Accés més ràpid que el navegador!
287 les relacions: Advocat, Advocat del general, Aleix de Sentmenat i de Requesens, Alexandre d'Alentorn i de Botella, Alteracions d'Aragó, Antoni de Villarroel i Peláez, Arxiu Nacional de Catalunya, Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi, Arxius de la Generalitat de Catalunya, Assalt a Manresa, Atac a Can Navarro, Atac a la primera paral·lela, Àngel Juallar i Geli, Bandera de Sant Jordi, Baronia de la Conca d'Òdena, Batalla de Cambrils, Batalla de l'11 de setembre, Batalla de Manresa, Batalla de Martorell (1641), Batalla de Montornès, Batalla de Santa Coloma de Gramenet (1471), Batalla de Talamanca, Batalla del Baluard de Santa Clara, Batalla del coll de Balaguer, Batalla del Convent dels Caputxins, Batalla naval de Barcelona (1642), Batalla naval de Barcelona (1714), Benet Fontanella, Benet Ignasi de Salazar, Berenguer de Cruïlles, Berenguer de Sos, Bernat Vallès, Bisbat de Girona, Braç Militar de Catalunya, Can Claris (masia), Capítol de cort, Carles de Banyuls i Comte, Carrer de la Diputació, Cas dels catalans, Casa Cervelló-Giudice, Casa de la Generalitat (Barcelona), Casa del General, Casa del General prop de la Llotja, Casa Sagrera (Barcelona), Castell d'Eramprunyà, Castell d'Escornalbou, Castell de Cadaqués, Castell de Ciutadilla, Castell de Llagostera, Castell de Penyafort, ..., Castell de Puig-reig, Castell de Sant Mori, Castell de Tamarit, Castell de Verdera, Catalanisme, Catalunya a la Corona d'Aragó, Climent de Solanell i de Foix, Col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona de Filippo Ariosto, Combat d'Arbúcies, Combat de Balsareny, Combat de la Creu Coberta, Combat de Navès, Combat de Torredembarra, Combat del Convent de Santa Madrona, Compromís de Casp, Comuna del Camp, Conflicte dels quints, Consell del Principat, Constitució de l'Observança, Corona d'Aragó, Corts de Barcelona (1421-1423), Corts de Barcelona (1480-1481), Corts de Barcelona (1599), Corts de Barcelona (1701-1702), Corts de Barcelona (1705-1706), Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359), Corts de Lleida (1375), Corts de Montsó (1376), Corts de Montsó (1510), Corts de Montsó (1512), Corts de Tarragona-Montblanc-Tortosa (1370-1371), Corts de Vilafranca-Barcelona, Corts forals valencianes, Dalmau de Queralt i Perellós, Decrets de Nova Planta, Despertador de Catalunya, Diada Nacional de Catalunya, Dietari de la Generalitat, Dinastia Trastàmara a Catalunya, Diputació, Diputació de Catalunya, Diputació del General, Diputats i consellers de la Diputació del General, Divuitena, Domènec Ram i Lanaja, Drassanes Reials de Barcelona, Dret d'entrades i eixides, Dret de la bolla, Dusai, Edat mitjana de Catalunya, Edat moderna als Països Catalans, Edat moderna de Catalunya, Eimeric d'Usall, Eixample de Barcelona, Enfrontament del vectigal, Enric d'Aragó i de Pimentel, Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera, Enric IV de Castella, Esclavisme a Catalunya, Escrivà, Exèrcit de Catalunya (1713-1714), Expedició del diputat militar, Família Cruïlles, Família Giginta, Felip de Malla, Felip Vinyes, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Fets de la Gleva, Fets de Sant Quintí, Filippo Ariosto, Fogatge, Francesc de Gualbes, Francesc de Gualbes i de Terrades, Francesc de Junyent i de Vergós, Francesc de Montpalau i de Solanell, Francesc de Paula de Dusai i de Marí, Francesc de Sayol i Quarteroni, Francesc de Solà, Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller, Francesc Martí i Viladamor, Francesc Oliver i de Boteller, Francesc Savalls i Massot, Francesc Vila Massó, Front exterior de la Guerra dels Catalans, Galceran Albanell, Galceran Galceran de Pinós-Fenollet, Garcia Gil de Manrique y Maldonado, Gastó IV de Foix, Generalitat, Generalitat de Catalunya, Generalitat republicana, Guerau de Queralt i de Perellós, Guerra civil, Guerra Civil catalana, Guerra de Successió al Principat de Catalunya, Guerra dels catalans, Guerra dels remences, Guerra dels Trenta Anys, Guerra franco-espanyola (1635-1659), Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de Reus, Història del dret català, Història dels Països Catalans, Hug Desbac, Insaculació, Jaume Beuló, Jaume Caçador i Claret, Jaume de Cardona i de Segurioles, Jaume de Copons i de Tamarit, Jaume Destorrent i Casa-saja, Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia, Jaume March II, Jaume Safont, Jeroni Guerau, Joan Aybrí, Joan Baptista Gori, Joan Baptista Monfar-Sorts i Cellers, Joan Baptista Reverter, Joan de Granollacs i Pons, Joan de Grimau i de Vilafranca, Joan de Peralta, Joan de Socarrats, Joan Desgarrigues, Joan Margarit i de Requesens, Joan Pere, Joan Ramon Folc IV de Cardona, Jordi Sanç, José Martínez de Salazar, Josep Aparici i Fins, Josep Boneu i Pi, Josep d'Amigant i Carreras, Josep d'Ardena, Josep Fontanella i Garraver, Josep Mas i Torre, Juan Payo Coello, Junta de Braços, Junta de Molins de Rei, La Llacuna, La Selva del Camp, Leonardo Molas Campana, Llibre dels Quatre Senyals, Llibre dels Vuit Senyals, Llinatge dels Banyuls, Lloctinent de Catalunya, Lluís Descatllar i Desbac, Lluís Desplà i d'Oms, Lluís Ramon Fita, Lluís XI de França, Lo mal any primer, Mals usos, Mare de Déu dels Consellers, Maria Josepa Pignatelli i d'Aymerich, Marquesat de Monistrol d'Anoia, Mateu Bruguera i Lladó, Miquel de Salbà i de Vallgornera, Miquel Despuig i Vacarte, Miquel Joan de Mont-rodon, Miquel Macip i Astor, Miquelet, Nyerro, Oceja, Olot, Onofre d'Alentorn i d'Oms, Pactisme, Palau de la Generalitat de Catalunya, Palau Episcopal de Girona, Parlament de Catalunya, Pau d'Àger i d'Orcau, Pau de Westfàlia, Pèire de Marca, Pedro de Mendoza, Pere de Cardona (arquebisbe), Pere de Rocabertí i d'Erill, Pere Oliver de Boteller i de Riquer, Pere Pont i Bosom, Pere Torroella, Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí, Política de redreç de Ferran el Catòlic, Ponç Andreu de Vilar, Portantveus de general governador, Príncep de Viana, Presa del castell de Gironella, President de la Generalitat de Catalunya, Primera República Espanyola, Princeps namque, Principat de Catalunya, Proclamació de la República Catalana, Protector del braç militar, Puig-reig, Quints, Rafael Casanova i Comes, Rafael Figueró i Delmunts, Rafael Tristany i Parera, Raphael Puig, Regiment de la Diputació del General de Catalunya, Reial Audiència de Catalunya (borbònica), Reial Cadastre de Catalunya, Remences, República Catalana (1641), Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola, Revolta de les quinzenades, Revolta dels Barretines, Riudoms, Sant Joan de les Abadesses, Santa Maria de Jonqueres, Setge de Barcelona (1697), Setge de Barcelona (1713-1714), Setge de Cardona (1713), Setge de Castellciutat (1713), Setge de Castellciutat (1714), Setge de Cervera, Setge de Lleida (1646), Setge de Lleida de 1464, Setge de Salses (1639), Setge de Tarragona de 1462, Taxa, Tomàs Bertran i Soler, Tomàs de Banyuls i d'Orís, Tractat dels Pirineus, Tres Comuns de Catalunya, Víctor Balaguer i Cirera, Violari, Willem de Pannemaker, 1359, 1380, 1460, 1462, 1542, 1561, 1587, 1626, 1646, 19 de desembre, 9 de juny. Ampliar l'índex (237 més) »
Advocat
s) Un advocat o lletrat és aquella persona graduada o llicenciada en dret que, després de superar un màster de formació especialitzada, ha superat amb èxit l'examen d'accés a l'advocacia del Ministeri de Justícia i s'ha inscrit en un Col·legi d'Advocats com a exercent i es dedica professionalment a l'assessorament i consell en matèria legal així com a la direcció i defensa de les parts en judici en tota classe de procediments administratius i judicials davant les administracions públiques i els jutjats i tribunals de justícia.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Advocat · Veure més »
Advocat del general
Durant les edats mitjana i moderna l'antiga Generalitat de Catalunya, coneguda llavors com a Diputació del General, tenia al seu servei els anomenats advocats del general, que eren dos juristes que l'assessoraven en el dret i les constitucions vigents a casa nostra.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Advocat del general · Veure més »
Aleix de Sentmenat i de Requesens
Aleix de Sentmenat i de Requesens (Barcelona, 1600 — 1674) fou un polític i militar barceloní, fill de Miquel de Sentmenat i d'Alentorn i d'Estàsia de Requesens.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Aleix de Sentmenat i de Requesens · Veure més »
Alexandre d'Alentorn i de Botella
Alexandre d'Alentorn i de Botella (s. XVI - Barcelona? 1626) senyor de Seró,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Alexandre d'Alentorn i de Botella · Veure més »
Alteracions d'Aragó
Les tropes castellanes entren a Saragossa el 1591. Les Alteracions d'Aragó és el nom que la historiografia actual dona als conflictes esdevinguts al regne d'Aragó durant la dècada del 1580 i els primers anys de la dècada del 1590 al regne d'Aragó.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Alteracions d'Aragó · Veure més »
Antoni de Villarroel i Peláez
Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Antoni de Villarroel i Peláez · Veure més »
Arxiu Nacional de Catalunya
L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), ubicat a Sant Cugat del Vallès, és la institució cabdal del país que s'encarrega d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Arxiu Nacional de Catalunya · Veure més »
Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi
L'Arxiu de la Basílica parroquial de Santa Maria del Pi és un arxiu públic eclesial situat a la mateixa Basílica, a la plaça del Pi número 7 de Barcelona.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi · Veure més »
Arxius de la Generalitat de Catalunya
Els arxius de la Generalitat de Catalunya són un conjunt d'arxius encarregats de la preservació del patrimoni documental de la Generalitat de Catalunya i de contribuir a la gestió transparent, eficaç i democràtica de les administracions públiques.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Arxius de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Assalt a Manresa
L'assalt a Manresa es produí el 4, 5 i 6 de setembre de 1714 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Assalt a Manresa · Veure més »
Atac a Can Navarro
