Taula de continguts
65 les relacions: Afrancesat, Antonio Cano Manuel Ramírez de Arellano, Antonio González y González, Arxiu judicial, Carrer de Ferran, Cent Mil Fills de Sant Lluís, Confederación de Caballeros Comuneros, Congrés de Verona, Convent dels Caputxins de Granollers, Diario constitucional, político y mercantil de Barcelona, Diego Medrano y Treviño, Diego Muñoz-Torrero y Ramírez Moyano, Doceañistas, Drac de Reus, El Ángel Exterminador (societat secreta), Evaristo Fernández de San Miguel, Evaristo Pérez de Castro, Exèrcit Reial del Perú, Exèrcit reialista, Felipe Fleyres, Fermín Caballero, Francesc de Paula Borràs, Francisco Martínez Marina, Francmaçoneria a Espanya, Gaietà Ripoll i Pla, Guerra de la Regència d'Urgell, Història d'Andalusia, Història d'Espanya, Història de Barcelona, Història del dret català, Història del republicanisme espanyol, Jaume Josep Ardèvol i Cabrer, Jaume Llort, Jerónimo Castillón y Salas, Joan Casas, advocat, Joan Rafí Vidal, José Maria de Aguilar, José Martín de León y Mesa, Josep de Miró i de Burguès, Llista d'alcaldes de Reus, Llista de presidents d'Espanya, Lluís Maria de Cardeñas, Luis de Palafox y Melzi, Luis López Ballesteros, Manuel García Herreros, Manuel González Salmón, Manuel López Cepero, Manuel Pando Fernández de Pinedo, Marrà (jueu convers), Narcís Abrés, ... Ampliar l'índex (15 més) »
Afrancesat
Josep I Bonaparte En termes generals rebien el qualificatiu dafrancesats tots aquells que es mostraven seguidors de la cultura francesa i la il·lustració, a partir dels inicis del s. XVIII quan els Borbons assoliren el tron espanyol.
Veure Dècada Ominosa і Afrancesat
Antonio Cano Manuel Ramírez de Arellano
Antonio Cano Manuel y Ramírez de Arellano (Chinchilla de Monte-Aragón, 14 de maig de 1768 - 12 de febrer de 1836) va ser un polític espanyol, ministre i secretari d'estat durant el regnat de Ferran VII.
Veure Dècada Ominosa і Antonio Cano Manuel Ramírez de Arellano
Antonio González y González
Antonio González y González (Valencia del Mombuey, Badajoz, 5 de gener de 1792 - Madrid, 30 de novembre de 1876), I marquès de Valdeterrazo, va ser un polític, diplomàtic i advocat espanyol.
Veure Dècada Ominosa і Antonio González y González
Arxiu judicial
Al·legoria de la justícia Els diccionaris a l'ús de terminologia arxivística no tenen una veu específica per a arxiu judicial.
Veure Dècada Ominosa і Arxiu judicial
Carrer de Ferran
El carrer de Ferran és un carrer del barri Gòtic de Barcelona, paral·lel al mar, que ha esdevingut una de les vies més emblemàtiques de la ciutat.
Veure Dècada Ominosa і Carrer de Ferran
Cent Mil Fills de Sant Lluís
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut.
Veure Dècada Ominosa і Cent Mil Fills de Sant Lluís
Confederación de Caballeros Comuneros
La Confederación de Caballeros Comuneros Españoles, Sociedad de los Caballeros Comuneros o Hijos de Padilla va ser una organització secreta paramaçònica creada a Espanya el 1821 (tricentenari de la Guerra de les Comunitats de Castella) i clausurada el 1823 amb la seva divisió en dues altres societats.
Veure Dècada Ominosa і Confederación de Caballeros Comuneros
Congrés de Verona
El Congrés de Verona fou una reunió celebrada a Verona el 1822 (de l'octubre al desembre) de les potències conservadores conegudes com a Santa Aliança (Àustria, Rússia, Prússia, Anglaterra, Regne de Sardenya, Toscana, Nàpols, Mòdena i Parma), que va tenir un gran efecte a diversos països europeus.
Veure Dècada Ominosa і Congrés de Verona
Convent dels Caputxins de Granollers
El Convent de Caputxins era una comunitat de l'Orde dels Germans Menors Caputxins que es va instal·lar a Granollers el 1584 i va desaparèixer amb la desamortització de 1835.
