Comunicació

443 les relacions: Aixecament austriacista de Menorca, Alacant, Alcoi, Alt Camp, Alt Penedès, Altea, Alzira, Amèrica, Anglaterra, Anna de la Gran Bretanya, Anoia, António Luís de Sousa, Antoni de Borbó, Antoni de Peguera i d'Aimeric, Antoni de Villarroel i Peláez, Antoni Desvalls i de Vergós, Antoni Fiter i Rossell, Antoni Francesc de Berenguer i de Novell, Aragó, Aragonesos, Arenys de Mar, Armand Jean du Plessis de Richelieu, Arquimbald de Foix, Austriacistes, Auxilium, Àfrica del Nord, Bac de Roda, Bages, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Llobregat, Baix Penedès, Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu, Bandolerisme, Barcelona, Batalla d'Almansa, Batalla d'Almenar, Batalla de l'Hort de les Bombes, Batalla de Monte de Torrero, Batalla de Montjuïc (1705), Batalla de Talamanca, Batalla de Villaviciosa de Tajuña, Batalla del Baluard de Santa Clara, Batalló, Bearn, Benicarló, Berguedà, Bidasoa, Blanes, Botifarra (Mallorca), ..., Botifler, Cadis, Calella, Calonge i Sant Antoni, Canamunt i Canavall, Canet de Mar, Capcir, Capità general de València, Cardona, Carlemany, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Cartagena, Cas dels catalans, Castell de Bellver, Castell de Cardona, Castell de Sant Felip, Castella, Castellà, Castelló de la Plana, Castellbò, Catalunya, Catalunya del Nord, Catalunya Vella, Caterina I de Navarra, Cerdanya, Ceret, Charles Mordaunt, Codi Civil de Catalunya, Combat del Congost, Companyia d'Osona, Comtat de Bigorra, Conca de Barberà, Conferència de Cervera, Conflent, Conquesta austriacista de Menorca, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Consell de Castella, Consell de Cent, Consell General d'Andorra, Consell Sobirà del Rosselló, Conseller en cap de Barcelona, Constitucions catalanes, Corberes, Corona d'Aragó, Coronela, Coronela de Barcelona, Corpus Christi, Corpus de Sang, Corts Catalanes, Corts de Barcelona (1701-1702), Dénia, Decrets de Nova Planta, Departament de les Boques de l'Ebre, Departament de Montserrat, Departament del Segre, Departament del Ter, Departament francès, Deseiximent, Desembarcament de Barcelona, Diego Leonardo Davila, Dietari de la Generalitat, Dinastia Trastàmara, Diputació del General de Catalunya, Domènec Perera, Edat mitjana, Edat moderna, Elda, Elionor I de Navarra, Elx, Empordà, Enric de Navarra, Enric IV de França, Ermengol Amill, Espanya, Exèrcit de Catalunya (1713-1714), Expedició del diputat militar, Expulsió dels moriscos, Felanitx, Felip d'Orleans, Regent de França, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Fenolleda, Ferran el Catòlic, Ferran Soldevila i Zubiburu, Feudalisme, Fortalesa de la Ciutadella, França, François Bidal d'Asfeld, Francesc I de Navarra, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Furs de València, Gandia, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Gastó IV de Foix, Gènova, Generalitat de Catalunya, Germana de Foix, Germans Nebot, Gibraltar, Girona, Giulio Raimondo Mazzarino, Gran i General Consell, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Segadors, Guerra dels Trenta Anys, Guillem d'Areny-Plandolit, Henri de Massue, Hostalric, Illa, Illa dels Faisans, Illes Balears, Imperi Espanyol, Indianes, Inquisició, Inquisició espanyola, Insaculació, Iparralde, Isabel de Foix, Isabel I de Castella, Jaca, James Fitz-James Stuart, Jaume el Barbut, Jaume el Conqueridor, Jaume Ruiz de Castellblanch, Jean Baptiste du Casse, Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, Joan Baptista Basset i Ramos, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan III Albret, Joan Josep d'Àustria, Joan Miquel Saura i Morell, Joan Sala i Ferrer, Joan Vilar i Ferrer, Joana III de Navarra, John Leake, Jordi de Hessen-Darmstadt, Jordi I de la Gran Bretanya, José Carrillo de Albornoz, Josep Agramunt i Llecha, Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, Josep Caixal i Estradé, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Josep Manuel Minyana, Josep Maria Torras i Ribé, Josep Moragues i Mas, Junta de Braços, Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó, La Barceloneta, La deplorable història dels catalans, La Haia, Lisboa, Llívia, Lleida, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis de França, Lloctinent de Catalunya, Llorenç Coll, Llorenç Tomàs i Costa, Lluçanès, Lluís Alexandre de Borbó, Lluís el Pietós, Lluís XIII de França, Lluís XIV de França, Londres, Luis Antonio de Belluga Moncada, Maó, Madrid, Mallorca, Manresa, Manual Digest, Manuel Desvalls i de Vergós, Mar Mediterrània, Marc Antoni Cotoner i Sureda Vivot, Maresme, Martorell, Mataró, Maulets (1705), Mètode Vauban, Múrcia, Melchor Rafael de Macanaz, Menorca, Mitford Crowe, Moianès, Monarca, Monistrol de Calders, Montjuïc (Barcelona), Moriscos, Napoleó Bonaparte, Napoleó III, Narcís Abrés, Narcís Feliu de la Penya i Farell, Navarra, Nàpols, Nova Reforma, Novelda, Octubre, Ordino, Oriola, Osona, País Valencià, Països Catalans, Pacte dels Vigatans, Palafrugell, Palamós, Palma, Panxa-ampla, Parlament, Pau Claris i Casademunt, Pau de Westfàlia, Pau Ignasi de Dalmases i Ros, Pólvora, Pere Joan Barceló i Anguera, Perot Rocaguinarda, Pirineus Orientals, Plana de Vic, Portugal, Principat de Catalunya, Priorat, Província, Províncies Unides, Puigcerdà, Rafael Casanova i Comes, Rafael de Nebot i Font, Regiment de cavalleria Rafael Nebot, Regiment de la Ciutat de Barcelona, Regiment de la Diputació del General de Catalunya, Regiment de Reials Guàrdies Catalanes, Regne d'Aragó, Regne de Mallorca, Regne de València, Reial audiència, Reial Audiència de València (borbònica), Reial Audiència i Cancelleria de Granada, Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid, Reis Catòlics, René de Froulay de Tessé, República de Gènova, Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, Revolta de les Germanies, Revolta dels angelets de la terra, Revolució Francesa, Ripoll, Roses, Rosselló, Rotget, Sacre Imperi Romanogermànic, Sallent, Sant Feliu de Guíxols, Sant Lluís, Saragossa, Sardenya, Sarrià (Barcelona), Sàpiens, Seda, Segona Germania, Senyoria d'Albret, Setge de Barcelona (1705), Setge de Barcelona (1706), Setge de Barcelona (1713-1714), Setge de Brihuega, Setge de Gibraltar (1704-1705), Setge de Lleida (1707), Setge de Tortosa (1708), Setge de Xàtiva (1707), Seu vacant, Sicília, Solsonès, Talla (impost), Tarassona, Tarragona, Terres de l'Ebre, Tortosa, Tractat d'Utrecht, Tractat de Baden, Tractat de Corbeil, Tractat de Gènova, Tractat de Rastatt, Tractat de Rijswijk, Tractat dels Pirineus, Tres Comuns de Catalunya, Universitat (municipi), València, Valencians, Valencià, Vallès, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Vallespir, Vescomtat de Castellbò, Vescomtat de Narbona, Vic, Viena, Vila-real, Vilafranca del Penedès, Villena, Vinaròs, Xàtiva, Xixona, Xuetes, 11 d'abril, 11 d'octubre, 1258, 13 de juliol, 13 de juny, 14 d'abril, 14 d'octubre, 1415, 1419, 1436, 1479, 1484, 15 de juliol, 1512, 1519, 1523, 1589, 1593, 1607, 1636, 1640, 1641, 1652, 1659, 1660, 1683, 1697, 17 de maig, 17 de novembre, 1701, 1702, 1703, 1704, 1705, 1706, 1707, 1708, 1709, 1710, 1713, 1714, 1715, 1716, 1720, 1748, 1789, 1790, 1792, 18 d'octubre, 1806, 1812, 1814, 1866, 19 d'abril, 20 d'octubre, 20 de juny, 21 d'abril, 21 d'octubre, 21 de setembre, 22 d'abril, 22 d'agost, 22 d'octubre, 22 de desembre, 23 d'octubre, 23 de setembre, 25 d'abril, 25 de juliol, 26 d'abril, 26 d'octubre, 26 de maig, 27 de juny, 27 de maig, 29 de juny, 29 de setembre, 3 d'abril, 30 de juny, 30 de novembre, 31 de maig, 31 de març, 4 de març, 5 d'octubre, 5 de setembre, 6 de juliol, 7 de juliol, 7 de novembre, 8 d'abril, 8 de febrer, 8 de gener, 8 de maig, 9 d'agost, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (393 més) » « Shrink índex

Aixecament austriacista de Menorca

LAixecament austriacista de Menorca fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Aixecament austriacista de Menorca · Veure més »

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Alacant · Veure més »

Alcoi

Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Alcoi · Veure més »

Alt Camp

L'Alt Camp és una comarca de Catalunya a la vegueria del Camp de Tarragona.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Alt Camp · Veure més »

Alt Penedès

L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Alt Penedès · Veure més »

Altea

Altea és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Baixa que limita amb l'Alfàs del Pi, la Nucia i Callosa d'en Sarrià (a la mateixa comarca); i amb Calp, Benissa i Xaló (a la Marina Alta).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Altea · Veure més »

Alzira

Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Alzira · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Amèrica · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Anglaterra · Veure més »

Anna de la Gran Bretanya

Anna de Gran Bretanya i Irlanda (Londres 1665 - 1 d'agost de 1714) fou reina de Gran Bretanya i Irlanda des de l'any 1701 fins a la seva mort el 1714.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Anna de la Gran Bretanya · Veure més »

Anoia

LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Anoia · Veure més »

António Luís de Sousa

Don António Luís de Sousa o António de Sousa (6 d'abril de 1644 - 25 de desembre de 1721), quart Comte do Prado durant la vida del seu pare, i segon Marquès de les Mines, fou un noble i militar portuguès.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і António Luís de Sousa · Veure més »

Antoni de Borbó

Antoni de Borbó o Antoni I de Navarra (La Fère, França, 22 d'abril de 1518 - Les Andelys, 17 de novembre de 1562) fou duc de Vendôme, rei de Navarra, comte de Foix i copríncep d'Andorra (1555-1562).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Antoni de Borbó · Veure més »

Antoni de Peguera i d'Aimeric

Antoni de Peguera i d'Aimeric (Barcelona, 1682 - València, 1707) fou un polític, militar i escriptor català, membre fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona i Primer Coronel del Regiment de Reials Guàrdies Catalanes.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Antoni de Peguera i d'Aimeric · Veure més »

Antoni de Villarroel i Peláez

Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Antoni de Villarroel i Peláez · Veure més »

Antoni Desvalls i de Vergós

Antoni Desvalls i de Vergós (el Poal, Pla d'Urgell, 21 de febrer de 1666 - Viena, 7 de juliol de 1724) fou un militar austriacista català, nomenat primer marquès del Poal.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Antoni Desvalls i de Vergós · Veure més »

Antoni Fiter i Rossell

fou un doctor en dret i advocat andorrà.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Antoni Fiter i Rossell · Veure més »

Antoni Francesc de Berenguer i de Novell

Antoni Francesc Berenguer i de Novell (?, - ?) fou un militar català, nomenat diputat militar de la Generalitat de Catalunya el mes de juliol de 1713.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Antoni Francesc de Berenguer i de Novell · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Aragó · Veure més »

Aragonesos

Els aragonesos (en aragonès os aragoneses; en castellà los aragoneses) són un poble originari dAragó. 47.686, o un 3%, comparteixen llengua i cultura amb els catalans (els anomenats franjolins); 25.000, o un 2%, parlen aragonès, la llengua pròpia i històrica dels aragonesos, però limitada a les zones septentrionals i orientals. Avui en dia la majoria de la població de l'Aragó parla castellà aragonès. Amb una població d'1.277.471 (2006) habitants, representen un 3% de la població total espanyola.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Aragonesos · Veure més »

Arenys de Mar

Escut no oficial d'Arenys de Mar Bandera no oficial d'Arenys de Mar Arenys de Mar és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Maresme i la capital judicial de l'Alt Maresme.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Arenys de Mar · Veure més »

Armand Jean du Plessis de Richelieu

Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Armand Jean du Plessis de Richelieu · Veure més »

Arquimbald de Foix

Armes d'Arquimbald de Grailly com a comte consort de Foix Arquimbald de Grailly (? - 1413) fou senyor de Grailly, vescomte de Benauges i captal del Bug i, pel seu matrimoni amb Isabel de Foix, comte de Foix i vescomte de Bearn i de Castellbò (1398-1413).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Arquimbald de Foix · Veure més »

Austriacistes

Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Austriacistes · Veure més »

Auxilium

Durant l'edat medieval rebia el nom dauxilium (llatí) la prestació d'ajuda que un vassall devia al seu senyor feudal, que generalment era un servei militar.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Auxilium · Veure més »

Àfrica del Nord

miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Àfrica del Nord · Veure més »

Bac de Roda

Francesc Macià i Ambert, conegut com a Bac de Roda (Sant Pere de Roda (actual Roda de Ter i les Masies de Roda), 28 de maig de 1658 - Vic, 2 de novembre de 1713) fou un militar i un dels signataris del Pacte dels Vigatans participant en l'aixecament a favor de Carles d'Àustria.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Bac de Roda · Veure més »

Bages

La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Bages · Veure més »

Baix Camp

El Baix Camp és una de les tres comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Baix Camp · Veure més »

Baix Ebre

El Baix Ebre és una comarca de Catalunya.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Baix Ebre · Veure més »

Baix Llobregat

Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Baix Llobregat · Veure més »

Baix Penedès

El Baix Penedès és una comarca catalana a la franja litoral del Penedès, que té com a capital el Vendrell.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Baix Penedès · Veure més »

Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu

Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu (València 9 de juny de 1673 – 31 de gener de 1738) III comte de l'Alcúdia, V comte de Xestalgar i XI baró d'Estivella, entre altres títols, fou un destacat aristòcrata valencià, notable erudit i dues vegades virrei del regne de Mallorca.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu · Veure més »

Bandolerisme

Cartell sobre el bandoler Joaquín Murieta El bandolerisme és una activitat criminal duta a terme per bandes armades (normalment amb armes de foc), comandades per un capitost, contra persones o contra propietats.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Bandolerisme · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Barcelona · Veure més »

Batalla d'Almansa

La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Batalla d'Almansa · Veure més »

Batalla d'Almenar

La Batalla d'Almenar es va lliurar el 27 de juliol de 1710 i les tropes del rei Carles III van vèncer les de Felip V.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 29; ed.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Batalla d'Almenar · Veure més »

Batalla de l'Hort de les Bombes

El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Batalla de l'Hort de les Bombes · Veure més »

Batalla de Monte de Torrero

La batalla de Saragossa o batalla de la muntanya Torrero es va lluitar el 20 d'agost de 1710 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Batalla de Monte de Torrero · Veure més »

Batalla de Montjuïc (1705)

La Batalla de Montjuïc fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els aliats van prendre la fortalesa de Barcelona per immediatament assetjar i prendre la ciutat el 1705.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Batalla de Montjuïc (1705) · Veure més »

Batalla de Talamanca

La batalla de Talamanca es lliurà els dies 13 i 14 d'agost de l'any 1714 entre tropes de l'exèrcit de Catalunya i l'exèrcit de Felip V durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Batalla de Talamanca · Veure més »

Batalla de Villaviciosa de Tajuña

La Batalla de Villaviciosa va tenir lloc el 10 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola, un dia després de la batalla de Brihuega.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Batalla de Villaviciosa de Tajuña · Veure més »