L'Atac a Can Navarro es lliurà el 19 d'octubre de 1713 i fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Atac a Can Navarro · Veure més »
Atac a la primera paral·lela
L'Atac a la primera paral·lela es lliurà el 13 de juliol de 1714 i fou un episodi destacable del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Atac a la primera paral·lela · Veure més »
Àngel Juallar i Geli
Àngel Juallar i Geli (Perpinyà, 1566 - 1623) va ser un religiós rossellonès.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Àngel Juallar i Geli · Veure més »
Bandera de Sant Jordi
La Bandera de Sant Jordi fou la bandera de la Diputació del General de Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Bandera de Sant Jordi · Veure més »
Baronia de la Conca d'Òdena
La Baronia de la Conca d'Òdena fou una demarcació històrica centrada a la conca d'Òdena.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Baronia de la Conca d'Òdena · Veure més »
Batalla de Cambrils
La Batalla de Cambrils de 1640 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Batalla de Cambrils · Veure més »
Batalla de l'11 de setembre
La batalla de l'Onze de Setembre posà fi al setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Batalla de l'11 de setembre · Veure més »
Batalla de Manresa
El batalla de Manresa fou un combat lliurat el 7 de maig de 1714 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Batalla de Manresa · Veure més »
Batalla de Martorell (1641)
La Batalla de Martorell de 1641 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Batalla de Martorell (1641) · Veure més »
Batalla de Montornès
La batalla de Montornès fou una de les batalles de la Segona guerra remença.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Batalla de Montornès · Veure més »
Batalla de Santa Coloma de Gramenet (1471)
La batalla de Santa Coloma de Gramenet, o de Torre Balldovina, va ser un combat lliurat el 26 de novembre de 1471, durant la guerra civil catalana (1462-1472), entre el bàndol reialista del rei Joan II d'Aragó i el bàndol contrari antireialista, amb la Diputació del General de Catalunya al capdavant, a les proximitats de la torre Balldovina, a la vila de Santa Coloma de Gramenet.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Batalla de Santa Coloma de Gramenet (1471) · Veure més »
Batalla de Talamanca
La batalla de Talamanca es lliurà els dies 13 i 14 d'agost de l'any 1714 entre tropes de l'exèrcit de Catalunya i l'exèrcit de Felip V durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Batalla de Talamanca · Veure més »
Batalla del Baluard de Santa Clara
La Batalla del Baluard de Santa Clara fou un episodi destacable del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Batalla del Baluard de Santa Clara · Veure més »
Batalla del coll de Balaguer
La batalla del coll de Balaguer fou un enfrontament que tingué lloc al coll de Balaguer (Baix Camp) el 10 de desembre de 1640, en el marc de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Batalla del coll de Balaguer · Veure més »
Batalla del Convent dels Caputxins
La Batalla del Convent dels Caputxins es lliurà el 17 de maig de 1714 i fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Batalla del Convent dels Caputxins · Veure més »
Batalla naval de Barcelona (1642)
La batalla naval de Barcelona de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Batalla naval de Barcelona (1642) · Veure més »
Batalla naval de Barcelona (1714)
La batalla naval de Barcelona fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Batalla naval de Barcelona (1714) · Veure més »
Benet Fontanella
Benet Fontanella (Olot, Garrotxa, 16 de juny de 1575 - 21 de febrer de 1627), fou abat del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Benet Fontanella · Veure més »
Benet Ignasi de Salazar
Benet Ignasi de Salazar, fou bisbe de Barcelona (1683-1692) i va ser el cent dotzè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1689 i 1692, nomenat el 22 de juliol de 1689.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Benet Ignasi de Salazar · Veure més »
Berenguer de Cruïlles
Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Berenguer de Cruïlles · Veure més »
Berenguer de Sos
Berenguer de Sos va ser president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1479 i 1482.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Berenguer de Sos · Veure més »
Bernat Vallès
Bernat Vallès va ser president de la Generalitat de Catalunya el període 1365-1367 sota el mandat de Pere III el Cerimoniós.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Bernat Vallès · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Bisbat de Girona · Veure més »
Braç Militar de Catalunya
L'Excel·lentíssim i Fidelíssim Braç Militar del Principat de Catalunya era aquell organisme polític del Principat de Catalunya que representava l'estament nobiliari català a les Corts o Parlaments de Catalunya durant les edats medieval i moderna.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Braç Militar de Catalunya · Veure més »
Can Claris (masia)
Can Claris fou una masia de Badalona, situada sota el turó d'en Caritg, a tocar de l'antiga carretera de França, documentada des de i enderrocada el 1973.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Can Claris (masia) · Veure més »
Capítol de cort
Els capítols de cort (en aragonès: capitulos de corte; en llatí: capitula curiae) eren el segon rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Capítol de cort · Veure més »
Carles de Banyuls i Comte
Carles de Banyuls i Comte (1647 - Barcelona 1687) fou un noble catalàMestre, 1998: p. 95, entrada: "Banyuls"L'Enciclopèdia.cat del, senyor de Nyer.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Carles de Banyuls i Comte · Veure més »
Carrer de la Diputació
El carrer de la Diputació és un carrer de l'Eixample de Barcelona.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Carrer de la Diputació · Veure més »
Cas dels catalans
Catalunya i la traïció d'Utrecht.Albareda Salvadó, Joaquim; El Cas dels Catalans. La conducta dels aliats arran de la Guerra de Successió (1705-1742) Cas dels catalans va ser la denominació utilitzada a les cancelleries europees per referir-se al conjunt de debats i acords sobre la destinació política del Principat de Catalunya en el context de la Pau d'Utrecht (1712-1714) que va posar fi a la Guerra de Successió Espanyola iniciada el 1701.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Cas dels catalans · Veure més »
Casa Cervelló-Giudice
Quarteró núm. 15 de Garriga i Roca (c. 1860) La Casa Cervelló-Giudice, històricament coneguda també com a Casa Vilana, és un edifici situat als carrers de Montcada, 25 i de la Seca, 7 del barri de la Ribera de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Casa Cervelló-Giudice · Veure més »
Casa de la Generalitat (Barcelona)
La Casa de la Generalitat o de la Bolla és un edifici situat al carrer de Sant Antoni Abat, 54 de Barcelona, a tocar de l'antic Portal de Sant Antoni, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Casa de la Generalitat (Barcelona) · Veure més »
Casa del General
Es coneixen com a Casa del General els edificis construïts per la Generalitat arreu del territori per a la recaptació d'impostos durant els segles XV i XVI.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Casa del General · Veure més »
Casa del General prop de la Llotja
La coneguda com a Casa del General prop de la Llotja va ser una de les Cases del General edificades per la Generalitat per a la recaptació d'impostos arreu del territori durant els segles XV i XVI.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Casa del General prop de la Llotja · Veure més »
Casa Sagrera (Barcelona)
La Casa Sagrera és un edifici situat al carrer de la Palma de Sant Just, 4 de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Casa Sagrera (Barcelona) · Veure més »
Castell d'Eramprunyà
El castell d'Eramprunyà és una obra de Gavà (Baix Llobregat) declarada Bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Castell d'Eramprunyà · Veure més »
Castell d'Escornalbou
El Castell d'Escornalbou és una mansió senyorial que ajunta monestir (Sant Miquel d'Escornalbou) amb castell, a l'antic terme d'Escornalbou (derivat del llatí Cornu Bovis, «el corn del bou»), avui al municipi de Riudecanyes al Baix Camp.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Castell d'Escornalbou · Veure més »
Castell de Cadaqués
Castell de Cadaqués és un castell del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Castell de Cadaqués · Veure més »
Castell de Ciutadilla
El castell de Ciutadilla és un edifici de Ciutadilla (Urgell) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Castell de Ciutadilla · Veure més »
Castell de Llagostera
El Castell de Llagostera, al Gironès, se situa al nucli antic de la població, sobre un turó que presideix la població de Llagostera, davant de l'església de Sant Feliu i al costat de l'Ajuntament.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Castell de Llagostera · Veure més »
Castell de Penyafort
El castell de Penyafort està situat al sud de Santa Margarida i els Monjos, vora el curs del riu Foix i ben a prop d'una sèrie d'indústries.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Castell de Penyafort · Veure més »
Castell de Puig-reig
El castell de Puig-reig és situat en un petit turó, al costat del riu Llobregat, a llevant i el poble de Puig-reig al sud, declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Castell de Puig-reig · Veure més »
Castell de Sant Mori
Castell de Sant Mori és un edifici al nucli antic de la població de Sant Mori (Alt Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Castell de Sant Mori · Veure més »
Castell de Tamarit
El castell de Tamarit està situat sobre un promontori a la vora de la mar Mediterrània, al terme municipal de Tarragona.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Castell de Tamarit · Veure més »
Castell de Verdera
El castell de Verdera (o de Sant Salvador de Verdera o més sovint simplement de Sant Salvador) és una fortificació medieval situada al cim de Sant Salvador Saverdera, Patrimoni de la Generalitat de Catalunya a 670 m sobre el nivell del mar, el pic més alt de la serra de Rodes (que en aquest sector pren el nom de muntanya o serra de Verdera), al municipi del Port de la Selva (Alt Empordà).