Veure Dècada Ominosa і Convent dels Caputxins de Granollers
Diario constitucional, político y mercantil de Barcelona
El Diario constitucional, político y mercantil de Barcelona va ser un diari editat a Barcelona durant els anys del Trienni Liberal (1820 - 1823) sense interrupció.
Veure Dècada Ominosa і Diario constitucional, político y mercantil de Barcelona
Diego Medrano y Treviño
Diego Medrano y Treviño (Ciudad Real, 13 de novembre de 1784 – Ciudad Real, 2 de juliol de 1853) va ser un militar espanyol, polític liberal, i assagista tècnic reformador.
Veure Dècada Ominosa і Diego Medrano y Treviño
Diego Muñoz-Torrero y Ramírez Moyano
Diego Muñoz-Torrero y Ramírez Moyano (Cabeza del Buey, Província de Badajoz, 21 de gener de 1761 - Oeiras e São Julião da Barra, Portugal, 16 de març de 1829) fou un sacerdot, catedràtic i polític espanyol.
Veure Dècada Ominosa і Diego Muñoz-Torrero y Ramírez Moyano
Doceañistas
Doceañistas és l'apel·latiu amb el qual es qualificava als partidaris de la Constitució espanyola de 1812 (anomenada popularment la Pepa o la Constitució de Cadis, per la qual cosa també podien ser anomenats gaditans), fonamentalment en el context del Trienni liberal, després del pronunciament de Rafael de Riego que va obligar Ferran VII a posar de nou en vigor el text constitucional que fins llavors havia ignorat com a rei absolut.
Veure Dècada Ominosa і Doceañistas
Drac de Reus
Drac de Reus El Drac de Reus a la Biblioteca Central Xavier Amorós El Drac de Reus és un dels elements de Seguici Festiu de la ciutat És un element propi de les festes majors i del bestiari popular d'arreu del país, i acompanya moltes vegades les colles de diables.
Veure Dècada Ominosa і Drac de Reus
El Ángel Exterminador (societat secreta)
Vicente Urrabieta i Llopis per a la novel·la de Francisco José Orellana, ''El conde de España o La inquisición militar: historia-novela contemporánea'', Madrid, Librería de León Pablo, 1856. El Àngel Exterminador és el nom d'una societat secreta espanyola, absolutista i clerical, del, l'existència de la qual encara es considera no confirmada o hipotètica.
Veure Dècada Ominosa і El Ángel Exterminador (societat secreta)
Evaristo Fernández de San Miguel
Evaristo Fernández de San Miguel y Valledor (Gijón, 26 d'octubre de 1785 - Madrid, 29 de maig de 1862) fou un noble, militar, polític i historiador asturià, duc de San Miguel.
Veure Dècada Ominosa і Evaristo Fernández de San Miguel
Evaristo Pérez de Castro
Evaristo Pérez de Castro y Brito (Valladolid, 1778 - Madrid, 28 de novembre de 1849) va ser un polític espanyol, secretari d'Estat (1820-1821) i president del Consell de Ministres (1838-1840), Gran Creu de l'Orde de Carles III.
Veure Dècada Ominosa і Evaristo Pérez de Castro
Exèrcit Reial del Perú
L'Exèrcit Reial del Perú, va ser l'agrupació militar organitzada per les autoritats espanyoles del Virregnat del Perú per fer front al generalitzat procés d'insurrecció independentista que a principis del va convulsionar les colònies d'ultramar.
Veure Dècada Ominosa і Exèrcit Reial del Perú
Exèrcit reialista
Exèrcit reialista o reialistes són termes usats per a referir-se a les forces armades, formades principalment per espanyols europeus i americans, i usades per a la defensa de la Monarquia Espanyola davant la revolució independentista hispanoamericana al primer terç del.
Veure Dècada Ominosa і Exèrcit reialista
Felipe Fleyres
Felipe Fleyres (Liefe, Flandes, 1776 - després de 1831?) fou un militar espanyol d'origen flamenc, Capità general d'Aragó durant la dècada ominosa.
Veure Dècada Ominosa і Felipe Fleyres
Fermín Caballero
Fermín Caballero y Morgáez o Morgay (Barajas de Melo, província de Conca, 7 de juliol de 1800 - Madrid, 17 de juny de 1876) fou un geògraf, periodista, escriptor, polític i orador espanyol.
Veure Dècada Ominosa і Fermín Caballero
Francesc de Paula Borràs
Francesc de Paula Borràs i de Bofarull (Reus 1781 - segle XIX) va ser un comerciant i propietari català.
Veure Dècada Ominosa і Francesc de Paula Borràs
Francisco Martínez Marina
Francisco Javier Martínez Marina (Corrada del Obispo, Oviedo, 10 de maig de 1754 - Saragossa, 25 de juliol de 1833) va ser un jurista, historiador del dret, filòleg i sacerdot espanyol.
Veure Dècada Ominosa і Francisco Martínez Marina
Francmaçoneria a Espanya
Segell de la Lògia Tartessos, de Sevilla. Gran Orient de França. Els orígens de la francmaçoneria a Espanya es remunten al.
Veure Dècada Ominosa і Francmaçoneria a Espanya
Gaietà Ripoll i Pla
Gaietà Ripoll i Pla (Solsona, 22 de gener de 1778 - València, 31 de juliol del 1826) fou un mestre de Russafa que morí condemnat a la forca per promoure l'ensenyament laic durant la Dècada Ominosa.
Veure Dècada Ominosa і Gaietà Ripoll i Pla
Guerra de la Regència d'Urgell
La Guerra de la Regència d'Urgell va ser una revolta armada de caràcter absolutista protagonitzada pels escamots reialistes partidaris de Ferran VII d'Espanya, que es va desenvolupar a l'Espanya peninsular, durant el Trienni Liberal, i que va finalitzar després de la intervenció militar de la Santa Aliança en 1823.
Veure Dècada Ominosa і Guerra de la Regència d'Urgell
Història d'Andalusia
Andalusia ibera de l'Oso de Porcuna, en el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya. Vista parcial del fòrum de les ruïnes de Baelo Claudia. La història d'Andalusia, com a regió primer castellana i després espanyola, va començar al, amb la conquesta dels regnes de Còrdova, Sevilla i Jaén, continuat amb la presa del regne de Granada al, i culminat en el substancial amb la divisió territorial d'Espanya de 1833 i la constitució d'Andalusia com a comunitat autònoma d'Espanya, després del referèndum sobre la iniciativa del procés autonòmic d'Andalusia de 1980.
Veure Dècada Ominosa і Història d'Andalusia
Història d'Espanya
La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.
Veure Dècada Ominosa і Història d'Espanya
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Dècada Ominosa і Història de Barcelona
Història del dret català
s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.
Veure Dècada Ominosa і Història del dret català
Història del republicanisme espanyol
Bandera de la II República Espanyola, utilitzada des de fa més d'un segle pel moviment republicà espanyol. A Espanya ha existit una persistent corrent de pensament republicana al llarg dels segles , i XXI, que no obstant això han cristal·litzat solament en dos curts períodes de la història que sumen menys de 10 anys de la història espanyola.
Veure Dècada Ominosa і Història del republicanisme espanyol
Jaume Josep Ardèvol i Cabrer
Jaume Josep Ardèvol i Cabrer, normalment conegut com a Jaume Ardèvol, (la Vilella Alta, Priorat, 1773 - Barcelona, 1835) fou un metge, polític i innovador català.
Veure Dècada Ominosa і Jaume Josep Ardèvol i Cabrer
Jaume Llort
Jaume Llort Anguera (Reus, 19 de juliol de 1811 - 1887) va ser un milicià català i un revolucionari exaltat.
Veure Dècada Ominosa і Jaume Llort
Jerónimo Castillón y Salas
Jerónimo Castillón y Salas o Gerónimo (Ponzano, Osca, 30 de setembre de 1755 - Tarassona, 1835) va ser un religiós espanyol, bisbe de Tarassona i inquisidor general, el darrer abans de l'abolició definitiva del càrrec.
Veure Dècada Ominosa і Jerónimo Castillón y Salas
Joan Casas, advocat
Joan Casas (Reus, segles XVIII - XIX) va ser un advocat conservador català, alcalde de Reus dues vegades.
Veure Dècada Ominosa і Joan Casas, advocat
Joan Rafí Vidal
Joan Rafí Vidal, en realitat Joan Rafí Sastre (Vilabella, Alt Camp, 1798 - Tarragona 1827) va ser un hisendat i militar català.
Veure Dècada Ominosa і Joan Rafí Vidal
José Maria de Aguilar
José María de Aguilar va ser un jutge i polític català nascut a Lleida al.
Veure Dècada Ominosa і José Maria de Aguilar
José Martín de León y Mesa
José Martín de León y Mesa (Còrdova, 12 de novembre de 1788 - Madrid, 16 de febrer de 1865) fou un farmacèutic andalús, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Veure Dècada Ominosa і José Martín de León y Mesa
Josep de Miró i de Burguès
Josep de Miró i de Burguès (Reus, 24 de juny de 1796 - Reus, 16 de gener de 1855) va ser un militar català, membre de la Real Maestranza de Caballería de Sevilla i cavaller de l'Orde de Carles III.
Veure Dècada Ominosa і Josep de Miró i de Burguès
Llista d'alcaldes de Reus
Joan Mas el 1601 Medalla que portaven els alcaldes i regidors de l'Ajuntament de Reus entre el 1899 i el 1940 A continuació es mostra una Llista d'Alcaldes de Reus des del.
Veure Dècada Ominosa і Llista d'alcaldes de Reus
Llista de presidents d'Espanya
Aquesta és la llista dels Presidents del Consell de Ministres (1823 - 1874) i dels Presidents del Govern (d'ençà 1874) d'Espanya.
Veure Dècada Ominosa і Llista de presidents d'Espanya
Lluís Maria de Cardeñas
Lluís Maria de Cardeñas i de Foraster (Tàrrega, 1787 - Barcelona, 3 de novembre de 1850) va ser un hisendat i polític català, alcalde de Reus.
Veure Dècada Ominosa і Lluís Maria de Cardeñas
Luis de Palafox y Melzi
Luis Rebolledo de Palafox i Melzi, Marquès de Lazán (Saragossa, 2 de juny de 1772 - Madrid, 28 de desembre de 1843) va ser un aristòcrata, militar i polític espanyol, de tendència absolutista.
Veure Dècada Ominosa і Luis de Palafox y Melzi
Luis López Ballesteros
Luis López Ballesteros Varela Senyor de la Golpilleira.
Veure Dècada Ominosa і Luis López Ballesteros
Manuel García Herreros
Manuel-Antonio García-Herreros y Saénz de Tejada (San Román de Cameros, 10 de gener de 1767-Madrid, 29 d'abril de 1836) va ser un jurista i polític liberal espanyol del que va exercir —a més d'altres càrrecs— el de Secretari de Gracia i Justícia en tres ocasions diferents: durant la Guerra del francès, el Trienni Liberal i la Regència de Maria Cristina.
Veure Dècada Ominosa і Manuel García Herreros
Manuel González Salmón
Manuel González Salmón (Cadis, 1778 - Madrid, 1832) va ser un polític i diplomàtic espanyol, Secretari d'Estat durant la Dècada Ominosa.
Veure Dècada Ominosa і Manuel González Salmón
Manuel López Cepero
Manuel López Cepero i Ardila (Jerez de la Frontera, 5 de març de 1778-Sevilla, 12 d'abril de 1858), polític, jurista, escriptor, col·leccionista d'art i canonge espanyol.
Veure Dècada Ominosa і Manuel López Cepero
Manuel Pando Fernández de Pinedo
Manuel Pando Fernández de Pinedo (Madrid, 22 de desembre de 1792 - 20 de febrer de 1872) va ser un polític, diplomàtic i historiador espanyol, marquès de Miraflores i de Pontejos, comte de Villapaterna i de la Ventosa, senyor de Villargarcía de la Pineda i de Miraflores, cavaller de l'Orde del Toisó d'Or, cavaller gran creu de l'Orde de Carles III, cavaller de la Legió d'Honor francesa i de l'Orde de Crist portuguesa.
Veure Dècada Ominosa і Manuel Pando Fernández de Pinedo
Marrà (jueu convers)
'' Marrans. Cerimònia secreta a Espanya en l'època de la Inquisició ''. Pintura d'història de l'artista rus-jueu Moshe Maimon,https://eleven.co.il/article/12578 ''Moses Maimon'' a "Electronic Jewish Encyclopedia".
Veure Dècada Ominosa і Marrà (jueu convers)
Narcís Abrés
Narcís Abrés i Creixell (Cassà de la Selva, 2 de febrer de 1794"España, registros parroquiales y diocesanos, 1307-1985," images, FamilySearch (https://familysearch.org/ark:/61903/3:1:S3HY-DCR3-T8?cc.
Veure Dècada Ominosa і Narcís Abrés
Pandèmies de còlera a Espanya
Les pandèmies de còlera a Espanya van ser una sèrie de brots de còlera que van ocórrer des del primer terç del fins a finals del mateix segle a les grans ciutats d'Espanya.
