Comunicació

280 les relacions: Accelerador de partícules, Actini, Alba (sincrotró), ALICE, Americi, Anihilació, Antelope Canyon, Antimuó, Antiquark, Antiquark s, Antiquark t, Antiquark u, Arsenur d'alumini de gal·li, ASTRO-A, ASTRO-C, ASTRO-E, Atenuació (mecànica d'ones), ATLAS, Atmosfera de Venus, Axió, Índex de refracció, Època de la gran unificació, Època electrofeble, Òxid d'hafni (IV), Òxid de titani(IV), Òxid de zinc d'indi gal·li, Àtom, Àtom hidrogenoide, Banda prohibida, Barn, BeppoSAX, BES III, Bevatron, Big Bang, Bola de gluons, Borexino, Bosó, Bosó de gauge, Bosó de Higgs, Bosó E(38), Bosons W' i Z', Bruno Pontecorvo, Cadena protó-protó, Californi, Canalització (física), Cèl·lula solar orgànica, Cicle CNO, Ciclotró, Cobalt, Cobalt 60, ..., Combustió de l'oxigen, Combustió del carboni, Compact Linear Collider, Comptador de centelleig, Constant de Boltzmann, Corrent d'anell, Cygnus X-1, Cygnus X-3, D0, Deposició per pulverització, Desintegració α, Desplaçament de Lamb, DESY, DI de la Creu del Sud, Diamant, Diamant sintètic, Difracció d'electrons de baixa energia, Dinode, Dispersió de Thomson, Efecte Compton, Efecte Mössbauer, Efecte Wigner, Efectes de la radiació electromagnètica en la salut, Einsteini, Electró, Electronegativitat, Elena Aprile, Emissió de positrons, Energia, Energia d'ionització, Energia de desintegració, Energia de Hartree, Energia de lligadura, Energia de Planck, Energia del fotó, Energia del punt zero, Energia nuclear, Entalpia de formació estàndard, Equació de Black, Erg (unitat cgs), Escala electrofeble, Espai exterior, Espal·lació, Espectròmetre, Espectròmetre de rajos X de partícules alfa, Espectre, Estel, Estructura estel·lar, Estructura hiperfina, European Synchrotron Radiation Facility, Excitó, Experiment de Davisson-Germer, Experiment de Pound-Rebka, Explosió nuclear a gran altitud, Exposició a la radiació, Física, Física de dos fotons, Física de partícules, Física més enllà del model estàndard, Fórmula de Weizsäcker, Fermi Gamma-ray Space Telescope, Fermió, Fissió nuclear, Fluorur de bari, FNR, Forat negre microscòpic, Força nuclear forta, Fosfur de gal·li, Fotocàtode, Franci, Funció de treball, Galàxia activa, Generació (física de partícules), Gerard Kitchen O'Neill, Gluó, Gran Col·lisionador d'Hadrons, Gravití, Gravitó, GRB 130427A, GRB 970508, GW170104, Halogen, Hexaquark, Hidrogen, Hidrogen metàl·lic, Hidrogen molecular protonat, Hitomi (telescopi espacial), Implantació iònica, Inflació còsmica, Inflató, Injecció de portadors calents, Institut Unificat de Recerca Nuclear, Interacció electrofeble, Ionització, Irradiació fitosanitària, Isòmer nuclear, Isòtops de l'arsènic, Isòtops de l'hidrogen, Isòtops de l'iridi, Isòtops de l'or, Isòtops del cobalt, Isòtops del gadolini, Isòtops del niobi, Isòtops del pal·ladi, Isòtops del rodi, Isòtops del tàntal, Isòtops del zinc, John Stuart Foster, Joule, KEK, Làser d'heli-neó, Làser de cascada quàntica, LEP, Leptó, Leptó tau, Leptoquark, LHCb, Llibertat asimptòtica, Llista d'energies d'ionització molar dels elements, Llista de partícules, Ludwig Boltzmann, Luna 10, Magnetó de Bohr, Magnetosfera, Massa, Massa d'un electró, Massa en repòs, Mètode de Zanstra, Mendelevi, Mesó D, Mesó fi, Mesó omega, Mesó Psió, Mesó rho, Mesura, Metall alcalí, MEV, Model Lambda-CDM, Model solar estàndard, Moviment de Fermi, Muó, Nanorod, Neutrí, Neutrí estèril, Neutró lent, Niobi, Nitrur de gal·li, Nucleosíntesi primordial, Nucli atòmic, NuSTAR, Observatori Einstein, Ona electromagnètica, Orbiting Solar Observatory, Parell de Cooper, Parlament de Catalunya, Partícula supersimètrica més lleugera, Púlsar del Cranc, Pió, Pic de Bragg, Pioneer 5, Plasma (estat de la matèria), Plasma de quarks i gluons, Positró, Potassi 40, Procés de combustió del neó, Procés de combustió del silici, Procés triple-alfa, Processament per feix d’electrons, Projecte soviètic de la bomba atòmica, Punt quàntic, Quark, Quark b, Quark c, Quark d, Quark s, Quark t, Quark u, Quilowatt hora, Radi de Larmor, Radiació còsmica de fons, Radiació de frenada, Radiació gamma, Radiació ionitzant, Radiogalàxia, Radioisòtop, Radioluminescència, Raigs còsmics d'energia ultra alta, Ràtio R de seccions eficaces, Reacció nuclear, Reactor nuclear, Reactor nuclear de fusió, Rectena òptica, Resplendor de raigs gamma terrestre, Ressonància de Glashow, Samsung Gear 360, Semi metalls, Semiconductor, Semiconductor de banda ampla, Sfermió, Sincrotró, Sol, Supersimetria, Tall de l'oblia, Tallat làser, Tecneci, Telescopi Txerenkov, Telurur de mercuri cadmi, Temperatura, Teorema d'equipartició, Teràpia de protons, Tetraquark, Tevatró, TOTEM, Transistor de pel·lícula prima d'òxid, Ultraviolat, Ultraviolat extrem, Unificació dels acoblaments de gauge, Unitat d'energia, Unitats que no formen part del SI però s'hi mencionen, Urà (planeta), Valor d'expectació del buit, Vent, Vent estel·lar, Vent solar, Volt, Willibald Jentschke, Xenó, XMM-Newton, 2012, 4 de juliol. Ampliar l'índex (230 més) » « Shrink índex

Accelerador de partícules

Els acceleradors de partícules són aparells que utilitzen camps electromagnètics per a accelerar partícules subatòmiques amb càrrega elèctrica fins a velocitats molt properes a la de la llum.

Nou!!: Electró-volt і Accelerador de partícules · Veure més »

Actini

L'actini és un element químic de símbol Ac i nombre atòmic 89.

Nou!!: Electró-volt і Actini · Veure més »

Alba (sincrotró)

Una de les línies de llum on es fan experiments amb els raigs X La Font de llum de sincrotró Alba és un sincrotró situat al Parc de l'Alba conegut internacionalment com a Barcelona Synchrotron Park, al costat del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Cerdanyola del Vallès.

Nou!!: Electró-volt і Alba (sincrotró) · Veure més »

ALICE

El Gran Experiment al Col·lisionador d'Ions (ALICE, A Large Ion Collider Experiment) és un dels 7 experiments de detecció de l'LHC al laboratori internacional del CERN a Ginebra.

Nou!!: Electró-volt і ALICE · Veure més »

Americi

L'americi és un element sintètic que té com a símbol Am i nombre atòmic 95.

Nou!!: Electró-volt і Americi · Veure més »

Anihilació

Feynman de l'anihilació d'un positró amb un electró en un fotó que també es torna a desintegrar en un positró i un electró En física, el terme anihilació s'aplica al procés que succeeix quan una partícula subatòmica col·lideix amb la seva respectiva antipartícula.

Nou!!: Electró-volt і Anihilació · Veure més »

Antelope Canyon

Antelope Canyon és un canyó molt visitat i fotografiat situat a Arizona, Estats Units.

Nou!!: Electró-volt і Antelope Canyon · Veure més »

Antimuó

L'antimuó és una partícula de càrrega +1, i massa de 0,1056 GeV/c².

Nou!!: Electró-volt і Antimuó · Veure més »

Antiquark

Els antiquarks són les antipartícules dels quarks; tenen les mateixes característiques i varietats dels quarks a excepció del signe de la seva càrrega de color, que és del color complementari (anomenat anticolor), i subsegüentment el signe de la seva càrrega elèctrica.

Nou!!: Electró-volt і Antiquark · Veure més »

Antiquark s

L'antiquark s (estrany) és un antiquark de la segona generació.

Nou!!: Electró-volt і Antiquark s · Veure més »

Antiquark t

L'antiquark t (cim) és l'antipartícula del quark t. Té assignat un valor negatiu de cim.

Nou!!: Electró-volt і Antiquark t · Veure més »

Antiquark u

L'antiquark u (amunt) és l'antipartícula del quark u. Això vol dir que comparteixen la mateixa massa amb càrrega i nombre bariònic oposats i que, si els dos es troben, es desintegren completament.

Nou!!: Electró-volt і Antiquark u · Veure més »

Arsenur d'alumini de gal·li

L'arsenur d' alumini de gal·li (amb fórmula quimica AlxGa1−xAs) és un material semiconductor amb gairebé la mateixa constant de gelosia que el GaAs, però amb un interval de banda més gran.

Nou!!: Electró-volt і Arsenur d'alumini de gal·li · Veure més »

ASTRO-A

ASTRO-A, batejat com Hinotori després d'arribar òrbita, va ser un observatori espacial japonès dedicat a l'estudi del Sol, va ser llançat el 21 de febrer del 1981 mitjançant un coet Mu des del centre de llançament de Kagoshima.

Nou!!: Electró-volt і ASTRO-A · Veure més »

ASTRO-C

L'ASTRO-C. L'ASTRO-C, rebatejat com Ginga (galàxia en japonès) després del seu llançament va ser el tercer satèl·lit llançat per estudiar el cel en raigs X des del Japó.

Nou!!: Electró-volt і ASTRO-C · Veure més »

ASTRO-E

L'ASTRO-E2. L'ASTRO-E i ASTRO-MII (també ASTRO-E2) són satèl·lits japonesos construïts principalment per la JAXA amb l'objectiu d'estudiar el cel en el rang dels raigs X. El 2000 el llançament de l'ASTRO-E va fallar i el satèl·lit es va perdre a l'oceà, de manera que el 10 de juliol del 2005 es va llançar un reemplaçament conegut com a ASTRO-MII.

Nou!!: Electró-volt і ASTRO-E · Veure més »

Atenuació (mecànica d'ones)

En física, latenuació és la pèrdua gradual d'intensitat d'una ona al passar a través d’un medi.

Nou!!: Electró-volt і Atenuació (mecànica d'ones) · Veure més »

ATLAS

L'experiment A large Toroidal LHC ApparatuS (ATLAS, «Gran Aparell Toroidal de l'LHC») és un dels dos grans detectors de partícules amb objectius generals en operació a l'accelerador de partícules LHC del laboratori internacional del CERN a Ginebra.

Nou!!: Electró-volt і ATLAS · Veure més »

Atmosfera de Venus

Latmosfera de Venus comprèn la capa de gas que cobreix la superfície del segon planeta del sistema solar.

Nou!!: Electró-volt і Atmosfera de Venus · Veure més »

Axió

Un axió és una partícula elemental hipotètica postulada a la teoria de Peccei–Quinn el 1977 per a resoldre el problema CP fort en cromodinàmica quàntica (QCD).

Nou!!: Electró-volt і Axió · Veure més »

Índex de refracció

refracta en un bloc de plàstic En òptica, l'índex refractiu o índex de refracció n d'un material és un nombre adimensional que descriu com es propaga la llum a través d'aquest mitjà.

Nou!!: Electró-volt і Índex de refracció · Veure més »

Època de la gran unificació

En cosmologia física, assumint que la natura és descrita per una teoria de la gran unificació, l'època de la gran unificació fou el període de l'evolució del jove univers que succeí l'època de Planck, a partir d'uns 10-43 després del Big Bang, en què la temperatura era comparable a les temperatures característiques de les teories de la gran unificació.

Nou!!: Electró-volt і Època de la gran unificació · Veure més »

Època electrofeble

En cosmologia física, l'època electrofeble fou el període de l'evolució del jove univers en què la temperatura de l'univers era prou elevada per fusionar l'electromagnetisme i la força feble en una única força electrofeble (> 100 GeV).

Nou!!: Electró-volt і Època electrofeble · Veure més »

Òxid d'hafni (IV)

L'òxid d'hafni (IV) és el compost inorgànic amb la fórmula.

Nou!!: Electró-volt і Òxid d'hafni (IV) · Veure més »

Òxid de titani(IV)

L'òxid de titani(IV) o diòxid de titani és un compost de titani que es troba de manera natural, la fórmula del qual és TiO.

Nou!!: Electró-volt і Òxid de titani(IV) · Veure més »

Òxid de zinc d'indi gal·li

L'òxid de zinc d'indi gal·li (IGZO) és un material semiconductor, format per indi (In), gal·li (Ga), zinc (Zn) i oxigen (O).

Nou!!: Electró-volt і Òxid de zinc d'indi gal·li · Veure més »

Àtom

Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.

Nou!!: Electró-volt і Àtom · Veure més »

Àtom hidrogenoide

Àtom d'hidrogen. Un àtom hidrogenoide és un àtom que, com en el cas del d'hidrogen, només té un únic electró orbitant el seu nucli, i per tant es pot interpretar d'una manera similar.

Nou!!: Electró-volt і Àtom hidrogenoide · Veure més »

Banda prohibida

La banda prohibida (en anglès bandgap), a la física de l'estat sòlid i altres camps relacionats, és la diferència d'energia entre la part superior de la banda de valència i la part inferior de la banda de conducció.

Nou!!: Electró-volt і Banda prohibida · Veure més »

Barn

El barn és una unitat per a mesurar superfícies que equival a 10-24 centímetres quadrats que pel seu ordre de magnitud és d'ús molt habitual a la ciència i tecnologia nuclear.

Nou!!: Electró-volt і Barn · Veure més »

BeppoSAX

El BeppoSax va ser un observatori espacial de raigs X construït fruit de la col·laboració entre els Països Baixos i Itàlia.

Nou!!: Electró-volt і BeppoSAX · Veure més »

BES III

BES III (Espectròmetre de Pequín III, en les seves sigles en anglès) és un experiment de física de partícules que es troba al col·lisionador electró-positró de Pequín (BEPC II) a l'Institut de Física d'Altes Energies (IHEP) d'aquesta ciutat.

Nou!!: Electró-volt і BES III · Veure més »

Bevatron

El Bevatron (Bilions d’eV Synchrotron) va ser un accelerador de partícules, més exactament un sincrotró de protons de foc feble, situat al Lawrence-Berkeley National Laboratory, als Estats Units.

Nou!!: Electró-volt і Bevatron · Veure més »

Big Bang

El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.

Nou!!: Electró-volt і Big Bang · Veure més »

Bola de gluons

En la física de partícules, una bola de gluons (glueball en anglès) és una partícula hipotètica composta.

Nou!!: Electró-volt і Bola de gluons · Veure més »

Borexino

El Borexino és un experiment de física de partícules que té com a objectiu estudiar neutrins solars de baixes energies (menors d'1 MeV).

Nou!!: Electró-volt і Borexino · Veure més »

Bosó

Els bosons són partícules d'espín enter que satisfan l'estadística de Bose-Einstein.

Nou!!: Electró-volt і Bosó · Veure més »

Bosó de gauge

En física de partícules, un bosó de gauge o bosó intermediari és una partícula (de fet, un bosó) que actua com a portadora d'una interacció fonamental de la natura.

Nou!!: Electró-volt і Bosó de gauge · Veure més »

Bosó de Higgs

Sense descripció.

Nou!!: Electró-volt і Bosó de Higgs · Veure més »

Bosó E(38)

El bosó E(38) o bosó E38 és una partícula amb una massa d'aproximadament 38 MeV/c² l'existència de la qual va ser anunciada per ser verificada l'agost del 2012 a l'accelerador de Dubna.

Nou!!: Electró-volt і Bosó E(38) · Veure més »

Bosons W' i Z'

En física de partícules, els bosons W′ i Z′ (o W-prima i Z-prima) són nous bosons de gauge hipotètics que apareixen en extensions de la simetria electrofeble del Model Estàndard (SM).

Nou!!: Electró-volt і Bosons W' i Z' · Veure més »

Bruno Pontecorvo

va ser un físic nuclear italià i soviètic, un dels primers assistents d'Enrico Fermi i autor de nombrosos estudis de física d'altes energies, especialment sobre neutrins.

Nou!!: Electró-volt і Bruno Pontecorvo · Veure més »

Cadena protó-protó

La cadena protó-protó domina en estrelles de la mida del Sol o més petites. La cadena protó-protó és una de les dues reaccions de fusió que es produeixen en les estrelles per a convertir l'hidrogen en heli, l'altre procés conegut és el cicle CNO.

Nou!!: Electró-volt і Cadena protó-protó · Veure més »

Californi

El californi és l'element químic de símbol Cf i nombre atòmic 98.

Nou!!: Electró-volt і Californi · Veure més »

Canalització (física)

En la física de la matèria condensada, la canalització (o canalització) és el procés que limita el camí d'una partícula carregada en un sòlid cristal·lí.

Nou!!: Electró-volt і Canalització (física) · Veure més »

Cèl·lula solar orgànica

capa activa (generalment una barreja de polímer: fullerè), Al - alumini. Fig. 2. Fotovoltaica orgànica fabricada per l'empresa Solarmer. Una cèl·lula solar orgànica (OSC) o cèl·lula solar de plàstic és un tipus de fotovoltaica que utilitza l'electrònica orgànica, una branca de l'electrònica que s'ocupa de polímers orgànics conductors o molècules orgàniques petites, per a l'absorció de la llum i el transport de càrrega per produir electricitat de la llum solar per efecte fotovoltaic.

Nou!!: Electró-volt і Cèl·lula solar orgànica · Veure més »

Cicle CNO

Diagrama del cicle CNO El cicle CNO (carboni-nitrogen-oxigen) és una de les dues reaccions de fusió per les quals les estrelles converteixen hidrogen en heli, i n'és l'altra la cadena protó-protó.

Nou!!: Electró-volt і Cicle CNO · Veure més »

Ciclotró

un ciclotró de 1939 En la física de partícules, cíclotro és un equipament en el qual un feix partícules pateix l'acció d'un camp elèctric amb una freqüència alta i constant i un camp magnètic perpendicular estàtic.

Nou!!: Electró-volt і Ciclotró · Veure més »

Cobalt

El cobalt és l'element químic de símbol Co i nombre atòmic 27.

Nou!!: Electró-volt і Cobalt · Veure més »

Cobalt 60

Esquema de decaïment del 60Co. El cobalt 60 (60Co o Co-60) és un isòtop radioactiu sintètic del cobalt, amb un període de semidesintegració de 5,27 anys.

Nou!!: Electró-volt і Cobalt 60 · Veure més »

Combustió de l'oxigen

El procés de combustió de l'oxigen és un conjunt de reaccions de fusió nuclear que tenen lloc a estels massius que han esgotat els elements més lleugers en els seus nuclis.

Nou!!: Electró-volt і Combustió de l'oxigen · Veure més »

Combustió del carboni

El procés de combustió del carboni o fusió del carboni és un conjunt de reaccions de fusió nuclear que tenen lloc en els estels massius (més de 8 MSol en néixer) que han convertit en carboni tots els elements més lleugers.

Nou!!: Electró-volt і Combustió del carboni · Veure més »

Compact Linear Collider

Logotip del projecte Compact Linear Collider El Compact Linear Collider (CLIC) o Collisionneur Linéaire Compact (Col·lisionador Lineal Compacte) és un futur accelerador lineal de partícules d'entre onze i cinquanta quilòmetres de llargària, que permeti realitzar col·lisions entre electrons i positrons amb una energia de 3 TeV.

Nou!!: Electró-volt і Compact Linear Collider · Veure més »

Comptador de centelleig

Esquema que mostra les partícules incidents colpejant un vidre brillant i provocant l'alliberament de fotons, que es converteixen després en fotoelectrons que són multiplicats en el fotomultiplicador. Un comptador de centelleig és un instrument de mesura de la radioactivitat fet d'un material centellejador, que emet llum visible o ultraviolada quan se'l sotmet a un impacte d'alta energia per interacció d'una radiació.

Nou!!: Electró-volt і Comptador de centelleig · Veure més »

Constant de Boltzmann

La constant de Boltzmann (k o kB) és la constant física que relaciona la temperatura i l'energia.

Nou!!: Electró-volt і Constant de Boltzmann · Veure més »

Corrent d'anell

Un corrent d'anell és un corrent elèctric transportat per partícules carregades atrapades en la magnetosfera d'un planeta.

Nou!!: Electró-volt і Corrent d'anell · Veure més »

Cygnus X-1

Recreació artística del sistema '''Cygnus X-1''' Cygnus X-1 és la font de raigs X d'alta energia més brillant que es pot observar al cel, i està situada a la constel·lació del Cigne.

Nou!!: Electró-volt і Cygnus X-1 · Veure més »

Cygnus X-3

Cygnus X-3 és una poderosa font de rajos-X localitzada a 37.000 anys llum en la constel·lació del Cigne.

Nou!!: Electró-volt і Cygnus X-3 · Veure més »

D0

Sala de control de DØ L'experiment DØ (a voltes escrit D0 o DZero) és una col·laboració internacional de físics de partícules que, junt a l'experiment CDF, va ser operativa al col·lisionador Tevatron del laboratori Fermilab a Batàvia (Illinois, EUA) des del 1989 fins al 2011 La recerca de D0 està focalitzada en l'estudi precís de les interaccions i partícules elementals, descrites pel model estàndard, en col·lisions de protons i antiprotons a energies en el centre de massa de fins a 1.96 TeV.

Nou!!: Electró-volt і D0 · Veure més »

Deposició per pulverització

Un esquema de la deposició de pols. SEM. La deposició per pulverització catòdica (amb acrònim anglès PVD) és un mètode de deposició física de vapor de pel·lícula fina pel fenomen de la pulverització.

Nou!!: Electró-volt і Deposició per pulverització · Veure més »

Desintegració α

Partícula alfa La desintegració α és una forma de desintegració radioactiva on un nucli atòmic emet una partícula α i es transforma en un nucli de quatre unitats menys de nombre màssic i dues unitats menys de nombre atòmic.

Nou!!: Electró-volt і Desintegració α · Veure més »

Desplaçament de Lamb

Estructura fina dels nivells energètics de l'hidrogen. Correccions relativistes al model de Bohr. En física, el desplaçament de Lamb, anomenat així en honor de Willis Lamb, és una petita diferència d'energia entre dos nivells 2s_ i 2p_ de l'àtom d'hidrogen.

Nou!!: Electró-volt і Desplaçament de Lamb · Veure més »

DESY

Part d'un accelerador de partícules al ''DESY'' Part d'un accelerador de partícules al ''DESY'' DESY (de l'alemany: Deutsches Elektronen Synchrotron) és el centre d'investigació de física de partícules més gran d'Alemanya amb centres a Hamburg i Zeuthen (Berlín).

Nou!!: Electró-volt і DESY · Veure més »

DI de la Creu del Sud

DI de la Creu del Sud (DI Crucis) és un estel a la constel·lació de la Creu del Sud de magnitud aparent +10,8.

Nou!!: Electró-volt і DI de la Creu del Sud · Veure més »

Diamant

El diamant (del grec adámas, que significa "apropiat" o "inalterable") és un mineral, al·lòtrop del carboni en què els àtoms estan configurats en una variació de l'estructura cristal·lina cúbica centrada en les cares anomenada reticle diamantí.

Nou!!: Electró-volt і Diamant · Veure més »

Diamant sintètic

Diamants sintètics de diversos colors, fets créixer per la tècnica d'alta pressió i alta temperatura. Els diamants sintètics són diamants produïts en processos tecnològics, en oposició als diamants naturals, que són creats en processos geològics.

Nou!!: Electró-volt і Diamant sintètic · Veure més »

Difracció d'electrons de baixa energia

Patró de difracció d'electrons sobre la superfície d'un monocristall de níquel La difracció d'electrons de baixa energia o LEED (low-energy electron diffraction) és una tècnica analítica mitjançant la qual es poden estudiar superfícies a escala atòmica mitjançant el bombardeig d'electrons lents.

Nou!!: Electró-volt і Difracció d'electrons de baixa energia · Veure més »

Dinode

Dinode a un fotomultiplicador Dues fileres de dinodes en un tub fotomultiplicador. Un dinode és cadascun dels elèctrodes que formen part d'un tub fotomultiplicador.

Nou!!: Electró-volt і Dinode · Veure més »

Dispersió de Thomson

Un fotó de longitud d'ona \lambda \, arriba de l'esquerra, col·lideix amb l'objectiu en repòs, i un nou fotó de longitud d'ona \lambda ' \, emergeix a un angle \theta \,. La dispersió de Thomson és la difusió de radiació electromagnètica, com per exemple els raigs X, sobre una partícula lliure (no lligada a cap àtom) carregada, generalment un electró, que es produeix quan l'energia del fotó és petita en comparació a l'energia equivalent de la massa en repòs de la partícula.

Nou!!: Electró-volt і Dispersió de Thomson · Veure més »

Efecte Compton

Efecte Compton d'un fotó sobre un electró lligat a un nucli En mecànica quàntica, l'efecte Compton és l'augment de la longitud d'ona, que comporta una disminució de la serva energia, d'un fotó en col·lidir amb un electró.

Nou!!: Electró-volt і Efecte Compton · Veure més »

Efecte Mössbauer

Rudolf Ludwig Mössbauer L'efecte Mössbauer és un fenomen d'emissió i absorció ressonant de raigs γ per nuclis atòmics, descobert el 1958 pel físic alemany Rudolf Mössbauer (1929-2011), que li valgué el Premi Nobel de Física del 1961.

Nou!!: Electró-volt і Efecte Mössbauer · Veure més »

Efecte Wigner

L'efecte Wigner (anomenat així pel seu descobridor, Eugene Wigner), també conegut com a efecte de descomposició o malaltia de Wigner, és el desplaçament d'àtoms en un sòlid causat per radiació de neutrons.

Nou!!: Electró-volt і Efecte Wigner · Veure més »

Efectes de la radiació electromagnètica en la salut

Aquest article tracta sobre els efectes sobre la salut de les radiacions no ionitzants.

Nou!!: Electró-volt і Efectes de la radiació electromagnètica en la salut · Veure més »

Einsteini

L'einsteini és l'element químic de símbol Es i nombre atòmic 99.

Nou!!: Electró-volt і Einsteini · Veure més »

Electró

L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Nou!!: Electró-volt і Electró · Veure més »

Electronegativitat

Mapa de potencial electroestàtic d’una molècula d’aigua, on l’àtom d’oxigen té una càrrega més negativa (vermella) que els àtoms d’hidrogen positius (blaus) L'electronegativitat és una magnitud química que mesura la força d'atracció que exerceix un àtom sobre els electrons d'un altre àtom en un enllaç químic.

Nou!!: Electró-volt і Electronegativitat · Veure més »

Elena Aprile

Elena Aprile és una física experimental en física de partícules i astrofísica i, des de l'any 1986 és professora de física a la Universitat de Colúmbia.

Nou!!: Electró-volt і Elena Aprile · Veure més »

Emissió de positrons

Lemissió de positrons, també coneguda com a desintegració beta plus (β+) és un tipus d'emissió beta.

Nou!!: Electró-volt і Emissió de positrons · Veure més »

Energia

Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Nou!!: Electró-volt і Energia · Veure més »

Energia d'ionització

Ionització d'un àtom d'hidrogen a conseqüència del xoc amb un altre. L'energia d'ionització, simbolitzada E1, és la mínima energia necessària per a extreure un electró d'un àtom neutre o molècula en el seu estat fonamental.

Nou!!: Electró-volt і Energia d'ionització · Veure més »

Energia de desintegració

L'energia de desintegració és la diferència d'energia existent entre les partícules inicials i les finals d'un procés de desintegració radioactiva.

Nou!!: Electró-volt і Energia de desintegració · Veure més »

Energia de Hartree

L'energia de Hartree (simbolitzada Eh) és la unitat d'energia del sistema d'unitats atòmiques, va rebre el seu nom en honor del físic anglès Douglas Hartree.

Nou!!: Electró-volt і Energia de Hartree · Veure més »

Energia de lligadura

Fissió d'un nucli atòmic segons el model de la gota líquida. L'energia de lligadura és la quantitat d’energia necessària per separar una partícula d’un sistema de partícules o per dispersar totes les partícules del sistema.

Nou!!: Electró-volt і Energia de lligadura · Veure més »

Energia de Planck

L'energia de Planck, simbolitzat com PEP, és la unitat d'energia al sistema d'unitats naturals conegut com a unitats de Planck.

Nou!!: Electró-volt і Energia de Planck · Veure més »

Energia del fotó

L'energia del fotó és l'energia transportada per un sol fotó.

Nou!!: Electró-volt і Energia del fotó · Veure més »

Energia del punt zero

superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.

Nou!!: Electró-volt і Energia del punt zero · Veure més »

Energia nuclear

Lenergia nuclear és l'energia que sorgeix de partícules que formen el nucli dels àtoms de cada element químic i que s'obté en modificar aquests nuclis per mitjà de certes reaccions nuclears.

Nou!!: Electró-volt і Energia nuclear · Veure més »

Entalpia de formació estàndard

L'entalpia estàndard de formació o "la calor estàndard de formació" d'un compost és el canvi d'entalpia que acompanya la formació d'1 mol d'una substància al seu estat estàndard des dels seus elements components en els seus estats estàndards (la forma més estable de l'element a 1 bar de pressió i a una temperatura especificada, normalment 298,15 K o 25 °C).

Nou!!: Electró-volt і Entalpia de formació estàndard · Veure més »

Equació de Black

L'equació de Black és un model matemàtic que estima el temps mitjà d'operació entre fallades (en anglès, model for the mean time to failure; MTTF) d'un circuit semiconductor a causa de la electromigració, un fenomen d'agitació molecular de l'estat sòlid en presència d'un camp electromagnètic.

Nou!!: Electró-volt і Equació de Black · Veure més »

Erg (unitat cgs)

Lerg és la unitat de mesura d'energia en el sistema d'unitats CGS (centímetre-gram-segon).

Nou!!: Electró-volt і Erg (unitat cgs) · Veure més »

Escala electrofeble

En física de partícules, l'escala electrofeble és l'escala d'energia, al voltant de 246 GeV, a la qual la simetria SU(2)xU(1) de la interacció electrofeble es trenca pel mecanisme de Higgs.

Nou!!: Electró-volt і Escala electrofeble · Veure més »

Espai exterior

Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.

Nou!!: Electró-volt і Espai exterior · Veure més »

Espal·lació

L'espal·lació com a resultat d'un impacte por ocórrer amb penetració de l'objecte impactant o sense L'espal·lació (de l'anglès spall, 'astella') és, en general, un procés en el qual fragments de material s'ejecten d'un cos a causa de l'impacte o l'estrès.

Nou!!: Electró-volt і Espal·lació · Veure més »

Espectròmetre

Un espectròmetre Un espectròmetre és un aparell òptic capaç de mesurar les propietats de la llum analitzant una part específica de l'espectre electromagnètic, s'utilitzen en l'anàlisi espectroscòpic per a la identificació dels materials.

Nou!!: Electró-volt і Espectròmetre · Veure més »

Espectròmetre de rajos X de partícules alfa

Un espectròmetre de rajos X de partícules alfa (o APXS per les seves sigles en anglès: alpha particle X-ray spectrometer) és un espectròmetre que analitza la composició d'elements químics d'una mostra de les partícules alfa disperses i els rajos X fluorescents després de la mostra s'irradia amb partícules d'alfa i rajos X de fonts radioactives.

Nou!!: Electró-volt і Espectròmetre de rajos X de partícules alfa · Veure més »

Espectre

L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.

Nou!!: Electró-volt і Espectre · Veure més »

Estel

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Electró-volt і Estel · Veure més »

Estructura estel·lar

Corona # Taca solar # Granulació fotosfèrica # Protuberància solar Els models actuals sobre l'estructura estel·lar tracten de descriure amb cert detall l'estructura interna d'una estrella utilitzant la lluminositat i el color, d'aquesta manera aquests models permeten predir amb certa exactitud l'evolució futura de l'astre.

Nou!!: Electró-volt і Estructura estel·lar · Veure més »

Estructura hiperfina

espins en el mateix sentit presenten un estat d'alta energia. Si l'electró canvia l'espín de sentit l'estat és de mínima energia. La diferència d'energies es perd en forma d'un fotó de radiació que, pel cas de l'hidrogen, correspon a una longitud d'ona de 21,106 cm. L'estructura hiperfina és la divisió d’una línia espectral d'un àtom en diferents línies a causa de la interacció entre l'espín de l'electró i l'espín del nucli atòmic i només observable amb interferòmetres.

Nou!!: Electró-volt і Estructura hiperfina · Veure més »

European Synchrotron Radiation Facility

LEuropean Synchrotron Radiació Facility (Laboratori Europeu de Radiació de Sincrotró), abreujat ESRF, societat civil de dret francesa creada el 12 de gener de 1989, és un dels sincrotrons més grans que funcionen al món, juntament amb el Advanced Photon Source del Laboratori nacional d'Argonne als Estats Units, l'Spring-8 a la prefectura de Hyōgo al Japó o el Gran Col·lisionador d'Hadrons del CERN prop de Ginebra.

Nou!!: Electró-volt і European Synchrotron Radiation Facility · Veure més »

Excitó

Excitó de '''Frenkel ''' Un excitó és una quasipartícula (o excitació elemental) dels sòlids formada per un electró i un forat lligats a través de la interacció coulombiana.

Nou!!: Electró-volt і Excitó · Veure més »

Experiment de Davisson-Germer

Intensitat dels electrons difractats en l'experiment de Davisson-Germer respecte de l'angle de difracció per a diferències de potencial de 40 V a 68 V dels electrons incidents perpendicularment al pla cristal·logràfic (111) d'un monocristall de níquel L'experiment de Davisson-Germer és un important experiment realitzat el 1927 pels físics nord-americans Clinton Joseph Davisson (1881-1958) i Lester Halbert Germer (1896-1971) amb el qual demostraren que les partícules de matèria presenten característiques d'ones en determinades condicions, confirmant la hipòtesi de De Broglie del 1924 sobre la dualitat ona-partícula.

Nou!!: Electró-volt і Experiment de Davisson-Germer · Veure més »

Experiment de Pound-Rebka

Desplaçament gravitacional al roig. Un fotó que surt del mig de la Terra i el Sol arribaria a la Terra més roig i al Sol més blau. L'experiment de Pound-Rebka és un experiment realitzat el 1960 pels físic estatunidenc Robert Vivian Pound (1919-2010) i el seu estudiant de doctorat el físic estatunidenc Glen Anderson Rebka, Jr. (1931-2015) amb l'objectiu de provar la predicció del desplaçament gravitacional cap al roig que fa la teoria de la relativitat general d'Albert Einstein.

Nou!!: Electró-volt і Experiment de Pound-Rebka · Veure més »

Explosió nuclear a gran altitud

Altitud explosions nuclears són el resultat de proves d'armes nuclears.

Nou!!: Electró-volt і Explosió nuclear a gran altitud · Veure més »

Exposició a la radiació

Lexposició a la radiació és una mesura de la ionització de l'aire a causa de la radiació ionitzant dels fotons; és a dir, raigs gamma i raigs X. Es defineix com la càrrega elèctrica alliberada per aquesta radiació en un volum d'aire especificat dividit per la massa d'aquest aire.

Nou!!: Electró-volt і Exposició a la radiació · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Electró-volt і Física · Veure més »

Física de dos fotons

fluctuacions transitòries de càrrega de buit de l'altre. La física de dos fotons, també anomenada física gamma-gamma, és una branca de la física de partícules que descriu les interaccions entre dos fotons.

Nou!!: Electró-volt і Física de dos fotons · Veure més »

Física de partícules

La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.

Nou!!: Electró-volt і Física de partícules · Veure més »

Física més enllà del model estàndard

alt.

Nou!!: Electró-volt і Física més enllà del model estàndard · Veure més »

Fórmula de Weizsäcker

En física nuclear, la fórmula de Weizsäcker, també coneguda com a fórmula semiempírica de la massa (SEMF, en anglès), és una fórmula que s'usa per a aproximar la massa i altres propietats d'un nucli atòmic.

Nou!!: Electró-volt і Fórmula de Weizsäcker · Veure més »

Fermi Gamma-ray Space Telescope

Fermi Gamma-ray Space Telescope El Fermi Gamma-ray Space Telescope (FGST), anteriormen anomenat GLAST (Gamma-ray Large Area Space Telescope) és un telescopi en òrbita terrestre de 550 km d'alçada.

Nou!!: Electró-volt і Fermi Gamma-ray Space Telescope · Veure més »

Fermió

Un fermió és qualsevol partícula elemental o sistema lligat que presenta un espín semienter i amb un comportament que s'ajusta a l'estadística de Fermi-Dirac.

Nou!!: Electró-volt і Fermió · Veure més »

Fissió nuclear

Representació animada de la fissió nuclear, un neutró impacta amb un nucli i el divideix en dos nuclis més petits, alliberant-se tres neutrons que poden impactar amb d'altres nuclis recomençant el procés. Central nuclear de fissió Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.

Nou!!: Electró-volt і Fissió nuclear · Veure més »

Fluorur de bari

El fluorur de bari (BaF₂) és un compost químic de bari i fluor en forma de sal iònica.

Nou!!: Electró-volt і Fluorur de bari · Veure més »

FNR

* Foment Nacionalista Republicà, partit polític històric d'àmbit municipal de Reus, al Baix Camp.

Nou!!: Electró-volt і FNR · Veure més »

Forat negre microscòpic

Els forats negres microscòpics són forats negres minúsculs, també anomenats forats negres quàntics o mini forats negres, on els efectes de la mecànica quàntica tenen un paper important.

Nou!!: Electró-volt і Forat negre microscòpic · Veure més »

Força nuclear forta

En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.

Nou!!: Electró-volt і Força nuclear forta · Veure més »

Fosfur de gal·li

El fosfur de gal·li (amb fórmula química GaP), és un material semiconductor compost amb una banda intercalada indirecta de 2,24eV a temperatura ambient.

Nou!!: Electró-volt і Fosfur de gal·li · Veure més »

Fotocàtode

Fotocàtode ''Cs-K-Sb'' centrat en un tap de molibdè (a) després del creixement a la cambra de preparació i (b) després de la transferència al fotoinjector Un fotocàtode és una superfície dissenyada per convertir la llum (fotons) en electrons mitjançant l'efecte fotoelèctric.

Nou!!: Electró-volt і Fotocàtode · Veure més »

Franci

El franci, antigament conegut com a eka-cesi i actini K, és un element químic que té el símbol Fr i el nombre atòmic 87.

Nou!!: Electró-volt і Franci · Veure més »

Funció de treball

La funció de treball és l'energia mínima (normalment mesurada en electró-volts, eV), necessària per arrencar un electró d'un sòlid, a un punt immediatament fora de la superfície del sòlid (o l'energia necessària per moure un electró des del nivell denergia de Fermi fins al buit).

Nou!!: Electró-volt і Funció de treball · Veure més »

Galàxia activa

Un nucli de galàxia actiu (AGN per les sigles en anglès) és una regió compacta al centre d'una galàxia que té una lluminositat més alta del normal en alguns o tots els espectres electromagnètics (en la longitud d'ona de ràdio, infraroig, òptic, ultraviolat, raigs X i/o raigs gamma).

Nou!!: Electró-volt і Galàxia activa · Veure més »

Generació (física de partícules)

A la física de partícules, una generació és una divisió de les partícules elementals.

Nou!!: Electró-volt і Generació (física de partícules) · Veure més »

Gerard Kitchen O'Neill

Gerard Kitchen O'Neill (6 de febrer de 1927 – 27 d'abril de 1992) va ser un físic americà i activista espacial.

Nou!!: Electró-volt і Gerard Kitchen O'Neill · Veure més »

Gluó

Sense descripció.

Nou!!: Electró-volt і Gluó · Veure més »

Gran Col·lisionador d'Hadrons

Dins del túnel del GCH al CERN El Gran Col·lisionador d'Hadrons (GCH) (en anglès: Large Hadron Collider, LHC) és un accelerador de partícules de tipus col·lisionador, construït per l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), que fa col·lidir feixos d'hadrons (protons i nuclis pesants de plom).

Nou!!: Electró-volt і Gran Col·lisionador d'Hadrons · Veure més »

Gravití

En teories de supergravetat, que combinen la relativitat general amb la supersimetria, el gravití (G͂) és el fermió company supersimètric del bosó de gauge mediador de la força de gravetat (el gravitó).

Nou!!: Electró-volt і Gravití · Veure més »

Gravitó

El gravitó és bosó intermediari hipotètic, una partícula elemental que permetria de quantitzar la força gravitatòria de la mateixa manera que els fotons ho fan amb l'electromagnètica, els bosons ''W'' i ''Z'' per a la nuclear feble, i els gluons per a la nuclear forta.

Nou!!: Electró-volt і Gravitó · Veure més »

GRB 130427A

GRB 130427A va ser un esclat de raigs gamma rècord, descobert iniciant-se el 27 d'abril de 2013.

Nou!!: Electró-volt і GRB 130427A · Veure més »

GRB 970508

8 de maig de 1997 | detected_by.

Nou!!: Electró-volt і GRB 970508 · Veure més »

GW170104

GW170104 va ser un senyal d'ones gravitacionals detectat per l'observatori de LIGO el 4 de gener de 2017.

Nou!!: Electró-volt і GW170104 · Veure més »

Halogen

Els halògens són els elements del grup 17 de la taula periòdica i que tenen configuració electrònica ns² np⁵, i són: fluor (F), clor (Cl), brom (Br), iode (I), àstat (At) i tennes (Ts).

Nou!!: Electró-volt і Halogen · Veure més »

Hexaquark

En física de partícules, els hexaquarks són un grup de partícules hipotètiques consistituides per sis quarks o antiquarks de qualsevol sabor. Hi ha diverses maneres de combinar 6 quarks de manera que la seva càrrega de color sigui zero: un hexaquark pot contenir sis quarks en un estat lligat de dos barions (un dibarió), o en un estat de tres quarks i tres antiquarks.

Nou!!: Electró-volt і Hexaquark · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Nou!!: Electró-volt і Hidrogen · Veure més »

Hidrogen metàl·lic

Saturn podrien tenir grans quantitats d'hidrogen metàl·lic als seus interiors (en gris a la imatge) L'hidrogen metàl·lic és una fase de la matèria de l'hidrogen en la qual es comporta com un conductor elèctric.

Nou!!: Electró-volt і Hidrogen metàl·lic · Veure més »

Hidrogen molecular protonat

Hidrogen molecular protonat o catió trihidrogen, expressat com, és un dels ions més abundants a l'univers.

Nou!!: Electró-volt і Hidrogen molecular protonat · Veure més »

Hitomi (telescopi espacial)

Hitomi (també conegut com a ASTRO-H abans del llançament, així com NeXT de New X-ray Telescope) és un satèl·lit d'astronomia de raigs X de la Japan Aerospace Exploration Agency (JAXA) per estudiar els processos altament energètics a l'univers.

Nou!!: Electró-volt і Hitomi (telescopi espacial) · Veure més »

Implantació iònica

Configuració d'implantació iònica amb separador de massa. La implantació iònica és un procés a baixa temperatura pel qual els ions d'un element s'acceleren en un objectiu sòlid, canviant així les propietats físiques, químiques o elèctriques de l'objectiu.

Nou!!: Electró-volt і Implantació iònica · Veure més »

Inflació còsmica

En cosmologia, la inflació còsmica (també coneguda com a univers inflacionari) és un model cosmològic que teoritza que l'Univers, poc després del seu naixement, passà per una fase d'expansió exponencial extremadament ràpida i accelerant (entre 10-36 i 10-33 segons després del Big Bang), a causa d'una energia del buit positiva (que ofereix una pressió negativa; vegeu també relativitat general, teoria quàntica de camps).

Nou!!: Electró-volt і Inflació còsmica · Veure més »

Inflató

L'inflató és una partícula hipotètica, un tipus particular de bosó de Higgs, que, segons el model inflacionari, donà origen a la inflació; és a dir, la ràpida i dràstica acceleració en l'expansió de l'univers tan sols 10-35 segons després del big bang.

Nou!!: Electró-volt і Inflató · Veure més »

Injecció de portadors calents

L'electró es mou amb una velocitat de deriva oposada a la direcció del corrent. Força del camp elèctric sobre els portaors de càrrega. La injecció de portadors calents (amb acronim anglès HCI) és un fenomen en dispositius electrònics d'estat sòlid on un electró o un "forat" guanya energia cinètica suficient per superar una barrera potencial necessària per trencar un estat d'interfície.

Nou!!: Electró-volt і Injecció de portadors calents · Veure més »

Institut Unificat de Recerca Nuclear

LInstitut Unificat de Recerca Nuclear, en anglès: Joint Institute for Nuclear Research (JINR, Объединённый институт ядерныхисследований, ОИЯИ), a Dubnà, (110 km al nord de Moscou), Rússia, és un centre internacional de recerca nuclear amb un equip de 5500 membres, 1200 recercadors incloent 1000 Ph.Ds de 18 estats membres (incloent Armènia, Azerbaijan, Belarús i Kazakhstan).

Nou!!: Electró-volt і Institut Unificat de Recerca Nuclear · Veure més »

Interacció electrofeble

La interacció electrofeble és la descripció unificada de dues de les quatre forces fonamentals de la natura: la interacció feble, i l'electromagnètica.

Nou!!: Electró-volt і Interacció electrofeble · Veure més »

Ionització

Ionització provocada pel xoc de dos àtoms d'hidrogen. Un d'ells perd l'electró: H + H -> H + p^+ + e^- La ionització és el fenomen per mitjà del qual un àtom o una molècula elèctricament neutres es converteixen en un ió.

Nou!!: Electró-volt і Ionització · Veure més »

Irradiació fitosanitària

La irradiació fitosanitària és un tractament físic que es fa servir en aliments per controlar la seva deterioració, per destruir els bacteris patògens presents o per controlar plagues d'insectes, exposant l’aliment, ja sigui envasat o no, durant un període sota radiació ionitzant.

Nou!!: Electró-volt і Irradiació fitosanitària · Veure més »

Isòmer nuclear

Un isòmer nuclear és un núclid que té el mateix nombre màssic i nombre atòmic que un altre però amb un estat d'energia diferent.

Nou!!: Electró-volt і Isòmer nuclear · Veure més »

Isòtops de l'arsènic

Encara que l'arsènic (As) té múltiples isòtops, només un d'aquests isòtops és estable; per la qual cosa, se'l considera un element monoisotòpic.

Nou!!: Electró-volt і Isòtops de l'arsènic · Veure més »

Isòtops de l'hidrogen

El Proti, és l'isòtop de l'hidrogen més comú, té un protó i un electró. És l'únic isòtop que no té neutrons. L'hidrogen (H) (massa atòmica estàndard: 1.00794(7) u) té tres isòtops naturals, que s'escriuen ¹H, ²H, i 3H.

Nou!!: Electró-volt і Isòtops de l'hidrogen · Veure més »

Isòtops de l'iridi

Liridi (Ir) natural es compon de dos isòtops estables, l' 191Ir i l'193Ir.

Nou!!: Electró-volt і Isòtops de l'iridi · Veure més »

Isòtops de l'or

Lor (Au) natural té un isòtop estable, l'197Au, i 18 radioisòtops, el més estable dels quals és l'195Au amb un període de semidesintegració de 186 dies.

Nou!!: Electró-volt і Isòtops de l'or · Veure més »

Isòtops del cobalt

El cobalt natural (Co) es compon d'un isòtop estable, el 59Co.

Nou!!: Electró-volt і Isòtops del cobalt · Veure més »

Isòtops del gadolini

El gadolini (Gd) natural es compon de sis isòtops estables, el 154Gd, el 155Gd, el 156Gd, el 157Gd, el 158Gd i el 160Gd, i un radioisòtop, el 152Gd, sent el 158Gd el més abundant amb una abundància natural del 24,84%.

Nou!!: Electró-volt і Isòtops del gadolini · Veure més »

Isòtops del niobi

El niobi (Nb) natural es compon d'un isòtop estable (Nb-93).

Nou!!: Electró-volt і Isòtops del niobi · Veure més »

Isòtops del pal·ladi

El pal·ladi (Pd) natural es compon de sis isòtops.

Nou!!: Electró-volt і Isòtops del pal·ladi · Veure més »

Isòtops del rodi

El rodi (Rh) natural es compon de només un isòtop estable, el Rh.

Nou!!: Electró-volt і Isòtops del rodi · Veure més »

Isòtops del tàntal

El tàntal (Ta) natural es compon de d'un isòtop estable el 181T i el 180mTa, el qual es considera teòricament estable, ja que no s'ha observat mai la seva desintegració.

Nou!!: Electró-volt і Isòtops del tàntal · Veure més »

Isòtops del zinc

El zinc (Zn) natural es compon de 5 isòtops estables, el 64Zn, el 66Zn, el 67Zn, el 68Zn, i el 70Zn sent el 64Zn el més abundant (48,6% abundància natural).

Nou!!: Electró-volt і Isòtops del zinc · Veure més »

John Stuart Foster

(FRS, FRSC) era un físic canadenc.

Nou!!: Electró-volt і John Stuart Foster · Veure més »

Joule

El joule (símbol J) és la unitat d'energia, quantitat de calor i treball en el Sistema Internacional d'Unitats.

Nou!!: Electró-volt і Joule · Veure més »

KEK

La KEK (del japonès: 高エネルギー加速器研究機構 Kō Enerugī Kasokuki Kenkyū Kikō, o en traducció anglesa, High Energy Accelerator Research Organization) és una organització de recerca de física d'altes energies a Tsukuba, (Prefectura d'Ibaraki, Japó).

Nou!!: Electró-volt і KEK · Veure més »

Làser d'heli-neó

1.

Nou!!: Electró-volt і Làser d'heli-neó · Veure més »

Làser de cascada quàntica

Les transicions entre bandes en làsers semiconductors convencionals emeten un sol fotó. Els làsers de cascada quàntica (amb acrònim anglès QCL) són làsers semiconductors que emeten a la part d'infrarojos mitjà i llunyà de l'espectre electromagnètic i van ser demostrats per primera vegada per Jérôme Faist, Federico Capasso, Deborah Sivco, Carlo Sirtori, Albert Hutchinson i Alfred Cho a Bell Laboratoris el 1994.

Nou!!: Electró-volt і Làser de cascada quàntica · Veure més »

LEP

El LEP (Large Electron-Positron Collider, «gran col·lisionador electró-positró») era un accelerador-col·lisionador d'electrons i positrons circular de 27 km de circumferència, situat a cent metres sota terra a la frontera entre França i Suïssa.

Nou!!: Electró-volt і LEP · Veure més »

Leptó

En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter. El mot «leptó» fou encunyat el 1948 pel físic belga Léon Rosenfeld (1904-1974) a partir del mot grec λεπτó, leptó, que significa ‘lleuger’, a causa de la petita massa que tenen comparada amb altres partícules. Els leptons comprenen els electrons, els muons i els tauons, tots amb càrrega elèctrica -1, així com els seus corresponents neutrins: el neutrí electrònic, el neutrí muònic i el neutrí tauònic, de càrrega elèctrica igual a zero. Comptant amb les seves antipartícules, n'hi ha en total 12. Una característica de tota reacció és la de la conservació del nombre leptònic L.

Nou!!: Electró-volt і Leptó · Veure més »

Leptó tau

El tauó, leptó τ o partícula τ és una partícula elemental amb càrrega negativa (–e), espín d' i massa igual a 1 777 MeV/c².

Nou!!: Electró-volt і Leptó tau · Veure més »

Leptoquark

En física de partícules, els leptoquarks (LQ̞s) són partícules hipotètiques que porten informació entre els quarks i leptons d'una mateixa generació.

Nou!!: Electró-volt і Leptoquark · Veure més »

LHCb

L'experiment LHCb (LHC beauty, «bellesa a l'LHC», on "bellesa" es refereix al quark "fons" o "bellesa") és un dels experiments de física de partícules en operació a l'accelerador de partícules LHC (Large Hadron Collider) del laboratori internacional del CERN a Ginebra.

Nou!!: Electró-volt і LHCb · Veure més »

Llibertat asimptòtica

En física, la llibertat asimptòtica és una propietat d'algunes interaccions descrites per teories de gauge on la força entre partícules disminueix a mesura que la seva energia creix o, equivalentment, la seva separació disminueix.

Nou!!: Electró-volt і Llibertat asimptòtica · Veure més »

Llista d'energies d'ionització molar dels elements

Gràfic de la primera energia d'ionització en eV Les taules a continuació són una llista d'energies d'ionització molar dels elements, mesurades en kJ·mol-1.

Nou!!: Electró-volt і Llista d'energies d'ionització molar dels elements · Veure més »

Llista de partícules

La llista següent mostra els diferents tipus de partícules conegudes o hipotètiques.

Nou!!: Electró-volt і Llista de partícules · Veure més »

Ludwig Boltzmann

Ludwig Edward Boltzmann (Viena, 20 de febrer del 1844 - Duino, Itàlia, 5 de setembre del 1906) va ser un físic i filòsof austríac pioner de la mecànica estadística i un fervent defensor de l'existència dels àtoms.

Nou!!: Electró-volt і Ludwig Boltzmann · Veure més »

Luna 10

El Luna 10 (sèrie E-6S) va ser una missió de nau espacial robòtica soviètica del Programa Luna, també anomenada Lunik 10.

Nou!!: Electró-volt і Luna 10 · Veure més »

Magnetó de Bohr

En física atòmica, el magnetó de Bohr (simbolitzat \mu_\mathrm) és una constant física de moment magnètic que rep el seu nom en honor del físic danès Niels Bohr.

Nou!!: Electró-volt і Magnetó de Bohr · Veure més »

Magnetosfera

vents solars bufen de esquerra a dreta. Una magnetosfera és una regió al voltant d'un objecte astronòmic on el seu camp magnètic actua com escut modificant o organitzant les partícules carregades d'alta energia procedents del Sol.

Nou!!: Electró-volt і Magnetosfera · Veure més »

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Nou!!: Electró-volt і Massa · Veure més »

Massa d'un electró

La massa d'un electró en repòs (símbol: me) és la massa d'un electró estacionari.

Nou!!: Electró-volt і Massa d'un electró · Veure més »

Massa en repòs

'''l'altra''' presenta massa. La massa en repòs, massa invariant, o massa intrínseca és la mesura de la massa d'un cos que és constant per a qualsevol sistema de referència, per això es defineix com invariant.

Nou!!: Electró-volt і Massa en repòs · Veure més »

Mètode de Zanstra

El mètode de Zanstra és un mètode per determinar la temperatura de les estrelles centrals de les nebuloses planetàries.

Nou!!: Electró-volt і Mètode de Zanstra · Veure més »

Mendelevi

El mendelevi és un element sintètic de la taula periòdica el símbol del qual és Md (anteriorment Mv) i el seu nombre atòmic és 101.

Nou!!: Electró-volt і Mendelevi · Veure més »

Mesó D

El mesó D és la partícula més lleugera que conté quarks c o quark encant.

Nou!!: Electró-volt і Mesó D · Veure més »

Mesó fi

En física de partícules, el mesó fi o mesó ϕ és un mesó vectorial format per un parell de quarks estrany i anti-estrany.

Nou!!: Electró-volt і Mesó fi · Veure més »

Mesó omega

El mesó omega (ω) és un mesó neutre en càrrega elèctrica i sabor format a partir d’una superposició d’un parell de quarks u - anti-u i d –anti-d. Forma part del nonet de mesons vectorials i en models fenomenològics de la força nuclear, s'intercanvia entre els hadrons, juntament amb els mesons pi i els mesons rho.

Nou!!: Electró-volt і Mesó omega · Veure més »

Mesó Psió

El mesó Psió J/ψ (J/psi) és una partícula subatòmica, un mesó de càrrega elèctrica, color, i sabor neutres format per un quark i un antiquark c ("encantats").

Nou!!: Electró-volt і Mesó Psió · Veure més »

Mesó rho

En física de partícules, un mesó rho és una partícula hadrònica, de tipus mesó, corresponent a un triplet d'isoespín amb tres estats de càrregues ρ+, ρ0 i ρ−.

Nou!!: Electró-volt і Mesó rho · Veure més »

Mesura

Patró del quilogram estàndard conservat al ''National Institute of Standards and Technology'' dels EUA. Una mesura o mida és un valor numèric o magnitud d'algun atribut físic d'un objecte, com per exemple la longitud, la capacitat, el volum o el pes, obtingut per experimentació mitjançant mètodes empírics i expressat segons uns patrons, les unitats de mesura, determinats per alguna norma estàndard, com podem ser el metre, el litre o el quilogram.

Nou!!: Electró-volt і Mesura · Veure més »

Metall alcalí

Els metalls alcalins són aquests sis elements químics: liti (Li), sodi (Na), potassi (K), rubidi (Rb), cesi (Cs) i franci (Fr).

Nou!!: Electró-volt і Metall alcalí · Veure més »

MEV

* Megaelectró volt, una mesura d'energia.

Nou!!: Electró-volt і MEV · Veure més »

Model Lambda-CDM

Al voltant del 95% del contingut energètic de l'univers consisteix en matèria fosca exòtica i energia fosca (gràfic de la NASA) El model lambda-CDM (o ΛCDM) és l'abreviatura emprada en cosmologia per al model lambda-Cold Dark Matter.

Nou!!: Electró-volt і Model Lambda-CDM · Veure més »

Model solar estàndard

El model solar estàndard (MSS) és actualment el model més acceptat per a la descripció física del Sol.

Nou!!: Electró-volt і Model solar estàndard · Veure més »

Moviment de Fermi

El moviment de Fermi és el moviment quàntic dels nucleons (protons i neutrons) a l'interior d'un nucli atòmic.

Nou!!: Electró-volt і Moviment de Fermi · Veure més »

Muó

El muó, símbol μ–, és una partícula de càrrega elèctrica –1 i massa de 105,66 MeV/c².

Nou!!: Electró-volt і Muó · Veure més »

Nanorod

microscòpia electrònica En nanotecnologia, els nanorods són una morfologia d'objectes a nanoescala.

Nou!!: Electró-volt і Nanorod · Veure més »

Neutrí

El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.

Nou!!: Electró-volt і Neutrí · Veure més »

Neutrí estèril

En física de partícules, els neutrins estèrils són partícules hipotètiques que no interaccionen per mitjà de cap de les interaccions fonamentals del model estàndard, llevat de la gravetat.

Nou!!: Electró-volt і Neutrí estèril · Veure més »

Neutró lent

refrigerant (un fluid que pot ser aigua, per exemple) entra per sota, s'escalfa amb l'energia de les fissions i surt per sobre emportant-se la calor. Un neutró lent, neutró reatardat, neutró diferit o neutró tèrmic és un neutró lliure desaccelerat, que té doncs menys velocitat i per tant menys energia cinètica que la que solen tenir a la natura els neutrons lliures.

Nou!!: Electró-volt і Neutró lent · Veure més »

Niobi

El niobi és l'element químic de símbol Nb i nombre atòmic 41.

Nou!!: Electró-volt і Niobi · Veure més »

Nitrur de gal·li

El nitrur de gal·li (GaN – anglès: gallium nitride) és un compost binari amb els elements gal·li i nitrogen.

Nou!!: Electró-volt і Nitrur de gal·li · Veure més »

Nucleosíntesi primordial

En cosmologia, la nucleosíntesi primordial és el breu període després del ''big bang'' durant el qual es van formar determinats elements lleugers.

Nou!!: Electró-volt і Nucleosíntesi primordial · Veure més »

Nucli atòmic

Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.

Nou!!: Electró-volt і Nucli atòmic · Veure més »

NuSTAR

El NuSTAR ha captat aquestes primeres imatges del forat negre supermassiu al centre de la nostra galàxia en llum de raigs X d'alta energia. NuSTAR (el Nuclear Spectroscopic Telescope Array) és un telescopi espacial de raigs X que utilitza un telescopi Wolter per enfocar raigs X d'alta energia des de fonts astrofísiques, especialment per a espectroscopia nuclear, i opera en el rang de 5 a 80 keV.

Nou!!: Electró-volt і NuSTAR · Veure més »

Observatori Einstein

LObservatori Einstein (HEAO-2) va ser el primer telescopi d'imatges totalment de raigs X que es va posar a l'espai i el segon dels tres Observatoris d'Astrofísica d'Altes Energies de la NASA.

Nou!!: Electró-volt і Observatori Einstein · Veure més »

Ona electromagnètica

Una ona electromagnètica és la forma que l'energia de la radiació electromagnètica adopta segons la teoria ondulatòria.

Nou!!: Electró-volt і Ona electromagnètica · Veure més »

Orbiting Solar Observatory

L'OSO 4 Diagrama de l'Orbiting Solar Observatory Un coet Delta llança l'OSO 8 el 21 de juny de 1975 a Cap Canaveral, Florida El programa Orbiting Solar Observatory (abreujat OSO) era el nom d'una sèrie de telescopis espacials estatunidencs destinats principalment a estudiar el Sol, encara que també incloïen importants experiments no solars.

Nou!!: Electró-volt і Orbiting Solar Observatory · Veure més »

Parell de Cooper

En física de la matèria condensada, un parell de Cooper o parell BCS (parell Bardeen-Cooper-Schrieffer) és un parell d'electrons (o altres fermions) units a baixes temperatures d'una manera determinada per primera vegada el 1956 pel físic estatunidenc Leon Cooper.

Nou!!: Electró-volt і Parell de Cooper · Veure més »

Parlament de Catalunya

s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Electró-volt і Parlament de Catalunya · Veure més »

Partícula supersimètrica més lleugera

En física de partícules, la partícula supersimètrica més lleugera (LSP, de l'anglès lightest supersymmetric particle) és el nom genèric donat a la més lleugera de les partícules hipotètiques addicionals postulades en extensions teòriques del Model Estàndard basades en la supersimetria.

Nou!!: Electró-volt і Partícula supersimètrica més lleugera · Veure més »

Púlsar del Cranc

El púlsar del Cranc (PSR B0531+21 o PSR J0534+2200) és una estrella de neutrons relativament jove, descoberta l'any 1969; està situada a la nebulosa del Cranc.

Nou!!: Electró-volt і Púlsar del Cranc · Veure més »

Pió

En física de partícules, pió, abreviació de mesó pi, (del grec pi meson, 'P mitjà') és el nom col·lectiu donat a tres partícules subatòmiques descobertes el 1947: π0, π+ i π−.

Nou!!: Electró-volt і Pió · Veure més »

Pic de Bragg

El pic de Bragg és un pic pronunciat a la corba de Bragg que representa la pèrdua d'energia de la radiació ionitzant durant el seu viatge a través de la matèria.

Nou!!: Electró-volt і Pic de Bragg · Veure més »

Pioneer 5

El Pioneer 5 (també conegut com a 1960 Alpha 1, Pioneer P-2, i Thor Able 4) va ser una sonda espacial del programa Pioneer de la NASA utilitzat per investigar l'espai interplanetari entre les òrbites de la Terra i Venus.

Nou!!: Electró-volt і Pioneer 5 · Veure més »

Plasma (estat de la matèria)

En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.

Nou!!: Electró-volt і Plasma (estat de la matèria) · Veure més »

Plasma de quarks i gluons

El plasma de quarks-gluons (Quark-Gluon Plasma, QGP, en anglès) és una fase predita per la teoria de la interacció forta, la cromodinàmica quàntica (QCD), quan la temperatura i/o la densitat d'un sistema d'hadrons són molt altes.

Nou!!: Electró-volt і Plasma de quarks i gluons · Veure més »

Positró

El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).

Nou!!: Electró-volt і Positró · Veure més »

Potassi 40

Esquema del procés de desintegració del potassi El potassi 40 (40K o K-40) és un isòtop radioactiu del potassi que té una llarga semivida d'1,248 anys.

Nou!!: Electró-volt і Potassi 40 · Veure més »

Procés de combustió del neó

El procés de combustió del neó és un conjunt de reaccions de fusió nuclear que tenen lloc a estels massius (de com a mínim 8 masses solars).

Nou!!: Electró-volt і Procés de combustió del neó · Veure més »

Procés de combustió del silici

En astrofísica, la combustió del silici és una seqüència molt breu de reaccions de fusió nuclear que es produeixen en estels massius amb un mínim de 8 a 11 masses solars.

Nou!!: Electró-volt і Procés de combustió del silici · Veure més »

Procés triple-alfa

Diagrama del procés triple-alfa. El procés triple alfa és el procés pel qual tres nuclis d'heli (partícules alfa) es transformen en un nucli de carboni.

Nou!!: Electró-volt і Procés triple-alfa · Veure més »

Processament per feix d’electrons

Bobina de Helmholtz capaç de ser emprada en EBI El processament per feix d'electrons o irradiació d'electrons (EBI) és un procés que consisteix en utilitzar electrons, generalment d'alta energia, per tractar un objecte amb diversos propòsits.

Nou!!: Electró-volt і Processament per feix d’electrons · Veure més »

Projecte soviètic de la bomba atòmica

El projecte soviètic per desenvolupar una bomba atòmica (en rus Создание советской атомной бомбы) va ser un programa clandestí de recerca i desenvolupament que començà durant i després de la Segona Guerra Mundial, de resultes del descobriment soviètic del projecte nuclear estatunidenc.

Nou!!: Electró-volt і Projecte soviètic de la bomba atòmica · Veure més »

Punt quàntic

Fig.1 Diferents tipus de material de punt quàntic irradiats amb una font de llum ultraviolada, emeten llum d'espectre diferent. Els punts quàntics (en anglès Quantum Dots) són partícules semiconductores de pocs nanòmetres de mida, que tenen propietats òptiques i electròniques que difereixen de les partícules més grans a causa de la mecànica quàntica.

Nou!!: Electró-volt і Punt quàntic · Veure més »

Quark

En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.

Nou!!: Electró-volt і Quark · Veure més »

Quark b

El quark b, també anomenat quark fons o quark bellesa (del seu nom anglès bottom o beauty), és un quark de la tercera generació amb una càrrega elèctrica elemental de –⅓e, essent e la càrrega elemental 1,602 × 10–19 C. Malgrat que la cromodinàmica quàntica descriu tots els quarks de manera similar, el quark b té una massa força gran, al voltant de 4,18 GeV/c², una mica més de quatre vegades la massa d'un protó (0,938 GeV/c²).

Nou!!: Electró-volt і Quark b · Veure més »

Quark c

El quark c (simbolitzat per la lletra c, pel seu nom anglès charmed, 'encantat') és un quark, una partícula elemental de segona generació.

Nou!!: Electró-volt і Quark c · Veure més »

Quark d

El quark baix o quark avall, en anglès quark down o quark d, representat internacionalment pel símbol d, és un dels sis tipus o aromes de quark existents a la natura.

Nou!!: Electró-volt і Quark d · Veure més »

Quark s

El quark s, simbolitzat s, també anomenat quark estrany, és un dels sis tipus o aromes de quark.

Nou!!: Electró-volt і Quark s · Veure més »

Quark t

El quark t, simbolitzat t, i també conegut com a quark cim o quark veritat (del nom anglès top o truth), és un partícula elemental i un dels elements fonamentals constitutius de la matèria.

Nou!!: Electró-volt і Quark t · Veure més »

Quark u

El quark u (amunt o dalt), en anglès quark up, representat internacionalment pel símbol u, és un dels sis aromes o classes de quarks.

Nou!!: Electró-volt і Quark u · Veure més »

Quilowatt hora

El quilowatt hora, o kilowatt hora, simbolitzat com a kWh, és una unitat d'energia que equival a 3,6 megajoules.

Nou!!: Electró-volt і Quilowatt hora · Veure més »

Radi de Larmor

El radi de Larmor (també conegut com a giroradi o radi de ciclotró) és el radi del cercle que segueix una partícula carregada en presència d'un camp magnètic uniforme.

Nou!!: Electró-volt і Radi de Larmor · Veure més »

Radiació còsmica de fons

La radiació còsmica de fons (també anomenada fons còsmic de microones o CMB, de l'anglès Cosmic microwave background) és una radiació residual isòtropa procedent del període del desacoblament, quan l'Univers tenia només 400.000 anys.

Nou!!: Electró-volt і Radiació còsmica de fons · Veure més »

Radiació de frenada

Radiació de frenada produïda per un electró d'alta energia desviat en el camp elèctric d'un nucli atòmic emet un fotó de raigs X. La radiació de frenada o bremsstrahlung (de l'alemany bremsen «frenar» i Strahlung «radiació») és la radiació electromagnètica d'espectre continu produïda per la desacceleració d'una partícula carregada, sovint un electró, quan interacciona amb un nucli atòmic, amb una altra partícula o amb un camp electromagnètic.

Nou!!: Electró-volt і Radiació de frenada · Veure més »

Radiació gamma

La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.

Nou!!: Electró-volt і Radiació gamma · Veure més »

Radiació ionitzant

Senyal de perill per radiació. Una radiació ionitzant és aquella radiació que té prou energia per provocar l'excitació i la ionització dels àtoms de la matèria al seu pas.

Nou!!: Electró-volt і Radiació ionitzant · Veure més »

Radiogalàxia

Doll de 5000 anys llum de longitud, sent expulsat de la radiogalàxia M87 (bola groga a dalt a l'esquerra). Els electrons són expulsats a una velocitat propera a la de la llum. Una radiogalàxia és un objecte que emet de forma important ones radioelèctriques.

Nou!!: Electró-volt і Radiogalàxia · Veure més »

Radioisòtop

Un radioisòtop (radionúclid, núclid radioactiu, isòtop radioactiu o isòtop inestable) és un àtom que té un excés d'energia nuclear, cosa que el fa inestable.

Nou!!: Electró-volt і Radioisòtop · Veure més »

Radioluminescència

fòsfor. El vial "font lluminosa de triti gasós" que es mostra aquí és nou. La radioluminescència és el fenomen pel que es produeix llum en un material mitjançant el bombardeig amb radiació ionitzant, com per exemple partícules beta.

Nou!!: Electró-volt і Radioluminescència · Veure més »

Raigs còsmics d'energia ultra alta

En física d'astropartícules, un raig còsmic d'energia ultra alta (UHECR per les sigles en anglès) és un raig còsmic amb una energia cinètica més gran de 1×1018 eV, molt més gran que la massa en repòs i les energies típiques dels raigs còsmics habituals.

Nou!!: Electró-volt і Raigs còsmics d'energia ultra alta · Veure més »

Ràtio R de seccions eficaces

En física de partícules, el ràtio R de seccions eficaces de producció d'hadrons sobre la de muons en col·lisions d'electrons i positrons és: on el superíndex (0) indica que la secció eficaç ha estat corregida pels efectes de radiació de fotons a l'estat inicial.

Nou!!: Electró-volt і Ràtio R de seccions eficaces · Veure més »

Reacció nuclear

Reacció nuclear del Liti amb Deuteri que dona dos nuclis Heli4. Reacció nuclear de fissió Reaccions nuclears de fusió al Sol Una reacció nuclear és un procés al qual, de manera espontània o induïda, un o més nuclis atòmics canvia la seva composició, és a dir el nombre de protons o de neutrons que conté.

Nou!!: Electró-volt і Reacció nuclear · Veure més »

Reactor nuclear

Central nuclear de Leibstadt (Suïssa). El reactor es troba dins un mur de contenció semiesfèric. Reactor Maria, a Polònia. Un reactor nuclear és una màquina que forma el nucli de producció energètica d'una central nuclear i que té la funció de produir energia calorífica, a base d'alliberar-la del nucli d'àtoms d'urani en ser trencats, i en ser bombardejats amb neutrons.

Nou!!: Electró-volt і Reactor nuclear · Veure més »

Reactor nuclear de fusió

toroide Un reactor de fusió nuclear és un reactor nuclear que obté energia nuclear a partir de reaccions nuclears de fusió.

Nou!!: Electró-volt і Reactor nuclear de fusió · Veure més »

Rectena òptica

Figura 1. Irradiància espectral de longituds d'ona en l'espectre solar. La zona ombrejada vermella mostra la irradiància al nivell del mar. Hi ha menys irradiància al nivell del mar a causa de l'absorció de la llum per l'atmosfera. Una rectena òptica és una rectenna (rectificació d'una antena) que funciona amb llum visible o infraroja.

Nou!!: Electró-volt і Rectena òptica · Veure més »

Resplendor de raigs gamma terrestre

Concepció artística del flaix de raigs gamma i fenòmens relacionats. Crèdit: NASA Els punts vermells mostren alguns dels prop de 500 flaixos de raigs gamma terrestres detectats diàriament pel Fermi Gamma-ray Space Telescope durant el 2010. Crèdit: NASA/Goddard Space Flight Center. Les resplendors de raigs gamma terrestres (Terrestrial gamma-ray flashes o TGFs en anglès) són esclats de raigs gamma produïts en l'atmosfera de la Terra.

Nou!!: Electró-volt і Resplendor de raigs gamma terrestre · Veure més »

Ressonància de Glashow

La ressonància de Glashow, proposada per Sheldon L. Glashow el 1959, és la producció ressonant del bosó W en una col·lisió d'un antineutrí-electró amb un electró: ν e- → W−.

Nou!!: Electró-volt і Ressonància de Glashow · Veure més »

Samsung Gear 360

Samsung Gear 360 és un instrument fotogràfic de l'empresa sud-coreana presentat el 21 de febrer de 2016 durant el Mobile World Congress celebrat a Barcelona, Espanya.

Nou!!: Electró-volt і Samsung Gear 360 · Veure més »

Semi metalls

Farciment dels estats electrònics en diversos tipus de materials en equilibri. Aquí, l'alçada és l'energia mentre que l'amplada és la densitat dels estats disponibles per a una determinada energia del material enumerat. L'ombra segueix la distribució Fermi-Dirac (negre: tots els estats plens, blanc: cap estat ple). En metalls i semimetalls, el nivell de Fermi EF es troba dins d'almenys una banda. Aquest diagrama il·lustra un semiconductor directe (A), un semiconductor indirecte (B) i un semimetall (C). Un semi metall és un material amb una superposició molt petita entre la part inferior de la banda de conducció i la part superior de la banda de valència.

Nou!!: Electró-volt і Semi metalls · Veure més »

Semiconductor

Un semiconductor és un material que es comporta com un aïllant a molt baixa temperatura, però que presenta certa conductivitat elèctrica a temperatura ambient essent possible de controlar aquesta conductivitat per mitjà de l'addició d'impureses.

Nou!!: Electró-volt і Semiconductor · Veure més »

Semiconductor de banda ampla

Model de banda directa: banda de valència, banda prohibida i banda de conducció. Model de banda indirecta Comparativa entre diferents materials semiconductors Semiconductors de banda ampla són els materials semiconductors que tenen una banda prohibida més grossa que els semiconductors convencionals, que tenen una banda prohibida de l'ordre de 1-1,5 electró-volt (eV).

Nou!!: Electró-volt і Semiconductor de banda ampla · Veure més »

Sfermió

En teories supersimètriques de física de partícules, un sfermió és la partícula d'espín-0 (és a dir bosònica) supercompanya associada a cada fermió (és a dir d'espin-1/2, quarks i leptons).

Nou!!: Electró-volt і Sfermió · Veure més »

Sincrotró

Esquema d'un sincrotró de trajectòria circular de la qual surten les línies de llum. Un sincrotró és un tipus particular d'accelerador de partícules circular en què el camp magnètic (que fa que les partícules girin) i el camp elèctric (que accelera les partícules) estan sincronitzats de forma precisa amb el feix de partícules en moviment.

Nou!!: Electró-volt і Sincrotró · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Electró-volt і Sol · Veure més »

Supersimetria

La supersimetria (coneguda pel mot creuat anglès SUSY) és una simetria que transforma els bosons en fermions, i viceversa.

Nou!!: Electró-volt і Supersimetria · Veure més »

Tall de l'oblia

url.

Nou!!: Electró-volt і Tall de l'oblia · Veure més »

Tallat làser

Procés de tallatge d'una planxa d'acer amb làser. CAD (a dalt) Peça d'acer inoxidable tallada amb làser (a sota) El tallatge o tallament làser és una tecnologia que fa ús d'un raig làser per tallar diferents materials.

Nou!!: Electró-volt і Tallat làser · Veure més »

Tecneci

El tecneci (del grec, tekhnetos, 'artificial') és un element químic de nombre atòmic 43 situat en el grup 7 de la taula periòdica dels elements.

Nou!!: Electró-volt і Tecneci · Veure més »

Telescopi Txerenkov

Un telescopi Txerenkov o Čerenkov és un observatori astronòmic capaç de detectar raigs gamma d'alta energia al rang de 25 GeV a 50 TeV des de la superfície terrestre.

Nou!!: Electró-volt і Telescopi Txerenkov · Veure més »

Telurur de mercuri cadmi

Hg 1−xCd xTe o telurur de mercuri-cadmi (també telurur de mercuri de cadmi, MCT, MerCad Telluride, MerCadTel, MerCaT o CMT) és un compost químic de telurur de cadmi (CdTe) i telurur de mercuri (HgTe) amb una banda d'infrarojos des de l'ona curta a les regions infrarojes d'ona molt llarga.

Nou!!: Electró-volt і Telurur de mercuri cadmi · Veure més »

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Nou!!: Electró-volt і Temperatura · Veure més »

Teorema d'equipartició

hèlix-a. El moviment vibratori és aleatori i complex, i l'energia d'un àtom en particular pot fluctuar àmpliament. No obstant això, el teorema d'equipartició permet que es pugui calcular l'energia cinètica '' mitjana '' de cada àtom, com també les energies potencials '' mitjana '' de moltes maneres vibracionals. Les esferes grises, vermelles i blaves representen àtoms de carboni, oxigen i nitrogen, respectivament, les esferes blanques més petites representen àtoms d'hidrogen. En mecànica estadística, clàssica, el teorema d'equipartició és una fórmula general que relaciona la temperatura d'un sistema amb la seva energia mitjana.

Nou!!: Electró-volt і Teorema d'equipartició · Veure més »

Teràpia de protons

En el camp dels tractaments mèdics, teràpia de protons és un tipus de teràpia que fa servir un feix de partícules molt energètiques, en aquest cas protons, per irradiar un teixit malalt, molt sovint càncer.

Nou!!: Electró-volt і Teràpia de protons · Veure més »

Tetraquark

doi.

Nou!!: Electró-volt і Tetraquark · Veure més »

Tevatró

El Tevatró (o Tevatron en anglès) fou un accelerador de partícules circular, actiu fins al 2011, situat al Laboratori de l'Accelerador Nacional Fermi (Fermilab) a l'est de Batàvia (Illinois, Estats Units) que va ser el col·lisionador més energètic del món abans de l'entrada en operació del Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) al CERN de Ginebra.

Nou!!: Electró-volt і Tevatró · Veure més »

TOTEM

TOTEM (Total Cross Section, Elastic Scattering and Diffraction Dissociation, «Secció eficaç total, dispersió elàstica i dissociació per difracció») és un dels set detectors de partícules de l'accelerador LHC al laboratori internacional del CERN a Ginebra.

Nou!!: Electró-volt і TOTEM · Veure més »

Transistor de pel·lícula prima d'òxid

Diagrama de secció transversal d'un transistor de pel·lícula fina d'òxid metàl·lic típic. En aquest cas, "òxid" es refereix a la capa semiconductora entre els elèctrodes font i drenatge. Un transistor de pel·lícula prima d'òxid (TFT d'òxid) o transistor de pel·lícula prima d'òxid metàl·lic és un tipus de transistor de pel·lícula prima on el semiconductor és un compost d'òxid metàl·lic.

Nou!!: Electró-volt і Transistor de pel·lícula prima d'òxid · Veure més »

Ultraviolat

L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.

Nou!!: Electró-volt і Ultraviolat · Veure més »

Ultraviolat extrem

La radiació ultraviolada extrema (UVE o XUV) és una radiació ultraviolada d'alta energia.

Nou!!: Electró-volt і Ultraviolat extrem · Veure més »

Unificació dels acoblaments de gauge

Evolució en funció de l'energia de (l'invers de) les constants d'acoblament del SM. En física de partícules, els tres acoblaments de gauge del model estàndard, indicant la força de les interaccions electromagnètica (QED), feble i forta (QCD) a una energia donada, evolucionen de forma diversa (la QCD, amb llibertat asimptòtica, decreix amb l'energia, mentre que la QED creix fins al pol de Landau) però tots ells es creuen aproximadament a un punt comú, anomenat energia de gran unificació (GUT), o escala de GUT, a ΛGUT~10¹⁶ GeV.

Nou!!: Electró-volt і Unificació dels acoblaments de gauge · Veure més »

Unitat d'energia

La unitat d'energia en el sistema internacional d'unitats es defineix via el treball mecànic i per això en el sistema internacional és la mateixa que la unitat de treball, el joule (J), que va rebre aquest nom en honor de James Prescott Joule i els seus experiments sobre la calor mecànica equivalent.

Nou!!: Electró-volt і Unitat d'energia · Veure més »

Unitats que no formen part del SI però s'hi mencionen

El que segueix és una llista d'unitats que no es defineixen com a part del Sistema Internacional d'Unitats (SI) però s'hi mencionen, ja sigui perquè la Conferència General de Pesos i Mesures n'accepta l'ús com a múltiples o submúltiples d'unitats del SI, tenen una aplicació important arreu del món o s'utilitzen a bastament.

Nou!!: Electró-volt і Unitats que no formen part del SI però s'hi mencionen · Veure més »

Urà (planeta)

Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Nou!!: Electró-volt і Urà (planeta) · Veure més »

Valor d'expectació del buit

En teoria quàntica de camps, el valor d'expectació del buit (sovint també anomenat VEV, valor esperat del buit, o condensat) d'un operador donat és el seu valor mitjà esperat al buit. El valor d'expectació del buit d'un operador O és denotat normalment com a \langle O\rangle.

Nou!!: Electró-volt і Valor d'expectació del buit · Veure més »

Vent

Vent movent les branques d'un cirerer El vent és el moviment natural de l'aire o altres gasos en relació amb la superfície d'un planeta.

Nou!!: Electró-volt і Vent · Veure més »

Vent estel·lar

Aquesta imatge mostra el vent de l'estrella LL Orionis generant un xoc d'arc (lluminós) mentre xoca amb matèria a la circumdant Nebulosa d'Orió El vent estel·lar és un corrent de partícules carregades, això és, plasma, que és ejectat per l'atmosfera d'una estrella.

Nou!!: Electró-volt і Vent estel·lar · Veure més »

Vent solar

plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.

Nou!!: Electró-volt і Vent solar · Veure més »

Volt

El volt és la unitat derivada del SI de la diferència de potencial elèctric o força electromotriu.

Nou!!: Electró-volt і Volt · Veure més »

Willibald Jentschke

Willibald Jentschke (Viena, Àustria-Hongria, 6 desembre 1911 – Göttingen, Alemanya, 11 març 2002) fou un físic nuclear experimental austríaco-alemany, conegut per haver estat director general del CERN (1971-1976).

Nou!!: Electró-volt і Willibald Jentschke · Veure més »

Xenó

El xenó és l'element químic de símbol Xe i nombre atòmic 54.

Nou!!: Electró-volt і Xenó · Veure més »

XMM-Newton

El XMM-Newton (X-ray Multi-Mirror Mission - Newton) és un observatori orbitador de raigs X llançat per l'ESA en el desembre de 1999 en un coet Ariane 5.

Nou!!: Electró-volt і XMM-Newton · Veure més »

2012

L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.

Nou!!: Electró-volt і 2012 · Veure més »

4 de juliol

El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Electró-volt і 4 de juliol · Veure més »

Redirigeix aquí:

EV, Electronvolt, Electrovolt, Electró volt, GeV, KeV, Kiloelectrovolt, MeV, Megaelectró volt, Quiloelectró-volt.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant