Taula de continguts
24 les relacions: Alfons el Magnànim, Batalla naval de Ponça (1435), Conquesta del Regne de Nàpols, Eduard I de Portugal, Elionor (prenom), Elionor d'Aragó i d'Alburquerque, Enric I d'Empúries, Felip Maria Visconti, Ferran d'Antequera, Ferran I de Nàpols, Guerra dels Infants d'Aragó, Infants d'Aragó, Joan el Sense Fe, Joan II de Castella, Joana d'Aragó i d'Enríquez, Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya, Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans, Llista de reis de València, Maria d'Aragó i d'Alburquerque, Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos), Pere d'Aragó i d'Alburquerque, Sanç d'Alburquerque, Sanç d'Aragó i d'Alburquerque, Tractat de Milà.
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Elionor d'Alburquerque і Alfons el Magnànim
Batalla naval de Ponça (1435)
La batalla de Ponça s'esdevingué el 5 d'agost de 1435 entre una esquadra genovesa i l'estol catalanoaragonès del rei Alfons IV.
Veure Elionor d'Alburquerque і Batalla naval de Ponça (1435)
Conquesta del Regne de Nàpols
La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona Catalano-Aragonesa de mans dels Anjou.
Veure Elionor d'Alburquerque і Conquesta del Regne de Nàpols
Eduard I de Portugal
Eduard I de Portugal (Duarte I de Portugal o Dom Duarte en portuguès; Viseu, 9 d'octubre de 1438 - Tomar, 9 de setembre de 1438), dit l'Eloqüent, va ser rei de Portugal de 1433 a 1438, segon representant de la casa d'Avís.
Veure Elionor d'Alburquerque і Eduard I de Portugal
Elionor (prenom)
Elionor és un prenom femení català que prové del nom propi gàl·lic Leonorius, nom d'un bisbe de Bretanya del.
Veure Elionor d'Alburquerque і Elionor (prenom)
Elionor d'Aragó i d'Alburquerque
Elionor d'Aragó (?, 1400 - Toledo 1445), princesa d'Aragó, reina consort de Portugal (1433-1338) i regent de Portugal (1438-1439).
Veure Elionor d'Alburquerque і Elionor d'Aragó i d'Alburquerque
Enric I d'Empúries
Enric d'Aragó (Medina del Campo, ca. 1400 - Calataiud, 1445) va ser un infant d'Aragó, germà dels monarques Alfons el Magnànim i Joan el Sense Fe.
Veure Elionor d'Alburquerque і Enric I d'Empúries
Felip Maria Visconti
Filippo Maria Visconti en una medalla de Pisanello Felip Maria Visconti (en italià: Filippo Maria Visconti) (Milà, Senyoriu de Milà 1392 - íd. 1447) fou el comte de Pavia entre 1402 i 1412 i 3r Duc de Milà entre 1412 i 1447.
Veure Elionor d'Alburquerque і Felip Maria Visconti
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Veure Elionor d'Alburquerque і Ferran d'Antequera
Ferran I de Nàpols
Ferran I de Nàpols (València, 1423 - Nàpols, 1494) fou rei de Nàpols (1458 - 1494).
Veure Elionor d'Alburquerque і Ferran I de Nàpols
Guerra dels Infants d'Aragó
La Guerra dels Infants d'Aragó va ser un conflicte civil castellà, amb enfrontaments col·laterals amb la Corona d'Aragó que, amb interrupcions, es produí entre 1429 i 1445.
Veure Elionor d'Alburquerque і Guerra dels Infants d'Aragó
Infants d'Aragó
Infant d'Aragó fou el títol emprat a Castella per als fills mascles de Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque durant el regnat d'Alfons el Magnànim.
Veure Elionor d'Alburquerque і Infants d'Aragó
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Veure Elionor d'Alburquerque і Joan el Sense Fe
Joan II de Castella
Sepulcre de Joan II esculpit per Gil de Siloé a la Cartoixa de Miraflores, Burgos). Joan II de Castella (Toro, 1405 - Valladolid, 20 de juliol de 1454) fou príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella (1406-1454).
Veure Elionor d'Alburquerque і Joan II de Castella
Joana d'Aragó i d'Enríquez
Joana d'Aragó (Barcelona 1455 - Nàpols 1517), princesa d'Aragó i reina consort de Nàpols (1476-1494).
Veure Elionor d'Alburquerque і Joana d'Aragó i d'Enríquez
Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs d'Espanya, exceptuant-ne l'àmbit catalanoparlant, que es pot trobar a llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans.
Veure Elionor d'Alburquerque і Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.
Veure Elionor d'Alburquerque і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Veure Elionor d'Alburquerque і Llista de reis de València
Maria d'Aragó i d'Alburquerque
Armes de Maria d'Aragó i d'Alburquerque Maria d'Aragó (1403 - 18 de febrer de 1445), princesa d'Aragó i reina consort de Castella (1420-1445).
Veure Elionor d'Alburquerque і Maria d'Aragó i d'Alburquerque
Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos)
Maria d'Habsburg Maria d'Habsburg, Maria d'Àustria o Maria d'Hongria (palau de Coudenberg, Brussel·les, 18 de setembre de 1505 - Cigales, província de Valladolid, 18 d'octubre de 1558) va ser la tercera filla (i cinquè descendent en ordre de naixement) de Felip el Bell, arxiduc d'Àustria i duc de Borgonya, i de Joana de Castella, hereva dels regnes d'Aragó i Castella, coneguda com a Joana la Boja.
Veure Elionor d'Alburquerque і Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos)
Pere d'Aragó i d'Alburquerque
Pere d'Aragó i d'Alburquerque (1405 - Nàpols, 17 d'octubre de 1438) fou Infant d'Aragó i virrei de Sicília, duc de Noto, senyor de Terrassa, Vilagrassa, Elx i Crevillent.
Veure Elionor d'Alburquerque і Pere d'Aragó i d'Alburquerque
Sanç d'Alburquerque
Sanç d'Alburquerque (Sevilla, 1342 - 1375) fou infant de Castella i comte d'Alburquerque.
Veure Elionor d'Alburquerque і Sanç d'Alburquerque
Sanç d'Aragó i d'Alburquerque
Sanç d'Aragó i d'Alburquerque conegut com a Sanç de Trastàmara (Medina del Campo, 1400 - 1415), fou el tercer fill de Ferran d'Antequera i d'Elionor d'Alburquerque, esdevingut infant d'Aragó en resultar elegit el seu pare rei d'Aragó al Compromís de Casp (1412).
Veure Elionor d'Alburquerque і Sanç d'Aragó i d'Alburquerque
Tractat de Milà
El Tractat de Milà fou un tractat de suport mutu signat en octubre de 1435 entre Alfons el Magnànim i Felip Maria Visconti, duc de Milà, i senyor de Gènova, durant la Conquesta del Regne de Nàpols, en la demanda del tro del Regne de Nàpols el primer, i en la disputa contra els Sforza i el Papat del segon, i el Magnànim fou alliberat.
Veure Elionor d'Alburquerque і Tractat de Milà
També conegut com Ricahembra.