Accés més ràpid que el navegador!
132 les relacions: Abolició de la monarquia, Adelgundes de Baviera, Alfons d'Este, Alfons d'Este (1527-1587), Alfons I d'Este, Alfons II d'Este, Alfons III d'Este, Alfons IV d'Este, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arxiduc d'Àustria, Àustria Anterior, Batalla de Calcinato, Batalla de Carpi, Batalla de Cassano (1705), Batalla de Chiari, Batalla de Cremona, Batalla de Lodi, Batalla de Luzzara, Batalla de Millesimo, Bàrbara d'Àustria, Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla, Borso d'Este, Camillo Benso di Cavour, Campanya d'Itàlia (1796-1797), Carlota d'Orleans, Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg, Cavallerís major, Cèsar I d'Este, Ciutat estat, Col·leccions de Rodolf II, Conclave de 1689, Conclave de 1829, Conclave de 1830–1831, Ducat, Ducat de Ferrara, Ducat de Màntua, Ducat de Mòdena, Ducat de Parma, Ducat de Reggio, Elionor de Nàpols, Elisabet de Savoia, Enric II de Savoia-Nemours, Enriqueta d'Este, Estats Pontificis, Este, Ferran Carles d'Àustria-Este, Ferran d'Àustria-Este, Ferran IV de Toscana, Francesc Ferran d'Àustria, Francesc I d'Este, ..., Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Francesc II d'Este, Francesc III d'Este, Francesc IV de Mòdena, Francesc Savalls i Massot, Francesc V de Mòdena, Francesco Selmi, Gabriele Falloppio, Garfagnana, Giovanni Battista Martini, Giovanni Bononcini, Giovanni Carlo Boschi, Girolamo Tiraboschi, Gran Ducat de Toscana, Guastalla, Guerra austro-napolitana, Guerra de Successió Austríaca, Guerra de Successió Espanyola, Hèrcules I d'Este, Hèrcules II d'Este, Hèrcules III d'Este, Imperi Habsburg, Invasió francesa de Venècia, Isabel d'Este (duquessa de Parma), Isabel d'Este (marquesa consort de Màntua), Itàlia espanyola, Juli II, Laura Bassi, Laura Martinozzi, Legació apostòlica de Bolonya, Legació apostòlica de Ferrara, Lleó X, Lucrècia Barberini, Lucrècia Borja, Lucrècia de Mèdici (1544-1561), Lucrècia Maria d'Este, Majordom major del Rei d'Espanya, Margarida Gonzaga, Margarida Maria Farnese, Maria Beatriu d'Àustria-Este, Maria Beatriu d'Este, Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília), Maria Caterina Farnese, Maria d'Este, Maria de Mòdena, Maria Fortunata d'Este, Maria Lluïsa d'Àustria, Maria Lluïsa d'Àustria-Este, Maria Teresa Cybo-Malaspina, Maria Teresa d'Àustria-Este (comtessa de Chambord), Maria Teresa d'Àustria-Este (reina de Sardenya), Maria Teresa I d'Àustria, Mòdena, Modena, Museu Marítim de Barcelona, Novellara, Odoard I de Parma, Orazio Vecchi, Primera Coalició, Província de Mòdena, Províncies Unides de la Itàlia Central, Reggio de l'Emília, Regne napoleònic d'Itàlia, Reinaldo III d'Este, Renata de França, República Cisalpina, República Cispadana, Setge de Torí (1706), Tractat d'Aquisgrà (1748), Tractat de Campo Formio, Tractat de Tolentino, Unificació italiana, Víctor Manuel II, Victòria Farnese d'Este, Virgínia de Mèdici, 1670, 1687, 1698, 1731, 1779, 1780, 18 de juliol. Ampliar l'índex (82 més) »
Abolició de la monarquia
L'abolició de la monarquia implica la final dels elements monàrquics dins del govern, normalment hereditaris.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Abolició de la monarquia · Veure més »
Adelgundes de Baviera
Aldegundes de Baviera (Würzburg, Regne de Baviera 1823 - Múnic 1914) fou una princesa de Baviera que va esdevenir duquessa consort del Ducat de Mòdena.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Adelgundes de Baviera · Veure més »
Alfons d'Este
* Alfons I d'Este (1476-1534), duc de Ferrara, Mòdena i Reggio, fill d'Hèrcules I d'Este.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Alfons d'Este · Veure més »
Alfons d'Este (1527-1587)
Escut d'armes de la Casa d'Este. Alfons d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara 1527 - íd. 1587) fou un príncep dels ducats de Ferrara, Mòdena i Reggio que va esdevenir marquès de Montecchio.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Alfons d'Este (1527-1587) · Veure més »
Alfons I d'Este
Bastianino: Alfons es relaxa al costat de la boca d'un canó, amb la seva mà al pom de la seva espasa. Alfons I d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara, 21 de juliol de 1476 - íd., 31 d'octubre de 1534) fou el Duc de Ferrara i Mòdena des de 1505 fins al 1534, durant el temps de la guerra de la Lliga de Cambrai i altres aliances posteriors (1510 - 1516).
Nou!!: Ducat de Mòdena і Alfons I d'Este · Veure més »
Alfons II d'Este
Imatge d'Alfons II d'Este. Alfons II d'Este, també conegut amb el nom d'Alfons II de Mòdena o Alfons II de Ferrara, (Ferrara, Ducat de Ferrara 1533 - íd. 1597) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir Duc de Ferrara i de Mòdena entre 1559 i 1597.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Alfons II d'Este · Veure més »
Alfons III d'Este
Alfons III d'Este o Alfons III de Mòdena (Ferrara, Ducat de Ferrara 1591 - Castelnuovo di Garfagnana, Ducat de Mòdena 1644) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena i Reggio entre 1628 i 1629.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Alfons III d'Este · Veure més »
Alfons IV d'Este
Alfons IV d'Este o Alfons IV de Mòdena (Mòdena, ducat de Mòdena, 13 de febrer de 1634 - íd. 16 de juliol de 1662) fou un membre de la casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1658 i 1662.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Alfons IV d'Este · Veure més »
Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola · Veure més »
Arxiduc d'Àustria
El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Arxiduc d'Àustria · Veure més »
Àustria Anterior
Àustria Anterior (alemany: Vorderösterreich, die Vorlande) fou el nom col·lectiu donat a les antigues possessions de la casa d'Habsburg a l'antic ducat de Suàbia però incloent territoris a Alsàcia a l'oest del Rin, a Voralberg, a Suïssa i Baviera.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Àustria Anterior · Veure més »
Batalla de Calcinato
La batalla de Calcinato es va lliurar en el marc de la guerra de successió espanyola a la rodalia de Calcinato, Itàlia, el 19 d'abril de 1706, entre les tropes franco-espanyoles del mariscal Vendôme (41.000 homes) i les austríaques del general Reventlow (19.000 homes).
Nou!!: Ducat de Mòdena і Batalla de Calcinato · Veure més »
Batalla de Carpi
La batalla de Carpi va ser la primera batalla de la Guerra de Successió Espanyola i va ser lliurada el 9 de juliol del 1701 al Ducat de Mòdena, territori aliat de la França borbònica, quan els exèrcits de l'Imperi iniciaren, en solitari, la invasió dels territoris hispànics a Itàlia.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Batalla de Carpi · Veure més »
Batalla de Cassano (1705)
La batalla de Cassano de 1705 es va lliurar el 16 d'agost del 1705 a Cassano d'Adda (Ducat de Milà / Monarquia Hispànica) en el marc de la Guerra de Successió Espanyola enfrontant l'exèrcit imperial comandat pel Príncep Eugeni de Savoia amb les tropes de l'aliança borbònica del Duc de Vendôme.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Batalla de Cassano (1705) · Veure més »
Batalla de Chiari
La batalla de Chiari va ser lliurada l'1 de setembre del 1701 a Chiari, al front italià de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Batalla de Chiari · Veure més »
Batalla de Cremona
La batalla de Cremona (o Sorpresa de Cremona) es va lliurar l'1 de febrer del 1702 a Cremona (Ducat de Milà / Monarquia Hispànica) en el marc de la Guerra de Successió Espanyola, enfrontant l'exèrcit imperial comandat pel Príncep Eugeni de Savoia amb les tropes de l'aliança borbònica del Duc de Villeroy.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Batalla de Cremona · Veure més »
Batalla de Lodi
La batalla de Lodi o del pont de Lodi tingué lloc el 10 de maig de 1796 (21 de floreal de l'any IV) Fou un enfrontament entre les tropes franceses, comandades pel general Napoleó Bonaparte, i les austríaques, comandades pels generals Johann Beaulieu i Karl Sebottendorf.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Batalla de Lodi · Veure més »
Batalla de Luzzara
La batalla de Luzzara es va lliurar el 15 d'agost del 1702 a Luzzara (Ducat de Màntua) en el marc de la Guerra de Successió Espanyola enfrontant l'exèrcit imperial comandat pel Príncep Eugeni de Savoia amb les tropes de l'aliança borbònica del Duc de Vendôme.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Batalla de Luzzara · Veure més »
Batalla de Millesimo
La Batalla de Millesimo es va desenvolupar entre el 13 i el 14 d'abril del 1796 prop de Millessimo (lígur: Merexo), a la Val Bormida (Ligúria), en el marc de les Guerres de la Revolució Francesa.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Batalla de Millesimo · Veure més »
Bàrbara d'Àustria
Bàbara d'Àustria o Bàrbara d'Habsburg (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1539 - Ferrara, Ducat de Ferrara 1572) fou una princesa imperial de la Dinastia Habsburg que va esdevenir duquessa consort del Ducat de Ferrara i Mòdena.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Bàrbara d'Àustria · Veure més »
Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla
La cocatedrale de San Pietro Apostolo a Guastalla Façana de la basílica de San Prospero a Reggio de l'Emília El bisbat de Reggio de l'Emília - Guastalla (italià: diocesi di Reggio Emilia-Guastalla; llatí: Dioecesis Regiensis in Aemilia-Guastallensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla · Veure més »
Borso d'Este
Borso d'Este (? 1413 - Ferrara, Ducat de Ferrara 1471) pertanyent a la Dinastia Este fou el 1r Duc de Mòdena (1452-1471) i 1r Duc de Ferrara (1471).
Nou!!: Ducat de Mòdena і Borso d'Este · Veure més »
Camillo Benso di Cavour
Camillo Paolo Filippo Giulio Benso, comte de Cavour, d'Isolabella i de Leri, sovint conegut simplement com a comte de Cavour o Cavour (Torí, 10 d'agost del 1810 – Torí, 6 de juny del 1861) va ser un polític, patriota i empresari italià, protagonista de la unificació italiana com a cap de govern del Regne del Piemont-Sardenya i, posteriorment, com a primer president del Consell de Ministres del Regne d'Itàlia.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Camillo Benso di Cavour · Veure més »
Campanya d'Itàlia (1796-1797)
La primera campanya d'Itàlia és una campanya militar duta a terme pel general francès Napoleó Bonaparte al nord d'Itàlia i al territori d'Àustria del 24 de març de 1796 la 7 d' abril de 1797.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Campanya d'Itàlia (1796-1797) · Veure més »
Carlota d'Orleans
Carlota d'Orleans, nascuda Charlotte-Aglaé d'Orléans i senzillament anomenada Mademoiselle de Valois, (París, Regne de França 1700 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1761) fou una princesa francesa de sang reial pertanyent a la Casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Carlota d'Orleans · Veure més »
Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg
Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg (Hannover, Sacre Imperi Romanogermànic 1671 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1710) fou una noble alemanya que va esdevenir duquessa consort de Mòdena.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »
Cavallerís major
Sant Francesc de Borja que va ser Cavallerís major de l'emperadriu Isabel de Portugal El Cavallerís major era el cap de palau encarregat de la direcció i govern de la cavallerissa del Rei d'Espanya i l'acompanyava tan aviat sortia de palau.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Cavallerís major · Veure més »
Cèsar I d'Este
Escut d'armes de la Casa d'Este. Cèsar I d'Este, també anomenat Cèsar I de Mòdena, (Ferrara, Ducat de Ferrara 1552 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1628) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir Duc de Mòdena entre 1597 i 1628.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Cèsar I d'Este · Veure més »
Ciutat estat
Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Ciutat estat · Veure més »
Col·leccions de Rodolf II
L'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Rodolf II va reunir entre 1577 i 1612 una gran col·lecció d'objectes valuosos, així com una col·lecció de milers de pintures.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Col·leccions de Rodolf II · Veure més »
Conclave de 1689
El conclave de 1689 va ser convocat el 23 d'agost, després de la mort del Papa Innocenci XI, i va concloure el 6 d'octubre amb l'elecció de Pietro Vito Ottoboni com a Papa Alexandre VIII.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Conclave de 1689 · Veure més »
Conclave de 1829
El conclave de 1829 va ser convocat el 24 de febrer 1829, després de la mort del Papa Lleó XII, que es va produir el 10 de febrer i va acabar el 31 de març amb l'elecció del cardenal Francisco Saverio Castiglioni que, amb el nom de Pius VIII, es va convertir en el 253è Papa de l'Església Catòlica.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Conclave de 1829 · Veure més »
Conclave de 1830–1831
El conclave de 1830-1831 va ser convocat després de la mort del Papa Pius VIII, que va tenir lloc a Roma l'1 de desembre de 1830.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Conclave de 1830–1831 · Veure més »
Ducat
Un ducat és un territori, feu, o domini governat per un duc o duquessa.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Ducat · Veure més »
Ducat de Ferrara
El Ducat de Ferrara —Ducato di Ferrara — fou un estat feudal al nord de la península italiana existent entre 1471 i 1598.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Ducat de Ferrara · Veure més »
Ducat de Màntua
El Ducat de Màntua (en italià: Ducato di Mantova) fou una entitat sobirania de la península italiana des de l'any 1273 fins a l'any 1708.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Ducat de Màntua · Veure més »
Ducat de Mòdena
El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Ducat de Mòdena · Veure més »
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Ducat de Parma · Veure més »
Ducat de Reggio
* Ducat de Mòdena i Reggio, fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Ducat de Reggio · Veure més »
Elionor de Nàpols
Elionor de Nàpols (Nàpols, Regne de Nàpols, 1450 - Ferrara, Ducat de Ferrara, 1493) fou una princesa de Nàpols que va esdevenir duquessa consort de Ferrara i Mòdena.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Elionor de Nàpols · Veure més »
Elisabet de Savoia
Elisabet de Savoia (Torí, Ducat de Savoia 1591 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1626) fou una princesa de la dinastia Savoia.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Elisabet de Savoia · Veure més »
Enric II de Savoia-Nemours
Enric II de Savoia-Nemours, nascut a París el 7 de novembre de 1625, mort a París el 14 de gener de 1659, fou un home d'església francès del.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Enric II de Savoia-Nemours · Veure més »
Enriqueta d'Este
Enriqueta d'Este o Enriqueta de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena, 1702 - Fidenza, 1777) fou una princesa de Mòdena que va esdevenir duquessa consort de Parma.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Enriqueta d'Este · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Estats Pontificis · Veure més »
Este
Escut d'armes de Francesc I d'Este. Part posterior del "Retrat de Francesc I d'Este", obra de Roger van der Weyden (V. 1460), situat al Museu Metropolità d'Art de Nova York. Els Este, també anomenats Dinastia dels Este, Casa d'Este i amb el temps Àustria-Este, fou una família noble italiana que va governar a Ferrara (1240-1597), Mòdena i Reggio (1288-1796), i temporalment de Pàdua, sent uns importants mecenes del Renaixement.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Este · Veure més »
Ferran Carles d'Àustria-Este
Ferran Carles d'Àustria-Este, arxiduc d'Àustria (Mòdena 1821 - Brno 1849).
Nou!!: Ducat de Mòdena і Ferran Carles d'Àustria-Este · Veure més »
Ferran d'Àustria-Este
, també conegut amb el nom de Ferran III de Mòdena, fou un príncep imperial que va esdevenir pretendent del Ducat de Mòdena durant les Guerres Napoleòniques.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Ferran d'Àustria-Este · Veure més »
Ferran IV de Toscana
Ferran IV de Toscana (Florència 1835 - Salzburg 1908).
Nou!!: Ducat de Mòdena і Ferran IV de Toscana · Veure més »
Francesc Ferran d'Àustria
L'arxiduc Francesc Ferran (assegut a la dreta) amb la seva família. Francesc Ferran d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Franz Ferdinand Carl Ludwig Joseph Maria von Österreich-Este) (Graz, 18 de desembre de 1863 - Sarajevo, 28 de juny de 1914).
Nou!!: Ducat de Mòdena і Francesc Ferran d'Àustria · Veure més »
Francesc I d'Este
Francesc I d'Este o Francesc I de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1610 - Santhià, Ducat de Savoia 1658) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1629 i 1658.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Francesc I d'Este · Veure més »
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Francesc II d'Este
Escut d'armes de la Casa d'Este. Francesc II d'Este o Francesc II de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1660 - Sassuolo 1694) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1662 i 1694.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Francesc II d'Este · Veure més »
Francesc III d'Este
Francesc III d'Este o Francesc III de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1698 - Varese, Regne de Sardenya-Piemont 1780) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1737 i 1780.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Francesc III d'Este · Veure més »
Francesc IV de Mòdena
Francesc IV de Mòdena (Milà, Ducat de Milà 1779 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1846) fou un arxiduc d'Àustria i membre de la Dinastia Àustria-Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1814 i 1846.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Francesc IV de Mòdena · Veure més »
Francesc Savalls i Massot
fou un militar carlí empordanès.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Francesc Savalls i Massot · Veure més »
Francesc V de Mòdena
Francesc V de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1819 - Viena, Imperi austríac 1875) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir duc de Mòdena des de 1846 fins a 1859.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Francesc V de Mòdena · Veure més »
Francesco Selmi
Francesco Selmi (7 d'abril de 1817, Vignola, Ducat de Mòdena i Reggio - Vignola, Regne d'Itàlia, 13 d'agost de 1881) fou un químic italià considerat el cofundador, juntament amb l'escocès Thomas Graham, de la química dels col·loides.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Francesco Selmi · Veure més »
Gabriele Falloppio
Gabriele Falloppio (Mòdena, Ducat de Mòdena, 1523 - 9 d'octubre de 1562) va ser un metge italià més conegut pel seu cognom en llatí Fallopius.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Gabriele Falloppio · Veure més »
Garfagnana
La Garfagnana és una regió històrica i geogràfica del centre d'Itàlia, avui part de la província de Lucca, a la Toscana.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Garfagnana · Veure més »
Giovanni Battista Martini
Giovanni Battista Martini (Bolonya, Estats Pontificis, 1706 - 1784) fou un teòric musical, compositor i pedagog italià.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Giovanni Battista Martini · Veure més »
Giovanni Bononcini
Giovanni Battista Bononcini (Mòdena, Ducat de Mòdena, 18 de juliol de 1670 - Viena, Arxiducat d'Àustria, 9 de juliol de 1747) va ser un compositor.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Giovanni Bononcini · Veure més »
Giovanni Carlo Boschi
Giovanni Carlo Boschi (Faenza, 9 d'abril de 1715 – Roma, 6 de setembre de 1788) va ser un cardenal i arquebisbe italià.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Giovanni Carlo Boschi · Veure més »
Girolamo Tiraboschi
Girolamo Tiraboschi (Bèrgam, 18 de desembre de 1731 - Mòdena, 9 de juny de 1794) fou un erudit i historiador de la literatura italiana.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Girolamo Tiraboschi · Veure més »
Gran Ducat de Toscana
El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Gran Ducat de Toscana · Veure més »
Guastalla
Guastalla (pronunciat Guastal·la) és un municipi italià de la regió d'Emília-Romanya.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Guastalla · Veure més »
Guerra austro-napolitana
La guerra Austro-napolitana de l'any 1815 duta a terme entre el napoleònic Regne de Nàpols i l'imperi Austríac.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Guerra austro-napolitana · Veure més »
Guerra de Successió Austríaca
La Guerra de Successió Austríaca (en el seu escenari americà anomenada Guerra del rei Jordi) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Guerra de Successió Austríaca · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Hèrcules I d'Este
Hèrcules I d'Este (? 1431 – Ferrara, Ducat de Ferrara 1505) membre de la família Este fou el duc de Ferrara i Mòdena entre 1471 i 1505.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Hèrcules I d'Este · Veure més »
Hèrcules II d'Este
Imatge de l'escut d'armes de la Casa d'Este vers l'any 1535 Hèrcules II d'Este, també anomenat Hèrcules II de Ferrara o Hèrcules II de Mòdena (1508 - Ferrara, Ducat de Ferrara, 3 d'octubre de 1559), membre de la Casa d'Este, fou el duc de Ferrara i Mòdena entre 1534 i 1559.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Hèrcules II d'Este · Veure més »
Hèrcules III d'Este
Hèrcules III d'Este o Hèrcules III de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1727 - Treviso, República d'Itàlia 1803) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1780 i 1796, moment en el qual fou destronat.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Hèrcules III d'Este · Veure més »
Imperi Habsburg
La Monarquia Habsburg (Habsburgermonarchie), Imperi Habsburg (Habsburgerreich), Terres hereditaris dels Habsburg / Àustries (Habsburgische/Österreichische Erblande), Monarquia Austríaca (Österreichische Monarchie) de vegades citat també com a Monarquia del Danubi (Donaumonarchie), és la denominació no oficial entre els historiadors que reben els països i províncies que van ser governats per la branca austríaca menor de la Dinastia dels Habsburg fins a l'any 1780 i, després, per la branca successora dels Habsburg-Lorena, fins a l'any 1918.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Imperi Habsburg · Veure més »
Invasió francesa de Venècia
possessions d'ultramar (Dalmàcia Veneciana i les Illes venecianes de Ionia) La invasió francesa de Venècia compren una sèrie d'esdeveniments del 1797 que van conduir a la dissolució i desmembrament de la República de Venècia a mans de Napoleó Bonaparte i l'Imperi Habsburg d'Àustria.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Invasió francesa de Venècia · Veure més »
Isabel d'Este (duquessa de Parma)
Isabel d'Este (Mòdena, Ducat de Mòdena, 3 d'octubre de 1635 - Colorno, Ducat de Parma, 21 d'agost de 1666) fou una princesa de la família Este de Mòdena que va esdevenir duquessa consort de Parma.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Isabel d'Este (duquessa de Parma) · Veure més »
Isabel d'Este (marquesa consort de Màntua)
''Retrat d'Isabel d'Este'' realitzat per Ticià (Museu d'Història de l'Art de Viena) Isabel d'Este (Ferrara, ducat de Ferrara, 18 de maig del 1474-Màntua, ducat de Màntua, 13 de febrer del 1539) fou una princesa del ducat de Ferrara i Mòdena que va esdevenir marquesa consort i regent del ducat de Màntua.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Isabel d'Este (marquesa consort de Màntua) · Veure més »
Itàlia espanyola
Itàlia espanyola és una denominació d'ús historiogràfic, per designar el conjunt de territoris italians dependents de la Monarquia Hispànica de l'Antic Règim (segles XVI, XVII i XVIII).
Nou!!: Ducat de Mòdena і Itàlia espanyola · Veure més »
Juli II
Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Juli II · Veure més »
Laura Bassi
Laura Maria Catarina Bassi (Bolonya, 31 d'octubre de 1711 - 20 de febrer de 1778) fou una física italiana del, coneguda per haver estat la primera professora i catedràtica d'una universitat europea.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Laura Bassi · Veure més »
Laura Martinozzi
Laura Martinozzi (Fano, Estats Pontificis 27 de maig de 1639 - Roma, 1687) fou una donzella que va esdevenir duquessa consort i regent del Ducat de Mòdena.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Laura Martinozzi · Veure més »
Legació apostòlica de Bolonya
La legació apostòlica de Bolonya era una subdivisió administrativa dels Estats pontificis.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Legació apostòlica de Bolonya · Veure més »
Legació apostòlica de Ferrara
La legació de Ferrara va ser una sotsdivisió administrativa dels Estats Pontificis, instituïda el 1598 pel Papa Climent VIII, després de la devolució del Ducat de Ferrara als Estats de l'Església.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Legació apostòlica de Ferrara · Veure més »
Lleó X
Lleó X, nascut Giovanni di Lorenzo de Mèdici (Florència, República de Florència, 1475 - Roma, Estats Pontificis, 1521) fou un cardenal florentí que va esdevenir senyor de Florència entre 1512 i 1513, i papa de l'Església Catòlica del 1513 al 1521.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Lleó X · Veure més »
Lucrècia Barberini
Lucrècia Barberini —Lucrezia Barberini —(Florència, 24 d'octubre de 1628 - Mòdena, 24 d'agost de 1699) fou una noble italiana, filla gran de Taddeo Barberini (1603-47) i d'Anna Colonna de Pagliano (1605-58).
Nou!!: Ducat de Mòdena і Lucrècia Barberini · Veure més »
Lucrècia Borja
''Retrat ideal d'una dona'', de Bartolommeo Veneto, suposadament Lucrècia Borja Lucrècia Borja (Roma, Estats Pontificis, 18 d'abril de 1480 - 24 de juny de Ferrara, ducat de Ferrara, 1519), també anomenada Lucrècia Borgia, fou una donzella provinent de la dinastia valenciana dels Borja que va esdevenir duquessa consort del ducat de Mòdena i Ferrara.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Lucrècia Borja · Veure més »
Lucrècia de Mèdici (1544-1561)
Lucrècia de Mèdici, també coneguda amb el nom de Lucrècia de Cosme de Mèdici, (Florència, Ducat de Florència 1544 - Ferrara, Ducat de Ferrara 1561) fou una princesa florentina que va esdevenir duquessa consort de Ferrara i Mòdena.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Lucrècia de Mèdici (1544-1561) · Veure més »
Lucrècia Maria d'Este
Lucrècia Maria d'Este (Ferrara, ducat de Ferrara 1535 - ibídem, 1598) fou una membre de la Casa d'Este, princesa de Mòdena i Ferrara, que va esdevenir duquessa consort d'Urbino.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Lucrècia Maria d'Este · Veure més »
Majordom major del Rei d'Espanya
El Majordom major del Rei d'Espanya era el càrrec palatí a cura de l'organització de la Reial Casa i Patrimoni de la Corona d'Espanya.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Majordom major del Rei d'Espanya · Veure més »
Margarida Gonzaga
Margarida Gonzaga (Màntua, Ducat de Màntua, 27 de maig de 1564 - íd. 1618) fou una princesa de Màntua que va esdevenir duquessa consort de Ferrara i Mòdena.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Margarida Gonzaga · Veure més »
Margarida Maria Farnese
Dinastia Farnese. Margarida Maria Farnese (Parma, Ducat de Parma, 1664 - Colorno, 1718) fou una noble de la família Farnese que va esdevenir duquessa consort del Ducat de Mòdena.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Margarida Maria Farnese · Veure més »
Maria Beatriu d'Àustria-Este
Beatriu d'Àustria-Este (Mòdena, 13 de febrer de 1824 - Görz, Imperi Austrohongarès, 18 de març de 1906) fou infanta d'Espanya i comtessa de Montizón, Arxiduquessa d'Àustria, princesa reial d'Hongria i de Bohèmia i princesa de la Casa dels Este amb el tractament d'altesa imperial.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Maria Beatriu d'Àustria-Este · Veure més »
Maria Beatriu d'Este
Maria Beatriu d'Este (Mòdena, Ducat de Mòdena 1750 - Viena, Imperi austríac 1829) fou una princesa d'Este que va esdevenir duquessa de Massa i Carrara.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Maria Beatriu d'Este · Veure més »
Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília)
Maria Carolina d'Àustria (Schönbrunn 1752 - Castell de Hetzendorf 1814) va ser una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia que va ser reina consort de Nàpols i Sicília arran del seu matrimoni amb el rei Ferran IV de Nàpols i III de Sicília.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) · Veure més »
Maria Caterina Farnese
Maria Caterina Farnese (Parma, Ducat de Parma, 1615 - Sassuolo, Ducat de Mòdena, 1646) fou una membre de la Dinastia Farnese que va esdevenir duquessa consort del Ducat de Mòdena.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Maria Caterina Farnese · Veure més »
Maria d'Este
Maria d'Este (Mòdena, Ducat de Mòdena, 1644 - Parma, Ducat de Parma, 1684) fou una princesa de la família Este de Mòdena que va esdevenir duquessa consort de Parma.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Maria d'Este · Veure més »
Maria de Mòdena
Maria de Mòdena (en italiàː Maria Beatrice Eleonora Anna Margareta Elisabeta d'Este; Mòdena, 5 d'octubre de 1658 - París, 7 de maig de 1718).
Nou!!: Ducat de Mòdena і Maria de Mòdena · Veure més »
Maria Fortunata d'Este
Maria Fortunata d'Este de Mòdena (24 de novembre, Mòdena, Ducat de Mòdena, 1731 - Venècia, República d'Itàlia, 1803).
Nou!!: Ducat de Mòdena і Maria Fortunata d'Este · Veure més »
Maria Lluïsa d'Àustria
Maria Lluïsa d'Àustria Maria Lluïsa d'Àustria (Viena, Arxiducat d'Àustria, 12 de desembre de 1791 - Parma, Ducat de Parma, 17 de desembre de 1847) fou una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Maria Lluïsa d'Àustria · Veure més »
Maria Lluïsa d'Àustria-Este
Maria Lluïsa d'Àustria-Este (Monza, 14 de desembre de 1787 - Verona, 7 d'abril de 1816) fou arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria, de Bohèmia i d'Este amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Maria Lluïsa d'Àustria-Este · Veure més »
Maria Teresa Cybo-Malaspina
Maria Teresa Cybo-Malaspina (Novellara, Comtat de Novelllara i Bagnolo 1725 - Reggio, Ducat de Mòdena 1790) fou una sobirana italiana, duquessa de Massa i princesa de Carrara (1731-1790) i duquessa consort de Mòdena i Reggio (1780-1790).
Nou!!: Ducat de Mòdena і Maria Teresa Cybo-Malaspina · Veure més »
Maria Teresa d'Àustria-Este (comtessa de Chambord)
Maria Teresa d'Àustria-Este Maria Teresa d'Àustria-Este, comtessa de Chambord (Mòdena 1817 - Gorizia 1885).
Nou!!: Ducat de Mòdena і Maria Teresa d'Àustria-Este (comtessa de Chambord) · Veure més »
Maria Teresa d'Àustria-Este (reina de Sardenya)
Maria Teresa d'Àustria-Este (Milà, Ducat de Milà 1773 - Gènova, Regne de Sardenya-Piemont 1832) fou una arxiduquessa d'Àustria i princesa d'Hongria, de Bohèmia i de Mòdena amb el doble tractament d'altesa reial i imperial, així com reina consort de Sardenya.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Maria Teresa d'Àustria-Este (reina de Sardenya) · Veure més »
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Mòdena · Veure més »
Modena
* Toponímia.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Modena · Veure més »
Museu Marítim de Barcelona
El Museu Marítim de Barcelona es troba emplaçat a l'edifici de les Drassanes Reials de Barcelona, un espai dedicat a la construcció naval entre el i el, surt documentat amb data de l'any 1243, on s'assenyalen els límits de Barcelona, fent esment d'unes drassanes.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Museu Marítim de Barcelona · Veure més »
Novellara
Novellara és un municipi italià de província de Reggio Emília, de la regió Emília-Romanya.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Novellara · Veure més »
Odoard I de Parma
Odoard I de Parma o Odoard I Farnese (Parma, Ducat de Parma 1612 - Piacenza 1646) fou el Duc de Parma entre 1622 i 1646.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Odoard I de Parma · Veure més »
Orazio Vecchi
Orazio Vecchi (Mòdena, Ducat de Mòdena, 1550 - 20 de febrer de 1605) fou un compositor italià.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Orazio Vecchi · Veure més »
Primera Coalició
La Primera Coalició (1792-1797) fou el primer gran intent d'aliança entre les potències europees per contenir la França revolucionària, quan de fet ja s'havien iniciat les Guerres de la Revolució Francesa.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Primera Coalició · Veure més »
Província de Mòdena
La província de Mòdena és una província que forma part de la regió d'Emília-Romanya dins Itàlia.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Província de Mòdena · Veure més »
Províncies Unides de la Itàlia Central
Les Províncies Unides de la Itàlia Central, també anomenada Unió Central d'Itàlia,Confederació Central d'Itàlia o Govern Central General d'Itàlia, fou un estat satèl·lit depenent del Regne de Sardenya-Piemont que integrà els antics territoris del Gran Ducat de Toscana, Ducat de Parma, Ducat de Mòdena i les Legacions papals, després que els seus monarques van ser expulsats pels revolucions populars.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Províncies Unides de la Itàlia Central · Veure més »
Reggio de l'Emília
Reggio de l'Emília (en italià Reggio nell'Emilia, també anomenat simplificadament Reggio Emilia) és un municipi d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, a la província de Reggio de l'Emília de la que és capital, amb prop de 150.000 habitants.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Reggio de l'Emília · Veure més »
Regne napoleònic d'Itàlia
El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Regne napoleònic d'Itàlia · Veure més »
Reinaldo III d'Este
Reinaldo III d'Este o de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena, 25 d'abril de 1655 - íd. 1737) fou un membre de la Casa d'Este que després d'esdevenir cardenal de l'Església Catòlica i, posteriorment, duc de Mòdena entre 1694 i 1737.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Reinaldo III d'Este · Veure més »
Renata de França
Renata de França (Blois, Regne de França, 25 d'octubre de 1510 - Montargis ~1575) fou una princesa francesa que va esdevenir Duquessa de Chartres i duquessa consort de Ferrara, Mòdena i Reggio.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Renata de França · Veure més »
República Cisalpina
La República Cisalpina (en italià: Repubblica Cisalpina) va ser una república germana de la Primera República Francesa al nord de la península Itàlica creat pel general Bonaparte el 29 de juny de 1797.
Nou!!: Ducat de Mòdena і República Cisalpina · Veure més »
República Cispadana
La República Cispadana (en italià: Repubblica Cispadana) fou un república germana de la Primera República Francesa creat pel general Bonaparte el 16 d'octubre de 1796, que va existir al nord de la península Itàlica fins a l'any 1797.
Nou!!: Ducat de Mòdena і República Cispadana · Veure més »
Setge de Torí (1706)
El Setge de Torí de 1706 va tenir lloc amb el setge a la ciutadella fortificada piemontesa per part de l'exèrcit franco-espanyol (setge que va durar 117 dies) durant el curs dels esdeveniments bèl·lics de la Guerra de Successió Espanyola, a la conclusió es va signar el Tractat d'Utrecht (1713) que reconeixia a Víctor Amadeu II, duc de Savoia, com el primer rei de la seva dinastia.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Setge de Torí (1706) · Veure més »
Tractat d'Aquisgrà (1748)
El Tractat d'Aquisgrà és un tractat de pau signat el 18 d'octubre de 1748 a la ciutat d'Aquisgrà que va posar fi a la Guerra de Successió Austríaca iniciada l'any 1740.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Tractat d'Aquisgrà (1748) · Veure més »
Tractat de Campo Formio
El Tractat de Campo Formio fou signat a Campoformido (Cjampfuarmit) el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napoleó Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, en representació de l'Imperi Francès i d'Àustria respectivament.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Tractat de Campo Formio · Veure més »
Tractat de Tolentino
Larmistici de Bolonya de 1796 i el tractat de Tolentino de 1797 van ser dos acords signats entre França i la Santa Seu en el context de les guerres napoleòniques.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Tractat de Tolentino · Veure més »
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Nou!!: Ducat de Mòdena і Unificació italiana · Veure més »
Víctor Manuel II
Víctor Manuel II d'Itàlia i de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont, 14 de març de 1820 - Roma, Itàlia, 9 de gener de 1878) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1849 i 1860.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Víctor Manuel II · Veure més »
Victòria Farnese d'Este
Victòria Farnese (Parma, Ducat de Parma 1618 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1649) fou una princesa de Parma que va esdevenir duquessa consort de Mòdena.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Victòria Farnese d'Este · Veure més »
Virgínia de Mèdici
Virgínia de Mèdici (Florència, Ducat de Florència 1568 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1615) fou una princesa florentina que va esdevenir duquessa consort de Mòdena.
Nou!!: Ducat de Mòdena і Virgínia de Mèdici · Veure més »
1670
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Mòdena і 1670 · Veure més »
1687
; Països Catalans.
Nou!!: Ducat de Mòdena і 1687 · Veure més »
1698
Llinda a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.
Nou!!: Ducat de Mòdena і 1698 · Veure més »
1731
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ducat de Mòdena і 1731 · Veure més »
1779
;Països catalans.
Nou!!: Ducat de Mòdena і 1779 · Veure més »
1780
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Mòdena і 1780 · Veure més »
18 de juliol
El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ducat de Mòdena і 18 de juliol · Veure més »
Redirigeix aquí:
Duc de Mòdena, Ducat de Mòdena i Reggio, Ducat de la Mirandola.
