Taula de continguts
19 les relacions: Albert IV de Tirol, Bertold I d'Ístria, Bertold IV de Merània, Casa de Sponheim, Comtat d'Andechs, Comtat de Belfort, Comtat de Weimar, Comtat de Weimar-Orlamünde, Comtat del Tirol, Enric I de Brabant, Enric II d'Ístria, Llista d'estats del Sacre Imperi (A), Marca d'Ístria, Marca de Carniola, Meinard II de Gorízia-Tirol, Merano, Otó de Hohenstaufen, I de Borgonya, Otó II de Borgonya, Otó III de Borgonya.
Albert IV de Tirol
Albert IV de Tirol (vers 1180 - 22 juliol 1253) va ser l'últim comte de Tirol de la casa de Tirol, vogt de Trent i des 1210 vogt de Bolzano.
Veure Ducat de Merània і Albert IV de Tirol
Bertold I d'Ístria
Bertold III d'Andechs (vers 1110/1122 – 14 de desembre de 1188) fou comte d'Andechs i marcgravi d'Ístria i Carniola (com Bertold I) de 1173 a 1188.
Veure Ducat de Merània і Bertold I d'Ístria
Bertold IV de Merània
Bertold IV de Merània o Andechs-Merània, II d'Ístria i de Carniola (mort el 12 d'agost de 1204) va ser comte d'Andechs (des 1173).
Veure Ducat de Merània і Bertold IV de Merània
Casa de Sponheim
La casa de Sponheim o Spanheim (Spanheimer, Sponheimer en alemany) va ser un noble família alemanya medieval, que es va originar a la Francònia renana.
Veure Ducat de Merània і Casa de Sponheim
Comtat d'Andechs
escut de la casa d'Andechs El comtat d'Andechs fou una jurisdicció feudal d'Alemanya i Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Ducat de Merània і Comtat d'Andechs
Comtat de Belfort
El comtat de Belfort fou una jurisdicció feudal al Sacre Imperi Romanogermànic, que mai va existir com a tal, sinó com una de les parts del comtat de Montbéliard.
Veure Ducat de Merània і Comtat de Belfort
Comtat de Weimar
El comtat de Weimar va ser una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic que estava situada a l'àrea de l'actual estat de Turíngia.
Veure Ducat de Merània і Comtat de Weimar
Comtat de Weimar-Orlamünde
El comtat de Weimar-Orlamünde fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic al territori de l'actual Turíngia.
Veure Ducat de Merània і Comtat de Weimar-Orlamünde
Comtat del Tirol
El comtat de Tirol o del Tirol, principat-comtat des de 1504, fou un estats del Sacre Imperi Romanogermànic i des de 1814 una província de l'Imperi d'Àustria; des de 1867 fou una part de la corona (Kronland) de la part de Cisletània d'Àustria-Hongria.
Veure Ducat de Merània і Comtat del Tirol
Enric I de Brabant
Enric I de Brabant dit el Brau o el Guerrer (~1165 - Colònia, 5 de setembre de 1235) fou comte de Brussel·les (1179), landgravi i duc de Brabant (1183) i des de 1190 comte de Lovaina, marquès d'Anvers i duc nominal de Baixa Lorena.
Veure Ducat de Merània і Enric I de Brabant
Enric II d'Ístria
Enric II d'Ístria i I de Carniola fou marcgravi d'aquestos territoris, fill del duc Bertold IV de Merània.
Veure Ducat de Merània і Enric II d'Ístria
Llista d'estats del Sacre Imperi (A)
Això és una llista d'alguns dels estats del Sacre Imperi Romanogermànic que comencen amb la lletra A: Categoria:Estats del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Ducat de Merània і Llista d'estats del Sacre Imperi (A)
Marca d'Ístria
El marcgraviat, marca o marquesat d'Ístria va ser originalment una marca fronterera carolíngia que abastava la península d'Ístria i el territori circumdant conquistat pel fill de Carlemany, Pipí d'Itàlia el 789.
Veure Ducat de Merània і Marca d'Ístria
Marca de Carniola
X. La capital era Krainburg/Kranj, que després fou Laibach/Ljubljana La marca o marcgraviat de Carniola (en eslovè Kranjska krajina; en alemany Mark Krain) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic predecessora del ducat de Carniola; correspon a bona part de la moderna Eslovènia.
Veure Ducat de Merània і Marca de Carniola
Meinard II de Gorízia-Tirol
Meinard IV de Görz o Gorízia, II de Tirol (Gorízia-Tirol) i I de Caríntia (vers 1238 - finals d'octubre de 1295) de la casa dels Siegardings, fou comte de Gorízia (com Meinard IV) a partir de 1258-1271 i comte de Tirol des 1258 fins a la seva mort.
Veure Ducat de Merània і Meinard II de Gorízia-Tirol
Merano
Merano és un municipi italià, situat a la regió de Trentino – Tirol del Sud i a la província de Bolzano, al districte de Burggrafenamt.
Veure Ducat de Merània і Merano
Otó de Hohenstaufen, I de Borgonya
Otó I de Borgonya (o Otó I de Hohenstaufen) (1170- 1200) fill de l'emperador germànic Frederic Barba-roja (casa de Hohenstaufen) i de l'emperadriu consort i comtessa suo jure Beatriu I de Borgonya.
Veure Ducat de Merània і Otó de Hohenstaufen, I de Borgonya
Otó II de Borgonya
Otó I d'Andechs i Merània (i Otó II de Borgonya) (1180- 1234) fou comte d'Andechs, duc de Merània (o Andechs-Merània i comte de Borgonya per matrimoni amb la comtessa Beatriu II de Borgonya. El seu germà Enric va rebre el govern de les marques d'Ístria i de Carniola, que formaven part del ducat de Merània i per tant subjectes feudalment a Otó, però a la seva mort el 1228, aquestos territoris van passar també a ser administrats directament per Otó.
Veure Ducat de Merània і Otó II de Borgonya
Otó III de Borgonya
Otó II d'Andechs i Merània i Otó III de Borgonya (1208- 1248) fou comte d'Andechs, duc de Merània i comte de Borgonya.
Veure Ducat de Merània і Otó III de Borgonya
També conegut com Andechs-Merània, Ducat d'Andechs-Merània, Merània.