Comunicació

359 les relacions: Abbadites, Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman, Abu-Abd-Al·lah III, Abu-Abd-Al·lah IV, Abu-Faris Abd-al-Aziz, Abu-Ishaq al-Ilbirí, Abu-Ishaq Ibrahim I, Abu-l-Hàssan Alí ibn Sad, Abu-Zakariyyà Yahya I, Adelantado, Aghmat, Al-Àndalus, Al-Húlal al-Mawxiyya, Al-Qalassadí, Alacant, Alí ibn Hammud an-Nàssir, Alcassaba de Màlaga, Alfons el Bataller, Alfons el Benigne, Alfons VI de Lleó, Alfons XII d'Espanya, Algaravia, Alger, Algesires, Alhambra, Alhaurín de la Torre, Alicún de Ortega, Almeria, Almogàver, Alonso Díaz de Gibaja y Sarabia, Alonso de Fonseca el Vell, Amerigo Vespucci, Andalusia, Andalusia Oriental, Antequera, Antoni Prieto i Vives, Antonio de Leyva, Aquelarre (joc de rol), Arenas (Màlaga), Artilleria, Úbeda, Avicebró, Álvaro de Luna y Jarana, Órgiva, Àisha bint Muhammad ibn al-Ahmar, Badis, Banda morisca, Bandera d'Andalusia, Bandera de la Regió de Múrcia, Banu l-Azaf, ..., Banu Sarraj, Batalla d'Alcoi, Batalla d'Estepona, Batalla de Cutanda, Batalla de Montiel, Batalla del Puig de Santa Maria, Batalla del riu Salado, Batalla naval de Barcelona (1359), Batalla naval de Bône, Batalla naval de Ceuta, Beatriz Fernández de Bobadilla, Bernat de Sarrià, Bernat II de Cabrera, Biar, Blanca (Múrcia), Butlla menor Inter Caetera de 1493, Campotéjar, Canó de mà, Capitulacions de Granada, Carles III de Navarra, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carmen Campidoctoris, Carmona, Casares, Castell d'Alcalá la Real, Castell de Belmonte, Castell de Gibralfaro, Castell de Guardamar del Segura, Castelló d'Empúries, Catalan Bay, Ceuta, Chevauchée, Cocentaina, Colonització espanyola d'Amèrica, Comerç català medieval, Compromís de Casp, Comtat d'Empúries, Conquesta de Ceuta (1415), Conquesta del País Valencià, Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266), Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1304), Conquesta feudal hispànica, Consort Britànica, Conversions forçades als regnes hispànics, Cora de Todmir, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts de València (1329-1330), Cristòfor Colom, Croada contra la Corona d'Aragó, Cronologia de Cristòfor Colom, Diego de Merlo, Dinastia marínida, Dinastia nassarita, Don Fernando el de Antequera, Ducat (moneda), Edat mitjana al País Valencià, Edat mitjana als Països Catalans, Edat moderna, Elisabet de Solís, Emirat d'al-Jazira al-Khadrà, Emirat d'Àrkuix, Emirat de Màlaqa, Emirat de Múrsiya, En guàrdia!, Enric el Navegant, Enric I d'Empúries, Enric III de Castella, Ermessenda de Carcassona, Escut d'Espanya, Escut de Bogotà, Escut de la Segona República Espanyola, Espanya, Espanyolisme, Espanyols, Estadi Nuevo Los Cármenes, Expansió de l'islam, Expulsió dels jueus d'Espanya, Expulsió dels moriscos, Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones, Felip II de Castella, Felip V d'Espanya, Fernán-Núñez, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Ferran III de Castella, Ferran IV de Castella, Francisco Vázquez de Coronado, Galceran Marquet, Gonzalo Fernández de Córdoba, Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés, Granada, Granada (desambiguació), Guadix, Guardamar del Segura, Guerra de Bàndols, Guerra de Granada, Guerra de l'Estret, Guerra dels Dos Peres, Guerres romano-otomanes, Guillem de Vilanova, Hafsa bint al-Hajj ar-Rakuniyya, Hammudita, Història d'Alacant, Història d'Alcoi, Història d'Andalusia, Història d'Àfrica, Història d'Espanya, Història d'Extremadura, Història de Castella i Lleó, Història de Colòmbia, Història de Gibraltar, Història de Granada, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de la civilització islàmica, Història de la Regió de Múrcia, Història de Marràqueix, Història de Navarra, Història de Tunísia, Història del Magrib, Història del Marroc, Història del País Valencià, Hixam III, Ibn al-Bannà, Ibn al-Khatib, Ibn Zàmrak, Ibrahim ibn Yússuf, Isabel I de Castella, Isla Mayor, Ismaïl I (nassarita), Ismaïl II, Jaén, Jaume el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Jerez de la Frontera, Joan d'Àustria i Blomberg, Joan II de Castella, Joana II de Navarra, Jofre V de Rocabertí, Juan de Cetina, Juan Ponce de León, Judaisme català, Judà Ibn Tibon, Jueus catalans, Justo José Banqueri, Kasr al-Kabir, Khayran as-Saqlabí, Láujar de Andarax, Literatura espanyola del Renaixement, Lleó l'Africà, Llista de les dinasties musulmanes sunnites, Llista dels imperis i dinasties musulmanes, Llorca, Loja (Granada), Lucena, Luigi Cherubini, Maó, María Díaz de Haro, Medina Sidonia, Mehmet II, Monarquia Catòlica, Moraima, Moriscos, Moros i Cristians de Cocentaina, Muhammad IV ben Ismail, Muhàmmad aix-Xafra, Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah, Muhàmmad I al-Ghàlib, Muhàmmad ibn Abu-Bakr az-Zuhrí, Muhàmmad ibn Man ibn Sumàdih al-Mútassim, Muhàmmad ibn Mardanix, Muhàmmad II, Muhàmmad II al-Faqih, Muhàmmad III al-Makhlú, Muhàmmad IX l'Esquerrà, Muhàmmad V de Gharnata, Muhàmmad VI, Muhàmmad VII, Muhàmmad VIII el Petit, Muhàmmad X al-Ahnaf, Muhàmmad XI el Xic, Muhàmmad XII, Muhàmmad XIII, Muralles d'Ontinyent, Murcià, Museu Sefardita (Granada), Nasr ibn Muhàmmad, Navarra, Navegacions atlàntiques anteriors al 1492, Nàsrida, Nàsrides, Neteja ètnica, Nova Sinagoga de Berlín, Novel·la morisca, Ojén, Orà, Pacte de Jaén, Pacte de Madrid (1339), Palau de l'Aljaferia, Pasiego, Paterna, Pedro de Dueñas, Pedro de Mendoza y Luján, Pedro de Meneses, Pedro González de Mendoza, Pedro Tafur, Pere d'Amer, Pere de Castella i de Molina, Pere el Gran, Pere Lluís de Borja, Pere Marc, Pere March lo Prohom, Pere Marsili, Pere Màrtir d'Angleria, Pierre Dubois, Plataforma per Andalusia Oriental, Pragmàtica Sanció de 1567, Primera Guerra Civil castellana, Província d'Almeria, Quatre regnes d'Andalusia, Ramon Borrell I, Ramon Llull, Ràtzia de 1330, Ràtzia de 1386, Rebel·lió de les Alpujarras, Reble (construcció), Regne de Granada (Corona de Castella), Regne de Jaén, Regne de Múrcia, Regnes castellans d'Índies, Reis Catòlics, Revolta contra els almoràvits, Sad (nassarita), Safareig de reg, Sanç d'Aragó i d'Hongria, Sanhadja, Segona Croada, Setge d'Aledo, Setge d'Algesires, Setge d'Elx (1332), Setge d'Oriola (1359), Setge de Biar, Setge de Ceuta (1309), Setge de Gibraltar (1309), Setge de Gibraltar (1316), Setge de Guardamar (1331), Setge de Guardamar (1358), Setge de Guardamar (1359), Setge de Jumella, Setge de Maó (1147), Setge de Montesa, Setge de Saraqusta (1086), Setge de Sevilla (1247-1248), Setge de Terol (1363), Setge de Tulaytula, Setge de València (1363), Setge de Xàtiva (1240), Sidi Bel Abbès, Sierra de Cádiz, Simón de Rojas Clemente y Rubio, Simbologia del franquisme, Socarrats (malnom), Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, Tafilalt, Taifa de Ceuta, Talaia de Cúllar, Talaia de l'Infant Don Enrique, Tamim al-Muïzz ibn Bulugguín, Teba (Màlaga), Terç, Tetuan, Todo es posible en Granada, Torre Bermeja (Benalmádena), Torre de Cerrillos, Torre de Gabia la Grande, Torre del Bisbe, Torre del Canuto (Rute), Torre Vigia del Puig, Torres de guaita de Priego de Còrdova, Tractat d'Alcalá de Henares, Tractat de Barcelona (1274), Tractat de Barcelona (1309), Tractat del Pouet, Tunísia medieval, Universitat de Granada, Universitat medieval, Vilanova (genealogia), Villanueva de la Reina, Virregnat de Nova Granada, Xarq al-Àndalus, Xàbia, Yússuf I, Yússuf II, Yússuf III, Yússuf IV, Yússuf V, Zírida, Zuhayr as-Saqlabí, 1135, 1238, 1246, 1386, 1491, 1492, 15 de juny, 18 d'abril, 2 de gener, 25 de novembre, 993. Ampliar l'índex (309 més) » « Shrink índex

Abbadites

Els abbadites, abbàdides, abbadís o Banu Abbad (en àrab بنو عباد, Banū ʿAbbād, o العباديون, al-ʿabbādiyyūn) foren una important dinastia que va governar l'emirat d'Ixbíliya, que incloïa el sud-oest de la península Ibèrica, que governaren del 1023 al 1091.

Nou!!: Emirat de Granada і Abbadites · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman

Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman (844-912), també conegut com a Abd-Al·lah I de Còrdova, fou el setè emir omeia de Còrdova.

Nou!!: Emirat de Granada і Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman · Veure més »

Abu-Abd-Al·lah III

Abu-Abd-Al·lah (III) Muhàmmad al-Mutawàkkil o, més senzillament, Abu-Abd-Al·lah III fou sultà abdalwadita de Tlemcen del 1462 a vers el 1470.

Nou!!: Emirat de Granada і Abu-Abd-Al·lah III · Veure més »

Abu-Abd-Al·lah IV

Abu-Abd-Al·lah (IV) Muhàmmad ath-Thàbit o ath-Thabití o, més senzillament, Abu-Abd-Al·lah IV fou sultà abdalwadita de Tlemcen de vers el 1470 al 1505.

Nou!!: Emirat de Granada і Abu-Abd-Al·lah IV · Veure més »

Abu-Faris Abd-al-Aziz

Abu-Faris Abd-al-Aziz (Constantina, 1361 - Tilimsen, 1434) fou emir hàfsida, fill i successor d'Abu-l-Abbàs Àhmad (III) a la seva mort el 1394.

Nou!!: Emirat de Granada і Abu-Faris Abd-al-Aziz · Veure més »

Abu-Ishaq al-Ilbirí

Abu-Ishaq Ibrahim ibn Massud ibn Saïd at-Tujibí al-Ilbirí, conegut simplement com a Abu-Ishaq al-Ilbirí (finals del - 1067) fou un poeta andalusí originari de Medina Elvira (Ilbira).

Nou!!: Emirat de Granada і Abu-Ishaq al-Ilbirí · Veure més »

Abu-Ishaq Ibrahim I

Abu-Ishaq Ibrahim I o Abu-Ishaq Ibrahim ibn Yahya fou emir hàfsida, fill de Abu-Zakariyyà Yahya I i germà i successor de Muhàmmad al-Mustànsir el 1279.

Nou!!: Emirat de Granada і Abu-Ishaq Ibrahim I · Veure més »

Abu-l-Hàssan Alí ibn Sad

Abu-l-Hàssan Alí ibn Sad, conegut a les cròniques cristianes com a Muley Hacen, fou un rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada, fill de Sad ibn Alí.

Nou!!: Emirat de Granada і Abu-l-Hàssan Alí ibn Sad · Veure més »

Abu-Zakariyyà Yahya I

Abu-Zakariyya Yahya (I) ibn Abd-al-Wàhid fou el fundador de la dinastia hàfsida que va regir Ifríqiya durant tres segles.

Nou!!: Emirat de Granada і Abu-Zakariyyà Yahya I · Veure més »

Adelantado

Nuño Núñez Rasura, jutge suprem de Castella i un dels seus legisladors. Nascut a Amaya l'any 789 morí als volts de 862. Amaya fou conquerida per Alfons I d'Astúries Diversos autors atribueixen la figura de l'''adelantado mayor'' a Ferran III de Castella. Duarte Núñez de León escriu que el pare d'aquest rei, Alfons IX, tingué per «''adelantado de León''» a Martín Sánchez, fil de don Sancho. Corona de Castella pels volts de 1360 i àmbit d'''adelantamientos'' Un adelantado era un tipus d'alt dignatari espanyol que duia a terme o endavant («adelante» en castellà) una empresa jurídica, militar i civil per mandat, compte i sota designi reial.