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Castell de Verdera · Veure més »
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Catalanisme · Veure més »
Catalunya a la Corona d'Aragó
Catalunya tingué un paper prepoderant en la Corona d'Aragó des de la creació d'aquesta amb la unió dinàstica de Ramon Berenguer IV de Barcelona amb Peronella d'Aragó.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Catalunya a la Corona d'Aragó · Veure més »
Climent de Solanell i de Foix
Climent de Solanell i de Foix va ser el cent quinzè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1698 i 1701.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Climent de Solanell i de Foix · Veure més »
Col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona de Filippo Ariosto
La Col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona de Filippo Ariosto és una col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona encarregada per la Diputació del General de Catalunya al pintor Filippo Ariosto l'any 1587.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona de Filippo Ariosto · Veure més »
Combat d'Arbúcies
El Combat d'Arbúcies, també anomenat Batalla d'Arbúcies o Batalla de Grau d'en Sala, fou l'enfrontament lliurat el 14 de gener del 1714 entre les tropes borbòniques i els sometents d'Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Espinelves i Viladrau durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Combat d'Arbúcies · Veure més »
Combat de Balsareny
El combat de Balsareny es lliurà el 14 de gener de 1714 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Combat de Balsareny · Veure més »
Combat de la Creu Coberta
El Combat de la Creu Coberta es lliurà el 3 de setembre de 1713 i fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Combat de la Creu Coberta · Veure més »
Combat de Navès
El combat de Navès fou un enfrontament succeït el 19 de novembre de 1713 al poble de Navès, al nord de Cardona, entre soldats de l'exèrcit català i forces borbòniques.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Combat de Navès · Veure més »
Combat de Torredembarra
El Combat de Torredembarra o batalla de Torredembarra es lliurà el 16 de juliol de 1713 entre les tropes catalanes i les tropes borbòniques durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Combat de Torredembarra · Veure més »
Combat del Convent de Santa Madrona
El Combat del Convent de Santa Madrona es lliurà el 10 de setembre de 1713 i fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Combat del Convent de Santa Madrona · Veure més »
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Compromís de Casp · Veure més »
Comuna del Camp
La Comuna del Camp sorgí per la comunitat d'interessos dels diferents pobles de la senyoria eclesiàstica de l'Arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Comuna del Camp · Veure més »
Conflicte dels quints
El conflicte dels quints va ser un enfrontament institucional entre la Diputació i el Consell de Cent amb el suport de bona part de les ciutats catalanes, enfront de la corona i, en el seu nom, el virrei, Fernando Afán de Ribera y Enríquez, arran del cobrament dels quints, un impost reial que estava en desús i que des de 1611 s'havia tornat a cobrar.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Conflicte dels quints · Veure més »
Consell del Principat
El Consell del Principat és una institució que va crear la Diputació del General de Catalunya en començar l'enfrontament amb el rei d'Aragó Joan el Gran que desembocaria en la guerra civil catalana (1462-1472).
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Consell del Principat · Veure més »
Constitució de l'Observança
La Constitució de l'Observança o —oficialment— Capítol de cort Poc valdria fou un capítol de cort aprovat a les Corts de Barcelona de 1480-1481 que establia el principi de submissió del poder reial a les lleis aprovades en Corts Catalanes.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Constitució de l'Observança · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Corona d'Aragó · Veure més »
Corts de Barcelona (1421-1423)
Les corts Catalanes varen ser convocades per la reina Maria de Castella com a lloctinenta del rei Alfons el Magnànim a Barcelona el 23 de juny de 1421.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Corts de Barcelona (1421-1423) · Veure més »
Corts de Barcelona (1480-1481)
Les Corts de Barcelona de 1480-1481 són convocades per Ferran el Catòlic, sent Berenguer de Sos el diputat en cap del General de Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Corts de Barcelona (1480-1481) · Veure més »
Corts de Barcelona (1599)
Publicació de les Constitucions de 1599, impresa el 1603 Les Corts de Barcelona de 1599 van ser presidides pel rei Felip II d'Aragó.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Corts de Barcelona (1599) · Veure més »
Corts de Barcelona (1701-1702)
Constitucions de la Cort general de 1701-1702 Les Corts de Barcelona de 1701 van ser presidides pel rei borbó Felip IV d'Aragó.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Corts de Barcelona (1701-1702) · Veure més »
Corts de Barcelona (1705-1706)
Convocatòria de la Cort de 1706 Actes de les Corts de 1705 Les Corts de Barcelona de 1706 van ser presidides per l'Arxiduc Carles que seria nomenat rei Carles III.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Corts de Barcelona (1705-1706) · Veure més »
Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359)
Acta de la Cort General de Catalunya de l'any 1359 celebrada a Cervera, on s'elegí el primer president de la Generalitat de Catalunya, Berenguer de Cruïlles (19 de desembre de 1359) Les Corts Catalanes celebrades entre 1358 i 1359, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, varen ser freqüents coincidint amb la coneguda com a guerra dels dos Peres contra Castella.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359) · Veure més »
Corts de Lleida (1375)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Lleida, en 1375, i varen posar fi al període de regència de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Corts de Lleida (1375) · Veure més »
Corts de Montsó (1376)
Les Corts de Montsó de 1376, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Barcelona estant, el 24 d'octubre de 1375, per a celebrar-se el 25 de novembre, però foren prorrogades o posposades fins al 27 de març de 1376, en què es van obrir en el castell de Montsó, amb l'assistència d'aragonesos, catalans, valencians, mallorquins i rossellonesos, i tancades el 12 de setembre del mateix any; amb l'objectiu d'aconseguir recursos per a la guerra contra el duc d'Anjou i per a la defensa de Sardenya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Corts de Montsó (1376) · Veure més »
Corts de Montsó (1510)
Les Corts de Montsó de 1510 són convocades per Ferran el Catòlic amb la finalitat de finançar les campanyes africanes i se celebraren entre maig i setembre de 1510.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Corts de Montsó (1510) · Veure més »
Corts de Montsó (1512)
Les Corts de Montsó de 1512 van ser presidides per la reina Germana de Foix, havien estat convocades a el temps de l'inici de la guerra contra el regne de Navarra i se celebraren entre juny i el 2 de setembre de 1512.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Corts de Montsó (1512) · Veure més »
Corts de Tarragona-Montblanc-Tortosa (1370-1371)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Tarragona, Montblanc i Tortosa en 1370 - 1371, durant el període de regència de la Diputació del General.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Corts de Tarragona-Montblanc-Tortosa (1370-1371) · Veure més »
Corts de Vilafranca-Barcelona
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Vilafranca del Penedès en 1367.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Corts de Vilafranca-Barcelona · Veure més »
Corts forals valencianes
Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Corts forals valencianes · Veure més »
Dalmau de Queralt i Perellós
Dalmau de Queralt i de Perellós (ca. 1425-1499) va ser baró de Santa Coloma, fill de Guerau de Queralt i de Perellós i Francesca de Perellós.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Dalmau de Queralt i Perellós · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Despertador de Catalunya
El Despertador de Catalunya fou un imprès de propaganda, publicat per la Diputació del General de Catalunya el 1713, durant la Guerra de successió espanyola.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Despertador de Catalunya · Veure més »
Diada Nacional de Catalunya
La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Diada Nacional de Catalunya · Veure més »
Dietari de la Generalitat
El dietari de la Generalitat, o dietari de la Diputació del General, és un recull i registre diari dels esdeveniments militars, polítics i religiosos del Principat de Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Dietari de la Generalitat · Veure més »
Dinastia Trastàmara a Catalunya
La dinastia Trastàmara a Catalunya es va instal·lar, igual que a la resta de la Corona d'Aragó, arran dels acords del Compromís de Casp del 1412 que varen triar un nou rei, Ferran I de Catalunya-Aragó (1412-1416) després de la mort de Martí l'Humà de la Casa de Barcelona.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Dinastia Trastàmara a Catalunya · Veure més »
Diputació
Una diputació és un òrgan col·legiat que té com a missió assumir les facultats que corresponen a les cambres legislatives quan aquestes han estat dissoltes.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Diputació · Veure més »
Diputació de Catalunya
La Diputació General de Catalunya o Generalitat carlina fou la institució de govern creada pels carlins catalans el 1874 en el context de la Tercera Guerra Carlina.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Diputació de Catalunya · Veure més »
Diputació del General
* Diputació del General de Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Diputació del General · Veure més »
Diputats i consellers de la Diputació del General
Aquesta llista inclou tots els diputats i consellers que van formar part de la Diputació del General de Catalunya, des de la seva institució el 1359 fins a la seva dissolució definitiva, el 1714.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Diputats i consellers de la Diputació del General · Veure més »
Divuitena
Durant l'edat moderna, les divuitenes eren un tipus de comissió o junta de divuit persones que es formaven amb sis membres de cada un dels tres braços durant la reunió d'una Junta de Braços.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Divuitena · Veure més »
Domènec Ram i Lanaja
Domènec Ram i Lanaja (Alcanyís, Regne d'Aragó, ? - Roma, 1445), eclesiàstic i polític.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Domènec Ram i Lanaja · Veure més »
Drassanes Reials de Barcelona
Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Drassanes Reials de Barcelona · Veure més »
Dret d'entrades i eixides
El dret d'entrades i eixides era un impost que calia pagar per importar mercaderies o exportar-les, tant per mar com per terra.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Dret d'entrades i eixides · Veure més »
Dret de la bolla
El dret de la bolla era un impost que gravava la producció de teixits, cobrat per la Diputació del General d'ençà de les Corts generals de Montsó de 1362-1363.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Dret de la bolla · Veure més »
Dusai
Dusai, també Durall, i amb poca freqüència Durai, d'Usall o d'Usai, fou un llinatge de ciutadans honrats de Barcelona.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Dusai · Veure més »
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »
Edat moderna als Països Catalans
Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Edat moderna als Països Catalans · Veure més »
Edat moderna de Catalunya
L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Edat moderna de Catalunya · Veure més »
Eimeric d'Usall
Eimeric d'Usall (Banyoles, 1267-1335) va ser un agent secret i ambaixador del rei Jaume el Just i confrare templer català.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Eimeric d'Usall · Veure més »
Eixample de Barcelona
L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Eixample de Barcelona · Veure més »
Enfrontament del vectigal
Joan Fiveller exigeix a Ferran d'Antequera que pagui el vectigal de la carn (Ramon Tusquets i Maignon, 1885) Joan Fiveller a la porta de la Casa de la Ciutat (Barcelona) Lenfrontament del vectigal fou la reclamació efectuada el 1416 pel llavors conseller segon de Barcelona Joan Fiveller al rei Ferran I per tal que pagués el vectigal, l'impost sobre la carn que els compradors de la Casa del monarca adquirien a la ciutat, i del qual el rei pretenia quedar-ne exempt.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Enfrontament del vectigal · Veure més »
Enric d'Aragó i de Pimentel
Enric d'Aragó i Pimentel (Calataiud, 11 de novembre de 1445 - Castelló d'Empúries, 2 de juliol de 1522), també conegut pels sobrenoms «Infant Fortuna» o «Infant Enric»,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Enric d'Aragó i de Pimentel · Veure més »
Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera
Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera (?, 12 d'agost de 1588 - Perpinyà, 22 de juliol de 1640),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera · Veure més »
Enric IV de Castella
Enric IV de Castella, anomenat l'Impotent (Valladolid 1425 - Madrid 1474), fou príncep d'Astúries (1425 - 1454) i rei de Castella i Lleó (1454 - 1474).
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Enric IV de Castella · Veure més »
Esclavisme a Catalunya
''Esclaus portant gel a Cuba,'' per Samuel Griswold Goodrich. Lesclavisme a Catalunya com a sistema econòmic i social basat en el treball d'esclaus, és a dir, en el tràfic i comerç de persones, va estar present des de l'època antiga fins a l'alliberació dels últims esclaus a Cuba el 1886.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Esclavisme a Catalunya · Veure més »
Escrivà
Es deia escrivà a qui per ofici públic tenia l'autoritat per redactar o autentificar, és a dir, donar fe de les escriptures i altres actes o contractes fets públics davant seu.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Escrivà · Veure més »
Exèrcit de Catalunya (1713-1714)
LExèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Exèrcit de Catalunya (1713-1714) · Veure més »
Expedició del diputat militar
L'Expedició del diputat militar o Expedició del Braç Militar fou una operació militar duta a terme entre 9 d'agost i el 5 d'octubre del 1713 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Expedició del diputat militar · Veure més »
Família Cruïlles
Armes de la família Cruïlles. ''De gules, sembrat de creus de plata.'' La Família Cruïlles és un llinatge noble originari del poble del mateix nom situat en el Baix Empordà, molt prop de la capital comarcal.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Família Cruïlles · Veure més »
Família Giginta
Els Giginta foren una família d'origen rossellonès que donà un gran nombre de figures il·lustres.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Família Giginta · Veure més »
Felip de Malla
Felip de Malla –citat també com a Felipe de Medalia – (Barcelona, 1380 - Barcelona, 12 de juliol de 1431) fou el 17è president de la Generalitat de Catalunya (1425-1428), canonge degà d'Osca (1423), almoiner de la seu d'Elna (1423) i ardiaca major de la seu de Barcelona (1424-1431).
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Felip de Malla · Veure més »
Felip Vinyes
va ser un jurista català.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Felip Vinyes · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Ferran d'Antequera · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Ferran el Catòlic · Veure més »
Fets de la Gleva
Els Fets de la Gleva es refereixen al combat lliurat entre les tropes catalanes i les tropes borbòniques el 3 de febrer de 1714, i la posterior massacre de presoners de guerra catalans ocorreguda al santuari de La Gleva (Les Masies de Voltregà) el 4 de febrer de 1714, durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Fets de la Gleva · Veure més »
Fets de Sant Quintí
Els fets de Sant Quintí engloben el combat que es va esdevenir a Sant Martí Sarroca el 4 de gener de 1714 i la posterior mata-degolla i crema de Sant Quintí de Mediona el 10 de gener de 1714.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Fets de Sant Quintí · Veure més »
Filippo Ariosto
Filippo Ariosto va ser un pintor italià nascut a Bolonya, a qui la Generalitat de Catalunya va encarregar (1587-1588) la col·lecció de retrats de comtes i reis que governaren Catalunya per a decorar la sala del consistori de la Diputació del General.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Filippo Ariosto · Veure més »
Fogatge
El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Fogatge · Veure més »
Francesc de Gualbes
Francesc de Gualbes (m. dècada de 1380) va ser un mercader i ciutadà de Barcelona pertanyent al llinatge dels Gualbes.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Francesc de Gualbes · Veure més »
Francesc de Gualbes i de Terrades
Francesc de Gualbes i de Terrades (m. ca. 1346), conegut pel sobrenom de «Dirga», va ser un mercader i ciutadà de Barcelona.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Francesc de Gualbes i de Terrades · Veure més »
Francesc de Junyent i de Vergós
Francesc de Junyent i de Vergós (Barcelona, c. 1662 - 1735) fou un noble català.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Francesc de Junyent i de Vergós · Veure més »
Francesc de Montpalau i de Solanell
Francesc de Montpalau i de Solanell (Castell d'Argelaguer, 27 de gener de 1600 – Sant Miquel de Cuixà, 4 de maig de 1674) va ser un abat benedictí i ambaixador de la Generalitat.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Francesc de Montpalau i de Solanell · Veure més »
Francesc de Paula de Dusai i de Marí
Francesc de Paula de Dusai i de Marí (Barcelona, 1758 - Ídem, 5 d'octubre de 1825) fou un químic català.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Francesc de Paula de Dusai i de Marí · Veure més »
Francesc de Sayol i Quarteroni
Francesc de Sayol i Quarteroni fou un militar barceloní que defensà Barcelona en el setge de 1713-1714 abans de la rendició de la ciutat.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Francesc de Sayol i Quarteroni · Veure més »
Francesc de Solà
Francesc de Solà de Sant Esteve i d'Oriola fou un noble militar que entre el 1710 i el 1713 va ésser diputat militar de la Generalitat de Catalunya i un dels defensors més acèrrims de la causa austriacista.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Francesc de Solà · Veure més »
Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller
Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller (Barcelona, 1730 - Tarragona, 12 de febrer de 1793) fou un erudit català i un dels fundadors de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller · Veure més »
Francesc Martí i Viladamor
Francisco Martí y Viladamor o Francesc Martí i Viladamor (Puigcerdà, 30 d'agost de 1616 - Perpinyà, 21 de desembre del 1687) format a Barcelona com a jurisconsult fou fiscal de la Batllia General de Catalunya i un dels enviats al Congrés de Münster el 1646 per negociar la pau amb el Regne de França, traí l'encàrrec del Consell de Cent i de la Diputació del General, conspirant per a la incorporació del Rosselló a França.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Francesc Martí i Viladamor · Veure més »
Francesc Oliver i de Boteller
Francesc Oliver i de Boteller (?, - ?). Canonge i prior de Tortosa i President de la Generalitat de Catalunya (1530-1533).
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Francesc Oliver i de Boteller · Veure més »
Francesc Savalls i Massot
fou un militar carlí empordanès.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Francesc Savalls i Massot · Veure més »
Francesc Vila Massó
Francesc Vila Massó (Barcelona, p. s. XVII – c. 9 de juny del 1677) va ser un militar i polític català, conseller en cap de Barcelona.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Francesc Vila Massó · Veure més »
Front exterior de la Guerra dels Catalans
El Front exterior va el segon front de guerra durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Front exterior de la Guerra dels Catalans · Veure més »
Galceran Albanell
Galceran Albanell fou canonge de la catedral de Vic així com canonge i vicari de la de Girona.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Galceran Albanell · Veure més »
Galceran Galceran de Pinós-Fenollet
Galceran Galceran de Pinós-Fenollet, vescomte d'Illa també conegut com a Galceran VII de Pinós, era un noble català i diputat pel braç militar de la Diputació del General, en el trienni 1446-1449, acompanyant a Pero Ximénez de Urrea, 23è President de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Galceran Galceran de Pinós-Fenollet · Veure més »
Garcia Gil de Manrique y Maldonado
Garcia Gil de Manrique y Maldonado (El Pobo de Dueñas, 1575 - Alcalá la Real, 1651), Va ser nomenat rector de l'Estudi General de Barcelona, origen de l'actual Universitat de Barcelona (1626-1628), Bisbe de Girona (1627-1633) i de Barcelona (1633-1651).
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Garcia Gil de Manrique y Maldonado · Veure més »
Gastó IV de Foix
Gastó IV de Foix, I de Bigorra i XI de Bearn (1425 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 21 de juliol de 1472) fou vescomte de Castellbò (1423-1462); i comte de Foix i Bigorra, vescomte de Narbona, Marsan, Gabardà i Lautrec (1436-1472).
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Gastó IV de Foix · Veure més »
Generalitat
La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del País Valencià.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Generalitat · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Generalitat republicana
La Generalitat republicana és el període historiogràfic en què la Generalitat de Catalunya, que és la institució catalana d'autogovern, va ser restablerta durant la Segona República Espanyola, des de l'any 1931 fins al 1939 (vegeu Generalitat de Catalunya amb l'evolució d'aquesta institució fins a l'actualitat).
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Generalitat republicana · Veure més »
Guerau de Queralt i de Perellós
Guerau de Queralt i Perellós (1385-86 - 1471) va ser baró de Santa Coloma, fill de Pere de Queralt i Clemença de Perellós.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Guerau de Queralt i de Perellós · Veure més »
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Guerra civil · Veure més »
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Guerra Civil catalana · Veure més »
Guerra de Successió al Principat de Catalunya
La Guerra de Successió al Principat de Catalunya és el relat dels fets al Principat de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Guerra de Successió al Principat de Catalunya · Veure més »
Guerra dels catalans
La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Guerra dels catalans · Veure més »
Guerra dels remences
La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Guerra dels remences · Veure més »
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »
Guerra franco-espanyola (1635-1659)
La guerra Francoespanyola va tenir lloc entre 1635 i el 1659, any en què finalitza amb l'acord signat entre ambdues corones conegut com la Pau dels Pirineus.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Guerra franco-espanyola (1635-1659) · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Història de Barcelona · Veure més »
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Història de Catalunya · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Història de Reus
A continuació, un breu resum de la història de Reus.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Història de Reus · Veure més »
Història del dret català
s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Història del dret català · Veure més »
Història dels Països Catalans
Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Història dels Països Catalans · Veure més »
Hug Desbac
Hug Desbac (o Hugó, o Desbach o de Bac) fou un religiós catòlic de l'orde benedictí que arribà a ésser bisbe d'Urgell i el setè copríncep d'Andorra episcopal (1351-1361).
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Hug Desbac · Veure més »
Insaculació
Insaculació emprada en la "Coupe de France" als estudis RTL (1978) La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Insaculació · Veure més »
Jaume Beuló
Jaume Beuló fou canonge de Vic.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Jaume Beuló · Veure més »
Jaume Caçador i Claret
Jaume Caçador i Claret (Barcelona ? - Girona 1597) fou Bisbe de Girona (1583-1597) i el 76è President de la Generalitat (1590-1593).
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Jaume Caçador i Claret · Veure més »
Jaume de Cardona i de Segurioles
Jaume de Cardona i de Segurioles (? - 1604), senyor de Vilaür, Bellcaire d'Empordà i la Tallada.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Jaume de Cardona i de Segurioles · Veure més »
Jaume de Copons i de Tamarit
Jaume de Copons i de Tamarit, ardiaca d'Andorra, canonge de la Seu d'Urgell, bisbe de Vic (1664-1674) i de Lleida (1674-1680), va ésser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1662.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Jaume de Copons i de Tamarit · Veure més »
Jaume Destorrent i Casa-saja
Jaume Destorrent i Casa-saja (?, ~1430 - 1499, Conseller en Cap de Barcelona en 1478, 1484 i 1490. Mitjançant el seu matrimoni amb Violant Bertran i Malla, hereva de la baronia de Gelida, va ser senyor de Gelida des de 1485. Ciutadà de Barcelona i polític. Va ser doctor en dret per Lleida. Després de l'execució del seu germà, Pere (1462) va haver de fugir a Barcelona. Participà en les Corts de Barcelona (1480) i posteriorment fou advocat de la Generalitat el 1482. Quan el 1484 tornà a ser conseller en cap de Barcelona, va enfrontar-se contra els camperols. Advocat municipal entre 1485 i 1490, era el cap del partit favorable a la intervenció del rei Ferran II en el municipi i que governava Barcelona durant el període de reformes i canvis polítics i econòmics. Durant la crisi política a la Generalitat de Catalunya de finals del, des de la seva posició d'advocat del General, va participar en la confecció de l'informe acusador que convenç a Ferran II de suspendre el sistema d'eleccions a diputats. De resultes d'aquests canvis, va ser novament conseller en cap per nominació reial (1490-91) i, posteriorment, regent de la cancelleria (1491). Redactà el privilegi de 1493, pel qual governaria la ciutat fins a l'establiment de la insaculació (elecció per sorteig a partir de llistes pactades) (1499). Deixà una fortuna considerable.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Jaume Destorrent i Casa-saja · Veure més »
Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia
Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia (Urgell, 1405 — Cervera, 1 de desembre de 1466) fou un religiós del llinatge dels Cardona que fou President de la Diputació del General (1443 - 1446), bisbe de Vic (1445 - 1459), de Girona (1459 - 1462), d'Urgell (1462 - 1466), i cardenal (després de 1466).