Veure Dècada Ominosa і Pandèmies de còlera a Espanya
Paula Canga-Argüelles y Ventades
, també anomenada Paula Canga-Argüelles de Vigo, va ser una aristòcrata, cantant i pianista espanyola.
Veure Dècada Ominosa і Paula Canga-Argüelles y Ventades
Pedro Fermín Iriberry Oliber
Pedro Fermín Iriberry Oliber (Madrid, 1777 - Úbeda, mitjans del) fou un militar espanyol, corregidor slcalde d'Alacant durant la dècada ominosa.
Veure Dècada Ominosa і Pedro Fermín Iriberry Oliber
Pere Josep Avellà i Navarro
Pere Josep Avellà i Navarro (Barcelona, ? - Roma, cap al 1852) fou un clerge ordenat el1802 canonge profundament conservador.
Veure Dècada Ominosa і Pere Josep Avellà i Navarro
Pronunciament de 1841
Maria Cristina de Borbó. El pronunciament de 1841 va ser un pronunciament patrocinat i promogut per l'exregent d'Espanya, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i el seu marit, Fernando Muñoz, contra el regent, el general Espartero que es va forjar des de l'exili a França de la Reina Governadora juntament amb elements del Partit Moderat també en l'exili, i militars afins.
Veure Dècada Ominosa і Pronunciament de 1841
Rafel Bauçà
Rafel Bauçà (Mallorca, 1778 – Nizhni Nóvgorod, Rússia, 6 de maig de 1828) va ser un enginyer de camins balear.
Veure Dècada Ominosa і Rafel Bauçà
Ramon Salvato de Esteve
Ramon Salvato de Esteve (Barcelona, 1784 - Madrid, 24 de maig de 1839) va ser un jurista i polític català, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Dècada Ominosa і Ramon Salvato de Esteve
Revolució de 1820
''Disparate del miedo'', gravat nº 2, on es representa en els personatges uniformats que cauen o fugen davant una gegantina figura fantasmal. Nigel Glendinning, ''Francisco de Goya'', Madrid, Cuadernos de Historia 16 (col. «El arte y sus creadores», n.º 30), 1993.
Veure Dècada Ominosa і Revolució de 1820
Secretari d'Estat i del Despatx Universal
El Secretari d'Estat i del Despatx Universal va ser un càrrec institucional que va funcionar durant la monarquia absolutista borbònica, però que tenia els seus origen en el secretari del Despatx Universal creat el 1621 com a càrrec de confiança del monarca o el ''valido'' per controlar la documentació que havia de passar per la taula del rei.
Veure Dècada Ominosa і Secretari d'Estat i del Despatx Universal
Seminari de Reus
El Seminari era la denominació popular que va agafar la Casa-Missió de Sant Vicenç de Paül que es fa establir a Reus el 1758.
Veure Dècada Ominosa і Seminari de Reus
Setmana Santa a Palma
La Setmana Santa de Palma es desenvolupa de Diumenge de Rams al dia de Pasqua, exclòs el Dissabte Sant i a més del Divendres dels Dolors, i té el seu origen en la processó del Sant Crist de la Sang.
Veure Dècada Ominosa і Setmana Santa a Palma
Toribio Montes-Caloca y Pérez
fou un militar i governador colonial espanyol.
Veure Dècada Ominosa і Toribio Montes-Caloca y Pérez
Trágala
El Trágala fou una cançó que els liberals espanyols utilitzaven per humiliar els absolutistes després del pronunciament militar de Rafael de Riego a Cabezas de San Juan, al començament del període conegut com a Trienni Liberal.
Veure Dècada Ominosa і Trágala
Trienni Constitucional a Mallorca
El Trienni Constitucional (1820-1823) fou una nova etapa inaugurada per l'aixecament militar del coronel Quiroga i el comandant Rafael del Riego a Cabezas de San Juan (província de Sevilla).
Veure Dècada Ominosa і Trienni Constitucional a Mallorca
Visca la Pepa!
''La promulgació de la Constitució de 1812'', obra de Salvador Viniegra (Museu de les Corts de Cadis). Visca la Pepa! és el crit amb el qual des del 19 de març de 1812 (diada de Sant Josep) proclamaven els liberals espanyols la seva adhesió a la Constitució de Cadis (proclamada aquest dia, i coneguda popularment com la Pepa).
Veure Dècada Ominosa і Visca la Pepa!
També conegut com Dècada Absolutista, Ominosa Dècada.