Taula de continguts
47 les relacions: Adalberó II de Metz, Adalbert d'Alsàcia, Adalbert de Lorena, Albert II de Namur, Baixa Bretanya, Balduí V de Flandes, Beatriu de Bar, Beatriu de França, Brunó de Colònia, Comtat d'Egisheim, Comtat d'Ornois, Comtat de Bastogne, Comtat de Longwy, Comtat de Lovaina, Comtat de Mayenfeld, Comtat de Metz, Comtat de Niedgau, Comtat de Saargau, Comtats i senyories de Lotaríngia, Ducat d'Alta Lorena, Ducat de Baixa Lorena, Ducat de Bar, Ducat de Lotaríngia, Ducats arrel, Frederic de Baixa Lotaríngia, Frederic I d'Alta Lorena, Frederic II de Lorena, Frederic III de Lorena, Gerard I de Lorena, Godofreu de Baixa Lotaríngia, Godofreu de Lotaríngia, Godofreu I de Baixa Lotaríngia, Godofreu II de Baixa Lotaríngia, Goteló I de Lotaríngia, Goteló II el Gandul, Hug el Gran (robertià), Lambert II de Lovaina, Lluís de Montbéliard, Lorena, Lorena (desambiguació), Lotaríngia, Matilde de Canossa, Regne de Lotaríngia, Sofia de Bar, Teodoric I de Lorena, Walerà I de Limburg, Wigeric.
Adalberó II de Metz
Adalberó II de Metz nascut cap a 958, mort el 14 de desembre de 1005 va ser bisbe de Verdun i després bisbe de Metz de 984 a 1005.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Adalberó II de Metz
Adalbert d'Alsàcia
* Adalbert I d'Alsàcia, duc d'Alsàcia.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Adalbert d'Alsàcia
Adalbert de Lorena
Adalbert d'Alsàcia (o Adalbert de Lorena) (+11 de novembre de 1048) fou comte de Metz com Adalbert III de Metz del 1045 al 1047 i duc de Lorena (Alta Lorena o Alta Lotaríngia) del 1047 al 1048.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Adalbert de Lorena
Albert II de Namur
Albert II de Namur, mort vers el 1063, va ser comte de Namur des de la mort del seu germà, entre 1018 i 1031, fins a la seva pròpia mort.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Albert II de Namur
Baixa Bretanya
gal·lona en gris. La Baixa Bretanya, (en bretó Breizh Izel) designa per oposició a l'Alta Bretanya tota la part occidental de la Bretanya on tradicionalment s'hi ha parlat bretó.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Baixa Bretanya
Balduí V de Flandes
Balduí V de Flandes dit el Pietós o Balduí de Lille (nascut vers 1012 a Arràs - mort 1 de setembre de 1067 a Lilla) fou comte de Flandes de 1035 a 1067.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Balduí V de Flandes
Beatriu de Bar
Beatriu de Bar (morta el 1076) va ser, pels seus matrimonis successius, marquesa de Toscana i després duquessa de Baixa Lotaríngia.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Beatriu de Bar
Beatriu de França
Beatriu (~938 - després del 987 i probablement poc abans l'any 1000) era filla d'Hug el Gran, duc de França, i d'Edwiga de Saxònia.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Beatriu de França
Brunó de Colònia
Brunó el Gran o Brunó I (925 – 965) va ser Arquebisbe de Colònia, des del 953 fins a la seva mort, i Duc de Lotaríngia a partir del 954.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Brunó de Colònia
Comtat d'Egisheim
El comtat d'Egisheim fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a Alsàcia.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Comtat d'Egisheim
Comtat d'Ornois
El comtat d'Ornois fou una jurisdicció feudal del regne de Germània formada al pagus Odornense de situació incerta.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Comtat d'Ornois
Comtat de Bastogne
El comtat de Bastogne fou una jurisdicció feudal establerta al segle IX en territori de Lotaríngia en territori avui belga a tocar de Luxemburg.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Comtat de Bastogne
Comtat de Longwy
El comtat de Longwy fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a la part sud del comtat de Methingau (Metensis) a l'est del comtat d'Yvois (o Ivois) i al sud del comtat d'Arlon, estant limitat a l'est pel riu Mosela.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Comtat de Longwy
Comtat de Lovaina
El comtat de Lovaina fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic centrada a la població de Lovaina a la part occidental del país d'Haspengouw (llatí Hasbania) del que formava part a la meitat del segle IX.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Comtat de Lovaina
Comtat de Mayenfeld
El comtat de Mayenfeld fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic que va existir entre els segles IX i X, per acabar finalment en mans de l'arquebisbe de Trèveris.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Comtat de Mayenfeld
Comtat de Metz
El comtat de Metz fou una jurisdicció feudal de França, a Austràsia.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Comtat de Metz
Comtat de Niedgau
El comtat de Niedgau fou una jurisdicció del Sacre Imperi Romanogermànic que agafava el nom del riu Nied, afluent del riu Saar o Sarre, i estava situat al sud i oest del baix Saargau a l'est de les comarques de Metz i Rizzigau i al nord de la comarca de Saulnois.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Comtat de Niedgau
Comtat de Saargau
El Saargau prop de Kerlingen El comtat de Saargau fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic situada a l'Alta Lorena, a l'oest del comtat de Bliesgau, a l'est del comtat de Nidgau i del comtat de Saulnois, i al nord del pagus Albinsis i el Calmenzgau (dominis ducals).
Veure Ducat d'Alta Lorena і Comtat de Saargau
Comtats i senyories de Lotaríngia
La Lotaríngia va esdevenir ducat el 903 i fou partit el 959 en els ducat de Baixa Lotaríngia i ducat d'Alta Lotaríngia.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Comtats i senyories de Lotaríngia
Ducat d'Alta Lorena
El ducat d'Alta Lorena fou una jurisdicció feudal que va sorgir del repartiment del ducat de Lotaríngia el 959 en dos ducats, l'Alta Lorena (o Alta Lotaríngia) i la Baixa Lorena (o Baixa Lotaríngia).
Veure Ducat d'Alta Lorena і Ducat d'Alta Lorena
Ducat de Baixa Lorena
La Baixa Lotaríngia fou un ducat format a partir de la part nord del ducat de Lotaríngia.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Ducat de Baixa Lorena
Ducat de Bar
El comtat de Bar o Barrois, després ducat de Bar, fou una jurisdicció feudal compartida entre el regne de França (de la que depenia la part a l'oest del Meuse) i el Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Ducat de Bar
Ducat de Lotaríngia
Ducat de Lorena o Lotaríngia 870-959 i ducats de Alta i Baixa Lorena del 959 al segle XI El ducat de Lotaríngia es va formar a partir del 903 amb l'antic regne de Lotaríngia, quan després de la mort de Zuentibold, els feudataris locals van mirar cap al rei de l'altra banda del Rin, Lluís IV d'Alemanya (Lluís l'Infant), que acabava de succeir al seu pare Arnulf de Caríntia; la seva joventut, al mateix temps que el seu allunyament, oferia a la seva insubordinació les garanties que l'autoritat d'un sobirà sempre present i gelós dels seus drets no els proveïa Zuentibold havia creat per al seu regne una cancelleria especial de la qual el cap era l'arquebisbe Radbod de Trèveris.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Ducat de Lotaríngia
Ducats arrel
Els ducats arrels (de l'alemany Stammesherzogtum, literalment "ducat tribal") foren territoris que van constituir el Regne Franc Oriental, o el futur Regne d'Alemanya.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Ducats arrel
Frederic de Baixa Lotaríngia
Frederic de Luxemburg, nascut cap a 1003, mort el 28 d'agost de 1065 o el 18 de maig de 1065, va ser comte de Malmedy el 1035 i després duc de Baixa Lotaríngia de 1046 a 1065.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Frederic de Baixa Lotaríngia
Frederic I d'Alta Lorena
Frederic I o Ferry I (v. 910/915 - 978) va ser comte de Bar i duc d'Alta Lorena.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Frederic I d'Alta Lorena
Frederic II de Lorena
Frederic II (~995 - ~1026) fou comte de bar i duc d'Alta Lotaríngia, associat al seu pare, que li va sobreviure.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Frederic II de Lorena
Frederic III de Lorena
Frederic III, nascut vers el 1020, mort el 1033 va ser comte de Bar i ducat d'Alta Lotaríngia (o de Lorena). Era fill de Frederic II, comte de Bar i duc d'Alta Lotaríngia, i de Matilde de Suàbia. Va succeir el 1028 al seu avi Thierry o Teodoric I, ja que el seu pare havia premortt.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Frederic III de Lorena
Gerard I de Lorena
Gerard d'Alsàcia, V de Metz, I de Lorena (~1030 - 11 d'agost de 1070, Remiremont), fou comte de Metz (1047 -1070) com i duc de l'Alta Lorena (1048-1070) i senyor de Châtenois.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Gerard I de Lorena
Godofreu de Baixa Lotaríngia
Godofreu (Godofreu de Metz o Godofreu de Julichgau, + 964) va ser comte d'Hainaut 958-964, vi-duc de la Baixa Lotaríngia 959-964 i comte de Julichgau (962-964).
Veure Ducat d'Alta Lorena і Godofreu de Baixa Lotaríngia
Godofreu de Lotaríngia
* Godofreu de Baixa Lotaríngia o Godofreu de Jülichgau, duc 959-964.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Godofreu de Lotaríngia
Godofreu I de Baixa Lotaríngia
Godofreu II de Verdun, nascut vers el 965, mort el 1023, va ser comte de Verdun i de les Ardenes (1002 - 1012), i després duc de Baixa Lotaríngia (com a Godofreu I de Baixa Lotaríngia, 1012 - 1023).
Veure Ducat d'Alta Lorena і Godofreu I de Baixa Lotaríngia
Godofreu II de Baixa Lotaríngia
Godofreu II, conegut com a Godofreu el Barbut, (vers 997-1069), duc d'Alta Lotaríngia, de Baixa Lotaríngia, marcgravi (marquès) d'Anvers i comte de Verdun i les Ardennes.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Godofreu II de Baixa Lotaríngia
Goteló I de Lotaríngia
Goteló I, nascut cap al 967, mort el 1044, va ser marquès d'Anvers des de 1008, i després duc de Baixa Lotaríngia (1023-1044) i Duc d'Alta Lotaríngia (1033-1044).
Veure Ducat d'Alta Lorena і Goteló I de Lotaríngia
Goteló II el Gandul
Goteló II el Gandul (probablement mort el 1046 o abans) fou un fill de Goteló I de Baixa Lotaríngia, possible successor del seu pare en el ducat el 1044.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Goteló II el Gandul
Hug el Gran (robertià)
Hug el Gran, dit de vegades Hug el Blanc a causa del seu color pàl·lid, (Fontaines-en-Sologne, vers el 898 - 16 de juny de 956, Dourdan) fou comte de París, marquès de Nèustria de 923 a 956, després duc dels Francs a partir de 936, comte d'Auxerre del 954 a la seva mort, fou el pare d'Hug Capet.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Hug el Gran (robertià)
Lambert II de Lovaina
Lambert II Balderic de Lovaina, dit el Cenyit, mort el 19 de juny de 1054.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Lambert II de Lovaina
Lluís de Montbéliard
Lluís de Scarpone o de Mousson, nascut entre 1005 i 1019, mort entre 1070 i 1073, fou comte de Montbéliard, d'Altkirch i de Ferrette (el que fa que certs autors el qualifiquen a comte de Sundgau) i pel seu matrimoni fou també comte de Bar i senyor de Mousson.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Lluís de Montbéliard
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Lorena
Lorena (desambiguació)
* Biografies: Lorena Gómez Pérez (Lleida, 1986), cantant catalana coneguda com a Lorena.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Lorena (desambiguació)
Lotaríngia
* Alta Lotaríngia, jurisdicció feudal que va sorgir del repartiment del ducat de Lotaríngia el 959 en dos ducats, l'Alta Lotaríngia i la Baixa Lotaríngia.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Lotaríngia
Matilde de Canossa
Matilde de Canossa (Màntua, 1046–Bondeno di Roncore, 24 de juliol de 1115), també anomenada la gran comtessa i també coneguda com a Matilde de Toscana, va ser una noble italiana, que va destacar com la més gran aliada del papa Gregori VII durant la Querella de les Investidures i va participar en la mediació entre l'esmentat papa i Enric IV del Sacre Imperi romanogermànic.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Matilde de Canossa
Regne de Lotaríngia
El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Regne de Lotaríngia
Sofia de Bar
Sofia (~1018 - 21 de juny de 1093) va ser comtessa de Bar i senyora de Mousson.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Sofia de Bar
Teodoric I de Lorena
Thierry I o Teodoric I, nascut cap a 965, mort entre l'11 d'abril de 1026 i el 2 de gener de 1027, va ser comte de Bar i duc d'Alta Lotaríngia o Lorena.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Teodoric I de Lorena
Walerà I de Limburg
Walerà I o Walram I II d'Arlon i I de Limburg, dit Udó, mort cap a 1082, va ser comte d'Arlon de 1052 a 1082, i comte de Lengau, rebatejat Limburg de 1065 a 1082.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Walerà I de Limburg
Wigeric
o Vigeric (també esmentat com Wideric o Wederic) fou comte de Bidgau (pagus Bedensis), mort abans del 921/922, amb certs drets comtals sobre la ciutat de Trèveris.
Veure Ducat d'Alta Lorena і Wigeric
També conegut com Alta Lorena, Alta Lotaríngia, Ducat d'Alta Lotaríngia, Ducat de l'Alta Lorena.