Accés més ràpid que el navegador!
188 les relacions: Absolutisme, Agàtocles de Siracusa, Albrecht Dürer, Alemany, Alemanya, Alexandre el Gran, Alexandre VI, Alexis de Tocqueville, Alps, Altobello Melone, Anna de Bretanya, Anonimat, Antíoc III, Antonio Gramsci, Aquil·les, Aristòtil, Assaigs, Baruch Spinoza, Basílica de Saint-Denis, Batalla d'Agnadello, Batalla de Gaugamela, Bernabé Visconti, Bolonya, Caça, Caracal·la, Carles VII de França, Carme Arenas i Noguera, Cartago, Caterina de Mèdici, Caterina Sforza, Càpua, Cèsar Borja, Còmmode, Censura, Cesena, Ciències polítiques, Cir II el Gran, Claude Lefort, Clergat, Colònia (divisió administrativa), Conscripció, Crueltat, Darios III de Pèrsia, David, Discurs de la servitud voluntària, Discursos sobre la primera dècada de Titus Livi, Ducat de Milà, Edat antiga, Editorial Laia, Emperador, ..., Esparta, Espills de prínceps, Estat (política), Estat sobirà, Eugène Delacroix, Exèrcit, Expulsió dels jueus d'Espanya, Fermo, Ferran el Catòlic, Filip II de Macedònia, Filip V de Macedònia, Florència, França, Francesc Garau, Francesc Sforza, Francesco Bussone da Carmagnola, Francesco Guicciardini, Francis Bacon, Frederic el Gran, Frederic Furió i Ceriol, Fundació Jaume Bofill, Geografia, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Girolamo Savonarola, Goliat, Gots, Granada, Guidobaldo del Monte, Hanníbal Barca (247 aC), Hieró I, Hieró II, Història d'Itàlia, Hugonot, Idealisme, Imperi Romà, Index Librorum Prohibitorum, Innocent Gentillet, Inquisició, Italià, Itàlia, Jean-Jacques Rousseau, Joan Baptista Cardona, Johann Gottlieb Fichte, Jordi Moners i Sinyol, Josep Maria Boix i Selva, Josep Maria Calsamiglia i Vives, Josep Pin i Soler, Josep Ramoneda i Molins, Juli II, L'Art de la Guerra, La Mandràgora, La República (Plató), Llista d'emperadors romans, Lliure albir, Llorenç el Magnífic, Llorenç II de Mèdici, Lluís XI de França, Lluís XII de França, Locres Epizefiris, Louis Althusser, Lucca, Marc Antoni Aldana, Marc Aureli, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Mèdici, Mercenari, Michel de Montaigne, Milà, Moisès, Monarquia, Montesquieu, Moral, Museu d'Història de l'Art de Viena, Naturalisme, Nàpols, Nicolau Maquiavel, Numància (Hispània), Odi, Orsini, Palais Bourbon, Pèrtinax, Pere Coromines i Montanya, Pere Lluís i Font, Philip Pettit, Piero Vettori, Pinturicchio, Pisa, Pistoia, Plató, Plebiscit, Poder polític, Política, Política (Aristòtil), Primera Guerra Púnica, Principat, Publi Corneli Escipió Africà Major, Quattrocento, Quiró, Raó d'estat, Raffaello Sanzio, Ròmul i Rem, Realisme, Regne de Prússia, Religió, Renaixement, René Descartes, República, República de Florència, Roma, Romanya, Salvador Espriu i Castelló, Sanguina, Septimi Sever, Setge, Sforza, Siena, Suïssa, Taxonomia, Tàctica militar, Tebes (Grècia), Teseu, Toscana, Tribut, Turquia, Ugo Foscolo, Unificació italiana, Urbino, Utopia, Venècia, Vicenç Mut i Armengol, Vici, Viena, Virtut, Visconti, Voltaire, 1469, 1513, 1527. Ampliar l'índex (138 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Nou!!: El príncep і Absolutisme · Veure més »
Agàtocles de Siracusa
Agàtocles (Agathŏcles, Ἀγαθοκλῆς) (segles IV i III aC) fou tirà de Siracusa i rei de Sicília.
Nou!!: El príncep і Agàtocles de Siracusa · Veure més »
Albrecht Dürer
Albrecht Dürer (Nuremberg, 21 de maig de 1471-íd., 6 d'abril de 1528) és l'artista més famós del Renaixement alemany, que va anar a Itàlia per estudiar art fascinat per les idees clàssiques, portant els estils i idees renaixentistes italianes a Alemanya, i conegut en tot el món per les seves pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art, obres que van exercir una profunda influència en els artistes del del seu propi país i dels Països Baixos.
Nou!!: El príncep і Albrecht Dürer · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: El príncep і Alemany · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: El príncep і Alemanya · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: El príncep і Alexandre el Gran · Veure més »
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Nou!!: El príncep і Alexandre VI · Veure més »
Alexis de Tocqueville
Caricatura, Honoré Daumier, 1849. Alexis Henri Charles de Clérel, vescomte de Tocqueville (Verneuil-sur-Seine, Illa de França, 29 de juliol de 1805 — Canes, 18 d'abril de 1859), va ser un aristòcrata, diplomàtic, politòleg, filòsof polític i historiador francès.
Nou!!: El príncep і Alexis de Tocqueville · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: El príncep і Alps · Veure més »
Altobello Melone
''Tobies i l'àngel'', Ashmolean Museum, Oxford. Altobello Melone (Cremona, 1490 - abans del 3 de maig de 1543) va ser un pintor italià del Renaixement.
Nou!!: El príncep і Altobello Melone · Veure més »
Anna de Bretanya
Anne de Bretagne (Nantes, 25 de gener de 1477 - Blois, 9 de gener de 1514) fou dos cops reina de França i duquessa de Bretanya de 1488 a 1491 i, un altre cop, de 1498 fins a la seva mort, provocada per una litiasi renal el 1514.
Nou!!: El príncep і Anna de Bretanya · Veure més »
Anonimat
El Beatus de la Seu d'Urgell és anònim El llibret de l'òpera ''Ariodante'' és anònim L'anonimat és la preservació de la identitat d'una persona.
Nou!!: El príncep і Anonimat · Veure més »
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Nou!!: El príncep і Antíoc III · Veure més »
Antonio Gramsci
Antonio Gramsci (Ales, 22 de gener del 1891 - Roma, 27 d'abril del 1937) fou un escriptor, polític i filòsof italià d'origen sard.
Nou!!: El príncep і Antonio Gramsci · Veure més »
Aquil·les
Aquil·les o Aquil·leu (Achilles) és un dels herois més coneguts de la mitologia grega; va participar en la Guerra de Troia, i és el protagonista de la Ilíada d'Homer.
Nou!!: El príncep і Aquil·les · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: El príncep і Aristòtil · Veure més »
Assaigs
Portada de l'edició parisenca dels ''Assaigs'' Assaigs (en francès: Essais) és el títol d'una col·lecció de 107 assaigs escrits per Michel de Montaigne entre el 1572 fins a la seva mort, el 1592.
Nou!!: El príncep і Assaigs · Veure més »
Baruch Spinoza
Benedictus de Spinoza, més conegut com a Baruch Spinoza (Amsterdam, 24 de novembre de 1632 – La Haia, 21 de febrer de 1677), fou un filòsof neerlandès nascut al si d'una família jueva d'origen portuguès.
Nou!!: El príncep і Baruch Spinoza · Veure més »
Basílica de Saint-Denis
La basílica de Saint-Denis (en francès Basilique Saint-Denis) és una església d'estil gòtic al municipi de Saint-Denis, al nord de la ciutat de París, a la regió de l'Illa de França.
Nou!!: El príncep і Basílica de Saint-Denis · Veure més »
Batalla d'Agnadello
La Batalla d'Agnadello va ser una de les més importants batalles de la Guerra de la Lliga de Cambrai, i una de les majors batalles de les Guerres d'Itàlia del.
Nou!!: El príncep і Batalla d'Agnadello · Veure més »
Batalla de Gaugamela
La batalla de Gaugamela, també coneguda com a Batalla d'Arbela, es produí l'octubre del 331 aC a Gaugamela, al nord d'Arbela.
Nou!!: El príncep і Batalla de Gaugamela · Veure més »
Bernabé Visconti
Bernabé Visconti, també anomenat Bernabò o Barnabò (Milà, Senyoriu de Milà 1323 – Trezzo sull'Adda 1385) fou senyor de Milà entre 1349 i 1385, els primers anys al costat dels seus germans Mateu II i Galeàs.
Nou!!: El príncep і Bernabé Visconti · Veure més »
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Nou!!: El príncep і Bolonya · Veure més »
Caça
faisans que han ajudat a caçar. La caça és l'activitat per mitjà de la qual s'obtenen animals per a l'alimentació, lleure, comerç, pel seu aprofitament com a primera matèria o per ser considerats nocius.
Nou!!: El príncep і Caça · Veure més »
Caracal·la
Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.
Nou!!: El príncep і Caracal·la · Veure més »
Carles VII de França
Carles VII de França el Victoriòs o el Ben Servit (París, 1403 – 1461), rei de França (1422-1461).
Nou!!: El príncep і Carles VII de França · Veure més »
Carme Arenas i Noguera
Carme Arenas i Noguera (Granollers, 6 de novembre de 1954) és una escriptora, traductora i editora catalana.
Nou!!: El príncep і Carme Arenas i Noguera · Veure més »
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: El príncep і Cartago · Veure més »
Caterina de Mèdici
Caterina de Mèdici (Florència, 13 d'abril de 1519 - Blois, 5 de gener de 1589) fou comtessa d'Alvèrnia (1519 - 1589) i reina consort de França (1547 - 1559).
Nou!!: El príncep і Caterina de Mèdici · Veure més »
Caterina Sforza
Caterina Sforza (Milà, Ducat de Milà, 1463 - Florència, República de Florència, 1509) fou una membre de la noblesa italiana que va esdevenir comtessa consort d'Imola i Forlì; i una de les dones més influents de la seva època.
Nou!!: El príncep і Caterina Sforza · Veure més »
Càpua
Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.
Nou!!: El príncep і Càpua · Veure més »
Cèsar Borja
Cèsar Borja (Roma, 13 de setembre del 1475 - Viana, 12 de març de 1507) fou un noble, cardenal i condottiero renaixentista italià.
Nou!!: El príncep і Cèsar Borja · Veure més »
Còmmode
Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.
Nou!!: El príncep і Còmmode · Veure més »
Censura
Novel·la passada per la censura l'any 1924 La censura (del llatí censura) és l'ús de poder, per part d'un estat, organització o qualsevol tipus de grup influent, per a controlar la llibertat d'expressió.
Nou!!: El príncep і Censura · Veure més »
Cesena
Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.
Nou!!: El príncep і Cesena · Veure més »
Ciències polítiques
Les ciències polítiques tenen com a objecte l'estudi la política, incloent-hi els sistemes polítics, les organitzacions i els processos polítics.
Nou!!: El príncep і Ciències polítiques · Veure més »
Cir II el Gran
Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.
Nou!!: El príncep і Cir II el Gran · Veure més »
Claude Lefort
Claude Lefort, anomenat fins a 1942 amb el cognom matern Claude Cohen (París, 21 d'abril de 1924 - París, 3 d'octubre de 2010), fou un filòsof francès conegut per la seva reflexió sobre la noció de totalitarisme, a partir de la qual va construir entre els anys 1960 i 1970 una filosofia de la democràcia com el règim polític en què el poder és un lloc buit, inacabat, sempre construint-se, en què s'alternen opinions i interessos divergents.
Nou!!: El príncep і Claude Lefort · Veure més »
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Nou!!: El príncep і Clergat · Veure més »
Colònia (divisió administrativa)
Una colònia és un assentament humà organitzat per una potència estatal anomenada metròpoli en una regió llunyana, en la qual és inicialment estrangera i on s'assenta d'una manera duradora.
Nou!!: El príncep і Colònia (divisió administrativa) · Veure més »
Conscripció
Revisió de reclutes al Japó cap a 1941 La conscripció o reclutament forçós és el reclutament obligatori de persones en algun tipus de servei estatal, amb més freqüència el servei militar.
Nou!!: El príncep і Conscripció · Veure més »
Crueltat
Un antic cartell mostrant la crueltat, incloent venda d'esclaus a Alger, execucions, cremes i altres. La crueltat (de «cruel») es defineix com la resposta emocional d'indiferència o bé d'obtenció de plaer en el sofriment i dolor d'altres o l'acció que innecessàriament causa tal sofriment o dolor.
Nou!!: El príncep і Crueltat · Veure més »
Darios III de Pèrsia
batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.
Nou!!: El príncep і Darios III de Pèrsia · Veure més »
David
Segons la Bíblia, David va ser el més gran rei d'Israel.
Nou!!: El príncep і David · Veure més »
Discurs de la servitud voluntària
Discurs de la servitud voluntària és un breu requisitori en honor de la llibertat i contra l'absolutisme escrit el 1549 per Étienne de La Boétie, quan tenia menys de divuit anys, i que es va publicar per primera vegada el 1574.
Nou!!: El príncep і Discurs de la servitud voluntària · Veure més »
Discursos sobre la primera dècada de Titus Livi
Els Discursos sobre la primera dècada de Titus Livi, en italià Discorsi sopra la prima deca di Tito Livio són una obra de filosofia i història política de Nicolau Maquiavel, escrit a principis del segle XVI (concretament cap al 1512-1520) i publicat per primera vegada el 1531 a Roma i Florència, quatre anys després de la mort del seu autor i un any abans de la publicació del seu altre text important, El príncep.
Nou!!: El príncep і Discursos sobre la primera dècada de Titus Livi · Veure més »
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Nou!!: El príncep і Ducat de Milà · Veure més »
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Nou!!: El príncep і Edat antiga · Veure més »
Editorial Laia
Editorial Laia fou una empresa editorial fundada a Barcelona el 1972 com a continuadora de l'Editorial Estela, fundada el 1958 i tancada per les autoritats franquistes el 1971.
Nou!!: El príncep і Editorial Laia · Veure més »
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Nou!!: El príncep і Emperador · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: El príncep і Esparta · Veure més »
Espills de prínceps
''Super Physicam Aristotelis'', 1595 Els espills de prínceps (en llatí specula principum) va ser un gènere de literatura política típic de l'edat mitjana que va perdurar fins al Renaixement.
Nou!!: El príncep і Espills de prínceps · Veure més »
Estat (política)
Portada de l'obra "Leviatan" de Thomas Hobbes, considerat el primer tractat modern de filosofia política. Un estat és una unitat política sota un sistema de governança.
Nou!!: El príncep і Estat (política) · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: El príncep і Estat sobirà · Veure més »
Eugène Delacroix
Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix (Charenton-Saint-Maurice, França, 26 d'abril de 1798 - París, 13 d'agost de 1863) fou un pintor francès, considerat el líder de l'escola romàntica francesa.
Nou!!: El príncep і Eugène Delacroix · Veure més »
Exèrcit
Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.
Nou!!: El príncep і Exèrcit · Veure més »
Expulsió dels jueus d'Espanya
Interior de la sinagoga del Tránsito a Toledo. Lexpulsió dels jueus de les corones de Castella i d'Aragó va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin.
Nou!!: El príncep і Expulsió dels jueus d'Espanya · Veure més »
Fermo
Fermo és un municipi italià de la regió Marques.
Nou!!: El príncep і Fermo · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: El príncep і Ferran el Catòlic · Veure més »
Filip II de Macedònia
Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.
Nou!!: El príncep і Filip II de Macedònia · Veure més »
Filip V de Macedònia
Filip V de Macedònia (Φίλιππος, Philippus — 237 aC-179 aC) fou rei de Macedònia, fill de Demetri II de Macedònia, que va morir el 229 aC.
Nou!!: El príncep і Filip V de Macedònia · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: El príncep і Florència · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: El príncep і França · Veure més »
Francesc Garau
Primera edició de la Fe Triunfante de Francesc Garau (1691) Francesc Garau, o Francesc Guerau, (Girona, 1640 - Barcelona, 1701), jesuïta, teòleg i escriptor.
Nou!!: El príncep і Francesc Garau · Veure més »
Francesc Sforza
Francesc I Sforza (San Miniato, Toscana, 23 de juliol de 1401 - Milà, Ducat de Milà 1466) fou un noble italià que va ser Duc de Milà entre 1450 i 1466.
Nou!!: El príncep і Francesc Sforza · Veure més »
Francesco Bussone da Carmagnola
Francesco Bussone da Carmagnola també conegut amb el malnom de Il Carmagnola (Carmagnola, Torí, ? - Venècia, 5 de maig de 1432) fou un general italià.
Nou!!: El príncep і Francesco Bussone da Carmagnola · Veure més »
Francesco Guicciardini
Francesco Guicciardini (Florència, 6 de març de 1483 - Arcetri, 22 de maig de 1540) fou un filòsof, historiador i polític italià.
Nou!!: El príncep і Francesco Guicciardini · Veure més »
Francis Bacon
Francis Bacon (Londres, 22 de gener del 1561 – Highgate, Londres, 9 d'abril del 1626), va ser un filòsof, estadista, francmaçó i assagista anglès.
Nou!!: El príncep і Francis Bacon · Veure més »
Frederic el Gran
Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.
Nou!!: El príncep і Frederic el Gran · Veure més »
Frederic Furió i Ceriol
Frederic Furió i Ceriol, traducció catalana de Fridericus Furius Caeriolanus, nom literari adoptat per Miquel-Joan Ceriol i Balle (València, 27 de maig de 1527 — Valladolid, 12 d'agost de 1592),Puerta Garrido 1997: pp.
Nou!!: El príncep і Frederic Furió i Ceriol · Veure més »
Fundació Jaume Bofill
Fundació Jaume Bofill és una entitat fundada a Barcelona el 1969 per Josep Maria Vilaseca i Marcet i Teresa Roca i Formosa, en record del filòsof Jaume Bofill i Bofill.
Nou!!: El príncep і Fundació Jaume Bofill · Veure més »
Geografia
Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.
Nou!!: El príncep і Geografia · Veure més »
Georg Wilhelm Friedrich Hegel
va ser un filòsof alemany pertanyent a l'idealisme.
Nou!!: El príncep і Georg Wilhelm Friedrich Hegel · Veure més »
Girolamo Savonarola
Girolamo Savonarola (Ferrara, 21 de setembre del 1452 – Florència, 23 de maig de 1498) fou un frare dominic, predicador, confessor de Llorenç el Magnífic i Pico della Mirandola, organitzador de fogueres de vanitat on els florentins estaven convidats a anar a cremar les seues pertinences més luxoses, però també els llibres de Boccaccio i Petrarca.
Nou!!: El príncep і Girolamo Savonarola · Veure més »
Goliat
Goliat és descrit a la Bíblia com un gegant de la ciutat filistea de Gat, amb una alçada de sis colzes i un pam (uns dos metres i mig) amb sis dits a cada mà i a cada peu (hexadactília), que va desafiar els israelites, va entrar en combat singular amb David, que havia anat al camp de batalla a veure els seus germans més grans.
Nou!!: El príncep і Goliat · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: El príncep і Gots · Veure més »
Granada
Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.
Nou!!: El príncep і Granada · Veure més »
Guidobaldo del Monte
Guido Baldi, marquès del Monte (més conegut per Guidobaldo del Monte va ser un filòsof, matemàtic i astrònom italià, del Renaixement.
Nou!!: El príncep і Guidobaldo del Monte · Veure més »
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Nou!!: El príncep і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »
Hieró I
Moneda amb l'efígie de Hieró I Hieró I (Hieron) fou tirà de Siracusa del 478 aC al 466 aC.
Nou!!: El príncep і Hieró I · Veure més »
Hieró II
Tomba d'Hieró II a Siracusa Hieró II (Hieron; Ἱέρων) (Siracusa abans del 306 aC- 216 aC) fou tirà de Siracusa, fill d'un siracusà notable de nom Hièrocles que deia ser descendent de Geló I i d'una serventa.
Nou!!: El príncep і Hieró II · Veure més »
Història d'Itàlia
La història d'Itàlia és una de les més importants de tot Europa i de tot el món.
Nou!!: El príncep і Història d'Itàlia · Veure més »
Hugonot
Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.
Nou!!: El príncep і Hugonot · Veure més »
Idealisme
L'idealisme en filosofia és la teoria de la realitat i del coneixement que atribueix un paper clau a la ment en l'estructura del món percebut.
Nou!!: El príncep і Idealisme · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: El príncep і Imperi Romà · Veure més »
Index Librorum Prohibitorum
LIndex Librorum Prohibitorum era una llista negra de llibres prohibits per l'Església catòlica pel seu contingut, considerat herètic, immoral o incitador a la desviació.
Nou!!: El príncep і Index Librorum Prohibitorum · Veure més »
Innocent Gentillet
Innocent Gentillet, nascut l'any 1532 o 1535 a Viena del Delfinat i mort el 23 de juny de 1588 a Ginebra, és un home de lletres, hugonot, advocat i jurisconsult francès.
Nou!!: El príncep і Innocent Gentillet · Veure més »
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Nou!!: El príncep і Inquisició · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: El príncep і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: El príncep і Itàlia · Veure més »
Jean-Jacques Rousseau
fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.
Nou!!: El príncep і Jean-Jacques Rousseau · Veure més »
Joan Baptista Cardona
Joan Baptista Cardona (València, 1511 — València, 30 de desembre de 1589) fou un erudit humanista i bisbe de Vic i Tortosa.
Nou!!: El príncep і Joan Baptista Cardona · Veure més »
Johann Gottlieb Fichte
Johann Gottlieb Fichte (AFI: ˈjoːhan ˈɡɔtliːp ˈfɪçtə) (Rammenau, 19 de maig de 1762 - Berlín, 27 de gener de 1814) fou un filòsof alemany de gran importància en la història del pensament occidental.
Nou!!: El príncep і Johann Gottlieb Fichte · Veure més »
Jordi Moners i Sinyol
Jordi Moners i Sinyol (El Prat de Llobregat, 14 de juny de 1933 - Llinars del Vallès, 5 de desembre de 2019) fou un polític, filòleg i traductor i editor català, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i un dels intel·lectuals orgànics de referència de l'independentisme d'esquerres. Estudià Filologia Romànica a Alemanya, on va viure entre 1959 i 1971, i al llarg de la seva vida traduí al català Nicolau Maquiavel, Karl Marx, Bertold Brecht i Antonio Gramsci, entre d'altres.
Nou!!: El príncep і Jordi Moners i Sinyol · Veure més »
Josep Maria Boix i Selva
Josep Maria Boix i Selva (Barcelona, 2 d'octubre de 1914 — Girona, 20 de gener de 1996) fou un poeta, traductor, professor i editor.
Nou!!: El príncep і Josep Maria Boix i Selva · Veure més »
Josep Maria Calsamiglia i Vives
Josep Maria Calsamiglia i Vives (Barcelona, 18 de maig de 1913 - Arenys de Mar, 23 de juliol de 1982) va ser un filòsof i editor català.
Nou!!: El príncep і Josep Maria Calsamiglia i Vives · Veure més »
Josep Pin i Soler
Josep Pin i Soler (Tarragona, 11 de maig de 1842 - Barcelona, 31 de gener de 1927) fou un prosista, traductor i dramaturg del moviment realista.
Nou!!: El príncep і Josep Pin i Soler · Veure més »
Josep Ramoneda i Molins
Josep Ramoneda i Molins (Cervera, Segarra, 1949) és un periodista, filòsof i escriptor en català i castellà.
Nou!!: El príncep і Josep Ramoneda i Molins · Veure més »
Juli II
Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.
Nou!!: El príncep і Juli II · Veure més »
L'Art de la Guerra
Exemplar xinès en bambú de ''L'art de la guerra'' de Sunzi L'Art de la guerra o Els tretze capítols (literalment: "Estratègia militar del Mestre Sun") és un llibre xinès clàssic que tracta sobre tàctiques i estratègies militars.
Nou!!: El príncep і L'Art de la Guerra · Veure més »
La Mandràgora
Coberta de l'obra de 1524. La Mandràgora (italià: La Mandragola) és una peça teatral satírica de l'escriptor renaixentista Nicolau Maquiavel (Niccolò Macchiavelli).
Nou!!: El príncep і La Mandràgora · Veure més »
La República (Plató)
La República és un tractat de política escrit pel filòsof Plató.
Nou!!: El príncep і La República (Plató) · Veure més »
Llista d'emperadors romans
Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.
Nou!!: El príncep і Llista d'emperadors romans · Veure més »
Lliure albir
El lliure albir és la hipotètica capacitat dels agents racionals de poder exercir control sobre les seves accions.
Nou!!: El príncep і Lliure albir · Veure més »
Llorenç el Magnífic
Lorenzo de Mèdici, jove (Benozzo Gozzoli, Cappella dei Magi) Llorenç el Magnífic, també conegut com a Lorenzo di Medici o Lorenzo il Magnifico en llengua italiana (Florència, República de Florència, 1 de gener de 1449 - Careggi, 8 d'abril del 1492) fou un estadista italià, banquer, governant de facto de la República de Florència i el mecenes més poderós i entusiasta de la cultura renaixentista a Itàlia, i va esdevenir Senyor de Florència entre 1469 i 1492.
Nou!!: El príncep і Llorenç el Magnífic · Veure més »
Llorenç II de Mèdici
Llorenç de Mèdici, també anomenat Llorenç de Pere de Mèdici (Florència, República de Florència 1492 - Careggi 1519), fou un membre de la casa dels Mèdici que va esdevenir senyor de Florència entre 1516 i 1519, duc d'Urbino en els mateixos anys.
Nou!!: El príncep і Llorenç II de Mèdici · Veure més »
Lluís XI de França
Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.
Nou!!: El príncep і Lluís XI de França · Veure més »
Lluís XII de França
Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).
Nou!!: El príncep і Lluís XII de França · Veure més »
Locres Epizefiris
Locres Epizefiris (Locri) va ser una ciutat de la costa sud-est del Bruci, no lluny de l'extrem sud, a la Magna Grècia.
Nou!!: El príncep і Locres Epizefiris · Veure més »
Louis Althusser
Louis Althusser (Birmandreis, Algèria 19 d'octubre, 1918 - París, 23 d'octubre, 1990) fou un filòsof marxista, un dels més importants del segle XX en llengua francesa.
Nou!!: El príncep і Louis Althusser · Veure més »
Lucca
Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.
Nou!!: El príncep і Lucca · Veure més »
Marc Antoni Aldana
''Primera parte de la Carolea'' (1560), fol. 150r. fou un militar, poeta i humanista català.
Nou!!: El príncep і Marc Antoni Aldana · Veure més »
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Nou!!: El príncep і Marc Aureli · Veure més »
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Nou!!: El príncep і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Mèdici
Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.
Nou!!: El príncep і Mèdici · Veure més »
Mercenari
Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.
Nou!!: El príncep і Mercenari · Veure més »
Michel de Montaigne
Michel Eyquem de Montaigne (castell de Montaigne, Perigord, 28 de febrer del 1533 - 13 de setembre del 1592) va ser un pensador i magistrat francès del Renaixement.
Nou!!: El príncep і Michel de Montaigne · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: El príncep і Milà · Veure més »
Moisès
Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.
Nou!!: El príncep і Moisès · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: El príncep і Monarquia · Veure més »
Montesquieu
Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu Charles Louis de Secondat, baró de la Brèda i de Montesquiu (conegut internacionalment sota el nom afrancesat de Montesquieu) (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.
Nou!!: El príncep і Montesquieu · Veure més »
Moral
''Moral compass'', 2015 La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions.
Nou!!: El príncep і Moral · Veure més »
Museu d'Història de l'Art de Viena
El Museu d'Història de l'Art de Viena, oficialment i en alemany Kunsthistorisches Museum, és un museu situat a l'avinguda Ringstraße de Viena.
Nou!!: El príncep і Museu d'Història de l'Art de Viena · Veure més »
Naturalisme
El naturalisme va ser un moviment nascut al voltant de 1880 en la literatura i en menor mesura a les altres arts a França.
Nou!!: El príncep і Naturalisme · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: El príncep і Nàpols · Veure més »
Nicolau Maquiavel
Nicolau Maquiavel o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469 - ibíd., 21 de juny de 1527), de nom complet Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.
Nou!!: El príncep і Nicolau Maquiavel · Veure més »
Numància (Hispània)
Numància (en llatí Numantia) fou una ciutat d'Hispània capital dels arevacs (Plini la situa al país dels pelèndons, però tots els altres autors la situen al dels arevacs, un poble de la Tarraconense).
Nou!!: El príncep і Numància (Hispània) · Veure més »
Odi
L'odi és un sentiment de profunda antipatia, disgust, aversió, enemistat o repulsió cap a una persona, cosa o fenomen, així com el desig d'evitar, limitar o destruir el seu objecte.
Nou!!: El príncep і Odi · Veure més »
Orsini
El Papa Benet XIII, Pietro Orsini Els Orsini foren una poderosa família aristocràtica de la Roma medieval i renaixentista.
Nou!!: El príncep і Orsini · Veure més »
Palais Bourbon
El '''Palais Bourbon''' vist de l'altra riba del Sena i el Pont de la Concorde. El Palais-Bourbon és l'edifici on hi ha l'Assemblea Nacional Francesa, a la riba esquerra del Sena, al costat del Pont de la Concorde i de la Place de la Concorde.
Nou!!: El príncep і Palais Bourbon · Veure més »
Pèrtinax
Publi Helvi Pèrtinax (1 d'agost de l'any 126 - 28 de març de l'any 193) va ser proclamat emperador el matí següent a la mort de Còmmode, el 31 de desembre de l'any 192.
Nou!!: El príncep і Pèrtinax · Veure més »
Pere Coromines i Montanya
Pere Coromines i Montanya (Barcelona, 6 de maig de 1870 - Buenos Aires, 30 de novembre de 1939) fou un escriptor, polític i economista català, marit de la pedagoga Celestina Vigneaux i Cibils i pare del filòleg Joan Coromines i Vigneaux, del matemàtic Ernest Coromines i Vigneaux, de la psicòloga Júlia Coromines i Vigneaux i de cinc fills més.
Nou!!: El príncep і Pere Coromines i Montanya · Veure més »
Pere Lluís i Font
Pere Lluís Font (Pujalt, Pallars Sobirà, 1934) és un filòsof i teòleg català, professor universitari d'Història de la filosofia moderna i de Filosofia de la religió.
Nou!!: El príncep і Pere Lluís i Font · Veure més »
Philip Pettit
Philip Noel Pettit (Ballygar, Irlanda, 1945) és un filòsof polític irlandès.
Nou!!: El príncep і Philip Pettit · Veure més »
Piero Vettori
Piero Vettori (Florència, Toscana, 3 juliol de 1499 - 19 desembre de 1585), anomenat Petrus Victorius en llatí, és un filòleg i humanista italià, filòsof moral i notable editor dels autors clàssics antics.
Nou!!: El príncep і Piero Vettori · Veure més »
Pinturicchio
Detall de ''La Resurrecció'', amb el retrat del papa Alexandre VI, a la Biblioteca Vaticana. Bernardino di Betto, dit Pintoricchio o Pinturicchio (Perusa, 1454 – 1513) va ser un pintor italià del Renaixement.
Nou!!: El príncep і Pinturicchio · Veure més »
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Nou!!: El príncep і Pisa · Veure més »
Pistoia
Pistoia és una ciutat d'Itàlia a la regió de Toscana, província de Pistoia, amb prop de cent mil habitants.
Nou!!: El príncep і Pistoia · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: El príncep і Plató · Veure més »
Plebiscit
El plebiscit (Plebiscitum) a l'antiga Roma era una votació assembleària dels plebeus.
Nou!!: El príncep і Plebiscit · Veure més »
Poder polític
El poder polític és una conseqüència lògica de l'exercici de les funcions per part de les persones que ocupen un càrrec representatiu dins d'un sistema de govern en un país.
Nou!!: El príncep і Poder polític · Veure més »
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Nou!!: El príncep і Política · Veure més »
Política (Aristòtil)
Política,(grec Πολιτικά) és una obra de filosofia política d'Aristòtil.
Nou!!: El príncep і Política (Aristòtil) · Veure més »
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.
Nou!!: El príncep і Primera Guerra Púnica · Veure més »
Principat
Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.
Nou!!: El príncep і Principat · Veure més »
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Nou!!: El príncep і Publi Corneli Escipió Africà Major · Veure més »
Quattrocento
'''''Verge i nen''''', obra de Domenico Veneziano (Gran ducat de Florència) El Quattrocento, paraula italiana que significa 'quatre-cents', és un dels períodes del panorama artístic europeu.
Nou!!: El príncep і Quattrocento · Veure més »
Quiró
Quiró (en grec antic Χείρων Khíron, 'l'inferior' dels fills de Cronos) va ser el més savi i just de tots els centaures de la mitologia grega.
Nou!!: El príncep і Quiró · Veure més »
Raó d'estat
La raó d'Estat és una expressió que significa assumir i actuar d'acord amb els interessos propis de l'Estat (per exemple, de la seva pervivència o enfortiment).
Nou!!: El príncep і Raó d'estat · Veure més »
Raffaello Sanzio
Raffaello Sanzio, Rafael d'Urbino, o simplement Rafael,Entre les variants del seu nom, hi ha, a més «Raffaello Santi», «Raffaello da Urbino» o «Rafael Sanzio da Urbino».
Nou!!: El príncep і Raffaello Sanzio · Veure més »
Ròmul i Rem
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.
Nou!!: El príncep і Ròmul i Rem · Veure més »
Realisme
''Bonjour, Monsieur Courbet'' (1854), pintura realista de l'artista francès Gustave Courbet El realisme tant pot ser una actitud estilística o de teoria de l'art que identifica art i realitat, com pot designar un corrent artístic del que abasta tant en escultura i en pintura com en la literatura.
Nou!!: El príncep і Realisme · Veure més »
Regne de Prússia
El Regne de Prússia (en alemany: Königreich Preußen) va ser un regne alemany que va existir des de 1701 fins al 1918.
Nou!!: El príncep і Regne de Prússia · Veure més »
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Nou!!: El príncep і Religió · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: El príncep і Renaixement · Veure més »
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Nou!!: El príncep і René Descartes · Veure més »
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Nou!!: El príncep і República · Veure més »
República de Florència
La República de Florència (en italià: Repubblica fiorentina) fou un estat que va existir a la península Itàlica als territoris centrats a la ciutat de Florència entre 1197 i 1532 (baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna).
Nou!!: El príncep і República de Florència · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: El príncep і Roma · Veure més »
Romanya
Mapa de la Romanya amb els municipis que la componen La Romanya (Romagna en italià, Rumâgna en idioma romanyol) és una regió històrica de la Itàlia central que actualment forma part de la regió d'Emília-Romanya.
Nou!!: El príncep і Romanya · Veure més »
Salvador Espriu i Castelló
Placa en homenatge a '''Salvador Espriu''' a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, amb un retrat del poeta, obra de Josep Maria Subirachs fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes.
Nou!!: El príncep і Salvador Espriu i Castelló · Veure més »
Sanguina
Dibuix a la sanguina La sanguina és una tècnica pictòrica basada en una varietat d'òxid de ferro anomenada hematites, que es presenta en forma de pols, barra o placa.
Nou!!: El príncep і Sanguina · Veure més »
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Nou!!: El príncep і Septimi Sever · Veure més »
Setge
Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.
Nou!!: El príncep і Setge · Veure més »
Sforza
Muzio Attendolo, fundador de la dinastia. Els Sforza, també coneguts amb el nom de Dinastia Sforza o Casa de Sforza, fou una família noble italiana del Renaixement que foren titulars del Ducat de Milà entre 1450 i 1535.
Nou!!: El príncep і Sforza · Veure més »
Siena
Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.
Nou!!: El príncep і Siena · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: El príncep і Suïssa · Veure més »
Taxonomia
La taxonomia (del grec antic τάξις, taxis, que significa 'ordenament', i -νομία, -nomia, que significa 'mètode') és la ciència que tracta de la classificació, la nomenclatura i la identificació (circumscripció) dels organismes en grups basant-se en els seus trets comuns.
Nou!!: El príncep і Taxonomia · Veure més »
Tàctica militar
Gravat que representa el segon atac en la batalla de Dreux, a les Guerres de religió a França. Tàctica Militar (grec: Taktik) és el conjunt dels mètodes d'atac i defensa contra un enemic en la batalla.
Nou!!: El príncep і Tàctica militar · Veure més »
Tebes (Grècia)
Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.
Nou!!: El príncep і Tebes (Grècia) · Veure més »
Teseu
Teseu enfrontant-se a la truja de Cromió. Terracota del 360 aC trobada a l'illa de Melos. Teseu (en grec: Θησεύς, Thesseus) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra.
Nou!!: El príncep і Teseu · Veure més »
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Nou!!: El príncep і Toscana · Veure més »
Tribut
Els tributs són ingressos de dret públic que consisteixen en prestacions pecuniàries obligatòries, imposades unilateralment per l'estat, exigides per una administració pública com a conseqüència de la realització del fet imposable a què la llei vinculi al ciutadà en el deure de contribuir.
Nou!!: El príncep і Tribut · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: El príncep і Turquia · Veure més »
Ugo Foscolo
Niccolò Ugo Foscolo (illa de Zacint, al jònic que aleshores pertanyia a la República de Venècia i ara pertany a Grècia, 6 de febrer de 1778 - Londres, 1827), poeta i patriota italià.
Nou!!: El príncep і Ugo Foscolo · Veure més »
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Nou!!: El príncep і Unificació italiana · Veure més »
Urbino
Urbino és una ciutat de les Marques, a Itàlia, província de Pesaro i Urbino, amb uns 20.000 habitants.
Nou!!: El príncep і Urbino · Veure més »
Utopia
l'obra homònima (1516) Utopia (del grec οὐ, «no» i τόπος, «indret», literalment: «enlloc») és un neologisme inventat per Thomas More al per a descriure una illa imaginària que acull una societat perfecta en tots els sentits.
Nou!!: El príncep і Utopia · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: El príncep і Venècia · Veure més »
Vicenç Mut i Armengol
Vicenç Mut i Armengol (Palma, 1614 - 1687), va ser astrònom, historiador, enginyer i militar.
Nou!!: El príncep і Vicenç Mut i Armengol · Veure més »
Vici
Un vici és una qualitat moral negativa, oposada a la virtut.
Nou!!: El príncep і Vici · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: El príncep і Viena · Veure més »
Virtut
Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió).
Nou!!: El príncep і Virtut · Veure més »
Visconti
Milà. Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana.
Nou!!: El príncep і Visconti · Veure més »
Voltaire
François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 - 30 de maig del 1778), dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès de la Il·lustració.
Nou!!: El príncep і Voltaire · Veure més »
1469
(Brescia.
Nou!!: El príncep і 1469 · Veure més »
1513
;Països Catalans.
Nou!!: El príncep і 1513 · Veure més »
1527
Saqueig de Roma del 1527.
Nou!!: El príncep і 1527 · Veure més »