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia · Veure més »
Jaume March II
Jaume March II fou Senyor de la baronia d'Eramprunyà i poeta.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Jaume March II · Veure més »
Jaume Safont
''Dietari de la Diputació del General de Catalunya - 1454 a 1472'', edició del 1950. Jaume Safont (Barcelona, 1420-1487) fou un poeta i notari català.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Jaume Safont · Veure més »
Jeroni Guerau
Jeroni Guerau (Tortosa, ? – Barcelona 16 de setembre de 1640) va ser magistrat de la Reial Audiència de Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Jeroni Guerau · Veure més »
Joan Aybrí
Joan Aybrí (- 1507) va ser un advocat perpinyanenc, assessor del governador del Rosselló del 1493 al 1507.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Joan Aybrí · Veure més »
Joan Baptista Gori
Joan Baptista Gori (?, ca. 1570- Barcelona, 24 de desembre de 1640) va ser jutge de les Reials Audiències de Catalunya i de Mallorca.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Joan Baptista Gori · Veure més »
Joan Baptista Monfar-Sorts i Cellers
Joan Baptista Monfar-Sorts i Cellers (Barcelona, ca. 1600 – ca. 1671) va ser ambaixador de la Diputació del General i del Consell de Cent durant la Guerra dels Segadors, doctor en lleis, i ciutadà honrat de Barcelona.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Joan Baptista Monfar-Sorts i Cellers · Veure més »
Joan Baptista Reverter
Joan Baptista Reverter fou un dels membres de la Junta Reial d'Estat creada temporalment per l'arxiduc Carles III quan tot just va entrar a Barcelona després del setge del 1705.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Joan Baptista Reverter · Veure més »
Joan de Granollacs i Pons
Joan de Granollacs i Pons (Vic, 1557 - Barcelona, 1609).
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Joan de Granollacs i Pons · Veure més »
Joan de Grimau i de Vilafranca
Joan de Grimau i de Vilafranca va ser el diputat militar en el trienni de Joan Jeroni Besora (1656-1659).
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Joan de Grimau i de Vilafranca · Veure més »
Joan de Peralta
Joan de Peralta (? - 1505) fou un religiós, fill d'una família de la noblesa catalana, senyors de Castellet del Penedès, va ocupar diversos càrrecs religiosos, fins que va ser nomenat abat del monestir de Montserrat en 1483, càrrec que exercí fins al 1493, en què fou nomenat bisbe de Vic, també fou President de la Generalitat de Catalunya en el període 1491 - 1494.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Joan de Peralta · Veure més »
Joan de Socarrats
Joan de Socarrats o Joan Socarrats (Sant Joan de les Abadesses, c 1426 ? - Barcelona, 1483/1484) fou un jurista català.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Joan de Socarrats · Veure més »
Joan Desgarrigues
Joan Desgarrigues fou un personatge originari del Rosselló que havia professat a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, de la que havia arribat a ocupar el càrrec de comanador del Mas Déu, la casa mare del Rosselló.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Joan Desgarrigues · Veure més »
Joan Margarit i de Requesens
Joan Margarit i de Requesens (Sant Gregori, 1468 - Girona, 21 d'octubre de 1554) fou un religiós que fou President de la Generalitat de Catalunya (1521-1524) i bisbe de Girona (1534-1554).
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Joan Margarit i de Requesens · Veure més »
Joan Pere
Joan Pere (Tarragona, segle XV - Tarragona, 1476) va ser un eclesiàstic, canonge de la Seu de Tarragona.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Joan Pere · Veure més »
Joan Ramon Folc IV de Cardona
Joan Ramon Folc IV de Cardona (1446 - Arbeca, 1513) fou comte de Cardona (1486-1491), després primer duc de Cardona (1491-1513), primer marquès de Pallars Sobirà (1491-1513), comte de Prades, vescomte de Vilamur (1486-1513) i baró d'Entença (1486-1513).
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Joan Ramon Folc IV de Cardona · Veure més »
Jordi Sanç
Jordi Sanç (? - 1525) fou canonge de Barcelona i va ser nomenat president de la Generalitat el 22 de juliol de 1509 i ocupà el càrrec fins al 1512.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Jordi Sanç · Veure més »
José Martínez de Salazar
José Martínez de Salazar (Nájera ?, ca. 1620 - Madrid, 1681) era un militar espanyol que va actuar com a maestre de camp al comandament d'un terç en la guerra de Restauració portuguesa de 1640 a 1660 i també en l'any 1644 en la guerra francoespanyola a causa de la revolta catalana al comtat de Barcelona i a la conseqüent invasió del regne de França, totes dues en el context de la guerra dels Trenta Anys, el que li va valer el nomenament com a cavaller de l'Ordre de Sant Jaume i posteriorment l'ascens a la franja de general el 1662.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і José Martínez de Salazar · Veure més »
Josep Aparici i Fins
Josep Aparici i Fins (també conegut erròniament com a J. A. i Mercader) (Caldes de Montbui, 1 de maig del 1654 - 16 de desembre del 1731) fou un funcionari reial, geògraf i mercader català.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Josep Aparici i Fins · Veure més »
Josep Boneu i Pi
Josep Boneu i Pi o Josep de Boneu i Pi fou un militar i polític barceloní que, com a governador de Barcelona, defensà la ciutat del setge borbònic del 1706.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Josep Boneu i Pi · Veure més »
Josep d'Amigant i Carreras
Josep d'Amigant i Carreras, baró de Castellgalí (? - Barcelona 1645).
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Josep d'Amigant i Carreras · Veure més »
Josep d'Ardena
Josep d'Ardena i de Sabastida (Darnius, 1611 - Rosselló, 1677) fou un militar i polític català.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Josep d'Ardena · Veure més »
Josep Fontanella i Garraver
Josep Fontanella i Garraver (Barcelona, 1601 – Perpinyà, 1680) va ser un polític i advocat català.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Josep Fontanella i Garraver · Veure més »
Josep Mas i Torre
Josep Mas i Torre (Roda de Ter, Osona, - Roda de Ter, Osona) fou un polític i guerriller català, ciutadà honrat de Barcelona, conegut amb el nom de Josep Mas de Roda.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Josep Mas i Torre · Veure més »
Juan Payo Coello
Juan Payo Coello (Zamora, ? - Poblet, Vimbodí, Conca de Barberà, 1505), president de la Generalitat de Catalunya en el període 1488-1491, fou directament escollit per Ferran II després d'haver suspès el procediment electiu de diputats, el 22 de juliol de 1488.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Juan Payo Coello · Veure més »
Junta de Braços
Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Junta de Braços · Veure més »
Junta de Molins de Rei
Junta de Molins de Rei fou una lliga de ciutats, viles i barons que la noblesa catalana va crear el 1418 encapçalada pel conseller de Barcelona Ramon Desplà i el comte Roger Bernat I de Pallars Sobirà per a fer front als moviments castellanitzants de la cort iniciats pel seu pare, el rei Ferran I, i denunciats a les Corts de Montblanc (1414), en concret, l'exclusivitat dels catalans a ocupar els càrrecs jurídics, la primacia absoluta dels Usatges de Barcelona i les Constitucions catalanes, que foren obtinguts en les corts de Barcelona de 1421, en les quals s'encomana també a la Diputació del General la custòdia de l'estructura constitucional davant de qualsevol extralimitació reial.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Junta de Molins de Rei · Veure més »
La Llacuna
La Llacuna és un municipi de la comarca de l'Anoia.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і La Llacuna · Veure més »
La Selva del Camp
La Selva del Camp és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp, a la província de Tarragona.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і La Selva del Camp · Veure més »
Leonardo Molas Campana
Leonardo Molas y Campana (Nàpols, ? – Tarragona, juliol de 1641) va ser un militar al servei de la Corona Hispànica.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Leonardo Molas Campana · Veure més »
Llibre dels Quatre Senyals
El Llibre dels Quatre Senyals és un text jurídic que reflecteix l'estructura orgànica i el funcionament de la Generalitat de Catalunya medieval.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Llibre dels Quatre Senyals · Veure més »
Llibre dels Vuit Senyals
El Llibre dels Vuit Senyals és la primera compilació coneguda del dret català, anterior al Llibre dels Quatre Senyals.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Llibre dels Vuit Senyals · Veure més »
Llinatge dels Banyuls
Els Banyuls foren una coneguda dinastia de cavallers catalans que posseïa diverses senyories al Rosselló, el Conflent el Vallespir i el Capcir, de les quals destacaven Nyer, Montferrer, Porcinyans, Fórnols, Puig, Real i Odelló.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Llinatge dels Banyuls · Veure més »
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Lloctinent de Catalunya · Veure més »
Lluís Descatllar i Desbac
Lluís Descatllar i Desbac (?, 1596 — ?, 1645) va ser senyor de Besora i del Catllar.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Lluís Descatllar i Desbac · Veure més »
Lluís Desplà i d'Oms
Lluís Desplà i d'Oms (Barcelona, 1444 - ibídem, 6 de febrer de 1524) fou Ardiaca major de la seu de Barcelona i President de la Generalitat de Catalunya (1506-1509).
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Lluís Desplà i d'Oms · Veure més »
Lluís Ramon Fita
Lluís Ramon Fita (Barcelona, final segle XVI – 23 de desembre de 1640) va ser magistrat de la Reial Audiència de Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Lluís Ramon Fita · Veure més »
Lluís XI de França
Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Lluís XI de França · Veure més »
Lo mal any primer
Lo mal any primer és com es va conèixer ja a l'època l'any 1333, a causa de la mala collita de blat, que començà una sèrie de crisis que amb l'entrada al, interromp l'expansió territorial de la Corona d'Aragó i la prosperitat adquirides en els segles anteriors.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Lo mal any primer · Veure més »
Mals usos
Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Mals usos · Veure més »
Mare de Déu dels Consellers
Mare de Déu dels Consellers és una taula pintada a l'oli per l'artista Lluís Dalmau el 1445 i que es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Mare de Déu dels Consellers · Veure més »
Maria Josepa Pignatelli i d'Aymerich
Maria Josepa Pignatelli i d'Aymerich, també coneguda com a Maria Anna Josepa de Pignatelli i Aymerich (Alcúdia, 26 de juliol de 1689 - ? 1 de març de 1755), fou una noble austriacista valenciana.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Maria Josepa Pignatelli i d'Aymerich · Veure més »
Marquesat de Monistrol d'Anoia
El marquesat de Monistrol d'Anoia és un títol nobiliari creat el 4 de juliol de 1796 pel rei Carles IV a favor de Francesc de Dusai i de Marí.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Marquesat de Monistrol d'Anoia · Veure més »
Mateu Bruguera i Lladó
carlí Mateu Bruguera. Mateu Bruguera i Lladó (Mataró, 1818 - Barcelona, 28 de novembre de 1882) fou un historiador i eclesiàstic català vinculat al carlisme.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Mateu Bruguera i Lladó · Veure més »
Miquel de Salbà i de Vallgornera
Miquel de Salbà i de Vallgornera (Barcelona?, c. 1610 – Madrid, 1 de febrer de 1683) fou un noble català, senyor (després marquès) de Vilanant i del castell de Santiga i cavaller de Sant Jaume.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Miquel de Salbà i de Vallgornera · Veure més »
Miquel Despuig i Vacarte
Miquel Despuig i Vacarte també conegut com Miquel Puig (Tortosa, ? — Lleida, 1559) fou un religiós i doctor en dret que esdevingué inquisidor de Catalunya i durant la seva vida tingué els títols d'abat de Santa Maria de Serrateix (1535-1545), Bisbe d'Elna (1542-52), President de la Generalitat de Catalunya (1542-1545), bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1552-1556) i finalment Bisbe de Lleida (1556-59).
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Miquel Despuig i Vacarte · Veure més »
Miquel Joan de Mont-rodon
Miquel Joan de Mont-rodon i de Tristany (també escrit: Monrodon, Monredon, Montredon, Montrodon, Monrodó, Monredó) (Barcelona, 1570 – Santa Coloma de Farners, 30 d'abril de 1640) fou Algutzir Ordinari de Cort de la Reial Audiència de Barcelona i Veguer de la Cerdanya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Miquel Joan de Mont-rodon · Veure més »
Miquel Macip i Astor
Miquel Macip i Astor (Gandesa, Terra Alta, 1580 - Tortosa, 4 de juliol de 1645) fou un canonge de la Seu de Tortosa des del 1609.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Miquel Macip i Astor · Veure més »
Miquelet
Els miquelets o micalets, convertits a partir de la Guerra de Successió en fusellers voluntaris o fusellers de muntanya, eren els membres de la milícia de caràcter mercenari o voluntari reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó per a accions especials o com a reforç de les forces regulars.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Miquelet · Veure més »
Nyerro
Els nyerros eren els membres d'un dels dos bàndols en què estava dividida la noblesa catalana al final del i al començament del.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Nyerro · Veure més »
Oceja
Oceja (antigament també grafiat Osseja, en francès Osséja) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Oceja · Veure més »
Olot
Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Olot · Veure més »
Onofre d'Alentorn i d'Oms
Onofre d'Alentorn i d'Oms (s. XVI - v. 1606?) era un noble de les terres de ponent famós per la seva participació en les bandositats d'aquell temps.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Onofre d'Alentorn i d'Oms · Veure més »
Pactisme
època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Pactisme · Veure més »
Palau de la Generalitat de Catalunya
El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Palau Episcopal de Girona
El Palau Episcopal de Girona fou, durant segles, la residència del bisbe de Girona.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Palau Episcopal de Girona · Veure més »
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Parlament de Catalunya · Veure més »
Pau d'Àger i d'Orcau
Pau d'Àger i d'Orcau (Tremp, 1592 - Vallfogona de Riucorb, 1672) fou un religiós, comanador de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i 102è president de la Generalitat de Catalunya (nomenat el 22 de juliol de 1659).
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Pau d'Àger i d'Orcau · Veure més »
Pau de Westfàlia
La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Pau de Westfàlia · Veure més »
Pèire de Marca
Pèire de Marca (Gan, 24 de gener de 1594 - París, 29 de juny de 1662) fou un historiador i arquebisbe occità.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Pèire de Marca · Veure més »
Pedro de Mendoza
Pedro de Mendoza o Pere de Mendoça segons algunes fonts, (?-1519) fou abat de Santes Creus des del 1479 fins a la seva mort i president de la Diputació del General en el trienni 1497-1500.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Pedro de Mendoza · Veure més »
Pere de Cardona (arquebisbe)
Pere (Folc) de Cardona (Tarragona, ? — Alcover, 11 d'abril de 1530) fou Bisbe d'Urgell (1472-1515); President de la Generalitat de Catalunya (1482-1485), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523).
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Pere de Cardona (arquebisbe) · Veure més »
Pere de Rocabertí i d'Erill
Pere de Rocabertí i d'Erill (?, aprox. 1415 — ?, aprox. 1490) militar català, baró de Sant Mori i de Maella.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Pere de Rocabertí i d'Erill · Veure més »
Pere Oliver de Boteller i de Riquer
Pere Oliver de Boteller i de Riquer (Tortosa, 1517 - Barcelona, 1587) fou cabiscol i canonge de Tortosa.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Pere Oliver de Boteller i de Riquer · Veure més »
Pere Pont i Bosom
Pere Pont i Bosom (Oceja, 17 de novembre del 1582 - Perpinyà, abril del 1655) va ser un noble nord-català nat a l'actual Alta Cerdanya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Pere Pont i Bosom · Veure més »
Pere Torroella
va ser un poeta i militar empordanès al servei de Joan II d'Aragó i de Carles de Viana.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Pere Torroella · Veure més »
Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí
Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí (Saragossa, ? - Tarragona 1489) va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 6 d'agost de 1446.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí · Veure més »
Política de redreç de Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic La política de redreç o de redreçament del rei Ferran el Catòlic (1452-1516) és el conjunt de mesures impulsades per aquest monarca per tal de reactivar l'economia en els països de la Corona d'Aragó, reorganitzant l'administració, combatent les lluites entre faccions i, en general, augmentant el nivell d'intervenció del poder reial.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Política de redreç de Ferran el Catòlic · Veure més »
Ponç Andreu de Vilar
Ponç Andreu de Vilar, President de la Generalitat de Catalunya en dos mandats (1467-1470, nomenat el 22 de juliol de 1467) i (1485-1488, nomenat el 22 de juliol de 1485).
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Ponç Andreu de Vilar · Veure més »
Portantveus de general governador
XVII. Esquema del sistema constitucional català. El '''portantveus''' era un càrrec supeditat al lloctinent o virrei. El portantveus de general governador era, en el sistema constitucional català de l'edat moderna, un oficial reial superior als veguers, batlles i jutges, però inferior al governador general titular (que des de finals de l'edat mitjana legalment era una funció reservada al primogènit de la monarquia) i també inferior al lloctinent reial.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Portantveus de general governador · Veure més »
Príncep de Viana
Carles de Viana. Primer príncep de Viana Elionor, actual princesa de Viana ''Ausiàs March i el príncep de Viana'', exposada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú Príncep de Viana és el títol de l'hereu del Regne de Navarra.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Príncep de Viana · Veure més »
Presa del castell de Gironella
La presa del castell de Gironella va ser un atac reeixit de l'Exèrcit de Catalunya de l'interior contra les forces borbòniques que defensaven el castell de Gironella, el 1714, durant la Guerra dels catalans.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Presa del castell de Gironella · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Primera República Espanyola · Veure més »
Princeps namque
Compilació dels usatges de 1413. El Decret de Nova Planta va derogar la institució del ''princeps namque''. Princeps namque és un dels usatges de Barcelona que regulava la defensa del príncep i del Principat de Catalunya, i la convocatòria a les armes.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Princeps namque · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Principat de Catalunya · Veure més »
Proclamació de la República Catalana
La proclamació de la República Catalana va ser feta per Francesc Macià a Barcelona el 14 d'abril de 1931.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Proclamació de la República Catalana · Veure més »
Protector del braç militar
El protector del Braç militar de Catalunya era el principal d'entre els oficials que regien aquesta institució catalana, que aplegava els membres de l'estament nobiliari fora de les celebracions de Corts, i que tenia una composició més àmplia que el Braç militar a les Corts, ja que incloïa també els ciutadans honrats.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Protector del braç militar · Veure més »
Puig-reig
Puig-reig (pron. local) és un municipi de la comarca del Berguedà.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Puig-reig · Veure més »
Quints
Els quints eren uns impostos que corresponien a la cinquena part dels ingressos de cada poble o ciutat que s'havien de pagar a la corona.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Quints · Veure més »
Rafael Casanova i Comes
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Rafael Casanova i Comes · Veure més »
Rafael Figueró i Delmunts
Rafael Figueró i Delmunts (Manlleu, 1642 – Barcelona, 1726) fou un impressor català establert a Barcelona, actiu des de 1665 i fins poc abans de la seva mort.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Rafael Figueró i Delmunts · Veure més »
Rafael Tristany i Parera
Rafael Tristany i Parera (Ardèvol, Solsonès, 16 de maig del 1814 - Lorda, Gascunya, 17 de juny del 1899), comte d'Avinyó, fou un dels principals cabdills carlins a Catalunya durant la Segona Guerra Carlina i el cap de l'exèrcit carlí del Principat durant la Tercera.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Rafael Tristany i Parera · Veure més »
Raphael Puig
Raphael Puig (Barcelona, final segle XVI- 23 de desembre de 1640), també anomenat Rafael Puig va ser magistrat de la Reial Audiència de Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Raphael Puig · Veure més »
Regiment de la Diputació del General de Catalunya
El Regiment de la Diputació del General fou una unitat militar del Reials Exèrcits de Carles III durant la Guerra de Successió Espanyola (1705-1713) i de l'Exèrcit de Catalunya durant la Guerra dels Catalans (1713-1714).
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Regiment de la Diputació del General de Catalunya · Veure més »
Reial Audiència de Catalunya (borbònica)
La Reial Audiència del Principat de Catalunya (en castellà: Real Audiencia del Principado de Cataluña) fou el màxim òrgan d'administració de justícia a Catalunya des del 1716 i fins a la seva abolició el 1833, exercint la seva funció judicial en nom del monarca borbònic.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Reial Audiència de Catalunya (borbònica) · Veure més »
Reial Cadastre de Catalunya
Document original del Reial Cadastre conservat a l'Arxiu Històric municipal de Sant Joan de les Abadesses. El cadastre o « cadastre reial» va ser un impost instituït al desembre de 1715 per Felip V d'Espanya per a l'antic Principat de Catalunya en aplicació de l'Decret de Nova Planta que havia estat aprovat a l'octubre de 1715 i que no seria promulgat fins a gener de 1716, després del triomf borbònic a la península ibèrica a la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Reial Cadastre de Catalunya · Veure més »
Remences
Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Remences · Veure més »
República Catalana (1641)
La República Catalana fou un efímer estat independent sota la protecció de França proclamat el gener de 1641 pels Braços Generals de Catalunya en el context de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і República Catalana (1641) · Veure més »
Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola
Retrat de Felip V d'Espanya a cavall. Pintat per Jean Ranc el 1723 La repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola és el conjunt de mesures repressives que va prendre el rei Felip V d'Espanya contra els austriacistes, que durant la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714) havien recolzat a l'Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Revolta de les quinzenades
La revolta de les quinzenades fou una insurrecció popular de grans dimensions contra les tropes de les Dues Corones borbòniques durant els mesos de gener i febrer de 1714, en plena guerra dels catalans.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Revolta de les quinzenades · Veure més »
Revolta dels Barretines
Cartell institucional advertint sobre la Revolta La Revolta dels Barretines o Revolta dels Gorretes (1687-1689) va ser una revolta pagesa contra els abusos de les tropes del rei Carles II, que va tenir una especial intensitat a Osona, el Lluçanès, el Bages i el Vallès; però que va arribar també al Baix Llobregat, el Penedès, la Segarra, l'Urgell i fins i tot a la Marina.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Revolta dels Barretines · Veure més »
Riudoms
Església de Sant Jaume de Riudoms Ermita de Sant Antoni de Riudoms La Soleiada, edifici noucentista Cal Gallissà, casa pairal dels Germans Nebot Casa de la Vila de Riudoms Capella del Santíssim, a l'església de Riudoms, on s'hi guarden les restes del Beat Bonaventura Gran Antoni Gaudí convent de Sant Joan Riudoms és una vila i municipi de Tarragona de la comarca del Baix Camp.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Riudoms · Veure més »
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses és una vila i municipi de Catalunya situat al sud-est de la comarca del Ripollès i situat al centre-est de la regió de l'Alt Ter.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Sant Joan de les Abadesses · Veure més »
Santa Maria de Jonqueres
Santa Maria de Jonqueres o Santa Magdalena és una església al municipi de Maià de Montcal (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Santa Maria de Jonqueres · Veure més »
Setge de Barcelona (1697)
El Setge de Barcelona de 1697 fou un esdeveniment militar culminant de la Guerra dels Nou Anys.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Setge de Barcelona (1697) · Veure més »
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »
Setge de Cardona (1713)
El setge de Cardona es lliurà l'octubre de 1713 enfrontant les tropes borbòniques contra les tropes catalanes durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Setge de Cardona (1713) · Veure més »
Setge de Castellciutat (1713)
El setge de Castellciutat es lliurà entre el 20 i el 28 de setembre de 1713 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Setge de Castellciutat (1713) · Veure més »
Setge de Castellciutat (1714)
El setge de Castellciutat tingué lloc el febrer del 1714 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Setge de Castellciutat (1714) · Veure més »
Setge de Cervera
El setge de Cervera fou un dels episopis de la guerra civil catalana.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Setge de Cervera · Veure més »
Setge de Lleida (1646)
El Setge de Lleida foren un seguit d'operacions militars en què les tropes franceses tancaren el setge entorn la ciutat de Lleida controlada pel bàndol castellà, entre març i octubre del 1646 durant la confrontació de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Setge de Lleida (1646) · Veure més »
Setge de Lleida de 1464
El setge de Lleida de 1464 va tenir lloc entre març i juliol de 1464 durant la Guerra Civil catalana.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Setge de Lleida de 1464 · Veure més »
Setge de Salses (1639)
El setge de Salses de 1639 fou una de les batalles de la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Setge de Salses (1639) · Veure més »
Setge de Tarragona de 1462
El setge de Tarragona de 1462 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Setge de Tarragona de 1462 · Veure més »
Taxa
Una taxa és una classe de tributs que poden establir les administracions públiques.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Taxa · Veure més »
Tomàs Bertran i Soler
Tomàs Bertran i Soler (Barcelona, 1791- França, 23 d'abril de 1863) fou un polític i escriptor català.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Tomàs Bertran i Soler · Veure més »
Tomàs de Banyuls i d'Orís
Tomàs de Banyuls i d'Orís (? - Barcelona, 1659) fou un noble catalàMestre, 1998: p. 95, entrada: "Banyuls" del, senyor de Nyer.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Tomàs de Banyuls i d'Orís · Veure més »
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Tractat dels Pirineus · Veure més »
Tres Comuns de Catalunya
Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Tres Comuns de Catalunya · Veure més »
Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Víctor Balaguer i Cirera · Veure més »
Violari
El violari o violarium o pensió vitalícia és un tipus de contracte propi del dret civil català pel qual es rep el dret durant la vida d'una persona i fins que aquesta mori a rebre periòdicament una pensió en diners.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Violari · Veure més »
Willem de Pannemaker
Willem de Pannemaker (1512 - 1582) fou dels millors dissenyadors i fabricant de tapissos flamencs del, i residí a Brussel·les durant un llarg període.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і Willem de Pannemaker · Veure més »
1359
Sense descripció.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і 1359 · Veure més »
1380
Sense descripció.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і 1380 · Veure més »
1460
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і 1460 · Veure més »
1462
; Països Catalans.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і 1462 · Veure més »
1542
;Països Catalans.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і 1542 · Veure més »
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і 1561 · Veure més »
1587
Retrat de Francis Drake del 1581.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і 1587 · Veure més »
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і 1626 · Veure més »
1646
;Països Catalans.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і 1646 · Veure més »
19 de desembre
El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і 19 de desembre · Veure més »
9 de juny
El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Diputació del General de Catalunya і 9 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Diputació General de Catalunya, Diputació General del Principat de Catalunya, Diputació del General del Principat de Catalunya.
