Taula de continguts
97 les relacions: Abd-Al·lah ibn Iyad, Abd-Al·lah ibn Sad ibn Mardanix, Abu-l-Hajjaj Yússuf, Abu-Zayd, Al-Arudiyya, Alfons VI de Lleó, Almeria, Atac a Albalat, Balasc d'Alagó, Balànsiya, Banu Dhi-n-Nun, Banu Mardanix, Batalla d'al-Lujj, Batalla de Graus, Batalla de Paterna, Batalla del Puig de Santa Maria, Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira, Bisbat de Sogorb-Castelló, Cantar de mio Cid, Casal de Barcelona, Castell d'Almenara, Castell de Torís, Castell dels Alcalans, Castell i muralles de Cullera, Conquesta d'Ares, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Conquesta de la medina Laqant, Conquesta del País Valencià, Conquesta feudal hispànica, Conveni de Calataiud, Cortes d'Arenós, Croada contra la Corona d'Aragó, Croada d'al-Mariyya, Denominacions del País Valencià, Dinar, Dinastia almoràvit, El Cid (sèrie de televisió), Emirat d'Al-Mariyya, Emirat d'Alpont, Emirat de Dàniyya, Emirat de Lurqa, Emirat de Múrsiya, Emirat de Molina, Emirat de Tulàytula, Fang (geologia), Ferran I de Lleó, Guerau Alemany II de Cervelló, Història d'Alacant, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de la civilització islàmica, ... Ampliar l'índex (47 més) »
Abd-Al·lah ibn Iyad
Abd-Al·lah ibn Iyad fou un guerrer i governador andalusí de Múrsiya (1145-1147).
Veure Emirat de Balànsiya і Abd-Al·lah ibn Iyad
Abd-Al·lah ibn Sad ibn Mardanix
Abd-Al·lah ibn Sad ibn Mardanix (?- Chinchilla de Monte-Aragón, 1146) fou un cabdill andalusí descendent d'una família d'aristòcrates muladins.
Veure Emirat de Balànsiya і Abd-Al·lah ibn Sad ibn Mardanix
Abu-l-Hajjaj Yússuf
Abu-l-Hajjaj Yússuf ibn Abd-Al·lah ibn Sad ibn Mardanix o, més senzillament, Abu-l-Hajjaj Yússuf fou governador de Balànsiya de 1146 a 1186 Germà de Muhàmmad ibn Mardanix, el Rei Llop que havia dominat l'emirat de Mursiyya, fou nomenat pel seu germà com a governador de Balansiya, càrrec en què estigué des de 1146 fins a 1186.
Veure Emirat de Balànsiya і Abu-l-Hajjaj Yússuf
Abu-Zayd
Segell de ''sàyyid'' Abu-Zayd Abu-Zayd o sàyyid Abu-Zayd (?-1268), conegut en les cròniques cristianes com a «moro Seit»Diccionari d'Història de Catalunya.
Veure Emirat de Balànsiya і Abu-Zayd
Al-Arudiyya
Ixraq al-Arudiyya (Balànsiya, 1000? - Dàniya, 1058?) va ser una coneguda esclava i poetessa de la Taifa de València, al Xarq al-Àndalus, tot i que alguns autors creuen que, tot i que coneguda pels seus coneixements en gramàtica i llengua, ella no fou poeta, ja que no se'n conserva cap obra ni és esmentada així pels biògrafs àrabs antics.
Veure Emirat de Balànsiya і Al-Arudiyya
Alfons VI de Lleó
Alfons VI, anomenat el Valent, (1040 - Toledo, 1109) fou rei de Lleó (1065 - 1072 i 1072 - 1109), rei de Galícia (1071 - 1072) i rei de Castella (1072 - 1109).
Veure Emirat de Balànsiya і Alfons VI de Lleó
Almeria
Almeria (en castellà i oficialment Almería, de l'àrab andalusí المرية al-Mariyya) és una ciutat capital d'una província homònima d'Andalusia.
Veure Emirat de Balànsiya і Almeria
Atac a Albalat
L'atac a Albalat fou un dels episodis de la Conquesta del Regne de València per Jaume el Conqueridor.
Veure Emirat de Balànsiya і Atac a Albalat
Balasc d'Alagó
Blasco d'Alagón (traduït al català com Balasc, Blasc o Blai) (abans de 1190 - ca. 1241) (en llatí: Blaschus de Alagone) va ser un noble aragonès, Majordom del Regne d'Aragó, 6t Senyor d'Alagón, 1r Senyor de Sástago, Senyor vitalici de Morella i Senyor de María de Huerva, de Culla, de les Coves de Vinromà, Calanda, Torre de Galindo, entre altres títols.
Veure Emirat de Balànsiya і Balasc d'Alagó
Balànsiya
Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya —— fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.
Veure Emirat de Balànsiya і Balànsiya
Banu Dhi-n-Nun
Els Banu Dhi-n-Nun o dhu-n-núnides foren una important dinastia de l'Àndalus d'origen amazic hawwara.
Veure Emirat de Balànsiya і Banu Dhi-n-Nun
Banu Mardanix
Els Banu Mardanix o Mardànix, que en castellà equival al cognom «Martínez», van ser una dinastia musulmana d'origen muladí, és a dir, de cristians en territori musulmà convertits a l'Islam.
Veure Emirat de Balànsiya і Banu Mardanix
Batalla d'al-Lujj
La batalla d'al-Lujj, lliurada el 5 de febrer de 1146, va enfrontar el Regne de Castella contra els musulmans a al-Lujj, Vol.9, p.250 llogaret proper a Chinchilla de Monte-Aragón (segurament la moderna Lezuza o la moderna Alatoz).
Veure Emirat de Balànsiya і Batalla d'al-Lujj
Batalla de Graus
La batalla de Graus fou una batalla de la Reconquesta.
Veure Emirat de Balànsiya і Batalla de Graus
Batalla de Paterna
La batalla de Paterna de 1065 fou un dels episodis del setge lleonès de Balansiya en 1065.
Veure Emirat de Balànsiya і Batalla de Paterna
Batalla del Puig de Santa Maria
La batalla del Puig de Santa Maria, coneguda simplement com la batalla del Puig, es produí l'any 1237 en la campanya per a conquerir la ciutat de València.
Veure Emirat de Balànsiya і Batalla del Puig de Santa Maria
Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira
Els sants Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira van ser tres germans, anomenats respectivament Ibn Ahmed al-Mansur, Zoraida i Zaida, fills d'un príncep musulmà de Carlet, que van convertir-se al cristianisme i van morir com a màrtirs el 1181 a Alzira.
Veure Emirat de Balànsiya і Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira
Bisbat de Sogorb-Castelló
El bisbat o diòcesi de Sogorb-Castelló (en llatí:Diœcesis Segobricensis-Castellionensis) va ser creat per Decret de la Sagrada Congregació Consistorial en 1960, d'acord amb el Concordat de 1953 a partir d'un reajustament de bogues entre les diòcesis de València-Sogorb-Tortosa.
Veure Emirat de Balànsiya і Bisbat de Sogorb-Castelló
Cantar de mio Cid
El Cantar de mio Cid és una cançó de gesta anònima que relata gestes heroiques inspirades en els últims anys de la vida del cavaller castellà Rodrigo Díaz ''el Campeador''.
Veure Emirat de Balànsiya і Cantar de mio Cid
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Veure Emirat de Balànsiya і Casal de Barcelona
Castell d'Almenara
El castell d'Almenara, situat a la comarca de la Plana Baixa, és una fortalesa musulmana del, construïda sobre restes romanes, que es localitza en un pujol que domina el nucli urbà de la ciutat a la qual dona nom.
Veure Emirat de Balànsiya і Castell d'Almenara
Castell de Torís
El Castell de Torís, localment anomenat el Castellet,E.
Veure Emirat de Balànsiya і Castell de Torís
Castell dels Alcalans
El Castell dels Alcalans de Montserrat, es localitza sobre un esperó o corda de vessant, que separa les diferents depressions o barrancs per on es produeix el vessament d'aigües d'una vessant, que forma la vall dels Alcalans (del qual pren el seu nom), a l'est, que és el costat més accessible i en el qual es desenvolupa el sistema defensiu.
Veure Emirat de Balànsiya і Castell dels Alcalans
Castell i muralles de Cullera
El castell i muralles de Cullera són un conjunt d'arquitectura militar musulmana que es troba a l'esmentada població valenciana.
Veure Emirat de Balànsiya і Castell i muralles de Cullera
Conquesta d'Ares
La conquesta d'Ares fou la primera acció de la Conquesta del Regne de València empresa amb èxit, el gener de l'any 1232 per Jaume I el Conqueridor.
Veure Emirat de Balànsiya і Conquesta d'Ares
Conquesta de la ciutat de Balansiya
La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.
Veure Emirat de Balànsiya і Conquesta de la ciutat de Balansiya
Conquesta de la medina Laqant
La conquesta de la medina Laqant és un episodi de la història d'Alacant en què la ciutat va ser conquerida per les tropes cristianes contra l'autoritat independent del Xarq al-Andalus durant un lent procés d'ocupació que va de l'any 1247 al 1266.
Veure Emirat de Balànsiya і Conquesta de la medina Laqant
Conquesta del País Valencià
La Conquesta del País Valencià fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó dutes a terme pels reis Jaume el Conqueridor (fins 1245) i Jaume el Just (fins 1300).
Veure Emirat de Balànsiya і Conquesta del País Valencià
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Veure Emirat de Balànsiya і Conquesta feudal hispànica
Conveni de Calataiud
El Conveni de Calataiud fou un pacte de vassallatge signat entre Abū Zayd i Jaume I el Conqueridor el 20 d'abril de 1229 a Calataiud.
Veure Emirat de Balànsiya і Conveni de Calataiud
Cortes d'Arenós
Cortes d'Arenós (en castellà i oficialment Cortes de Arenoso) és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló.
Veure Emirat de Balànsiya і Cortes d'Arenós
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Veure Emirat de Balànsiya і Croada contra la Corona d'Aragó
Croada d'al-Mariyya
La croada contra al-Mariyya va ser una important acció militar que va tenir lloc al sud-est de la península Ibèrica el 1147 i que va enfrontar l'exèrcit croat format pel Regne de Castella, la Corona d'Aragó, la República de Gènova i la República de Pisa contra l'Imperi almohade.
Veure Emirat de Balànsiya і Croada d'al-Mariyya
Denominacions del País Valencià
Les denominacions del País ValenciàNom usat en els diccionaris de català.
Veure Emirat de Balànsiya і Denominacions del País Valencià
Dinar
de l'Hègira. El dinar (de l'àrab دينار, dīnār, pl. دنانير, danānīr) és la unitat monetària de diversos estats del món, la majoria dels quals de llengua àrab o que antigament havien format part de l'Imperi Otomà, ja que històricament fou usada en terres musulmanes.
Veure Emirat de Balànsiya і Dinar
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Veure Emirat de Balànsiya і Dinastia almoràvit
El Cid (sèrie de televisió)
El Cid és una sèrie de televisió espanyola d'acció, història i drama produïda per Zebra Producciones per Prime Video.
Veure Emirat de Balànsiya і El Cid (sèrie de televisió)
Emirat d'Al-Mariyya
L'emirat d'Almeria o Al-Mariyya fou un efímer estat musulmà que va existir a la comarca d'Almeria.
Veure Emirat de Balànsiya і Emirat d'Al-Mariyya
Emirat d'Alpont
Les taifes l'any 1031 Lemirat d'Alpont, taifa d'Alpont o Al-Būnt fou un petit estat musulmà a la regió de la moderna Alpont.
Veure Emirat de Balànsiya і Emirat d'Alpont
Emirat de Dàniyya
Lemirat o taifa de Dàniya (o) fou un estat andalusí, construït per un mawla dels amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.
Veure Emirat de Balànsiya і Emirat de Dàniyya
Emirat de Lurqa
La taifa de Lurqa o emirat de Lurka fou un estat musulmà de la part oriental de l'Àndalus a la regió murciana a l'entorn de Llorca, que va sorgir vers el 1051 quan el governador local Sumàdih ibn Maan va disputar el tron de l'emirat d'Al-Mariyya al seu germà Muhammad ibn Maan al-Mútassim; aquest va triomfar.
Veure Emirat de Balànsiya і Emirat de Lurqa
Emirat de Múrsiya
L'emirat de Múrsiya o taifa de Múrcia, fou un estat andalusí format a la vora del Segura arran la descomposició del califat de Còrdova, el 1013.
Veure Emirat de Balànsiya і Emirat de Múrsiya
Emirat de Molina
L'emirat de Molina fou un emirat creat al voltant de la ciutat de Molina i que va durar del 1080, quan es va independitzar de l'emirat de Balansiya fins al 1129, que fou conquerit pel regne d'Aragó.
Veure Emirat de Balànsiya і Emirat de Molina
Emirat de Tulàytula
L'emirat de Tulàytula, conegut com a taifa de Toledo o regne islàmic de Toledo, va ser una de les taifes de l'Àndalus, que posteriorment passaria a ser part del regne de Castella.
Veure Emirat de Balànsiya і Emirat de Tulàytula
Fang (geologia)
El fang, és una barreja líquida o semilíquida d'aigua i terra o sediments.
Veure Emirat de Balànsiya і Fang (geologia)
Ferran I de Lleó
Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).
Veure Emirat de Balànsiya і Ferran I de Lleó
Guerau Alemany II de Cervelló
Guerau Alemany II de Cervelló, descrit com a Guirart el Romano o Girardo Aleman a les cròniques del Cid, (−1097) fou senyor de Cervelló Fill de Guerau Alemany I de Cervelló, es casà amb Ponça de Tolosa, filla de Ponç II de Tolosa i Almodis de la Marca Guerau Alemany II de Cervelló va ser l'home de confiança de Berenguer Ramon II en les campanyes a l'emirat de Balansiya, participant en el setge de Xàtiva, i els setges de Balansiya de 1086 i 1087 al costat d'Al-Múndhir Imad-ad-Dawla, emir de Turtuixa i Dàniyya, que volia impedir la consolidació de Yahya al-Qàdir com emir de Balansiya i aconseguir la seva pròpia continuïtat territorial.
Veure Emirat de Balànsiya і Guerau Alemany II de Cervelló
Història d'Alacant
Ceràmica ibèrica procedent del jaciment de Lucentum. Els orígens d'Alacant es remunten probablement a la civilització ibera.
Veure Emirat de Balànsiya і Història d'Alacant
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Veure Emirat de Balànsiya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Història de la civilització islàmica
La història de la civilització islàmica o del món islàmic explica la influència de l'islam en la creació i expansió d'un moviment no sols religiós, sinó també polític i social.
Veure Emirat de Balànsiya і Història de la civilització islàmica
Història de València
La Història de València descriu l'esdeveniment històric de la ciutat de València.
Veure Emirat de Balànsiya і Història de València
Infanteria lleugera
Sergent britànic amb uniforme de campanya (1898). La infanteria lleugera és un tipus especialitzat d'Infanteria, pensada per a les incursions en profunditat en el territori enemic.
Veure Emirat de Balànsiya і Infanteria lleugera
Llista d'emirs de Balansiya
A continuació, es presenta una llista de reis musulmans de la taifa de Balansiya, des de la caiguda del califat de Còrdova fins a la conquesta de Jaume I: Taifes a l'any 1031.
Veure Emirat de Balànsiya і Llista d'emirs de Balansiya
Llista de les dinasties musulmanes sunnites
Aquesta és una llista de dinasties musulmanes sunnites, ordenades per regions i, dins d'aquestes, cronològicament.
Veure Emirat de Balànsiya і Llista de les dinasties musulmanes sunnites
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.
Veure Emirat de Balànsiya і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans
Llista de topònims mallorquins precatalans
La toponímia de l'illa de Mallorca es pot classificar en dos grans grups: la que és formada a partir d'arrels catalanes i la que és formada a partir d'elements que no són catalans, és a dir, la que és formada abans de la conquesta de Mallorca el.
Veure Emirat de Balànsiya і Llista de topònims mallorquins precatalans
Llista dels imperis i dinasties musulmanes
La següent és un llista d'imperis musulmans i dinasties.
Veure Emirat de Balànsiya і Llista dels imperis i dinasties musulmanes
Moro Mussa
El Moro Mussa és un espantacriatures propi de la mitologia catalana i valenciana.
Veure Emirat de Balànsiya і Moro Mussa
Muhàmmad ibn Man ibn Sumàdih al-Mútassim
Al-Mútassim bi-L·lah wa-l-Wàthiq bi-fadl-Al·lah Abu-Yahya Muhàmmad ibn Man ibn Sumàdih at-Tujibí, més conegut senzillament com al-Mútassim ibn Sumàidh (1037-1091) fou emir d'Almeria (1051-1091) i un poeta destacat.
Veure Emirat de Balànsiya і Muhàmmad ibn Man ibn Sumàdih al-Mútassim
Muhàmmad ibn Mardanix
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Sad ibn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Mardanix al-Judhamí o at-Tujibí, conegut com a Muhàmmad ibn Mardanix o Ibn Mardanix o, pels cristians, com el Rei Llop (Peníscola, 1124 - Múrcia, març de 1172).
Veure Emirat de Balànsiya і Muhàmmad ibn Mardanix
Orde de Sant Jordi d'Alfama
Castell de Sant Jordi d'Alfama. L'Orde de Sant Jordi d'Alfama és un orde militar que fou fundat l'any 1201, per Pere I el Catòlic, rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Veure Emirat de Balànsiya і Orde de Sant Jordi d'Alfama
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Emirat de Balànsiya і País Valencià
Paterna
Paterna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.
Veure Emirat de Balànsiya і Paterna
Principat de València
El Principat de València (en castellà medieval: Prinçipado de Valençia) fou l'estat independent establert per Rodrigo Díaz de Vivar amb capital a la ciutat de València que ocupava la major part de l'actual País Valencià, incloent-hi la Plana d'Utiel-Requena.
Veure Emirat de Balànsiya і Principat de València
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Veure Emirat de Balànsiya і Ramon Berenguer II
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Veure Emirat de Balànsiya і Regne de València
Revolta contra els almoràvits
Els aristòcrates andalusins van iniciar la revolta contra els dominadors nord-africans almoràvits, als quals consideraven uns intrusos incultes i intolerants que degradaven l'anterior cultura refinada dels regnes de taifes andalusins.
Veure Emirat de Balànsiya і Revolta contra els almoràvits
Sant Bernat Calvó
Bernat Calvó (també escrit Calbó durant molt de temps, tot i que segons l'IEC ha de ser Calvó) (Mas Calvó, Camp de Taragona, 1180 – Vic, 26 d'octubre del 1243) fou un jurista, buròcrata, soldat i religiós cistercenc, bisbe de Vic venerat com a sant per l'Església catòlica.
Veure Emirat de Balànsiya і Sant Bernat Calvó
Santuari Virgen de la Estrella
El Santuari de la Verge de la Estrella es troba dins del municipi de Mosquerola, molt a prop dels municipis de Vilafranca i de Vistabella del Maestrat enmig de la Serra de Gúdar, entre les comarques del Maestrat aragonès, de Gúdar-Javalambre, de l'Alt Maestrat i de l'Alcalatén.
Veure Emirat de Balànsiya і Santuari Virgen de la Estrella
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Veure Emirat de Balànsiya і Saragossa
Setge d'Almenara
Després de la setge de Borriana, Almenara era terra de frontera amb el Regne d'Aragó, i fou concedida el 1236 per l'antic governador de Balansiya Sayyid Abu Zayd, en convertir-se al cristianisme, al bisbe d'Albarrasí.
Veure Emirat de Balànsiya і Setge d'Almenara
Setge de Balànsiya (1086)
El Setge de Balànsiya de 1086 fou una de les batalles de la dominació de l'emirat de Balànsiya per Yahya al-Qàdir.
Veure Emirat de Balànsiya і Setge de Balànsiya (1086)
Setge de Balànsiya (1087)
El Setge de Balànsiya fou una de les batalles de la dominació de l'emirat de Balànsiya per Yahya al-Qàdir l'any 1087.
Veure Emirat de Balànsiya і Setge de Balànsiya (1087)
Setge de Balànsiya (1092-1094)
La Conquesta de Balànsiya establí el domini del Cid sobre la ciutat de Balànsiya.
Veure Emirat de Balànsiya і Setge de Balànsiya (1092-1094)
Setge de Barbastre (1064)
El Setge de Barbastre, coneguda com la Croada de Barbastre fou una de les batalles de la Reconquesta.
Veure Emirat de Balànsiya і Setge de Barbastre (1064)
Setge de Borriana
El Setge de Borriana de 1233 fou un dels combats de la Conquesta del Regne de València.
Veure Emirat de Balànsiya і Setge de Borriana
Setge de Miravet
El Setge de Miravet de 1090 fou una de les batalles de la campanya per a dominar de l'emirat de Balànsiya per Rodrigo Díaz de Vivar.
Veure Emirat de Balànsiya і Setge de Miravet
Setge de Morella (1232)
La conquesta de Morella fou la primera acció de la Conquesta del Regne de València amb èxit, l'any 1232.
Veure Emirat de Balànsiya і Setge de Morella (1232)
Setge de Peníscola (1225)
El setge de Peníscola fou la primera acció de la Conquesta del Regne de València empresa per Jaume I el Conqueridor, que va fracassar.
Veure Emirat de Balànsiya і Setge de Peníscola (1225)
Setge de Saraqusta (1086)
El setge de Saraqusta de 1086 fou una de les batalles de la conquesta cristiana.
Veure Emirat de Balànsiya і Setge de Saraqusta (1086)
Setge de Tulaytula
El setge de Tulaytula fou el període d'ocupació de la ciutat per Yahya al-Qàdir, coronat com emir després de prendre Tulaytula a l'Emirat de Badajoz, que mesos abans la va conquerir, i va finalitzar amb l'ocupació final de la ciutat pel Regne de Castella el 6 de maig de 1085 i l'adjudicació de l'Emirat de Balansiya a Yahya al-Qàdir.
Veure Emirat de Balànsiya і Setge de Tulaytula
Setge de Xàtiva (1086)
El Setge de Xàtiva de 1086 fou una de les batalles dutes a terme per Yahya al-Qàdir per a dominar de l'emirat de Balànsiya.
Veure Emirat de Balànsiya і Setge de Xàtiva (1086)
Sogorb
Sogorb (en castellà i oficialment, Segorbe; també coneguda com Segorb) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Palància.
Veure Emirat de Balànsiya і Sogorb
Sot de Xera
Sot de Xera (en castellà i oficialment, Sot de Chera, i en la parla xurra, Sote) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.
Veure Emirat de Balànsiya і Sot de Xera
Sumadíhida
Els Banu Sumàdih o els sumadíhides fou una nissaga que va governar l'emirat d'Almeria del setembre del 1038 al 1091.
Veure Emirat de Balànsiya і Sumadíhida
Taifa
S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
Veure Emirat de Balànsiya і Taifa
Torre Altomira
La Torre Altomira, també dita Torre Àrab, de Navajas, a la comarca de l'Alt Palància, és una torre de guaita i de comunicacions, catalogada com Bé d'Interès Cultural, amb codi identificatiu: 12.07.081-002, segons dades de la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.
Veure Emirat de Balànsiya і Torre Altomira
Torre Bofilla
La Torre Bofilla és un despoblat medieval que prové de l'època àrab.
Veure Emirat de Balànsiya і Torre Bofilla
Turtuixa
Vista de la catedral de Tortosa, que ocupa l'espai de l'antiga mesquita pàgines.
Veure Emirat de Balànsiya і Turtuixa
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Emirat de Balànsiya і València
València (desambiguació)
* València (química), propietat dels elements.
Veure Emirat de Balànsiya і València (desambiguació)
Xalans
Xalans (en castellà i oficialment Jalance) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents.
Veure Emirat de Balànsiya і Xalans
Xarq al-Àndalus
Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment ‘l'Orient de l'Àndalus') és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà.
Veure Emirat de Balànsiya і Xarq al-Àndalus
Yahya al-Qàdir
Yahya ibn Hixam ibn Dhi-n-Nun al-Qàdir bi-L·lah, més conegut simplement com Yahya al-Qàdir o al-Qàdir, va ser l'últim rei de l'emirat de Tulàytula.
Veure Emirat de Balànsiya і Yahya al-Qàdir
Yahya ibn Ismaïl al-Mamun
Yahya ibn Ismaïl al-Mamun (mort a Còrdova, 1075) fou un membre de la dinastia Banu Dhi-n-Nun i sobirà de l'emirat de Tulàytula (Toledo) entre els anys 1043 i 1075.
Veure Emirat de Balànsiya і Yahya ibn Ismaïl al-Mamun
Zuhayr as-Saqlabí
Abu-l-Qàssim Zuhayr as-Saqlabí, també conegut pel seu làqab Amid-ad-Dawla, fou emir d'al-Mariyya (1028-1038).
Veure Emirat de Balànsiya і Zuhayr as-Saqlabí
1172
El 1172 (MCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Emirat de Balànsiya і 1172
També conegut com República de Balànsiya, Senyoriu de València, Taifa de Balànsiya, Taifa de València.