Batalla del Baluard de Santa Clara

La Batalla del Baluard de Santa Clara fou un episodi destacable del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Batalla del Baluard de Santa Clara · Veure més »

Batalló

El batalló és una unitat militar tàctica d'infanteria formada per la suma de 2 a 6 companyies, agrupant de 300 a 1.200 homes sota el comandament d'un tinent coronel.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Batalló · Veure més »

Bearn

Bearn (en occità: Bearn/Biarn) és una regió i província històrica de França, a Gascunya.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Bearn · Veure més »

Benicarló

Benicarló és una ciutat del nord del País Valencià, situada a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és el segon municipi per població.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Benicarló · Veure més »

Berguedà

El Berguedà és una comarca de Catalunya.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Berguedà · Veure més »

Bidasoa

El Bidasoa és un riu basc conegut per la pesca de truita i salmó.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Bidasoa · Veure més »

Blanes

Blanes és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva, cap de la batllia (partit judicial) de Blanes.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Blanes · Veure més »

Botifarra (Mallorca)

Botifarra és el nom popular que rep a Mallorca qualsevol membre de l'antiga noblesa mallorquina.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Botifarra (Mallorca) · Veure més »

Botifler

''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó Botifler és el malnom amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Botifler · Veure més »

Cadis

Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Cadis · Veure més »

Calella

Calella és un municipi de la comarca del Maresme.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Calella · Veure més »

Calonge i Sant Antoni

Calonge i Sant Antoni és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Calonge i Sant Antoni · Veure més »

Canamunt i Canavall

Canamunt i Canavall foren els dos bàndols nobiliaris que s'enfrontaren a la ciutat de Mallorca i a tota l'illa a finals del.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Canamunt i Canavall · Veure més »

Canet de Mar

Canet de Mar és un municipi de la costa del Maresme que es troba a uns 40 km al nord-est de Barcelona ciutat, a la província homònima, i a 15 km de la capital comarcal, Mataró.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Canet de Mar · Veure més »

Capcir

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques. El Capcir (localment pronunciat) és una comarca del Principat de Catalunya que actualment es troba sota l'administració de l'Estat francès.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Capcir · Veure més »

Capità general de València

Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de València fou un càrrec creat en lloc del Virrei de València a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Regne de València i la resta de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Capità general de València · Veure més »

Cardona

Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Cardona · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Carlemany · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Cartagena

Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Cartagena · Veure més »

Cas dels catalans

Catalunya i la traïció d'Utrecht.Albareda Salvadó, Joaquim; El Cas dels Catalans. La conducta dels aliats arran de la Guerra de Successió (1705-1742) Cas dels catalans va ser la denominació utilitzada a les cancelleries europees per referir-se al conjunt de debats i acords sobre la destinació política del Principat de Catalunya en el context de la Pau d'Utrecht (1712-1714) que va posar fi a la Guerra de Successió Espanyola iniciada el 1701.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Cas dels catalans · Veure més »

Castell de Bellver

El castell de Bellver és un castell d'estil gòtic català del principi del situat a uns 2,5 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Palma, dalt d'un puig de devers 112 m. Té vistes panoràmiques damunt la ciutat, el seu port principal i el de Portopí, la serra de Tramuntana i el pla central de Mallorca, les quals li donen el nom (del català medieval "bell veer").

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Castell de Bellver · Veure més »

Castell de Cardona

El castell de Cardona és un castell d'estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Castell de Cardona · Veure més »

Castell de Sant Felip

El Castell de Sant Felip és una fortificació al costat sud de la desembocadura del port de Maó (Menorca) que fou aixecat per ordre de Felip II, a mitjans del, després que l'illa fou atacada per l'almirall otomà Khair ed-Din Barba-rossa el 1535 i el 1558.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Castell de Sant Felip · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Castella · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Castellà · Veure més »

Castelló de la Plana

Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Castelló de la Plana · Veure més »

Castellbò

Castellbò és un nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell) situat a la vall del mateix nom.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Castellbò · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Catalunya · Veure més »

Catalunya del Nord

Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Catalunya del Nord · Veure més »

Catalunya Vella

La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Catalunya Vella · Veure més »

Caterina I de Navarra

Caterina I de Navarra (1470 - Mont-de-Marsan, França, 1517) fou reina de Navarra, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan i Castellbò (1483-1517).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Caterina I de Navarra · Veure més »

Cerdanya

Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Cerdanya · Veure més »

Ceret

Picasso, Pierre Brune i Eudaldo a la dècada del 1950 a Ceret Ceret (en francès, Céret) és la vila capital del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Ceret · Veure més »

Charles Mordaunt

Charles Mordaunt, Lord Peterborough (1658 – Lisboa, 25 d'octubre de 1735) va ser un polític i militar anglès.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Charles Mordaunt · Veure més »

Codi Civil de Catalunya

El Codi Civil de Catalunya, que recull la majoria del dret civil català, està format per sis llibres, i cada llibre format per títols, capítols i seccions.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Codi Civil de Catalunya · Veure més »

Combat del Congost

El combat del Congost fou un enfrontament armat produït l'any 1705 entre tropes de miquelets austriacistes revoltats a la comarca d'Osona sota el lideratge dels patriotes que havien inspirat l'anomenat Pacte dels Vigatans i les forces borbòniques comandades pel Comte de Centelles, comissionat pel Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Combat del Congost · Veure més »

Companyia d'Osona

La Companyia d'Osona, coneguda com Els Vigatans fou una unitat paramilitar catalana del tipus miquelet que practicava la guerra guerrejada inicialment contra les tropes franceses que penetraven a Catalunya, però que, més tard, quan arribà el problema de la successió a la corona d'Espanya, s'aixecaren en armes en favor de Carles d'Austria enfront de Felip V d'Espanya.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Companyia d'Osona · Veure més »

Comtat de Bigorra

El comtat de Bigorra (en occità: Comtat de Bigòrra) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a la regió de Tarba (Tarbes) que va prendre el seu nom d'un castell.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Comtat de Bigorra · Veure més »

Conca de Barberà

La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord del Camp de Tarragona.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Conca de Barberà · Veure més »

Conferència de Cervera

La Conferència de Cervera va tenir lloc el 13 de juny de 1713 a la ciutat de Cervera entre el comte de Königsegg, en nom del mariscal Starhemberg, lloctinent de Carles III i el marquès de Grimaldi, en nom del Duc de Pòpuli, comandant en cap de l'exèrcit de Felip V, amb la presència d'emissaris anglesos.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Conferència de Cervera · Veure més »

Conflent

El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Conflent · Veure més »

Conquesta austriacista de Menorca

La conquesta austriacista de Menorca fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, consistent a la conquesta de l'illa de Menorca per part de tropes militars angleses.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Conquesta austriacista de Menorca · Veure més »

Conquesta de la ciutat de Balansiya

La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Conquesta de la ciutat de Balansiya · Veure més »

Consell de Castella

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Consell de Castella · Veure més »

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Consell de Cent · Veure més »

Consell General d'Andorra

El Consell General d'Andorra, històricament anomenat Consell General de les Valls, és el parlament unicameral d'Andorra.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Consell General d'Andorra · Veure més »

Consell Sobirà del Rosselló

El Consell Sobirà del Rosselló va ser creat el 1660 poc després de l'annexió de la Catalunya del Nord al Regne de França arran del tractat dels Pirineus de 1659.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Consell Sobirà del Rosselló · Veure més »

Conseller en cap de Barcelona

Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Conseller en cap de Barcelona · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Constitucions catalanes · Veure més »

Corberes

Les Corberes (en occità Corbièras o Corbièiras; en francès Corbières) o massís de les Corberes són un conjunt de muntanyes al límit entre el Rosselló i la Fenolleda al sud i l'Aude (Llenguadoc) al nord.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Corberes · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Corona d'Aragó · Veure més »

Coronela

Amb el nom de Coronela es denominaven les milícies urbanes de les principals ciutats de Catalunya durant l'edat moderna com la Coronela de Barcelona, Coronela de Lleida, Coronela de Tortosa, Coronela de Tarragona o coronela de Manresa, ciutats que a l'empara de les Constitucions Catalanes gaudien d'autonomia per armar i defensar-se en cas d'agressió.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Coronela · Veure més »

Coronela de Barcelona

La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Coronela de Barcelona · Veure més »

Corpus Christi

L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Corpus Christi · Veure més »

Corpus de Sang

El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Corpus de Sang · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Corts Catalanes · Veure més »

Corts de Barcelona (1701-1702)

Constitucions de la Cort general de 1701-1702 Les Corts de Barcelona de 1701 van ser presidides pel rei borbó Felip IV d'Aragó.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Corts de Barcelona (1701-1702) · Veure més »

Dénia

Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Dénia · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Departament de les Boques de l'Ebre

Les Boques de l'Ebre fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Departament de les Boques de l'Ebre · Veure més »

Departament de Montserrat

El Departament de Montserrat fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Departament de Montserrat · Veure més »

Departament del Segre

El Departament del Segre fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Departament del Segre · Veure més »

Departament del Ter

El Departament del Ter fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Departament del Ter · Veure més »

Departament francès

Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Departament francès · Veure més »

Deseiximent

El deseiximent era el trencament fet per un vassall de l'homenatge que havia fet al senyor.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Deseiximent · Veure més »

Desembarcament de Barcelona

El desembarcament de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la qual les forces aliades van intentar prendre la ciutat de Barcelona el 1704.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Desembarcament de Barcelona · Veure més »

Diego Leonardo Davila

El brigadier Diego Leonardo Dávila (?- 1709) va ser un militar borbònic durant la guerra de Successió a la corona espanyola.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Diego Leonardo Davila · Veure més »

Dietari de la Generalitat

El dietari de la Generalitat, o dietari de la Diputació del General, és un recull i registre diari dels esdeveniments militars, polítics i religiosos del Principat de Catalunya.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Dietari de la Generalitat · Veure més »

Dinastia Trastàmara

Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Dinastia Trastàmara · Veure més »

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Domènec Perera

Domènec Perera (?, - Barcelona, 1706) fou un diplomàtic i advocat català.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Domènec Perera · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Edat mitjana · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Edat moderna · Veure més »

Elda

Elda és una ciutat del País Valencià situada a la vora del Vinalopó, a la comarca del Vinalopó Mitjà de la qual és capital administrativa.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Elda · Veure més »

Elionor I de Navarra

Armes personals d'Elionor I de Navarra. Les del seu pare Joan II d'Aragó i les del seu marit Gastó IV de Foix Elionor I de Navarra (Olite, Navarra, 2 de febrer de 1426 – Tudela, Navarra, 12 de febrer de 1479) fou princesa d'Aragó i infanta de Navarra, reina titular de Navarra (1464-1479) i reina de Navarra (1479), i princesa de Girona (1461-1462).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Elionor I de Navarra · Veure més »

Elx

Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Elx · Veure més »

Empordà

LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Empordà · Veure més »

Enric de Navarra

* Enric I de Navarra (~1244 - 1274), rei de Navarra i comte de Xampanya (1270-1274).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Enric de Navarra · Veure més »

Enric IV de França

Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Enric IV de França · Veure més »

Ermengol Amill

Ermengol Amill (Bonestarre, 1665 – Crotona, 1732) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Ermengol Amill · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Espanya · Veure més »

Exèrcit de Catalunya (1713-1714)

LExèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Exèrcit de Catalunya (1713-1714) · Veure més »

Expedició del diputat militar

L'Expedició del diputat militar o Expedició del Braç Militar fou una operació militar duta a terme entre 9 d'agost i el 5 d'octubre del 1713 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Expedició del diputat militar · Veure més »

Expulsió dels moriscos

Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Expulsió dels moriscos · Veure més »

Felanitx

Felanitx és una ciutat i municipi del sud-est de Mallorca que forma part de la comarca del Migjorn.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Felanitx · Veure més »

Felip d'Orleans, Regent de França

Felip d'Orleans, Regent de França (Saint-Cloud, 2 d'agost de 1674 - Versalles, 1723) fou el segon duc d'Orleans de la seva nissaga però tercer amb el nom de Felip, príncep de sang de França de la casa dels Orleans, amb el tractament d'altesa reial.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Felip d'Orleans, Regent de França · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Felip IV de Castella · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Felip V d'Espanya · Veure més »

Fenolleda

Localització de la Fenolleda a Catalunya Nord. El Fenolledès o la Fenolleda (en occità: Fenolhedés, ant. Fenolhet i potser la Fenolheda; en francès: le Fenouillèdes, error d'interpretació de la forma occitana, que, traduïda, donaria Le Fenouilledais) és una comarca de llengua occitana, amb capital a Sant Pau de Fenollet, que forma part d'Occitània i de la regió històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Fenolleda · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran Soldevila i Zubiburu

Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Ferran Soldevila i Zubiburu · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Feudalisme · Veure més »

Fortalesa de la Ciutadella

La Ciutadella de Barcelona fou una fortalesa construïda després de la guerra de Successió Espanyola amb la intenció de reprimir els barcelonins.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Fortalesa de la Ciutadella · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і França · Veure més »

François Bidal d'Asfeld

Claude François Bidal (1665-1743) va ser marqués d'Asfeld i general francés nomenat mariscal de França el 1734.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і François Bidal d'Asfeld · Veure més »

Francesc I de Navarra

Francesc I de Navarra (?, 1467 - Pau, 1483), també conegut com a Francesc Febus, va ser rei de Navarra (1479-1483) i comte de Foix i de Bigorra, vescomte de Bearn i de Castellbò i copríncep d'Andorra (1471 i 1483).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Francesc I de Navarra · Veure més »

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar · Veure més »

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Furs de València · Veure més »

Gandia

Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Gandia · Veure més »

Gaspar de Guzmán y Pimentel

Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Veure més »

Gastó IV de Foix

Gastó IV de Foix, I de Bigorra i XI de Bearn (1425 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 21 de juliol de 1472) fou vescomte de Castellbò (1423-1462); i comte de Foix i Bigorra, vescomte de Narbona, Marsan, Gabardà i Lautrec (1436-1472).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Gastó IV de Foix · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Gènova · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Germana de Foix

Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Germana de Foix · Veure més »

Germans Nebot

Façana de Cal Gallissà, la casa que fou de la família Nebot. A la façana de la casa encara s'hi conserva l'escut d'armes de la família Nebot. Diu la llegenda que les ferradures de l'escut fan referència a una batalla que guanyaren els germans Nebot posant a del revés les ferradures dels seus cavalls i despistant als enemics. Els germans Nebot foren membres d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Germans Nebot · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Gibraltar · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Girona · Veure més »

Giulio Raimondo Mazzarino

Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Giulio Raimondo Mazzarino · Veure més »

Gran i General Consell

El Decret de Nova Planta va suprimir les institucions forals mallorquines. El Gran i General Consell era el màxim òrgan políticoadministratiu i de representació del Regne de Mallorca.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Gran i General Consell · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Guillem d'Areny-Plandolit

va ser un noble urgellenc, baró de Senaller i Gramenet, polític i industrial andorrà que es dedicava a la indústria del ferro al Principat d'Andorra i va encapçalar la Nova Reforma andorrana de reforma de les institucions andorranes, sent Síndic General.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Guillem d'Areny-Plandolit · Veure més »

Henri de Massue

Henri de Massue, Marques de Ruvigny, 1r Comte de Galway Henri de Massue, Marques de Ruvigny, després Comte de Galway (9 d'abril de 1648 - 3 de setembre de 1720), fou un militar francès i diplomàtic influent a la Guerra dels Nou Anys i la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Henri de Massue · Veure més »

Hostalric

Hostalric és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Hostalric · Veure més »

Illa

Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Illa · Veure més »

Illa dels Faisans

L'illa dels Faisans (en èuscar Konpantzia, en castellà Isla de los Faisanes, en francès Île des Faisans, Île de la Conférence o Île de l'Hôpital) és una illa de vora 6820 m² que es troba al riu Bidasoa.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Illa dels Faisans · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Illes Balears · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Imperi Espanyol · Veure més »

Indianes

Teixit d''''indiana''' de Narcisse-Alexandre Buquet (Rouen, v. 1855) Motlle de fusta per a l'estampació d'indianes, al Museu d'Història de Barcelona Botiga d'indianes. Pintura atribuïda a Gabriel Planella i Conxello. Col·lecció del Museu d'Història de Barcelona. Les indianes eren uns teixits de cotó estampats per una sola cara, que rebien aquest nom perquè imitaven produccions d'origen oriental de teixit calicó, especialment de l'Índia.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Indianes · Veure més »

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Inquisició · Veure més »

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Inquisició espanyola · Veure més »

Insaculació

Insaculació emprada en la "Coupe de France" als estudis RTL (1978) La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Insaculació · Veure més »

Iparralde

Iparralde o País Basc del Nord (en basc Iparralde o Ipar Euskal Herria) és el conjunt de territoris històrics del País Basc sota administració francesa.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Iparralde · Veure més »

Isabel de Foix

Armes d'Isabel de Foix Isabel de Foix o Elisabet de Castellbò (? - 1426) fou comtessa de Foix i vescomtessa de Bearn, Marsan i Castellbò (1398-1413).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Isabel de Foix · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Isabel I de Castella · Veure més »

Jaca

Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Jaca · Veure més »

James Fitz-James Stuart

James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і James Fitz-James Stuart · Veure més »

Jaume el Barbut

Jaume Joseph Cayetano Alfonso Juan (Crevillent, 1783 - Múrcia, 1824), més conegut com a Jaume el Barbut o Jaume de la Serra, va ser un bandoler de principis de.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Jaume el Barbut · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume Ruiz de Castellblanch

Jaume Ruiz de Castellblach (Torre Baixa, 1595 - Madrid, 1672) va ser un acreditat bandoler que va actuar a la comarca valenciana del Racó d'Ademús i terres del voltant a mitjan.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Jaume Ruiz de Castellblanch · Veure més »

Jean Baptiste du Casse

Jean-Baptiste du Casse (Saubuça, 2 d'agost de 1646 - Bourbon-l'Archambault, 25 de juny de 1715) fou un almirall francès, governador de Saint-Domingue entre 1691 i 1703.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Jean Baptiste du Casse · Veure més »

Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós

Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, conegut també com a Joan Antoni de Pacs (Badalona, 1672 - San Pier d'Arena, Gènova, 1745), militar, polític, erudit i músic.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós · Veure més »

Joan Baptista Basset i Ramos

Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 - Segòvia, 15 de gener del 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Joan Baptista Basset i Ramos · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Joan el Caçador · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Joan el Sense Fe · Veure més »

Joan III Albret

Armes personals Joan III Albret Armes de Joan III Albret coma rei consort de Navarra Armes de Joan III Albret coma rei consort de Navarra Joan III Albret o Joan III de Navarra (1469 - Pau, 1516) fou senyor d'Albret, vescomte de Tartàs, comte de Perigord i vescomte de Llemotges (1481-1516) i rei de Navarra i comte de Foix (1484-1516).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Joan III Albret · Veure més »

Joan Josep d'Àustria

Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Joan Josep d'Àustria · Veure més »

Joan Miquel Saura i Morell

XVIII. Correspon a les armes dels "Saura, Morell, Martorell i Squella". Aquests són els llinatges den Joan Miquel Saura i Morell i la seva esposa n’Àgueda Martorell i Squella. Joan Miquel Saura Morell fou un membre del braç militar de cavallers i donzells, cúspide de la societat medieval i moderna menorquina.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Joan Miquel Saura i Morell · Veure més »

Joan Sala i Ferrer

Joan Sala i Ferrer, anomenat també Joan de Serrallonga (Viladrau, 21 d'abril de 1594 - Barcelona, 8 de gener de 1634) va ser un bandoler català que ha romàs com a personatge de llegenda, recordat pels balls d'en Serrallonga dedicats a ell i per la novel·la Don Joan de Serrallonga de Víctor Balaguer.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Joan Sala i Ferrer · Veure més »

Joan Vilar i Ferrer

Joan Vilar i Ferrer (Gaià, ? - ?, després del 1726) fou un militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Joan Vilar i Ferrer · Veure més »

Joana III de Navarra

Joana III de Navarra, coneguda coma Joana d'Albret (Pau, Aquitània 1528 - París 1572), fou reina de Navarra suo iure, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan, Tartàs i senyora d'Albret (1555-1572).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Joana III de Navarra · Veure més »

John Leake

Sir John Leake (Rotherhithe, 4 de juliol de 1656 - Greenwich, 21 d'agost de 1720) va ser un almirall de la Royal Navy i un polític que va estar present a la Cambra dels Comuns del Regne Unit entre 1708 -1715.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і John Leake · Veure més »

Jordi de Hessen-Darmstadt

Georg von Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Hessen, 25 d'abril de 1669 - Barcelona, 13 de setembre de 1705), conegut en català per Jordi de Darmstadt o Príncep Jordi, fou un militar alemany que assolí fama en diverses guerres europees del i durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Jordi de Hessen-Darmstadt · Veure més »

Jordi I de la Gran Bretanya

Jordi I del Regne Unit (Osnabrück o Hannover, 28 de maig de 1660 – 11 de juny de 1727) va ser el segon rei de la Gran Bretanya (anteriorment el país s'anomenava Gran Bretanya i Irlanda), primer de la Casa de Hannover, essent també elector de Hannover i duc de Brunsvic i Lüneburg.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Jordi I de la Gran Bretanya · Veure més »

José Carrillo de Albornoz

José Carrillo de Albornoz y Montiel (Sevilla, 8 d'octubre de 1671 - Madrid, 26 de juny de 1747) III comte de Montemar, I duc de Montemar i Gran d'Espanya fou un aristòcrata i militar partidari de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і José Carrillo de Albornoz · Veure més »

Josep Agramunt i Llecha

anomenat el Capellà de Flix, fou un capellà i guerriller carlí que participà en la Tercera guerra carlina.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Josep Agramunt i Llecha · Veure més »

Josep Antoni de Rubí i de Boixadors

Josep Antoni de Rubí i de Boixadors (Barcelona, 14 de maig de 1669, Brussel·les, 31 de desembre de 1740), el marquès de Rubí, fou un militar català.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Josep Antoni de Rubí i de Boixadors · Veure més »

Josep Caixal i Estradé

Josep Caixal i Estradé (El Vilosell, Garrigues, 9 de juliol 1803 - Roma, 26 d'agost 1879) fou Bisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra des de 1853 fins a 1879, coincidint amb el període de la Nova Reforma que es dugué a terme al Principat d'Andorra.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Josep Caixal i Estradé · Veure més »

Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic

Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Josep Manuel Minyana

, Fra Josep Manuel Minyana i Estela, O.SS.T. fou un frare trinitari, llatinista, historiador i pintor valencià, autor de diverses obres en llatí.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Josep Manuel Minyana · Veure més »

Josep Maria Torras i Ribé

Josep Maria Torras i Ribé (Igualada, 1942) és un historiador català, Catedràtic Emèrit de la Universitat de Barcelona, especialitzat en història moderna i en història de la societat i les institucions.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Josep Maria Torras i Ribé · Veure més »

Josep Moragues i Mas

Josep Moragues i Mas (Sant Hilari Sacalm, 1669 - Barcelona, 27 de març de 1715) va ser un militar català que va lluitar pel bàndol austriacista a la Guerra de Successió.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Josep Moragues i Mas · Veure més »

Junta de Braços

Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Junta de Braços · Veure més »

Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó

Els Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó eren els juraments que al llarg de les edats medieval i moderna, els reis d'Aragó havien de jurar a cada estat de la corona d'Aragó l'obediència de les lleis fonamentals respectives per tal de ser acceptats i coronats com a successors.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó · Veure més »

La Barceloneta

La Barceloneta és un barri mariner de Barcelona, construït el 1753 i projectat per l'enginyer Juan Martín Cermeño, per encàrrec del capità general de Barcelona, el marquès de la Mina.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і La Barceloneta · Veure més »

La deplorable història dels catalans

La Deplorable història dels catalans (títol original en anglès: The Deplorable History of the Catalans) és un llibre publicat a Londres l'any 1714 per J. Baker.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і La deplorable història dels catalans · Veure més »

La Haia

La Haia (en neerlandès o) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і La Haia · Veure més »

Lisboa

Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Lisboa · Veure més »

Llívia

Llívia (pronunciació local) és un municipi català de la Baixa Cerdanya, tot i que geogràficament pertany a l'Alta Cerdanya.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Llívia · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Lleida · Veure més »

Llista de bisbes d'Urgell

Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de reis de França

;Dinastia carolíngia.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Llista de reis de França · Veure més »

Lloctinent de Catalunya

XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Lloctinent de Catalunya · Veure més »

Llorenç Coll

Llorenç Coll "Barona" (Biniamar, s. XVII - Selva, 5 de juliol de 1655).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Llorenç Coll · Veure més »

Llorenç Tomàs i Costa

Llorenç Tomàs i Costa (la Seu d'Urgell, 1664 – Viena, 23 de novembre de 1738) va ser un eclesiàstic català.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Llorenç Tomàs i Costa · Veure més »

Lluçanès

Municipis i entitats de població actuals i històrics del Lluçanès, juntament amb l'adscripció territorial actual i els límits històrics de la Sotsvegueria del Lluçanès i l'Arxiprestat del Lluçanès. El Lluçanès és una comarca catalana que s'estén al llarg de l'altiplà de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, en contacte amb el Prepirineu.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Lluçanès · Veure més »

Lluís Alexandre de Borbó

Lluís Alexandre de Borbó (en francès Louis Alexandre de Bourbon) va néixer al palau de Clagny, prop de Versalles, el 6 de juny de 1678 i va morir al palau de Rambouillet l'1 de desembre de 1737.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Lluís Alexandre de Borbó · Veure més »

Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Lluís el Pietós · Veure més »

Lluís XIII de França

Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Lluís XIII de França · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Lluís XIV de França · Veure més »

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Londres · Veure més »

Luis Antonio de Belluga Moncada

El cardenal Belluga (Luis Antonio de Belluga Moncada) va nàixer a Motril, Granada, el 30 de novembre de 1662 i va morir a Roma, Itàlia, el 22 de febrer de 1743.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Luis Antonio de Belluga Moncada · Veure més »

Maó

Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Maó · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Madrid · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Mallorca · Veure més »

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Manresa · Veure més »

Manual Digest

Manual Digest de les Valls neutres d'Andorra és una recopilació oficial dels usos i costums d'Andorra, manuscrita en català i llatí el 1748 per l'advocat andorrà Antoni Fiter i Rossell.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Manual Digest · Veure més »

Manuel Desvalls i de Vergós

Manuel Desvalls i de Vergós (El Poal, 1674-Viena, c.1774).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Manuel Desvalls i de Vergós · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Mar Mediterrània · Veure més »

Marc Antoni Cotoner i Sureda Vivot

Marc Antoni Cotoner i Sureda de Vivot (Mallorca segle XVII-1749) va ser un polític i militar mallorquí que pels seus serveis a la causa borbònica durant la Guerra de Successió fou premiat amb el títol de Marquès d'Ariany.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Marc Antoni Cotoner i Sureda Vivot · Veure més »

Maresme

El Maresme és una de les comarques de Catalunya.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Maresme · Veure més »

Martorell

Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, considerada tradicionalment capital de facto de la subcomarca del Baix Llobregat Nord i proposada com a futura capital de la nova comarca del Montserratí o Pla de Montserrat.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Martorell · Veure més »

Mataró

Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Mataró · Veure més »

Maulets (1705)

Felip V penjat cap avall al Museu de l'Almudí, a Xàtiva Placa a Xàtiva dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat el 1707 l'Eixample Els maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Maulets (1705) · Veure més »

Mètode Vauban

Mètode Vauban de les tres paral·leles d'atac El mètode Vauban és un conjunt de tècniques i pràctiques a seguir en les accions d'assalt de ciutats fortificades, concebut per Sébastien Le Prestre, mariscal de Vauban, enginyer militar francès que s'havia distingit, precisament, per la construcció de fortificacions modèliques a moltes ciutats de França.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Mètode Vauban · Veure més »

Múrcia

Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Múrcia · Veure més »

Melchor Rafael de Macanaz

Melchor Rafael de Macanaz y Montesinos (Hellín, Albacete; 1670 – La Corunya o Hellín; 1760) jurista, escriptor i polític murcià del.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Melchor Rafael de Macanaz · Veure més »

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Menorca · Veure més »

Mitford Crowe

o Crow, va ser un comerciant, polític, diplomàtic i administrador colonial anglès.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Mitford Crowe · Veure més »

Moianès

El Moianès és una comarca de Catalunya, situada a la zona més elevada de l'altiplà central català.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Moianès · Veure més »

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Monarca · Veure més »

Monistrol de Calders

Monistrol de Calders és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Moianès.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Monistrol de Calders · Veure més »

Montjuïc (Barcelona)

Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »

Moriscos

Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Moriscos · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Napoleó III

Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Napoleó III · Veure més »

Narcís Abrés

Narcís Abrés i Creixell (Cassà de la Selva, 2 de febrer de 1794"España, registros parroquiales y diocesanos, 1307-1985," images, FamilySearch (https://familysearch.org/ark:/61903/3:1:S3HY-DCR3-T8?cc.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Narcís Abrés · Veure més »

Narcís Feliu de la Penya i Farell

Narcís Feliu de la Penya i Farell (Barcelona, octubre/novembre 1642 - Barcelona, 14 de febrer de 1712) fou un advocat, publicista i historiador català.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Narcís Feliu de la Penya i Farell · Veure més »

Navarra

Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Navarra · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Nàpols · Veure més »

Nova Reforma

La Nova Reforma és el procés de reforma que es dugué a terme el 1866 al Principat d'Andorra de les institucions del país, encapçalat per Guillem d'Areny Plandolit.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Nova Reforma · Veure més »

Novelda

Novelda és una ciutat del sud del País Valencià a la comarca del Vinalopó Mitjà, coneguda per la seua viticultura i el comerç d'espècies i marbre.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Novelda · Veure més »

Octubre

L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Octubre · Veure més »

Ordino

Ordino, antigament Ordíneu, és la tercera, segons l'ordre protocol·lari de les set parròquies d'Andorra.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Ordino · Veure més »

Oriola

Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Oriola · Veure més »

Osona

La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Osona · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і País Valencià · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Països Catalans · Veure més »

Pacte dels Vigatans

El Pacte dels Vigatans fou l'acord establert el 17 de maig de 1705 entre diverses personalitats de la petita noblesa vigatana, coneguts popularment com a "Els Vigatans" i més oficialment com a Companyia d'Osona, aplegats a l'ermita de Sant Sebastià, terme municipal de Vic i parroquial de Santa Eulàlia de Riuprimer (Bisbat de Vic), pel qual s'atorgaven poders i es comissionaven Domènec Perera i Antoni de Peguera per negociar un tractat d'aliança amb Anglaterra.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Pacte dels Vigatans · Veure més »

Palafrugell

Palafrugell és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Palafrugell · Veure més »

Palamós

Palamós és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Palamós · Veure més »

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Palma · Veure més »

Panxa-ampla

Joan Baptista Pujol i Fontanet (Alfara de Carles, 23 d'abril del 1857 - Tarragona, 16 de juny del 1883), més conegut amb el seu malnom de Panxa-ampla, va ser un bandoler de les terres del sud de Catalunya.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Panxa-ampla · Veure més »

Parlament

Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Parlament · Veure més »

Pau Claris i Casademunt

fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Pau Claris i Casademunt · Veure més »

Pau de Westfàlia

La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Pau de Westfàlia · Veure més »

Pau Ignasi de Dalmases i Ros

fou un noble i erudit català.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Pau Ignasi de Dalmases i Ros · Veure més »

Pólvora

Pólvora negra La pólvora o pólvora negra és una barreja fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra o pólvora terrosa segons el color del carbó emprat.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Pólvora · Veure més »

Pere Joan Barceló i Anguera

Pere Joan Barceló i Anguera (Vila de Capçanes, 1682 - Breisach el Vell, 3-4 de setembre del 1743), conegut com a Carrasquet o Carrasclet, fou un soldat fuseller de muntanya, guerriller i partidari de la causa austriacista durant les guerres de Successió i de la Quàdruple Aliança.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Pere Joan Barceló i Anguera · Veure més »

Perot Rocaguinarda

Perot Rocaguinarda (Oristà, Lluçanès, 1582 - Nàpols?, 1635?) va ser un bandoler català.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Perot Rocaguinarda · Veure més »

Pirineus Orientals

Els Pirineus Orientals (en i oficialment en) són un departament francès (número 66) situat a la regió d'Occitània.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Pirineus Orientals · Veure més »

Plana de Vic

Localització de la Plana de Vic Montseny al fons. La Plana de Vic és una depressió allargada en direcció nord-sud que constitueix el nucli central de la comarca d'Osona.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Plana de Vic · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Portugal · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Principat de Catalunya · Veure més »

Priorat

El Priorat és una comarca al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Priorat · Veure més »

Província

romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Província · Veure més »

Províncies Unides

Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Províncies Unides · Veure més »

Puigcerdà

Puigcerdà és una vila de Catalunya capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà, a les comarques gironines.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Puigcerdà · Veure més »

Rafael Casanova i Comes

Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Rafael de Nebot i Font

Façana de Cal Gallisà, la casa que fou de la família Nebot. Rafael Nebot i Font (Riudoms, 1665 - Viena, 6 de setembre de 1733), fou un membre d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Rafael de Nebot i Font · Veure més »

Regiment de cavalleria Rafael Nebot

El Regiment de cavalleria Rafael Nebot fou una unitat militar de l'Exèrcit Regular de Catalunya durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Regiment de cavalleria Rafael Nebot · Veure més »

Regiment de la Ciutat de Barcelona

El Regiment de la Ciutat de Barcelona fou una unitat militar de l'Exèrcit Reial de Carles III (1705-1713) i posteriorment enquadrat en l'Exèrcit de Catalunya (1713-1714) durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Regiment de la Ciutat de Barcelona · Veure més »

Regiment de la Diputació del General de Catalunya

El Regiment de la Diputació del General fou una unitat militar del Reials Exèrcits de Carles III durant la Guerra de Successió Espanyola (1705-1713) i de l'Exèrcit de Catalunya durant la Guerra dels Catalans (1713-1714).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Regiment de la Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Regiment de Reials Guàrdies Catalanes

El Regiment de Reials Guàrdies Catalanes fou una unitat militar d'elit de l'Exèrcit Regular Austriacista durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Regiment de Reials Guàrdies Catalanes · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Regne de València · Veure més »

Reial audiència

Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Reial audiència · Veure més »

Reial Audiència de València (borbònica)

La Reial Audiència de València sota la monarquia absoluta borbònica va ser una institució governativa i judicial creada per Felip V d'Espanya, la jurisdicció de la qual abastava el territori de l'antic Regne de València.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Reial Audiència de València (borbònica) · Veure més »

Reial Audiència i Cancelleria de Granada

Palau de la Cancelleria, edifici que va albergar la Reial Audiència i Cancelleria de Granada des de 1587 i que actualment és la seu del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia.La Cancelleria de Granada o també Reial Audiència i Cancelleria de Granada (en castellà: Real Audiencia y Chancillería de Granada) era l'òrgan d'administració de justícia, i de govern, que amb seu a Granada tenia jurisdicció sobre tot el territori de la Corona de Castella al sud del riu Tajo.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Reial Audiència i Cancelleria de Granada · Veure més »

Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid

La Cancelleria de Valladolid o també Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid (en castellà: Real Audiencia y Chancillería de Valladolid) era l'òrgan d'administració de justícia, i de govern, que amb seu a Valladolid tenia jurisdicció sobre tot el territori de la Corona de Castella.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Reis Catòlics · Veure més »

René de Froulay de Tessé

René de Froulay III, Comte de Tessé, Vescomte de Beaumont i de Fresnay, marquès de Lavardin i Gran d'Espanya (Le Mans, 1648 - Grosbois, 1725), fou un militar (Mariscal de França) i aristòcrata francès al servei de Felip V d'Espanya durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і René de Froulay de Tessé · Veure més »

República de Gènova

La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і República de Gènova · Veure més »

Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia

Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia (Nàpols, 1651 - Madrid, 16 de gener de 1723) fou un noble i militar napolità al servei d'Espanya, VIII Duc de Pòpoli i III Príncep de Pettorano (des de 1693 fins a la seva mort), Gran d'Espanya de primera classe (1722), patrici napolità, cavaller dels ordes de Santiago (1706), de l'Toisó d'Or (6 d'agost de 1714), de l'Sant Miquel i de l'Esperit Sant (26 de juliol de 1717), capità general de Catalunya el 1713-1714, cèlebre per la seva participació comandant les tropes borbòniques durant la primera fase del setge de Barcelona.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia · Veure més »

Revolta de les Germanies

La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Revolta de les Germanies · Veure més »

Revolta dels angelets de la terra

Els Angelets de la Terra és el nom que reberen els pagesos del comtat de Rosselló que van aixecar-se contra l'ocupació francesa de la Catalunya del Nord, episodi que es coneix com a Revolta dels Angelets.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Revolta dels angelets de la terra · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Revolució Francesa · Veure més »

Ripoll

La comtal vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, i forma part de la regió de l'Alt Ter, situat al centre-nord de la regió.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Ripoll · Veure més »

Roses

Roses és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà que ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Roses · Veure més »

Rosselló

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Rosselló · Veure més »

Rotget

Mateu Reus "Rotget" (Mallorca, s. XVII - Ciutat de Mallorca, 15 de gener de 1729) fou un bandejat mallorquí que va tenir un paper destacat en la tradició oral mallorquina i que s'ha reflectit en diverses tradicions populars.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Rotget · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sallent

Sallent és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Sallent · Veure més »

Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de Catalunya situada a la Vall d'Aro, comarca del Baix Empordà, i cap del partit judicial de Sant Feliu.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Sant Feliu de Guíxols · Veure més »

Sant Lluís

Sant Lluís és una població i municipi de Menorca.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Sant Lluís · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Saragossa · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Sardenya · Veure més »

Sarrià (Barcelona)

L'antiga casa de la Vila de Sarrià, construïda el 1895 es troba a la plaça Consell de la Vila, i és avui dia la seu del Districte de Sarrià-Sant GervasiSarrià és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Sarrià (Barcelona) · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Sàpiens · Veure més »

Seda

Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Seda · Veure més »

Segona Germania

Escut de la família Almúnia (El Ràfol d'Almúnia), picat pels llauradors, en senyal de protesta contra els senyors, durant la Segona Germania. La Segona Germania fou un alçament armat desenvolupat majoritàriament en les comarques centrals del Regne de València el 1693.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Segona Germania · Veure més »

Senyoria d'Albret

La senyoria d'Albret fou una jurisdicció feudal d'Aquitània, a França.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Senyoria d'Albret · Veure més »

Setge de Barcelona (1705)

El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en què els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Setge de Barcelona (1705) · Veure més »

Setge de Barcelona (1706)

El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Setge de Barcelona (1706) · Veure més »

Setge de Barcelona (1713-1714)

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »

Setge de Brihuega

La batalla de Brihuega va tenir lloc el 8 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Setge de Brihuega · Veure més »

Setge de Gibraltar (1704-1705)

El Setge de Gibraltar fou una de les campanyes de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 5 de setembre de 1704a 31 de març de 1705.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Setge de Gibraltar (1704-1705) · Veure més »

Setge de Lleida (1707)

El Setge de Lleida fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola ocorreguda el 12 d'octubre de 1707.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Setge de Lleida (1707) · Veure més »

Setge de Tortosa (1708)

El Setge de Tortosa fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van prendre definitivament Tortosa i com a conseqüència, Ares, acabant la conquesta del País Valencià.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Setge de Tortosa (1708) · Veure més »

Setge de Xàtiva (1707)

El Setge de Xàtiva fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Setge de Xàtiva (1707) · Veure més »

Seu vacant

seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Seu vacant · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Sicília · Veure més »

Solsonès

El Solsonès és una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Solsonès · Veure més »

Talla (impost)

La talla, com impost directe, és el que es recapta de forma personal.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Talla (impost) · Veure més »

Tarassona

Tarassona (en castellà, Tarazona) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Tarassona · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Tarragona · Veure més »

Terres de l'Ebre

Les Terres de l'Ebre és una regió que aplega les comarques meridionals de Catalunya: el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Terres de l'Ebre · Veure més »

Tortosa

Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Tortosa · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de Baden

El tractat de Baden va ser el tractat de pau que va posar fi a les hostilitats entre el Regne de França i el Sacre Imperi romà, que havien estat en guerra des del començament de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Tractat de Baden · Veure més »

Tractat de Corbeil

Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Tractat de Corbeil · Veure més »

Tractat de Gènova

El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Tractat de Gènova · Veure més »

Tractat de Rastatt

El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Tractat de Rastatt · Veure més »

Tractat de Rijswijk

El Tractat de Rijswijk va ser signat el 20 de setembre de 1697 a la ciutat de Rijswijk a les Províncies Unides (avui Països Baixos).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Tractat de Rijswijk · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Tractat dels Pirineus · Veure més »

Tres Comuns de Catalunya

Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Tres Comuns de Catalunya · Veure més »

Universitat (municipi)

La universitat (del llatí: universitas, -atis; la totalitat) era la col·lectivitat, o el comú, de les persones d'una vila o parròquia o d'un terme jurisdiccional formada pels caps de casa, revestida d'una certa personalitat pública premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis i la representació davant el senyor feudal, ja fos el mateix rei, un noble o un senyor eclesiàstic.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Universitat (municipi) · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і València · Veure més »

Valencians

Els valencians constitueixen una nacionalitat històrica que viu predominantment al País Valencià.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Valencians · Veure més »

Valencià

El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Valencià · Veure més »

Vallès

Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Vallès · Veure més »

Vallès Occidental

El riu Ripoll a Ripollet el 1991 Riu Ripoll 2015 Barberà i Sabadell, i al fons Terrassa; emmarquen el paisatge, al fons de tot, Montserrat a l'esquerra i Sant Llorenç del Munt a la dreta El Vallès Occidental és una comarca catalana, d'ús administratiu, que limita amb el Bages i el Moianès (al nord), el Vallès Oriental (a l'est), el Baix Llobregat (a l'oest) i el Barcelonès (al sud).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Vallès Occidental · Veure més »

Vallès Oriental

El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Vallès Oriental · Veure més »

Vallespir

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Vallespir · Veure més »

Vescomtat de Castellbò

Armes dels Castellbò El vescomtat de Castellbò fou una jurisdicció feudal del comtat d'Urgell, originada en el vescomtat d'Urgell.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Vescomtat de Castellbò · Veure més »

Vescomtat de Narbona

El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Vescomtat de Narbona · Veure més »

Vic

Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Vic · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Viena · Veure més »

Vila-real

Vila-real és un municipi del País Valencià de la Plana Baixa.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Vila-real · Veure més »

Vilafranca del Penedès

Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Vilafranca del Penedès · Veure més »

Villena

Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Villena · Veure més »

Vinaròs

Vinaròs és un municipi del País Valencià, capital de la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Vinaròs · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Xàtiva · Veure més »

Xixona

Xixona és un municipi de País Valencià, pertanyent a la comarca de l'Alacantí i també capital de la històrica comarca de la Foia de Xixona.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Xixona · Veure més »

Xuetes

Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del, o per estar-hi estretament emparentats.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і Xuetes · Veure més »

11 d'abril

L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 11 d'abril · Veure més »

11 d'octubre

L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 11 d'octubre · Veure més »

1258

Sense descripció.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1258 · Veure més »

13 de juliol

El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 13 de juliol · Veure més »

13 de juny

El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 13 de juny · Veure més »

14 d'abril

El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 14 d'abril · Veure més »

14 d'octubre

El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 14 d'octubre · Veure més »

1415

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1415 · Veure més »

1419

;Països Catalans.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1419 · Veure més »

1436

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1436 · Veure més »

1479

; Països Catalans.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1479 · Veure més »

1484

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1484 · Veure més »

15 de juliol

El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 15 de juliol · Veure més »

1512

El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1512 · Veure més »

1519

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1519 · Veure més »

1523

El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1523 · Veure més »

1589

122x122px.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1589 · Veure més »

1593

Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1593 · Veure més »

1607

Sense descripció.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1607 · Veure més »

1636

El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1636 · Veure més »

1640

;Països Catalans.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1640 · Veure més »

1641

;Països Catalans.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1641 · Veure més »

1652

El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1652 · Veure més »

1659

;Països Catalans.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1659 · Veure més »

1660

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1660 · Veure més »

1683

Sense descripció.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1683 · Veure més »

1697

Sense descripció.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1697 · Veure més »

17 de maig

El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 17 de maig · Veure més »

17 de novembre

El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 17 de novembre · Veure més »

1701

Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1701 · Veure més »

1702

;Món.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1702 · Veure més »

1703

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1703 · Veure més »

1704

miniatura.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1704 · Veure més »

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1705 · Veure més »

1706

;Països Catalans.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1706 · Veure més »

1707

1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1707 · Veure més »

1708

;Països catalans.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1708 · Veure més »

1709

;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1709 · Veure més »

1710

;Països catalans.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1710 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1713 · Veure més »

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1714 · Veure més »

1715

;Països Catalans.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1715 · Veure més »

1716

;Països Catalans.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1716 · Veure més »

1720

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1720 · Veure més »

1748

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1748 · Veure més »

1789

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1789 · Veure més »

1790

Sense descripció.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1790 · Veure més »

1792

;Països catalans.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1792 · Veure més »

18 d'octubre

El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 18 d'octubre · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1806 · Veure més »

1812

Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1812 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1814 · Veure més »

1866

;Països Catalans.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 1866 · Veure més »

19 d'abril

El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 19 d'abril · Veure més »

20 d'octubre

El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 20 d'octubre · Veure més »

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 20 de juny · Veure més »

21 d'abril

El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 21 d'abril · Veure més »

21 d'octubre

El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 21 d'octubre · Veure més »

21 de setembre

El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 21 de setembre · Veure més »

22 d'abril

El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 22 d'abril · Veure més »

22 d'agost

El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 22 d'agost · Veure més »

22 d'octubre

El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 22 d'octubre · Veure més »

22 de desembre

El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 22 de desembre · Veure més »

23 d'octubre

El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 23 d'octubre · Veure més »

23 de setembre

El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 23 de setembre · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 25 d'abril · Veure més »

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 25 de juliol · Veure més »

26 d'abril

El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 26 d'abril · Veure més »

26 d'octubre

El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 26 d'octubre · Veure més »

26 de maig

El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 26 de maig · Veure més »

27 de juny

El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 27 de juny · Veure més »

27 de maig

El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 27 de maig · Veure més »

29 de juny

El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 29 de juny · Veure més »

29 de setembre

El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 29 de setembre · Veure més »

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 3 d'abril · Veure més »

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 30 de juny · Veure més »

30 de novembre

El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 30 de novembre · Veure més »

31 de maig

El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 31 de maig · Veure més »

31 de març

El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 31 de març · Veure més »

4 de març

El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 4 de març · Veure més »

5 d'octubre

El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 5 d'octubre · Veure més »

5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 5 de setembre · Veure més »

6 de juliol

El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 6 de juliol · Veure més »

7 de juliol

El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 7 de juliol · Veure més »

7 de novembre

El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 7 de novembre · Veure més »

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 8 d'abril · Veure més »

8 de febrer

El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 8 de febrer · Veure més »

8 de gener

El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 8 de gener · Veure més »

8 de maig

El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 8 de maig · Veure més »

9 d'agost

El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 9 d'agost · Veure més »

9 d'octubre

El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna als Països Catalans і 9 d'octubre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Edat Moderna als Països Catalans.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant