Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Dècada del 1300

Índex Dècada del 1300

Sense descripció.

267 les relacions: Abdalwadites, Abu Hammu, Abu-Assida Muhàmmad II, Abu-l-Baqà Khàlid, Abu-Zayyan I, Agnès de Sitges, Albert I d'Alemanya, Alet, Amasya, Andrea Orcagna, Andreuot d'Arborea, Anselm II de Rappolstein, Arpa Khan, Arquebisbat d'Acerenza, Arquebisbat d'Oristany, Arquebisbat de Đakovo-Osijek, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Lió, Arquebisbat de Matera-Irsina, Arquebisbat de Nàpols, Arquebisbat de Patres, Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia, Arquebisbat de Sàsser, Art breu, Arxiu de la Corona d'Aragó, Arxiu eclesiàstic, Arxiu Secret del Vaticà, Atanasi III d'Alexandria, Aversa, Azzo VIII d'Este, Àhmad ibn Ibrahim ibn az-Zubayr, Baronia de Montbui, Barri del Centre (Alcoi), Basílica de Santa Maria d'Alacant, Bedreddin Mahmud Bey, Beilicat de Tin, Bernardí Polentani, Bernat de Sarrià, Birger I de Suècia, Bisbat antic de Bath i Wells, Bisbat d'Acerra, Bisbat d'Adria-Rovigo, Bisbat d'Aire i Dacs, Bisbat d'Alife-Caiazzo, Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti, Bisbat d'Amiens, Bisbat d'Angulema, Bisbat d'Autun, Bisbat d'Auxerre, ..., Bisbat d'Orleans, Bisbat de Baiona, Bisbat de Belley-Ars, Bisbat de Brescia, Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano, Bisbat de Graz-Seckau, Bisbat de Győr, Bisbat de Lectoure, Bisbat de les Fèroe, Bisbat de Lo Puèi de Velai, Bisbat de Lucera-Troia, Bisbat de Meaux, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis, Bisbat de Poreč i Pula, Bisbat de Pozzuoli, Bisbat de Senigallia, Bisbat de Sion, Bisbat de Tarba, Blanca de Borgonya, Blanca de Nàpols, Bonacolsi, Braveheart, Brescia, Budapest, Bursa, Can Jonc (Alella), Cangrande I della Scala, Carles I de Valois, Carles II d'Anjou, Casa de Courtenay, Casa de Luxemburg, Castell d'Aberdeen, Castell d'Elda, Castell de Huniade, Castell de Montbui (Bigues), Castell de Montsó, Catedral d'Osca, Catedral de Sant Magnus, Cavalcavo, Cesena, Ciència medieval, Clara de Montefalco, Comtat de Carpegna, Comtat de Ginebra, Comtat de Luxemburg, Comtat de Montpensier, Comtat de Porhoët, Comtat del Vivarès, Concili de Viena, Constança de Portugal i d'Aragó, Copríncep d'Andorra, Correggio, Cracòvia, Crevillent, Dagana (Senegal), Dalmau Moner, David VIII de Geòrgia, Dècada, Dinastia, Dinastia marínida, Dionís I de Portugal, Dones a l'antiga Xina, Ducat d'Atenes, Ducat de Berg, Ducat de Ferrara, Duccio di Buoninsegna, Eduard II d'Anglaterra, Eleccions a Jurat de València, Elisabet de França (reina), Elisabet de Tirol, Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Era japonesa, Escut d'Hongria, Església de la Mare de Déu de Ljeviš, Església Ortodoxa Romanesa, Esglésies rupestres d'Ivànovo, Esteve Uroš IV de Sèrbia, Exèrcit romà d'Orient, Expansió de l'Antiga Confederació Suïssa, Felip IV de França, Felip V de França, Ferran IV de Castella, Franc de Siena, Frederic I d'Habsburg, Garcia Miquel d'Ayerbe, Gastó I de Foix, Gastó II de Foix, Gilbert de Rocafort, Go-Nijō, Grenyana, Gualter V de Brienne, Guillem de Montcada (bisbe d'Urgell), Guiu II de la Roche, Haakon V de Noruega, Hanazono, Hazmiriyyun, Història d'Àustria, Història de Croàcia, Història de Marràqueix, Història de Roma, Hospital de la Santa Creu de Barcelona, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Illa de Rodes, Illa de Wight, Jacques de Molay, Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau), Joan d'Arborea, Joan II de Tessàlia, Joana I de Navarra, Joana II de Borgonya, Joana III de Borgonya, Jofré de Loaisa, Jordi Paquimeres, Jordi V de Geòrgia, Jordi VI de Geòrgia, Kanat de Txagatai, Köntxek, Kötschach-Mauthen, Keť, Khotkovo, Kirkjubøur, Ladislau I de Polònia, Laura de Noves, Làpida sepulcral de Margarida Cadell, Llibre de memòries, Llinatge dels Sentmenat, Llista d'anys, Llista d'emperadors del Japó, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de dècades, Llista de municipis portuguesos, Llista de reis germànics, Lluís I de Tàrent, Loosdrecht, Luca Grimaldi, Lucca, Margarida de Borgonya (reina de Sicília), Maria Arpad d'Hongria, Marià III d'Arborea, Mariscal de França, Martí Bonacolsi, Mastino II della Scala, Matilda d'Hainaut, Mendeixia, Menteşeli Masud, Mesquita d'al-Hàkim, Miravet, Mliana, Montefalco, Muhàmmad Xah I Khalji, Muralles de Gandia, Museu Arqueològic de Dénia, Nàuplia, Nová Ľubovňa, Novelda, Oľšavica, Orde de Sant Pau Primer Eremita, Orde del Temple, Orde Teutònic, Otó III de Wittelsbach, Otó IV de Borgonya, Palau Reial de Vilafranca del Penedès, Pandya, Papa Climent V, Papat d'Avinyó, Pere del Rei, Pere I de Montcada i d'Aragó, Prats de Molló, Príncep Hisaaki, Príncep Morikuni, Príncep Moriyoshi, Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou, Ramon Trebailla, Ràixid ibn Muhàmmad, Regne de Ryūkyū, Rinald Bonacolsi, Robert de França i de Provença, Robert VII d'Alvèrnia, Roderic Tello, Sant Miquel de la Seu d'Urgell, Santa Maria de Valldonzella, Senyoria de Sonnois, Setge d'Elx (1332), Setge de Bursa, Setge de Ceuta (1309), Setge de Gibraltar (1309), Setge de Guardamar (1331), Shōgun, Shogunat Kamakura, Sitges, Soldanat de Rum, Somnath, Sremski Karlovci, Teobald de Bar, Tetuan, Tibald de Cepoy, Torre de Nesle, Tractat d'Alcalá de Henares, Ugolino di Nerio, Universitat de Coïmbra, Usedom, Vakhtang III de Geòrgia, Vescomtat de Bearn, Vescomtat de Thouars, Vescomtat de Zuberoa, Villehardouin, Violant de Castella, Vivarès, Wang Meng (artista), Wittelsbach, Yahşı Han Bey, 1285, 8 de novembre, 9 de març. Ampliar l'índex (217 més) »

Abdalwadites

Els abdalwadites, també coneguts com a abdalwàdides o Banu Abd-al-Wad o, encara, a partir del seu epònim, zayyànides, Banu Zayyan o zayyanites, van ser una dinastia amaziga musulmana amb capital a Tremissèn (Tlemcen), a Algèria, la qual va regnar des del 1236, en dissoldre's el poder almohade, fins al 1550, en què fou enderrocada pels turcs otomans.

Nou!!: Dècada del 1300 і Abdalwadites · Veure més »

Abu Hammu

Abu-Hammú Mussa ibn Abi-Saïd Uthman ibn Yaghmuràssan o, simplement, Abu-Hammú I fou el quart emir de la dinastia abdalwadita.

Nou!!: Dècada del 1300 і Abu Hammu · Veure més »

Abu-Assida Muhàmmad II

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (II) Abu-Assida fou fill pòstum de Yahya II al-Wàthiq, emir hàfsida com a successor del seu cosí primer Abu-Hafs Úmar I el 1295.

Nou!!: Dècada del 1300 і Abu-Assida Muhàmmad II · Veure més »

Abu-l-Baqà Khàlid

Abu-l-Baqà Khàlid (I) an-Nàssir fou emir hàfsida de Bugia, fill i successor el 1301 del seu pare Abu-Zakariyyà Yahya III i net d'Ibrahim I. Abu-l-Baqà Khàlid I es va acostar a Abu Asida Muhammad II ben Yahya II emir hàfsida de Tunis, amb el qual finalment va arribar a un acord; es va signar un tractat pel qual el primer que morís seria succeït per l'altre (1307 o 1308).

Nou!!: Dècada del 1300 і Abu-l-Baqà Khàlid · Veure més »

Abu-Zayyan I

Abu-Zayyan (I) Muhàmmad ibn Abi-Saïd Uthman ibn Yaghmuràssan o, més senzillament, Abu-Zayyan I fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen).

Nou!!: Dècada del 1300 і Abu-Zayyan I · Veure més »

Agnès de Sitges

Agnès de Sitges (Sitges, - Sitges, 1308) va ser una noble del.

Nou!!: Dècada del 1300 і Agnès de Sitges · Veure més »

Albert I d'Alemanya

Albert I d'Alemanya (en alemany: Albrecht I) (juliol de 1255-1 de maig de 1308) va ser duc d'Àustria i Estíria, i ascendí al tron d'Alemanya que va ocupar des de 1298 fins a la seva mort.

Nou!!: Dècada del 1300 і Albert I d'Alemanya · Veure més »

Alet

Alet (o Alet dels Banhs; en francès, Alet-les-Bains) és un municipi de França de la regió d'Occitània, al departament de l'Aude, al districte i al cantó de Limós, dins el País de Coisan.

Nou!!: Dècada del 1300 і Alet · Veure més »

Amasya

Amasya i el riu Yeşilırmak. Amasya és una ciutat de Turquia capital de l'il o província d'Amasya.

Nou!!: Dècada del 1300 і Amasya · Veure més »

Andrea Orcagna

''Triomf de la Mort'' (fragment) d'Andrea Orcagna, c. 1350, fresc a Santa Croce, Florència Andrea di Cione di Arcangelo conegut com a Andrea Orcagna o simplement Orcagna (Florència, c. 1308-1368), va ser un pintor italià del gòtic, pertanyent a l'escola florentina; també va ser escultor, orfebre, artista de mosaics i arquitecte.

Nou!!: Dècada del 1300 і Andrea Orcagna · Veure més »

Andreuot d'Arborea

Andreuot d'Arborea fou fill il·legítim de Joan d'Arborea i de Vera Cappai.

Nou!!: Dècada del 1300 і Andreuot d'Arborea · Veure més »

Anselm II de Rappolstein

Castell de Saint-Ulrich vista des del Girsberg Anselm II de Rappolstein dit el Temerari fou senyor de Rappolstein fill d'Ulric III de Rappolstein.

Nou!!: Dècada del 1300 і Anselm II de Rappolstein · Veure més »

Arpa Khan

Arpa Khan (? - 1336) fou el desè Il-kan de Pèrsia que va governar del 1335 al 1336.

Nou!!: Dècada del 1300 і Arpa Khan · Veure més »

Arquebisbat d'Acerenza

Larquebisbat d'Acerenza (italià: bisbat di Acerenza; llatí: Archidioecesis Acheruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: Dècada del 1300 і Arquebisbat d'Acerenza · Veure més »

Arquebisbat d'Oristany

Larquebisbat d'Oristrano (italià: arcidiocesi di Oristano; llatí: Archidioecesis Arborensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: Dècada del 1300 і Arquebisbat d'Oristany · Veure més »

Arquebisbat de Đakovo-Osijek

cocatedral de Sant Pere i Sant Pau d'Osijek Larquebisbat de Đakovo-Osijek (croat: Oslo Bispedømme; llatí: Archidioecesis Diacovensis-Osijekensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Croàcia.

Nou!!: Dècada del 1300 і Arquebisbat de Đakovo-Osijek · Veure més »

Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa

La catedral de San Pere a Moûtiers. La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne. XII. XII. Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne. Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: Dècada del 1300 і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa · Veure més »

Arquebisbat de Lió

El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.

Nou!!: Dècada del 1300 і Arquebisbat de Lió · Veure més »

Arquebisbat de Matera-Irsina

Larquebisbat de Matera-Irsina (italià: arcidiocesi di Matera-Irsina; llatí: Archidioecesis Materanensis-Montis Pelusii) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: Dècada del 1300 і Arquebisbat de Matera-Irsina · Veure més »

Arquebisbat de Nàpols

Larquebisbat de Nàpols (arcidiocesi di Napoli en italià; Archidioecesis Neapolitana en llatí) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Dècada del 1300 і Arquebisbat de Nàpols · Veure més »

Arquebisbat de Patres

basílica de Sant Andreu Apòstol de Patres. Larquebisbat de Patres (grec: Αρχιεπισκοπική Λατινική Βαρωνία της Πάτρας, llatí: Archidioecesis Patracensis o Patrensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Grècia.

Nou!!: Dècada del 1300 і Arquebisbat de Patres · Veure més »

Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve

LArquebisbat de Perusa - Città della Pieve (italià: arcidiocesi di Perugia-Città della Pieve; llatí: Archidioecesis Perusina-Civitatis Plebis) és una seu metropolitana de l'església catòlica italiana que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: Dècada del 1300 і Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve · Veure més »

Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia

La Cocatedral de Nusco. Larquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia (italià: arcidiocesi di Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia; llatí: Archidioecesis Sancti Angeli de Lombardis-Compsana-Nuscana-Bisaciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Dècada del 1300 і Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia · Veure més »

Arquebisbat de Sàsser

Larquebisbat de Sàsser (italià: arcibisbat de Sassari; llatí: Archidioecesis Turritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: Dècada del 1300 і Arquebisbat de Sàsser · Veure més »

Art breu

Art breu (en llatí, Ars brevis; 1308) és la versió més curta de lArs, el magne projecte de Ramon Llull.

Nou!!: Dècada del 1300 і Art breu · Veure més »

Arxiu de la Corona d'Aragó

L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.

Nou!!: Dècada del 1300 і Arxiu de la Corona d'Aragó · Veure més »

Arxiu eclesiàstic

El Crismó Els arxius eclesiàstics, també anomenats arxius de l'església, són els responsables de la custòdia, conservació i comunicació de la documentació generada per l'Església Catòlica, l'Església Protestant i altres comunitats cristianes, agrupades sota la denominació d'esglésies cristianes.

Nou!!: Dècada del 1300 і Arxiu eclesiàstic · Veure més »

Arxiu Secret del Vaticà

Biblioteca Vaticana: detall LArxiu Secret del Vaticà -Archivio Segreto Vaticano en italià, Archivum Secretum Apostolicum Vaticanum en llatí— és l'arxiu de la documentació de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Dècada del 1300 і Arxiu Secret del Vaticà · Veure més »

Atanasi III d'Alexandria

Atanasi III d'Alexandria va ser patriarca Ortodox d'Alexandria de l'any 1276 al 1316.

Nou!!: Dècada del 1300 і Atanasi III d'Alexandria · Veure més »

Aversa

Aversa és una ciutat italiana de 56.000 habitants, prop de Nàpols, a la província de Caserta de la regió de Campània.

Nou!!: Dècada del 1300 і Aversa · Veure més »

Azzo VIII d'Este

Azzo VIII d'Este (mort el 31 de gener de 1308) va ser senyor de Ferrara, Mòdena i Reggio des del 1293 fins a la seva mort.

Nou!!: Dècada del 1300 і Azzo VIII d'Este · Veure més »

Àhmad ibn Ibrahim ibn az-Zubayr

Abu-Jàfar Àhmad ibn Ibrahim ibn az-Zubayr ibn Muhàmmad ath-Thaqafi al-Assimí, més conegut simplement com a Ibn az-Zubayr, fou un historiador andalusí, nascut a Jaén el 1230 i mort a Granada el 26 d'agost de 1308.

Nou!!: Dècada del 1300 і Àhmad ibn Ibrahim ibn az-Zubayr · Veure més »

Baronia de Montbui

La baronia de Montbui era una jurisdicció senyorial creada al, a favor de Fernando de Alcántara y Castellà de Soler dins de l'actual comarca del Vallès Oriental, en el seu sector nord-oest.

Nou!!: Dècada del 1300 і Baronia de Montbui · Veure més »

Barri del Centre (Alcoi)

El barri del Centre d'Alcoi és el més antic de la ciutat; les seues ampliacions posteriors daten d'abans de 1925.

Nou!!: Dècada del 1300 і Barri del Centre (Alcoi) · Veure més »

Basílica de Santa Maria d'Alacant

La basílica de Santa Maria d'Alacant (País Valencià) està situada a la plaça de Santa Maria, al centre històric de la ciutat.

Nou!!: Dècada del 1300 і Basílica de Santa Maria d'Alacant · Veure més »

Bedreddin Mahmud Bey

Bedreddin Mahmud Bey (Badr al-Din Mahmud Beg) fou emir o beg (bey) de la dinastia dels Karaman-oğhlu o Karamanoğulları, sovint anomenada també karamànida o dels karamànides.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bedreddin Mahmud Bey · Veure més »

Beilicat de Tin

Mesquita d'Isa Beg a Selçuk. El beilicat de Tin o gavella de Tin (turc: Aydınoğulları Beyliği) fou un beilicat d'Anatòlia creat vers 1307 i annexionat a l'Imperi Otomà el 1425.

Nou!!: Dècada del 1300 і Beilicat de Tin · Veure més »

Bernardí Polentani

Bernardí Polentani fou fill de Guiu I Polentani, i senyor de Cervia a la seva mort el 1297 fins al 1313.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bernardí Polentani · Veure més »

Bernat de Sarrià

Escut de l'antic poble de Sarrià, així com de la família Sarrià Bernat de Sarrià (Sarrià, 1266 - Xàtiva, 31 de desembre de 1335) va ser un important cavaller al servei dels reis de la Corona d'Aragó, per als quals va exercir diverses funcions diplomàtiques i militars.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bernat de Sarrià · Veure més »

Birger I de Suècia

Birger Magnusson (1280 - 31 de maig de 1321) fou rei de Suècia de 1290 a 1319.

Nou!!: Dècada del 1300 і Birger I de Suècia · Veure més »

Bisbat antic de Bath i Wells

La catedral de Wells. Restes de l'abadia de Glastonbury. Mapa de les diòcesis anglosaxones d'Anglaterra. XII. XVIII de la cartoixa de Hinton, fundada el 1232. El bisbat de Bath i Wells (anglès: Diocese of Bath and Wells; llatí: Dioecesis Bathoniensis et Wellensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bisbat antic de Bath i Wells · Veure més »

Bisbat d'Acerra

El bisbat d'Acerra (italià: Diocesi di Acerra; llatí: Dioecesis Acerrarum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bisbat d'Acerra · Veure més »

Bisbat d'Adria-Rovigo

El bisbat d'Adria-Rovigo (italià: diocesi di Adria-Rovigo; llatí: Dioecesis Adriensis-Rhodigiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bisbat d'Adria-Rovigo · Veure més »

Bisbat d'Aire i Dacs

La cocatedral de Sant Joan Baptista a Aire-sur-l'Adour. L'''Hôtel de la ville'' d'Aire-sur-l'Adour; fins al 1927 era el palau episcopal de la diòcesi. L'església de l'abadia de Saint-Sever. L'antiga abadia ''Saint-Jean-de-la-Castelle'', avui situada al municipi de Duhort-Bachen. El bisbat d'Aire i Dacs (francès: Diocèse d'Aire et Dax, llatí: Dioecesis Aturensis et Aquae Augustae) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bisbat d'Aire i Dacs · Veure més »

Bisbat d'Alife-Caiazzo

El bisbat d'Alife-Caiazzo —Diocesi di Alife-Caiazzo; Dioecesis Aliphana-Caiacensis o Caiatina — és un bisbat de l'Església catòlica sufragani de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bisbat d'Alife-Caiazzo · Veure més »

Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti

La catedral de Santa Maria Assunta a Gravina in Puglia La catedral de Sant'Eustachio a Acquaviva delle Fonti El bisbat d'Ales-Terralba (italià: Diocesi di Ales-Terralba; llatí: Dioecesis Uxellensis-Terralbensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Oristany, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti · Veure més »

Bisbat d'Amiens

L'antic palau episcopal d'Amiens, seu dels bisbes fins al 1905. Vitrall de la catedral. Les tres portes de la façana principal de la catedral, construïda entre el 1220 I el 1230. Albert. L'església abacial de Corbie. església abacial de Saint-Riquier. El bisbat d'Amiens (francès: Diocèse d'Amiens, llatí: Dioecesis Ambianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bisbat d'Amiens · Veure més »

Bisbat d'Angulema

El bisbat d'Angulema (francès: Diocèse d'Angoulême, llatí: Dioecesis Engolismensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bisbat d'Angulema · Veure més »

Bisbat d'Autun

Leodegari. L'ex catedral de Sant Vincenç a Mâcon. L'ex catedral de Sant Vincenç a Chalon-sur-Saône. La basílica de Paray-le-Monial que allotjà santa Margherita Maria Alacoque. El bisbat d'Autun (francès: Diòcese d'Autun, llatí: Dioecesis Augustodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bisbat d'Autun · Veure més »

Bisbat d'Auxerre

XVI, i avui seu de la prefectura de l'Yonne. V. La capella del seminari d'Auxerre, edificada entre el 1706 i el 1709. XII. El bisbat d'Auxerre (francès: Diocèse d'Auxerre, llatí: Dioecesis Antissiodorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bisbat d'Auxerre · Veure més »

Bisbat d'Orleans

L'antic palau episcopal d'Orleans, construït entre el 1635 i el 1641, fou seu dels bisbes fins al 1905, quan esdevingué propietat de l'Estat. chiesa abbaziale ''Saint-Benoît'' de Fleury a Saint-Benoît-sur-Loire, fundada el 640; va ser la primera abadia francesa en seguir la regla de Sant Benet; per un cert període les relíquies del sant van reposar a l'abadia. VII. Félix Dupanloup, bisbe d'Orleans del 1849 al 1878. Estàtua eqüestre de santa Joana d'Arc, la ''doncella d'Orleans''. Participació dels bisbes francs al primer concili d'Orleans el 511. V. El bisbat d'Orleans (francès: Diocèse d'Orléans, llatí: Dioecesis Aurelianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bisbat d'Orleans · Veure més »

Bisbat de Baiona

catedral de l'Assumpció de Maria a Lescar Oloron El Santuari de Nostra Senyora de Bétharram, on el 1835 e prevere de la diòcesi Michel Garicoïts fundà la congregació dels Preveres del Sagrat Cor de Jesús de Bétharram. El bisbat de Baiona (francès: Diocèse de Bayonne, Lescar et Oloron, llatí: Dioecesis Baionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bisbat de Baiona · Veure més »

Bisbat de Belley-Ars

La cocatedral de Nostra Senyora a Bourg-en-Bresse. La basílica d'Ars-sur-Formans, on reposen les restes de sant Joan Baptista Maria Vianney, conegut com el "capellà d'Ars". XIX. L'antic palau episcopal de Belley. El bisbat de Belley-Ars (francès: Diocèse de Belley-Ars, llatí: Dioecesis Bellicensis-Arsensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bisbat de Belley-Ars · Veure més »

Bisbat de Brescia

concatedral de Santa Maria Assumpta Entrada al bisbat de Brescia Pobles de la diòcesi de Brescia al 1300 El bisbat de Brescia (italià: diocesi di Brescia; llatí: Dioecesis Brixiensis) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Milà de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bisbat de Brescia · Veure més »

Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano

El bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano (italià: Diocesi di Cerignola-Ascoli Satriano; llatí: Dioecesis Ceriniolensis-Asculana Apuliae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano · Veure més »

Bisbat de Graz-Seckau

Escut de la diòcesi El bisbat de Graz-Seckau (alemany: Bistum Graz-Seckau; llatí: Dioecesis Graecensis-Seccoviensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salzburg.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bisbat de Graz-Seckau · Veure més »

Bisbat de Győr

El bisbat de Győr (hongarès: Győri egyházmegye, llatí: Dioecesis Iaurinensis) és una seu de l'Església Catòlica a Hongria, sufragània de l'arquebisbat de Esztergom-Budapest.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bisbat de Győr · Veure més »

Bisbat de Lectoure

L'antic palau episcopal de Lectoure, avui '' Hôtel de ville''. El bisbat de Leitora (francès: Diòcese de Lectoure, occità: Diocèsi de Leitora llatí: Dioecesis Lectorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bisbat de Lectoure · Veure més »

Bisbat de les Fèroe

El bisbe Erlendur de les Fèroe. El bisbat de les Fèroe (danès: Kirkjubø bispedømme; llatí: Dioecesis Fareyensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Dinamarca.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bisbat de les Fèroe · Veure més »

Bisbat de Lo Puèi de Velai

La basiíica de Sant Julià a Brioude. El bisbat de Lo Puèi de Velai (francès: Diocèse de Le Puy-en-Velay, llatí: Dioecesis Aniciensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bisbat de Lo Puèi de Velai · Veure més »

Bisbat de Lucera-Troia

cocatedral de Troia. museu diocesà. El bisbat de Lucera-Troia (italià: diocesi di Lucera-Troia; llatí: Dioecesis Lucerina-Troiana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bisbat de Lucera-Troia · Veure més »

Bisbat de Meaux

El bisbat de Meaux (francès: Diocèse de Meaux, llatí: Dioecesis Meldensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bisbat de Meaux · Veure més »

Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa

cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa · Veure més »

Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis

L'antic palau episcopal de Pàmies, vist des del campanar de la catedral, i avui seu de l'ajuntament. XII. El bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis (francès: Diocèse de Pamiers, Couserans et Mirepoix; llatí: Dioecesis Apamiensis-Conseranensis-Mirapicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis · Veure més »

Bisbat de Poreč i Pula

El bisbat de Poreč i Pula - Porečko-pulska biskupija en croat; Diocesi di Parenzo e Pola en italià; Dioecesis Parentina et Polensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Rijeka.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bisbat de Poreč i Pula · Veure més »

Bisbat de Pozzuoli

El bisbat de Pozzuoli (italià: Diocesi di Pozzuoli; llatí: Dioecesis Puteolana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bisbat de Pozzuoli · Veure més »

Bisbat de Senigallia

El bisbat de Senigallia —diocesi di Senigallia; Dioecesis Senogalliensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bisbat de Senigallia · Veure més »

Bisbat de Sion

El bisbat de Sion - Bistum Sitten, Évêché de Sion, Dioecesis Sedunensis - és una seu de l'Església Catòlica a Suïssa, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bisbat de Sion · Veure més »

Bisbat de Tarba

El santuari de la Mare de Déu de Lorda, el santuari marià més visitat del món. El bisbat de Tarba i Lorda (francès: diocèse de Tarbes et Lourdes; llatí: Dioecesis Tarbiensis et Lourdensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bisbat de Tarba · Veure més »

Blanca de Borgonya

Blanca de Borgonya (1295 - abadia de Maubuisson, Pontoise, abril de 1326) fou infanta de Borgonya i reina consort de França i Navarra (1322).

Nou!!: Dècada del 1300 і Blanca de Borgonya · Veure més »

Blanca de Nàpols

Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.

Nou!!: Dècada del 1300 і Blanca de Nàpols · Veure més »

Bonacolsi

Bonacolsi fou una família senyorial italiana que va exercir la senyoria a Màntua i a Mòdena, i el poder com a podestà a altres llocs.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bonacolsi · Veure més »

Braveheart

Braveheart és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Mel Gibson, estrenada el 1995.

Nou!!: Dècada del 1300 і Braveheart · Veure més »

Brescia

Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.

Nou!!: Dècada del 1300 і Brescia · Veure més »

Budapest

Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.

Nou!!: Dècada del 1300 і Budapest · Veure més »

Bursa

Bursa (també coneguda històricament com a Brusa, en grec: Προύσσα, Prussa) és una ciutat del nord-oest de Turquia i la capital de la província de Bursa.

Nou!!: Dècada del 1300 і Bursa · Veure més »

Can Jonc (Alella)

Can Jonc és una masia del municipi d'Alella (Maresme) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Dècada del 1300 і Can Jonc (Alella) · Veure més »

Cangrande I della Scala

Cangrande I della Scala fou fill d'Albert I della Scala.

Nou!!: Dècada del 1300 і Cangrande I della Scala · Veure més »

Carles I de Valois

Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325) fou príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).

Nou!!: Dècada del 1300 і Carles I de Valois · Veure més »

Carles II d'Anjou

Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).

Nou!!: Dècada del 1300 і Carles II d'Anjou · Veure més »

Casa de Courtenay

Courtenay fou una important senyoria del regne de França centrada al castell de Courtenay al Gâtinais (avui departament de Loiret), originada en Ató, castellà de Châteaurenard que vivia al començament del i va formar la senyoria vers 1030.

Nou!!: Dècada del 1300 і Casa de Courtenay · Veure més »

Casa de Luxemburg

Armes de la Casa de Luxemburg: faixat d'argent i atzur de deu peces, un lleó de gules, amb la cua bifurcada, lampassat, armat i coronat d'or. La Casa de Luxemburg va ser una nissaga noble medieval fundada el per Sigifred de Luxemburg, membre cadet de la dinastia Ardennes-Verdun que és considerat el primer Comte de Luxemburg.

Nou!!: Dècada del 1300 і Casa de Luxemburg · Veure més »

Castell d'Aberdeen

El Castell d'Aberdeen (en anglès: Aberdeen Castle) era una fortificació de finals de l'edat mitjana, situada a Aberdeen, Escòcia, Regne Unit.

Nou!!: Dècada del 1300 і Castell d'Aberdeen · Veure més »

Castell d'Elda

El castell d'Elda es troba a la localitat d'Elda, al Vinalopó Mitjà.

Nou!!: Dècada del 1300 і Castell d'Elda · Veure més »

Castell de Huniade

El castell de Huniade és un monument històric i l'edifici més antic de Timişoara, construït entre 1308 i 1315 per Carol Robert d'Anjou i reconstruït després del terratrèmol de 1443 per Ioan de Hunedoara.

Nou!!: Dècada del 1300 і Castell de Huniade · Veure més »

Castell de Montbui (Bigues)

El Castell de Montbui és un castell medieval al terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès Oriental (Catalunya).

Nou!!: Dècada del 1300 і Castell de Montbui (Bigues) · Veure més »

Castell de Montsó

El Castell de Montsó a la província d'Osca, és a la població aragonesa del mateix nom (Montsó) a 65 km de la seva capital dalt d'un escarpat turó d'uns 370 m d'altitud, envoltat pels rius Sosa i Cinca, s'alça l'imponent castell templer, d'origen musulmà.

Nou!!: Dècada del 1300 і Castell de Montsó · Veure més »

Catedral d'Osca

La Santa Església Catedral de la Transfiguració del Senyor d'Osca, —també coneguda com a catedral de Santa Maria d'Osca—, construïda en estil gòtic, va ser iniciada a finals del i conclosa a principis del.

Nou!!: Dècada del 1300 і Catedral d'Osca · Veure més »

Catedral de Sant Magnus

La catedral de Sant Magnus (Kirkjubømúrurin en feroès) és una catedral en ruïnes situada al poble de Kirkjubøur de l'illa de Streymoy, a les Illes Fèroe.

Nou!!: Dècada del 1300 і Catedral de Sant Magnus · Veure més »

Cavalcavo

Escut de la família Cavalcavo Els Cavalcavo -en italià Cavalcabò- foren una família senyorial italiana que va exercir la senyoria a Cremona i van exercir com a podestà a Mòdena, Faenza, Cremona, Parma, Reggio, Vicenza, Alessandria, Bergamo, Arezzo, Brèscia, Florència, Milà, Valtellina, Perusa i Fano.

Nou!!: Dècada del 1300 і Cavalcavo · Veure més »

Cesena

Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.

Nou!!: Dècada del 1300 і Cesena · Veure més »

Ciència medieval

principis geomètrics. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 La ciència medieval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van ocórrer en el període de l'edat mitjana-el període intermedi, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa.

Nou!!: Dècada del 1300 і Ciència medieval · Veure més »

Clara de Montefalco

Clara de Montefalco, també anomenada santa Clara de la Creu, O.S.A., va ser una monja agustina i abadessa italiana.

Nou!!: Dècada del 1300 і Clara de Montefalco · Veure més »

Comtat de Carpegna

El comtat de Carpegna fou una jurisdicció feudal d'Itàlia centrada al castell de Carpegna, del que era castellà Odalric, un cavaller saxó, vers la segona meitat del, juntament amb el castell de Pietrarubbia, i va rebre de l'emperador un diploma imperial datat a Viterbo el 16 d'agost del 962 on se li concedien totes les ciutats fortificades i castells "in Regione Flaminae Senoniae, quae sunt, Mons Cicunus (Monte Cerignone), Sextinum (Sestino), Castellana, Castrum Sancti Clementis (San Clemente), Agellum (Agello, prop de San Clemente), Corianum (Coriano), Mons Scutulus (Montescudo), Albaretum (Albereto), Gessum (Gesso), Castrum Gaiani (Saiano, prop de Montebello), Monzardinus (Monte Giardino), Sassus (Sassofeltrio), Mons Germanus (Monte Grimano), Mons Tassus (Monte Tassi), Mons Copiolus (Montecopiolo).

Nou!!: Dècada del 1300 і Comtat de Carpegna · Veure més »

Comtat de Ginebra

El comtat de Ginebra fou una jurisdicció feudal centrada inicialment entorn de la ciutat de Ginebra, que va existir del segle IX fins al 1724.

Nou!!: Dècada del 1300 і Comtat de Ginebra · Veure més »

Comtat de Luxemburg

El comtat de Luxemburg després ducat de Luxemburg fou una jurisdicció del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Dècada del 1300 і Comtat de Luxemburg · Veure més »

Comtat de Montpensier

El comtat de Montpensier fou una senyoria feudal de França.

Nou!!: Dècada del 1300 і Comtat de Montpensier · Veure més »

Comtat de Porhoët

El comtat de Porhöet fou una jurisdicció feudal de Bretanya a l'oest del comtat de Rennes.

Nou!!: Dècada del 1300 і Comtat de Porhoët · Veure més »

Comtat del Vivarès

El comtat del Vivarès o de Viviers fou una jurisdicció feudal que es va formar en temps de Carlemany (Comitatus Vivariensis) amb centre a l'antiga població de Vivièrs (Ardecha) llavors seu del Bisbat de Viviers.

Nou!!: Dècada del 1300 і Comtat del Vivarès · Veure més »

Concili de Viena

El concili de Viena es va celebrar a la catedral de Viena del Delfinat (França) entre el 16 d'octubre del 1311 i el 6 de maig del 1312.

Nou!!: Dècada del 1300 і Concili de Viena · Veure més »

Constança de Portugal i d'Aragó

Constança de Portugal (1290 - Sahagún, Lleó 1313), infanta de Portugal i reina consort de Castella (1302-1312).

Nou!!: Dècada del 1300 і Constança de Portugal i d'Aragó · Veure més »

Copríncep d'Andorra

Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993.

Nou!!: Dècada del 1300 і Copríncep d'Andorra · Veure més »

Correggio

Els Correggio foren una família feudal italiana que va exercir sobirania sobre la senyoria de Parma i sobre la de Correggio, així com altres senyories menors i va exercir el govern a molts altres llocs com "podestà" o capitans.

Nou!!: Dècada del 1300 і Correggio · Veure més »

Cracòvia

Cracòvia o Kraków en polonès és la capital del voivodat de la Petita Polònia (Województwo Małopolskie) i la segona ciutat més important de Polònia després de la capital, Varsòvia.

Nou!!: Dècada del 1300 і Cracòvia · Veure més »

Crevillent

Crevillent és una població del País Valencià a la comarca del Baix Vinalopó.

Nou!!: Dècada del 1300 і Crevillent · Veure més »

Dagana (Senegal)

Dagana (de vegades Tagana) és una ciutat del nord del Senegal, situada en la vall baixa del riu Senegal, entre Richard-Toll i Podor.

Nou!!: Dècada del 1300 і Dagana (Senegal) · Veure més »

Dalmau Moner

El beat Dalmau Moner (Santa Coloma de Farners, la Selva, 1291 - Girona, 1341), conegut popularment com a Sant Dalmau, fou un eremita i frare dominic al convent de Girona.

Nou!!: Dècada del 1300 і Dalmau Moner · Veure més »

David VIII de Geòrgia

David VIII fou rei de Geòrgia.

Nou!!: Dècada del 1300 і David VIII de Geòrgia · Veure més »

Dècada

Una dècada o un decenni és un període o espai de temps de deu anys.

Nou!!: Dècada del 1300 і Dècada · Veure més »

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.

Nou!!: Dècada del 1300 і Dinastia · Veure més »

Dinastia marínida

Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.

Nou!!: Dècada del 1300 і Dinastia marínida · Veure més »

Dionís I de Portugal

Dionís I de Portugal, dit el Just o el Pagès (Lisboa, 1261 - Santarém, 1325), fou rei de Portugal (1279-1325).

Nou!!: Dècada del 1300 і Dionís I de Portugal · Veure més »

Dones a l'antiga Xina

Es va restringir a les dones de l'antiga Xina i de la Xina Imperial a participar en diversos àmbits de la vida social mitjançant estipulacions socials que les feien romandre a la llar, mentre que els assumptes externs eren realitzats per homes.

Nou!!: Dècada del 1300 і Dones a l'antiga Xina · Veure més »

Ducat d'Atenes

El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.

Nou!!: Dècada del 1300 і Ducat d'Atenes · Veure més »

Ducat de Berg

El Ducat de Berg, fins al 1380 Comtat de Berg, fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a la regió de Renània.

Nou!!: Dècada del 1300 і Ducat de Berg · Veure més »

Ducat de Ferrara

El Ducat de Ferrara —Ducato di Ferrara — fou un estat feudal al nord de la península italiana existent entre 1471 i 1598.

Nou!!: Dècada del 1300 і Ducat de Ferrara · Veure més »

Duccio di Buoninsegna

Panell amb el cicle de la Passió, dins la ''Maestà'', Catedral de Siena Duccio di Buoninsegna (Siena, 1255 - 1318) va ser un pintor italia del considerat tradicionalment com el primer mestre de l'Escola senesa.

Nou!!: Dècada del 1300 і Duccio di Buoninsegna · Veure més »

Eduard II d'Anglaterra

Eduard II, nascut a Caernarvon (País de Gal·les) el 25 d'abril del 1284 i mort a Berkeley (Gloucester) el 21 de setembre del 1327, fou rei d'Anglaterra des del 1307 fins al 1327.

Nou!!: Dècada del 1300 і Eduard II d'Anglaterra · Veure més »

Eleccions a Jurat de València

antiga muralla de València Braç reial per la ciutat de València Les eleccions a Jurat de València foren el procediment mitjançant el qual es triaven als Jurats de la ciutat de València.

Nou!!: Dècada del 1300 і Eleccions a Jurat de València · Veure més »

Elisabet de França (reina)

Elisabet de França, (París, 1295- Norfolk, 22 d'agost del 1358) fou reina consort d'Anglaterra pel seu matrimoni amb Eduard II d'Anglaterra i regent del seu fill (1326-1330).

Nou!!: Dècada del 1300 і Elisabet de França (reina) · Veure més »

Elisabet de Tirol

Elisabet de Tirol (o de Gorízia-Tirol) o Elisabet de Caríntia (vers 1262-28 d'octubre de 1312) de la casa dels meinardins de Tirol o sigui de la dinastia de Gorízia-Tirol, fou reina dels Romans, reina d'Alemanya i duquessa d'Àustria per matrimoni.

Nou!!: Dècada del 1300 і Elisabet de Tirol · Veure més »

Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric VII (en alemany: Heinrich; en italià: Arrigo), (1275-1313) va ser Rei dels Romans de 1308 a 1312, i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a partir de 1312.

Nou!!: Dècada del 1300 і Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Era japonesa

Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.

Nou!!: Dècada del 1300 і Era japonesa · Veure més »

Escut d'Hongria

Representació de l'escut a Budapest L'escut d'Hongria fou adoptat el 3 de juliol de 1990, en substitució del vigent durant el règim comunista.

Nou!!: Dècada del 1300 і Escut d'Hongria · Veure més »

Església de la Mare de Déu de Ljeviš

Lesglésia de la Mare de Déu de Ljeviš, del, és a la ciutat de Prizren, a Kosovo.

Nou!!: Dècada del 1300 і Església de la Mare de Déu de Ljeviš · Veure més »

Església Ortodoxa Romanesa

Filocalia LEsglésia Ortodoxa Romanesa (Biserica Ortodoxă Română en romanès) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Nou!!: Dècada del 1300 і Església Ortodoxa Romanesa · Veure més »

Esglésies rupestres d'Ivànovo

Les esglésies rupestres d'Ivànovo són un grup d'esglésies, capelles i monestirs tallats a la roca, situats a prop de la població d' Ivanovo, a 16 km de la ciutat de Ruse, a la província del mateix nom de Bulgària.

Nou!!: Dècada del 1300 і Esglésies rupestres d'Ivànovo · Veure més »

Esteve Uroš IV de Sèrbia

Esteve Uroš IV Dušan, en llengua sèrbia: Стефан Урош IV Душан, en grec: Στέφανος Ντουσάν (26 de juliol de 1308 – 20 de desembre de 1355) va ser el rei de Sèrbia de 1331 a 1345 i emperador dels serbis i dels romans de 1346 a 1355, pertanyia a la dinastia dels Nemanjić i era fill del rei Stefan Uroš III Dečanski.

Nou!!: Dècada del 1300 і Esteve Uroš IV de Sèrbia · Veure més »

Exèrcit romà d'Orient

L'exèrcit romà d'Orient (330-1453) trobà la seua base en l'exèrcit romà i va anar evolucionant amb el temps.

Nou!!: Dècada del 1300 і Exèrcit romà d'Orient · Veure més »

Expansió de l'Antiga Confederació Suïssa

L'expansió de l'Antiga Confederació Suïssa és el període de la història de Suïssa que abasta aproximadament des de la creació de les primeres aliances entre regions, a 1291, fins a l'entrada de la Reforma Protestant en la ja madura Antiga Confederació Suïssa, el 1516.

Nou!!: Dècada del 1300 і Expansió de l'Antiga Confederació Suïssa · Veure més »

Felip IV de França

Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.

Nou!!: Dècada del 1300 і Felip IV de França · Veure més »

Felip V de França

Felip V de França i II de Navarra el Llarg (en francés Philippe V de France, Philippe II de Navarre o Philippe V le Long), (1293 - Abadia de Longchamp, 3 de gener de 1322), fou comte de Borgonya (1315-1322); regent de França i Navarra (1316) i rei de França i Navarra (1316-1322).

Nou!!: Dècada del 1300 і Felip V de França · Veure més »

Ferran IV de Castella

Ferran IV de Castella, anomenat l'Emplaçat (Sevilla, 1285 - Jaén, 1312), fou rei de Castella (1295-1312).

Nou!!: Dècada del 1300 і Ferran IV de Castella · Veure més »

Franc de Siena

Franc de Siena, nascut com a Francesco Lippi (Grotti, ca. 1211 - 1291?) va ser un frare carmelita italià, venerat com a beat al si de l'orde carmelita.

Nou!!: Dècada del 1300 і Franc de Siena · Veure més »

Frederic I d'Habsburg

Frederic I d'Habsburg dit Frederic el Bell (alemany Friedrich der Schöne), nascut el 1286 a Viena, i mort el 13 de gener de 1330 a Gutenstein (Baixa Àustria), fou anti-rei dels Romans, és a dir pretendent però no elegit, i pretendent al títol d'Emperador del Sacre Imperi de 1314 a 1322.

Nou!!: Dècada del 1300 і Frederic I d'Habsburg · Veure més »

Garcia Miquel d'Ayerbe

Garcia Miquel d'Ayerbe (Ayerbe, - Lleó, 1332) va ser sacerdot i bisbe de Lleó.

Nou!!: Dècada del 1300 і Garcia Miquel d'Ayerbe · Veure més »

Gastó I de Foix

Armes de Gastó I de Foix Revers del segell de Gastó I de Foix Gastó I de Foix i VIII de Bearn (1288 - Maubuisson, Aquitània 1315) fou comte de Foix i vescomte de Bearn, Marsan i Castellbò (1302-1315), baró de Castellví de Rosanes, Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses, i cosenyor d'Andorra.

Nou!!: Dècada del 1300 і Gastó I de Foix · Veure més »

Gastó II de Foix

Armes de Gastó II de Foix Gastó II de Foix i IX de Bearn (1308 – Sevilla, setembre de 1343) fou comte de Foix i vescomte de Bearn i Marsan (1315 – 1343).

Nou!!: Dècada del 1300 і Gastó II de Foix · Veure més »

Gilbert de Rocafort

Gilbert de Rocafort (Segle XIII - Segle XIV) fou un militar de la Companyia Catalana d'Orient.

Nou!!: Dècada del 1300 і Gilbert de Rocafort · Veure més »

Go-Nijō

Lemperador Go-Nijō (后 二条 天皇, Go-Nijō-Tennō, 9 de març del 1285 - 10 de setembre del 1308) va ser el 94è emperador del Japó, segons l'ordre tradicional de successió.

Nou!!: Dècada del 1300 і Go-Nijō · Veure més »

Grenyana

Grenyana (o Granyena o Granyana) és una partida de l'Horta de Lleida, de Lleida.

Nou!!: Dècada del 1300 і Grenyana · Veure més »

Gualter V de Brienne

Gualter V de Brienne o Gualter I d'Atenes (circa. 1275 - 15 de març, del 1311) nascut a Brienne-le-Château, Aube, Xampanya, França.

Nou!!: Dècada del 1300 і Gualter V de Brienne · Veure més »

Guillem de Montcada (bisbe d'Urgell)

Guillem de Montcada, nom complet: Guillem de Montcada i de Narbona (? — Guissona, 1308) fou bisbe d'Urgell i segon copríncep d'Andorra entre els anys 1293 i 1308, en què morí a Aitona.

Nou!!: Dècada del 1300 і Guillem de Montcada (bisbe d'Urgell) · Veure més »

Guiu II de la Roche

Guiu II de la Roche (1280 - 5 d'octubre del 1308) va ser duc d'Atenes des de 1287 i en fou l'últim del seu llinatge.

Nou!!: Dècada del 1300 і Guiu II de la Roche · Veure més »

Haakon V de Noruega

Haakon V de Noruega "cames llargues" (Tønsberg, 10 d'abril de 1270 - 8 de maig de 1319) va ser el rei de Noruega del 1299 fins al 1319.

Nou!!: Dècada del 1300 і Haakon V de Noruega · Veure més »

Hanazono

Emperador Hanazono. L'emperador Hanazono (花园 天皇, Hanazono-Tennō, 14 d'agost del 1297 - 2 de desembre del 1348) va ser el 95è emperador del Japó, segons l'ordre tradicional de successió.

Nou!!: Dècada del 1300 і Hanazono · Veure més »

Hazmiriyyun

Els hazmiriyyun o la germandat hazmiriyya foren una germandat religiosa marroquina fundada pels germans Abu-Zayd Abd-ar-Rahman (mort en 1306 o 1308) i Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (mort el 1280), fills d'Abd-al-Karim al-Hazmirí.

Nou!!: Dècada del 1300 і Hazmiriyyun · Veure més »

Història d'Àustria

Escut d'Àustria La història d'Àustria designa la història de l'estat d'Europa central anomenat actualment Àustria.

Nou!!: Dècada del 1300 і Història d'Àustria · Veure més »

Història de Croàcia

La història de Croàcia comença al principi del període neolític.

Nou!!: Dècada del 1300 і Història de Croàcia · Veure més »

Història de Marràqueix

La història de Marràqueix comença en època musulmana.

Nou!!: Dècada del 1300 і Història de Marràqueix · Veure més »

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.

Nou!!: Dècada del 1300 і Història de Roma · Veure més »

Hospital de la Santa Creu de Barcelona

LHospital de la Santa Creu és un conjunt arquitectònic entre els carrers de l'Hospital i del Carme del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Dècada del 1300 і Hospital de la Santa Creu de Barcelona · Veure més »

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

LHospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a la ciutat de Barcelona que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

Nou!!: Dècada del 1300 і Hospital de la Santa Creu i Sant Pau · Veure més »

Illa de Rodes

Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.

Nou!!: Dècada del 1300 і Illa de Rodes · Veure més »

Illa de Wight

L'illa de Wight forma un comtat insular de la costa sud d'Anglaterra, davant les ciutats de Southampton i Portsmouth, l'antiga Portus Magnus.

Nou!!: Dècada del 1300 і Illa de Wight · Veure més »

Jacques de Molay

Jacques de Molay (Borgonya, entre 1240 i 1244 - París, 18 de març del 1314) fou un noble francès i l'últim Gran Mestre del Temple.

Nou!!: Dècada del 1300 і Jacques de Molay · Veure més »

Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau)

Jaume Pere (en aragonès: Jaime Pérez) (v. 1258-1308)Fundación Medinacelli: fou almirall de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i senyor de Sogorb.

Nou!!: Dècada del 1300 і Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau) · Veure més »

Joan d'Arborea

Joan d'Arborea, anomenat Cià (Chiano) fou fill de Marià II d'Arborea.

Nou!!: Dècada del 1300 і Joan d'Arborea · Veure més »

Joan II de Tessàlia

Joan II de Tessàlia o Joan II Àngel-Comnè Ducas, fou el darrer governant de Tessàlia de la dinastia Àngel-Comnè, regió que li fou confiada a la mort del seu pare, Constantí I. A a seva mort el territori de Joan II va quedar repartit entre l'Imperi Romà d'Orient, els magnats locals i els catalans, que van fundar el Ducat de Neopàtria.

Nou!!: Dècada del 1300 і Joan II de Tessàlia · Veure més »

Joana I de Navarra

Joana I de Navarra (1273-Vincennes, França, 1305) fou reina de Navarra, comtessa de Xampanya (1274-1305) i reina consort de França (1285-1305).

Nou!!: Dècada del 1300 і Joana I de Navarra · Veure més »

Joana II de Borgonya

i Joana I d'Artois fou comtessa de Borgonya (1307-1330), comtessa d'Artois (1329- 1330), i reina consort de França (1316-1322).

Nou!!: Dècada del 1300 і Joana II de Borgonya · Veure més »

Joana III de Borgonya

Escut dels Comtes de Borgonya a partir de 1280 Joana III de Borgonya (1308 - 1347), comtessa de Borgonya i Artois (1330-1347) i duquessa consort de Borgonya (1318-1347).

Nou!!: Dècada del 1300 і Joana III de Borgonya · Veure més »

Jofré de Loaisa

Jofré de Loaisa o Jofré de Loaysa (regne de Múrcia, - Toledo?, 23 de gener de 1308) va ser un religiós, escriptor i senyor hispànic.

Nou!!: Dècada del 1300 і Jofré de Loaisa · Veure més »

Jordi Paquimeres

Jordi Paquimeres (en llatí Georgius Pachymeres, en grec antic Γεώργιος ὁ Παχυμερής 'Geórgios ho Pakhimerís') (Nicea 1242- Constantinoble ca. 1310) va ser un filòsof, matemàtic, historiador i un dels darrers i més importants escriptors de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Dècada del 1300 і Jordi Paquimeres · Veure més »

Jordi V de Geòrgia

Jordi V de Geòrgia conegut com l'Il·lustre o el Brillant (georgià: გიორგი V ბრწყინვალე, Jordi V Brtskinvale), fou rei de Geòrgia del 1314 fins al 1346.

Nou!!: Dècada del 1300 і Jordi V de Geòrgia · Veure més »

Jordi VI de Geòrgia

Jordi VI conegut com el petit (Mtsiré), fou rei de Geòrgia del 1308 fins al 1313.

Nou!!: Dècada del 1300 і Jordi VI de Geòrgia · Veure més »

Kanat de Txagatai

El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.

Nou!!: Dècada del 1300 і Kanat de Txagatai · Veure més »

Köntxek

Könchek o Kondjek o Kundine (+ 1308) fou kan del Kanat de Txagatai (1307–1308), un dels fills de Duwa, al que va succeir a la seva mort.

Nou!!: Dècada del 1300 і Köntxek · Veure més »

Kötschach-Mauthen

Kötschach-Mauthen és un municipi austríac, dins de l'estat de Caríntia.

Nou!!: Dècada del 1300 і Kötschach-Mauthen · Veure més »

Keť

Keť és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra, al sud-oest del país.

Nou!!: Dècada del 1300 і Keť · Veure més »

Khotkovo

Khotkovo - Хотьково és una ciutat de la província de Moscou, a Rússia.

Nou!!: Dècada del 1300 і Khotkovo · Veure més »

Kirkjubøur

Kirkjubøur (pronunciat) és una petita localitat de les Illes Fèroe situada al sud de la costa occidental de l'illa de Streymoy.

Nou!!: Dècada del 1300 і Kirkjubøur · Veure més »

Ladislau I de Polònia

anomenat també Ladislau el Nan, de la dinastia Piast, fou el tercer fill de Casimir I de Cuiàvia.

Nou!!: Dècada del 1300 і Ladislau I de Polònia · Veure més »

Laura de Noves

Retrat de '''Laura de Noves''' Laura de Noves (Avinyó (Valclusa), 1308 - 6 d'abril de 1348) fou una dama provençal.

Nou!!: Dècada del 1300 і Laura de Noves · Veure més »

Làpida sepulcral de Margarida Cadell

La Làpida sepulcral de Margarida Cadell és una escultura (talla en marbre amb restes de policromia) de 62,5 x 90,7 x 10,5 cm i del primer quart del segle XIV, la qual es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Nou!!: Dècada del 1300 і Làpida sepulcral de Margarida Cadell · Veure més »

Llibre de memòries

El Llibre de memòries de diversos successos e fets memorables e de coses senyalades de la ciutat e Regne de València és un dietari de la ciutat de València del 1308 al 1644, obra de diversos autors: un d'anònim fins al 1488, Francesc Joan (oncle de l'humanista Honorat Joan) en 1488-1535, Francesc Marc del 1535 al 1616 i Joan Lluc Ivars des del 1616.

Nou!!: Dècada del 1300 і Llibre de memòries · Veure més »

Llinatge dels Sentmenat

Els Sentmenat és un llinatge català originari del castell de Sentmenat (Sentmenat, Vallès Occidental), del qual va prendre el nom.

Nou!!: Dècada del 1300 і Llinatge dels Sentmenat · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: Dècada del 1300 і Llista d'anys · Veure més »

Llista d'emperadors del Japó

Tot seguit hi ha una llista dels emperadors del Japó.

Nou!!: Dècada del 1300 і Llista d'emperadors del Japó · Veure més »

Llista de bisbes d'Urgell

Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.

Nou!!: Dècada del 1300 і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »

Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi

La llista de bisbes i arquebisbes d'Albi és la que segueix a sota.

Nou!!: Dècada del 1300 і Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi · Veure més »

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Nou!!: Dècada del 1300 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »

Llista de dècades

Aquesta és una llista de dècades des del principi del aC fins al final del segle XXII dC.

Nou!!: Dècada del 1300 і Llista de dècades · Veure més »

Llista de municipis portuguesos

Aquesta és una llista de municipis (concelhos) portuguesos ordenats alfabèticament.

Nou!!: Dècada del 1300 і Llista de municipis portuguesos · Veure més »

Llista de reis germànics

Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.

Nou!!: Dècada del 1300 і Llista de reis germànics · Veure més »

Lluís I de Tàrent

Lluís de Tarent (1308 - Nàpols 1362), príncep de Nàpols; príncep de Tarent (1346-1362); comte de Provença i rei de Nàpols (1352-1362).

Nou!!: Dècada del 1300 і Lluís I de Tàrent · Veure més »

Loosdrecht

Loosdrecht és un antic municipi que forma part de Wijdemeren a Holanda Septentrional (Països Baixos).

Nou!!: Dècada del 1300 і Loosdrecht · Veure més »

Luca Grimaldi

Luca Grimaldi (Gènova, ? - 18 d'abril de 1275/1308) fou un trobador llombard.

Nou!!: Dècada del 1300 і Luca Grimaldi · Veure més »

Lucca

Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.

Nou!!: Dècada del 1300 і Lucca · Veure més »

Margarida de Borgonya (reina de Sicília)

Margarita de Borgonya (?, 1250–Tonnerre, 4 de setembre de 1308), comtessa de Tonnerre, va ser la segona esposa de Carles I, comte d'Anjou, Maine, Provença i Forcalquier, que després es convertiria en rei de Sicília, Nàpols, Albània i Jerusalem.

Nou!!: Dècada del 1300 і Margarida de Borgonya (reina de Sicília) · Veure més »

Maria Arpad d'Hongria

Maria Arpad d'Hongria (1257 - Nàpols, 25 de març de 1323) fou princesa d'Hongria i reina consort de Nàpols (1285-1309).

Nou!!: Dècada del 1300 і Maria Arpad d'Hongria · Veure més »

Marià III d'Arborea

Marià III d'Arborea (1285-1321) fou fill il·legítim de Joan d'Arborea i de Vera Cappai.

Nou!!: Dècada del 1300 і Marià III d'Arborea · Veure més »

Mariscal de França

El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.

Nou!!: Dècada del 1300 і Mariscal de França · Veure més »

Martí Bonacolsi

Martí Bonacolsi fou fill de Rinald Bonacolsi.

Nou!!: Dècada del 1300 і Martí Bonacolsi · Veure més »

Mastino II della Scala

Mastino II della Scala fou fill d'Alboí I della Scala.

Nou!!: Dècada del 1300 і Mastino II della Scala · Veure més »

Matilda d'Hainaut

Matilda d'Hainaut (29 de novembre del 1293 - 1331) va ser princesa d'Acaia (Matilda I d'Acaia) del 1313 al 1316, títol que va heretar de la seva mare, Isabel I d'Acaia i li fou concedit per Felip I de Tàrent.

Nou!!: Dècada del 1300 і Matilda d'Hainaut · Veure més »

Mendeixia

Mendeixia (Menteşe) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1261 i 1414 i tenia per capital la ciutat de Milas, a l'actual Turquia, corresponent a grans trets a la Cària clàssica.

Nou!!: Dècada del 1300 і Mendeixia · Veure més »

Menteşeli Masud

Menteşeli Masud fou el segon beg o amir dels menteşeoğulları del Beylik de Menteşe-oğlu.

Nou!!: Dècada del 1300 і Menteşeli Masud · Veure més »

Mesquita d'al-Hàkim

La mesquita d'al-Hàkim és un dels monuments de l'arquitectura fatimita més interessants de la ciutat del Caire.

Nou!!: Dècada del 1300 і Mesquita d'al-Hàkim · Veure més »

Miravet

Miravet és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.

Nou!!: Dècada del 1300 і Miravet · Veure més »

Mliana

Miliana, Mliana o Melyana és una ciutat d'Algèria de la Província d'Ain Defla, a 91 km al sud-oest d'Alger.

Nou!!: Dècada del 1300 і Mliana · Veure més »

Montefalco

Montefalco, vista. Montefalco és una ciutat i un municipi italià de 5.702 habitants a la província de Perusa (l'Úmbria), en un aflorament dels pujols Martani sobre la plana al·luvial del riu Clitunno, a 7 km al sud-est de Bevagna, 11 km al sud-oest de Foligno,i 9 km al nord-oest de Trevi.

Nou!!: Dècada del 1300 і Montefalco · Veure més »

Muhàmmad Xah I Khalji

Alí Garxasp Alà-ad-Din Muhàmmad-Xah Khaljí fou soldà de Delhi de la dinastia khalji.

Nou!!: Dècada del 1300 і Muhàmmad Xah I Khalji · Veure més »

Muralles de Gandia

Les muralles de Gandia, encara que pràcticament desaparegudes gairebé íntegrament, les seues restes estan catalogades com a bé d'interès cultural, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, amb número d'anotació ministerial: RI-51-0010759 i data d'anotació 24 d'abril 2002.

Nou!!: Dècada del 1300 і Muralles de Gandia · Veure més »

Museu Arqueològic de Dénia

El Museu Arqueològic de la ciutat de Dénia (Marina Alta) condueix per la història de la ciutat, des dels inicis de la seua aventura urbana, s. II aC, fins al.

Nou!!: Dècada del 1300 і Museu Arqueològic de Dénia · Veure més »

Nàuplia

Nàuplia (Ναύπλιο, Nàfplio; en Ναύπλια, Nàuplia; en grec bizantí Anáplion; en turc Anabolu; en italià, antigament Napoli di Romania) és una ciutat de Grècia, capital del nomós de l'Argòlida, amb 16.113 habitants segons el cens del 2001.

Nou!!: Dècada del 1300 і Nàuplia · Veure més »

Nová Ľubovňa

Nová Ľubovňa és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: Dècada del 1300 і Nová Ľubovňa · Veure més »

Novelda

Novelda és una ciutat del sud del País Valencià a la comarca del Vinalopó Mitjà, coneguda per la seua viticultura i el comerç d'espècies i marbre.

Nou!!: Dècada del 1300 і Novelda · Veure més »

Oľšavica

Oľšavica és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: Dècada del 1300 і Oľšavica · Veure més »

Orde de Sant Pau Primer Eremita

LOrde de Sant Pau Primer Eremita (en llatí: Ordo Sancti Pauli Primi Eremitae) és un orde monàstic catòlic fundat el a Hongria per Eusebi d'Esztergom.

Nou!!: Dècada del 1300 і Orde de Sant Pau Primer Eremita · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: Dècada del 1300 і Orde del Temple · Veure més »

Orde Teutònic

L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.

Nou!!: Dècada del 1300 і Orde Teutònic · Veure més »

Otó III de Wittelsbach

Otó III de Wittelsbach, conegut també com a Otó V de Baviera, (11 de febrer de 1261 - 9 de novembre de 1312), membre de la dinastia Wittelsbach, fou duc de la Baixa Baviera (1390-1312) i rei d'Hongria i Croàcia entre 1305 i 1307 com Béla V.

Nou!!: Dècada del 1300 і Otó III de Wittelsbach · Veure més »

Otó IV de Borgonya

Otó IV de Borgonya Otó IV de Borgonya (abans de 1248 - 1303) fou comte palatí de Borgonya i comte d'Artois per matrimoni amb la comtessa Matilde o Mafalda d'Artois.

Nou!!: Dècada del 1300 і Otó IV de Borgonya · Veure més »

Palau Reial de Vilafranca del Penedès

El Palau Reial de Vilafranca del Penedès és un edifici del amb vestigis del, d'estil gòtic.

Nou!!: Dècada del 1300 і Palau Reial de Vilafranca del Penedès · Veure més »

Pandya

Mapa del regne Pandya sota Jatavarman Sundara Pandya (1251 - 1283) Escultura Pandya Inscripció Pandya a Koneswaram La dinastia Pandya o Imperi Pandya o Regne dels pandyes (tàmil பாண்டியர்) fou un antic estat dràvida del sud de l'Índia.

Nou!!: Dècada del 1300 і Pandya · Veure més »

Papa Climent V

Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.

Nou!!: Dècada del 1300 і Papa Climent V · Veure més »

Papat d'Avinyó

Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).

Nou!!: Dècada del 1300 і Papat d'Avinyó · Veure més »

Pere del Rei

Pere del Rei (? - Lleida, 4 de setembre del 1308) Bisbe de Lleida i conseller de Jaume I. Fou canonge de Lleida (1268), prior de Sant Vicenç de València (1269) i bisbe de Lleida (1299-1308).

Nou!!: Dècada del 1300 і Pere del Rei · Veure més »

Pere I de Montcada i d'Aragó

Pere Ramon I de Montcada i d'Aragó o Pere I de Montcada (Segle XIII - 1266/67), baró d'Aitona i senescal de Barcelona, fou un noble i militar català.

Nou!!: Dècada del 1300 і Pere I de Montcada i d'Aragó · Veure més »

Prats de Molló

Prats de Molló és la vila cap de la comuna de Prats de Molló i la Presta i del subcomarca de l'Alt Vallespir, pertanyent a la comarca nord-catalana del Vallespir.

Nou!!: Dècada del 1300 і Prats de Molló · Veure més »

Príncep Hisaaki

El va ser el vuitè shogun del shogunat Kamakura del Japó; va governar entre el 1289 i 1308.

Nou!!: Dècada del 1300 і Príncep Hisaaki · Veure més »

Príncep Morikuni

El va ser el novè i l'últim shogun del shogunat Kamakura del Japó; va governar entre el 19 de juny del 1308 fins al 25 de setembre del 1333.

Nou!!: Dècada del 1300 і Príncep Morikuni · Veure més »

Príncep Moriyoshi

El (1308 - 12 d'agost de 1335 va ser un dels dos shōguns que va governar durant la Restauració Kenmu. Era fill de l'Emperador Go-Daigo i Minamoto no Chikako. Va lluitar a favor de l'emperador, Go-Daigo va intentar prendre el poder el 1331 durant la Guerra Genkō. El príncep Moriyoshi va unir forces amb Kusunoki Masashige. Moriyoshi va defensar tenaçment la muntanya Yoshino. L'heroicitat de Masashige defensant el Castell de Chihaya, juntament amb els esforços de Moriyoshi per reunir tropes, van portar un gran nombre de guerrers a la causa lleial. El 1333, els senyors de la guerra rivals Ashikaga Takauji i Nitta Yoshisada s'havien unit a la causa; Yoshisada assetjaria Kamakura el mateix any. Quan la ciutat finalment va caure, el regent Hōjō Takatoki va fugir al temple de Tōshō, on ell i tota la seva família es van suïcidar. Això va marcar el final del poder del Clan Hōjō. Va ser capturat per Ashikaga Takauji creient que s'havia aixecat contra el poder imperial. El germà de Takauji, Ashikaga Tadayoshi el va mantenir captiu en una cosa prop de l'actual Kamakura-gu durant nou mesos, abans de ser executat.

Nou!!: Dècada del 1300 і Príncep Moriyoshi · Veure més »

Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou

Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou (1308 - ca. 1366) fou príncep d'Aragó, comte de Prades i baró d'Entença (1324-1341) i comte d'Empúries (1341-1364).

Nou!!: Dècada del 1300 і Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou · Veure més »

Ramon Trebailla

Ramon Trebailla o Ramon Trebaylla (? — 1326) fou un religiós catòlic que arribà a bisbe d'Urgell i fou el tercer copríncep d'Andorra (1309-1326).

Nou!!: Dècada del 1300 і Ramon Trebailla · Veure més »

Ràixid ibn Muhàmmad

Ràixid ibn Muhàmmad ibn Thàbit fou emir dels Awlad Mandil del Chelif.

Nou!!: Dècada del 1300 і Ràixid ibn Muhàmmad · Veure més »

Regne de Ryūkyū

El Regne de Ryukyu fou una monarquia independent, que governà la major part de les illes Ryukyu (al sud de l'actual arxipèlag japonès) des de principis del fins a les acaballes del XIX.

Nou!!: Dècada del 1300 і Regne de Ryūkyū · Veure més »

Rinald Bonacolsi

Rinald Bonacolsi conegut per "Passerino" (? - Màntua 14 d'agost de 1328) era fill de Joan Bonacolsi, fou vicari de Màntua associat a son germà Guiu Bonacolsi el 1308 i a la mort de son germà el 1309 fou nomenat capità general perpetu de Màntua; el 1312 fou reconegut vicari imperial de Màntua.

Nou!!: Dècada del 1300 і Rinald Bonacolsi · Veure més »

Robert de França i de Provença

Dibuix de la tomba de Robert, comte de Clermont. Robert de França i de Provença o Robert de Clermont (1256 - París 1317), príncep de França i comte de Clermont (1268 - 1317).

Nou!!: Dècada del 1300 і Robert de França i de Provença · Veure més »

Robert VII d'Alvèrnia

Robert VII d'Alvèrnia el Gran, (vers 1282 - 13 d'octubre de 1325), fou comte d'Alvèrnia i de Boulogne (1314-1325), fill de Robert VI d'Alvèrnia (1250-1314), i de Beatriu de Montgascon, i successor del pare en els dos feus.

Nou!!: Dècada del 1300 і Robert VII d'Alvèrnia · Veure més »

Roderic Tello

Roderic Tello va ser arquebisbe de Tarragona entre els anys 1288 i 1308.

Nou!!: Dècada del 1300 і Roderic Tello · Veure més »

Sant Miquel de la Seu d'Urgell

L'església de Sant Miquel, abans església de Sant Pere, és una església situada a la ciutat pirinenca de la Seu d'Urgell, és d'estil romànic i es troba adossada al claustre de la Catedral de la Seu d'Urgell.

Nou!!: Dècada del 1300 і Sant Miquel de la Seu d'Urgell · Veure més »

Santa Maria de Valldonzella

Santa Maria de Valldonzella és un monestir femení cistercenc situat actualment a Barcelona, a Sant Gervasi de Cassoles, prop de l'indret on hi hagué l'antiga residència reial de Bellesguard i actual torre Bellesguard.

Nou!!: Dècada del 1300 і Santa Maria de Valldonzella · Veure més »

Senyoria de Sonnois

Sonnois fou una senyoria feudal del Regne de França a la Baixa Normandia, sorgida al.

Nou!!: Dècada del 1300 і Senyoria de Sonnois · Veure més »

Setge d'Elx (1332)

El Setge d'Elx de 1332 fou una de les batalles de la Guerra de l'Estret.

Nou!!: Dècada del 1300 і Setge d'Elx (1332) · Veure més »

Setge de Bursa

El setge de Bursa va ocórrer el 1326, quan els otomans van idear un audaç pla per apoderar-se de la ciutat de Bursa.

Nou!!: Dècada del 1300 і Setge de Bursa · Veure més »

Setge de Ceuta (1309)

El Setge de Ceuta de 1309 és una de les batalles de la Guerra castellanogranadina.

Nou!!: Dècada del 1300 і Setge de Ceuta (1309) · Veure més »

Setge de Gibraltar (1309)

El setge de Gibraltar de 1309 fou una empresa bèl·lica que va tenir lloc l'any 1309, durant el regnat de Ferran IV de Castella en el transcurs de la Reconquesta.

Nou!!: Dècada del 1300 і Setge de Gibraltar (1309) · Veure més »

Setge de Guardamar (1331)

El setge de Guardamar de 1331 fou una de les batalles de la Guerra de l'Estret.

Nou!!: Dècada del 1300 і Setge de Guardamar (1331) · Veure més »

Shōgun

Minamoto no Yoritomo, primer ''shōgun'' del ''shogunat Kamakura''. En la història del Japó, el terme shōgun (将軍, lit. «comandant de l'exèrcit») es referia a un rang militar i títol històric concedit directament per l'emperador.

Nou!!: Dècada del 1300 і Shōgun · Veure més »

Shogunat Kamakura

El va ser el primer règim militar feudal japonès establert pels shōguns des de 1185 fins al 1333.

Nou!!: Dècada del 1300 і Shogunat Kamakura · Veure més »

Sitges

Sitges és una vila i municipi de Catalunya a la comarca del Garraf (que forma part del territori històric del Penedès).

Nou!!: Dècada del 1300 і Sitges · Veure més »

Soldanat de Rum

El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.

Nou!!: Dècada del 1300 і Soldanat de Rum · Veure més »

Somnath

Somnath (també Deo Pattan, Prabhas Pattan, Veraval Pattan, o Pattan Somnath) és una antiga ciutat i centre de pelegrinatge del districte de Junagarh al Kathiawar, estat de Gujarat.

Nou!!: Dècada del 1300 і Somnath · Veure més »

Sremski Karlovci

Sremski Karlovci (Сремски Карловци) és una ciutat de la província autònoma de la Voivodina, Sèrbia, regió de Sirmia (Syrmia o Sírmium) o Srem (turc Sirem), a la riba del riu Danubi, al peu del Fruska Gora, a uns 8 km de Novi Sad.

Nou!!: Dècada del 1300 і Sremski Karlovci · Veure més »

Teobald de Bar

Teobald de Bar (en francès Thiébaut de Bar o Thibaut de Bar, en neerlandès Theobald van Bar o Dietbout van Bar) (nascut ± 1260 (?) - mort a Roma el 25 de maig de 1312 fou canceller apostòlic del papa Bonifaci VIII de 1294 a 1303 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1303 a 1312. Era el quarter fill de Teobald II, comte de Bar I de Joana de Toucy. Ja va ser candidat per a succeir a Bouchard d'Avesnes com a bisbe de Metz però no va obtindre el càrrec. A la mort del príncep-bisbe Adolf II de Waldeck, hi havia tres candidats. El capítol va elegir Guillem d'Arras que va refusar el càrrec en invocar no ésser noble. Guillem va designar Teobald com més idoni i el capítol va elegir-lo. El 13 de maig de 1303 el papa Bonifaci VIII va confirmar-lo. A aquest moment es trobava a Roma i no va poder partir immediatament, com que d'antuvi havia de pagar els seus deutes. Al 8 de setembre de 1304 va signar un tractat d'aliança amb Felip IV de França. El seu germà, Joan de Toucy va assetjar la ciutat de Maastricht, ocupat per l'exèrcit brabançó. Va començar el seu regne poc després de la "revolució" dels oficis "petits" de Lieja que van oposar-se contra la fermeté, un taxa al consum i que volien una representació, almenys de la meitat de les seus als estats, fins aleshores reservats a l'aristocracia. Els canonges de Sant Lambert van voler un equilibri entre els "grans" i els "petits" qui volien així mantenir el seu poder faç a la burgesia. Al 20 d'agost de 1307 es va signar la pau de Seraing (o pau de Vottem) que va atorgar la meitat de les 24 seus comunals als petits. El 1308, Teobald va voler apaivagar la situació en voler "refourmer en bien l'estat de sa cité entre les grans et les menuz mestiers" (traducció: reformar en bé l'estat de la ciutat entre els oficis grans i petits). Aquest decret va tenir el paper de carta constitucional de la ciutat de Lieja fins al 1384. Va esdevenir un conseller important del seu nebot Enric VII que Teobald va acompanyar al seu viatge d'investidura cap a Roma el 1312. El rei Robert I de Nàpols que neguitejava l'autoritat creixent de l'emperador nou va atacar-les amb el seu exèrcit als afores de Roma al 25 de maig. Van ferir-lo mortalment al combat i va morir poc després. Teobald tenia prou autoritat moral per a mantenir l'orde a la seva capital, però poc després de la seva mort el 1312, la lluita de poder entre els grans, els petits i el capítol va tornar a esclatar el que a la fi va conduir al mal de Sant-Martí, a la nit del 3 al 4 d'agost de 1312.

Nou!!: Dècada del 1300 і Teobald de Bar · Veure més »

Tetuan

muntanyes del Rif, regió Tànger-Tetuan (2014) Tetuan (de l'amazic i originàriament de Tetteiguin) és una ciutat del nord del Marroc, la capital de la regió Tànger-Tetuan, i l'antiga capital del Protectorat Espanyol al Marroc (1913-1956).

Nou!!: Dècada del 1300 і Tetuan · Veure més »

Tibald de Cepoy

Tibald de Cepoy (Segle XIII - Segle XIV) fou un militar francès al servei de Carles de Valois i del papa Climent V, també fou un efimer Comandant en Cap de la Companyia Catalana d'Orient, entre 1307 i 1309.

Nou!!: Dècada del 1300 і Tibald de Cepoy · Veure més »

Torre de Nesle

La Torre de Nesle va ser una de les grans torres defensives que la ciutat de París va tenir a l'edat mitjana.

Nou!!: Dècada del 1300 і Torre de Nesle · Veure més »

Tractat d'Alcalá de Henares

Vista de l'alcassaba d'Almeria. El Tractat d'Alcalá de Henares va ser un acord rubricat el dia 19 de desembre de 1308 a la ciutat d'Alcalá de Henares entre el rei Ferran IV de Castella i els ambaixadors Bernat de Sarrià i Gonzalo García, representants de Jaume II d'Aragó.

Nou!!: Dècada del 1300 і Tractat d'Alcalá de Henares · Veure més »

Ugolino di Nerio

National Gallery Maestà'' de Duccio di Buoninsegna, els apòstols de la part superior de la qual serien obra d'Ugolino Ugolino di Nerio (1280? - 1349) va ser un pintor italià que va treballar a Siena, havent notícies d'ell només en el període comprès entre 1317 i 1327.

Nou!!: Dècada del 1300 і Ugolino di Nerio · Veure més »

Universitat de Coïmbra

La Universitat de Coïmbra és una institució portuguesa d'ensenyament superior situada a la ciutat de Coïmbra.

Nou!!: Dècada del 1300 і Universitat de Coïmbra · Veure més »

Usedom

Mapa de situació de l'illa d''''Usedom''' o '''Uznam''' Usedom (nom alemany) o Uznam (en polonès) és una gran illa d'Alemanya i Polònia.

Nou!!: Dècada del 1300 і Usedom · Veure més »

Vakhtang III de Geòrgia

Vakhtang III fou un rei de Geòrgia, nomenat pel kan Il-kan per fer front a la revolta de son germà David VIII que tenia el suport del poble.

Nou!!: Dècada del 1300 і Vakhtang III de Geòrgia · Veure més »

Vescomtat de Bearn

El vescomtat de Bearn fou una jurisdicció feudal de Gascunya, que abraçava inicialment el Bearn, sense l'Auloron.

Nou!!: Dècada del 1300 і Vescomtat de Bearn · Veure més »

Vescomtat de Thouars

El vescomtat de Thouars fou una jurisdicció feudal d'Aquitània amb capital al castell de Thouars.

Nou!!: Dècada del 1300 і Vescomtat de Thouars · Veure més »

Vescomtat de Zuberoa

Escut de Zuberoa El vescomtat de Zuberoa o Soule fou una jurisdicció feudal de Gascunya, a França, centrada en Maule-Lextarre.

Nou!!: Dècada del 1300 і Vescomtat de Zuberoa · Veure més »

Villehardouin

La senyoria de Villehardouin fou una jurisidcció feudal menor de França al castell i poble del mateix nom avui al departament de l'Aube, la importància de la qual deriva del fet que la família senyorial va governar el principat d'Acaia.

Nou!!: Dècada del 1300 і Villehardouin · Veure més »

Violant de Castella

Escut del Senyoriu de Biscaia. Violant de Castella (1265 - 1287/1308) fou senyora de Biscaia, filla d'Alfons X de Castella i de Violant d'Aragó.

Nou!!: Dècada del 1300 і Violant de Castella · Veure més »

Vivarès

Zona lingüística del baix vivarès El Vivarès (en occità Vivarés, en francès Vivarais) era, abans del 1789, una comarca que formava part de la regió històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Dècada del 1300 і Vivarès · Veure més »

Wang Meng (artista)

Museu del Palau, Pequín. Wang Meng (xinès simplificat: 王蒙, xinès tradicional: 王蒙; pinyin: Wáng Méng) fou un pintor, poeta i cal·lígraf xinès que va néixer vers el 1308 a Huzhou (provincia de Zhejiang) i viure sota la dinastia Yuan i la dinastia Ming.

Nou!!: Dècada del 1300 і Wang Meng (artista) · Veure més »

Wittelsbach

Blasó de l'escut dels Wittelsbach Armes ampliades dels Wittelsbach amb les insígnies reials Els Wittelsbach són una família reial europea i una dinastia alemanya de Baviera.

Nou!!: Dècada del 1300 і Wittelsbach · Veure més »

Yahşı Han Bey

Yashki Beg o Yashki Khan (modern Yahşı Han, Yahşı Bey o Yahşı Han Bey o Beg) fou emir o beg de la dinastia dels Karaman-oğhlu.

Nou!!: Dècada del 1300 і Yahşı Han Bey · Veure més »

1285

Sense descripció.

Nou!!: Dècada del 1300 і 1285 · Veure més »

8 de novembre

El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dècada del 1300 і 8 de novembre · Veure més »

9 de març

El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dècada del 1300 і 9 de març · Veure més »

Redirigeix aquí:

1308.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »