Taula de continguts
89 les relacions: Àtom exòtic, Bosons W i Z, Camp bosònic, Camp electromagnètic, Camp fantasma, Càrrega puntual, Confinament de color, Conservació de l'energia, Constant d'acoblament, Constant matemàtica, Desplaçament de Lamb, DESY, Divergència infraroja, Divergència ultraviolada, EDQ, Efecte Hall quàntic, Efecte Hanbury Brown i Twiss, Electró, Electrodinàmica clàssica, Electrodinàmica quàntica de cavitats, Electromagnetisme, Energia del punt zero, Equació de Dirac, Equació de Proca, Espectre d'absorció, Estat coherent, Estructura hiperfina, Factor g, Física, Física de dos fotons, Fórmula de Klein-Nishina, Fluxó, Força nuclear feble, Força nuclear forta, Forces fonamentals, Grau de coherència, Gravitació quàntica, Hans Bethe, Hideki Yukawa, Hipercàrrega feble, Història de la física, Història de la mecànica quàntica, Ievgueni Lífxits, Interpretacions de la mecànica quàntica, Isoespín feble, Julian Schwinger, Línia Lyman-alpha, Lev Landau, Llibertat asimptòtica, Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física, ... Ampliar l'índex (39 més) »
Àtom exòtic
Un àtom exòtic és un àtom normal, en el qual s'ha substituït una o més partícules per partícules de la mateixa càrrega.
Veure Electrodinàmica quàntica і Àtom exòtic
Bosons W i Z
En física, els bosons W i Z són partícules elementals que produeixen la interacció de la força nuclear feble.
Veure Electrodinàmica quàntica і Bosons W i Z
Camp bosònic
En teoria quàntica de camps, un camp bosònic és un camp els quanta del qual són bosons; és a dir, quanta que obeeixen l'estadística de Bose–Einstein. Els camps bosònics obeeixen les relacions de commutació canòniques, a diferència dels camps fermiònics que satisfan les relacions d'anticommutació canòniques.
Veure Electrodinàmica quàntica і Camp bosònic
Camp electromagnètic
El camp electromagnètic és un camp produït per la presència d'objectes carregats elèctricament.
Veure Electrodinàmica quàntica і Camp electromagnètic
Camp fantasma
En física teòrica, els camps fantasmes de Faddeev–Popov (també anomenats camps fantasmes o, simplement, fantasmes) són camps ficticis addicionals introduïts en teories quàntiques de camps de gauge per tal de mantenir la consistència de la formulació de la integral de camins.
Veure Electrodinàmica quàntica і Camp fantasma
Càrrega puntual
Una càrrega puntual és un model ideal d'una partícula que té una càrrega elèctrica.
Veure Electrodinàmica quàntica і Càrrega puntual
Confinament de color
El confinament del color, sovint anomenat simplement "confinament", és el fenomen físic pel qual les partícules amb càrrega de color (quarks i gluons) no poden ser aïllades, i per tant no poden ser observades lliures.
Veure Electrodinàmica quàntica і Confinament de color
Conservació de l'energia
xoc perfectament elàstic i absència de fregament. En física i química, la llei de la conservació de l'energia estableix que, en qualsevol sistema aïllat, la quantitat total d'energia es conserva.
Veure Electrodinàmica quàntica і Conservació de l'energia
Constant d'acoblament
En física, una constant d'acoblament, usualment denotada g, és un nombre que determina la força d'una interacció.
Veure Electrodinàmica quàntica і Constant d'acoblament
Constant matemàtica
Una constant matemàtica és una quantitat que per definició no canvia mai el seu valor, en oposició a les variables matemàtiques.
Veure Electrodinàmica quàntica і Constant matemàtica
Desplaçament de Lamb
Estructura fina dels nivells energètics de l'hidrogen. Correccions relativistes al model de Bohr. En física, el desplaçament de Lamb, anomenat així en honor de Willis Lamb, és una petita diferència d'energia entre dos nivells 2s_ i 2p_ de l'àtom d'hidrogen.
Veure Electrodinàmica quàntica і Desplaçament de Lamb
DESY
Part d'un accelerador de partícules al ''DESY'' Part d'un accelerador de partícules al ''DESY'' DESY (de l'alemany: Deutsches Elektronen Synchrotron) és el centre d'investigació de física de partícules més gran d'Alemanya amb centres a Hamburg i Zeuthen (Berlín).
Veure Electrodinàmica quàntica і DESY
Divergència infraroja
En física teòrica, una divergència infraroja o catàstrofe infraroja és una situació on una integral, apareixent per exemple en el càlcul d'un diagrama de Feynman, divergeix a causa de contribucions d'objectes amb energia molt petita (apropant-se a zero), o, de forma equivalent, a causa de fenòmens físics a distàncies molt llargues.
Veure Electrodinàmica quàntica і Divergència infraroja
Divergència ultraviolada
En física teòrica, una divergència ultraviolada és una situació on una integral, que apareix per exemple en el càlcul d'un diagrama de Feynman, divergeix a causa de contribucions d'objectes d'energia molt alta (apropant-se a l'infinit), o de forma equivalent, a causa de fenòmens físics a distàncies molt curtes.
Veure Electrodinàmica quàntica і Divergència ultraviolada
EDQ
* Electrodinàmica quàntica, teoria quàntica del camp electromagnètic.
Veure Electrodinàmica quàntica і EDQ
Efecte Hall quàntic
L’efecte Hall quàntic (o efecte Hall quàntic sencer) és una versió quantificada de l’efecte Hall que s'observa en sistemes electrònics bidimensionals sotmesos a baixes temperatures i camps magnètics forts, en els quals la resistència Hall presenta passos que prenen el valors quantificats on e és la càrrega elemental i h la constant de Planck.
Veure Electrodinàmica quàntica і Efecte Hall quàntic
Efecte Hanbury Brown i Twiss
En física, l'efecte Hanbury Brown i Twiss (efecte HBT) descriu la categoria d'efectes de correlació i anticorrelació que ocorren a les intensitats rebudes per dos detectors d'un feix de partícules.
Veure Electrodinàmica quàntica і Efecte Hanbury Brown i Twiss
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Electrodinàmica quàntica і Electró
Electrodinàmica clàssica
Lelectrodinàmica clàssica o electromagnetisme clàssic és la teoria de l'electromagnetisme que es va desenvolupar al llarg del, de manera destacada per James Clerk Maxwell.
Veure Electrodinàmica quàntica і Electrodinàmica clàssica
Electrodinàmica quàntica de cavitats
Lelectrodinàmica quàntica de cavitats (EDQ de cavitats o EDQC) és l'estudi de la interacció entre la llum confinada en una cavitat reflectora i els àtoms o altres partícules, en condicions en què la naturalesa quàntica dels fotons és significativa.
Veure Electrodinàmica quàntica і Electrodinàmica quàntica de cavitats
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Veure Electrodinàmica quàntica і Electromagnetisme
Energia del punt zero
superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.
Veure Electrodinàmica quàntica і Energia del punt zero
Equació de Dirac
L'equació de Dirac és una equació d'ona relativista de la mecànica quàntica formulada per Paul Dirac el 1928.
Veure Electrodinàmica quàntica і Equació de Dirac
Equació de Proca
En física de partícules, l'equació de Proca descriu l'evolució d'un camp massiu vectorial (és a dir, d'espín 1) dins de l'espaitemps de Minkowski.
Veure Electrodinàmica quàntica і Equació de Proca
Espectre d'absorció
L'espectre d'absorció és l'espectre resultant després que una radiació electromagnètica d’espectre continu passi a través d'una substància absorbent.
Veure Electrodinàmica quàntica і Espectre d'absorció
Estat coherent
url.
Veure Electrodinàmica quàntica і Estat coherent
Estructura hiperfina
espins en el mateix sentit presenten un estat d'alta energia. Si l'electró canvia l'espín de sentit l'estat és de mínima energia. La diferència d'energies es perd en forma d'un fotó de radiació que, pel cas de l'hidrogen, correspon a una longitud d'ona de 21,106 cm.
Veure Electrodinàmica quàntica і Estructura hiperfina
Factor g
El factor g (també anomenat valor g o moment magnètic adimensional) és una quantitat adimensional que caracteritza el moment magnètic i la fracció giromagnètica d'una partícula o un nucli atòmic.
Veure Electrodinàmica quàntica і Factor g
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Electrodinàmica quàntica і Física
Física de dos fotons
fluctuacions transitòries de càrrega de buit de l'altre. La física de dos fotons, també anomenada física gamma-gamma, és una branca de la física de partícules que descriu les interaccions entre dos fotons.
Veure Electrodinàmica quàntica і Física de dos fotons
Fórmula de Klein-Nishina
Distribució de Klein–Nishina de seccions eficaces de l'angle de dispersió de fotons en una rang típic d'energies. La fórmula de Klein–Nishina proporciona la secció eficaç diferencial de fotons dispersos per un únic electró lliure, a l'ordre més baix en teoria de pertorbacions de l'electrodinàmica quàntica.
Veure Electrodinàmica quàntica і Fórmula de Klein-Nishina
Fluxó
Diagrama d'un fluxó. En física, un fluxó és un quàntic de flux electromagnètic.
Veure Electrodinàmica quàntica і Fluxó
Força nuclear feble
La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.
Veure Electrodinàmica quàntica і Força nuclear feble
Força nuclear forta
En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.
Veure Electrodinàmica quàntica і Força nuclear forta
Forces fonamentals
En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.
Veure Electrodinàmica quàntica і Forces fonamentals
Grau de coherència
Figura 1: Aquesta és una gràfica del valor absolut de g (1) en funció del retard normalitzat a la longitud de coherència τ/τ c. La corba blava és per a un estat coherent (un làser ideal o una freqüència única). La corba vermella és per a la llum caòtica Lorentziana (per exemple col·lisió ampliada).
Veure Electrodinàmica quàntica і Grau de coherència
Gravitació quàntica
La gravitació quàntica és un camp de física teòrica que busca descriure la gravetat segons els principis de la mecànica quàntica, i on els efectes quàntics no poden ser ignorats, com en la proximitat de forats negres o objectes astrofísics compactes on els efectes de gravetat són forts Dins del marc de la mecànica quàntica i la teoria quàntica de camps es descriuen tres de les quatre forces fonamentals de la física.
Veure Electrodinàmica quàntica і Gravitació quàntica
Hans Bethe
va ser un físic teòric alemany-americà que va fer importants contribucions a la física nuclear, l'astrofísica, l'electrodinàmica quàntica i la física de l'estat sòlid, i que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1967 pel seu treball sobre la teoria de la nucleosíntesi estel·lar.
Veure Electrodinàmica quàntica і Hans Bethe
Hideki Yukawa
Hideki Yukawa (湯川 秀樹, Yukawa Hideki) (Tòquio, Japó 1907 - Kyoto, 1981) fou un físic japonès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1949 per formular la hipòtesi dels mesons, basada en treballs teòrics sobre forces nuclears.
Veure Electrodinàmica quàntica і Hideki Yukawa
Hipercàrrega feble
En física de partícules, la hipercàrrega feble és un nombre quàntic que relaciona la càrrega elèctrica i la tercera component de l'isoespín feble, seguint la idea original de la hipercàrrega de la interacció forta (que, en canvi, no és conservada per les interaccions febles).
Veure Electrodinàmica quàntica і Hipercàrrega feble
Història de la física
La història de la física intenta explicar la natura i els fenòmens que, des de la més remota antiguitat, es tracten de comprendre: el pas de les estacions, el moviment dels cossos i dels astres, els fenòmens climàtics, les propietats dels materials, etc.
Veure Electrodinàmica quàntica і Història de la física
Història de la mecànica quàntica
llum quàntica de Albert Einstein a 1905 i el descobriment en 1907 del nucli atòmic positiu fet per Ernest Rutherford. La història de la mecànica quàntica entrellaçada amb la història de la química quàntica comença essencialment amb el descobriment dels raigs catòdics realitzat per Michael Faraday el 1838, la introducció del terme cos negre per Gustav Kirchhoff l'hivern de 1859-1860, el suggeriment fet per Ludwig Boltzmann el 1877 sobre la discretització dels estats d'energia d'un sistema físic, i la hipòtesi quàntica de Max Planck el 1900, que deia que qualsevol sistema de radiació d'energia atòmica podia teòricament ser dividit en un nombre d'elements d'energia discrets E\,, de forma que cadascun d'aquests elements d'energia fos proporcional a la freqüència \nu\,, amb les que cadascun d'ells podia irradiar energia de manera individual, resumit en la fórmula: E.
Veure Electrodinàmica quàntica і Història de la mecànica quàntica
Ievgueni Lífxits
fou un físic soviètic d'origen jueu i germà del físic Ilià Mikhàilovitx Lifxits.
Veure Electrodinàmica quàntica і Ievgueni Lífxits
Interpretacions de la mecànica quàntica
Una interpretació de la mecànica quàntica és un conjunt d'afirmacions que tracten sobre la completesa, determinisme o manera en què han d'entendre's els resultats de la mecànica quàntica i els experiments relacionats amb elles.
Veure Electrodinàmica quàntica і Interpretacions de la mecànica quàntica
Isoespín feble
En física de partícules, l'isoespín feble és un nombre quàntic associat a la interacció feble, seguint la idea de l'isoespín de la interacció forta. L'isoespín feble és normalment indicat amb el símbol T o I amb la seva tercera component escrita com a Tz, T3, o Iz, I3.
Veure Electrodinàmica quàntica і Isoespín feble
Julian Schwinger
, o Julian Seymour Schwinger, fou un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1965 juntament amb Richard Feynman i Sin-Itiro Tomonaga pel seu treball en electrodinàmica quàntica.
Veure Electrodinàmica quàntica і Julian Schwinger
Línia Lyman-alpha
En espectroscòpia, la Línia Lyman-alpha, típicament escrita com a Ly-α, és una línia espectral de l'àtom d'hidrogen (o, més generalment, de qualsevol àtom amb un sol electró) que forma part de la sèrie de Lyman.
Veure Electrodinàmica quàntica і Línia Lyman-alpha
Lev Landau
fou un físic i matemàtic soviètic que va fer aportacions fonamentals a moltes àrees de la física teòrica i fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1962.
Veure Electrodinàmica quàntica і Lev Landau
Llibertat asimptòtica
En física, la llibertat asimptòtica és una propietat d'algunes interaccions descrites per teories de gauge on la força entre partícules disminueix a mesura que la seva energia creix o, equivalentment, la seva separació disminueix.
Veure Electrodinàmica quàntica і Llibertat asimptòtica
Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física
El Premi Nobel de Física va ser establert en el testament de 1895 del químic suec Alfred Nobel. El Premi Nobel de Física (en suec: Nobelpriset i fysik) és lliurat anualment per l'Acadèmia Sueca a «científics que sobresurten per les seves contribucions en el camp de la física».
Veure Electrodinàmica quàntica і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física
Magnetisme
Línies de força a un imant de barra En física, el magnetisme és un dels aspectes de l'electromagnetisme, que és una de les forces fonamentals de la naturalesa (juntament amb la gravetat, la força nuclear forta i la força nuclear dèbil).
Veure Electrodinàmica quàntica і Magnetisme
Markus Fierz
Markus Eduard Fierz (20 juny 1912 – 20 juny 2006) fou un físic teòric suís, particularment conegut per la seva formulació del teorema d'estadística de l'espín, i per les seves contribucions al desenvolupament de la teoria quàntica, física de partícules, i mecànica estadística.
Veure Electrodinàmica quàntica і Markus Fierz
Matriu (matemàtiques)
En matemàtiques, una matriu és una taula rectangular de nombres o, més generalment, d'elements d'una estructura algebraica de forma d'anell.
Veure Electrodinàmica quàntica і Matriu (matemàtiques)
Matriu S
En mecànica quàntica, la matriu S o matriu d'scattering és un tipus de formalisme usat per calcular el resultat d'un problema dscattering (dispersió) de partícules quàntiques interactuants.
Veure Electrodinàmica quàntica і Matriu S
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Electrodinàmica quàntica і Mecànica quàntica
Model atòmic de Schrödinger
Densitat de probabilitat d'ubicació d'un electró per als primers nivells d'energia El model atòmic de Schrödinger és el model atòmic ideat per Erwin Schrödinger el 1926.
Veure Electrodinàmica quàntica і Model atòmic de Schrödinger
Moment magnètic
En física, el moment magnètic o moment dipolar magnètic és una mesura de la força d'una font magnètica.
Veure Electrodinàmica quàntica і Moment magnètic
Moment magnètic anòmal
En electrodinàmica quàntica, el moment magnètic anòmal d'una partícula és una contribució dels efectes de la mecànica quàntica, expressats per diagrames de Feynman amb bucles, al moment magnètic d'aquesta partícula.
Veure Electrodinàmica quàntica і Moment magnètic anòmal
Moment magnètic spin
En física, principalment mecànica quàntica i física de partícules, un moment magnètic spin és el moment magnètic causat pel spin de partícules elementals.
Veure Electrodinàmica quàntica і Moment magnètic spin
Monopol magnètic
electrons, sinó que seria una nova partícula elemental. En física de partícules, un monopol magnètic és una partícula elemental hipotètica que és un imant aïllat amb només un pol magnètic (un pol nord sense pol sud o viceversa).
Veure Electrodinàmica quàntica і Monopol magnètic
Oganessó
Loganessó és l'element químic sintètic de símbol Og i nombre atòmic 118.
Veure Electrodinàmica quàntica і Oganessó
Permitivitat relativa
La permitivitat relativa d'un material sota unes certes condicions reflecteix l'extensió sobre la qual concert línies electroestàtiques de flux.
Veure Electrodinàmica quàntica і Permitivitat relativa
Polarització del buit
En teoria quàntica de camps i més específicament en electrodinàmica quàntica (QED), la polarització del buit descriu un procés en el qual un camp electromagnètic constant produeix parells virtuals electró-positró que canvien la distribució de les càrregues i els corrents que ha generat el camp electromagnètic original.
Veure Electrodinàmica quàntica і Polarització del buit
Polykarp Kusch
Polykarp Kusch (Blankenburg, Alemanya, 26 de gener de 1911 - Dallas, EUA 1993) fou un físic i professor universitari nord-americà d'origen alemany guardonat l'any 1955 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Electrodinàmica quàntica і Polykarp Kusch
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Veure Electrodinàmica quàntica і Protó
Proti
El proti, o ¹H, és un àtom de l'element hidrogen.
Veure Electrodinàmica quàntica і Proti
PVLAS
PVLAS (acrònim de Polarizzazione del Vuoto con LASer, "polarització del buit amb làser") és un sistema dedicat a la detecció de matèria fosca.
Veure Electrodinàmica quàntica і PVLAS
Quantificació canònica
En física, la quantificació canònica és un procediment per quantificar una teoria clàssica, mentre intenta preservar l'estructura formal, com ara les simetries, de la teoria clàssica, en la major mesura possible.
Veure Electrodinàmica quàntica і Quantificació canònica
Quod erat demonstrandum
Quod erat demonstrandum o la seva abreviació Q.E.D. és una locució llatina que significa: "tal com volíem veure", "tal com es volia demostrar".
Veure Electrodinàmica quàntica і Quod erat demonstrandum
Radi clàssic de l'electró
El radi clàssic de l'electró, també conegut com a radi de Lorentz o longitud de dispersió de Thomson, indica la mida aproximada de l'electró si la seva massa fos generada exclusivament a partir de la seva energia potencial electroestàtica, sense tenir en compte efectes quàntics.
Veure Electrodinàmica quàntica і Radi clàssic de l'electró
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Veure Electrodinàmica quàntica і Radiació electromagnètica
Ràtio R de seccions eficaces
En física de partícules, el ràtio R de seccions eficaces de producció d'hadrons sobre la de muons en col·lisions d'electrons i positrons és: on el superíndex (0) indica que la secció eficaç ha estat corregida pels efectes de radiació de fotons a l'estat inicial.
Veure Electrodinàmica quàntica і Ràtio R de seccions eficaces
Richard Feynman
fou un físic nord-americà, considerat com un dels més importants del.
Veure Electrodinàmica quàntica і Richard Feynman
Simetria C
En física, la simetria C és la propietat que tenen certes teories de ser invariants respecte a una transformació de conjugació de càrrega, és a dir un canvi de partícules per antipartícules.
Veure Electrodinàmica quàntica і Simetria C
Sin-Itiro Tomonaga
Sin-Itiro Tomonaga o Shinichirō Tomonaga (朝永 振一郎, Tomonaga Shin'ichirō) (Tòquio, Japó 1906 - íd. 1979) fou un físic japonès guardonat amb el Premi Nobel de Física de 1965 juntament amb Richard Feynman i Julian Schwinger pel seu treball en electrodinàmica quàntica.
Veure Electrodinàmica quàntica і Sin-Itiro Tomonaga
Sonja Ashauer
Sonja Ashauer (9 d'abril de 1923 - 21 d'agost de 1948) va ser una física brasilera.
Veure Electrodinàmica quàntica і Sonja Ashauer
Tautoni
El tautoni és un àtom exòtic format, per analogia amb el muoni, per un estat lligat d'un leptó anti-tau i d'un electró: τ+e−.
Veure Electrodinàmica quàntica і Tautoni
Tensor electromagnètic
El tensor electromagnètic, tensor de camp electromagnètic o tensor d'intensitat de camp és un objecte matemàtic que descriu el camp electromagnètic d'un sistema físic dins la teoria de l'electromagnetisme clàssic de Maxwell.
Veure Electrodinàmica quàntica і Tensor electromagnètic
Teorema de Furry
Un esquema de triangle, si tots els fotons són reals, aquest diagrama és prohibit pel teorema de Furry. En electrodinàmica quàntica (QED), el teorema de Furry afirma que si un diagrama de Feynman conté un bucle tancat de línies fermiòniques connectades a un nombre senar de vèrtexs, la seva contribució és nul·la.
Veure Electrodinàmica quàntica і Teorema de Furry
Teoria de gauge
En física teòrica, una teoria de gauge (també anomenada de contrast o de galga) és un tipus de teoria quàntica de camps que descriu eficaçment les forces i partícules elementals i les seves simetries.
Veure Electrodinàmica quàntica і Teoria de gauge
Teoria de la dispersió
A dalt: la part real d'una ona plana que viatja cap amunt. A baix: la part real d'un camp després d'inserir en el camí de l'ona un petit disc transparent amb índex de refracció més alt que l'índex del mitjà que li envolta. Aquest objecte dispersa part del camp de l'ona, encara que en qualsevol punt individual, la freqüència i la longitud d'ona es mantenen intactes.
Veure Electrodinàmica quàntica і Teoria de la dispersió
Teoria de la pertorbació (mecànica quàntica)
En mecànica quàntica, la teoria de la pertorbació és un conjunt d'esquemes d'aproximació directament relacionats amb la pertorbació matemàtica per descriure un sistema quàntic complicat en termes d'un de més simple.
Veure Electrodinàmica quàntica і Teoria de la pertorbació (mecànica quàntica)
Teoria de Yang–Mills
En física teòrica, la teoria de Yang-Mills és una teoria de gauge basada en el grup unitari especial SU(N), o de forma general en qualsevol grup semi-simple de Lie compacte.
Veure Electrodinàmica quàntica і Teoria de Yang–Mills
Teoria quàntica de camps
La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.
Veure Electrodinàmica quàntica і Teoria quàntica de camps
Transmutació dimensional
En física de partícules, la transmutació dimensional és un mecanisme físic que proporciona una connexió entre un paràmetre adimensional i un de dimensional.
Veure Electrodinàmica quàntica і Transmutació dimensional
Transparència
cos es pot observar fàcilment a través de les ales. En òptica, la transparència és la propietat de deixar passar la llum.
Veure Electrodinàmica quàntica і Transparència
Unitat atòmica
Les unitats atòmiques (ua) són un sistema d'unitats adequat per a la física atòmica, l'electromagnetisme i l'electrodinàmica quàntica, especialment perquè està enfocat a les propietats dels electrons.
Veure Electrodinàmica quàntica і Unitat atòmica
Vladímir Fok
fou un físic soviètic, que va realitzar desenvolupaments fundacionals en mecànica quàntica i electrodinàmica quàntica.
Veure Electrodinàmica quàntica і Vladímir Fok
Walter Heitler
Heinrich Walter Heitler (Karlsruhe, 2 de gener de 1904 - Zúric, 15 de novembre de 1981) fou un físic alemany que va realitzar contribucions a l'electrodinàmica quàntica i la teoria quàntica de camps.
Veure Electrodinàmica quàntica і Walter Heitler