Taula de continguts
60 les relacions: Aín, Alfons d'Aragó i de Portugal, Alfons de Bragança, Antonio Palomino, Aragó (cognom), Baronia de Gironella, Batalla d'Almenara, Casa de Medinaceli, Casal d'Aragó, Castell d'Onda, Castell de Benaguasil, Caterina d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Sandoval-Rojas, Comtat d'Empúries, Comtat de Prades, Corts de Barcelona (1599), Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda, Duc, Ducat de València, Enric d'Aragó i de Pimentel, Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera, Escut, bandera i estendard de Geldo, Església de l'Assumpció de Suera, Església del Sant Àngel Custodi de la Vall d'Uixó, Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona, Francesc d'Aragó i de Cardona, Garcia Gil de Manrique y Maldonado, Genealogia dels Aragó, ducs de Cardona i de Sogorb i comtes d'Empúries, Grandesa d'Espanya, Ignacio de Medina y Fernández de Córdoba, Joana d'Aragó i de Cardona, Joana de Cardona i Manrique de Lara, Joaquim d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Benavides, Juan de Molina, Juan Francisco de la Cerda y Enríquez de Ribera, Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León, Llinatge dels Cardona, Lloctinent de Catalunya, Lluís Ramon d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba, Luis Antonio Fernández de Córdoba y Spínola, Luis Francisco de la Cerda y Aragón, Luis Jesús Fernández de Córdoba y Salabert, Luis Joaquín Fernández de Córdoba y Benavides, Luis María Fernández de Córdoba y Pérez de Barradas, Luis Tomás Fernández de Córdoba y Ponce de León, Magdalena de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona, Marquesat de Pallars, Marquesat de Villarreal, Montsoriu (llinatge), Nicolás Fernández de Córdoba y de la Cerda, Onda, ... Ampliar l'índex (10 més) »
Aín
Aín és un municipi del País Valencià, el menys poblat i més alt de la comarca de la Plana Baixa Limita amb l'Alcúdia de Veo, Eslida, Assuévar i Almedíxer.
Veure Ducat de Sogorb і Aín
Alfons d'Aragó i de Portugal
Alfons d'Aragó i de Portugal (Sogorb, 1489 - El Puig de Santa Maria, 16 d'octubre de 1563) va ser un noble del casal d'Aragó, duc de Sogorb i comte d'Empúries entre 1522 i 1562.
Veure Ducat de Sogorb і Alfons d'Aragó i de Portugal
Alfons de Bragança
Alfons de Bragança i Castro, també conegut com a Alfonso de Portugal (Portugal, 1441 – Sevilla, 1483) va ser un noble d'origen portuguès titulat comte de Faro, de Odemira i d'Aveiro.
Veure Ducat de Sogorb і Alfons de Bragança
Antonio Palomino
Retrat d'Antonio Palomino Acisclo Antonio Palomino de Castro y Velasco (Bujalance, Còrdova 1655 – Madrid 1726) fou un pintor andalús del.
Veure Ducat de Sogorb і Antonio Palomino
Aragó (cognom)
Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Veure Ducat de Sogorb і Aragó (cognom)
Baronia de Gironella
La Baronia de Gironella fou una jurisdicció senyorial de la qual és té notícia per primera vegada en un pergamí datat de l'any 1405.
Veure Ducat de Sogorb і Baronia de Gironella
Batalla d'Almenara
La batalla d'Almenara o de Morvedre fou una batalla lliurada entre les tropes agermanades (front nord) i les tropes del virrei (Diego Hurtado de Mendoza) el 18 de juliol de 1521, a Sagunt (antiga Morvedre), a la partida de Montíber, en les proximitats de l'actual carretera nacional 340.
Veure Ducat de Sogorb і Batalla d'Almenara
Casa de Medinaceli
Armes dels de la Cerda La Casa de Medinaceli s'origina amb Alfons X, rei de Castella, i Violant d'Aragó (1235-), filla de Violant d'Hongria (1219-1251), que van tenir dos fills: el petit Sanç IV de Castella, que continua la casa reial de Castella, i l'hereu Ferran de la Cerda (mort el 1275), casat amb Blanca de França.
Veure Ducat de Sogorb і Casa de Medinaceli
Casal d'Aragó
senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.
Veure Ducat de Sogorb і Casal d'Aragó
Castell d'Onda
El castell d'Onda és una fortificació situada a la localitat d'Onda (Plana Baixa, País Valencià).
Veure Ducat de Sogorb і Castell d'Onda
Castell de Benaguasil
El Castell de Benaguasil s'alçava a la part més antiga del nucli urbà de la població valenciana del Camp de Túria, a la plaça del Castell, i concretament al voltant de l'actual seu de la Unió Musical, per a la construcció es van derrocar les últimes restes de la fortalesa a 1978.
Veure Ducat de Sogorb і Castell de Benaguasil
Caterina d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Sandoval-Rojas
Caterina Antònia d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Sandoval-Rojas (Lucena, 21 de març de 1635 - Madrid, 16 de febrer de 1697) va ser una aristòcrata espanyola, que va ser duquessa de Sogorb i de Cardona, entre molts altres títols.
Veure Ducat de Sogorb і Caterina d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Sandoval-Rojas
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Ducat de Sogorb і Comtat d'Empúries
Comtat de Prades
El comtat de Prades, nom simplificat a causa del seu ús generalitzat del comtat de les Muntanyes de Prades, és un títol nobiliari català erigit el 1324 pel rei Jaume II d'Aragó a favor del seu fill, l'infant Ramon Berenguer.
Veure Ducat de Sogorb і Comtat de Prades
Corts de Barcelona (1599)
Publicació de les Constitucions de 1599, impresa el 1603 Les Corts de Barcelona de 1599 van ser presidides pel rei Felip II d'Aragó.
Veure Ducat de Sogorb і Corts de Barcelona (1599)
Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda
Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda fill de Diego Hurtado de Mendoza y Lemos i Ana de la Cerda i Castro, va ser un noble espanyol que va arribar a ser lloctinent d'Aragó des de 1553 o 1554 fins a 1556, president del Consell d'Itàlia el 1558 i virrei de Catalunya (1564-1571).
Veure Ducat de Sogorb і Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Veure Ducat de Sogorb і Duc
Ducat de València
El ducat de València és un títol nobiliari creat el 26 de novembre de 1847 per Isabel II a favor del capità general Ramón María Narváez y Campos per a recompensar els serveis del desembarcament de Narváez a València (1843) on va sotmetre als últims reductes esparteristes.
Veure Ducat de Sogorb і Ducat de València
Enric d'Aragó i de Pimentel
Enric d'Aragó i Pimentel (Calataiud, 11 de novembre de 1445 - Castelló d'Empúries, 2 de juliol de 1522), també conegut pels sobrenoms «Infant Fortuna» o «Infant Enric»,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Veure Ducat de Sogorb і Enric d'Aragó i de Pimentel
Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera
Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera (?, 12 d'agost de 1588 - Perpinyà, 22 de juliol de 1640),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Veure Ducat de Sogorb і Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera
Escut, bandera i estendard de Geldo
L'escut, la bandera i l'estendard de Geldo són els símbols representatius de Geldo, municipi del País Valencià, de la comarca de l'Alt Palància.
Veure Ducat de Sogorb і Escut, bandera i estendard de Geldo
Església de l'Assumpció de Suera
L'església de l'Assumpció de Suera, dissenyada amb un estil de transició entre el barroc tardà classicista i l'academicisme neoclàssic, és un temple catòlic situat al centre del recinte històric de la població i seu d'una parròquia del bisbat de Sogorb-Castelló.
Veure Ducat de Sogorb і Església de l'Assumpció de Suera
Església del Sant Àngel Custodi de la Vall d'Uixó
LEsglésia del Sant Àngel Custodi de la Vall d'Uixó, d'estil barroc i amb decoració neoclàssica, és un temple catòlic situat al centre de la població (en la zona coneguda com a poble de Dalt) i seu d'una parròquia del bisbat de Sogorb-Castelló.
Veure Ducat de Sogorb і Església del Sant Àngel Custodi de la Vall d'Uixó
Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona
Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona i Enríquez (Castell d'Arbeca, 1469 - Barcelona, 13 de novembre de 1543) fou duc de Cardona, marquès de Pallars Sobirà, comte de Prades, vescomte de Vilamur, i senyor de la baronia d'Entença.
Veure Ducat de Sogorb і Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona
Francesc d'Aragó i de Cardona
Francesc Ramon d'Aragó i de Cardona (Sogorb, 1539 - 12 de maig de 1575) va ser un noble aragonès, darrer representant de la branca masculina de la dinastia Aragó-Cardona.
Veure Ducat de Sogorb і Francesc d'Aragó i de Cardona
Garcia Gil de Manrique y Maldonado
Garcia Gil de Manrique y Maldonado (El Pobo de Dueñas, 1575 - Alcalá la Real, 1651), Va ser nomenat rector de l'Estudi General de Barcelona, origen de l'actual Universitat de Barcelona (1626-1628), Bisbe de Girona (1627-1633) i de Barcelona (1633-1651).
Veure Ducat de Sogorb і Garcia Gil de Manrique y Maldonado
Genealogia dels Aragó, ducs de Cardona i de Sogorb i comtes d'Empúries
Vegeu la Llista de comtes d'Empúries.
Veure Ducat de Sogorb і Genealogia dels Aragó, ducs de Cardona i de Sogorb i comtes d'Empúries
Grandesa d'Espanya
Corona de gran d´Espanya. És una corona de duc amb bonet. La grandesa d'Espanya és la màxima dignitat de la noblesa espanyola immediatament després de la d'Infant d'Espanya, que és la que correspon als fills del monarca.
Veure Ducat de Sogorb і Grandesa d'Espanya
Ignacio de Medina y Fernández de Córdoba
Ignacio de Medina y Fernández de Córdoba (Sevilla, 23 de febrer de 1947) és un arquitecte, conservador i restaurador espanyol.
Veure Ducat de Sogorb і Ignacio de Medina y Fernández de Córdoba
Joana d'Aragó i de Cardona
Joana d'Aragó i de Cardona (Sogorb, 1543 - Barcelona, 12 d'agost de 1608) va ser una noble aragonesa, IV Duquessa de Sogorb (1572-1608).
Veure Ducat de Sogorb і Joana d'Aragó i de Cardona
Joana de Cardona i Manrique de Lara
Joana de Cardona i Manrique de Lara, Joana II de Prades o Joana I de Pallars Sobirà (c. 1500 - Sogorb, 28 d'agost de 1564) fou duquessa de Cardona, comtessa de Prades, vescomtessa de Vilamur, marquesa de Pallars Sobirà i senyora de la baronia d'Entença (1543-1564).
Veure Ducat de Sogorb і Joana de Cardona i Manrique de Lara
Joaquim d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Benavides
Joaquim d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Benavides (Madrid, 24 d'abril de 1667 - ídem, 5 de març de 1670) va ser un noble espanyol, duc de Sogorb i de Cardona, entre altres títols.
Veure Ducat de Sogorb і Joaquim d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Benavides
Juan de Molina
Juan de Molina (Ciudad Real, ~1485 - València?, després del 1552) fou un humanista i traductor castellà.
Veure Ducat de Sogorb і Juan de Molina
Juan Francisco de la Cerda y Enríquez de Ribera
Juan Francisco Tomás de la Cerda y Enríquez de Ribera (Medinaceli, 4 de novembre de 1637 - Madrid, 20 de febrer de 1691) va ser un noble i home d'estat castellà, VII Duc de Medinaceli,.
Veure Ducat de Sogorb і Juan Francisco de la Cerda y Enríquez de Ribera
Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León
Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León, Almirall de Castella i comte de Melgar (Gènova, 21 de desembre de 1646 - Estremoz, 29 de juny de 1705) va ser un noble, militar, diplomàtic i home d'estat espanyol de la Nissaga Enríquez.
Veure Ducat de Sogorb і Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León
Llinatge dels Cardona
Escut d'armes dels Cardona. ''De gules, tres cards d'or''. El llinatge dels Cardona va ser una família nobiliària d'origen català, la segona en importància del Principat de Catalunya i també de la Corona d'Aragó, després de la família reial.
Veure Ducat de Sogorb і Llinatge dels Cardona
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Veure Ducat de Sogorb і Lloctinent de Catalunya
Lluís Ramon d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Lluís Ramon Folc d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba-Figueroa (4 de gener de 1608-14 de gener de 1670).
Veure Ducat de Sogorb і Lluís Ramon d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Luis Antonio Fernández de Córdoba y Spínola
Luis Antonio Fernández de Córdoba-Figueroa y Spínola (Madrid, 20 de setembre de 1704-14 de gener de 1768) va ser un noble espanyol, XI duc de Medinaceli.
Veure Ducat de Sogorb і Luis Antonio Fernández de Córdoba y Spínola
Luis Francisco de la Cerda y Aragón
Luis Francisco de la Cerda y Aragón (El Puerto de Santa María, 2 d'agost de 1660 - Pamplona, 26 de gener de 1711) va ser un noble castellà, IX Duc de Medinaceli i membre d'aquesta casa nobiliària.
Veure Ducat de Sogorb і Luis Francisco de la Cerda y Aragón
Luis Jesús Fernández de Córdoba y Salabert
Luis Jesús Fernández de Córdoba i Salabert (Madrid 1880 - 1956).
Veure Ducat de Sogorb і Luis Jesús Fernández de Córdoba y Salabert
Luis Joaquín Fernández de Córdoba y Benavides
Luis Joaquín Fernández de Córdoba y Benavides (Real Sitio de San Ildefonso, 12 d'agost de 1780 - Madrid, 7 de juliol de 1840) va ser un noble espanyol, XIV duc de Medinaceli i cap d'aquesta casa nobiliària.