Nou!!: Emirat de Granada і Adelantado · Veure més »

Aghmat

Aghmat o Ghmate és una petita vila del sud del Marroc, comuna rural de la província d'Al Haouz, a la regió de Marràqueix-Safi.

Nou!!: Emirat de Granada і Aghmat · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Emirat de Granada і Al-Àndalus · Veure més »

Al-Húlal al-Mawxiyya

Al-Húlal al-Mawxiyya és una crònica musulmana escrita per Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abi-l-Maalí ibn Sammak, que vivia a l'època de Muhàmmad V de Granada, acabada d'escriure el 6 de juny de 1381.

Nou!!: Emirat de Granada і Al-Húlal al-Mawxiyya · Veure més »

Al-Qalassadí

Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Alí al-Quraixí al-Bastí al-Qalassadí, més conegut com a Alí ibn Muhàmmad al-Qalassadí o, simplement, com a al-Qalassadí, fou un matemàtic i jurista andalusí nascut a Baza el 1412 i mort el 1486.

Nou!!: Emirat de Granada і Al-Qalassadí · Veure més »

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Nou!!: Emirat de Granada і Alacant · Veure més »

Alí ibn Hammud an-Nàssir

Alí ibn Hammud an-Nàssir (? - 22 de març de 1018) fou emir de Màlaga i d'Algesires i califa de Còrdova (1016-1018).

Nou!!: Emirat de Granada і Alí ibn Hammud an-Nàssir · Veure més »

Alcassaba de Màlaga

Alcassaba i teatre romàL'alcassaba de Màlaga és una fortificació de l'època musulmana.

Nou!!: Emirat de Granada і Alcassaba de Màlaga · Veure més »

Alfons el Bataller

Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.

Nou!!: Emirat de Granada і Alfons el Bataller · Veure més »

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).

Nou!!: Emirat de Granada і Alfons el Benigne · Veure més »

Alfons VI de Lleó

Alfons VI, anomenat el Valent, (1040 - Toledo, 1109) fou rei de Lleó (1065 - 1072 i 1072 - 1109), rei de Galícia (1071 - 1072) i rei de Castella (1072 - 1109).

Nou!!: Emirat de Granada і Alfons VI de Lleó · Veure més »

Alfons XII d'Espanya

Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).

Nou!!: Emirat de Granada і Alfons XII d'Espanya · Veure més »

Algaravia

Algaravia és el nom històricament aplicat a la llengua àrab a la península Ibèrica, i també a la forma d'aquesta llengua parlada pels mudèjars i moriscs.

Nou!!: Emirat de Granada і Algaravia · Veure més »

Alger

Alger (literalment ‘les Illes’; en amazic Dzayer; antigament, Icosium) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.

Nou!!: Emirat de Granada і Alger · Veure més »

Algesires

Algesires (en castellà i oficialment Algeciras) és una ciutat de la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: Emirat de Granada і Algesires · Veure més »

Alhambra

LAlhambra és una ciutat palatina andalusina situada a Granada (Espanya).

Nou!!: Emirat de Granada і Alhambra · Veure més »

Alhaurín de la Torre

Alhaurín de la Torre és un municipi d'Andalusia, a la província de Màlaga.

Nou!!: Emirat de Granada і Alhaurín de la Torre · Veure més »

Alicún de Ortega

Alicún de Ortega és un municipi andalús situat en la comarca de Los Montes, en la província de Granada.

Nou!!: Emirat de Granada і Alicún de Ortega · Veure més »

Almeria

Almeria (en castellà i oficialment Almería, de l'àrab andalusí المرية al-Mariyya) és una ciutat capital d'una província homònima d'Andalusia.

Nou!!: Emirat de Granada і Almeria · Veure més »

Almogàver

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles  i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Emirat de Granada і Almogàver · Veure més »

Alonso Díaz de Gibaja y Sarabia

Alonso o Alfonso Díaz de Gibaja y Sarabia (Madrid, s. XV) va ser un noble castellà.

Nou!!: Emirat de Granada і Alonso Díaz de Gibaja y Sarabia · Veure més »

Alonso de Fonseca el Vell

Alonso de Fonseca y Ulloa, dit el Vell (Toro, ca. 1415-Coca, 1473) va ser un religiós castellà.

Nou!!: Emirat de Granada і Alonso de Fonseca el Vell · Veure més »

Amerigo Vespucci

Amerigo Vespucci (a.me.ɾ'i.ɡo ves.p'ut.t͡ʃi) (9 de març de 1454, Florència - 22 de febrer de 1512, Sevilla, Corona de Castella) va ser un navegant florentí que va treballar al servei del regne de Portugal i de la Corona de Castella.

Nou!!: Emirat de Granada і Amerigo Vespucci · Veure més »

Andalusia

Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.

Nou!!: Emirat de Granada і Andalusia · Veure més »

Andalusia Oriental

Delimitació d'Andalusia Oriental dins Andalusia. LAndalusia Oriental, Alta Andalusia o Regió de Granada és una regió geogràfica, històrica i cultural, situada a l'est d'Andalusia, formada pels territoris històrics del Regne de Granada i del Regne de Jaén, aquest últim pertanyent a la Corona de Castella amb anterioritat a la incorporació del Regne de Granada a Castella de banda dels Reis Catòlics.

Nou!!: Emirat de Granada і Andalusia Oriental · Veure més »

Antequera

Antequera és un municipi d'Andalusia situat a la província de Màlaga (Espanya), concretament a la comarca del mateix nom, a 45 km de Màlaga i a 160 de Sevilla.

Nou!!: Emirat de Granada і Antequera · Veure més »

Antoni Prieto i Vives

Antonio Prieto i Vives (Maó, Menorca, 22 de març 1870 - Madrid, 17 de març de 1939) fou un enginyer i numismàtic menorquí, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Emirat de Granada і Antoni Prieto i Vives · Veure més »

Antonio de Leyva

Antonio de Leyva, Duc de Terranova (Leiva, 1480 - Aix-en-Provence, 1536), fou un militar castellà destacat a les guerres italianes.

Nou!!: Emirat de Granada і Antonio de Leyva · Veure més »

Aquelarre (joc de rol)

Aquelarre és un joc de rol creat per Ricard Ibáñez publicat per primera vegada el 1990 per l'editorial barcelonina Joc Internacional essent el primer joc de rol de producció autòctona espanyola; s'ha convertit també en el més veterà i el que més aguanta "viu" al mercat.

Nou!!: Emirat de Granada і Aquelarre (joc de rol) · Veure més »

Arenas (Màlaga)

Arenas és un municipi d'Andalusia, a la província de Màlaga.

Nou!!: Emirat de Granada і Arenas (Màlaga) · Veure més »

Artilleria

Trajectòries balístiques segons Tartaglia il·lustrant una edició de 1606. L'obra original data de 1537L'artilleria és el cos militar que utilitza projectils de gran mida impulsats per una substància explosiva.

Nou!!: Emirat de Granada і Artilleria · Veure més »

Úbeda

Úbeda és un municipi de la província de Jaén (Andalusia).

Nou!!: Emirat de Granada і Úbeda · Veure més »

Avicebró

Avicebró, com era conegut en llengua romànica Shlomo ibn Yehuda ibn Gabirol —en hebreu שלמה בן יהודה אבן גבירול— (Màlaga, ~1020 - València, ~ 1058), fou un filòsof i poeta jueu de l'Àndalus.

Nou!!: Emirat de Granada і Avicebró · Veure més »

Álvaro de Luna y Jarana

Álvaro de Luna (Cañete, c. 1390 - Valladolid, 2 de juny de 1453) va ser un noble castellà de la família de Luna.

Nou!!: Emirat de Granada і Álvaro de Luna y Jarana · Veure més »

Órgiva

Órgiva és un municipi andalús situat en la part suroccidental de la Alpujarra Granadina (província de Granada).

Nou!!: Emirat de Granada і Órgiva · Veure més »

Àisha bint Muhammad ibn al-Ahmar

Manuel Gómez-Moreno ''Sortida de la família de Boabdil de l'Alhambra'' (1880) com a personatge central de la pintura Àisha bint Muhammad ibn al-Ahmar, reina de Granada, anomenada Àisha al-Hurra (La Honesta) i coneguda a la tradició espanyola com Àixa; els musulmans també l'anomenàven Fàtima la Horra (traduït com "honorada").

Nou!!: Emirat de Granada і Àisha bint Muhammad ibn al-Ahmar · Veure més »

Badis

* Geografia.

Nou!!: Emirat de Granada і Badis · Veure més »

Banda morisca

Regne de Granada. Zahara de la Sierra, enclavament de la Serralada de Cadis conquistat per Castella el 1407. La Banda morisca va ser un territori fronterer de la Corona de Castella, situat entre el regne nazarita de Granada i l'Andalusia reconquistada, formada pels regnes cristians de Jaén, Còrdova i Sevilla.

Nou!!: Emirat de Granada і Banda morisca · Veure més »

Bandera d'Andalusia

La bandera d'Andalusia, segons la defineix l'article 6.1 de l'Estatut d'Autonomia d'Andalusia.

Nou!!: Emirat de Granada і Bandera d'Andalusia · Veure més »

Bandera de la Regió de Múrcia

La bandera de la Regió de Múrcia està definida a l'article 4.1.

Nou!!: Emirat de Granada і Bandera de la Regió de Múrcia · Veure més »

Banu l-Azaf

Banu l-Azaf o Banu l-Azafí, també anomenats azàfides, fou una dinastia local de Ceuta.

Nou!!: Emirat de Granada і Banu l-Azaf · Veure més »

Banu Sarraj

La Sala dels Abenserraigs és una sala del palau de l'Alhambra, peculiar per la seva cúpula al sostre.

Nou!!: Emirat de Granada і Banu Sarraj · Veure més »

Batalla d'Alcoi

La Batalla d'Alcoi va tindre lloc a finals del mes d'abril de l'any 1276, i va enfrontar cristians i musulmans.

Nou!!: Emirat de Granada і Batalla d'Alcoi · Veure més »

Batalla d'Estepona

La batalla d'Estepona va ser un combat naval ocorregut al maig de 1342 que va enfrontar una flota de la Corona d'Aragó dirigida per l'almirall Pere de Montcada i de Lloria contra una flotilla musulmana, amb el resultat d'una victòria dels europeus.

Nou!!: Emirat de Granada і Batalla d'Estepona · Veure més »

Batalla de Cutanda

La batalla de Cutanda de 1120 significà consolidació del domini d'Alfons I d'Aragó sobre Saraqusta.

Nou!!: Emirat de Granada і Batalla de Cutanda · Veure més »

Batalla de Montiel

La Batalla de Montiel fou un enfrontament bèl·lic emmarcat en la Guerra dels Cent Anys i en els seus conflicte satèl·lit, la Guerra Civil de Castella i la Guerra dels dos Peres, en la qual els exèrcits francocastellans es van amidar amb una aliança proanglesa liderada per Portugal.

Nou!!: Emirat de Granada і Batalla de Montiel · Veure més »

Batalla del Puig de Santa Maria

La batalla del Puig de Santa Maria, coneguda simplement com la batalla del Puig, es produí l'any 1237 en la campanya per a conquerir la ciutat de València.

Nou!!: Emirat de Granada і Batalla del Puig de Santa Maria · Veure més »

Batalla del riu Salado

Quadre d'Alfons XI, vencedor de la batalla del Salado La batalla del Salado fou una victòria aconseguida a la seva riba per la Corona de Castella sobre el Regne de Granada el 30 d'octubre de 1340.

Nou!!: Emirat de Granada і Batalla del riu Salado · Veure més »

Batalla naval de Barcelona (1359)

La Batalla naval de Barcelona de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Emirat de Granada і Batalla naval de Barcelona (1359) · Veure més »

Batalla naval de Bône

La Batalla naval de Bona de 1360 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Emirat de Granada і Batalla naval de Bône · Veure més »

Batalla naval de Ceuta

La batalla naval de Ceuta fou una de les batalles de la Guerra de l'Estret.

Nou!!: Emirat de Granada і Batalla naval de Ceuta · Veure més »

Beatriz Fernández de Bobadilla

Beatriz Fernández de Bobadilla, (1440 - 1511), primera marquesa de Moya fou una noble castellana.

Nou!!: Emirat de Granada і Beatriz Fernández de Bobadilla · Veure més »

Bernat de Sarrià

Escut de l'antic poble de Sarrià, així com de la família Sarrià Bernat de Sarrià (Sarrià, 1266 - Xàtiva, 31 de desembre de 1335) va ser un important cavaller al servei dels reis de la Corona d'Aragó, per als quals va exercir diverses funcions diplomàtiques i militars.

Nou!!: Emirat de Granada і Bernat de Sarrià · Veure més »

Bernat II de Cabrera

Reproducció de la indumentària de Bernat II de Cabrera al Museu Etnològic del Montseny, La Gabella Bernat de Cabrera (? - Saragossa, 1364), vescomte de Cabrera (1328 - 1343) i (1349 - 1350) i de Bas (1335) i (1352 - 1354) fou un noble de l'aristocràcia catalana, Capità General de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i redactor de les Ordinacions sobre lo fet de la mar.

Nou!!: Emirat de Granada і Bernat II de Cabrera · Veure més »

Biar

Via verda col-end Atzucac de la vila, a prop del castell Biar és una població del País Valencià.

Nou!!: Emirat de Granada і Biar · Veure més »

Blanca (Múrcia)

Blanca és una vila i municipi a la comarca de l'Alt Segura, al territori històric del Regne de Múrcia.

Nou!!: Emirat de Granada і Blanca (Múrcia) · Veure més »

Butlla menor Inter Caetera de 1493

Línies de demarcació entre Castella-Aragó i Portugal els segles XV i XVI, ubicades segons la teoria més estesa. La butlla menor Inter Caetera va ser atorgada pel papa Alexandre VI el 1493 a favor de Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella, reis de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó amb data de 4 de maig de 1493 però es creu que realment va ser redactada més tard, al mes de juny.

Nou!!: Emirat de Granada і Butlla menor Inter Caetera de 1493 · Veure més »

Campotéjar

Campotéjar és un municipi andalús situat en la comarca de Los Montes, en la província de Granada.

Nou!!: Emirat de Granada і Campotéjar · Veure més »

Canó de mà

El canó de mà (xinès:手銃), també conegut com a gonne o handgonne, és la primera arma de foc veritable i el successor de la llança de foc.

Nou!!: Emirat de Granada і Canó de mà · Veure més »

Capitulacions de Granada

Les Capitulacions de Granada, de vegades conegudes com el Tractat de Granada, van ser signades i ratificades el 25 de novembre de 1491 davant el rei de l'Emirat de Gharnata Abu 'Abd Allah Muhammad Boabdil i els Reis Catòlics, en aquell temps monarques d'Aragó, de Castella, de Lleó, i de Sicília.

Nou!!: Emirat de Granada і Capitulacions de Granada · Veure més »

Carles III de Navarra

Carles III de Navarra, dit el Noble (Mantes-la-Jolie, Regne de França 1361 - Olite, Regne de Navarra 1425), fou rei de Navarra i comte d'Evreux (1387-1425).

Nou!!: Emirat de Granada і Carles III de Navarra · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Emirat de Granada і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carmen Campidoctoris

El Carmen Campidoctoris és un poema escrit en llatí.

Nou!!: Emirat de Granada і Carmen Campidoctoris · Veure més »

Carmona

Carmona és una ciutat de la província de Sevilla (Andalusia, Espanya).

Nou!!: Emirat de Granada і Carmona · Veure més »

Casares

Casares és un municipi d'Andalusia, a la província de Màlaga, situat al límit amb la província de Cadis, a la Serranía de Ronda.

Nou!!: Emirat de Granada і Casares · Veure més »

Castell d'Alcalá la Real

Vista aèria de la fortalesa de la Mota. alcàsser. Castell d'Alcalá la Real o Fortalesa de la Mota és un recinte defensiu, situat en el turó de la Mota, a 1.029 msnm, a la ciutat d'Alcalá la Real, a la província de Jaén, datat de l'època nassarita (segles  i), encara que presenta alguns trets anteriors.

Nou!!: Emirat de Granada і Castell d'Alcalá la Real · Veure més »

Castell de Belmonte

El castell de Belmonte és una fortalesa que s'eleva al turó de San Cristóbal, als afores de la vila de Belmonte, al sud-oest de la província de Conca, a Castella - la Manxa (Espanya).

Nou!!: Emirat de Granada і Castell de Belmonte · Veure més »

Castell de Gibralfaro

Castell de Gibralfaro. El castell de Gibralfaro o alcàsser de Gibralfaro fou construït el per Yússuf I del Regne de Granada a la ciutat de Màlaga, sobre un antic recinte fenici que també tenia un far que donava nom al mont Gibralfaro (Jbel-Faro, o mont del far).

Nou!!: Emirat de Granada і Castell de Gibralfaro · Veure més »

Castell de Guardamar del Segura

El castell de Guardamar del Segura es troba a la part alta d'un turó rocós situat al costat de la localitat del mateix nom, al Baix Segura.

Nou!!: Emirat de Granada і Castell de Guardamar del Segura · Veure més »

Castelló d'Empúries

Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Emirat de Granada і Castelló d'Empúries · Veure més »

Catalan Bay

Catalan Bay («la badia dels Catalans») és una badia i un poble de pescadors a la costa oriental de Gibraltar, a la banda contrària del penyal on es troba la ciutat de Gibraltar.

Nou!!: Emirat de Granada і Catalan Bay · Veure més »

Ceuta

Vista de Ceuta del mirador d'Isabel II estant Ceuta és una ciutat d'Espanya, situada a l'Àfrica i reconeguda com a ciutat autònoma des del 1995.

Nou!!: Emirat de Granada і Ceuta · Veure més »

Chevauchée

Una chevauchée (Pronunciació en francès: /ʃəvoʃi/, "cavalcada") era un mètode d'incursió propi de la guerra medieval per a afeblir l'enemic, principalment mitjançant l'incendi i el pillatge en el territori enemic per reduir la productivitat d'una regió, en oposició a la guerra de setge o guerres de conquesta.

Nou!!: Emirat de Granada і Chevauchée · Veure més »

Cocentaina

Cocentaina és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat, de la qual n'és capital.

Nou!!: Emirat de Granada і Cocentaina · Veure més »

Colonització espanyola d'Amèrica

Penó dels ''conquistadors'' castellans, amb la corona de Castella sobre una bandera vermella, usada per Hernán Cortés, Francisco Pizarro i d'altres portuguès el 1790 La colonització espanyola de les Amèriques va començar sota la corona de Castella i va ser encapçalada pels conquistadors espanyols.

Nou!!: Emirat de Granada і Colonització espanyola d'Amèrica · Veure més »

Comerç català medieval

Nau típica medieval catalana: la Coca de Mataró, conservada a partir d'un exvot que van donar uns mariners que van sobreviure a una tempesta. L'expansió del comerç català medieval de la Corona d'Aragó es va canalitzar en cinc direccions: la Mediterrània oriental, la Mediterrània occidental, la península Itàlica, la península Ibèrica i l'Europa continental i de l'Atlàntic nord.

Nou!!: Emirat de Granada і Comerç català medieval · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: Emirat de Granada і Compromís de Casp · Veure més »

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Emirat de Granada і Comtat d'Empúries · Veure més »

Conquesta de Ceuta (1415)

La Conquesta o Setge de Ceuta, en l'actualitat espanyola, és l'expressió que es fa servir per referir-se a l'ocupació portuguesa de la ciutat islàmica del nord d'Àfrica l'any 1415 sota l'autoritat del rei portuguès Joan I, però feta pel seu fill, l'Infant D. Enric.

Nou!!: Emirat de Granada і Conquesta de Ceuta (1415) · Veure més »

Conquesta del País Valencià

La Conquesta del País Valencià fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó dutes a terme pels reis Jaume el Conqueridor (fins 1245) i Jaume el Just (fins 1300).

Nou!!: Emirat de Granada і Conquesta del País Valencià · Veure més »

Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)

La Conquesta de Múrcia és el nom amb què és coneguda la guerra per sotmetre la rebel·lió islàmica al Regne de Múrcia.

Nou!!: Emirat de Granada і Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266) · Veure més »

Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1304)

La conquesta del Regne de Múrcia va començar l'any 1296 quan Ferran II de la Cerda l'ofereix al rei Jaume II el Just a canvi del seu suport contra l'infant hereu al tron de Castella, Ferran IV de Castella.

Nou!!: Emirat de Granada і Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1304) · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Emirat de Granada і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Consort Britànica

Aquest títol fa referència a aquelles persones que van ser consorts dels sobirans dels regnes que van formar part del que actualment és el Regne Unit.

Nou!!: Emirat de Granada і Consort Britànica · Veure més »

Conversions forçades als regnes hispànics

''The Moorish Proselytes of Archbishop Ximenes'', (Els prosèlits magrebins de l'arquebisbe Ximenes, Granada, 1500), obra d'Edwin Long (1829–1891) que representa un baptisme massiu de musulmans Les conversions forçades de musulmans als regnes hispànics es van promulgar a través d'una sèrie d'edictes que proscrivien l'islam als regnes de la Monarquia Hispànica als actuals estats d'Espanya i de Portugal.

Nou!!: Emirat de Granada і Conversions forçades als regnes hispànics · Veure més »

Cora de Todmir

Ciutats integrants del pacte de Todmir, any 713.La cora de Todmir, també anomenada regne de Tudmir era una entitat territorial i política pertanyent al territori de l'Àndalus, predecessora del Regne de Múrcia.

Nou!!: Emirat de Granada і Cora de Todmir · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Emirat de Granada і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Emirat de Granada і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Corts de València (1329-1330)

Les Corts de València de 1329-1330, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons el Benigne, en Sogorb estant, el 15 de març de 1329, quan es dirigia a València, per al dia 1 d'abril.

Nou!!: Emirat de Granada і Corts de València (1329-1330) · Veure més »

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.

Nou!!: Emirat de Granada і Cristòfor Colom · Veure més »

Croada contra la Corona d'Aragó

La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Nou!!: Emirat de Granada і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »

Cronologia de Cristòfor Colom

Colom davant dels reis a Barcelona Cristòfor Colom va ser un mariner i explorador del qual no es coneix amb exactitud la seva data de naixement i orígens, si bé la major part dels historiadors dona suport a la teoria que va néixer a Gènova (actual Itàlia), possiblement al voltant de 1451 i va morir el 20 de maig de 1506 a Valladolid (Espanya).

Nou!!: Emirat de Granada і Cronologia de Cristòfor Colom · Veure més »

Diego de Merlo

Diego de Merlo fou un capità espanyol, nascut a Valdepeñas, que va viure en la segona meitat del.

Nou!!: Emirat de Granada і Diego de Merlo · Veure més »

Dinastia marínida

Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.

Nou!!: Emirat de Granada і Dinastia marínida · Veure més »

Dinastia nassarita

La dinastia nassarita (en àrab بنو نصر, Banū Nasr) va ser l'última dinastia àrab i musulmana a Espanya.

Nou!!: Emirat de Granada і Dinastia nassarita · Veure més »

Don Fernando el de Antequera

Don Fernando el de Antequera és un drama històric en vers, dividit en tres actes, de Ventura de la Vega, estrenat a Madrid i Barcelona el mateix dia 4 d'abril de 1847.

Nou!!: Emirat de Granada і Don Fernando el de Antequera · Veure més »

Ducat (moneda)

'''Ducats''' d'Àustria El ducat és una moneda d'or antiga, encunyada a diversos països d'Europa a partir del.

Nou!!: Emirat de Granada і Ducat (moneda) · Veure més »

Edat mitjana al País Valencià

Taifes a l'any 1031 L'edat mitjana al Regne de València és el període comprés entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i la vinguda del Renaixement.

Nou!!: Emirat de Granada і Edat mitjana al País Valencià · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Emirat de Granada і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Emirat de Granada і Edat moderna · Veure més »

Elisabet de Solís

Torre de la captiva de l'Alhambra. Elisabet de Solís, reina de Granada (que havia estat prèviament una esclava cristiana) amb el nom de Zoraida o Soraia ("Estel de l'alba").

Nou!!: Emirat de Granada і Elisabet de Solís · Veure més »

Emirat d'al-Jazira al-Khadrà

L'emirat d'Algesires o d'al-Jazira al-Khadrà fou un efímer estat musulmà de la península Ibèrica.

Nou!!: Emirat de Granada і Emirat d'al-Jazira al-Khadrà · Veure més »

Emirat d'Àrkuix

Lemirat d'Arkush o Àrkuix va ser un petit estat independent que es va formar arran la descomposició del Califat de Còrdova i va existir entre els anys 1011/12 i 1068/69, al voltant d'Arkush (Arcos de la Frontera).

Nou!!: Emirat de Granada і Emirat d'Àrkuix · Veure més »

Emirat de Màlaqa

L'emirat de Màlaga o Màlaqa (o) fou un estat independent que es va formar a l'Àndalus arran del procés de desintegració del califat de Còrdova.

Nou!!: Emirat de Granada і Emirat de Màlaqa · Veure més »

Emirat de Múrsiya

L'emirat de Múrsiya o taifa de Múrcia, fou un estat andalusí format a la vora del Segura arran la descomposició del califat de Còrdova, el 1013.

Nou!!: Emirat de Granada і Emirat de Múrsiya · Veure més »

En guàrdia!

En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.

Nou!!: Emirat de Granada і En guàrdia! · Veure més »

Enric el Navegant

Enric el Navegant o Enric de Portugal (Porto, 4 de març de 1394 – Sagres, 13 de novembre de 1460) fou infant de Portugal i primer duc de Viseu (1415-1460).

Nou!!: Emirat de Granada і Enric el Navegant · Veure més »

Enric I d'Empúries

Enric d'Aragó (Medina del Campo, ca. 1400 - Calataiud, 1445) va ser un infant d'Aragó, germà dels monarques Alfons el Magnànim i Joan el Sense Fe.

Nou!!: Emirat de Granada і Enric I d'Empúries · Veure més »

Enric III de Castella

Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).

Nou!!: Emirat de Granada і Enric III de Castella · Veure més »

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.

Nou!!: Emirat de Granada і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Escut d'Espanya

L'escut d'Espanya fou aprovat per llei el 1981, quan l'actual va substituir la versió provisional que, al seu torn, havia substituït l'escut oficial de l'Espanya franquista, amb l'àguila de Sant Joan.

Nou!!: Emirat de Granada і Escut d'Espanya · Veure més »

Escut de Bogotà

Escut del Nou Regne de Granada seguint les especificacions del blasonament L'escut d'armes del Districte Capital de Bogotà (Colòmbia) va ser atorgat per Carles I d'Espanya per al Nou Regne de Granada segons Reial Cèdula donada a Valladolid, Espanya, el 3 de desembre de 1548: L'escut va ser inicialment atorgat al territori del Nou Regne de Granada, acabat de constituir al continent americà, i era extensible tant al regne com a les seves localitats.

Nou!!: Emirat de Granada і Escut de Bogotà · Veure més »

Escut de la Segona República Espanyola

L'Escut de la Segona República Espanyola, es va establir el 1931 pel Decret del Govern Provisional de la Segona República de 27 d'abril, que l'especificava de la següent manera.

Nou!!: Emirat de Granada і Escut de la Segona República Espanyola · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Emirat de Granada і Espanya · Veure més »

Espanyolisme

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.

Nou!!: Emirat de Granada і Espanyolisme · Veure més »

Espanyols

Els espanyols són els ciutadans d'Espanya, ja sigui perquè hi han nascut o perquè tenen la nacionalitat espanyola.

Nou!!: Emirat de Granada і Espanyols · Veure més »

Estadi Nuevo Los Cármenes

LEstadi Nuevo Los Cármenes, també anomenat Estadi Municipal Los Cármenes, és un camp de futbol de la ciutat andalusa de Granada, situat al barri Zaidín-Vergeles.

Nou!!: Emirat de Granada і Estadi Nuevo Los Cármenes · Veure més »

Expansió de l'islam

Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Emirat de Granada і Expansió de l'islam · Veure més »

Expulsió dels jueus d'Espanya

Interior de la sinagoga del Tránsito a Toledo. Lexpulsió dels jueus de les corones de Castella i d'Aragó va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin.

Nou!!: Emirat de Granada і Expulsió dels jueus d'Espanya · Veure més »

Expulsió dels moriscos

Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.

Nou!!: Emirat de Granada і Expulsió dels moriscos · Veure més »

Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones

Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones (1460-1531), II Duc d'Alba des del 1488 fou Marquès de Còria, Comte de Salvaterra i Piedrahíta i Senyor de Valdecorneja.

Nou!!: Emirat de Granada і Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Emirat de Granada і Felip II de Castella · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Emirat de Granada і Felip V d'Espanya · Veure més »

Fernán-Núñez

Fernán-Núñez és una localitat de la província de Còrdova, Andalusia, Espanya.

Nou!!: Emirat de Granada і Fernán-Núñez · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Emirat de Granada і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Emirat de Granada і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran III de Castella

Ferran III de Castella, dit el Sant (Zamora, 1199 - Sevilla, 1252), fou rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252).

Nou!!: Emirat de Granada і Ferran III de Castella · Veure més »

Ferran IV de Castella

Ferran IV de Castella, anomenat l'Emplaçat (Sevilla, 1285 - Jaén, 1312), fou rei de Castella (1295-1312).

Nou!!: Emirat de Granada і Ferran IV de Castella · Veure més »

Francisco Vázquez de Coronado

Francisco Vázquez (o Vásquez) de Coronado y Luján (Salamanca, 1510 – Ciutat de Mèxic, 22 de setembre de 1554) va ser un conqueridor espanyol que visità Nou Mèxic i altres parts de l'actual sud-oest dels Estats Units entre 1540 i 1542 i que va intentar conquerir les mítiques Set Ciutats d'Or.

Nou!!: Emirat de Granada і Francisco Vázquez de Coronado · Veure més »

Galceran Marquet

Galceran Marquet (mort el 1360 o abans) fou un vicealmirall i cronista català.

Nou!!: Emirat de Granada і Galceran Marquet · Veure més »

Gonzalo Fernández de Córdoba

Gonzalo Fernández de Córdoba (Montilla, Còrdova, Corona de Castella, 1 de setembre de 1453 - Granada, Corona de Castella, 2 de desembre de 1515) fou un militar i noble andalús al servei dels Reis Catòlics, anomenat el Gran Capità per la seva excel·lència en l'art de la guerra.

Nou!!: Emirat de Granada і Gonzalo Fernández de Córdoba · Veure més »

Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés

Historia general de las Indias, Capità Gonzalo Hernández de Oviedo y Valdez(1536). Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés (Madrid, 1478 - Valladolid, 1557) fou un escriptor, cronista i colonitzador espanyol.

Nou!!: Emirat de Granada і Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés · Veure més »

Granada

Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Emirat de Granada і Granada · Veure més »

Granada (desambiguació)

* Granada de mà, arma antipersones que explota un curt temps després del seu alliberament.

Nou!!: Emirat de Granada і Granada (desambiguació) · Veure més »

Guadix

Guadix és un municipi andalús de la província de Granada, situat al vessant nord de Sierra Nevada.

Nou!!: Emirat de Granada і Guadix · Veure més »

Guardamar del Segura

Guardamar del Segura és un municipi del País Valencià que forma part de la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Emirat de Granada і Guardamar del Segura · Veure més »

Guerra de Bàndols

Les guerres de bàndols, també conegudes com a lluites de bàndols, són una sèrie d'enfrontaments que es van donar al territori de l'actual País Basc a la darreria de l'edat mitjana.

Nou!!: Emirat de Granada і Guerra de Bàndols · Veure més »

Guerra de Granada

La Guerra de Granada són el conjunt de campanyes militars cristianes a territori musulmà que van tenir lloc a l'Emirat de Gharnata entre 1482 i 1492, durant el regnat dels Reis Catòlics, i que acabà amb les Capitulacions de Granada del rei Boabdil, que en el transcurs de la guerra havia oscil·lat entre l'aliança, el doble joc, la contemporització i l'enfrontament obert.

Nou!!: Emirat de Granada і Guerra de Granada · Veure més »

Guerra de l'Estret

La Batalla de l'Estret fou una guerra entre la Corona de Castella i la dinastia marínida pel domini d'ambdues ribes de l'estret de Gibraltar.

Nou!!: Emirat de Granada і Guerra de l'Estret · Veure més »

Guerra dels Dos Peres

La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.

Nou!!: Emirat de Granada і Guerra dels Dos Peres · Veure més »

Guerres romano-otomanes

Les guerres romano-otomanes foren una sèrie de conflictes bèl·lics entre els turcs otomans i l'Imperi Romà d'Orient que conduïren a la destrucció final de l'Imperi Romà d'Orient i l'ascens de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Emirat de Granada і Guerres romano-otomanes · Veure més »

Guillem de Vilanova

Guillem de Vilanova fill de Ramón fou canonge de València i de Barcelona.

Nou!!: Emirat de Granada і Guillem de Vilanova · Veure més »

Hafsa bint al-Hajj ar-Rakuniyya

Hafsa bint al-Hajj, més coneguda com a ar-Rakuniyya (Granada, 1135 - Marràqueix, 1191) fou una de les poetes més cèlebres de l'Àndalus.

Nou!!: Emirat de Granada і Hafsa bint al-Hajj ar-Rakuniyya · Veure més »

Hammudita

La dinastia hammudita fou una dinastia musulmana amaziga que va governar a la part nord del Marroc i a diversos llocs de la península Ibèrica.

Nou!!: Emirat de Granada і Hammudita · Veure més »

Història d'Alacant

Ceràmica ibèrica procedent del jaciment de Lucentum. Els orígens d'Alacant es remunten probablement a la civilització ibera.

Nou!!: Emirat de Granada і Història d'Alacant · Veure més »

Història d'Alcoi

La història d'Alcoi recull els esdeveniments rellevants ocorreguts a la població d'Alcoi al llarg del temps.

Nou!!: Emirat de Granada і Història d'Alcoi · Veure més »

Història d'Andalusia

Andalusia ibera de l'Oso de Porcuna, en el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya. Vista parcial del fòrum de les ruïnes de Baelo Claudia. La història d'Andalusia, com a regió primer castellana i després espanyola, va començar al, amb la conquesta dels regnes de Còrdova, Sevilla i Jaén, continuat amb la presa del regne de Granada al, i culminat en el substancial amb la divisió territorial d'Espanya de 1833 i la constitució d'Andalusia com a comunitat autònoma d'Espanya, després del referèndum sobre la iniciativa del procés autonòmic d'Andalusia de 1980.

Nou!!: Emirat de Granada і Història d'Andalusia · Veure més »

Història d'Àfrica

L'Àfrica és un continent amb una història que es pot dividir en tres períodes principals: el corresponent a la prehistòria i les primeres civilitzacions, amb l'auge d'Egipte; els imperis tribals posteriors i l'època marcada per la colonització europea i la posterior independència.

Nou!!: Emirat de Granada і Història d'Àfrica · Veure més »

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Nou!!: Emirat de Granada і Història d'Espanya · Veure més »

Història d'Extremadura

Ubicació d'Extremadura La història d'Extremadura és la història d'una comunitat autònoma espanyola situada a la zona sud-oest de la península Ibèrica.

Nou!!: Emirat de Granada і Història d'Extremadura · Veure més »

Història de Castella i Lleó

Límits actuals de Castella i Lleó La comunitat autònoma de Castella i Lleó és el resultat de la unió el 1983 de nou províncies: les tres que, després de la divisió territorial de 1833, per la qual es van crear les províncies, es van adscriure a la Regió de Lleó i sis adscrites a Castella la Vella, exceptuant en aquest últim cas les províncies de Santander (actual Comunitat Autònoma de Cantàbria) i Logronyo (actual Comunitat Autònoma de La Rioja).

Nou!!: Emirat de Granada і Història de Castella i Lleó · Veure més »

Història de Colòmbia

Poporo de la Cultura Quimbaia en exhibició al Museu de l'Or. La història de Colòmbia fa referència als esdeveniments que han marcat la història de l'actual República de Colòmbia, un país llatinoamericà situat a la part nord-occidental d'Amèrica del Sud, amb una superfície de 2.070.408 km² (1.141.748 km² corresponen al seu territori continental i els restants 928.660 km² a la seva extensió marítima) i una població de 46.581.823.

Nou!!: Emirat de Granada і Història de Colòmbia · Veure més »

Història de Gibraltar

''North View of Gibraltar from Spanish Lines'' (Vista nord de Gibraltar des de les línies espanyoles) per John Mace (1782). Ubicació de Gibraltar, en l'extrem sud de la península Ibèrica. La història de Gibraltar, una petita península a la costa meridional de la península Ibèrica prop de l'entrada del Mar Mediterrani, s'estén per més de 2.900 anys.

Nou!!: Emirat de Granada і Història de Gibraltar · Veure més »

Història de Granada

La història de Granada s'inicia quan la zona estava habitada pels túrduls i segurament foren ells els que van fundar la ciutat dIhverir.

Nou!!: Emirat de Granada і Història de Granada · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Emirat de Granada і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de la civilització islàmica

La història de la civilització islàmica o del món islàmic explica la influència de l'islam en la creació i expansió d'un moviment no sols religiós, sinó també polític i social.

Nou!!: Emirat de Granada і Història de la civilització islàmica · Veure més »

Història de la Regió de Múrcia

Ubicació de la Regió de Múrcia La història de la Regió de Múrcia és comuna al desenvolupament històric del sud-est de la península Ibèrica.

Nou!!: Emirat de Granada і Història de la Regió de Múrcia · Veure més »

Història de Marràqueix

La història de Marràqueix comença en època musulmana.

Nou!!: Emirat de Granada і Història de Marràqueix · Veure més »

Història de Navarra

Navarra Escut del Regne de Navarra La història de Navarra narra els esdeveniments que han tingut lloc a Navarra des dels temps dels primers pobladors, a la prehistòria, fins a l'actualitat.

Nou!!: Emirat de Granada і Història de Navarra · Veure més »

Història de Tunísia

Batalla de Zama, símbol de la decadència de la República cartaginesa Amfiteatre d'El Djem, emblema de la cultura romana a Tunísia Estàtua d'Ibn Jaldún enfront de la catedral de Sant Vicenç de Paül de Tunísia La història de Tunísia està estretament lligada a la història del Magrib, del qual forma part juntament amb el Marroc, Algèria, Líbia i, en un cert sentit, Mauritània.

Nou!!: Emirat de Granada і Història de Tunísia · Veure més »

Història del Magrib

La història del Magrib compren diversos períodes sobre un territori que actualment comprenen els països del nord d'Àfrica exceptuant Egipte.

Nou!!: Emirat de Granada і Història del Magrib · Veure més »

Història del Marroc

Marroc i els territoris sahrauís ocupats Típic poble del sud de la serralada de l'Atles La història del Marroc es remunta a l'època del Capsià, entre el 10000 aC i el 6000 aC, en un moment en què el Magrib era menys àrid que avui.

Nou!!: Emirat de Granada і Història del Marroc · Veure més »

Història del País Valencià

citació.

Nou!!: Emirat de Granada і Història del País Valencià · Veure més »

Hixam III

Hixam III o Hixam al-Mutadd bi-L·lah (Qúrtuba, 974/975 - Làrida, 1036) fou el darrer califa omeia de Còrdova (1026-1031).

Nou!!: Emirat de Granada і Hixam III · Veure més »

Ibn al-Bannà

Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Muhàmmad ibn Uthman al-Azdí, més conegut com a Ibn al-Bannà (literalment «el fill de l'arquitecte»), va ser un matemàtic magrebí dels segles  i.

Nou!!: Emirat de Granada і Ibn al-Bannà · Veure més »

Ibn al-Khatib

Ibn al-Khatib o Lissan-ad-Din ibn al-Khatib (Loja, 15 de novembre de 1313 - Fez, 1375) fou un historiador, poeta, escriptor, físic i filòsof de l'emirat de Granada.

Nou!!: Emirat de Granada і Ibn al-Khatib · Veure més »

Ibn Zàmrak

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Yússuf ibn Muhàmmad ibn Àhmad as-Surayhí, més conegut com a Ibn Zàmrak (o Ibn Zúmruk) (Granada, 1333 - entre 1394 i 1408), fou un poeta i visir de Granada.

Nou!!: Emirat de Granada і Ibn Zàmrak · Veure més »

Ibrahim ibn Yússuf

Ibrahim ibn Yússuf ibn Taixfín al-Lamtuní as-Sinhají, conegut com a Ibrahim ibn Tayast (? - Tizi an-alainat, 1134) fou valí d'Ixbíliya i general almoràvit, fill de Yússuf ibn Taxfín i una dona negra, i germà d'Alí ibn Yússuf, l'emir almoràvit.

Nou!!: Emirat de Granada і Ibrahim ibn Yússuf · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: Emirat de Granada і Isabel I de Castella · Veure més »

Isla Mayor

Isla Mayor és una localitat andalusa situada a la província de Sevilla (Espanya).

Nou!!: Emirat de Granada і Isla Mayor · Veure més »

Ismaïl I (nassarita)

Abu-l-Walíd Ismaïl o Ismaïl I fou un rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada que va governar de 1314 a 1325.

Nou!!: Emirat de Granada і Ismaïl I (nassarita) · Veure més »

Ismaïl II

Abu-l-Walid Ismaïl (II) fou un rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada, que va regnar efímerament durant deu mesos, el 1359-1360.

Nou!!: Emirat de Granada і Ismaïl II · Veure més »

Jaén

Jaén és la capital de la província de Jaén, o com també se la coneix, capital del Sant Regne.

Nou!!: Emirat de Granada і Jaén · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Emirat de Granada і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).

Nou!!: Emirat de Granada і Jaume II de Mallorca · Veure més »

Jerez de la Frontera

Plànol de la ciutat de Jerez. Jerez de la Frontera és un municipi d'Espanya situat a la província de Cadis, a la comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Emirat de Granada і Jerez de la Frontera · Veure més »

Joan d'Àustria i Blomberg

Joan d'Àustria (Ratisbona, Baviera, 24 de febrer de 1545 o 1547 - Namur, Països Baixos espanyols, 1 d'octubre de 1578) fou fill fora de mariatge de l'emperador Carles V i de Bàrbara Blomberg, va ser un militar i diplomàtic durant el regnat del seu germanastre Felip II d'Espanya.

Nou!!: Emirat de Granada і Joan d'Àustria i Blomberg · Veure més »

Joan II de Castella

Sepulcre de Joan II esculpit per Gil de Siloé a la Cartoixa de Miraflores, Burgos). Joan II de Castella (Toro, 1405 - Valladolid, 20 de juliol de 1454) fou príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella (1406-1454).

Nou!!: Emirat de Granada і Joan II de Castella · Veure més »

Joana II de Navarra

Representació de Joana II (esquerra) Joana II de Navarra o Joana de França (Conflans, Regne de França, 1311 - íd. 6 d'octubre de 1349) fou princesa del Regne de França i reina de Navarra (1328-1349).

Nou!!: Emirat de Granada і Joana II de Navarra · Veure més »

Jofre V de Rocabertí

Rocabertí Jofre de Rocabertí i de Serrallonga (? - ?, ? - 1342) conegut com a Jofre V fou vescomte de Rocabertí entre 1324 i 1342.

Nou!!: Emirat de Granada і Jofre V de Rocabertí · Veure més »

Juan de Cetina

Juan de Cetina (Cetina, 1340 - Regne de Granada, 19 de maig de 1397) va ésser un frare franciscà, mort martiritzat a Granada mentre hi predicava amb el seu company Pedro de Dueñas.

Nou!!: Emirat de Granada і Juan de Cetina · Veure més »

Juan Ponce de León

Juan Ponce de León (Santervás de Campos, Regne de Lleó, Corona de Castella, 8 d'abril de 1460 o 1474 - L'Havana, Cuba, juliol de 1521) va ser un explorador i conqueridor castellà.

Nou!!: Emirat de Granada і Juan Ponce de León · Veure més »

Judaisme català

Sinagoga a Catalunya. Haggadà de Sarajevo, Barcelona ca. 1350. Judaisme català (en hebreu: יהדות קטלוניה) és la comunitat jueva que va viure a la península ibèrica, a les terres de Catalunya, València i Mallorca fins l'expulsió del 1492.

Nou!!: Emirat de Granada і Judaisme català · Veure més »

Judà Ibn Tibon

Judà ibn Tibon (1120 - ca. 1190) va ser un traductor, metge i poeta jueu andalusí granadí.

Nou!!: Emirat de Granada і Judà Ibn Tibon · Veure més »

Jueus catalans

Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.

Nou!!: Emirat de Granada і Jueus catalans · Veure més »

Justo José Banqueri

Justo José Banqueri (Torvizcón, província de Granada, 1773? – Madrid, 28 d'abril de 1847) fou un advocat i polític espanyol espanyol, diputat a Corts en 1820 i acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Emirat de Granada і Justo José Banqueri · Veure més »

Kasr al-Kabir

La ciutat cap al 1900. El-Kasr-el-Kebir és una ciutat del Marroc a la regió de Tànger-Tetuan-Al Hoceima, província de Larraix, a la riba del uadi Lukkus.

Nou!!: Emirat de Granada і Kasr al-Kabir · Veure més »

Khayran as-Saqlabí

Khayran as-Saqlabí o Khayran al-Amirí fou un mawla eslau (saqlabí) dels amírides que va governar a Almeria del 1014 al 1028.

Nou!!: Emirat de Granada і Khayran as-Saqlabí · Veure més »

Láujar de Andarax

Láujar de Andarax és una localitat i municipi de la província d'Almeria, Andalusia.

Nou!!: Emirat de Granada і Láujar de Andarax · Veure més »

Literatura espanyola del Renaixement

Loçana andaluza'', Venecia, 1528. Página del título.1ª edición, exemplar únic. La Literatura espanyola del Renaixement està estretament vinculada a les relacions polítiques, militars, religioses i literàries entre Itàlia i Espanya des de mitjan XV que van suposar un floreixent intercanvi cultural entre aquests dos territoris.

Nou!!: Emirat de Granada і Literatura espanyola del Renaixement · Veure més »

Lleó l'Africà

Al-Hàssan ibn Muhàmmad al-Wazzan az-Zayyatí o al-Fassí o, més senzillament, al-Hàssan al-Wazzan, anomenat després de batejar-se Joan Lleó de Medicis, Joan Lleó Africà o Joan Lleó de Granada, però conegut sobretot com Lleó l'Africà (Granada, entre 1488 i 1495 - ?, vers 1545-1555) fou un diplomàtic, geògraf i explorador de l'Àfrica del Nord.

Nou!!: Emirat de Granada і Lleó l'Africà · Veure més »

Llista de les dinasties musulmanes sunnites

Aquesta és una llista de dinasties musulmanes sunnites, ordenades per regions i, dins d'aquestes, cronològicament.

Nou!!: Emirat de Granada і Llista de les dinasties musulmanes sunnites · Veure més »

Llista dels imperis i dinasties musulmanes

La següent és un llista d'imperis musulmans i dinasties.

Nou!!: Emirat de Granada і Llista dels imperis i dinasties musulmanes · Veure més »

Llorca

Llorca (en castellà i oficialment Lorca) és una ciutat i municipi de la Regió de Múrcia.

Nou!!: Emirat de Granada і Llorca · Veure més »

Loja (Granada)

Loja és un municipi de la província de Granada.

Nou!!: Emirat de Granada і Loja (Granada) · Veure més »

Lucena

Lucena és un municipi de la província de Còrdova a la comunitat autònoma d'Andalusia, a la comarca de la Subbética cordovesa.

Nou!!: Emirat de Granada і Lucena · Veure més »

Luigi Cherubini

Luigi Cherubini (Florència, 14 de setembre de 1760 - París, 15 de març de 1842) fou un compositor italià que passà la majoria de la seva vida musical a França.

Nou!!: Emirat de Granada і Luigi Cherubini · Veure més »

Maó

Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.

Nou!!: Emirat de Granada і Maó · Veure més »

María Díaz de Haro

María Díaz de Haro, anomenada la Bona (c. 1270 - 1342), fou la desena Senyora de Biscaia.

Nou!!: Emirat de Granada і María Díaz de Haro · Veure més »

Medina Sidonia

Medina Sidonia és una localitat de la província de Cadis, Andalusia, Espanya.

Nou!!: Emirat de Granada і Medina Sidonia · Veure més »

Mehmet II

Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.

Nou!!: Emirat de Granada і Mehmet II · Veure més »

Monarquia Catòlica

Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).

Nou!!: Emirat de Granada і Monarquia Catòlica · Veure més »

Moraima

Maryam bint Ibrahim al-'Attar (árabe: مريمبنت إبراهيمالعطّار) (1467 – 1493) també coneguda com Moraima (مُرَيْمَةَ, literalment  'Petita Maryam') va ser la última sultana de Granada, com a esposa del sultà Muhàmmad XII, conegut com Boabdil.

Nou!!: Emirat de Granada і Moraima · Veure més »

Moriscos

Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.

Nou!!: Emirat de Granada і Moriscos · Veure més »

Moros i Cristians de Cocentaina

Les festes de Moros i Cristians de Cocentaina (El Comtat) tenen el seu origen en la Conquesta de Cocentaina produïda en 1245 que va durar 12 anys i que va enfrontar als habitants musulmans de Cocentaina, ajudats per 500 cavallers de l'Emirat de Gharnata amb les tropes de Jaume el Conqueridor.

Nou!!: Emirat de Granada і Moros i Cristians de Cocentaina · Veure més »

Muhammad IV ben Ismail

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Ismaïl fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada amb el nom de Muhàmmad IV.

Nou!!: Emirat de Granada і Muhammad IV ben Ismail · Veure més »

Muhàmmad aix-Xafra

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Alí ibn Fàraj al-Qirbilyaní al-Andalussí (Crevillent, segona meitat del - Granada, 1360), més conegut com a Muhàmmad aix-Xafra (de xafra, ‘fulla d'afaitar’ en àrab), va ser un metge-cirurgià andalusí.

Nou!!: Emirat de Granada і Muhàmmad aix-Xafra · Veure més »

Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Hixam ibn Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman an-Nàssir al-Mahdí bi-L·lah o, més senzillament, Muhàmmad II o Muhàmmad al-Mahdí ——, fou el quart califa omeia de Qúrtuba (1009) i onzè governant omeia.

Nou!!: Emirat de Granada і Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah · Veure més »

Muhàmmad I al-Ghàlib

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (I) al-Ghàlib bi-L·lah ibn Yússuf fou el primer rei nassarita de Granada.

Nou!!: Emirat de Granada і Muhàmmad I al-Ghàlib · Veure més »

Muhàmmad ibn Abu-Bakr az-Zuhrí

Muhàmmad ibn Abi-Bakr az-Zuhrí (Granada, finals de la dècada de 1130 - entre 1154 i 1161) va ser un geògraf andalusí.

Nou!!: Emirat de Granada і Muhàmmad ibn Abu-Bakr az-Zuhrí · Veure més »

Muhàmmad ibn Man ibn Sumàdih al-Mútassim

Al-Mútassim bi-L·lah wa-l-Wàthiq bi-fadl-Al·lah Abu-Yahya Muhàmmad ibn Man ibn Sumàdih at-Tujibí, més conegut senzillament com al-Mútassim ibn Sumàidh (1037-1091) fou emir d'Almeria (1051-1091) i un poeta destacat.

Nou!!: Emirat de Granada і Muhàmmad ibn Man ibn Sumàdih al-Mútassim · Veure més »

Muhàmmad ibn Mardanix

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Sad ibn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Mardanix al-Judhamí o at-Tujibí, conegut com a Muhàmmad ibn Mardanix o Ibn Mardanix o, pels cristians, com el Rei Llop (Peníscola, 1124 - Múrcia, març de 1172).

Nou!!: Emirat de Granada і Muhàmmad ibn Mardanix · Veure més »

Muhàmmad II

* Mehmet II (Edirne, 1432 – 1481), soldà otomà.

Nou!!: Emirat de Granada і Muhàmmad II · Veure més »

Muhàmmad II al-Faqih

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (II) al-Faqih ibn Muhàmmad (1234-1302) fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada del 1273 al 1302.

Nou!!: Emirat de Granada і Muhàmmad II al-Faqih · Veure més »

Muhàmmad III al-Makhlú

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (III) al-Makhlú fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada del 1302 al 1309.

Nou!!: Emirat de Granada і Muhàmmad III al-Makhlú · Veure més »

Muhàmmad IX l'Esquerrà

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (IX) al-Ghàlib bi-L·lah al-Aysar (l'Esquerrà), fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada.

Nou!!: Emirat de Granada і Muhàmmad IX l'Esquerrà · Veure més »

Muhàmmad V de Gharnata

Muhàmmad V de Gharnata de nom complet Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Ghaní bi-L·lah fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada.

Nou!!: Emirat de Granada і Muhàmmad V de Gharnata · Veure més »

Muhàmmad VI

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Ghàlib bi-L·lah o Muhàmmad VI "el Bermejo" (?- Tablada, prop de Sevilla, 25 d'abril de 1362) fou un rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada, que va regnar efímerament durant 22 mesos, el 1360-1362.

Nou!!: Emirat de Granada і Muhàmmad VI · Veure més »

Muhàmmad VII

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada.

Nou!!: Emirat de Granada і Muhàmmad VII · Veure més »

Muhàmmad VIII el Petit

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (VIII) al-Mutamàssik bi-L·lah, dit as-Saghir (‘el Petit’) o el Petit, fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada.

Nou!!: Emirat de Granada і Muhàmmad VIII el Petit · Veure més »

Muhàmmad X al-Ahnaf

Muhàmmad X al-Ahnaf (el Coix) fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada.

Nou!!: Emirat de Granada і Muhàmmad X al-Ahnaf · Veure més »

Muhàmmad XI el Xic

Muhàmmad XI el Xic fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada, fill de Muhàmmad VIII el Petit.

Nou!!: Emirat de Granada і Muhàmmad XI el Xic · Veure més »

Muhàmmad XII

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad o Muhàmmad XII de Granada (Granada, 1452 - Fes, 1528), conegut pels cristians com Boabdil, va ser el darrer rei musulmà de Granada pertanyent a la dinastia nassarita.

Nou!!: Emirat de Granada і Muhàmmad XII · Veure més »

Muhàmmad XIII

Muhàmmad ibn Sad az-Zaghal o Muhàmmad XIII (el Valent) fou un rei musulmà de Granada de la dinastia nassarita.

Nou!!: Emirat de Granada і Muhàmmad XIII · Veure més »

Muralles d'Ontinyent

Les muralles d'Ontinyent, són considerades Bé d'interès cultural, amb codi 46.24.184-004, no presentant encara número d'anotació ministerial.

Nou!!: Emirat de Granada і Muralles d'Ontinyent · Veure més »

Murcià

El murcià (en castellà: murciano) és una variant meridional del castellà peninsular que es parla principalment a la Regió de Múrcia, a les comarques adjacents valencianes del Baix Segura i l'Alt Vinalopó i al corredor d'Almansa (a la província d'Albacete, Castella-La Manxa).

Nou!!: Emirat de Granada і Murcià · Veure més »

Museu Sefardita (Granada)

El Museu Sefardita de Granada, oficialment Museu del Call de Granada, és un petit museu de la ciutat de Granada, dedicat a la recreació de la cultura, història, personatges i tradicions dels jueus sefardites de la Granada jueva.

Nou!!: Emirat de Granada і Museu Sefardita (Granada) · Veure més »

Nasr ibn Muhàmmad

Abu-l-Juyuix Nasr ibn Muhàmmad (1287-1322) fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada del 1309 al 1314.

Nou!!: Emirat de Granada і Nasr ibn Muhàmmad · Veure més »

Navarra

Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Emirat de Granada і Navarra · Veure més »

Navegacions atlàntiques anteriors al 1492

A mitjan Europa s'havia anat recuperant de la crisi del segle anterior, l'economia rural es revifava, es reactivava també la vida urbana gràcies al desenvolupament del comerç i de la indústria, sobretot la tèxtil.

Nou!!: Emirat de Granada і Navegacions atlàntiques anteriors al 1492 · Veure més »

Nàsrida

;Dinasties musulmanes.

Nou!!: Emirat de Granada і Nàsrida · Veure més »

Nàsrides

Nom de dues dinasties musulmanes.

Nou!!: Emirat de Granada і Nàsrides · Veure més »

Neteja ètnica

La neteja ètnica és un tipus de biopolítica, i duta a l'extrem es converteix en genocidi.

Nou!!: Emirat de Granada і Neteja ètnica · Veure més »

Nova Sinagoga de Berlín

Vista interior de l'antiga sala major. La derruïda Sinagoga, el 1948. La Nova Sinagoga de Berlín (en alemany: Neue Synagoge) és un edifici situat al districte de Mitte de Berlín.

Nou!!: Emirat de Granada і Nova Sinagoga de Berlín · Veure més »

Novel·la morisca

La novel·la morisca és un gènere de novel·la conreat especialment al (amb una revifalla al segle XIX) que narra històries d'amor on apareix una convivència pacífica entre cristians i musulmans, amb tocs d'exotisme.

Nou!!: Emirat de Granada і Novel·la morisca · Veure més »

Ojén

Ojén és un poble de la província de Màlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Sierra de las Nieves.

Nou!!: Emirat de Granada і Ojén · Veure més »

Orà

Orà (‘dels dos lleons’) és una ciutat del nord-oest d'Algèria, situada a la costa de la mar Mediterrània.

Nou!!: Emirat de Granada і Orà · Veure més »

Pacte de Jaén

El Pacte de Jaén va ser un acord signat en 1246, entre el rei de Castella, Ferran III, i el primer rei nazarí de Granada, Alhamar, pel qual es fixava la frontera entre tots dos regnes.

Nou!!: Emirat de Granada і Pacte de Jaén · Veure més »

Pacte de Madrid (1339)

El Pacte de Madrid de 1339 fou una aliança entre la Corona de Castella i la Corona d'Aragó per impedir l'accés de la dinastia marínida a la riba nord de l'estret de Gibraltar.

Nou!!: Emirat de Granada і Pacte de Madrid (1339) · Veure més »

Palau de l'Aljaferia

L'Aljaferia és un castell-palau andalusí i mudèjar construït al a Saragossa.

Nou!!: Emirat de Granada і Palau de l'Aljaferia · Veure més »

Pasiego

Pasiego (en dialecte pasiego pasiegu) és el nom que rep l'habitant dels territoris de La Pasieguería.

Nou!!: Emirat de Granada і Pasiego · Veure més »

Paterna

Paterna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Emirat de Granada і Paterna · Veure més »

Pedro de Dueñas

Pedro de Dueñas (Bujalance, ca. 1377 - Regne de Granada, 19 de maig de 1397) va ésser un frare franciscà, mort martiritzat a Granada mentre hi predicava amb el seu company Juan de Cetina.

Nou!!: Emirat de Granada і Pedro de Dueñas · Veure més »

Pedro de Mendoza y Luján

Pedro de Mendoza y Luján (Guadix, Regne de Granada, ca. 1487 - oceà Atlàntic, prop de les Illes Canàries, 23 de juny de 1537) fou un militar de familia noble, almirall i conquistador espanyol, primer adelantado i governador de la Governació de Nova Andalusia, territori que comprenia des de la governació concedida a Diego de Almagro, al nord, fins al paral·lel 35°S, on limitava amb la governació concedida a Simón de Alcazaba y Sotomayor, punt d'origen del Regne de la Patagònia (Tehuelches), encara sense descobrir.

Nou!!: Emirat de Granada і Pedro de Mendoza y Luján · Veure més »

Pedro de Meneses

Escut d'armes de D. Pedro de Meneses, 1 Comte de Vila Real. Don Pedro de Meneses, 3 Senyor i 1 Comte de Vila Real i 2 Comte de Viana de l'Alentejo (c. 1370 – Ceuta, 22 de setembre de 1437) va ser un militar i noble portuguès, fill de D. João Afonso Telo de Meneses, 1º Comte de Viana de l'Alentejo, i de la seva dona Major Portocarrero, 2a Senyora de Vila Real, i net de D. João Afonso Telo de Meneses, Comte de Ourém.

Nou!!: Emirat de Granada і Pedro de Meneses · Veure més »

Pedro González de Mendoza

Pedro González de Mendoza (Guadalajara, 3 de maig de 1428 - Guadalajara, 11 de gener de 1495) va ésser eclesiàstic i polític castellà, un dels millors exemples del pas del món medieval al modern, al llarg del.

Nou!!: Emirat de Granada і Pedro González de Mendoza · Veure més »

Pedro Tafur

Mapa de Constantinoble de 1420s-1430s. Pedro Tafur (Sevilla, circa 1405/1409-c. 1480) va ser un viatger i escriptor castellà, va ostentar el càrrec de veinticuatro de la seva ciutat natal, conegut per la seva obra Aventures i viatges, escrita cap a 1454, en la qual relata un periple realitzat entre 1436 i 1439 per gran part d'Europa (Estrasburg, Brussel·les, Magúncia, Bohèmia, Viena, Venècia, Suïssa, Hongria) i altres llocs del Mediterrani, com Creta, Rodes, Xipre, Quíos, Egipte i Orient Pròxim (de Terra Santa fins a Esmirna, Trebisonda i Crimea, entrevistant-se amb el sultà de l'Imperi otomà Murat II), incloent Roma i Constantinoble (Bizanzi), poc abans de la seva caiguda en mans islàmiques, on va entaular contacte amb Joan VIII Paleòleg, de qui Tafur es considerava parent.

Nou!!: Emirat de Granada і Pedro Tafur · Veure més »

Pere d'Amer

Pere d'Amer (Barcelona?, mitjan s. XIII - Santa Maria del Puig, 8 de juny de 1301) fou un frare mercedari, quart general de l'orde i compilador i redactor de les seves constitucions.

Nou!!: Emirat de Granada і Pere d'Amer · Veure més »

Pere de Castella i de Molina

Pere de Castella i de Molina (Valladolid, 1290 – Granada, 1319) fou Infant de Castella.

Nou!!: Emirat de Granada і Pere de Castella i de Molina · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Emirat de Granada і Pere el Gran · Veure més »

Pere Lluís de Borja

Pere Lluís de Borja (Roma 1462 - Civitavecchia 1488).

Nou!!: Emirat de Granada і Pere Lluís de Borja · Veure més »

Pere Marc

Pere Marc (?, ? — Barcelona, 1338) fou un diplomàtic, conseller i membre de les corts dels reis Jaume II el Just, Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Emirat de Granada і Pere Marc · Veure més »

Pere March lo Prohom

Pere March lo Prohom conegut també per Pere March II (? - Barcelona, 1338) fou senyor d'Eramprunyà, natural de Barcelona, fill del notari barceloní Pere March i de Guillema i pare de Jaume March I.

Nou!!: Emirat de Granada і Pere March lo Prohom · Veure més »

Pere Marsili

Pere Marsili fou un pare dominic, arxidiaca del Bisbat de Mallorca, cronista i ambaixador reial al servei de Jaume II d'Aragó.

Nou!!: Emirat de Granada і Pere Marsili · Veure més »

Pere Màrtir d'Angleria

Pere Màrtir d'Angleria- en italià Pietro Martire d'Anghiera - (Arona, Milanesat, 2 de febrer de 1457 - Granada, octubre de 1526) va ser un membre del Consell d'Índies (1520-1526) Antonio de León Pinelo:.

Nou!!: Emirat de Granada і Pere Màrtir d'Angleria · Veure més »

Pierre Dubois

Pierre Dubois va ser un publicista francès actiu en els primers anys del.

Nou!!: Emirat de Granada і Pierre Dubois · Veure més »

Plataforma per Andalusia Oriental

Andalusia Oriental tal com la defineix la Plataforma per Andalusia Oriental. La Plataforma per Andalusia Oriental (Plataforma por Andalucía Oriental, en castellà) és una organització espanyola de caràcter regionalista, constituïda jurídicament com associació, sorgida arran d'una iniciativa ciutadana de les províncies d'Almeria, Granada i Jaén, amb el propòsit que aquestes tres províncies formin una comunitat autònoma pròpia.

Nou!!: Emirat de Granada і Plataforma per Andalusia Oriental · Veure més »

Pragmàtica Sanció de 1567

La Pragmàtica Sanció de 1567 o Pragmàtica antimorisca va ser un edicte reial en forma de pragmàtica sanció concebuda per l'Inquisidor general Diego de Espinosa i el rei Felip II de Castella.

Nou!!: Emirat de Granada і Pragmàtica Sanció de 1567 · Veure més »

Primera Guerra Civil castellana

La Primera Guerra Civil castellana va ser un conflicte que es va produir el entre els partidaris del rei Pere I de Castella i els partidaris d'Enric II de Castella.

Nou!!: Emirat de Granada і Primera Guerra Civil castellana · Veure més »

Província d'Almeria

Almeria (en castellà i oficialment Almería) és una província andalusa, al sud-est de la península Ibèrica.

Nou!!: Emirat de Granada і Província d'Almeria · Veure més »

Quatre regnes d'Andalusia

Els quatre regnes d'Andalusia (en ortografia antiga castellana, quatro reynos del Andaluzia) és la denominació conjunta que rebien antany els quatre regnes de la Corona de Castella situats al sud de la Península Ibèrica, a sud de Sierra Morena.

Nou!!: Emirat de Granada і Quatre regnes d'Andalusia · Veure més »

Ramon Borrell I

Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).

Nou!!: Emirat de Granada і Ramon Borrell I · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Nou!!: Emirat de Granada і Ramon Llull · Veure més »

Ràtzia de 1330

La ràtzia de 1330 fou una de les campanyes de la Guerra de l'Estret.

Nou!!: Emirat de Granada і Ràtzia de 1330 · Veure més »

Ràtzia de 1386

La Ràtzia de 1386 fou una campanya de l'Emirat de Gharnata contra el Regne de València.

Nou!!: Emirat de Granada і Ràtzia de 1386 · Veure més »

Rebel·lió de les Alpujarras

La Rebel·lió de les Alpujarras va ser un conflicte esdevingut a Espanya entre 1568 i 1571 durant el regnat de Felip II.

Nou!!: Emirat de Granada і Rebel·lió de les Alpujarras · Veure més »

Reble (construcció)

En una construcció, es denomina reble (del llatí replēre, omplir), a les separacions entre les diferents filades de maçoneria amb argamassa, executades amb petites pedres o grava, donant aspecte de calaixos.

Nou!!: Emirat de Granada і Reble (construcció) · Veure més »

Regne de Granada (Corona de Castella)

El Regne de Granada va ser una jurisdicció territorial o província de la Corona de Castella des de la seva conquesta el 1492 fins a la divisió territorial d'Espanya de 1833.

Nou!!: Emirat de Granada і Regne de Granada (Corona de Castella) · Veure més »

Regne de Jaén

Regne de Jaén (1590) El Regne de Jaén o Regne Sant de Jaén fou una jurisdicció territorial de la Corona de Castella, conquerit pel rei Ferran III de Castella al.

Nou!!: Emirat de Granada і Regne de Jaén · Veure més »

Regne de Múrcia

LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.

Nou!!: Emirat de Granada і Regne de Múrcia · Veure més »

Regnes castellans d'Índies

Els Regnes castellans de les Índies o Índies, Illes i Terra Ferma del mar Oceà (en castellà: Indias, Yslas y Tierra Firme del mar Oceano) foren el conjunt regnes i territoris incorporats jurídicament a la Corona de Castella després del descobriment d'Amèrica, i que des dels Reis Catòlics fins a la seva independència van formar part de les possessions patrimonials de la Casa Reial espanyola.

Nou!!: Emirat de Granada і Regnes castellans d'Índies · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Emirat de Granada і Reis Catòlics · Veure més »

Revolta contra els almoràvits

Els aristòcrates andalusins van iniciar la revolta contra els dominadors nord-africans almoràvits, als quals consideraven uns intrusos incultes i intolerants que degradaven l'anterior cultura refinada dels regnes de taifes andalusins.

Nou!!: Emirat de Granada і Revolta contra els almoràvits · Veure més »

Sad (nassarita)

Abu-Nasr Sad al-Mustaín bi-L·lah fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada.

Nou!!: Emirat de Granada і Sad (nassarita) · Veure més »

Safareig de reg

Safareig de reg típic Un safareig de reg és una construcció hidràulica generalment d'obra (maó, tàpia o maçoneria), o bé excavat en el terra, en forma d'estany, usat generalment per a emmagatzemar-hi aigua per a regar.

Nou!!: Emirat de Granada і Safareig de reg · Veure més »

Sanç d'Aragó i d'Hongria

Sanç d'Aragó (Barcelona?, 1247 - Martos, Jaén, 1275), va ser un infant d'Aragó, fill de Jaume I el Conqueridor, i religiós mercedari, que fou bisbe de Toledo.

Nou!!: Emirat de Granada і Sanç d'Aragó i d'Hongria · Veure més »

Sanhadja

Distribució dels grups de parla amazic, inclosos els grups saharians: sanhadja, zenetes i Siwis) Els sanhadja, en la transcripció francesa habitual, o sanhaja foren una de les principals agrupacions tribals amazigues del nord d'Àfrica, que van tenir un paper destacat entre el i el.

Nou!!: Emirat de Granada і Sanhadja · Veure més »

Segona Croada

La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.

Nou!!: Emirat de Granada і Segona Croada · Veure més »

Setge d'Aledo

El setge d'Aledo fou una de les batalles de la conquesta almoràvit d'Al-Àndalus.

Nou!!: Emirat de Granada і Setge d'Aledo · Veure més »

Setge d'Algesires

El setge d'Algesires fou una de les batalles de la Guerra de l'Estret que tingué lloc entre 1342 i 1344.

Nou!!: Emirat de Granada і Setge d'Algesires · Veure més »

Setge d'Elx (1332)

El Setge d'Elx de 1332 fou una de les batalles de la Guerra de l'Estret.

Nou!!: Emirat de Granada і Setge d'Elx (1332) · Veure més »

Setge d'Oriola (1359)

El Setge d'Oriola de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Emirat de Granada і Setge d'Oriola (1359) · Veure més »

Setge de Biar

El setge de Biar, del 1244 al 1245, fou un dels combats de la conquesta del Regne de València.

Nou!!: Emirat de Granada і Setge de Biar · Veure més »

Setge de Ceuta (1309)

El Setge de Ceuta de 1309 és una de les batalles de la Guerra castellanogranadina.

Nou!!: Emirat de Granada і Setge de Ceuta (1309) · Veure més »

Setge de Gibraltar (1309)

El setge de Gibraltar de 1309 fou una empresa bèl·lica que va tenir lloc l'any 1309, durant el regnat de Ferran IV de Castella en el transcurs de la Reconquesta.

Nou!!: Emirat de Granada і Setge de Gibraltar (1309) · Veure més »

Setge de Gibraltar (1316)

El setge de Gibraltar de 1316, també conegut com el Segon Setge de Gibraltar va ser un intent frustrat del nassarí Emirat de Granada per recuperar Gibraltar l'any 1315, una plaça que havia caigut en mans de Ferran IV de Castella el 1309.

Nou!!: Emirat de Granada і Setge de Gibraltar (1316) · Veure més »

Setge de Guardamar (1331)

El setge de Guardamar de 1331 fou una de les batalles de la Guerra de l'Estret.

Nou!!: Emirat de Granada і Setge de Guardamar (1331) · Veure més »

Setge de Guardamar (1358)

La presa o setge de Guardamar de 1358 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Emirat de Granada і Setge de Guardamar (1358) · Veure més »

Setge de Guardamar (1359)

El Setge de Guardamar de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Emirat de Granada і Setge de Guardamar (1359) · Veure més »

Setge de Jumella

El Setge de Jumella de 1357 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Emirat de Granada і Setge de Jumella · Veure més »

Setge de Maó (1147)

El Setge de Maó de 1147 fou una acció duta a terme pels genovesos de camí a la Croada d'al-Mariyya.

Nou!!: Emirat de Granada і Setge de Maó (1147) · Veure més »

Setge de Montesa

El setge de Montesa fou un dels darrers episodis de la Conquesta del Regne de València.

Nou!!: Emirat de Granada і Setge de Montesa · Veure més »

Setge de Saraqusta (1086)

El setge de Saraqusta de 1086 fou una de les batalles de la conquesta cristiana.

Nou!!: Emirat de Granada і Setge de Saraqusta (1086) · Veure més »

Setge de Sevilla (1247-1248)

El setge de Sevilla de 1247 i 1248 fou un dels episodis de "la Reconquesta".

Nou!!: Emirat de Granada і Setge de Sevilla (1247-1248) · Veure més »

Setge de Terol (1363)

El Setge de Terol de 1363 fou una de les batalles de la guerra dels Dos Peres.

Nou!!: Emirat de Granada і Setge de Terol (1363) · Veure més »

Setge de Tulaytula

El setge de Tulaytula fou el període d'ocupació de la ciutat per Yahya al-Qàdir, coronat com emir després de prendre Tulaytula a l'Emirat de Badajoz, que mesos abans la va conquerir, i va finalitzar amb l'ocupació final de la ciutat pel Regne de Castella el 6 de maig de 1085 i l'adjudicació de l'Emirat de Balansiya a Yahya al-Qàdir.

Nou!!: Emirat de Granada і Setge de Tulaytula · Veure més »

Setge de València (1363)

El Setge de València de 1363 fou una de les batalles de la guerra dels Dos Peres.

Nou!!: Emirat de Granada і Setge de València (1363) · Veure més »

Setge de Xàtiva (1240)

El Setge de Xàtiva de 1239 fou un dels combats de la Conquesta del Regne de València.

Nou!!: Emirat de Granada і Setge de Xàtiva (1240) · Veure més »

Sidi Bel Abbès

Sidi Bel Abbès o Sidi-bel-Abbès, és una comuna d'Algèria, capital de la província de Sidi Bel Abbès, en una gran plana de 380.000 hectàrees, al costat dret del riu Mekerra (ﻭﺍﺩ مكرة) i a prop de l'uadi Sarno, a 82 km al sud d'Orà i de Daya (antiga Bossuet), 87 km al nord-est de Tlemcen i 93 km al sud-est de Mascara.

Nou!!: Emirat de Granada і Sidi Bel Abbès · Veure més »

Sierra de Cádiz

La Sierra de Cádiz o Sierra de Grazalema és una comarca andalusa englobada a la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: Emirat de Granada і Sierra de Cádiz · Veure més »

Simón de Rojas Clemente y Rubio

Simón de Rojas Cosme Damián Clemente y Rubio (Titaigües, 27 de setembre de 1777 - Madrid, 27 de febrer de 1827) fou un botànic valencià.

Nou!!: Emirat de Granada і Simón de Rojas Clemente y Rubio · Veure més »

Simbologia del franquisme

Plus ultra'') uns altres presos de l'escut dels Reis Catòlics: l'àguila de Sant Joan i el jou i les fletxes que també va prendre la Falange (els reis els havien adoptat per coincidir amb les inicials de Ysabel i Fernando). La simbologia del franquisme és el conjunt de símbols que es van utilitzar com a referent icònic per identificar visualment el règim franquista i les persones i institucions que s'identificaven amb ell, i marcar l'apropiació simbòlica de llocs emblemàtics, molts d'ells utilitzats com a espais de la memòria. Es va utilitzar massivament, seguint les modernes tècniques de propaganda per aconseguir una presència aclaparant en tots els àmbits públics i privats: banderes, escuts, efígies, monuments, segells, medalles, insígnies, uniformes i distintius de totes les classes.

Nou!!: Emirat de Granada і Simbologia del franquisme · Veure més »

Socarrats (malnom)

Amb l'apel·latiu "socarrats" són coneguts popularment els habitants de dos poblacions del País Valencià: Xàtiva i Cocentaina.

Nou!!: Emirat de Granada і Socarrats (malnom) · Veure més »

Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín

Abu-Ayyub Sulayman ibn Muhàmmad ibn Hud al-Judhamí al-Mustaín fou el fundador de la dinastia Banu Hud que va governar l'emirat de Saraqusta del 1039 al 1118.

Nou!!: Emirat de Granada і Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín · Veure més »

Tafilalt

Un oasi a Erfoud, a la regió de Tafifelt El Tafilalt, Tafilelt o Tafilalet és una regió històrica situada al sud-est del Marroc.

Nou!!: Emirat de Granada і Tafilalt · Veure més »

Taifa de Ceuta

La Taifa de Ceuta, en la part inferior del mapa. S'anomena Taifa de Ceuta diversos regnes musulmans independents (taifa) que van tenir com a centre a la ciutat nord-africana de Ceuta al llarg de la història.

Nou!!: Emirat de Granada і Taifa de Ceuta · Veure més »

Talaia de Cúllar

La Talaia de Cúllar és una torre de guaita d'època nassarita, situada en el municipi de Cúllar (Granada, Espanya), sobre un turó que controla visualment els passos de Cúllar cap a la comarca Los Vélez i cap a Huéscar.

Nou!!: Emirat de Granada і Talaia de Cúllar · Veure més »

Talaia de l'Infant Don Enrique

La Talaia de l'Infant Don Enrique, també coneguda com la Talaia del Port de Tíscar, o bé, la Torre Castellón de Fique, construïda el per l'Infant Don Enrique, se situa en el municipi de Quesada, Jaén, en el punt més elevat i estratègic del Port de Tíscar (antigament conegut com a Port Ausín), situat a 1.189 metres sobre el nivell del mar.

Nou!!: Emirat de Granada і Talaia de l'Infant Don Enrique · Veure més »

Tamim al-Muïzz ibn Bulugguín

Tamim al-Muïzz ibn Bulugguín ibn Badis ibn Habús ibn Ziri, més conegut simplement com a Tamim ibn Bulugguín, (1062-1095) fou emir zírida de Màlaqa.

Nou!!: Emirat de Granada і Tamim al-Muïzz ibn Bulugguín · Veure més »

Teba (Màlaga)

Teba és un municipi d'Andalusia, a la província de Màlaga,.

Nou!!: Emirat de Granada і Teba (Màlaga) · Veure més »

Terç

Un terç era una unitat militar d'infanteria de l'exèrcit de la monarquia hispànica durant l'època de la Casa d'Àustria comprès entre el 1534 i el 1704.

Nou!!: Emirat de Granada і Terç · Veure més »

Tetuan

muntanyes del Rif, regió Tànger-Tetuan (2014) Tetuan (de l'amazic i originàriament de Tetteiguin) és una ciutat del nord del Marroc, la capital de la regió Tànger-Tetuan, i l'antiga capital del Protectorat Espanyol al Marroc (1913-1956).

Nou!!: Emirat de Granada і Tetuan · Veure més »

Todo es posible en Granada

Todo es posible en Granada és una pel·lícula còmica espanyola de 1954 dirigida per José Luis Sáenz de Heredia i protagonitzada per Merle Oberon, Francisco Rabal i Rafael Bardem.

Nou!!: Emirat de Granada і Todo es posible en Granada · Veure més »

Torre Bermeja (Benalmádena)

Torre Bermeja és una de les tres torres de guaita situades a la costa del municipi de Benalmàdena, (Màlaga, Espanya).

Nou!!: Emirat de Granada і Torre Bermeja (Benalmádena) · Veure més »

Torre de Cerrillos

La torre de Cerrillos és una torre de guaita situada entre els municipis d'El Ejido i Roquetas de Mar, dins del Paratge Natural de Punta Entinas-Sabinar.

Nou!!: Emirat de Granada і Torre de Cerrillos · Veure més »

Torre de Gabia la Grande

La torre de Gabia la Grande (coneguda localment com a torrassa) és una torre-fortalesa d'època musulmana, declarada Bé d'Interès Cultural, que està situada en la plaça del Fuerte, al municipi de Las Gabias (Granada, Andalusia, Espanya).

Nou!!: Emirat de Granada і Torre de Gabia la Grande · Veure més »

Torre del Bisbe

La torre del Bisbe, també coneguda com a torre Mora, se situa en un pla al costat del camí vell de Puerto Lumbreras, en la Regió de Múrcia (Espanya), en les proximitats de la població de El Esparragal (Puerto Lumbreras).

Nou!!: Emirat de Granada і Torre del Bisbe · Veure més »

Torre del Canuto (Rute)

La Torre del Canuto és una torre de guaita situada a la serra de Rute, dins del parc natural de Sierras Subbéticas de la província de Còrdova, Andalusia, específicament en el cim del turó Hacho, a uns 1000 metres d'altitud.

Nou!!: Emirat de Granada і Torre del Canuto (Rute) · Veure més »

Torre Vigia del Puig

La torre de sentinella del Puig, també anomenada Torreta, és una torre de guaita que es troba a la costa, a uns 4 quilòmetres de la localitat de El Puig, a la comarca de l'Horta Nord, de la província de València.

Nou!!: Emirat de Granada і Torre Vigia del Puig · Veure més »

Torres de guaita de Priego de Còrdova

Les torres de guaita o talaies de Priego de Còrdova són un conjunt de torres medievals situades en el terme municipal de Priego de Còrdova, Espanya, que van ser construïdes entre 1332 i 1341 pels nassarites, entre la conquesta cristiana de Ferran III el Sant el 1225 i la definitiva d'Alfons XI el Justicier el 1341.

Nou!!: Emirat de Granada і Torres de guaita de Priego de Còrdova · Veure més »

Tractat d'Alcalá de Henares

Vista de l'alcassaba d'Almeria. El Tractat d'Alcalá de Henares va ser un acord rubricat el dia 19 de desembre de 1308 a la ciutat d'Alcalá de Henares entre el rei Ferran IV de Castella i els ambaixadors Bernat de Sarrià i Gonzalo García, representants de Jaume II d'Aragó.

Nou!!: Emirat de Granada і Tractat d'Alcalá de Henares · Veure més »

Tractat de Barcelona (1274)

El tractat de Barcelona de 1274 va ser una aliança militar concertada entre Jaume el Conqueridor i el soldà Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq, segons la qual aquest contractaria els serveis d'una flota i exèrcit de mercenaris cristians per a la conquesta de la plaça de Ceuta, en aquella època en poder de Muhàmmad II de Gharnata.

Nou!!: Emirat de Granada і Tractat de Barcelona (1274) · Veure més »

Tractat de Barcelona (1309)

El tractat de Barcelona del 3 de maig de 1309 va ser una aliança militar signada entre el rei d'Aragó Jaume II i Abu-r-Rabí Sulayman ibn Yússuf, el soldà de la dinastia marínida del Marroc mitjançant la qual el segon contractava els serveis d'una flota i exèrcit de mercenaris cristians aragonesos per a la conquesta de Ceuta, en poder de Nasr ibn Muhammad, l'emir de Gharnata.

Nou!!: Emirat de Granada і Tractat de Barcelona (1309) · Veure més »

Tractat del Pouet

El Pacte del Pouet fou signat, l'any 1244 ó 1245 a extramurs del castell d'Alcalà, entre al-Azraq i l'infant Alfons d'Aragó.

Nou!!: Emirat de Granada і Tractat del Pouet · Veure més »

Tunísia medieval

Mapa del Califat Fatimide La Tunísia medieval es refereix a la història de l'actual estat de Tunísia durant l'època medieval.

Nou!!: Emirat de Granada і Tunísia medieval · Veure més »

Universitat de Granada

La Universitat de Granada (en castellà i oficialment Universidad de Granada) posseeix campus universitaris a les ciutats de Granada, Ceuta i Melilla.

Nou!!: Emirat de Granada і Universitat de Granada · Veure més »

Universitat medieval

s Les universitats medievals van ser les institucions educatives pertanyents a les cultures cristianes europees de la baixa edat mitjana que van substituir les escoles palatines, monàstiques i episcopals existents des de l'alta edat mitjana.

Nou!!: Emirat de Granada і Universitat medieval · Veure més »

Vilanova (genealogia)

Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.

Nou!!: Emirat de Granada і Vilanova (genealogia) · Veure més »

Villanueva de la Reina

Villanueva de la Reina és un municipi andalús situat a l'extrem nord-oest de la província de Jaén, a la comarca de La Campiña.

Nou!!: Emirat de Granada і Villanueva de la Reina · Veure més »

Virregnat de Nova Granada

El Virregnat de Nova Granada o Virregnat de Santafe va ser un virregnat espanyol (1717 - 1724, 1740 - 1810 i 1815 - 1819).

Nou!!: Emirat de Granada і Virregnat de Nova Granada · Veure més »

Xarq al-Àndalus

Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment ‘l'Orient de l'Àndalus') és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà.

Nou!!: Emirat de Granada і Xarq al-Àndalus · Veure més »

Xàbia

Xàbia és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta, que presenta dos nuclis de població tradicionals: el nucli històric, amb origen al, i Duanes de la Mar (o el Port).

Nou!!: Emirat de Granada і Xàbia · Veure més »

Yússuf I

Yússuf I —en àrab يوسف, Yūsuf— (Granada, 1318 - 1354) va ser rei de Granada, el setè de la dinastia nassarita entre 1333 i 1354.

Nou!!: Emirat de Granada і Yússuf I · Veure més »

Yússuf II

Abu-l-Hajjaj Yússuf al-Mustaghní bi-L·lah conegut com a Yússuf II (1391 -3 d'octubre de 1392) fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada.

Nou!!: Emirat de Granada і Yússuf II · Veure més »

Yússuf III

Abu-l-Hajjaj Yússuf (III) an-Nàssir li-din-Al·lah (? - 9 de novembre de 1417) fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada.

Nou!!: Emirat de Granada і Yússuf III · Veure més »

Yússuf IV

Yússuf IV, d'una branca col·lateral, net (per una filla) de Muhàmmad VI el Bermejo, fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada.

Nou!!: Emirat de Granada і Yússuf IV · Veure més »

Yússuf V

Yússuf V fou un rei musulmà de la dinastia nassarita de l'Emirat de Gharnata, fill d'Ismaïl (un príncep no identificat clarament) conegut a les cròniques cristianes com Aben Ismael). A començaments del 1445 el rei Muhàmmad IX l'Esquerrà fou deposat per un cop d'estat i substituït pel seu nebot Muhàmmad X al-Ahnaf (el Coix); el juny de 1445 el seu parent Yússuf V ibn Ismaïl, amb el suport dels castellans i dels Banu Sarraj, es va proclamar rei a Montefrío i va rebre el suport de diverses poblacions; Muhàmmad X va atacar als rebels i els seus reforços castellans i es van apoderar del castell de Benzalema (prop de Baza), de Benamaurel i de Huéscar; els rebels foren derrotats el 1446 a Montefrío i Yússuf va fugir sota protecció dels Banu Sarraj. L'estiu del 1462 el rei Sad ibn Ali va trencar amb els Banu Sarraj, que es va retirar a Màlaga on van proclamar a Yússuf V (setembre). El novembre de 1462 Yússuf V entrava a Granada, però el desembre del mateix any Sad recuperava la capital i Yússuf va morir.

Nou!!: Emirat de Granada і Yússuf V · Veure més »

Zírida

Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (o) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.

Nou!!: Emirat de Granada і Zírida · Veure més »

Zuhayr as-Saqlabí

Abu-l-Qàssim Zuhayr as-Saqlabí, també conegut pel seu làqab Amid-ad-Dawla, fou emir d'al-Mariyya (1028-1038).

Nou!!: Emirat de Granada і Zuhayr as-Saqlabí · Veure més »

1135

Sense descripció.

Nou!!: Emirat de Granada і 1135 · Veure més »

1238

1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.

Nou!!: Emirat de Granada і 1238 · Veure més »

1246

El 1246 (MCCXLVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Emirat de Granada і 1246 · Veure més »

1386

Sense descripció.

Nou!!: Emirat de Granada і 1386 · Veure més »

1491

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Emirat de Granada і 1491 · Veure més »

1492

;Països Catalans.

Nou!!: Emirat de Granada і 1492 · Veure més »

15 de juny

El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Emirat de Granada і 15 de juny · Veure més »

18 d'abril

El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.

Nou!!: Emirat de Granada і 18 d'abril · Veure més »

2 de gener

El 2 de gener és el segon dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Emirat de Granada і 2 de gener · Veure més »

25 de novembre

El 25 de novembre o 25 de santandria és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Emirat de Granada і 25 de novembre · Veure més »

993

Sense descripció.

Nou!!: Emirat de Granada і 993 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Emir de Gharnata, Emir de Granada, Emirat de Gharnata, Regne de Granada, Regne nassarí de Granada, Rei de Granada.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant