Taula de continguts
78 les relacions: Abbas Mirza, Aixot II Erkath, Aixot l'Sparapet, Alatagh i Awnik (1394), Almelo, Anastàs Mikoian, Aragats, Arc (arquitectura), Armènia russa, Arquitectura armènia, Arquitectura romana d'Orient, Arquitectura romànica, Artavasdes de Pàrtia, Artaxata, Astarak, Avetís Aharonian, Ayrarat, Bagaran, Basili II Bulgaròctonos, Batalla de Bakú, Catedral d'Edjmiatsín, Cenèpolis, Dvin, Erevan, Església Apostòlica Armènia, Església de Santa Gaianè, Expedició alemanya al Caucas, Gregori l'Il·luminador, Guerra russo-persa (1804-1813), Història d'Armènia, Imperi Part, Ivan Paskévitx, Joan-Sembat d'Ani, Khosrov II d'Armènia, Khosrov III d'Armènia, Komitas, Kozan, Llança Sagrada, Llàtzer de Pharpi, Llista de ciutats d'Armènia, Llista de patriarques d'Armènia, Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa, Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania, Mamikonian, Martakert, Mesrob d'Armènia, Mkhargrdzéli, Monestir de Geghard, Najran, Nakharar, ... Ampliar l'índex (28 més) »
Abbas Mirza
fou príncep de la dinastia qajar de Pèrsia.
Veure Edjmiatsín і Abbas Mirza
Aixot II Erkath
Aixot II Erkath (Aixot II el Ferro) fou rei d'Armènia des 914 al 928 o 929.
Veure Edjmiatsín і Aixot II Erkath
Aixot l'Sparapet
Aixot l'Sparapet (mort l'any 936) va ser un membre de la família dels Bagràtides, que va ser breument rei d'Armènia en el regnat del seu cosí Aixot II Erkath (914 a 928), en competició amb ell entre els anys 920 o 921-923, però conservant el títol fins a la seva mort.
Veure Edjmiatsín і Aixot l'Sparapet
Alatagh i Awnik (1394)
Alatagh i Awnik són dos manuscrits escrits en caràcters caldeus que es van crear a l'any 1394.
Veure Edjmiatsín і Alatagh i Awnik (1394)
Almelo
Almelo és un municipi de la província d'Overijssel, al centre-est dels Països Baixos.
Veure Edjmiatsín і Almelo
Anastàs Mikoian
Anastàs Ivànovitx Mikoian (25 de novembre de 1895 – 21 d'octubre de 1978) va ser un vell bolxevic armeni i un estadista soviètic durant els mandats de Vladímir Lenin, Ióssif Stalin, Nikita Khrusxov i Leonid Bréjnev.
Veure Edjmiatsín і Anastàs Mikoian
Aragats
LAragats (en armeni Արագած), també anomenat Mont Aragats (Արագած լեռ) és un volcà extint d'Armènia, el punt més alt del país, amb 4.095 metres.
Veure Edjmiatsín і Aragats
Arc (arquitectura)
Arc de mig punt d'una església de l'Empordà Arcs parabòlics a la Pedrera, obra característica de Gaudí Un arc és un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esforços de flexió ni tracció.
Veure Edjmiatsín і Arc (arquitectura)
Armènia russa
L Armènia russa (en armeni: Ռուսական Հայաստան) és el període de la història d'Armènia en què aquest territori va estar sota el domini rus.
Veure Edjmiatsín і Armènia russa
Arquitectura armènia
Església del monestir de Geghard, Armènia, 1215 Larquitectura armènia és un estil arquitectònic desenvolupat pels habitants de l'Altiplà d'Armènia i és la que utilitzen principalment els armenis.
Veure Edjmiatsín і Arquitectura armènia
Arquitectura romana d'Orient
citació.
Veure Edjmiatsín і Arquitectura romana d'Orient
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Veure Edjmiatsín і Arquitectura romànica
Artavasdes de Pàrtia
Artavades fou rei de Pàrtia proclamat el 226 i va resistir als perses un temps probablement inferior a cinc anys.
Veure Edjmiatsín і Artavasdes de Pàrtia
Artaxata
Artaxata (en armeni: Արտաշատ, transcripció Artashat o Artašat; també apareix esmentada com a Artaxiasata), fou una ciutat de les planes de la vora de l'Araxes, a la vall del Mont Ararat, que fou fundada pel rei Artaxes I d'Armènia després del 188 aC, probablement el 176 aC, i que va esdevenir capital de l'Armènia Sofene.
Veure Edjmiatsín і Artaxata
Astarak
Astarak o Ashtarak és una vila del districte armeni d'Abaran a uns 10 km al nord-oest d'Erevan on el 29 d'agost de 1827 els perses van derrotar els russos durant la Segona Guerra Russopersa.
Veure Edjmiatsín і Astarak
Avetís Aharonian
Avetís Aharonian (en armeni: Ավետիս Ահարոնյան) (1866 - 20 de març de 1948) fou un polític, escriptor i revolucionari armeni, part important del moviment nacional armeni.
Veure Edjmiatsín і Avetís Aharonian
Ayrarat
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Al mapa es veu l'Ararat al centre. Ayrarat (en armeni Այրարատ) va ser una regió o província de l'antiga Armènia formada per territoris que es trobaven al nord i sud del riu Araxes, i al nord-est tocava al llac Sevan.
Veure Edjmiatsín і Ayrarat
Bagaran
Bagaran —Բագարան en armeni — era una ciutat en l'antiga Armènia fundada durant el regnat de la dinastia Oróntida a la confluència entre el riu Akhurian i el riu Araxes.
Veure Edjmiatsín і Bagaran
Basili II Bulgaròctonos
Basili IIEls romans d'Orient no distingien els emperadors que es deien igual amb ordinals, sinó mitjançant sobrenoms o patronímics.
Veure Edjmiatsín і Basili II Bulgaròctonos
Batalla de Bakú
La Batalla de Bakú (en àzeri, Bakı döyüşü; en rus, Битва за Баку; en turc, Bakü Muharebesi), lliurada entre el juny fins al setembre de 1918, va ser un enfrontament entre les forces de coalició otomana-àzeri liderades per Nuri Paşa i les forces soviètiques bolxevics (Daixnak de Bakú), més tard succeïdes per les forces britàniques-daixnaks-russos blancs liderades per Lionel Dunsterville.
Veure Edjmiatsín і Batalla de Bakú
Catedral d'Edjmiatsín
La catedral d'EdjmiatsínConeguda ocasionalment com a catedral de la Santa Edjmiatsín, la Santa Edjmiatsín (Սուրբ Էջմիածին, Surb Edjmiatsín) o, simplement, Edjmiatsín.
Veure Edjmiatsín і Catedral d'Edjmiatsín
Cenèpolis
Cenèpolis (Caenepolis) és un topònim grec que significa 'ciutat nova'.
Veure Edjmiatsín і Cenèpolis
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Veure Edjmiatsín і Dvin
Erevan
Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.
Veure Edjmiatsín і Erevan
Església Apostòlica Armènia
LEsglésia Apostòlica Armènia (Hay Aṙak’elakan Ekeġec’i), també anomenada Església Gregoriana Apostòlica Armènia, és una de les Esglésies ortodoxes orientals, i una de les comunitats cristianes més antigues de la història.
Veure Edjmiatsín і Església Apostòlica Armènia
Església de Santa Gaianè
L'església del monestir de Santa Gaianè està situada a la ciutat d'Etxmiadzín (Armènia), al sud de la catedral i prop d'aquesta.
Veure Edjmiatsín і Església de Santa Gaianè
Expedició alemanya al Caucas
L'expedició alemanya al Caucas va ser una expedició militar enviada el 8 de juny de 1918 per l'Imperi Alemany a la Rússia Transcaucàsia durant la Campanya del Caucas de la Primera Guerra Mundial.
Veure Edjmiatsín і Expedició alemanya al Caucas
Gregori l'Il·luminador
Gregori l'Il·luminador - en armeni Գրիգոր Լուսաւորիչ, Grigor Lusavorich, en grec Γρηγόριος Φωστήρ/Φωτιστής - (257-325), va ser el primer patriarca d'Armènia (298-325).
Veure Edjmiatsín і Gregori l'Il·luminador
Guerra russo-persa (1804-1813)
La Guerra russo-persa de 1804-1813, una de les moltes guerres entre l'Imperi persa i la Rússia Imperial, va començar, de la mateixa manera que molts altres conflictes, com una disputa territorial.
Veure Edjmiatsín і Guerra russo-persa (1804-1813)
Història d'Armènia
Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.
Veure Edjmiatsín і Història d'Armènia
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Veure Edjmiatsín і Imperi Part
Ivan Paskévitx
Ivan Fiódorovitx Paskévitx (Ива́н Фёдорович Паске́вич, - sereníssima altesa príncep de Varsòvia, comte Ivan Fiódorovitx Paskévitx-Erivanski, светлейший князь Варшавский, граф Иван Фёдорович Паскевич-Эриванский,Denominació segons fonts oficials, vegeu -) fou un militar rus, estadista i diplomàtic.
Veure Edjmiatsín і Ivan Paskévitx
Joan-Sembat d'Ani
Joan-Sembat o Hovhannes-Smbat III (en armeni Հովհաննես-Սմբատ Գ) va ser rei d'Armènia a Ani de l'any 1020 al 1040 o 1041.
Veure Edjmiatsín і Joan-Sembat d'Ani
Khosrov II d'Armènia
Khosrov II (en armeni Խոսրով Բ) en llatí Cosroes II va ser rei d'Armènia des de l'any 252 fins que va morir l'any 258.
Veure Edjmiatsín і Khosrov II d'Armènia
Khosrov III d'Armènia
Khosrov III el Petit (en armeni Խոսրով Գ Կոտակ Khosrov III Kotak, Kotak significa 'petit') va ser rei d'Armènia de l'any 330 al 339.
Veure Edjmiatsín і Khosrov III d'Armènia
Komitas
Soghomon Soghomonian (26 de setembre de 1869 - 22 d'octubre de 1935), més conegut com a Komitas (en armeni: Կոմիտաս) o Komitas Vardapet (Կոմիտաս Վարդապետ), va ser un sacerdot, musicòleg, compositor, arranjador, cantant i director de coral armeni considerat com el fundador de l'escola nacional de música armènia.
Veure Edjmiatsín і Komitas
Kozan
Kozan (antigament en armeni: Սիս, Sis; antic grec: Σισιον, Sission) és una ciutat de Turquia, capital del districte del mateix nom a la província d'Adana, a 68 km al nord de la ciutat d'Adana, a la part nord de la plana de Çukurova; la ciutat està creuada per riu Kilgen afluent del Ceyhan (antic Jibun o Pyramus).
Veure Edjmiatsín і Kozan
Llança Sagrada
Jesús és travessat en un costat per la llança d'un soldat romà. Fra Angelico Florència. La Llança Sagrada o Llança del Destí o Llança de Crist és, segons la tradició cristiana, el nom que rep la llança amb la qual un soldat romà travessà el cos de Jesús quan era a la creu.
Veure Edjmiatsín і Llança Sagrada
Llàtzer de Pharpi
Llàtzer de Pharpi (Lazarus de Pharpi o de Parpetsi, en armeni Łazar Pʿarpec̣i/Ղազար Փարպեցի) (circa 442 - inicis del) va ser un religiós i historiador armeni molt lligat a la famíla dels Mamikonian.
Veure Edjmiatsín і Llàtzer de Pharpi
Llista de ciutats d'Armènia
Armènia inclou 915 comunitats, del qual 49 són considerades ciutats i 866 són considerades pobles.
Veure Edjmiatsín і Llista de ciutats d'Armènia
Llista de patriarques d'Armènia
Llista de Patriarques d'Armènia.
Veure Edjmiatsín і Llista de patriarques d'Armènia
Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa
Tot seguit es presenta una llista dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al continent europeu. Aquesta llista s'organitza classificant els béns culturals i naturals per estats (vegeu també la llista específica del Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans).
Veure Edjmiatsín і Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa
Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania
La llista del Patrimoni de la Humanitat a l'Àsia i Oceania és un índex dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a l'Àsia i Oceania organitzats per estats i territoris.
Veure Edjmiatsín і Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania
Mamikonian
Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c.
Veure Edjmiatsín і Mamikonian
Martakert
Martakert (Martakert, també escrit com a Mardakert) o Aghdara (també escrit com a Agdere o Aqdara) és una ciutat d'uns 4.600 habitats de la República de Artsakh, un estat amb reconeixement internacional limitat establert en l'anterior territori autònom de Nagorno-Karabakh de la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan.
Veure Edjmiatsín і Martakert
Mesrob d'Armènia
Mesrob Maixtots, en armeni Մեսրոպ Մաշտոց (Hatsik, Armènia, 361 - Edjmiatsín, 17 de febrer de 440) fou un monjo i teòleg armeni, creador de l'alfabet armeni, que va ser un pas fonamental per enfortir la identitat nacional armenia.
Veure Edjmiatsín і Mesrob d'Armènia
Mkhargrdzéli
LArmènia Zacàrida o Armènia Zakarian (armeni Զաքարյան Հայաստան) fou el nom donat a l'estat constituït pels territoris armenis infeudats per la reina georgiana Tamar a la família dels Zacàrides (Mkhargrdzéli-Zachariades segons els noms georgià i armeni, მხარგრძელი, Mkhargrdzeli i Երկայնաբազուկ, Yerkaynbazook, que signifie «del braç llarg»), el 1201.
Veure Edjmiatsín і Mkhargrdzéli
Monestir de Geghard
El monestir de Geghard està situat a la província armènia de Kotaiq, al nord-est de Garni, i a uns 34 km d'Erevan, la capital.
Veure Edjmiatsín і Monestir de Geghard
Najran
Najran o Nadjran és una ciutat històricament iemenita del sud-oest de l'Aràbia Saudita prop de la frontera amb el Iemen i capital de la província de Najran.
Veure Edjmiatsín і Najran
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Veure Edjmiatsín і Nakharar
Osakan
Osakan (o Olakan o Oshakan) és una ciutat d'Armènia a uns 15 km a l'oest d'Erevan i uns 10 km al nord de Valarshapat.
Veure Edjmiatsín і Osakan
Pacoros d'Armènia
Pacoros o Pakoros, Pocoros o Bakur, (en armeni Բակուր, en grec antic Πάκορος) va ser rei d'Armènia de l'any 161 al 163.
Veure Edjmiatsín і Pacoros d'Armènia
Pap d'Armènia
Pap o també Papas (en armeni Պապ) va ser rei d'Armènia des de l'any 370 al 374.
Veure Edjmiatsín і Pap d'Armènia
Parsayenpet d'Armènia
Parsayenpet fou marzban d'Armènia del 613 al 616.
Veure Edjmiatsín і Parsayenpet d'Armènia
Pèrsida
Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.) fou una regió de l'antiga Pèrsia, a l'Iran, considerada el cor de Pèrsia i el districte que dona nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.
Veure Edjmiatsín і Pèrsida
Phaitakaran
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Phaitakaran és a l'est. Phaitakaran fou una província i ciutat de la costa de la mar Càspia, poblada pels aghuans i dominada després pels armenis.
Veure Edjmiatsín і Phaitakaran
Província d'Armavir
Armavir és una província, un districte i una ciutat d'Armènia.
Veure Edjmiatsín і Província d'Armavir
República Democràtica d'Armènia
La República Democràtica d'Armènia (1918-1920) fou el primer estat modern establert a l'actual Armènia.
Veure Edjmiatsín і República Democràtica d'Armènia
Sebeos
Sebeos (armeni Սեբեոս) va ser un bisbe armeni i historiador.
Veure Edjmiatsín і Sebeos
Sembat I el Màrtir
Sembat I el Màrtir va ser rei d'Armènia de l'any 890 al 914.
Veure Edjmiatsín і Sembat I el Màrtir
Sevan
Sevan (en armeni: Սեվան (fins a 1935), en rus: Еленовка, Elenovka o Yelenovka) és una ciutat, comunitat urbana i una popular destinació turística d'Armènia, situada a la província Gegharkunik, a la costa nord del llac Sevan.
Veure Edjmiatsín і Sevan
Sohemus d'Armènia
Sohemos o Sohemus d'Armènia fou rei d'Armènia vers el 140 o 144 i fins a una data propera al 161 i altre cop del 163 fions a una data entre 185 i 197.
Veure Edjmiatsín і Sohemus d'Armènia
Tahartan
Amir Tahartan o Taherten (+ 1403/1404) fou un general (amir) turcman fundador de l'emirat d'Erzincan el 1379.
Veure Edjmiatsín і Tahartan
Taiq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'Imperi Romà i després romà d'Orient.
Veure Edjmiatsín і Taiq
Tir amb arc als Jocs Europeus de 2015
Les proves de Tir amb arc als Jocs Europeus de 2015 es disputaran del 17 al 22 de juny al Tofih Bahramov Stadium.
Veure Edjmiatsín і Tir amb arc als Jocs Europeus de 2015
Tiridates II
Tiridates II fou rei d'Armènia des del 216 fins almenys el 238, potser fins al 252.
Veure Edjmiatsín і Tiridates II
Tiridates III d'Armènia
Tiridates III (en armeni Տրդատ Գ) que va viure probablement entre l'any 250 i el 330.
Veure Edjmiatsín і Tiridates III d'Armènia
Tiridates IV d'Armènia
Tiridates IV (en armeni Տրդատ Դ) Hèli o el Gran (Trdat el Gran.
Veure Edjmiatsín і Tiridates IV d'Armènia
Tomàs de Metsop
Tomas de Metsob (armeni: Թովմա Մեծոփեցի, Tovmà Metsopetxí) (1378–1446) fou un clergue i historiador armeni que va deixar un relat de les invasions de Tamerlà al Caucas (1386–1403).
Veure Edjmiatsín і Tomàs de Metsop
Tractat de Batum
El Tractat de Batum fou un acord entre la República Democràtica d'Armènia i l'Imperi Otomà, firmat a Batum el 4 de juny de 1918 durant l'inici de la partició de l'Imperi Otomà.
Veure Edjmiatsín і Tractat de Batum
Tucídides (militar)
Tucídides (en llatí Thucydides, en grec antic va ser un militar romà que va viure al. L'any 162 el governador de Capadòcia Sedaci Severià va envair Armènia, però va ser derrotat a Elegeia i es va suïcidar. Sembla que el va succeir Luci Marci Ver.
Veure Edjmiatsín і Tucídides (militar)
Txerkassi
Txerkassi (Черка́си, pronunciació AFI t͡ʃerˈkɑsɪ) és una ciutat al centre d'Ucraïna.
Veure Edjmiatsín і Txerkassi
Vatshé Mamikonian
Vatshé o Vatshe Mamikonian (armeni Վաչե Մամիկոնյան) fou sparapet d'Armènia en temps del rei Khosrov II d'Armènia (s. IV).
Veure Edjmiatsín і Vatshé Mamikonian
Vologès I d'Armènia
Vologès I d'Armènia (llatí Vologeses, armeni Valarsh, persa part Valagash) fou un rei arsàcida d' Armènia que va regnar de vers el 116 a aproximadament el 138.
Veure Edjmiatsín і Vologès I d'Armènia
Vologès IV de Pàrtia
Vologès IV fou rei de Pàrtia del 147 al 191, fill de Mitridates V de Pàrtia, que havia lluitat contra el monarca part governant Vologès III de Pàrtia.
Veure Edjmiatsín і Vologès IV de Pàrtia
Vologès V de Pàrtia
Vologès V fou rei de Pàrtia del 191 al 208.
Veure Edjmiatsín і Vologès V de Pàrtia
Vram-Shapuh d'Armènia
Vram-Shapuh (en armeni Վռամշապուհ) va ser rei d'Armènia de l'any 392 al 414.
Veure Edjmiatsín і Vram-Shapuh d'Armènia
Zvartnotx
La catedral de Zvartnotx (en armeni, Զվարթնոց, o 'àngels celestials') és una catedral circular en ruïnes del situada al voltant de 15 quilòmetres a l'oest d'Erevan, Armènia, al límit de la ciutat d'Edjmiatsín, a la província armènia d'Armavir.
Veure Edjmiatsín і Zvartnotx
També conegut com Catedral d'Ejmiatsin, Echmiadzin, Ejmiatzin, Etxmiadzín, Kainèpolis, Vagharxapat, Vakharxapat, Valarshapat.