Veure Ducat de Sogorb і Luis Joaquín Fernández de Córdoba y Benavides
Luis María Fernández de Córdoba y Pérez de Barradas
Luis María de Constantinopla Fernández de Córdoba y Pérez de Barradas (Madrid, 20 de març de 1851 - Las Navas del Marqués, 13 de maig de 1879) va ser un noble espanyol, XVI duc de Medinaceli, Gran d'Espanya i cap de la casa de Medinaceli.
Veure Ducat de Sogorb і Luis María Fernández de Córdoba y Pérez de Barradas
Luis Tomás Fernández de Córdoba y Ponce de León
Luis Tomás Fernández de Córdoba y Ponce de León (Gaucín, 18 de setembre de 1813 - París, 6 de gener de 1873) va ser un noble espanyol, XV duc de Medinaceli, Gran d'Espanya i cap de la Casa de Medinaceli.
Veure Ducat de Sogorb і Luis Tomás Fernández de Córdoba y Ponce de León
Magdalena de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona
Magdalena de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona (Oliva, 1529 - 3 de maig del 1596), cinquena comtessa d'Oliva, fou una noble del Regne de València.
Veure Ducat de Sogorb і Magdalena de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona
Marquesat de Pallars
El marquesat de PallarsElenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles (2014), Instituto de Español de Estudios Nobiliarios, Editorial Hidalguía.
Veure Ducat de Sogorb і Marquesat de Pallars
Marquesat de Villarreal
El Marquesat de Villareal és un títol originari de Portugal, on va ser atorgat en 1591 a Pedro Meneses.
Veure Ducat de Sogorb і Marquesat de Villarreal
Montsoriu (llinatge)
Els Montsoriu, o també Monsoriu, van ser un llinatge nobiliari català, que es va estendre per altres territoris de la Corona d'Aragó en distints moments de l'edat mitjana.
Veure Ducat de Sogorb і Montsoriu (llinatge)
Nicolás Fernández de Córdoba y de la Cerda
Nicolás María Fernández de Córdoba-Figueroa y de la Cerda (Madrid, 24 de juny de 1682 - 19 de març de 1739) va ser un noble castellà, X duc de Medinaceli, IX duc de Feria i IX marquès de Priego, Gran d'Espanya de primera classe.
Veure Ducat de Sogorb і Nicolás Fernández de Córdoba y de la Cerda
Onda
Onda és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.
Veure Ducat de Sogorb і Onda
Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Pasqual d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba (Mataró, 1626-Madrid, 1677) també conegut com a Pasqual Fernández de Córdoba i Aragó, va ser un religiós català, president del Consell d'Aragó i arquebisbe de Toledo.
Veure Ducat de Sogorb і Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba (Lucena, 7 de novembre de 1611 - Madrid, 1 de setembre 1690) fou un aristòcrata, polític i militar espanyol.
Veure Ducat de Sogorb і Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Serafí de Centelles Riu-sec i Ximénez de Urrea
Serafí de Centelles Riu-sec i Ximénez de Urrea (Oliva, 146... - 1536), baró de Nules i segon comte d'Oliva, fou un noble i militar del Regne de València.
Veure Ducat de Sogorb і Serafí de Centelles Riu-sec i Ximénez de Urrea
Socarrat (ceràmica)
Socarrat amb representació d'un bou al Museu de Belles Arts de Castelló. Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries González Martí, Palau del Marqués de Dosaigües, València. El socarrat.
Veure Ducat de Sogorb і Socarrat (ceràmica)
Sogorb
Sogorb (en castellà i oficialment, Segorbe; també coneguda com Segorb) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Palància.
Veure Ducat de Sogorb і Sogorb
Sort
Sort és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Pallars Sobirà, on fa de cap de comarca.
Veure Ducat de Sogorb і Sort
Vescomtat de Pallars
Escut dels vescomtes de Vilamur El vescomtat de Pallars fou una jurisdicció feudal del comtat de Pallars i després del Pallars Jussà.
Veure Ducat de Sogorb і Vescomtat de Pallars
Victoria Eugenia Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa
Victoria Eugenia Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa (Madrid, 16 d'abril de 1917 - Sevilla, 18 d'agost de 2013) coneguda com a Mimi Medinaceli, va ser una aristòcrata espanyola, XVIII duquessa de Medinaceli, títol al qual s'afegeixen molts altres, i fins a nou vegades amb Grandesa d'Espanya.
Veure Ducat de Sogorb і Victoria Eugenia Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa
Victoria von Hohenlohe-Langenburg
Victoria Elisabeth von Hohenlohe-Langenburg (Màlaga, 17 de març de 1997).
Veure Ducat de Sogorb і Victoria von Hohenlohe-Langenburg
1558
; Països Catalans.
Veure Ducat de Sogorb і 1558
També conegut com Duc de Sogorb.