a Qazwin als segles IX i X.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Al-Mustawfi · Veure més »

Al-Quhí

Abu-Sahl Wàyjan ibn Rústam al-Quhí o, més senzillament, Abu-Sahl al-Quhí o al-Quhí, va ser un matemàtic i astrònom persa del.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Al-Quhí · Veure més »

Ala al-Din Husayn

Ala al-Din Husayn ibn Izz al-Din Husayn, de malnom Djahansuz (mort 1161), fou un sultà gúrida (1149-1161) que va portar a la família shansabànida de Ghur a ser el major poder regional.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ala al-Din Husayn · Veure més »

Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad

Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Rústam Duixmanziyar ibn Marzuban o, més senzillament, Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Duixmanziyar, també conegut com a Ibn Kakuya o Pisar-i Kaku (mort en 1041) fou un cap militar daylamita i fundador de l'efímera dinastia kakúyida que va governar el Djibal i, més tard, sota domini seljúcida, a Abarkuh i Yazd.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad · Veure més »

Alà-ad-Dawla as-Simnaní

Alà-ad-Dawla Rukn-ad-Din Abu-l-Makàrim Àhmad ibn Xàraf-ad-Din Muhàmmad ibn Àhmad al-Biyabanakí as-Simnaní, més conegut simplement com a Alà-ad-Dawla as-Simnaní (Simnan, Khurasan, 1261-1336) fou un místic persa.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Alà-ad-Dawla as-Simnaní · Veure més »

Alà-ad-Din Juwayní

Alà-ad-Din Atà-Màlik ibn Muhàmmad (al-)Juwayní, més conegut senzillament com a Alà-ad-Din Juwayní (1226-1283) fou un governador i historiador persa.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Alà-ad-Din Juwayní · Veure més »

Alí ibn al-Athir

Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Alí ibn al-Athir · Veure més »

Alí ibn Massud

Abu-l-Hàssan Alí ibn Massud Bahà-ad-Dawla, més conegut senzillament com a Alí ibn Massud fou sultà gaznèvida, fill del sultà Massud (I) ibn Mahmud (1030-1040).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Alí ibn Massud · Veure més »

Aleksandr Griboiédov

, nom complet amb patronímic Aleksandr Serguéievitx Griboiédov, Александр Сергеевич Грибоедов, fou un dramaturg, músic, diplomàtic i poeta rus.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Aleksandr Griboiédov · Veure més »

Ali ibn Il-Arslan

Ali ibn Il-Arslan Karib Daim al-Hodjdjab, anomenat també al-Khwishawand (el parent), fou un comandant militar turc dels gaznèvides al servei de Mahmud de Gazni, i per poc temps dels seus successors Muhammad ben Mahmud i Masud I ben Mahmud.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ali ibn Il-Arslan · Veure més »

Ali ibn Mamun

Abu l-Hasan Ali ibn Mamun fou khwarizmshah, el segon de la dinastia mamúnida de Khwarizm, del 997 a una data a l'entorn del 1008/1009.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ali ibn Mamun · Veure més »

Ali ibn Ubaydallah

Abu l-Hasan Ali ibn Ubaydallah al-Sadik (mort 1041 o després), esmentat també con Ali Daya, fou un comandant militar gaznèvida sota el sultà Masud I ben Mahmud.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ali ibn Ubaydallah · Veure més »

Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla

Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla (? 1064 - Tamixa, 1142) fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla · Veure més »

Ali Khan al-Maraghi

Hadjdji Ali Khan al-Maraghi Hadjib al-Dawla (1807-1867) fou un funcionari qajar, fill de Husayn Khan Mukaddam al-Maraghi.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ali Khan al-Maraghi · Veure més »

Ali Padshah

Ali Padshah (+ 24 de juliol de 1336) fou un amir mongol, cap dels oirats, governador del Diyarbakir i promotor del kan Musa Khan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ali Padshah · Veure més »

Ali Reza Khan Qadjar

Ali Reza Khan Qadjar Adud al-Mulk (1847-1910) fou regent de Pèrsia (1909-1910).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ali Reza Khan Qadjar · Veure més »

Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam

Mapa dels emirats alides Els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam foren una sèrie de dinasties d'origen alida que van governar a tots o alguns d'aquests territoris entre el i el.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam · Veure més »

Allah Kuli Khan

Allah Kuli Khan Ilkhani o Allah Kuli Mirza (1820- març de 1892) fou un notable qajar fill de Musa Khan i net de Husayn Kuli Khan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Allah Kuli Khan · Veure més »

Allahverdi Khan (armeni)

Allahverdi Khan (mort el 1662) fill de Khosrow Khan (mort el 1653) fou un ghulam de la Pèrsia safàvida d'origen armeni.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Allahverdi Khan (armeni) · Veure més »

Allahverdi Khan (georgià)

Allahverdi Khan (mort 1613) fou un ghulam georgià de l'estat persa safàvida.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Allahverdi Khan (georgià) · Veure més »

Alp Arslan

Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Alp Arslan · Veure més »

Altuntaix

Abu Said Altuntash al-Hadjib fou un esclau turc i general del gaznèvida Subuktegin i els seus dos successors, que va arribar a xa de Khwarizm on va fundar la dinastia Altuntàshida.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Altuntaix · Veure més »

Ameixa Spenta

Ameixa Spenta (Aməša Spənta, 'Immortal Sant') és una denominació en avèstic que caracteritza certes entitats espirituals benèfiques en el zoroastrisme; en pahlavi el nom es va contractar en Ameixaspand o mahraspand.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ameixa Spenta · Veure més »

Amin al-Dawla Abd Allah Khan

Amin al-Dawla Abd Allah Khan Sadr al-Isfahani (Esfahan 1779- Nadjaf 1847) fou un polític persa, primer ministre sota Fath Ali Shah (1707-1834).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Amin al-Dawla Abd Allah Khan · Veure més »

Amin al-Dawla Mirza Ali Khan

Amin al-Dawla Mirza Ali Khan (1844-1904) fou un alt oficial de la cort qajar de Pèrsia sota Nasir al-Din Shah (1848-1896) i gran visir sota Muzaffar al-Din Shah (1896-1907).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Amin al-Dawla Mirza Ali Khan · Veure més »

Amin al-Sultan Aga Muhammad Ibrahim

Amin al-Sultan Aga Muhammad Ibrahim (mort 1883/1884) fou un ministre a la cort de Nàssir-ad-Din Xah Qajar de Pèrsia i pare del primer ministre Ali Asghar Khan Amin al-Sultan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Amin al-Sultan Aga Muhammad Ibrahim · Veure més »

Amir Coban

Amir Coban o Čoban (امیر چوپان سلدوز) fou un amir o cap militar mongol, que va exercir gran influència al kanat mongol de Pèrsia (Il-kan).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Amir Coban · Veure més »

Amr ibn al-Layth

Amr ibn al-Layth fou un general persa, germà i successor de Yaqub ibn al-Layth fundador de la dinastia safàrida del Sistan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Amr ibn al-Layth · Veure més »

An-Nayrizí

Abu-l-Abbàs al-Fadl ibn Hàtim an-Nayrizí, conegut simplement com a an-Nayrizí i, a l'Occident cristià, com a Anaritius o Nazirius, fou un matemàtic i astrònom persa dels segles IX-X. No es coneixen gaires dades biogràfiques seves; se sap que va treballar pel califa abbàssida Al-Muhtadí, ja que li va dedicar un tractat sobre els fenòmens meteorològics i un treball per construir un instrument de mesura de la distància dels objectes.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і An-Nayrizí · Veure més »

Angra Mainyu

Angra Mainyu (en avèstic) o Ahriman (en persa) és una divinitat del zoroastrisme que representa la força maligna que intenta arrossegar l'home cap a l'error.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Angra Mainyu · Veure més »

Anthony Jenkinson

Mapa del Gran Ducat de Moscou fet per Anthony Jenkinson i Gerard de Jode (1593). Anthony Jenkinson (Market Harborough, Leicestershire, setembre de 1529 - febrer de 1611) va ser un viatger, comerciant en nom de la Companyia de Moscòvia, diplomàtic i ambaixador plenipotenciari de la Corona britànica davant el tsar Ivan el Terrible.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Anthony Jenkinson · Veure més »

Anuixa Khan

Anuixa Khan Muhàmmad ibn Abu-l-Ghazí Abu-l-Mudhàffar (Anusha Khan) fou kan de Khivà (1663-1687) successor del seu pare Abu l-Ghazi Bahadur Khan que va renunciar al tron (1663) per dedicar-se a estudiar història i religió i lluitar contra els infidels.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Anuixa Khan · Veure més »

Ar-Razí

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Zakariyyà ar-Razí, conegut com a ar-Razí i, a Occident, amb el nom llatinitzat de Rasis o Rhazes (Rayy, actual Iran, 865 - 15 d'octubre de 925), fou un erudit persa, filòsof, químic/alquimista, físic i un dels metges més importants de l'edat mitjana. Versat en el coneixement de la medicina persa, grega i índia, va aportar avenços fonamentals i duradors sobretot a través de les seves pròpies observacions i descobertes. Les obres atribuïdes a Jàbir ibn Hayyan i Ar-Razí contenen les classificacions sistemàtiques més antigues conegudes de substàncies químiques. És considerat un dels primers exponents de la medicina experimental i el pare de la pediatria. Va realitzar la primera descripció coneguda de la verola, que els grecs havien confós amb el xarampió. En el sistema nerviós va afirmar que els nervis tenien funcions motores o sensorials, descrivint 7 nervis cranials i 31 de la medul·la espinal, assignant un ordre numèric als nervis cranials des de l'òptic fins als nervis hipoglosos. Va classificar els nervis espinals en vuit nervis cervicals, dotze toràcics, cinc lumbars, tres sacres i tres coccigis utilitzant-ho per relacionar els signes clínics de lesió amb la ubicació corresponent de les lesions del sistema nerviós. Va diferenciar mitjançant una observació acurada la verola del xarampió, fins llavors estaven agrupades com una sola malaltia que causava erupcions Pel que fa a les pràctiques higièniques, Ar-Razí, a qui se li va demanar una vegada que escollis el lloc per a un nou hospital a Bagdad, va suspendre trossos de carn en diversos punts de la ciutat i va recomanar construir l'hospital al lloc on la carn es va podrir més lentament. Ar-Razí és de vegades anomenat el "Pare de la pediatria" per escriure la monografia les malalties dels infants tractant la pediatria com un camp independent de la medicina. Multidisciplinari, també va destacar de manera notable en els camps de l'alquímia, destil·lant querosè, la música i la filosofia, escrivint al voltant de 200 llibres i articles tractant dels diversos àmbits.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ar-Razí · Veure més »

Araxes

Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Araxes · Veure més »

Araziaix

Araziaix (també transcrit com a Araziash o Araziaš) fou un principat a la frontera oriental d'Assíria, al nord d'Ellipi (actual Kermanxah).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Araziaix · Veure més »

Ardaixir Mirza Rukn al-Dawla

Ardaixir Mirza Rukn al-Dawla (1805/1806-1866) fou el novè fill del príncep Abbas Mirza Qadjar, governador de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ardaixir Mirza Rukn al-Dawla · Veure més »

Ariamnes I

Ariamnes I (Ariámnēs) és esmentat per Diodor de Sicília com a sàtrapa de Capadòcia vers el.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ariamnes I · Veure més »

Arrajan

Arrajan o Arradjan és una ciutat medieval de l'Iran al Fars que va donar nom a un districte entre Khuzestan i Fars.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Arrajan · Veure més »

Art persa

L'art persa (en persa, هنر ایرانی) o l'art iranià té un dels patrimonis artístics més rics de la història mundial i ha estat molt present en molts mitjans, com ara l'arquitectura, la pintura, el teixit, la ceràmica, la cal·ligrafia, l'orfebreria i l'escultura.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Art persa · Veure més »

Art safàvida

llengua.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Art safàvida · Veure més »

Aspàtines

Aspàtines (Aspathines; en persa: 𐎠𐎿𐎱𐎨𐎴𐎠 Aspačana; en elamita, Ašbazana, babiloni Aspašini), fou un noble esmentat en temps de Darios I el Gran i Xerxes I de Pèrsia.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Aspàtines · Veure més »

Asurada

Asurada (Āšūrʾāda o Āšūrāda) foren (fins al 1930) tres illes de la mar Càspia i després part de la península de Miankala (que separava la mar Càspia de la badia d'Astarabad) a la que van quedar unides per la baixada del nivell de la mar.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Asurada · Veure més »

Atabegs de Yazd

La dinastia databegs de Yazd fou una família de atabegs que va governar a la província de Yazd als segles XI-XII, com a tributaris dels seljúcides i més tard dels il-Khan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Atabegs de Yazd · Veure més »

Athir-ad-Din al-Abharí

Athir-ad-Din Mufàddal ibn Úmar al-Abharí o, més senzillament, Athir-ad-Din al-Abharí —en àrab أثير الدين الأبهري, Aṯīr ad-Dīn al-Abharī— (potser a Mossul, vers 1200 - Shabestar, Pèrsia, vers 1264) va ser un filòsof, astrònom/astròleg i matemàtic persa.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Athir-ad-Din al-Abharí · Veure més »

Ètnies de l'Afganistan

Mapa de l'Agència Central d'Intel·ligència que mostra el territori de l'assentament de grups i subgrups ètnics a l'Afganistan el 2005 L'Afganistan és una societat multiètnica i majoritàriament tribal.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ètnies de l'Afganistan · Veure més »

Çağrı Beg Dawud

Çağrı Beg Dawud ibn Mikhaïl ibn Saldjuk fou un cap turc seljúcida, germà de Tughril Beg (Togrul Beg, Toghril Beg i altres transcripcions).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Çağrı Beg Dawud · Veure més »

Àdud-ad-Dawla

Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Àdud-ad-Dawla · Veure més »

Àhmad al-Ahsaí

El xeic Àhmad ibn Zayn-ad-Din ibn Ibrahim al-Ahsaí ——, més conegut simplement com a xeic Àhmad al-Ahsaí o Àhmad al-Ahsaí (Al-Ahsa, península Aràbiga oriental, 1753 - voltants de Medina, 1826) fou un religiós musulmà fundador d'una escola teològica heterodoxa i esotèrica xiïta anomenada xaykhisme, on es barrejaven nocions del sufisme.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Àhmad al-Ahsaí · Veure més »

Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix

Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix (mort el 1107) fou un daï (missioner) i líder ismaïlita del i començament del XII, del temps del soldà Barkyaruq, i contemporani d'Al-Hàssan as-Sabbah, el cap d'Alamut.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix · Veure més »

Àhmad ibn Fadlan

Àhmad ibn Fadlan ibn al-Abbàs ibn Ràixid ibn Hammad ——, més conegut simplement com a Ibn Fadlan, (Bagdad, c. 879 - ?, c. 960) fou un historiador d'origen desconegut; tot i que no era ètnicament àrab, ho va ser culturalment, perquè va viure al Califat Abbàssida i el va servir.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Àhmad ibn Fadlan · Veure més »

Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí

Abu-l-Qàssim Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí Xams-al-Kufat (mort el 31 de desembre de 1032) fou visir gaznèvida sota el sultà Mahmud de Gazni (998-1030).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí · Veure més »

Àhmad ibn Ismaïl

Abu-Nasr Àhmad ibn Ismaïl as-Samaní o bé, simplement, Àhmad (II) ibn Ismaïl (mort 914) fou un emir samànida conegut, per la seva mort violenta, com al-Amir aix-Xahid, en àrab, o Amir-i Shahid, en persa, literalment ‘l'Emir Màrtir’.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Àhmad ibn Ismaïl · Veure més »

Àhmad ibn Sahl ibn Hàixim

Àhmad ibn Sahl ibn Hàixim fou governador samànida del Khurasan, de la família dels dihkans kamkariyan de Merv amb suposat origen sassànida.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Àhmad ibn Sahl ibn Hàixim · Veure més »

Àhmad Sanjar

Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Àhmad Sanjar · Veure més »

Àixraf Alí Khan

Àixraf Alí Khan (Delhi, 1727 - Azimabad, 1772/1773) fou un príncep i poeta indi, germà de llet de l'emperador mogol Ahmad Xah Bahadur (1748-1754), fill de Mirza Alí Khan Nukta, cortesà de Muhàmmad Xah i nebot d'Iraj Khan, nazim (governador) de Murshidabad (per Àhmad Xah).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Àixraf Alí Khan · Veure més »

Àrabs del Khuzestan

Els àrabs del Khuzestan són una minoria ètnica de l'Iran que viu a la província del Khuzestan, fronterera amb el sud de l'Iraq.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Àrabs del Khuzestan · Veure més »

Àzeris iranians

Els àzeris o azerbaidjanesos iranians (ایران آذربایجانلیلاری, İran azərbaycanlıları), que són principalment musulmans xiïtes, són el grup ètnic més gran de l'Iran, després dels perses, i es creu que són el 20-24% de la població.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Àzeris iranians · Veure més »

Babak Khorramdin

Babak Khorramdin o Babek (mort 838) fou cap de la secta dels khurramites a l'Azerbaidjan Iranià, a la primera meitat del.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Babak Khorramdin · Veure més »

Bactriana

La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Bactriana · Veure més »

Badakhxan

El Badakhxan fou un antic país muntanyós situat a la riba esquerra de l'Amudarià, on neix el riu Panj.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Badakhxan · Veure més »

Badghis

Badghis (بادغیس) és una província i abans un districte (de la província d'Herat) del nord-oest de l'Afganistan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Badghis · Veure més »

Badi al-Zaman

Badi' al-Zaman — en farsi بدیع الزمانd — (?- Istanbul, 1517) fou un sultà timúrida d'Herat que va governar de 1506 al 1507.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Badi al-Zaman · Veure més »

Badi al-Zaman Mirza

Badi al-Zaman Mirza (? - 25 de març de 1603) fou un príncep timúrida de Badakhxan, dels anomenats mirzes del Badakhxan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Badi al-Zaman Mirza · Veure més »

Baduspànides

Els padusbànides o badusbànides foren una dinastia de la zona de la mar Càspia de llarga durada (665 a 1598) que estenia el seu poder per Rustamdar, Ruyan, Nur i Kudjur.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Baduspànides · Veure més »

Bagaran

Bagaran —Բագարան en armeni — era una ciutat en l'antiga Armènia fundada durant el regnat de la dinastia Oróntida a la confluència entre el riu Akhurian i el riu Araxes.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Bagaran · Veure més »

Bagdad Khatun

Bagdad Khatun (? - 30 de novembre de 1335) fou una reina consort de Pèrsia sota els Il-kan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Bagdad Khatun · Veure més »

Bagoes (eunuc)

Bagoes (Bagoas) fou un eunuc favorit d'Alexandre el Gran que abans fou eunuc de Darios III de Pèrsia.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Bagoes (eunuc) · Veure més »

Bagoes (visir)

Bagoes (Bagoas) fou visir de l'Imperi persa aquemènida.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Bagoes (visir) · Veure més »

Bagratuní

Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Bagratuní · Veure més »

Bahà'u'llàh

Santuari de Bahjí (Sant Joan d'Acre, Israel-Palestina), on es troba el sepulcre de Bahà'u'llàh Viatges de Bahá'u'lláh Bahà'u'llàh (nascut amb el nom, Mirza Husayn Ali Nuri; Teheran, 12 de novembre de 1817 – Acre, 29 de maig de 1892) és, segons els bahà'í, la manifestació de Déu en aquesta època.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Bahà'u'llàh · Veure més »

Bahram Xah

Bahram Xah ibn Massud o, senzillament, Bahram Xah (1084-1157) fou sultà gaznèvida del 1117 al 1157, fill de Massud III Alà-ad-Dawla.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Bahram Xah · Veure més »

Balkh

Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Balkh · Veure més »

Balutxistan (regió)

Balutxistan és una regió històrica del sud d'Àsia, dividida entre el Pakistan, l'Iran i l'Afganistan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Balutxistan (regió) · Veure més »

Bampur

Bampur és una ciutat de l'Iran, cap d'un districte que amb finalitat administrativa fou integrat a Iranshahr (antiga Fahradj) a 23 km a l'est.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Bampur · Veure més »

Banakat

Banakat o Pinakath (sogdià Biunekath.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Banakat · Veure més »

Bandar Abbas

Bandar Abbas o Bandar-e ‘Abbās (persa: بندر عباس; conegut pels europeus com Gombroon deformat a Gamrun pels holandesos) és un port de l'Iran, capital de la província d'Hormozgan a la costa del golf Pèrsic, prop de l'estret d'Ormuz.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Bandar Abbas · Veure més »

Bardesanes

Bardesanes (Bar-Daisan) fou un escriptor, filòsof i astròleg sirià nascut a Edessa al, o a tot tardar als primers anys del (la Crònica d'Edessa escrita cap al, fixa el seu naixement el 154 i Epifani diu que fou amic d'Abgar bar Manu, que podria ser "Agbar" Manu VIII bar Manu (139-163 i 165-167) o bé Abgar VIII el gran (rei vers 167-214). Els seus pares eren pagans, però ell va convertir-se aviat al cristianisme. Segons algunes cròniques, va estudiar a Hieràpolis o potser a Apamea i segurament va anar a Babilònia on va seguir les ensenyances dels astròlegs caldeus. Als primers segles de l'imperi romà, aquesta ciutat tenia encara molt de prestigi. Es creu que el pare de Bardesanes també era astròleg, ja que aquesta disciplina, com la dels mags, passava de pares a fills. Educat com a cristià es va adherir a l'heretgia valentiniana de contingut gnòstic, però després la va abandonar i va fundar una secta pròpia (els disanites). Va escriure nombrosos poemes, recopilats pel seu fill Armoni però posteriorment perduts, que la gent cantava a les esglésies i pels carrers, però que algunes autoritats eclesiàstiques censuraven per no ser prou ortodoxes. També va escriure alguns llibres contra diverses sectes especialment contra la secta dels marcionites. Els seus treballs escrits en siríac, van ser traslladats al grec. Va escriure també sobre la persecució dels cristians, en època de Caracal·la o d'Heliogàbal. Se li atribueix un tractat astrològic, Sobre la conjunció dels planetes, on deia que el món tindria una durada de 6.000 anys. Les seves idees astrològiques i filosòfiques van ser recollides per Filip, un deixeble seu, que va escriure El llibre de les lleis dels països, i que s'ha conservat en un manuscrit del. En aquest llibre es recull la seva visió sobre els horòscops i la necessitat de sotmetre's al destí que indiquen els astres. Va tenir diversos deixebles entre els que sembla que es trobava el cèlebre Mani. La seva fama va durar alguns segles, i sobre ell es narraven nombroses llegendes.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Bardesanes · Veure més »

Barkyaruq

Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Barkyaruq · Veure més »

Barmàquides

Els barmàquides (al-Baramika o al-Barmak) fou un família iraniana de secretaris i visirs dels primers califes abbàssides.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Barmàquides · Veure més »

Basili de Cesarea

Basili de Cesarea, sovint conegut com a Basili el Gran (c. 330, Cesarea de Capadòcia, actualment Turquia - 1 de gener de 379, Cesarea de Capadòcia) va ser bisbe de Cesarea de Capadòcia i és venerat com a sant per les esglésies occidentals i orientals.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Basili de Cesarea · Veure més »

Batalla de les Termòpiles (480 aC)

La batalla de les Termòpiles (grec antic: Μάχη τῶν Θερμοπυλῶν, Makhe ton Thermopilon) fou un enfrontament entre una aliança de ciutats estat gregues, comandada pel rei Leònides I d'Esparta, i l'Imperi Aquemènida de Xerxes I.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Batalla de les Termòpiles (480 aC) · Veure més »

Bawàndides

Símbol del regne de Tapúria Els bawàndides (en farsi Al-e Bavand) fou una dinastia de sobirans que va regir Tabaristan del al XIV.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Bawàndides · Veure més »

Bayhaki

Bayhaki o Bayhaqi (nom complet Amir ak Abu l-Hasan Ahmad ibn Muhammad al-Bayhaki al-Anbari) (mort 1056) fou un oficial gaznèvida al Khurasan de la família dels Bayhak del grup Anbar.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Bayhaki · Veure més »

Baykara

Baikara, Baykara o Baïkara (1392/1393-1417/1417 o 1423) fou un príncep timúrida, net de Tamerlà i fill d'Umar Xaikh (que va morir el 1391, abans que Tamerlà).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Baykara · Veure més »

Bayram Khan

Bayram Khan o Bairam Khan —en persa بيرامخان— (Badakhxan o Gazni vers 1512 - Patan, 1561) fou un noble turcman d'origen anatòlic (tribu baharlu, branca dels Kara Koyunlu) que va servir a la cort mogol sota els emperadors Humayun i Akbar on s'havia establert el seu avi i havia servit també el seu pare.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Bayram Khan · Veure més »

Beglerbegi

Beglerbegi o beylerbeyi fou un títol turc equivalent a bei de beis, i assimilat a comandant de comandants.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Beglerbegi · Veure més »

Bektaixisme

Hacı Bektaş Veli La tariqa bektaixita o el bektaixisme (en turc modern bektaşilik) fou un orde de dervixos turc fundat per Hajji Bektaix Wali (Hacı Bektaş Veli), la primera biografia del qual fou escrita al, i és en part llegendària; hauria viscut al a l'Anatòlia (Àsia Menor) i era originari del Khurasan; probablement fou deixeble de Baba Ishak (revoltat el 1240).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Bektaixisme · Veure més »

Bidar (ciutat)

Bidar (kannada ಬೀದರ್)) és una ciutat i taluka del districte de Bidar a Karnataka (Índia), capital d'aquest districte. Està situada a. La població (2001) era de 172.298 habitants (1881: 9.730, 1891: 11.315, i 1901: 11.367).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Bidar (ciutat) · Veure més »

Bihar

Bihar (en hindi: बिहार; en urdú: بہار) és un dels estats de l'Índia a la part oriental.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Bihar · Veure més »

Bihzad

Kamal-ad-Din Bihzad, més conegut senzillament com a Bihzad (nascut entre 1450 i 1460- mort vers 1535) fou el més important dels miniaturistes perses.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Bihzad · Veure més »

Bijapur (Karnataka)

Bijapur és una ciutat de l'Índia a l'estat de Karnataka, districte de Bijapur, fundada a l'època de la dinastia Chalukya de Kalyani (segle X-XI) amb el nom de Vijayapura o "Ciutat de la Victòria" del que deriva el seu nom actual.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Bijapur (Karnataka) · Veure més »

Birjand

Cossacs a Birjand, vers 1909. Birjand o Birdjand (Persa: بیرجند) és una ciutat de l'Iran, capital de la província del Khorasan Meridional i del comtat de Birjand.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Birjand · Veure més »

Bistanes

Bistanes fou un príncep persa, fill d'Artaxerxes III de Pèrsia.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Bistanes · Veure més »

Bit Kassi

Bit-Kašši o Bit Kassi fou el nom donat pels assiris al segle VII aC a una regió muntanyosa al Kabir-Kuh, cap a Ilam-Dezful-Kuhdašt, habitada pels cassites.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Bit Kassi · Veure més »

Bit Khamban

Bit Khamban, Bit Hamban o Bīt-Ḫamban fou un principat situat cap a la part nord del Diyala, i una part també al sud (fins Hulwand), a l'oest de la moderna Kermanshah i nord de Luristan (Lorestān).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Bit Khamban · Veure més »

Bixapur

Bixapur (o Bishâpûr) és una antiga ciutat de l'Iran, de la que resten les ruïnes al sud de la moderna Faliyan, a l'antiga ruta entre Persis i Elam.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Bixapur · Veure més »

Boran

BoranDaryaee, T. (1999).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Boran · Veure més »

Budjnurd

Budjnurd (Bodjnurd o Bojnurd, persa بجنورد) és una antiga província o districte i una vila del Gran Khorasan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Budjnurd · Veure més »

Bukayr ibn Màhan

Abu-Hàixim Bukayr ibn Màhan o senzillament Bukayr ibn Màhan fou un polític abbàssida, originari del Sidjistan (Sistan).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Bukayr ibn Màhan · Veure més »

Burak Khan

Burak Khan, Barak Khan o Bosak Khan (? - v. 9 d'agost de 1271) fou kan de Txagatai.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Burak Khan · Veure més »

Buran

Buran —— (desembre del 807 - setembre del 884) fou esposa del califa abbàssida al-Mamun i filla del visir al-Hàssan ibn Sahl.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Buran · Veure més »

Burhanpur

Burhanpur (बुरहानपुर) és una ciutat i municipi de Madhya Pradesh a l'Índia, capital del districte de Burhanpur, a la riba del riu Tapti.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Burhanpur · Veure més »

Burhànida

La dinastia Burhànida (persa Al-e Borhan) fou una dinastia de caps espirituals i cívics de Bukharà als segles  i. Tenia origen a Merv.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Burhànida · Veure més »

Buwàyhides

La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Buwàyhides · Veure més »

Cal·lístenes d'Olint

Cal·lístenes (Callisthenes) fou un historiador grec del nadiu d'Olint, a la península Calcídica.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Cal·lístenes d'Olint · Veure més »

Califat Fatimita

El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Califat Fatimita · Veure més »

Cambises I d'Anxan

Cambises I d'Anxan (en persa antic Kambujiya, en grec antic Καμβύσης) anomenat "el vell", va ser rei de la ciutat d'Anxan sota dependència del rei dels medes Astíages, entre l'any 580 aC i 559 aC aproximadament.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Cambises I d'Anxan · Veure més »

Cambises II de Pèrsia

Cambises II va ser rei de Pèrsia, de la Dinastia Aquemènida de l'any 530 aC fins al 521 aC.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Cambises II de Pèrsia · Veure més »

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Capadòcia · Veure més »

Caracal·la

Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Caracal·la · Veure més »

Caravanserrall

Caravanserrall de Karaj, Iran, època safàvida Caravanserrall i actual hotel a Shaki (Azerbaidjan) Un caravanserrall (del persa, كاروان caravan, 'viatgers' i سرا sarayı, 'hostal', 'refugi', 'palau') o khan era un edifici situat al llarg de les grans vies de comunicació del món musulmà (especialment les de la ruta de la Seda), destinat a acollir les caravanes a la fi d'una etapa de viatge.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Caravanserrall · Veure més »

Cassandana

Cassandana (Kassandane, Κασσανδάνη, Cassandane) fou una reina persa de la família dels aquemènides, filla de Farnaspes.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Cassandana · Veure més »

Cassi Dió

Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Cassi Dió · Veure més »

Cassites

Els cassites (en accadi kaššû) eren un poble establert a l'altiplà iranià que va iniciar una emigració després del 1800 aC.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Cassites · Veure més »

Catifa persa

XVI Museu de Doha La catifa persaNouri-Zadeh, Sh., Persian Carpet; The Beautiful Picture of Art in History.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Catifa persa · Veure més »

Càrmates

Els càrmates (de l'àrab, en singular) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Càrmates · Veure més »

Ceràmica mina'i

Bol amb parella en un jardí, cap al 1200. En aquest tipus d'escenes, les figures són força més grans que en altres temes habituals. Diàmetre 18,8 cm.Canby, # 22 Vista lateral del mateix bol La ceràmica mina'i és un tipus de ceràmica persa desenvolupada a Kaixan, Iran, durant les dècades prèvies a la invasió mongola de Pèrsia el 1219, després de la qual la producció va cessar.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ceràmica mina'i · Veure més »

Chogha Bonut

Chogha Bonut (en persa, چغابنوت Čoḡā Bonut) és un jaciment arqueològic del sud-oest de l'Iran, situat a la província de Khuzestan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Chogha Bonut · Veure més »

Cimmeris

Els cimmeris (en grec antic Κιμμέριοι) eren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tàuric fins al, quan va envair l'Àsia Menor.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Cimmeris · Veure més »

Ciutat de Yarkand

Una de les portes de l'antiga ciutadella Yarkand (en xinès modern 莎車, pinyin: Shāchē o Suōchē) és una ciutat a la República Popular de la Xina a la regió autònoma de Xinjiang, a uns 1.189 m sobre el nivell de la mar, amb una població al tomb dels 400.000 habitants.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ciutat de Yarkand · Veure més »

Clifford Edmund Bosworth

Clifford Edmund Bosworth (Sheffield, Regne Unit, 29 de desembre de 1928, Yeovil, 28 de febrer de 2015) fou un historiador i orientalista britànic, especialitzat en estudis de l'islam.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Clifford Edmund Bosworth · Veure més »

Cobànides

Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Cobànides · Veure més »

Companyia Britànica de les Índies Orientals

La ''East India House'', seu de la companyia, en un dibuix de 1817. La Companyia Britànica de les Índies Orientals (East India Company; també coneguda com a John Company), Company Bahadur o simplement The Company) fou una companyia d'inversors fundada el 31 de desembre de 1600 sobre la Carta Reial atorgada per la Reina Isabel I d'Anglaterra i que garantia certs privilegis en el comerç amb l'Índia. En concret, la Carta Reial donà a la nova companyia el monopoli de tot el comerç a les Índies Orientals. Amb el temps, la Companyia, amb seu a Londres, es transformà notablement, passant d'una simple unió comercial fins a esdevenir l'empresa que governà de forma virtual l'Índia fins a la seva dissolució el 1874. Aquesta companyia va estendre des de principis del segle XVI una vasta xarxa comercial que aconseguia l'entrada de béns a Europa. La Companyia explotà als productors asiàtics.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Companyia Britànica de les Índies Orientals · Veure més »

Comtat de Gorgan

Gurgan o Gorgan, Vrkana en antic persa, Djurdjan en àrab, és una regió històrica de l'Iran, modernament a la província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Comtat de Gorgan · Veure més »

Coromitrene

Coromitrene (llatí: Choromithrene) és el nom que dona Ptolemeu a una província del nord de la Mèdia.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Coromitrene · Veure més »

Cultura de Jiroft

La "Cultura de Jiroft" és una cultura arqueològica que es considera que es va desenvolupar al principi de l'edat del bronze en l'actual Iran en les seves províncies de Sistan i Kerman dins la zona de Jiroft.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Cultura de Jiroft · Veure més »

Cultura de l'Iran

La cultura de l'Iran s'ha manifestat sota diverses facetes en el curs de la història de l'Iran, així com en bona part de l'Àsia central.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Cultura de l'Iran · Veure més »

Daï

Daï —— fou un títol musulmà.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Daï · Veure més »

Damghan

Dāmghān és una ciutat de la província de Semnan a l'Iran, a la carretera (i la via fèrria) entre Teheran i Mashad, a 344 km de Teheran.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Damghan · Veure més »

Dara Shukoh

s amb representacions de Dara Shukoh i el seu pare Xa Jahan. fou un príncep mogol, el fill gran de l'emperador Xa Jahan i Mumtaz Mahall.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Dara Shukoh · Veure més »

Datafernes

Datafernes (Dataphernes, Δαταφέρνης) fou un noble persa, lloctinent de Bessos de Bactriana, que fou un dels que va entregar a Alexandre el Gran el 329 aC.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Datafernes · Veure més »

Daurises

Daurises（Δαυρίσης) fou un noble persa, gendre de Darios I el Gran. Fou un dels comandants dels perses en la lluita contra la Revolta Jònica (499 aC). Després de la victòria persa a Efes va atacar les ciutats de l'Hel·lespont i va conquerir Dardània, Abidos, Percote, Làmpsac i Pesos, una cada dia. Llavors va anar contra els caris, aliats dels jònics, als que va derrotar en dues batalles, però una mica després va caure en una emboscada i va morir junt a molts perses.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Daurises · Veure més »

Daylamites (poble)

Els daylamites foren un poble preiranià del nord-oest de l'Iran, al sud de Gilan, a la regió de Daylam.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Daylamites (poble) · Veure més »

Delsad Khatun

Delshad Khatun o Dilshad Khatun —; Delsad vol dir ‘bon cor’— fou una princesa persa de la família dels cobànides, filla del visir cobànida Dimaskh Khwadja i neta d'Amir Coban.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Delsad Khatun · Veure més »

Demarat d'Esparta

Demarat (Demaratus) va ser rei euripòntida d'Esparta en una data cap a l'any 510 aC fins aproximadament el 491 aC.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Demarat d'Esparta · Veure més »

Demòcedes

Demòcedes (Democedes, Δημοκήδης), fill de Cal·lifó, fou un famós metge de Crotona.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Demòcedes · Veure més »

Deq (tatuatge)

Deq o xal és el nom que reben els tatuatges tradicionals i exclusius dels kurds.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Deq (tatuatge) · Veure més »

Derbent

Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Derbent · Veure més »

Dhu-l-Faqar

Representació de l'espasa ''Dhu-l-faqar'' Dhu-l-Faqar, també Zulfikar, Zulfiqar, Zulfaigar...

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Dhu-l-Faqar · Veure més »

Dió Crisòstom

Dió Crisòstom (en grec Δίων Χρυσόστομος Dion Chrysostomos) va ser un orador, escriptor, filòsof i historiador grecoromà.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Dió Crisòstom · Veure més »

Dimaskh Khwadja

Dimaskh Khwadja fou el tercer fill de l'amir Coban, principal figura dels cobànides.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Dimaskh Khwadja · Veure més »

Dinastia afxàrida

Mapa del territori regit per la dinastia afxàrida La dinastia afxàrida fou una dinastia de Pèrsia i l'Afganistan (1736-1796) fundada per Nàdir-Xah de la tribu turca dels afxar, branca dels qirqlu.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Dinastia afxàrida · Veure més »

Dinastia jalayírida

La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Dinastia jalayírida · Veure més »

Dinastia Qajar

La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Dinastia Qajar · Veure més »

Dinastia safàvida

La dinastia safàvida o sefèvida va regnar sobre Pèrsia del 1501 al 1736.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Dinastia safàvida · Veure més »

Dinastia seljúcida

300x300px La dinastia seljúcida o, simplement, els seljúcides fou una dinastia oghuz sunnita i contribuí a la tradició turcopersa a l'Orient Pròxim i l'Àsia Central durant l'edat mitjana.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Dinastia seljúcida · Veure més »

Diodor de Sicília

Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Diodor de Sicília · Veure més »

Dionisi de Milet (historiador)

Dionisi de Milet (en Dionysius) va ser un logògraf de l'antiga Grècia que va néixer a Milet el i va viure fins a la primera meitat del.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Dionisi de Milet (historiador) · Veure més »

Districte de Baradust

El districte de Baradust és un districte kurd d'Iraq (prop de la frontera nord-est) i antic principat kurd entre Ushnu, Rayat i Rawanduz, amb capital a Kani Resh.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Districte de Baradust · Veure més »

Diwan (càrrec)

El dewan, diwan o divan, és un mot persa que, al llarg de la història islàmica, ha tingut diversos significats i funcions, diferents però alhora similars.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Diwan (càrrec) · Veure més »

Diwan (literatura)

Un diwan o divan és, en la literatura àrab, persa i otomana, un recull de poemes d'un sol autor, podent designar tant una selecció com l'obra completa d'un poeta.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Diwan (literatura) · Veure més »

Djustànides

Els justànides o jastànides foren una dinastia daylamita del Daylam que va governar d'abans el 791 fins després del 1042.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Djustànides · Veure més »

Doğubayazıt

Doğubayazıt (de vegades Doğubeyazıt, en kurd Bazîd, en armeni Դարոյնք, Դարենից o Պակովան transliterat Daroynk, Darenic o Pakovan) és una ciutat de Turquia a la part oriental del país, capital del districte homònim, a la província d'Agri.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Doğubayazıt · Veure més »

Dost Muhàmmad

Dost Mohammad Khan (23 de desembre de 1793 - 9 de juny de 1863) fou un sobirà afganès, vintè fill del Sardār Payinda o Pāyenda Khan (cap del clan Bārakzay), que va governar Afganistan del 1826 al 1863 i va fundar la dinastia Barakzay.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Dost Muhàmmad · Veure més »

Dripetis

Dripetis (Drypetis, Δρυπῆτις o Δρυπετις) fou filla del rei Darios III de Pèrsia Codomà.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Dripetis · Veure més »

Duixanbe

Duixanbe (en tadjik: Душанбе; abans Diuixambe i Stalinabad), amb una població de 524.000 habitants, és la capital del Tadjikistan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Duixanbe · Veure més »

Duris de Samos

Duris de Samos (en grec antic Δοῦρις ὁ Σάμιος) fou un atleta, historiador i home d'estat grec natural de Samos.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Duris de Samos · Veure més »

Ecbàtana

Ecbàtana fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ecbàtana · Veure més »

Edat d'or de l'islam

Mapa de l'expansió islàmica, 622-750 (marró cap a 622-632; taronja fosc 632-661; taronja clar 661-750) Ledat d'or islàmica està tradicionalment datada entre la meitat del i la meitat del.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Edat d'or de l'islam · Veure més »

Edessa (Mesopotàmia)

Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »

El jardí emmurallat de la veritat

Hadiqat al Haqiqa o Hadiqatul Haqiqah (en persa), El jardí de la veritat o Hadiqat al Haqiqa va shariat at tariqa (també transcrit com Hadīqat al-Haqīqah wa sharīhat at-tariqah), El jardí de la veritat i la llei del camí o sendera espiritual, més conegut com El jardí emmurallat de la veritat, és l'obra més coneguda del poeta i místic persa Abul-Majd Majdud ibn Adam Sanai de Gazni (Gaznaví), Hakim Sanai (ca.1070-ca. 1135/1150).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і El jardí emmurallat de la veritat · Veure més »

Elam

Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Elam · Veure més »

Elburz

Elburz o Alborz és una cadena muntanyosa que separa l'altiplà central iranià de la depressió de la mar Càspia i, d'altra part, estableix la continuïtat entre el Caucas i l'Hindu Kush (Paropamisades).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Elburz · Veure més »

Elefantina

Illa Elefantina amb el museu i la zona on hi ha el nilòmetre Illa Elefantina d'Assuan, Egipte L'illa Elefantina és una illa al riu Nil, al davant d'Assuan, la més gran de la zona.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Elefantina · Veure més »

Enciclopèdia dels Germans de la Puresa

LEnciclopèdia dels Germans de Puresa (àrab: رسائل إخوان الصفا), altrament coneguda també com a Epístoles dels Germans de la Sinceritat, Epístoles dels Germans de la Puresa i Epístoles dels Germans de la Puresa i els amics Lleials, era una gran enciclopèdia de 52 tractats (rasā'il) escrita pels misteriosos Germans de la Puresa de Basra, Iraq, en algun punt de la segona meitat del dC (o potser més tard, el). Va tenir una gran influència en pensaments intel·lectuals principals posteriors del món musulmà, com Ibn Arabi, i el coneixement de l'enciclopèdia es va transmetre fins a tota la zona que comprenia Al-Àndalus.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Enciclopèdia dels Germans de la Puresa · Veure més »

Epifani I de Constància

Epifani I de Constància o Epifani de Salamina (Eleuteròpolis, actual Bayt Djibrin, Palestina, ca. 315 - al mar, camí de Xipre, 403) fou un bisbe de Constància, antiga Salamina de Xipre (Xipre), considerat Pare de l'Església.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Epifani I de Constància · Veure més »

Erevan

Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Erevan · Veure més »

Fadl Allah Nuri

El xeic Fadl Allah Nuri o Fazlollah Noori (Lashak, 27 de novembre de 1843 - Teheran, 31 de juliol de 1909) fou un dels més destacats ulemes contraris a la constitució de Pèrsia el 1906-1909.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Fadl Allah Nuri · Veure més »

Fadlawayh

Abu l-Abbas Fadlawayh ibn Ali ibn al-Hasan ibn Ayyub (Fadlun segons Ibn al-Athir, Fazluya en persa), que portà el títol de Nizam al-Din Fazl Allah, fou cap de la subtribu kurda dels Ramani dins dels Xabanqara (també es pot trobar com a Šabānkāra o shabankares) que governava a la regió muntanyosa de Kohgiluya dins la regió anomenada també Xabankara.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Fadlawayh · Veure més »

Farah

Farāh (persa فراه) és una ciutat de l'Afganistan, a l'oest del país a la vora del riu Farah i capital de la província de Farah.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Farah · Veure més »

Faràmurz ibn Muhàmmad

Zahir al-Din Shams al-Muluk Abu Mansur Faramurz ibn Muhammad o Dhàhir-ad-Din Xams-al-Muluk Abu-Mansur Faràmurz ibn Muhàmmad ((en àrab Ẓahīr al-Dīn Xams al-Mulūk Abū Manṣūr Farāmurz, apareix també com Faramurz o Faramruz) fou emir kakúyida d'Isfahan i més tard de Yazd, fill i successor el 1041/1042 de l'emir kakúyida (d'origen daylamita i al servei dels buwàyhides i que havien forjat un domini independent) del Jibal, Ala al-Dawla Muhammad ben Dusmanshiyar. Va regnar a Isfahan del 1041/1042 al 1051 i després a Yadz i deixa de ser esmentat el 1063 per la qual cosa se suposa que va morir probablement abans del 1070. El 1037 Ala al-Dawla Muhammad va fortificar Isfahan contra les primeres incursions de les bandes d'oghuz procedents del Khurasan. Encara en vida del seu pare aquest el va enviar al seljúcida Toghrul Beg, en nom del qual llegia la khutba, per lluitar contra els gaznèvides, i va estar present a la batalla de Dandakan del 23 de maig de 1040 que va donar el Khurasan als seljúcides, els gaznèvides van deixar de ser un problema pels kakúyides, però es va iniciar l'amenaça seljúcida. Després del triomf, Toghril Beg va concedir Rayy a Faramurz. Al cap d'un any i mig va pujar al tron d'Isfahan a la mort del seu pare (1041/1042), mentre el seu germà Abu Kalidjar Garshasp I rebia Hamadan i Nihawand com a subordinat. Els drets sobre Isfahan li foren disputats pel seu germà Abu Harb que va demanar ajut al buwàyhida de Fars Abu Kalidjar Imad al-Din, però el va poder derrotar, però després el perill foren els seljúcides. Toghrul Beg va anar a Isfahan i va rebre tribut de Fararmuz que va fer llegir la khutba en el seu nom (1042/1043). Després l'expedició Toghril va anar a Hamadan on Abu Kalidjar Garshasp I també va jurar obediència. Però quan Toghrul es va retirar, Fararmuz i el seu germà de Hamadan es van aliar al buwàyhida Abu Kalidjar Imad al-Din, i va desconèixer al seljúcida; el mateix van fer els caps locals kurds, en orde a presentar un front comú contra els atacs de les bandes oghuz. Toghril va retornar el 1046/1047 i va assetjar la ciutat (i va enviar al seu cosí Ibrahim Inal a Hamadan); Fararmuz es va tornar a sotmetre en les mateixes condicions que abans i altra vegada, i les monedes mostren que el reconeixement fou efectiu per un temps, però quan Toghrul va ser lluny o ocupat en altres afers, el va desconèixer. Toghrul va retornar per tercera vegada el 1050 i va assetjar Isfahan que va capitular al cap d'un any (maig del 1051). Els murs de la ciutat foren arrasats i aviat Toghrul hi va instal·lar la seva capital (fins aleshores a Rayy, segurament des de 1043). Faramurz va obtenir en la capitulació, com a compensació, les ciutats de Yazd i Abarkuh, on va governar la resta de la seva vida com un fidel vassall seljúcida. Fou un dels delegats que sota la direcció de Kunduri van demanar la mà de la filla del califa al-Qàïm per a Toghrul Beg (1061) i va acompanyar al sultà a Bagdad quan hi va anar per casar-se el 1063. Va rebre alguns honors a la cort i el títol de Shams al-Mulk Va morir algun temps després (vers 1070) i el va succeir el seu fill Muayyid al-Dawla (també Ala al-Dawla) Ali ibn Faramurz.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Faràmurz ibn Muhàmmad · Veure més »

Farúquides

Els Farúquides (dinastia Farúquida, també Farúkida o dels Farúkides) foren una dinastia de Khandesh a l'Índia entre el Narbada i el Tapti.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Farúquides · Veure més »

Farid-ad-Din Attar

Abu-Hàmid ibn Abu-Bakr Ibrahim —en persa ابو حمید ابن ابوبکر ابراهیم— o Farid-ad-Din Muhàmmad ibn Ibrahim —en persa i àrab فرید الدین بن محمد بن إبراهيم, Farīd ad-Dīn Muḥammad ibn Ibrāhīm—, més conegut pels seus pseudònims d'escriptor Farid-ad-Din o Attar —en persa i àrab عطار, ʿAṭṭār, «Perfumer» — (Nixapur, vers 1142-1221) fou un poeta, teoritzador del sufisme i hagiògraf d'origen persa.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Farid-ad-Din Attar · Veure més »

Farighúnida

La dinastia Farighúnida (persa Al-e Farigun) fou una dinastia que va governar Guzgan o Guzganan (a l'est de Khurasan) que va existir al fins a la conquesta del territori pels gaznèvides al començament del.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Farighúnida · Veure més »

Fat·h-Alí Khan

Fat·h-Alí Khan, fou cap del clan aixakabaix dels qajar i ancestre de la dinastia qajar.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Fat·h-Alí Khan · Veure més »

Fat·h-Alí Xah Qajar

Fat·h-Alí Xah Qajar (25 de setembre de 1772-23 d'octubre de 1834) nascut Baba-Khan, fou el segon xa de la dinastia qajar de Pèrsia.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Fat·h-Alí Xah Qajar · Veure més »

Fayzabad

Aeroport de Fayzabad La ciutat des del nord-est Fayzabad, Feyzabad, Fazelabad o Faizabad en persa فيض آباد és la capital de la província de Badakhshan, i del districte de Fayzabad, a l'Afganistan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Fayzabad · Veure més »

Fazlallah al-Hurufi al-Astarabadi

Fazlallah al-Hurufi al-Astarabadi o Naimi Fażlu l-Lāh Astar-Ābādī (en persa: فضلالله استرآبادی), també conegut com a Naimi Fażlullāh Tabrīzī Astarābādī Ḥurūfī, fou un filòsof i religiós iranià, fundador de la confraria sufí coneguda com a hurufisme (hurufiyya).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Fazlallah al-Hurufi al-Astarabadi · Veure més »

Fàlsafa

al-Mubàixxir. Fàlsafa ('filosofia') designa, dins del pensament islàmic, el corrent i les escoles teològiques que es van centrar en les interpretacions de l'aristotelisme i el neoplatonisme.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Fàlsafa · Veure més »

Fe bahà'í

Santuari del Bàb al Centre Mundial Bahà'í, al mont Carmel, a Haifa, Israel Temple bahà'í en forma de lotus a Nova Delhi La fe bahai (o bahá'í, segons la transliteració internacional preconitzada) és una religió originària de l'Iran.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Fe bahà'í · Veure més »

Fedaí

Fedaí (fem. fedaïna, pl. fedaïns, fedaïnes; de l'àrab) és una paraula que literalment significa ‘que se sacrifica per alguna causa’ i amb ella s'han designat al llarg de la història diversos grups de combatents, principalment àrabs.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Fedaí · Veure més »

Firdawsí

Tomba de Firdawsī a Tus, Iran Ferdosi, en persa, o Firdawsí, en àrab, és el pseudònim literari d'Abu-l-Qàssim Firdawsí (en persa ابوالقاسمفردوسی) (Baji (Iran), ~940 - ~1025), un dels principals poetes perses, anomenat «el recreador de la llengua persa».

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Firdawsí · Veure més »

Firuzabad

Firuzabad (sassànida Ardasher-Khwarrah o Ardahsir-Khurra اردشيرخوره, o la Glòria d'Ardashir; àrab Fīrūzābād فيروزآباد,; abans Piruzabad i més abans Gur o Čur) és una ciutat de l'Iran a la província de Fars al sud de Xiraz, capital de comtat de Firuzabad.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Firuzabad · Veure més »

Firuzkuh

* Firuzkuh (gúrides), capital de la dinastia gúrida a l'Afganistan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Firuzkuh · Veure més »

Fuzūlī

Fuzūlī (en persa: فضولی) fou el pseudònim del poeta àzeri Mehmet Sulaymān Fuzūlī, (en àrab:محمد بن سليمان; en àzeri: Məhəmməd Süleyman oğlu; en turc: Mehmet bin Süleyman) (c. 1483-1556).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Fuzūlī · Veure més »

Gabes (Pèrsia)

Gabes (grec antic: Γάβαι, Gabe; llatí: Gabae) fou un dels palaus reials de Pèrsia, situat segons Estrabó a l'interior de Persis, prop de Pasàrgada.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Gabes (Pèrsia) · Veure més »

Gandja

Gandja és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavétpol i durant el període soviètic Kirovabad.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Gandja · Veure més »

Gaugamela

Gaugamela fou un llogaret de la regió d'Assíria a uns 20 km del riu Licos (Zab), i propera al riu Bumados, que fou l'escenari de la batalla de Gaugamela entre Darios III de Pèrsia Codomà i Alexandre el Gran coneguda també com a batalla d'Arbela (1 d'octubre del 331 aC).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Gaugamela · Veure més »

Gaumata

L'Imperi mede cap a l'any 600 aC Gaumata va ser, segons la Inscripció de Behistun (erigida per Darios I), un magEn l'imperi Mede el terme grec μάγος (magos) no era utilitzat únicament per a referir-se als bruixots, ja que també identifica a homes savis o, més específicament, homes de ciència; y també a la casta sacerdotal del zoroastrisme.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Gaumata · Veure més »

Gawhar Shad

Gawhar Shad o Goharshād (1378-1459) fou una reina timúrida, esposa de Xah Rukh.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Gawhar Shad · Veure més »

Gaykhatu

Gaykhatu (també Gaikhatu, Гайхату, Гайхалт, que vol dir "sorprenent" del mongol gaikhakh.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Gaykhatu · Veure més »

Gayomart

En la mitologia persa Gayomart va ser el primer home de l'existència creat a partir de la llum per Ahura Mazda.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Gayomart · Veure més »

Gazaka

Gazaka o Gazaca o Ganzak fou una ciutat del de la Mèdia, que fou la capital del regne d'Atropatene.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Gazaka · Veure més »

Gazal

El gazal, ghazal, gazel o ghazel (panjabi,;; bengalí) és un gènere líric (forma poètica) que consisteix en rimes apariades i tornades, on cada línia comparteix la mateixa mesura.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Gazal · Veure més »

Gazni

Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Gazni · Veure més »

Gòbries

Gòbries (Gobryas) fou un noble persa, un dels set conspiradors contra Smerdis.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Gòbries · Veure més »

Göklan

Els göklan són una tribu turcmana de l'Iran, a la regió entorn de Bojnurd amb part dels membres a Turkmenistan i a la República Autònoma de Karakalpakistan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Göklan · Veure més »

Gúrides

Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Gúrides · Veure més »

Gedròsia

Gedròsia o Maka fou una satrapia persa i selèucida que limitava al sud amb l'oceà Índic; a l'est amb l'Indus; al nord amb Aracòsia; i a l'oest amb Drangiana i Carmània.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Gedròsia · Veure més »

Gem

Gem, Ğem, Cem o Djem (Edirne, 23 de desembre de 1459- Càpua, 25 de febrer de 1495) fou un pretendent de l'Imperi Otomà, fill de Mehmet II i de la princesa Cicek Khatun, possiblement d'origen serbi.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Gem · Veure més »

Georges Dumézil

Georges Dumézil (París, 1898 - 1986) fou un antropòleg francès amant de la filologia que va destacar pel seu estudi de la societat dels indoeuropeus, a partir de la qual va inferir que la majoria de cultures s'estructuren al voltant de tres funcions: la sagrada o jurídica, la guerrera i la de producció.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Georges Dumézil · Veure més »

Ghiyath al-Din Baysonghor

Ghiyath al-Din Baysonghor (15 de setembre de 1397 - 1433) fou un príncep timúrida, fill de Xah-Rukh (i la seva esposa Gawhar Shad) i net de Tamerlà.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ghiyath al-Din Baysonghor · Veure més »

Ghiyath Beg Itimad al-Dawla

Mirza Ghiyath al-Din Muhammad Teherani, conegut com a Ghiyath Beg i pel títol d'Itimad al-Mulk (?- Kangra, 1622) fou un visir mogol.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ghiyath Beg Itimad al-Dawla · Veure més »

Ghudjduwan

Ghudjduwan fou una vila al nord-est de l'oasi de Bukharà a la vora del Kharkan Rud (modern Pirmast) afluent del Zarafshan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ghudjduwan · Veure més »

Gilan

Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Gilan · Veure més »

Gonbad-e Qabus

Gonbad-e Qābus (persa گنبدقابوس) o Gonbad-e Kāvus (persa گنبدكاووس) (també Gonbad-e Ghābus o Gonbad-i Ghāboos) és una ciutat de l'Iran a la província de Golestan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Gonbad-e Qabus · Veure més »

Goran

Goran (àrab Guran) és una ètnia iraniana, que viu principalment a la regió de Qasr-i Shirin i les vessants de la muntanya Kuh-i Shahan Dalahu.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Goran · Veure més »

Gorgan (ciutat)

Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Gorgan (ciutat) · Veure més »

Granic (riu)

El riu Granic (Granīcus) o Biga Çayı (en turc) és un riu de la província de Çanakkale, a l'Àsia Menor, que neix al Mont Ida i desaigua a la Mar de Màrmara vora Karabiga, després de passar per Çan i Biga.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Granic (riu) · Veure més »

Gregori Bar Hebreu

Gregori Bar Hebreu (Malatya, 1226 - Maragha, 30 de juliol de 1286) fou un religiós, escriptor i historiador siríac.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Gregori Bar Hebreu · Veure més »

Gulbarga

Gulbarga (en kannada ಕಲಬುರ್ಗಿ, en urdú: گلبرگہ) és una ciutat i municipi de l'Índia a Karnataka, capital de la divisió de Gulbarga i del districte de Gulbarga.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Gulbarga · Veure més »

Gulpayagan

Gulpayagan, Gulpaigan o Golpāyegān és una ciutat de l'Iran a la província d'Isfahan a uns 145 km al nord-oest d'aquesta ciutat.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Gulpayagan · Veure més »

Gundixapur

Gundixapur (Gund-ī Šāh Pūr, també transcrita com a Gondexapur, Jondishapur, Gundishapur, Jund-e Shapur o altres variants; anomenada en pahlavi com Weh-Andiôk-Šâbuhr, en siríac Beth Lapat, en grec Bendosabora i en àrab Jundaysabur o Jundisabur) fou una antiga ciutat persa, centre intel·lectual de l'Imperi Sassànida i seu de l'acadèmia de Gundixapur.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Gundixapur · Veure més »

Guyuk

Guyuk o Güyük (ciríl·lic Гүюг хаан) (vers 1206-1248) fou el tercer kagan (kakhan) de l'Imperi Mongol.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Guyuk · Veure més »

Guzgan

Guzgan, Guzganan o Quzghan (o o), anomenada en àrab Juzjan, fou una regió històrica del Turkestan afganès, entre els rius Murghab i Amudarià.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Guzgan · Veure més »

Hadit

d'Ibn Hanbal (Xaria), de l'octubre de 879 Un hadit (de l'àrab, plural, literalment ‘narració’) es refereix al que la majoria dels musulmans i les principals escoles de pensament islàmic creuen que és un registre de les paraules, accions i pautes aprovades pel profeta islàmic Mahoma que s'han transmès a través de cadenes de narradors.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Hadit · Veure més »

Hafiz-i Abru

Abd-Al·lah ibn Luft Al·lah ibn Abd-ar-Raixid, conegut pel làqab de Hafiz-i Abru (? - 1430), fou un historiador persa de l'època timúrida (Tamerlà i Xah Rukh).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Hafiz-i Abru · Veure més »

Haifa

Haifa, 1925 - 1937 Vista de la ciutat de Haifa des de dalt del Mont Carmel, 2006. Haifa (Hefà; Haïfà) és una ciutat actualment forma part de l'estat d'Israel des de 1948, que es troba al nord-est de l'àrea geogràfica coneguda com a Palestina.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Haifa · Veure més »

Haiku

Haiku gravat en pedra El haiku (俳句, pronunciat /ˈhaɪ.kuː/, transcripció AFI hájku, mantenint la hac aspirada com en japonès; en plural haiku o haikus) és una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Haiku · Veure més »

Halal

Secció de carn halal en un supermercat FreshCo al Canadà. Halal (de l'àrab, ‘cosa lícita’, ‘acte legítim’) designa, dins de l'islam, tot el que està permès des d'un punt de vista religiós, al contrari del que és haram, ‘prohibit’ (dins de la llei islàmica).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Halal · Veure més »

Halicarnàs

Mausoleu de Maussol''', una de les Set Meravelles del Món, Bodrum. Halicarnàs (Halicarnassus, Ἁλικαρνασσός) era una antiga ciutat grega a la costa de l'Àsia Menor (a Cària), al golf Ceràmic (mar Egea), corresponent a l'actual Bodrum.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Halicarnàs · Veure més »

Hamadan

Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Hamadan · Veure més »

Harun Bughra Khan

Harun Bughra Khan (Ali ibn Hàssan) (mort 1034), esmentat generalment a les cròniques com a Alitigin, fou un kan de la branca hassànida o occidental dels karakhànides, que va governar a Transoxiana al començament del.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Harun Bughra Khan · Veure més »

Hasan Coban

Amir Hasan Coban fou un príncep cobànida de Pèrsia fill d'amir Coban.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Hasan Coban · Veure més »

Hasan Kücük

Hasan Kücük o Hasan Küçük, també Hasan-i Kuček, Hasan-i Kučik o Hasan Kučak (حسن کوچک), (vers 1319 – 15 de desembre de 1343) fou un príncep cobànida, fill de Timurtash Coban.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Hasan Kücük · Veure més »

Haydar Xah

Haydar Xah (mort en 1576) fou un efímer xa de Pèrsia de la dinastia safàvida durant uns mesos de l'any 1576.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Haydar Xah · Veure més »

Hàjib

Hàjib fou un càrrec en diversos govern musulmans, que es podria traduir per camarlenc.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Hàjib · Veure més »

Història de Xiraz

Xiraz té una història de més de mil tres-cents anys en els quals ha arribat a ser més d'una vegada la capital de Pèrsia.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Història de Xiraz · Veure més »

Horda d'Or

L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Horda d'Or · Veure més »

Hudimiri

Hudimiri (Khudimiri) dou un regne situat segurament a l'est de l'Elam, esmentat a les fonts assíries només durant el regnat d'Assurbanipal; el 649 aC Nabubelshumate va fugir del País de la Mar o Bit Yakin i es va refugiar a Hudimiri i els assiris van construir uns vaixells per perseguir-lo.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Hudimiri · Veure més »

Husayn Ali Mirza

Husayn Ali Mirza conegut com a Farman Farma (1789 - 1835) fou príncep qajar de Pèrsia i xa a Xiraz i Isfahan (1834-1835) El 1799 fou nomenat governador de Fars (també diversos germans van rebre governs provincials).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Husayn Ali Mirza · Veure més »

Hussayn Bayqara

Hussayn Bayqara o estrictament Hussayn ibn Mansur ibn Bayqara (juny de 1438 - 4 de maig de 1506) (persa حسین بایقرا) fou un sobirà timúrida, governant d'Herat del 1469 al 1506 (excepte una breu aturada el 1470).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Hussayn Bayqara · Veure més »

Iazidisme

El yazidisme o Iazidisme o Sharfadin és un corrent minoritari; les altres branques, alevisme i yarsanisme, es diferencien del yazidisme perquè no practiquen la taqiyya (dissimular la fe quan està en joc la pròpia vida).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Iazidisme · Veure més »

Ibn Abbad

Abu-l-Qàssim Ismaïl ibn Abbad ibn al-Abbàs ibn Abbad ibn Àhmad ibn Idrís, més conegut senzillament com a Ibn Abbad, i com a Kafi-l-Kufat o as-Sàhib (Istakhr 14 de setembre de 938-Rayy 30 de març del 995) fou un home de lletres i visir buwàyhida del.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ibn Abbad · Veure més »

Ibn Abi-Tàhir Tayfur

Abu-l-Fadl Àhmad ibn Abi-Tàhir al-Marwazí, més conegut pel làqab Ibn Tayfur, (819 o 820-893) fou un historiador, lingüista, poeta i geògraf àrab.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ibn Abi-Tàhir Tayfur · Veure més »

Ibn al-Arabí

Muhàmmad ibn Alí ibn Muhàmmad ibn Arabí al-Hatimí at-Taí al-Andalussí (Múrcia, 7 d'agost de 1165 - Damasc, 16 de novembre de 1240), més conegut simplement com a Ibn al-Arabí o Ibn Arabí, així com pels seus làqabs aix-Xaykh al-Àkbar (‘el Més gran Mestre’) i Muhyi-d-Din (‘Vivificador de la Religió’), fou un destacat sufí, filòsof i poeta andalusí musulmà.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ibn al-Arabí · Veure més »

Ibn al-Baytar

Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Àhmad Diyà-ad-Din al-Malaqí, conegut com a Ibn al-Baytar (c. 1188-1248) va ser un botànic andalusí musulmà, considerat un dels científics més rellevants de l'Àndalus.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ibn al-Baytar · Veure més »

Ibn an-Nadim

Abu-l-Fàraj Muhàmmad ibn Ishaq an-Nadim —en àrab ابوالفرج محمد بن إسحاق النديم—, més conegut simplement com a Ibn an-Nadim (mort el 995?), va ser un historiador i bibliotecari persa famós per l'edició del Kitab al-Fihrist, un catàleg de tots els llibres coneguts en àrab del moment.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ibn an-Nadim · Veure més »

Ibn at-Tiqtaqà

Safí-d-Din Muhàmmad ibn Alí, més conegut com a Ibn at-Tiqtaqà (Bagdad, vers 1260 - ?) fou un historiador iraquià.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ibn at-Tiqtaqà · Veure més »

Ibn Àtham al-Kufí

Abu-Muhàmmad Àhmad ibn Àtham al-Kufí al-Kindí, més conegut simplement com a Ibn Àtham al-Kufí —en àrab أبو محمد أحمد بن أعثمالكوفي الكندي, Abū Muḥammad Aḥmad ibn Aʿṯam al-Kūfī al-Kindī— fou un historiador àrab dels segles VIII i IX, autor del Kitab al-Futuh, escrit el 819, font molt important per al coneixement del califat omeia i dels primers 60 anys del califat abbàssida.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ibn Àtham al-Kufí · Veure més »

Ibn Battuta

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369), va ser un viatger, explorador i ulema (erudit musulmà) amazic de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ibn Battuta · Veure més »

Ibn Bibi

Al-Hussayn ibn Muhàmmad ibn Alí al-Jafarí ar-Rughadí —en àrab الحسين بن محمد بن علي الجعفري الرغدي, al-Ḥusayn b. Muḥammad b. ʿAlī al-Jaʿfarī ar-Ruḡadī—, més conegut com a Ibn al-Bibi al-Munàjjima —en àrab ابن البيبي المنجمة, Ibn al-Bībī al-Munajjima, literalment «el fill de la "senyora" astròloga»— o, senzillament, com Ibn Bibi —en àrab ابن بيبي, Ibn Bībī; en persa ابن بی‌بی— (m. d. 1285) fou un notable historiador persa, autor de l'obra Al-awàmir al-alaïyya fi-l-umur al-alaïyya, escrita en persa el 1281, i essencial per a la història dels seljúcides de Rum.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ibn Bibi · Veure més »

Ibn Hàwqal

Abu-l-Qàssim ibn Alí an-Nassibí, més conegut com a Ibn Hàwqal, fou un escriptor i geògraf àrab del, nascut a Nisibis o Nisibin vers 920.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ibn Hàwqal · Veure més »

Ibn Isfandiyar

Bahà-ad-Din Muhàmmad ibn Hàssan ibn Isfandiyar, més conegut senzillament com a Ibn Isfandiyar, fou un historiador persa del i començament del.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ibn Isfandiyar · Veure més »

Ibn Khaldun

Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan, conegut com a Ibn Khaldun (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ibn Khaldun · Veure més »

Ibn Makula

Els Banu Makula o Al-e Makula foren una família noble persa que va tenir un paper destacat a Bagdad al.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ibn Makula · Veure més »

Ibn Màhan

Alí ibn Issa ibn Màhan, més conegut simplement com a Ibn Màhan (mort en 812) fou un militar i funcionari dels abbàssides que va ocupar diversos alts càrrecs entre els quals el de governador del Khurasan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ibn Màhan · Veure més »

Ibn Qutayba

Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Múslim ibn Qutayba ad-Dinawarí, més conegut senzillament com a Ibn Qutayba —en àrab أبو محمد عبد الله بن مسلمبن قتيبة الدينوري, Abū Muḥammad ʿAbd Allāh b. Muslim b. Qutayba ad-Dīnawarī— (828 - 889) fou un important erudit àrab, escriptor, filòleg i lingüista, considerat pels sunnites com a mestre del hadit.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ibn Qutayba · Veure més »

Ibn Turk

Abu-l-Fadl Abd-al-Hamid ibn Wassi ibn Turk al-Khuttalí al-Jilí, més conegut com a Abd-al-Hamid ibn Turk o simplement com a Ibn Turk, va ser un matemàtic en llengua àrab d'origen turc del segle IX.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ibn Turk · Veure més »

Ibn-i Yamin

Ibn-i Yamin (nom complet Amir Fakhr al-Din Mahmud ibn Amir Yamin al-Din Tughrai Mustawfi Faryumadi), fou un poeta persa, el principal autor de les anomenades kitas (fragments) és a dir els epigrames o poemes de circumstància.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ibn-i Yamin · Veure més »

Ibrahim ibn al-Àixtar

Ibrahim ibn al-Àixtar (mort el 691) fou un militar alida, fill de Malik ibn al-Harith al-Nakhai, conegut com al-Ashtar.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ibrahim ibn al-Àixtar · Veure més »

Ibrahim Inal

Ibrahim Inal (o Yenāl, + 1059) fou un cap seljúcida.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ibrahim Inal · Veure més »

Ibrahim Sultan

Abu l-Fatah Ibrahim Sultan o Sultan Ibrahim ibn Xah Rukh (26 d'agost de 1394 - Xiraz, 3 de maig de 1435) fou un príncep timúrida, segon fill de Xah Rukh i net de Tamerlà, de nom complet de naixement Abu l-Fath Mirza Ibrahim Sultan Bahadur.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ibrahim Sultan · Veure més »

Idris-i Bidlisi

Mevlana Hakimeddín İdris Mevlana Hüsameddín Ali-ül Bitlisi (Bitlis o Diyarbakır, entre 1452 i 1457 - Istanbul, 1520), conegut com a Idris-i Bidlisi, fou un historiador, poeta, traductor i cal·lígraf, així com un alt funcionari i cap militar otomà d'origen kurd.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Idris-i Bidlisi · Veure més »

Ildegízida

La dinastia Ildegízida o dels atabegs ildegízides de l'Azerbaidjan fou una família d'origen esclau que va governar el territori de l'Azerbaidjan i Arran des de 1135/1136 al 1225.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ildegízida · Veure més »

Iltutmix

Xams-ad-Din Iltutmix ibn Ilam-Khan al-Qutbí (1211 - 1236) fou sultà de Delhi de la primera dinastia esclava o mameluca.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Iltutmix · Veure més »

Ilyàsida

Ilyàsida (persa Al-e Elyas) fou una dinastia musulmana de Kirman (Califat Abbàssida) del.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ilyàsida · Veure més »

Imad-ad-Dawla

Alí ibn Buwayh o Buya, més tard conegut amb el làqab d'Imad-ad-Dawla (? - 949), fou un dels tres germans fundadors de la dinastia buwàyhida.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Imad-ad-Dawla · Veure més »

Imad-ad-Din al-Isfahaní

Imad-ad-Din Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Kàtib al-Isfahaní fou un poeta i historiador persa nascut a Isfahan el 1125.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Imad-ad-Din al-Isfahaní · Veure més »

Imperi Kuixan

L'Imperi kuixan (Kušān) fou un estat que, en el seu apogeu, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengué des del Tadjikistan fins a l'Afganistan, el Pakistan i la vall del Ganges al nord de l'Índia.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Imperi Kuixan · Veure més »

Imperi Safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Imperi Safàvida · Veure més »

Inaltigin

Inaltigin o Yinaltigin (o Ahmad Inaltigin) (també Inaltegin o Yenaltegin) (mort 1035) fou un cap militar turc rebel contra el sultà gaznèvida Masud I ben Mahmud (1030-1041).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Inaltigin · Veure més »

Iskandar ibn Úmar Xaykh

Iskandar ibn Úmar Xaykh (Uzgand, 25 d'abril de 1384 - Isfahan, 1415) fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Iskandar ibn Úmar Xaykh · Veure més »

Ismaïl I

Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ismaïl I · Veure més »

Ismaïl ibn Sebüktigin

Ismaïl ibn Sebüktigin fou sultà de Gazni, fill de Sebüktigin i d'una filla d'Alptegin.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ismaïl ibn Sebüktigin · Veure més »

Izz al-Din Husayn Xansabani

Izz al-Din Husayn Xansabani fou un sobirà xansabànida de Ghur, probablement amb títol damir.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Izz al-Din Husayn Xansabani · Veure més »

Jadidisme

Ismaïl Gasprinskii El jadidisme és un moviment de reforma pedagògica, cultural, religiosa i nacional, que sorgí a l'Àsia Central entre el 1880 i el 1900 davant la necessitat de resoldre la doble experiència pròpia musulmana, i per altra banda, de pertànyer a un Imperi Rus cristià.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Jadidisme · Veure més »

Jahanara Begum

va ser la filla gran de l'emperador Xa Jahan i de l'emperadriu Mumtaz Mahal.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Jahanara Begum · Veure més »

Jahangir

Nur-ud-Din Salim Jahangir (Fatehpur Sikri, 20 de setembre de 1569(calendari gregorià) - Rajauri, 8 de novembre de 1627(calendari gregorià)) fou emperador de l'Imperi Mogol del 1605 al 1627. Jahangir vol dir ‘Conqueridor del Món’ en persa i Nur-ad-Din vol dir ‘Llum de la Fe’ en àrab. El seu nom de naixement fou Shaykh Muhammad Salim (el seu pare li deia Shaykhu Baba) i era el fill més gran sobrevivent d'Akbar (altres dos germans més grans, Hasan i Husayn, havien mort infants) tingut amb Miryam al-Zamani. Va rebre una educació acurada i va aprendre el persa, el turc, l'àrab i l'urdú, i ciències com la història, l'aritmètica i la geografia, entre altres. Va ser nomenat mansabdar de deu mil, el més alt rang militar després de l'emperador, vers 1581, sent elevat a mansabdar de dotze mil el 1585 quan fou promès a la seva cosina Manbhawati Bai, filla de Bhagwan Das d'Amber (cunyat de Akbar com a germà de la seva dona Rajkumari Hira Kunwari (Miryam al-Zamani).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Jahangir · Veure més »

Jaipur

Jaipur (en hindi जयपुर), també coneguda popularment com la "Ciutat Rosa", històricament de vegades anomenada Jeypore, és la capital de l'estat de Rajasthan, l'Índia.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Jaipur · Veure més »

Jalal-ad-Din Mangubertí

Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »

Jalalabad

Jalalabad (o) és una ciutat de l'Afganistan a la confluència del riu Kabul i el riu Kunar, capital de la província Nangarhar.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Jalalabad · Veure més »

Jalula

Jalula fou una antiga vila de l'Iraq i cap del districte (tassuj) de Jalula, a l'est del Tigris en la ruta a Khurasan, a uns 40 km al nord-est de Dastajird i uns 40 km al sud-oest de Khanikin.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Jalula · Veure més »

Jamal-ad-Din al-Afghaní

Jamal-ad-Din al-Afghaní (sayyid Jamāl ad-Dīn al-Afghānī), conegut també com a Jamal-ad-Din Assadabadí (sayyid Jamāl ad-Dīn Asadābādī) o simplement com a al-Afghaní (Assadabad, Iran, 1838/39 - Constantinoble, 9 de març de 1897), va ser un teòleg musulmà i activista polític, influent principalment a l'Orient Mitjà, l'Àsia del sud i Europa.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Jamal-ad-Din al-Afghaní · Veure més »

Jamasp Namag

El Jamasp Namag o Jamasp Nameh (var: Jāmāsp Nāmag, Jāmāsp Nāmeh, "Història de Jamasp") és un llibre de revelacions en persa mitjà.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Jamasp Namag · Veure més »

Jami at-Tawàrikh

Jami at-Tawàrikh —en àrab جامع التواريخ, Jāmiʿ at-tawārīkh— o Compendi de cròniques és una crònica escrita pel metge i historiador persa Raixid-ad-Din (1247 - 1318), que explica els fets transcorreguts des d'Adam fins al.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Jami at-Tawàrikh · Veure més »

Jangali

Jangali fou el nom d'un moviment polític revolucionari de Pèrsia, al Gilan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Jangali · Veure més »

Javanrud

Javanrud (persa جوانرود, kurd Djwanro) és una ciutat de l'Iran, a la província de Kermanshah, capital del comtat del mateix nom.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Javanrud · Veure més »

Jàfar as-Sàdiq

Jàfar as-Sàdiq (Medina, 702 - 765) és considerat pels musulmans xiïtes imamites i ismaïlites com el sisè imam infal·lible o successor del profeta Mahoma.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Jàfar as-Sàdiq · Veure més »

Jàfar ibn Yahya

Jàfar ibn Yahya al-Barmakí fou visir abbàssida, fill de Yahya ibn Khàlid.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Jàfar ibn Yahya · Veure més »

Jiroft

Jiroft (de vegades coneguda com a Djiruft) és una ciutat de l'Iran, al sud-est del país, a la província de Kerman, a la plana d'Hali Rud al sud de les muntanyes Bariz o Baridjan, sud-oest de Bam.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Jiroft · Veure més »

Jizya

La jizya fou l'impost personal que sota el domini de l'islam havien de pagar els ciutadans que no eren musulmans.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Jizya · Veure més »

Jordi Cedrè

Jordi Cedrè (en llatí Georgius Cedrenus, en grec Γεώργως ὁ Κεδρηνός) va ser un monjo grec del qual es desconeix la seva vida, encara que era del.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Jordi Cedrè · Veure més »

Jotxi

Jotxi (en mongol Зүчи, Züĉi, també transcrit Joci, Jöči, Jöchi, Juchi, Jotchi i altres variacions) (vers 1185-1227) fou el fill gran de Genguis Khan amb la seva dona principal Borte.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Jotxi · Veure més »

Jovià

Jovià (en llatí:, 331 - 17 de febrer del 364) fou un general i emperador romà (26 de juny de 363 - 17 de febrer de 364).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Jovià · Veure més »

Julià l'Apòstata

Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Julià l'Apòstata · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Justinià I · Veure més »

Kaifeng

Kaifeng és una ciutat-prefectura de la província de Henan, a la República Popular de la Xina.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Kaifeng · Veure més »

Kakúyides

La dinastia kakúyida, kakwàyhida, dels kakúyides o kakwàyhides fou una nissaga d'origen daylamita que va governar part del Jibal al i després foren senyors locals de Yazd com a vassalls dels seljúcides.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Kakúyides · Veure més »

Kalantar

Kalantar (persa kalan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Kalantar · Veure més »

Kamal-ad-Din Abu-Amr al-Abharí

Kamal-ad-Din Abu-Amr Khwaja al-Abharí, fou visir dels dos sultans seljúcides de Pèrsia, Arslan Xah (1161-1176) i el seu fill Toghrul III (1176-1194).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Kamal-ad-Din Abu-Amr al-Abharí · Veure més »

Kanat de Bukharà

El Kanat de Bukharà fou un estat de l'Àsia Central durant els segles  i, i continuat sota emirs al i fins al 1920.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Kanat de Bukharà · Veure més »

Kanat de Txagatai

El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Kanat de Txagatai · Veure més »

Kebab

El kebab (també anomenat kebap, kabob, kebob o kabab), fa referència a un ampli ventall de plats de carn rostida, generalment cuinats en broquetes, que són originaris d'Orient Mitjà.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Kebab · Veure més »

Khaksar

Khaksar (avui Khaksar Tehrik o Moviment Khaksar, urdú: تحریکِ خاکسار) fou un moviment social de regeneració nacional sorgit a Lahore el 1931, fundat per Imayat Allah Khan conegut com a Allama Mashriqi, un brillant matemàtic que predicava la simplicitat de la vida (khak-sar vol dir "humil com la pols"), la disciplina i el sacrifici personal pel bé del país; considerava que l'Índia tenia necessitat de dictadors benvolents i el moviment fou considerat proper als nazis; els seus membres anaven uniformats amb vestits de color caqui amb el símbol "ukhuwwa" (mitja lluna i estel) a la mànega dreta i una belča que simbolitzava el coratge en la lluita i en el treball; cada militant havia de fer un acte social al dia i informar al seu cap; el partit es considerava musulmà i bramànic al mateix temps i per damunt de tots els partits.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Khaksar · Veure més »

Khalaj

El khalaj és la llengua dels khalajs.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Khalaj · Veure més »

Khalajs

Els khalajs són un poble turcman que viu a l'Iran principalment a la província de Markazi.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Khalajs · Veure més »

Khalil Sultan

Khalil Sultan ibn Miran Shah ibn Timur (Herat, 14 de juliol de 1384 - Rayy, 2 o 3 de novembre de 1411) fou un príncep timúrida net de Tamerlà i fill de Miran Shah i de la princesa genguiskhànida (per via materna) Sevin Beg Khanzada, coneguda com a Khan Zade, que va estar casada en primeres noces amb Jahangir fill de Tamerlà i fou la mare de Muhammad Sultan ibn Jahangir, el primer successor designat per Tamerlà que va morir el 1403.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Khalil Sultan · Veure més »

Khionites

Àsia el 400, mostrant els khionites i els seus veïns. Khionites, xionites, chionites o chionitae (en persa mitjà: xiyon; avestan: xiiaona; en sogdià: xwn; en pahlavi: huna), hunni o yun; en xinès 狁 yǔn o xūn, 獯), fou una tribu nòmada, de probable origen iranià, que fou prominent a Transoxiana i Bactriana.Wolfang Felix, "CHIONITES" Encyclopædia Iranica Online Edition, consulta 2012 a Anteriorment eren considerats una horda turca fixada entorn del 400 al nord de Merv. Els khionites (chionitae) s'esmenten inicialment amb els kuixans (Cuseni) per Ammià Marcel·lí que va passar l'hivern de 356-357 al seu territori de Balkh. Arribaren amb l'ona d'immigració des de l'Àsia Central a Iran al final de l'època clàssica. Estaven influïts per les cultures dels kuixans i bactrians, i patrocinaven les llengües iranianes orientals, i es convertiren en una amenaça a la frontera del nord-est de l'Imperi Sassànida. A. Shapur Shahbazi "SASANIAN DYNASTY" Encyclopædia Iranica Online Edition, accés 2012 a.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Khionites · Veure més »

Kilat-i Nadiri

Kilat-i Nadiri (també Kalat-i Nadiri, anteriorment només Kalat) fou una famosa fortalesa a l'Àsia Central a uns 110 km de Mashad a la frontera entre Iran i Turkmenistan en una branca de les muntanyes Karadjdagh en una vall elevada (entre 700 i 900 metres) i trenta km de llarg; al nord i sud les muntanyes no es poden escalar i tenen una altura de 240 a 300 metres, presentant només cinc obertures, el que la convertia en una fortalesa natural fàcil de defensar a l'oest i est.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Kilat-i Nadiri · Veure més »

Kirman

Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Kirman · Veure més »

Kurd

Zones de poblament kurd El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu de la branca indoiraniana que constitueix un continu dialectal.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Kurd · Veure més »

Kurd del nord

El kurd del nord, també dit kurmanji, és un grup de dialectes kurds predominantment parlats al sud-est de Turquia, al nord-oest de l'Iran, al nord de l'Iraq i al nord de Síria.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Kurd del nord · Veure més »

Llac Urmia

Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Llac Urmia · Veure més »

Llengües de l'Afganistan

L'Afganistan és un estat multilingüe en el qual els dos idiomes més parlats, el paixtu i el darí, tenen caràcter d'oficials.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Llengües de l'Afganistan · Veure més »

Llengües iràniques

Les llengües iràniques o iranianes són una família de llengües indoeuropees molt propera a les indoàries amb les quals, de vegades, s'agrupen en un gran conjunt anomenat llengües indoiràniques.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Llengües iràniques · Veure més »

Mahmud de Ghazna

Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Mahmud de Ghazna · Veure més »

Mahmud Ghazan

Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Mahmud Ghazan · Veure més »

Majd al-Mulk

Majd-al-Mulk o Abu-l-Fadl Àssad ibn Muhàmmad al-Kummí al-Balasaní Majd-al-Mulk, en persa Abu'l-Fazl As'ad ibn Mohammad Qomi al-Balasani Majd-al-Molk (1048 - 7 de setembre del 1099), fou un visir seljúcida.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Majd al-Mulk · Veure més »

Mansur (I) ibn Nuh

Abu-Sàlih Mansur ibn Nuh ibn Nasr, més conegut simplement com a Mansur (I) ibn Nuh o pels làqabs al-Amir aix-Xadid i al-Màlik al-Mudhàffar fou emir samànida de Transoxiana i Khurasan (961 - 976).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Mansur (I) ibn Nuh · Veure més »

Mansur II ibn Nuh

Abu-l-Hàrith (II) Mansur ibn Nuh fou emir samànida de Transoxiana.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Mansur II ibn Nuh · Veure més »

Mansur-al-Yaman

Abu-l-Qàssim al-Hàssan ibn Fàraj ibn Hàwxab ibn Zàdhan an-Najjar al-Kufí Mansur-al-Yàman (o al-Mansur), més conegut simplement pel seu làqab Mansur-al-Yàman o pel seu nàssab Ibn Hàwxab fou un daï càrmata del Iemen, fundador de la dinastia càrmata en aquest territori.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Mansur-al-Yaman · Veure més »

Maraix

Maraix o Kahramanmaraş (turc) és una ciutat de Turquia, i capital de la província de Kahramanmaraş.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Maraix · Veure més »

Mawdud ibn Masud

Abu-l-Fat·h Mawdud ibn Massud, també conegut pels làqabs Xihab-ad-Din wa-d-Dawla i Qutb-al-Mil·la, (vers 1011-1048) fou sultà gaznèvida del 1041 a l'hivern del 1048 al 1049.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Mawdud ibn Masud · Veure més »

Màlik Aixraf

Màlik Aixraf (mort el 1357) fou un príncep cobànida, fill de Timurtaix Coban, i darrer sobirà de la família.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Màlik Aixraf · Veure més »

Màlik-Xah I

Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Màlik-Xah I · Veure més »

Mehmed Esad Efendi (1570-1625)

Mehmed Esad Efendi (Hocasadettinzade Mehmet Esat Efendi) (1570-1625) fou un religiós otomà.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Mehmed Esad Efendi (1570-1625) · Veure més »

Mikàlida

Els mikàlides o Banu Míkal fou una destacada família aristocràtica del Gran Khorasan occidental als segles  i, que eren descendent de la noblesa pre islàmica de la regió de Samarcanda La família tenia origen en el rei sassànida Bahram V (Bahram Gor) (420-438).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Mikàlida · Veure més »

Minaret de Jam

El minaret de Jam i altres restes properes al poble de Jam són un monument de l'Afganistan declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2002.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Minaret de Jam · Veure més »

Mirza Ahmad Khan Ala al-Dawla

Mirza Ahmad Khan Ala al-Dawla (1866/1867-1911) fou un polític persa, fill de Muhammad Rahim Khan Ala al-Dawla.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Mirza Ahmad Khan Ala al-Dawla · Veure més »

Mirza Taki Khan

Amir-i Kabir Mirza Taki Khan (1807 - Kaixan, 10 de gener de 1852) conegut també pels títols d'atabeg i Amir-i Nizam fou primer ministre de Nàssir-ad-Din Xah Qajar de Pèrsia als quatre primers anys del seu regnat, quan va accedir al tron el setembre de 1848 a la mort de Muhammad Xah Qajar.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Mirza Taki Khan · Veure més »

Mirzə Fətəli Axundov

Mirzə Fətəli Axundov (Мирза́ Фатали́ Аху́ндов, Mirzà Fatalí Akhúndov) també conegut com a Mirza Fath-Ali Akhundzade (Shaki, 12 de juliol de 1812 - Tbilissi, 10 de març de 1878) fou el primer escriptor de peces de teatre originals en llengua àzeri.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Mirzə Fətəli Axundov · Veure més »

Miskawayh

Abu-Alí Àhmad ibn Muhàmmad ibn Yaqub —en àrab أبو علي أحمد بن يعقوب, Abū ʿAlī Aḥmad ibn Yaʿqūb—, més conegut com a Miskawayh —en àrab مسكويه, Miskawayh— o, erròniament, Ibn Miskawayh (Rayy, 932 - Ispahan, 1030), va ser un filòsof i historiador musulmà persa en llengua àrab.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Miskawayh · Veure més »

Muhammad Iqbal

Sir Muhammad Iqbal (Sialkot, 9 de novembre de 1877 – Lahore, 21 d'abril de 1938), conegut com a Allama Iqbal (‘Erudit Iqbal’), fou un poeta i filòsof persa-urdú, i un polític de l'Índia Britànica, nascut al Panjab (Índia, ara Pakistan) sota domini britànic.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Muhammad Iqbal · Veure més »

Muhammad Xah Qajar

Muhammad Xah Qajar o محمد شاه قاجار Muhammad Mirza (5 de gener de 1808 - 4 de setembre de 1848) fou xa de la dinastia qajar de Pèrsia (1735-1748) fill d'Abbas Mirza.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Muhammad Xah Qajar · Veure més »

Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí

Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Jarir ibn Yazid ibn Kathir ibn Ghàlib at-Tabarí, més conegut simplement com a at-Tabarí o, entre els àrabs, com limam at-Tabarí (Tabaristan, Iran, 839 - Bagdad, 923) va ser un historiador i exegeta de l'Alcorà d'origen persa de molt renom.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí · Veure més »

Muhàmmad Khan

Muhammad Khan (mort el 16 de juliol de 1338) fou un kan il-kànida proclamat pel jalayírida Hasan Buzurg.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Muhàmmad Khan · Veure més »

Muixaixa

Muixaixa (en àrab Muxaʿxaʿ) fou una dinastia àrab xiïta del Khuzestan amb centre a la població de Hawiza o Huwayza.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Muixaixa · Veure més »

Musa Khan

Musa Khan (mort el 18 de juliol de 1337) fou un kan de Pèrsia, de la dinastia il-kànida tot i no ser pròpiament un il-kànida.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Musa Khan · Veure més »

Muzaffar al-Din Kutlugh

Abu-Bakr ibn Sad ibn Zangi ibn Mawdud conegut com a Mudhàffar-ad-Din Kutlugh Khan fou atabeg salghúrida de Fars del 1226 al 1260.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Muzaffar al-Din Kutlugh · Veure més »

Nakuk

Abu-l-Alà Atà ibn Yaqub conegut com a Nakuk (mort el 1098) fou un poeta i secretari del govern gaznèvida.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Nakuk · Veure més »

Nassir-ad-Din at-Tussí

Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn al-Hàssan at-Tussí, més conegut com a Nassir-ad-Din at-Tussí o, senzillament, at-Tussí (Tus, 18 de febrer de 1201– Khadimanin, a prop de Bagdad, 26 de juny de 1274) va ser un astròleg/astrònom, matemàtic, filòsof i metge persa.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Nassir-ad-Din at-Tussí · Veure més »

Nesea (Hircània)

Nesea (grec Nessea o Nissea) fou un districte esmentat per Estrabó en un lloc, com un territori regat per l'Ocus que era part d'Hircània; i en un altre, com a territori separat entre Hircània, Ariana i Pàrtia, equivalent al Gran Khorasan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Nesea (Hircània) · Veure més »

Nidham-al-Mulk

Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí at-Tussí, conegut com a Nidham-al-Mulk (Radkan, 10 d'abril de 1018 - Sihna, 14 d'octubre de 1092), fou un destacat visir seljúcida dels sultans Alp Arslan i Màlik-Xah I.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Nidham-al-Mulk · Veure més »

Nizam al-Din Ahmad

Nizam al-Din Ahmad ibn Nizam al-Din Shaykh Mahmud (mort 1507) fou visir dels timúrides, fill de l'alt funcionari timúrida Mawlana Nizam al-Din Shaykh Mahmud i nebot d'un altre alt càrrec, Khwadja Shams al-Din Muhammad ibn Khwadja Sayyid Admad al-Shirazi.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Nizam al-Din Ahmad · Veure més »

Nizami Gandjawi

Nizami Gandjawi, Elyās Yūsof Neẓāmī Ganjavī, (en / Neẓâmi Ganjavi, que literalment significa «Nizami de Gandja»; en kurd: Nîzamî Gencewî, نیزامی گه‌نجه‌وی), (Gandja, 1141 – Gandja, 1209), el nom complet del qual és Nezam al-Din Abu Mohammad Elyas Elyas Ibnja Ibnyas Gandja Ibnja Ibnyas fou un dels més grans poetes, escriptors i pensadors perses.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Nizami Gandjawi · Veure més »

Nur-ad-Din Muhàmmad II

Nur-ad-Din Muhàmmad II (març de 1148-1210) fou un daï i imam ismaïlita nizarita d'Alamut, el cinquè sobirà (1166-1210) successor del seu pare Hàssan II quan va morir el 9 de gener de 1166.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Nur-ad-Din Muhàmmad II · Veure més »

Paixtus

Els paixtus, coneguts històricament com a afganesos, són un grup ètnic iranià originari de l'Àsia Central i meridional.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Paixtus · Veure més »

Panjakent

Panjakent, o Penjikent és una ciutat de la província de Sughd al Tadjikistan al riu Zarafxan, amb una població de 52.500 habitants (estimació de 2020).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Panjakent · Veure més »

Partukka

Partukka fou un regne mede que existia al a la frontera oriental d'Assíria, i que correspon a la regió de Gurgan a l'antiga Hircània, però en un lloc no determinat.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Partukka · Veure més »

Pasha-zade Kemal

Kemal Paşazade (nom real Şemseddin Ahmed bin Süleyman, conegut també com a İbn-i Kemal, vers 1468 - 16 d'abril de 1534) fou un erudit otomà que va exercir com a xaikh al-Islam.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Pasha-zade Kemal · Veure més »

Peroz I

Peroz I, (Peirozes, Priscus, fr. 33; Procop. Pers 1.3 i Agath. Iv. 27; la forma moderna del nom és Feroç, Firouz) va ser un emperador sassànida que va regnar del 457 al 484.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Peroz I · Veure més »

Persa antic

El persa antic és un dels dos idiomes iranians dels quals es té un testimoni directe, essent l'altre l'idioma l'avèstic.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Persa antic · Veure més »

Persèpolis

Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Persèpolis · Veure més »

Pir Husayn

Pir Husayn ibn Amir Maḥmud ibn Amir Coban (mort el 1342) fou un príncep cobànida, fill de Xaikh Mahmud virrei ilkhànida (cobànida) de Geòrgia, i net d'amir Coban.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Pir Husayn · Veure més »

Piri

Piri o Piritegin (Piri Takin, Piritagin, Piri Tegin) fou sultà de Gazni vassall dels samànides.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Piri · Veure més »

Prehistòria de Mesopotàmia

Museu d'art Walters, Baltimore La prehistòria de Mesopotàmia és el període comprès entre el Paleolític i l'aparició de l'escriptura a la part del Creixent Fèrtil situat al voltant dels rius Tigris i Eufrates, així com zones circumdants com els contraforts de Zagros, el sud-est d'Anatòlia i nord-oest de Síria.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Prehistòria de Mesopotàmia · Veure més »

Província de Badakhxan

La província de Badakhxan és una divisió administrativa de l'Afganistan amb 28 districtes, situada al bord-est del país entre l'Hindu Kush i l'Amudarià.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Província de Badakhxan · Veure més »

Província de Baghlan

La província de Baghlan (persa i paixtu بغلان Baġlān) és una divisió administrativa de l'Afganistan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Província de Baghlan · Veure més »

Província de Ghur

Ghur o Ghor, també apareix com a Gur o Gor, en persa Ghowr, és una regió muntanyosa de l'Afganistan on neixen l'Hari Rud, el Murghab i el Farah Rud.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Província de Ghur · Veure més »

Província de Jowzjan

La província de Jowzjan o Jōzjān és una divisió administrativa de primer nivell de l'Afganistan al nord del país.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Província de Jowzjan · Veure més »

Qarakhànida

Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Qarakhànida · Veure més »

Radi de la Terra

El radi de la Terra és un valor que s'utilitza com una unitat de mesura de distància, especialment en astronomia i geologia.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Radi de la Terra · Veure més »

Rafi al-Din al-Xirazi

Rafi al-Din al-Xirazi, també Rafi'-al-Din Ibrahim Xirazi, (Xiraz, vers 1540-1620) fou un historiador de la dinastia adilxàhida de Bijapur.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Rafi al-Din al-Xirazi · Veure més »

Raixid-ad-Din

Soldats mongols al ''Jami al-Tawarikh'' de Raixid-ad-Din, 1430-1434 dC. Abu-l-Khayr Raixid-ad-Din Fadl-Al·lah ibn Imad-ad-Dawla al-Hamadhaní, més conegut com a Raixid-ad-Din Tabib, Raixid-ad-Din al-Hamadhaní o, simplement, com a Raixid-ad-Din (Hamadan, 1247 - Sultaniyya, 1318) va ser un metge persa musulmà d'origen jueu, escriptor, metge a Il-kanat Iran, i historiador, que va escriure una història universal en persa anomenada Jami at-Tawàrikh, considerada una peça clau de la historiografia mongòlica.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Raixid-ad-Din · Veure més »

Regne d'Alània

El Regne d'Alània fou un regne medieval dels alans (proto-ossetes) que florí al Caucas del Nord, aproximadament a la ubicació de Circàssia i l'actual Ossètia del Nord - Alània, des de la seva independència dels khàzars a finals del fins a la seva destrucció pels invasors mongols el 1238–1239.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Regne d'Alània · Veure més »

Reinhart Dozy

Reinhart Pieter Anne Dozy (1820-1883) fou un arabista neerlandès, fill d'una família d'hugonots francesos emigrats el 1647.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Reinhart Dozy · Veure més »

René Grousset

René Grousset (Aubais, 5 de setembre de 1885 - París, 12 de setembre de 1952) va ser un historiador francès, especialista en Àsia i membre de l'Acadèmia Francesa.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і René Grousset · Veure més »

Rukn-ad-Din Khurxah

Rukn-ad-Din Khurxah o Rukn-ud-Din Khwarxah (Rudbar, 1230-muntanyes Khangai, 1257) fou un imam ismaïlita nizarita, el darrer sobirà de l'estat ismaïlita d'Alamut (1255-1256).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Rukn-ad-Din Khurxah · Veure més »

Rumi

Jalal-ad-Din Muhàmmad Balkhí o Jalal-ad-Din Muhàmmad Rumi, o simplement Rumi, també conegut com a Mawlana (30 de setembre de 1207- Konya, 17 de desembre de 1273), fou un poeta, jurista, teòleg i místic sufí.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Rumi · Veure més »

Safàrides

La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Safàrides · Veure més »

Salghúrida

Els salghúrides o dinastia salghúrida d'atabegs de Fars fou una dinastia d'atabegs dels prínceps seljúcides de Fars, de la tribu turca dels Salghur o Salor que havien acompanyat a Toghrul Beg en l'emigració des del Khurasan i s'havia establert al Fars al començament del.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Salghúrida · Veure més »

Sanai

Abul-Majd Majdud ibn Adam Sanai Ghaznavi, més conegut com a Hakim Sanai, fou un poeta i místic persa que va viure a Gazni (per això el sobrenom Ghaznavi), Afganistan, entre els segles  i.Bruijn, J.T.P. de.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Sanai · Veure més »

Satrapia de Gandhara

Gandhara fou una satrapia de l'imperi Persa aquemènida, equivalent a la part sud-oriental de l'Afganistan, incloent-hi Kabul i l'oest del Pakistan (amb Peshawar).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Satrapia de Gandhara · Veure més »

Sayyed Abdal·lah Behbahani

Sayyed Abdal·lah Behbahani,de vegades transcrit Seyyed Abdul·lah Behbahani (1840-1910) en persa عبدالله بهبهانی fou un teòleg xiïta i polític iranià nascut a Nadjaf.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Sayyed Abdal·lah Behbahani · Veure més »

Sayyid Ahmad Kasrawi Tabrizi

Sayyid Ahmad Kasrawi Tabrizi fou un historiador, lingüista i jurista iranià (persa àzeri).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Sayyid Ahmad Kasrawi Tabrizi · Veure més »

Sayyid Alí Muhàmmad

El Báb, nascut Alí Muhàmmad (Xiraz, 20 d'octubre de 1819 - Tabriz, 9 de juliol de 1850) va ser el fundador messiànic de la fe babí i una de les figures centrals de la fe bahá'í.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Sayyid Alí Muhàmmad · Veure més »

Si-o-seh pol

El pont d'Allāhverdi Khan (en persa: پل الله‌وردی‌خان), popularment conegut com a Si-o-seh pol (en persa: سی وسه پل; literalment, el pont de 33 arcs) és un pont de dos nivells a la ciutat d'Isfahan (Iran), situat sobre el Zayande, el riu més gran de l'altiplà iranià (no-navegable).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Si-o-seh pol · Veure més »

Smerdis de Pèrsia

Smerdis (en grec antic Σμέρδις) o en persa Bardiya (بردیا Bardiyā, i amb aquest nom es menciona a la Inscripció de Behistun) era de la dinastia aquemènida i va ser rei de Pèrsia del març a l'octubre aproximadament del 522 aC.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Smerdis de Pèrsia · Veure més »

Sultanat Bahmànida

El sultanat bahmànide, cap al 1470 Els bahmànides foren una dinastia que va governar Dècan del 1347 al 1527.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Sultanat Bahmànida · Veure més »

Sultanat de Bidar

Interior del Rangin Mahal al Fort de Bidar, construït per Ali Barid Xah El sultanat de Bidar fou un estat de l'Índia que va existir entre 1492 i 1619.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Sultanat de Bidar · Veure més »

Sultanat de Delhi

El sultanat de Delhi fou un antic estat musulmà de l'Índia que tenia la ciutat de Delhi per capital.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Sultanat de Delhi · Veure més »

Tahmasp I

Tahmasp I (22 de febrer de 1514-14 de maig de 1576) va ser un xa de Pèrsia de la dinastia safàvida.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Tahmasp I · Veure més »

Takla Makan

Sense descripció.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Takla Makan · Veure més »

Thomas Walker Arnold

Sir Thomas Walker Arnold (Devonport, 19 d'abril de 1864 - Londres, 9 de juny de 1930) va ser un eminent orientalista britànic i historiador de l'art islàmic que va ensenyar al Muhammadan Anglo-Oriental College, Universitat d'Aligarh (aleshores Aligarh College), i al Government College University (Lahore).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Thomas Walker Arnold · Veure més »

Timurtaix Coban

Timurtaix Coban (mort 1328; també apareix com Temürtas o Timür-Tash) fou un príncep cobànida, segon fill de l'amir Coban.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Timurtaix Coban · Veure més »

Toghrul ibn Sunkur

Toghrul ibn Sunkur fou un príncep salghúrida del Fars que el 1182 es va revoltar contra l'atabeg Tekla, que era el seu cosí, i va arribar a dominar alguns territoris, però fou finalment derrotat i va haver de fugir.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Toghrul ibn Sunkur · Veure més »

Turan (Balutxistan)

Turan (potser també Tuwaran) fou una antiga regió del Balutxistan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Turan (Balutxistan) · Veure més »

Txagataïdes

Txagataïdes són els descendents de Txagatai, segon fill de Genguis Khan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Txagataïdes · Veure més »

Ubayd-Al·lah ibn Ziyad

Ubayd-Al·lah ibn Ziyad (+686) fou un governador omeia de Bàssora, de Kufa i de les terres orientals.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ubayd-Al·lah ibn Ziyad · Veure més »

Urgut

Urgut fou un estat uzbek independent governat per begs propis que exercien el càrrec de manera hereditària.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Urgut · Veure més »

Vall de Ferganà

La vall de Ferganà (Vodiysi Farg'ona; Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; Ферга́нская доли́на, Fergànskaia dolina; دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre les serralades de Hissar i Alai (part del Pamir) al sud i la serralada de Tian Shan al nord.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Vall de Ferganà · Veure més »

Vladímir Minorski

Vladímir Fiódorovitx Minorski, habitualment transcrit com a Minorsky (Владимир Фёдорович Минорский; 17 de febrer de 1877 - 25 de març de 1966) fou un orientalista rus, conegut especialment per les seves contribucions a l'estudi de les històries kurda (com un dels més destacats kurdologistes del seu temps) i iraniana, així com de la seva geografia, literatura i cultura.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Vladímir Minorski · Veure més »

Xador

Xador blanc amb flors vermelles, tradicional a Natanz (cap al centre de l'Iran) Fars (sud-oest de l'Iran) El xador (del persa, literalment ‘tenda’) és una peça de vestir àmplia amb què algunes dones musulmanes, especialment les xiïtes de l'Iran i l'Afganistan, es cobreixen el cap i el cos i, de vegades, la cara.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Xador · Veure més »

Xahrazad

Xahrazad, portal ésAdir, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals(شهرزاد, Xahrzād) és el personatge i la narradora principal de la recopilació de rondalles en persa titulada Les mil i una nits.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Xahrazad · Veure més »

Xaikh Mahmud

Xaikh Mahmud (mort 1327) fou un príncep cobànida de Pèrsia, quart fill d'amir Coban.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Xaikh Mahmud · Veure més »

Xams-ad-Din Juwayní

Xams-ad-Din Muhàmmad ibn Muhàmmad Juwayní, també conegut senzillament com a Xams-ad-Din Juwayní (mort 1284) fou un polític persa il-kànida, germà de l'historiador Alà-ad-Din Juwayní.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Xams-ad-Din Juwayní · Veure més »

Xams-ad-Din Muhàmmad

Xams-ad-Din Muhàmmad (vers 1240-1310) fou el primer imam ismaïlita nizarita després de la conquesta d'Alamut pels mongols; era l'únic fill viu de Rukn al-Din Khurshah el darrer imam d'Alamut.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Xams-ad-Din Muhàmmad · Veure més »

Xàraf Khan Bidlisi

Xàraf-ad-Din Bidlisi o Xàraf Khan Bidlisi (Kararhrud, 25 de febrer de 1543 - ?) fou un historiador iranià d'ètnia kurda, fill de l'emir de Bidlis Xams-ad-Din Khan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Xàraf Khan Bidlisi · Veure més »

Xibànides

Xibànides, o xaybànides, és el nom d'una dinastia mongol descendent de Xiban, un fill de Jotxi, el fill gran de Genguis Khan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Xibànides · Veure més »

Xinjiang

Xinjiang (tr; en), oficialment la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang (tr; en) és una regió autònoma de la República Popular de la Xina.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Xinjiang · Veure més »

Xiraz

Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Xiraz · Veure més »

Xirvanxah

Xirvanxah era el sobirà de Xirvan.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Xirvanxah · Veure més »

Yaqub ibn al-Layth

Abu-Yússuf Yaqub (I) ibn al-Layth as-Saffar o, més senzillament, Yaqub (I) ibn al-Layth (? - 879) fou el fundador de la dinastia safàrida.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Yaqub ibn al-Layth · Veure més »

Yarsanisme

Tres membres de la fe yarsani o kakaki enfront d'un quadre amb el símbol de la fe a Sulaymaniyya, al Kurdistan, maig de 2007 El yarsanisme (‘Poble de la Veritat’) és una religió provinent d'una secta mística medieval eminentment kurda que hauria estat fundada vers el o XV a Hawraman per Sultan Sehak (Sàyyid Ishaq).

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Yarsanisme · Veure més »

Yezdegerd I

Yezdegerd I (etimològicament, en persa Izdegerdes o "fet per Déu" equivalent a l'iranià Bagkart, o al grec Theokistos; en pahlavi el nom és Yazdekert, en siríac Izdegerd i Yazdegerd, en grec Isdigerdes, en talmúdic Izedeger i Azger, en àrab Yazdeijerd, i en armeni Yazkert), va ser rei de l'imperi Sassànida de Pèrsia del 399 al 421, és a dir 22 anys.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Yezdegerd I · Veure més »

Yezdegerd II

Yezdegerd II (etimològicament, en persa, Izdegerdes o "fet per Déu") va ser rei de Pèrsia del 438 al 457.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Yezdegerd II · Veure més »

Youtab

Youtab (persa: يوتاب), també coneguda com Youtab Aryobarzan o Ario Barzan (que significa exaltació dels aris en persa antic, morta l'any 330 a. C.) va ser una noble guerrera persa que va viure en el segle IV a. C). Va lluitar al costat del seu germà Ariobarzanes en l'última resistència de l'Imperi aquemènida contra les forces hel·lèniques d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Youtab · Veure més »

Zakarawayh ibn Mihrawayh

Zakarawayh ibn Mihrawayh —— (mort el 907) fou un dels primers ''daïs'' (missioners) ismaïlites a l'Iraq.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Zakarawayh ibn Mihrawayh · Veure més »

Zamasp

Zamasp o Djamasp fou rei sassànida de Pèrsia del 496 al 498.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Zamasp · Veure més »

Zigurat

Un zigurat és un temple de l'antiga Mesopotàmia que té forma d'una torre esglaonada.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Zigurat · Veure més »

Ziyàrides

La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і Ziyàrides · Veure més »

`Abdu'l-Bahà

`Abdu'l-Bahà (Teheran, 23 de maig de 1844-Haifa 28 de novembre de 1921), nascut `Abbàs Effendí fou fill del fundador de la Fe Bahà'í, Bahà'u'llàh, i el seu successor al capdavant de la seva comunitat.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і `Abdu'l-Bahà · Veure més »

358 aC

El 358 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Encyclopædia Iranica і 358 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Enciclopèdia Irànica, Encyclopaedia Iranica, Encyclopedia Iranica.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant