Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Abadia de Lorsch

L'abadia imperial de Lorsch (en alemany: Reichsabtei Lorsch; en llatí: Laureshamense Monasterium; també anomenada Laurissa i Lauresham), panteó dels reis carolingis i un dels grans centres de l'art preromànic, es troba a Lorsch, a 10 km a l'est de Worms, al districte de Bergstraße, estat federat de Hessen, Alemanya.

Nou!!: Dioclecià і Abadia de Lorsch · Veure més »

Abadia de Sant Víctor

Les dues torres de l'abadia de Sant Víctor a Marsella L'abadia de Sant Víctor de Marsella (en francès: Abbaye de Saint-Victor de Marseille) fou fundada al per Sant Joan Cassià, es va edificar prop de les tombes dels màrtirs de Marsella entre els quals es trobava Sant Víctor de Marsella (303 o 304) que li va donar el nom a l'abadia.

Nou!!: Dioclecià і Abadia de Sant Víctor · Veure més »

Abadia de Tre Fontane

Labadia de Tre Fontane (italià: Abbazia delle Tre Fontane, traduït com a abadia de les tres fonts) és l'únic complex religiós administrat a Roma pels cistercencs que té el títol d'abadia.

Nou!!: Dioclecià і Abadia de Tre Fontane · Veure més »

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Nou!!: Dioclecià і Administració provincial romana · Veure més »

Adrià i Natàlia de Nicomèdia

Adrià i Natàlia de Nicomèdia (Nicomèdia, - 4 de març de 306) foren un militar romà i la seva esposa, convertits al cristianisme i morts màrtirs per la seva fe.

Nou!!: Dioclecià і Adrià i Natàlia de Nicomèdia · Veure més »

Adulteració de la moneda

Ladulteració de la moneda o enviliment de la moneda és la degradació d'una moneda metàl·lica reduint-ne la proporció de metalls nobles en l'aliatge, és a dir, disminuint-ne la llei.

Nou!!: Dioclecià і Adulteració de la moneda · Veure més »

Agatàngel de Roma

Agatàngel va ser un jove, probablement de Capadòcia, que va ésser diaca del bisbe Climent d'Ancira, que el va batejar i el va fer el seu deixeble.

Nou!!: Dioclecià і Agatàngel de Roma · Veure més »

Agnès de Roma

Agnès (en llatí Agnes) va ser una jove romana, màrtir durant les persecucions de Dioclecià a causa de la seva fe cristiana.

Nou!!: Dioclecià і Agnès de Roma · Veure més »

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Dioclecià і Alexandria · Veure més »

Alfabet copte

Lalfabet copte és un alfabet utilitzat per escriure l'idioma copte.

Nou!!: Dioclecià і Alfabet copte · Veure més »

Alikí

Localització d'Alikí a Tassos Plànol de les pedreres de la península d'Alikí Alikí (Aλική) és una península de la costa sud de l'illa de Tasos, on es troben les principals pedreres de marbre de l'illa explotades durant l'antiguitat.

Nou!!: Dioclecià і Alikí · Veure més »

Alpes Graiae

Alpes Graiae era una província romana al començament de l'Imperi Romà, seguidament unida a la Gàl·lia Transalpina.

Nou!!: Dioclecià і Alpes Graiae · Veure més »

Alquímia

Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.

Nou!!: Dioclecià і Alquímia · Veure més »

Alquímia de l'antic Egipte

Lalquímia en l'antic Egipte és coneguda principalment a través dels escrits d'antics filòsofs grecs (hel·lènics), que al seu torn han perdurat sovint només en traduccions islàmiques.

Nou!!: Dioclecià і Alquímia de l'antic Egipte · Veure més »

Anarquia militar

L'Anarquia militar és un període de la Crisi del segle III que va assolar l'Imperi Romà entre el 235 i el 270, en la qual regnaren una multitud d'emperadors sense poder.

Nou!!: Dioclecià і Anarquia militar · Veure més »

Anastasi de Lleida

o de Badalona va ser, segons la tradició, un soldat de les legions romanes nascut a Lleida vers l'any 263 en el si d'una família pagana, esdevingut cristià i poc després martiritzat a Badalona durant la persecució de Dioclecià, datant-se la seva mort l'11 de maig del 305.

Nou!!: Dioclecià і Anastasi de Lleida · Veure més »

Ankara

Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.

Nou!!: Dioclecià і Ankara · Veure més »

Annona (mitologia)

Annona era una antiga divinitat itàlica.

Nou!!: Dioclecià і Annona (mitologia) · Veure més »

Antíoc de Sebaste

Antíoc de Sebaste (en llatí Antiochus, en grec antic Ἀντίοχος) va ser un metge de Sebaste, a Armènia, que vivia durant la persecució de Dioclecià (303-311) Era cristià i va morir en aquesta persecució després de ser torturat.

Nou!!: Dioclecià і Antíoc de Sebaste · Veure més »

Antic Egipte

Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.

Nou!!: Dioclecià і Antic Egipte · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Dioclecià і Antiga Roma · Veure més »

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Nou!!: Dioclecià і Antiguitat clàssica · Veure més »

Antiguitat tardana

V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.

Nou!!: Dioclecià і Antiguitat tardana · Veure més »

Antioquia de l'Orontes

Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Dioclecià і Antioquia de l'Orontes · Veure més »

Aqüeducte de Dioclecià

L'Aqüeducte de Dioclecià (en croat: Dioklecijanov akvadukt) és un aqüeducte que es troba a la ciutat de Split a Croàcia construït per l'Imperi Romà per proveir d'aigua a l'antic palau de l'emperador Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Aqüeducte de Dioclecià · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.

Nou!!: Dioclecià і Aquitània · Veure més »

Aràbia Major

Aràbia Major fou una de les dues províncies que va resultar de la divisió de la província d'Aràbia el 195.

Nou!!: Dioclecià і Aràbia Major · Veure més »

Aràbia Pètria

Les províncies de l'Imperi romà. L'Aràbia Pètria està marcada en vermell L'Aràbia Pètria (en llatí: Arabia Petraea) va ser una província de l'Imperi romà creada a partir de la divisió de la província d'Aràbia cap al segle II dC.

Nou!!: Dioclecià і Aràbia Pètria · Veure més »

Argelers

Argelers, de vegades anomenada Argelers de la Marenda (Argelès-sur-Mer), és una vila i municipi de 9.914 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Nou!!: Dioclecià і Argelers · Veure més »

Argenteus

Constanci I L'argenteus era una moneda de plata romana que va encunyar per primera vegada l'emperador Dioclecià amb un pes de 3,4 grams.

Nou!!: Dioclecià і Argenteus · Veure més »

Arià

Arià és un prenom català, procedent del llatí Arianus.

Nou!!: Dioclecià і Arià · Veure més »

Arnobi el Vell

Arnobi el Vell (segles III-IV) va ser un mestre de retòrica a Sicca Veneria (Àfrica) i un somni el va animar a abraçar el cristianisme del que fins llavors era un declarat opositor.

Nou!!: Dioclecià і Arnobi el Vell · Veure més »

Arnold Hugh Martin Jones

Arnold Hugh Martin Jones (9 de març de 1904 − 9 d'abril de 1970) -conegut com a AHM Jones- va ser un important historiador britànic del, especialitzat en l'antiguitat clàssica i, en particular, en l'Imperi Romà.

Nou!!: Dioclecià і Arnold Hugh Martin Jones · Veure més »

Arquebisbat antic de Canterbury

Sant Agustí de Canterbury Enric II Thomas Cranmer Larquebisbat de Canterbury (anglès: Archdiocese of Canterbury; llatí: Archidioecesis Cantuariensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.

Nou!!: Dioclecià і Arquebisbat antic de Canterbury · Veure més »

Arquebisbat d'Ancona-Osimo

Larquebisbat d'Ancona-Osimo (italià: Arquebisbat di Ancona-Osimo; llatí: Archidioecesis Anconitana-Auximana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Dioclecià і Arquebisbat d'Ancona-Osimo · Veure més »

Arquebisbat d'Arle

El bisbat i després arquebisbat d'Arle fou una antiga diòcesi catòlica que tenia seu a la ciutat d'Arle, a Provença.

Nou!!: Dioclecià і Arquebisbat d'Arle · Veure més »

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.

Nou!!: Dioclecià і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »

Arquebisbat de Besançon

Larquebisbat de Besançon és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Dioclecià і Arquebisbat de Besançon · Veure més »

Arquebisbat de Nicòpolis de l'Epir

Restes de l'antiga Nikòpol. Larquebisbat de Nicòpolis de l'Epir (llatí: Archidioecesis Nicopolitana in Epiro) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Grècia.

Nou!!: Dioclecià і Arquebisbat de Nicòpolis de l'Epir · Veure més »

Arqueta de Sant Cugat

LArqueta de Sant Cugat és un reliquiari d'orfebreria de principi del.

Nou!!: Dioclecià і Arqueta de Sant Cugat · Veure més »

Arri (desambiguació)

Arri (Arrius; Ἄρριος) és el nom gentilici que portaven els homes de la gens Àrria.

Nou!!: Dioclecià і Arri (desambiguació) · Veure més »

Arri Àper

Arri Àper (en Arrius Aper) fou un prefecte del pretori de Roma, gendre de l'emperador Numerià.

Nou!!: Dioclecià і Arri Àper · Veure més »

Art romà

Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a Praxíteles Per art romà s'entén l'art de l'antiga Roma, des de la fundació fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, sigui a la ciutat de Roma o en la resta d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals.

Nou!!: Dioclecià і Art romà · Veure més »

Artemi, Càndida i Paulina de Roma

Artemi, Càndida i Paulina (Roma, s. III - 302) són una família (pare, mare i filla) de màrtirs cristians, que moriren durant el govern de l'emperador romà Dioclecià i que són venerats com a sants per l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Dioclecià і Artemi, Càndida i Paulina de Roma · Veure més »

Arxidiòcesi de Tibúrnia

La diòcesi de Tibúrnia (en llatí: Dioecesis Tiburniensis) és una seu suprimida i actualment seu titular de l'Església catòlica.

Nou!!: Dioclecià і Arxidiòcesi de Tibúrnia · Veure més »

As romà

As romà encunyat amb l'efígie de Neró i de l'Ara Pacis. L'as era la unitat de referència del sistema monetari romà pel que fa a les seves sèries de bronze.

Nou!!: Dioclecià і As romà · Veure més »

Asclepiòdot (historiador)

Asclepiòdot (en llatí Asclepiodotus, en grec antic Άσκληπιόδοτος) fou un historiador grec que sembla que va viure a l'època de Dioclecià i que va escriure una vida d'aquest emperador, segons diu Flavi Vopisc.

Nou!!: Dioclecià і Asclepiòdot (historiador) · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Dioclecià і August · Veure més »

August (títol)

August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.

Nou!!: Dioclecià і August (títol) · Veure més »

Aureli Aquil·leu

Aureli Aquil·leu (en llatí Aurelius Aquilleus) va ser un magistrat romà, que era corrector de Luci Domici Domicià, governador d'Egipte vers el 296.

Nou!!: Dioclecià і Aureli Aquil·leu · Veure més »

Aureli Valeri Símmac Tul·lià

Aureli Valeri Símmac Tul·lià (en Aurelius Valerius Symmachus Tullianus) va ser un cònsol romà del, ancestre de la nissaga dels Aureli Símmac.

Nou!!: Dioclecià і Aureli Valeri Símmac Tul·lià · Veure més »

Aurelià

Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).

Nou!!: Dioclecià і Aurelià · Veure més »

İzmit

İzmit (antigament Nicomèdia) és una ciutat de Turquia i centre-capital de Kocaeli.

Nou!!: Dioclecià і İzmit · Veure més »

Àfrica (província romana)

Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.

Nou!!: Dioclecià і Àfrica (província romana) · Veure més »

Bagacum Nerviorum

Bagacum fou una ciutat del poble belga dels nervis, segurament la seva principal ciutat.

Nou!!: Dioclecià і Bagacum Nerviorum · Veure més »

Bahram II

Bahram II fou rei sassànida de Pèrsia que va regnar del 274 al 291 succeint al seu pare Bahram I. El gran sacerdot Karder fou el seu mentor; Karder va rebre el títol de "Savi de l'ànima de Bahram", fou elevat a noble (wuzurg), nomenat guardià del santuari d'Adur Anahid a Estakr i jutge suprem de l'Imperi.

Nou!!: Dioclecià і Bahram II · Veure més »

Baix Imperi

El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.

Nou!!: Dioclecià і Baix Imperi · Veure més »

Baldiri de Nimes

Sant Baldiri o Sant Boi (francès: Baudile, Bausile, Basile, castellà: Baudilio, Baudelio, Boal, català: Boi, Baldiri), va ser un diaca i màrtir de Nimes, avui venerat com a sant en diverses confessions cristianes.

Nou!!: Dioclecià і Baldiri de Nimes · Veure més »

Basílica de Santa Cecília in Trastevere

Santa Cecilia in Trastevere és una lloc de culte catòlic del situat al ''rioni'' del Trastevere, al centre històric de Roma, dedicat a Santa Cecília.

Nou!!: Dioclecià і Basílica de Santa Cecília in Trastevere · Veure més »

Basílica Eufrasiana

La basílica Eufrasiana (en croat: Bazilika Eufrazijeva, en italià: Basilica Eufrasiana) és una important basílica a Poreč (Croàcia).

Nou!!: Dioclecià і Basílica Eufrasiana · Veure més »

Basílica Semprònia

L'únic fragment que en resta de la basílica en l'actualitat formava part de la façana. La Basílica Semprònia (en llatí: Basilica Sempronia) va ser una important construcció d'ús civil de l'antiga Roma.

Nou!!: Dioclecià і Basílica Semprònia · Veure més »

Batalla d'Adrianòpolis (324)

La batalla d'Adrianòpolis del 3 de juliol 324 va enfrontar els exèrcits de Constantí I el Gran i de Licini I. Va ser el segon enfrontament armat entre els dos emperadors que lluitaven per la supremacia en el govern de l'Imperi Romà i forma part de les guerres civils que van acabar amb el sistema de la tetrarquia.

Nou!!: Dioclecià і Batalla d'Adrianòpolis (324) · Veure més »

Batalla de Cíbales

La batalla de Cíbales va tenir lloc el 8 d'octubre del 314 (o potser el 316, ja que la cronologia és incerta) entre els exèrcits dels emperadors romans Constantí I el Gran i Licini I. La batalla va tenir lloc a la Colònia Aurèlia Cíbales (Colonia Aurelia Cibalae), l'actual Vinkovci (Croàcia), aproximadament 350 quilòmetres a l'interior del territori de Licini.

Nou!!: Dioclecià і Batalla de Cíbales · Veure més »

Batalla de Crisòpolis

La batalla de Crisòpolis va tenir lloc el 18 de setembre del 324 a Crisòpolis (actual Üsküdar), a prop de Calcèdonia (actual Kadıköy), entre els dos emperadors romans Constantí I el Gran i Licini I. La batalla fou l'encontre final entre els dos emperadors.

Nou!!: Dioclecià і Batalla de Crisòpolis · Veure més »

Batalla de Tútrakan

La batalla de Tútrakan o batalla de Turtucaia (en romanès, Batalia de la Turtucaia; en búlgar, Битка при Тутракан (Bitka pri Tútrakan) o Тутраканска епопея (Tutrakanska epopeya)) va ser la primera batalla de la primera ofensiva de les Potències Centrals al Front de Romania durant la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Dioclecià і Batalla de Tútrakan · Veure més »

Batalla del Pont Milvi

La batalla del Pont Milvi va ser l'enfrontament militar que va tenir lloc el 28 d'octubre de l'any 312, als afores de la ciutat de Roma, al pont Milvi, entre els exèrcits dels emperadors Constantí I i Maxenci.

Nou!!: Dioclecià і Batalla del Pont Milvi · Veure més »

Behbeit el-Hagar

Behbeit el-Hagar és una petita ciutat d'Egipte a pocs quilòmetres al sud de Samannud (Sebenitos) a la part central del delta del Nil on es troben les restes d'un temple de l'antic Egipte, conegut a l'època clàssica com Iseum, probablement vinculat al temple de Sebenitos, seu de la Dinastia XXX, i a la capital regional Busiris (nomo XXII, Theb-ka).

Nou!!: Dioclecià і Behbeit el-Hagar · Veure més »

Belenos

Belenos o Belenus és un déu celta que va agafar atributs de diverses deïtats d'altres cultures.

Nou!!: Dioclecià і Belenos · Veure més »

Belgae

Els belgues o belgae (plural del llatí Belga) eren els membres d'un poble antic, assentat a l'Europa occidental poc abans de l'era cristiana, concretament a la Gàl·lia septentrional.

Nou!!: Dioclecià і Belgae · Veure més »

Berea de Macedònia

Berea（Beroea) era una ciutat de Macedònia situada a la part nord del país al districte d'Emàtia, a la vora d'un afluent de l'Haliacmó i al peu del Mont Bèrmion, tal com diu Estrabó. La tradició deia que la va fundar Beres, fill del mític Macèdon, o la filla del mític rei de Berea, fill al seu torn de Macèdon. Existia segurament des de l'entorn de l'any 1000 aC i va ser poblada pels briges fins que els van substituir els macedonis. És esmentada per primer cop quan l'atenenc Càl·lies la va atacar l'any 432 aC, però sense èxit, segons Tucídides. Sota el regne de Macedònia era la segona ciutat després de Pel·la. Després de la batalla de Pidna el 168 aC es va rendir al cònsol romà Luci Emili Paulus Macedònic i va ser inclosa a la tercera regió de Macedònia. Pau de Tars i Silas es van retirar a aquesta ciutat de Tessalònica cap a l'any 54 o 55, on van trobar molt bona acollida per part dels residents jueus. Sòpater, un nadiu de la ciutat, va acompanyar a Pau a l'Àsia. Llucià de Samòsata descriu la ciutat i diu que era gran i populosa. La Taula de Peutinger diu que es trobava a uns 45 km (30.000 passes) de Pella i lItinerari d'Antoní diu que era a 75 km (51.000 passes) de Tessalònica. Dioclecià la va erigir en una de les dues capitals de Macedònia. Va ser una de les primeres ciutats gregues a tenir bisbe, en la persona d'Onèsim, probablement un llibert de Filèmon de Colosses. Sota els romans d'Orient era una de les ciutats importants del tema de Macedònia. Al va caure en mans dels búlgars i va agafar el nom de Ber. El 1185 els normands de Sicília la van conquerir i el 1204 els croats llatins. Va passar als serbis a la meitat del. Els otomans la van ocupar el 8 de maig de 1387, i l'anomenaren Karaferye, 'Berea negra'. Correspon a la moderna vila de Berea o Véria.

Nou!!: Dioclecià і Berea de Macedònia · Veure més »

Biblioteca d'Alexandria

Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.

Nou!!: Dioclecià і Biblioteca d'Alexandria · Veure més »

Bigàmia

Elcanà i les seves dues dones En cultures on la monogàmia és obligatòria, la bigàmia és l'acte de contraure matrimoni amb una persona mentre encara està legalment casat amb una altra.

Nou!!: Dioclecià і Bigàmia · Veure més »

Bisbat d'Agde

XVIII. V, que fou seu del concili d'Agde del 506. Ramon Trencavell. VIII. El bisbat d'Agde (francès: Diocèse d'Agde, llatí: Dioecesis Agathensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Dioclecià і Bisbat d'Agde · Veure més »

Bisbat d'Ascoli Piceno

El bisbat d'Ascoli Piceno (italià: Diocesi di Ascoli Piceno; llatí: Dioecesis Asculana in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Dioclecià і Bisbat d'Ascoli Piceno · Veure més »

Bisbat d'Auxerre

XVI, i avui seu de la prefectura de l'Yonne. V. La capella del seminari d'Auxerre, edificada entre el 1706 i el 1709. XII. El bisbat d'Auxerre (francès: Diocèse d'Auxerre, llatí: Dioecesis Antissiodorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Dioclecià і Bisbat d'Auxerre · Veure més »

Bisbat d'Imola

El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Dioclecià і Bisbat d'Imola · Veure més »

Bisbat d'Isernia-Venafro

El bisbat d'Isernia-Venafro —Diocesi di Isernia-Venafro; Dioecesis Aeserniensis-Venafrensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: Dioclecià і Bisbat d'Isernia-Venafro · Veure més »

Bisbat de Città di Castello

El bisbat de Città di Castello (italià: Diocesi di Città di Castello; llatí: Dioecesis Civitatis Castelli o Tifernatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: Dioclecià і Bisbat de Città di Castello · Veure més »

Bisbat de Como

El bisbat de Como (italià: diocesi de Como; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: Dioclecià і Bisbat de Como · Veure més »

Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola

El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Dioclecià і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »

Bisbat de Pàdua

El bisbat de Pàdua —diocesi di Padova; Dioecesis Patavina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Dioclecià і Bisbat de Pàdua · Veure més »

Bisbat de Pozzuoli

El bisbat de Pozzuoli (italià: Diocesi di Pozzuoli; llatí: Dioecesis Puteolana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Dioclecià і Bisbat de Pozzuoli · Veure més »

Bisbat de Roma

El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Dioclecià і Bisbat de Roma · Veure més »

Bisbat de Sessa Aurunca

El bisbat de Sessa Aurunca (italià: diocesi di Sessa Aurunca; llatí: Dioecesis Suessana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Dioclecià і Bisbat de Sessa Aurunca · Veure més »

Bizacena

Bizacena (o) va ser un districte de la província romana d'Àfrica al sud de la Zeugitània o Zeugitana que en un principi formava part del territori de Cartago i després va ser la part sud de la província romana d'Àfrica fins que es va convertir en una província separada, la Província Byzacena, governada per un cònsol, amb capital a Hadrumetum.

Nou!!: Dioclecià і Bizacena · Veure més »

Bizanci

Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Dioclecià і Bizanci · Veure més »

Blèmies

Els blèmies (grec antic: Βλέμμυες, llatí: Blemmyae) eren pobles nòmades nadius de les regions muntanyoses del desert oriental d'Egipte i Núbia, guerrers i saquejadors de les caravanes egípcies i nubianes, constatats ja l'Imperi Mitjà.

Nou!!: Dioclecià і Blèmies · Veure més »

Boi de Zamora

Baldiri o Boi de Zamora, anomenat en castellà San Boal, és un sant llegendari, probablement inexistent, venerat a les terres de Zamora.

Nou!!: Dioclecià і Boi de Zamora · Veure més »

Bolu

Bolu (en grec: Βιθύνιον/Vithínion, en llatí Bithynium o Claudiopolis) és una ciutat a Turquia, centre administratiu de la província de Bolu.

Nou!!: Dioclecià і Bolu · Veure més »

Bonós i Maximià

Bonós i Maximià (Antioquia de l'Orontes, - ~363) van ésser dos soldats romans, màrtirs per la seva fe cristiana.

Nou!!: Dioclecià і Bonós i Maximià · Veure més »

Bou de Falaris

Plat de ceràmica possiblement de Pesaro amb el Bou de Peril·lo i Falaris, 1550 El bou de Falaris hauria estat un instrument de tortura i execució utilitzat en l'antiga Grècia.

Nou!!: Dioclecià і Bou de Falaris · Veure més »

Brač

Platja de Bol Brač (de vegades escrit "Brac", pronunciació) és una illa de la regió de Dalmàcia, situada a Croàcia.

Nou!!: Dioclecià і Brač · Veure més »

Britànnia

La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.

Nou!!: Dioclecià і Britànnia · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Nou!!: Dioclecià і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Cal·lístrat (jurista)

Cal·lístrat (en llatí Callistratus, en grec Καλλίστρατος) va ser un jurista romà de finals del i del, com es desprèn dels passatges del Digest que el citen.

Nou!!: Dioclecià і Cal·lístrat (jurista) · Veure més »

Calceus

''Calcei'' de l'emperador Tiberi. Estàtua de bronze El calceus (calceus, en plural calcei derivat de calx 'taló') era una mena de bota que s'usava a l'antiga Roma per caminar a l'aire lliure.

Nou!!: Dioclecià і Calceus · Veure més »

Campament de Dioclecià

El Campament de Dioclecià va ser un complex militar romà o castrum construït a l'antiga ciutat de Palmira al desert de Síria.

Nou!!: Dioclecià і Campament de Dioclecià · Veure més »

Cançó de Santa Fe

Martiri de santa Fe en una il·lustració medieval La Cançó o Cançon de santa Fe és un poema hagiogràfic medieval relatiu a santa Fe d'Agen, elaborat per un autor anònim entre 1054 i 1076 i, per tant, alguns anys anterior a la lírica trobadoresca, cosa que el converteix en una de les més antigues manifestacions literàries en una llengua romanç, tot i que es discuteix si s'ha d'assignar a la llengua occitana o a la catalana.

Nou!!: Dioclecià і Cançó de Santa Fe · Veure més »

Candidià

Candidià, en llatí Gaius Valerius Candidianus, nascut aproximadament el 297 i mort el 313, va ser fill de l'emperador romà Galeri.

Nou!!: Dioclecià і Candidià · Veure més »

Capadòcia (província romana)

Capadòcia (llatí Cappadocia, grec antic Καππαδοκία) fou una província romana des de l'any 17 fins al final de l'Imperi Romà, i després província romana d'Orient fins al.

Nou!!: Dioclecià і Capadòcia (província romana) · Veure més »

Capella de Saint-Pancrace de Manosque

La Capella de Sant Pancraç de Manosque (també coneguda com Tous Aures), és una capella romànica situada al cim del turó de Tous-Aures a Manòsca, al departament dels Alps de l'Alta Provença.

Nou!!: Dioclecià і Capella de Saint-Pancrace de Manosque · Veure més »

Caprasi, Alberta, Prim i Felicià d'Agen

Caprasi d'Agen (Agen, Òlt i Garona, Aquitània, - entre 287 i 303) fou un bisbe gal·loromà, mort com a màrtir durant les persecucions dels romans.

Nou!!: Dioclecià і Caprasi, Alberta, Prim i Felicià d'Agen · Veure més »

Caracal·la (vestit)

La caracal·la va ser una peça de vestir usada pels gals, no molt diferent de la lacerna romana.

Nou!!: Dioclecià і Caracal·la (vestit) · Veure més »

Carí

Nou!!: Dioclecià і Carí · Veure més »

Caríntia

Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.

Nou!!: Dioclecià і Caríntia · Veure més »

Carps

Els carps (llatí: carpi o carpiani, grec antic Καρπιανοί) van ser un poble de Sarmàcia, que vivien al nord del Danubi, prop de la seva desembocadura, segons l'autor del Periple, que diu que es basa en les informacions d'Èfor de Cumes.

Nou!!: Dioclecià і Carps · Veure més »

Cartagena

Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Nou!!: Dioclecià і Cartagena · Veure més »

Cartaginense

La Cartaginense (en llatí Carthaginensis) era una província de l'Imperi Romà i després visigoda d'Hispània.

Nou!!: Dioclecià і Cartaginense · Veure més »

Cassià d'Imola

Cassià d'Imola (Forum Cornelii, actual Imola, ca. 240 - 303 o 304) era un professor romà cristià, martiritzat per la seva fe.

Nou!!: Dioclecià і Cassià d'Imola · Veure més »

Catacumbes de Generosa

Les Catacumbes de Generosa són unes catacumbes de Roma (Itàlia), situades en Via delle Catacombe di Generosa, prop d'una gran ancorada del riu Tíber en la riba dreta, al barri portuense.

Nou!!: Dioclecià і Catacumbes de Generosa · Veure més »

Catedral de Sant Fulcrà de Lodeva

La catedral de Sant Fulcrà està situada al nucli antic de la ciutat de Lodeva, al departament francès de l'Erau.

Nou!!: Dioclecià і Catedral de Sant Fulcrà de Lodeva · Veure més »

Càndid de Tebes

Càndid o Candi de Tebes (Alt Egipte?, segona meitat del - Agaunum, actual Saint-Maurice, Suïssa, 303 o 304) va ser un militar de l'exèrcit romà, membre de la Legió Tebana.

Nou!!: Dioclecià і Càndid de Tebes · Veure més »

Còrdula i Càndida de Colònia

Còrdula i Càndida o Càndia foren dos personatges llegendaris, companyes de Santa Úrsula de Colònia i, com ella, verges i màrtirs.

Nou!!: Dioclecià і Còrdula i Càndida de Colònia · Veure més »

Cúria Hostília

Aspecte actual La Cúria Hostília fou la seu preferida del senat romà al seu temps.

Nou!!: Dioclecià і Cúria Hostília · Veure més »

Cecilià (bisbe)

Cecilià va ser un diaca de l'església de Cartago elegit bisbe l'any 311 després de la mort del primat d'Àfrica, Mensuri (Mensurius).

Nou!!: Dioclecià і Cecilià (bisbe) · Veure més »

Celdoni i Ermenter

Ermenter (o Armenter o Emeteri, del llatí Emeterius o Hemeterius) i Celdoni (o Celoni, del llatí Celedonius), també coneguts com a Sants Màrtirs i morts cap al 300, van ser dos soldats romans, probablement germans.

Nou!!: Dioclecià і Celdoni i Ermenter · Veure més »

Cels, Marcionil·la, Antoni, Anastasi i companys

Cels i Marcionil·la, Antoni, Anastasi i companys van ser màrtirs a Antioquia (sembla, però, que la lectura correcta ha de ser a Antinoe, Egipte) juntament amb Julià, durant les persecucions de Dioclecià, propt del 304.

Nou!!: Dioclecià і Cels, Marcionil·la, Antoni, Anastasi i companys · Veure més »

Centola i Elena de Valdelateja

Centola o Centolla i Elena (Hispania, segona meitat del s. III - Valdelateja, Burgos, 304) foren, segons la tradició, dues joves cristianes que van morir màrtirs prop de Burgos en 304, durant la persecució de Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Centola i Elena de Valdelateja · Veure més »

Cesaraugusta

NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.

Nou!!: Dioclecià і Cesaraugusta · Veure més »

Ciència de l'antic Egipte

Obelisc de Thutmose III, en Karnak. La ciència de l'antic Egipte va gaudir de gran prestigi des de temps remots.

Nou!!: Dioclecià і Ciència de l'antic Egipte · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Dioclecià і Cilícia · Veure més »

Ciríac i Paula

Ciríac i Paula (Urusi, Tunísia, - Temetra, Tunísia, o Màlaga, 300-305) foren dos germans cristians, màrtirs durant les persecucions de Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Ciríac i Paula · Veure més »

Circesium

Circesium (grec Kirkesion o Kirkesios, siríac Kerkusion) fou una antiga ciutat de Mesopotàmia a Osroene.

Nou!!: Dioclecià і Circesium · Veure més »

Cirene i Creta

Província de Cirene i Creta (o Creta i Cirene) Cirene i Creta (Cyrene et Creta) van ser una província romana constituïda amb els territoris de l'illa de Creta i de la Cirenaica, que va existir almenys per dos segles, d'August a Sèptim Sever.

Nou!!: Dioclecià і Cirene i Creta · Veure més »

Claudi Eusteni

Claudi Eusteni (en llatí Claudius Eusthenius) va ser un alt funcionari imperial romà, secretari ob epistolis de Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Claudi Eusteni · Veure més »

Claudi, Luperc i Victori

Claudi, Luperc i Victori (Lleó, morts cap al 304) van ser tres soldats de l'exèrcit romà, màrtirs durant les persecucions als cristians i venerats com a sants per l'Església catòlica.

Nou!!: Dioclecià і Claudi, Luperc i Victori · Veure més »

Clàudia (nomen)

Clàudia (Claudia) fou el nom gentilici emprat per totes les dones pertanyents a la gens Clàudia, una de les més conegudes de l'Antiga Roma.

Nou!!: Dioclecià і Clàudia (nomen) · Veure més »

Clàudia (prenom)

Clàudia és un nom de fonts femení.

Nou!!: Dioclecià і Clàudia (prenom) · Veure més »

Climent d'Ancira

Climent d'Ancira (Ancira, actual Ankara, Turquia, ca. 258 - 312) va ésser un bisbe de l'època de l'emperador Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Climent d'Ancira · Veure més »

Codi Gregorià

El Codi Gregorià o Còdex Gregorià (en llatí Codex Gregorianus) era un codi legal compilat pel jurista Gregorià (de vegades anomenat erròniament Gregori).

Nou!!: Dioclecià і Codi Gregorià · Veure més »

Codi Hermogenià

El Codi Hermogenià (en llatí Codex Hermogenianus) va ser una recopilació de lleis probablement feta per Hermogenià (de vegades anomenat erròniament Hermògenes).

Nou!!: Dioclecià і Codi Hermogenià · Veure més »

Coel Hen

Coel Hen o Coel el Vell (en gal·lès) és un personatge destacat de la literatura gal·lesa des de l'edat mitjana.

Nou!!: Dioclecià і Coel Hen · Veure més »

Colònia romana

Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.

Nou!!: Dioclecià і Colònia romana · Veure més »

Col·legiata de Santillana del Mar

La col·legiata de Santa Juliana de Santillana del Mar, comunitat autònoma de Cantàbria (Espanya), a la qual deu el seu nom aquesta localitat càntabra (San Juliana - Santillana), és un dels monuments romànics més representatius de la regió.

Nou!!: Dioclecià і Col·legiata de Santillana del Mar · Veure més »

Columna de Focas

La Columna de Focas, que es va erigir davant dels Rostra del Fòrum Romà i es va dedicar (o rededicar) en honor de l'emperador romà d'Orient Flavi Focas l'1 d'agost de l'any 608, fou l'últim afegitó que va rebre el Fòrum.

Nou!!: Dioclecià і Columna de Focas · Veure més »

Columna de Pompeu

La Columna de Pompeu està situada al parc arqueològic de la ciutat d'Alexandria (Egipte), en el lloc on es trobava en l'Antiguitat el temple del Serapeo.

Nou!!: Dioclecià і Columna de Pompeu · Veure més »

Comerç a l'antiga Roma

Un sesterci d'Adrià El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'Imperi.

Nou!!: Dioclecià і Comerç a l'antiga Roma · Veure més »

Comitatenses

Els Comitatenses eren un cos format per unitats d'infanteria pesant del Baix Imperi creat durant les reformes de l'exèrcit romà a principis del, probablement sota Dioclecià (r. 284-305) o Constantí el Gran (r. 306-337).

Nou!!: Dioclecià і Comitatenses · Veure més »

Complutum

Complutum fou una antiga ciutat de la península Ibèrica propera a Alcalá de Henares, amb la qual sembla identificar-se.

Nou!!: Dioclecià і Complutum · Veure més »

Concòrdia

Concòrdia (en llatí Concordia) és la deïtat romana de l'entesa i l'harmonia.

Nou!!: Dioclecià і Concòrdia · Veure més »

Concili d'Elvira

El Concili d'Elvira o d'Iliberis (llatí: Concilium Eliberritanum), va ser el primer concili que es va celebrar a la província romana d'Hispània Baetica per l'església cristiana.

Nou!!: Dioclecià і Concili d'Elvira · Veure més »

Constanci I Clor

Flavi Valeri Constanci (llatí: Flavius Valerius Constantius; nascut el 31 de març d'un any proper al 250 i mort el 25 de juliol del 306), conegut habitualment com a Constanti I Clor en la historiografia romana, fou emperador de l'Imperi Romà a finals del i principis del, primer com a cèsar (emperador de rang inferior) entre el 293 i el 305 i seguidament com a august (emperador de rang superior) entre el 305 i la seva mort el 306.

Nou!!: Dioclecià і Constanci I Clor · Veure més »

Constanța

Contança o Constantsa (en romanès Constanța, pronunciat), antigament anomenada Tomis (Τόμις) o Tomoi (Τόμοι) pels grecs, i després Konstantia (Κωνστάντια en el període clàssic) o Constantia en llatí (en turc Köstence, o en l'antiga grafia, Köstenje; en búlgar Кюстенджа, Kiustendja, o Констанца, Konstantsa), és el port més gran de Romania, a la riba del mar Negre.

Nou!!: Dioclecià і Constanța · Veure més »

Constantí el Gran i el cristianisme

''El baptisme de Constantí'', per Rafael Sanzio. Durant el regnat de l'emperador romà Constantí el Gran (306-337 dC), el cristianisme va començar a passar a la religió dominant de l'Imperi Romà.

Nou!!: Dioclecià і Constantí el Gran i el cristianisme · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Dioclecià і Constantí I el Gran · Veure més »

Coptos

Coptos (o Kebto; egipci antic: Gebtu) fou una ciutat de l'antic Egipte situada on avui hi ha la ciutat de Qift o Kift.

Nou!!: Dioclecià і Coptos · Veure més »

Cordovà

Cordovà és el cuir de l'ancó del cavall, tractada generalment amb adob vegetal, que antigament era molt apreciada per la seva finor i la seva resistència.

Nou!!: Dioclecià і Cordovà · Veure més »

Cosme i Damià, màrtirs

Cosme i Damià, els Sants Metges (Aràbia?, - Cir o Aegea de Síria (Cilícia), actual Ayas (Turquia), 303), foren dos famosos metges, germans, que moriren màrtirs en les persecucions de Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Cosme i Damià, màrtirs · Veure més »

Crescenci de Roma

Crescenci de Roma o de Perusa (Roma, ca. 293 - ca. 304) fou un nen, fill de Sant Eutimi i mort màrtir durant les persecucions cristianes.

Nou!!: Dioclecià і Crescenci de Roma · Veure més »

Crisògon d'Aquileia

Crisògon d'Aquileia (Aquileia?, Friül, - Aquileia, 303) fou un bisbe d'Aquileia.

Nou!!: Dioclecià і Crisògon d'Aquileia · Veure més »

Crisi del segle III

La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.

Nou!!: Dioclecià і Crisi del segle III · Veure més »

Crispí d'Écija

Crispí d'Écija fou un bisbe d'Écija, mort cap al 304.

Nou!!: Dioclecià і Crispí d'Écija · Veure més »

Cristòfor de Lícia

Cristòfol de Lícia (literalment ‘que porta Crist’), també conegut com a Sant Cristòfol, és un sant cristià, sobre l'origen del qual les distintes tradicions cristianes estan en desacord.

Nou!!: Dioclecià і Cristòfor de Lícia · Veure més »

Cristianisme a l'Imperi Romà

Sant Jaume el Just. Quan Jesucrist va néixer l'Imperi Romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani.

Nou!!: Dioclecià і Cristianisme a l'Imperi Romà · Veure més »

Cristianisme cèltic

Una creu cristiana amb disseny de creu celta a Irlanda El cristianisme cèltic o cristianisme insular (també anomenat Església celta o Església britànica) es refereix a grans trets a les pràctiques cristianes de l'alta edat mitjana desenvolupades en les illes Britàniques durant l'última fase de la dominació romana al voltant de les àrees costaneres del Mar d'Irlanda.

Nou!!: Dioclecià і Cristianisme cèltic · Veure més »

Cronologia de l'antiga Roma

Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.

Nou!!: Dioclecià і Cronologia de l'antiga Roma · Veure més »

Cugat màrtir

Cugat, Cucufat, Cucuphat, Guinefort o Quiquenfat (Escíl·lium (?), actual Tunísia, segona meitat del - Sant Cugat del Vallès, 304) fou un màrtir cristià que va morir al Castrum Octavianum, lloc actualment ocupat pel monestir de Sant Cugat.

Nou!!: Dioclecià і Cugat màrtir · Veure més »

Dacià

Publi Dacià (dC) va ser el prefecte romà (praeses) d'Hispània i governador de la Bètica en temps de l'emperador Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Dacià · Veure més »

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: Dioclecià і Dalmàcia · Veure més »

Dalmàcia (província romana)

IV La província romana de Dalmàcia (Dalmatia) fou una divisió administrativa de Roma formada al llarg de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: Dioclecià і Dalmàcia (província romana) · Veure més »

Dalmàtica

'''Dalmàtica''' blanca La dalmàtica (del llatí dalmatica, "brusa de llana de la Dalmàcia", i en grec antic δαλματική) és una vestimenta litúrgica dels diaques de l'església catòlica i l'església anglicana.

Nou!!: Dioclecià і Dalmàtica · Veure més »

Dardània (Il·líria)

La Dardània (Dardania) va ser una regió d'Il·líria situada al sud-oest de Mèsia, que prenia el nom dels seus habitants, els dàrdans.

Nou!!: Dioclecià і Dardània (Il·líria) · Veure més »

Dardània (província romana)

Dardània (Dardania) va ser una província romana creada per Dioclecià quan va reorganitzar l'Imperi cap a l'any 294.

Nou!!: Dioclecià і Dardània (província romana) · Veure més »

Dècada del 280

Sense descripció.

Nou!!: Dioclecià і Dècada del 280 · Veure més »

Dècada del 290

Sense descripció.

Nou!!: Dioclecià і Dècada del 290 · Veure més »

Dècada del 300

Sense descripció.

Nou!!: Dioclecià і Dècada del 300 · Veure més »

De Casibus Virorum Illustrium

De Casibus Virorum Illustrium és un recull de biografies d'homes famosos escrit per Giovanni Boccaccio i suposa la contrapart masculina del llibre De mulieribus claris, on escriu els perfils de les dones més cèlebres.

Nou!!: Dioclecià і De Casibus Virorum Illustrium · Veure més »

Demetri de Tessalònica

Demetri de Tessalònica (Tessalònica, Grècia, ca. 270 - 306), en grec Δημήτριος της Θεσσαλονίκης, fou un diaca romà, màrtir durant les persecucions als cristians.

Nou!!: Dioclecià і Demetri de Tessalònica · Veure més »

Desideri de Tolosa

Desideri o Didier (? - 587) fou dux de Tolosa de Llenguadoc (o part d'Aquitània) per compte del rei de Nèustria Khilperic I. Se'l suposa natiu d'Albi o almenys de l'Albigès on tenia les seves terres.

Nou!!: Dioclecià і Desideri de Tolosa · Veure més »

Devota de Còrsega

Devota de Còrsega (Lucciana, Còrsega, 283 - Mariana, Còrsega, 304) va ésser una jove corsa, màrtir per la seva fe cristiana.

Nou!!: Dioclecià і Devota de Còrsega · Veure més »

Diada de Sant Jordi

Una rosa i un llibre L'ambient a la Rambla de Barcelona un Sant Jordi ''Sant Jordi matant el drac'', taula central del Retaule de Sant Jordi de Bernat Martorell La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana i també, a través del blat, l'esforç de tot un poble.

Nou!!: Dioclecià і Diada de Sant Jordi · Veure més »

Diarquia

La diarquia és una forma de govern en què dos dirigents regnen sobre una societat amb el mateix rang i consideració tots dos.

Nou!!: Dioclecià і Diarquia · Veure més »

Diòcesi (Imperi Romà)

Diòcesi (en llatí diœcēsis, en grec antic διοίκησις dioíkēsis 'administració') era el nom d'una de les divisions administratives del Baix Imperi Romà, que es va fundar amb l'establiment de la Tetrarquia.

Nou!!: Dioclecià і Diòcesi (Imperi Romà) · Veure més »

Diòcesi de Thagora

La diòcesi de Thagora (en llatí: Dioecesis Thagorensis) és una seu suprimida i seu titular de l'Església Catòlica.

Nou!!: Dioclecià і Diòcesi de Thagora · Veure més »

Diner

Paper moneda amb valor de 5 euros El diner és qualsevol bé —metalls preciosos, pedres, la sal, closques de mol·luscs, llavors de cacau, pells d'animals, fulles de te, destrals metàl·liques, papers amb dibuixos— que compleixi les següents tres propietats en una societat determinada.

Nou!!: Dioclecià і Diner · Veure més »

Dioclea

Dioclea va ser una ciutat de Dalmàcia on va néixer l'emperador Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Dioclea · Veure més »

Dioclesian

Dioclesian (The Prophetess: or, The History of Dioclesian) és una semiòpera tragicòmica en cinc actes amb música d'Henry Purcell i llibret en anglès de Thomas Betterton basat en l'obra teatral The Prophetess, de John Fletcher i Philip Massinger, que al seu torn es basa molt lliurement en la vida de l'emperador Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Dioclesian · Veure més »

Diomedes de Tars

Diòmedes (en llatí Diomedes, en grec Διομήδης) nascut a Tars, Cilícia, a la segona meitat del s. III i mort a Nicea, a començament del, fou un metge grec.

Nou!!: Dioclecià і Diomedes de Tars · Veure més »

Dobrudja

Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.

Nou!!: Dioclecià і Dobrudja · Veure més »

Domeci, Pelàgia, Àquila i Teodosi de Cesarea

Domeci, Pelàgia, Àquila i Teodosi (Frígia o Palestina, s. IV - Cesarea de Palestina, ca. 362) foren cristians, morts màrtirs durant la persecució de Julià.

Nou!!: Dioclecià і Domeci, Pelàgia, Àquila i Teodosi de Cesarea · Veure més »

Dominat

El Dominat és com es coneix a la segona fase de govern de l'Imperi Romà, després del Principat.

Nou!!: Dioclecià і Dominat · Veure més »

Donatisme

El donatisme va ser un moviment paleocristià a la regió de Cartago i Numídia al.

Nou!!: Dioclecià і Donatisme · Veure més »

Dones a la societat celta

Àrea actual de les llengües celtes La posició social de les dones celtes de l'antiguitat no es pot determinar amb certesa per la qualitat de les fonts.

Nou!!: Dioclecià і Dones a la societat celta · Veure més »

Dorotea de Cesarea

Dorotea o Dora (Capadòcia? final del s. IV - Cesarea Mazaca, ca. 311) és una jove verge, venerada com a màrtir a diverses confessions del cristianisme.

Nou!!: Dioclecià і Dorotea de Cesarea · Veure més »

Doroteu de Tir

Doroteu de Tir (Antioquia?, ca. 255 - Odessus, actual Varna, Bulgària, 362) va ser un religiós cristià, bisbe.

Nou!!: Dioclecià і Doroteu de Tir · Veure més »

Duc

Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.

Nou!!: Dioclecià і Duc · Veure més »

Dux bellorum

Dux (en plural, duces) és un terme utilitzat en llatí per fer referència a un líder, l'etimologia deriva del verb ducere, el significat del qual és liderar.

Nou!!: Dioclecià і Dux bellorum · Veure més »

Economia de l'Imperi Romà d'Orient

La seda constituïa un dels pilars de l'economia romana d'Orient, servint no només com a matèria de vestit o de tapisseria, sinó també com un article de prestigi que recompensava als alts funcionaris del règim i honorava els dignataris estrangers. Leconomia de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Dioclecià і Economia de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Economia de la Hispània romana

Moneda hispànica L'economia d'Hispània va experimentar una forta evolució durant i després de la conquesta del territori peninsular per part de la República Romana, de tal forma que, d'un terreny prometedor encara que ignot, va passar a convertir-se en una de les més valuoses adquisicions de la República i l'Imperi Romà i en un puntal bàsic de l'economia que sustentava l'auge de Roma.

Nou!!: Dioclecià і Economia de la Hispània romana · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Dioclecià і Edat antiga · Veure més »

Edat antiga als Països Catalans

Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).

Nou!!: Dioclecià і Edat antiga als Països Catalans · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Dioclecià і Edat mitjana · Veure més »

Edessa (Mesopotàmia)

Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.

Nou!!: Dioclecià і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »

Edicte sobre els preus màxims

Pergamonmuseum, Berlín. Una de les quatre parts de l'edicte (en grec) que figura en una peça de fusta reutilitzada com a marc d'una porta a l'església medieval de Sant Joan Crisòstom, a Geraki, Grècia. LEdicte sobre els preus màxims, també conegut com a Edicte sobre preus o Edicte de Dioclecià (en llatí, Edictum De Pretiis Rerum Venalium), va ser una norma promulgada l'any 301 per l'emperador romà Dioclecià que fixava els preus màxims per a més de 1300 productes, a més a més d'establir el cost de la mà d'obra per produir-los.

Nou!!: Dioclecià і Edicte sobre els preus màxims · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Dioclecià і Egipte · Veure més »

Egipte (província romana)

La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.

Nou!!: Dioclecià і Egipte (província romana) · Veure més »

El Kef

miniatura El Kef o Le Kef és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima i capçalera també de dues delegacions, amb el nom de Kef Oest i Kef Est, que se situen en aquests vents de la ciutat.

Nou!!: Dioclecià і El Kef · Veure més »

Elià (gal)

Elià (en llatí: Aelianus) va ser un dels caps de la insurrecció de camperols gals anomenada bagauda durant el regnat de Dioclecià, juntament amb Amandus.

Nou!!: Dioclecià і Elià (gal) · Veure més »

Emerenciana

Santa Emerenciana de Roma fou una màrtir romana que va morir el 304 durant les persecucions de Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Emerenciana · Veure més »

Emperador romà

L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.

Nou!!: Dioclecià і Emperador romà · Veure més »

Emperadors il·liris

Els emperadors il·liris són la sèrie d'emperadors romans que van governar l'Imperi Romà entre 268 i 285.

Nou!!: Dioclecià і Emperadors il·liris · Veure més »

Emperadrius romanes

Aquest és un llistat de les dones que van ser emperadrius romanes, és a dir, la esposa de l'emperador romà, el governant de l'Imperi Romà.

Nou!!: Dioclecià і Emperadrius romanes · Veure més »

Engràcia de Saragossa

Engràcia de Saragossa (Braga, Lusitània, últim quart del - Caesaraugusta, actual Saragossa, ca. 303) fou una donzella que va morir màrtir amb divuit companys cristians, anomenats els Sants Màrtirs de Saragossa o Innombrables Màrtirs de Saragossa.

Nou!!: Dioclecià і Engràcia de Saragossa · Veure més »

Era (cronologia)

Era, des d'un punt de vista cronològic, correspona un període mesurat a partir d'un esdeveniment fix i convencional des del qual es comencen a comptar els anys.

Nou!!: Dioclecià і Era (cronologia) · Veure més »

Era dels Màrtirs

Lera dels màrtirs (llatí: anno martyrum o AM), també coneguda com lera de Dioclecià (llatí: anno Diocletiani), és un mètode de numeració d'anys utilitzat per l'Església d'Alexandria a partir del i per l'Església ortodoxa copta d'Alexandria des del fins a l'actualitat.

Nou!!: Dioclecià і Era dels Màrtirs · Veure més »

Escítia (província romana)

La província romana d'Escítia fou una divisió administrativa romana.

Nou!!: Dioclecià і Escítia (província romana) · Veure més »

Esclavitud a l'antiga Roma

Els dos esclaus que porten gerres de vi usen roba típica d'esclaus i un amulet en contra del mal d'ull en un collaret, i el jove esclau de l'esquerra porta l'aigua i tovalloles, i el de la dreta una branca i una cistella de flors, descrit per Mikhail Rostovtzev, ''La història social i econòmica de l'Imperi romà'' (Tannen, 1963), p. 288 (mosaic romà de Dougga, Tunísia) L'esclavitud a l'antiga Roma constituïa una de les característiques de la societat romana.

Nou!!: Dioclecià і Esclavitud a l'antiga Roma · Veure més »

Esclavitud a l'edat mitjana

Serguei Ivanov. Lesclavitud havia acabat pràcticament a Europa Occidental l'any 1000, substituïda per la servitud.

Nou!!: Dioclecià і Esclavitud a l'edat mitjana · Veure més »

Escoles palatines

Les Escoles palatines (del llatí scholae palatinae, 'guàrdia palatina' o 'escoles', en grec medieval Σχολαί) van ser una unitat militar d'elit.

Nou!!: Dioclecià і Escoles palatines · Veure més »

Escut de Santander

Escut de Santander. L'escut de Santander (capital de Cantàbria) representa la conquesta de Sevilla per part de mariners càntabres a les ordres de l'almirall Ramón de Bonifaz l'any 1248.

Nou!!: Dioclecià і Escut de Santander · Veure més »

Església arxiprestal de Santa Maria d'Alcoi

L'Església arxiprestal de Santa Maria d'Alcoi es començà a construir a la part alta d'Alcoi, davant del convent de Sant Agustí (Segle XIII).

Nou!!: Dioclecià і Església arxiprestal de Santa Maria d'Alcoi · Veure més »

Església de Nakipari

L'església de Nakipari o església de Sant Jordi de Nakipari (en georgià: ნაკიფარის წმინდა გიორგის სახელობის ეკლესია), i també coneguda localment com a Jgrag (ჯგრაგ), és una església medieval situada al municipi de Mestia, a la regió de Samegrelo-Zemo Svaneti, Geòrgia.

Nou!!: Dioclecià і Església de Nakipari · Veure més »

Església de Santa Gaianè

L'església del monestir de Santa Gaianè està situada a la ciutat d'Etxmiadzín (Armènia), al sud de la catedral i prop d'aquesta.

Nou!!: Dioclecià і Església de Santa Gaianè · Veure més »

Espanya (geografia)

Espanya (del llatí: Hispania) Nom antigament donat a la península europea que avui en dia rep el nom d'Ibèrica.

Nou!!: Dioclecià і Espanya (geografia) · Veure més »

Eufèmia de Calcedònia

Eufèmia de Calcedònia és una santa cristiana, que fou martiritzada per la seva fe l'any 303.

Nou!!: Dioclecià і Eufèmia de Calcedònia · Veure més »

Eulàlia de Barcelona

Sepulcre de Santa Eulàlia a la Catedral de Barcelona Eulàlia de Barcelona (Sarrià, ca. 290 - Barcelona, ca. 303) va ser, segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, i que va ser martiritzada i venerada com a màrtir per diferents confessions cristianes.

Nou!!: Dioclecià і Eulàlia de Barcelona · Veure més »

Europa (província romana)

Europa fou una província romana formada el 294 en la reorganització de Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Europa (província romana) · Veure més »

Eusebi de Cesarea

va ser un historiador grec del cristianisme, exegeta i polemista cristià.

Nou!!: Dioclecià і Eusebi de Cesarea · Veure més »

Eusebi de Nicomèdia

Eusebi de Nicomèdia (? - Constantinoble, 341) va ser bisbe de Nicomèdia al.

Nou!!: Dioclecià і Eusebi de Nicomèdia · Veure més »

Exèrcit romà tardà

tetrarques: L'emperador Dioclecià i els seus tres col·legues imperials. A l'esquerra, Dioclecià i Maximià, els dos ''Augusti'' (coemperadors), a la dreta, Galeri i Constanci I Clor, els dos ''Caesars'' (vicemperadors). Noteu l'ús dels mantells "panonios" de llana, normalment usats (no en combat) pels oficials de l'exèrcit tardà com a resultat de la influència dels oficials iliris i tracis. Vegeu també les empunyadures de les espases, que mostren la imatge d'un cap d'àguila. Estàtua de pòrfir a la Basílica de Sant Marc, Venècia. L'exèrcit romà tardà és el terme pel qual es coneix a les forces militars de l'Imperi Romà des de l'ascens al tron de l'emperador Dioclecià l'any 284 fins a la divisió definitiva de l'Imperi en les seves meitats oriental i occidental el 395.

Nou!!: Dioclecià і Exèrcit romà tardà · Veure més »

Expedit de Melitene

Expedit, d'acord amb la tradició, va ésser soldat romà convertit al cristianisme i mort màrtir a la ciutat de Melitene, a l'antiga Armènia i l'actual Turquia.

Nou!!: Dioclecià і Expedit de Melitene · Veure més »

Facund i Primitiu de Sahagún

Facund i Primitiu (Lleó, segona meitat del - Sahagún, 300 o 304) foren dos cristians hispanoromans, morts com a màrtirs per la seva fe.

Nou!!: Dioclecià і Facund i Primitiu de Sahagún · Veure més »

Faust, Gener i Marcial de Còrdova

Faust, Gener i Marcial (Hispània, segona meitat del - Còrdova, 303) foren tres soldats romans, convertits al cristianisme i morts màrtirs per la seva fe.

Nou!!: Dioclecià і Faust, Gener i Marcial de Còrdova · Veure més »

Fèlix i Fortunat d'Aquileia

Fèlix i Fortunat (Vicenza, s. III - Aquileia, ca. 303) foren dos màrtirs durant les persecucions als cristians.

Nou!!: Dioclecià і Fèlix i Fortunat d'Aquileia · Veure més »

Fòrum Romà

Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.

Nou!!: Dioclecià і Fòrum Romà · Veure més »

Fe d'Agen

Fe d'Agen (Agen, Òlt i Garona, Aquitània, - entre 287 i 303), en llatí Sancta Fides i en francès Sainte-Foy, fou una jove cristiana, morta com a màrtir durant les persecucions dels romans.

Nou!!: Dioclecià і Fe d'Agen · Veure més »

Feliu de Girona

Feliu, Fèlix de Girona o Feliu l'Africà fou un màrtir gironí mort durant l'última persecució de Dioclecià contra els cristians.

Nou!!: Dioclecià і Feliu de Girona · Veure més »

Felix Romuliana

Mosaic del palau de Galeri. Romuliana o Félix Romuliana és un jaciment arqueològic amb restes romanes proper a la població sèrbia de Gamzigrad.

Nou!!: Dioclecià і Felix Romuliana · Veure més »

Fermí de Pamplona

Fermí o Fermí de Pamplona fou un bisbe i sant hispà, patró de Navarra, que va viure a la segona meitat del, va predicar a Amiens i hi va morir màrtir en 303.

Nou!!: Dioclecià і Fermí de Pamplona · Veure més »

Ferriol de Viena

Ferriol (Gàl·lia, segona meitat del - Viena del Delfinat, ca. 250 o 304) fou un militar romà, mort màrtir per la fe cristiana.

Nou!!: Dioclecià і Ferriol de Viena · Veure més »

Festes de la ciutat de València

A la ciutat de València, existixen moltes i molt variades festes, algunes conegudes arreu del món, com les Falles i d'altres en canvi desconegudes fins i tot per la majoria dels residents de la ciutat.

Nou!!: Dioclecià і Festes de la ciutat de València · Veure més »

Filet, Lídia i companys màrtirs d'Il·líria

Filet i Lídia, Macedoni, Teoprepi, Crònides i Amfiloqui (Il·líria, s. II), segons una tradició, van ser uns cristians, morts màrtirs durant la persecució d'Adrià.

Nou!!: Dioclecià і Filet, Lídia i companys màrtirs d'Il·líria · Veure més »

Filomena de Roma

és una figura llegendària, venerada com a santa per l'Església Catòlica Romana, tot i que el seu nom ha estat retirat del calendari de sants per la manca de proves de la seva existència.

Nou!!: Dioclecià і Filomena de Roma · Veure més »

Flavi Renat Vegeci

XIV d'''Epitoma rei militaris'' Flavi Renat Vegeci, en llatí Flavius Vegetius Renatus, fou un escriptor romà del.

Nou!!: Dioclecià і Flavi Renat Vegeci · Veure més »

Flavi Vopisc

Flavi Vopisc (en llatí Flavius Vopiscus) va ser un dels sis escriptors de la Historiae Augustae, probablement el darrer, ja que parla de Trebel·li Pol·lió, Juli Capitolí i Eli Lampridi (aquest darrer podria ser el mateix que Espartià).

Nou!!: Dioclecià і Flavi Vopisc · Veure més »

Focas l'Hortolà

Focas l'Hortolà, el Jardiner o Focas de Sinope (Sinope, Turquia, s. III - 303) fou un llegendari pagès cristià, mort màrtir.

Nou!!: Dioclecià і Focas l'Hortolà · Veure més »

Francesco d'Ubertino

va ser un pintor italià de l'escola florentina.

Nou!!: Dioclecià і Francesco d'Ubertino · Veure més »

Frígia (província romana)

Frígia va passar a Roma l'any 133 aC després de la mort d'Àtal III de Pèrgam que per testament va deixar el seu regne al poble romà, però inicialment no va formar cap província.

Nou!!: Dioclecià і Frígia (província romana) · Veure més »

Frígia Primera

Frígia Primera (en llatí Frigia Prima) era una província romana creada cap a l'any 294 per la nova divisió que va fer de l'Imperi l'emperador Dioclecià en les anomenades Reformes de Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Frígia Primera · Veure més »

Frígia Segona

Frígia Segona o també Frígia Salutaris va ser una província romana creada per la nova divisió que va fer de l'Imperi l'emperador Dioclecià en les anomenades Reformes de Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Frígia Segona · Veure més »

Frontal d'altar de Durro

El frontal dels sants Quirze i Julita de Durro és un frontal d'altar romànic conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya i provinent de l'ermita de Sant Quirc de Durro.

Nou!!: Dioclecià і Frontal d'altar de Durro · Veure més »

Frumentari

Frumentari i en plural frumentaris, (en llatí frumentarii) fou el nom d'un oficial especialitzat de l'Imperi Romà que actuava com espia a les províncies i informava a l'emperador de qualsevol cosa que considerava important o sobre persones.

Nou!!: Dioclecià і Frumentari · Veure més »

Gabí de Roma

Gabí de Roma (Salona, Dalmàcia, actual Croàcia, mitjan - Roma, 296) fou un cristià dàlmata que va morir màrtir durant les persecucions de Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Gabí de Roma · Veure més »

Gai (papa)

Gai (Salona, Dalmàcia, ? - Roma, 22 d'abril de 296) fou escollit papa el 4 de gener de 283.

Nou!!: Dioclecià і Gai (papa) · Veure més »

Galèria Valèria

Galèria Valèria (en llatí Galeria Valeria) va ser la filla de l'emperador Dioclecià i de Prisca.

Nou!!: Dioclecià і Galèria Valèria · Veure més »

Gal·lècia

La Gal·lècia (en llatí Gallaecia) fou una regió, i més tard província romana, situada al nord-oest de la península Ibèrica, abraçava bàsicament l'actual Galícia i el nord de Portugal.

Nou!!: Dioclecià і Gal·lècia · Veure més »

Galeri

Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.

Nou!!: Dioclecià і Galeri · Veure més »

Gàl·lia Aquitània

Aquitània (Aquitania) va ser una província romana creada l'any 27 aC per l'emperador August.

Nou!!: Dioclecià і Gàl·lia Aquitània · Veure més »

Gèrasa

El fòrum oval de Gèrasa, amb la ciutat nova al fons Gèrasa (Gerasa) fou una ciutat de Celesíria que feia part de la Decàpolis, i que correspon a l'actual Jerash (Jordània).

Nou!!: Dioclecià і Gèrasa · Veure més »

Gíger

Gíger (àrab ولاية جيجل Jijel, antiga Djidjelli) és una ciutat d'Algèria situada a 70 km a l'est de Bugia (Béjaïa) i a 70 km a l'oest de Skikda.

Nou!!: Dioclecià і Gíger · Veure més »

Genís d'Arle

Genís d'Arle (Arle - ? 303-308) va ser un notari, màrtir cristià sota el mandat de Maximià el 303 o el 308.

Nou!!: Dioclecià і Genís d'Arle · Veure més »

Genís de Roma

Santa Susanna (Roma), on hi ha les presumptes relíquies del sant Genís de Roma (Etiòpia?, - Roma, ca. 286 o 303) és un personatge llegendari, creat com a persona diferent a partir del culte a Roma de sant Genís d'Arle.

Nou!!: Dioclecià і Genís de Roma · Veure més »

Gener de Benevent

Gener (en italià, Gennaro), Sant patró de Nàpols, és un sant i màrtir per les esglésies catòlica i ortodoxa.

Nou!!: Dioclecià і Gener de Benevent · Veure més »

Gens Flàvia

La gens Flàvia (en llatí Flavia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que es remunta al.

Nou!!: Dioclecià і Gens Flàvia · Veure més »

Gens Valèria

La Gens Valèria (en llatí Valeria) era una gens romana patrícia i més tard plebea.

Nou!!: Dioclecià і Gens Valèria · Veure més »

Gereó de Colònia

Gereó de Colònia (Alt Egipte?, segona meitat del - Colònia, Alemanya, ca. 304) va ésser un militar de la Legió Tebana.

Nou!!: Dioclecià і Gereó de Colònia · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Dioclecià і Girona · Veure més »

Governador

Governador és el títol d'un funcionari polític o administratiu, responsable de la direcció dels estats, províncies o dependències.

Nou!!: Dioclecià і Governador · Veure més »

Governador romà

Un governador romà era un oficial elegit per ser l'administrador principal de Dret romà en una o més de les províncies constituents de l'Imperi Romà.

Nou!!: Dioclecià і Governador romà · Veure més »

Grècia romana

La Grècia romana és el període de la història de Grècia que va seguir a la victòria romana sobre els corintis en la batalla de Corint, l'any 146 aC, fins i tot el restabliment de la ciutat de Bizanci i el seu nomenament, per l'emperador Constantí I, com a capital de l'Imperi Romà, (la Nova Roma), rebatejada Constantinoble l'any 330.

Nou!!: Dioclecià і Grècia romana · Veure més »

Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient

La història de Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient coincideix principalment amb la de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Dioclecià і Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Guàrdia Pretoriana

I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya). I. I. La Guàrdia Pretoriana (o també Guàrdia Praetoriana, en llatí: praetoriani) era un cos militar que servia d'escorta i protecció als emperadors romans.

Nou!!: Dioclecià і Guàrdia Pretoriana · Veure més »

Guerres civils romanes

Durant tota l'Antiga Roma hi hagué diferents conflictes que poden qualificar-se com a guerra civil.

Nou!!: Dioclecià і Guerres civils romanes · Veure més »

Guerres Púniques

cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.

Nou!!: Dioclecià і Guerres Púniques · Veure més »

Guerres romano-perses

Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.

Nou!!: Dioclecià і Guerres romano-perses · Veure més »

Guiu de Lucània

Guiu o Guiu de Lucània o Sant Vit (Mazara del Vallo, Sicília, – Lucània, 15 de juny de 303) és un màrtir i sant que forma part del grup de Sants Auxiliadors.

Nou!!: Dioclecià і Guiu de Lucània · Veure més »

Haemimontus

Haemimontus era el nom que es va donar al a una província romana de l'antiga regió de Tràcia que va prendre el nom del mont Hemus (Haemus).

Nou!!: Dioclecià і Haemimontus · Veure més »

Halmiris

Ciutats i colònies antigues a Dobrudja (es mostra la costa moderna) Halmiris (en) va ser un fort, assentament i port naval romà i bizantí, situat a 2,5 quilòmetres a l'oest del poble de Murighiol a la desembocadura del delta del Danubi a Romania.

Nou!!: Dioclecià і Halmiris · Veure més »

Helena de Constantinoble

Flavia Iulia Helena, també coneguda com a Santa Helena i Helena de Constantinoble (248 – 329 nascuda probablement a Drepanum (abans de ser anomenada Hel·lenòpolis) en el golf de Nicomèdia, va ser la primera dona de Constanci Clor i mare de Constantí I el Gran. És venerada com a santa a la majoria de confessions cristianes.

Nou!!: Dioclecià і Helena de Constantinoble · Veure més »

Hermòpolis Magna

Hermòpolis Magna o Hermòpolis Megale, de vegades senzillament Hermòpolis, fou una ciutat de l'antic Egipte a l'Alt Egipte, anomenada anteriorment Khmun o Khemenu, situada a la riba esquerra del Nil.

Nou!!: Dioclecià і Hermòpolis Magna · Veure més »

Hesiqui Egipci

Hesiqui Egipci (en llatí Hesychius Aegyptus, en grec antic Ἡσύχιος) fou un bisbe d'Egipte que va patir martiri durant l'anomenada persecució de Dioclecià i els seus successors, cap als anys 310 o 311.

Nou!!: Dioclecià і Hesiqui Egipci · Veure més »

Hièrocles (procònsol)

Hièrocles (en llatí Hierocles, en grec), va ser un procònsol romà primer de Bitínia i després d'Alexandria en temps de l'emperador Dioclecià (284 a 305).

Nou!!: Dioclecià і Hièrocles (procònsol) · Veure més »

Hippos

Mapa de la Decàpolis (ciutats en vermell). Hippos Hippos (en llatí Hippus, en grec antic Ἵππος 'cavall') era una ciutat de la Decàpolis de Palestina, a uns 30 estadis a l'est del llac de Tiberíades.

Nou!!: Dioclecià і Hippos · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Dioclecià і Hispània · Veure més »

Hispània Tarraconense

La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Nou!!: Dioclecià і Hispània Tarraconense · Veure més »

Història antiga de Bretanya

La història antiga de Bretanya enclou des de la seva prehistòria fins al Regne de Bretanya.

Nou!!: Dioclecià і Història antiga de Bretanya · Veure més »

Història Augusta

Història Augusta és el nom modern d'una col·lecció de pseudobiografies dels emperadors romans dels segles segon i tercer.

Nou!!: Dioclecià і Història Augusta · Veure més »

Història d'Europa

La història d'Europa es refereix al conjunt de successos relatius al continent europeu, des que va ser poblat pels primers éssers humans fins avui dia.

Nou!!: Dioclecià і Història d'Europa · Veure més »

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Nou!!: Dioclecià і Història d'Hongria · Veure més »

Història d'Occitània

Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.

Nou!!: Dioclecià і Història d'Occitània · Veure més »

Història de Cartago

Extensió del territori cartaginès abans de la Primera Guerra Púnica. L'estudi de la història de Cartago es considera sovint problemàtic.

Nou!!: Dioclecià і Història de Cartago · Veure més »

Història de Creta

frescs del palau de Cnossos. Civilització minoica Creta és l'illa més gran de Grècia i una de les més meridionals d'aquest país, estat del qual forma part des de 1913.

Nou!!: Dioclecià і Història de Creta · Veure més »

Història de Croàcia

La història de Croàcia comença al principi del període neolític.

Nou!!: Dioclecià і Història de Croàcia · Veure més »

Història de França

França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.

Nou!!: Dioclecià і Història de França · Veure més »

Història de Kosovo

dàrdans comparat amb les fronteres actuals Bandera dels antics iugoslaus (després serbis) de llengua albanesa La història de Kosovo fa al·lusió al context històric de Kosovo, als Balcans.

Nou!!: Dioclecià і Història de Kosovo · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Dioclecià і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de l'estructura de l'exèrcit romà

Estàtua eqüestre de l'emperador Marc Aureli als Museus Capitolins de Roma La història de l'estructura de l'exèrcit romà recull els principals canvis en l'organització i la constitució de les forces armades de l'antiga Roma, que han estat descrites com «la institució militar més eficaç i duradora de la història».

Nou!!: Dioclecià і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Veure més »

Història de l'Imperi Romà

l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.

Nou!!: Dioclecià і Història de l'Imperi Romà · Veure més »

Història de la llengua romanesa

sud-est d’Europa La història de la llengua romanesa començà a les províncies romanes del sud-est d'Europa al nord de l'anomenada «línia Jireček»; encara, però, es debat el lloc exacte de l'inici de la seva formació.

Nou!!: Dioclecià і Història de la llengua romanesa · Veure més »

Història de la Vall d'Aosta

La història de la Vall d'Aosta concerneix els esdeveniments històrics relatius a la Vall d'Aosta, la més petita regió italiana.

Nou!!: Dioclecià і Història de la Vall d'Aosta · Veure més »

Història de les campanyes militars romanes

Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.

Nou!!: Dioclecià і Història de les campanyes militars romanes · Veure més »

Història de les Cíclades

Mapa històric de les Cíclades, del llibre ''Els viatges d'Anacarsis el Jove'' Les Cíclades (en grec: Κυκλάδες, Kykládes) són unes illes gregues situades a la part sud de la mar Egea.

Nou!!: Dioclecià і Història de les Cíclades · Veure més »

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Nou!!: Dioclecià і Història de Mallorca · Veure més »

Història de Normandia

Blasó de Normandia Els límits de la Normandia històrica L'actual regió administrativa de Normandia (des de 2016) La història de Normandia traça el passat de Normandia, una zona històrica avui administrada per França, des del comtat, després ducat de Normandia, fins a la recent creació d'una regió administrativa el 2016.

Nou!!: Dioclecià і Història de Normandia · Veure més »

Història de Portugal

(1) Monestir dels Jerònims, exemple d'estil ''manuelí''; (2) Temple romà d'Èvora; (3) Retrat de Lluís de Camões, figura emblemàtica i representativa de la llengua i literatura portugueses; (4) Marquès de Pombal, príncep il·lustrat per execel·lència a l'Europa de les Llums; (5) Monument als Descobriments, homenatge a l'Era de les exploracions iniciades per la corona portuguesa; (6) Bandera actual de la República de Portugal amb l'escut al mig, fusió del passat monàrquic i colonial La història de Portugal com a nació europea remunta a la baixa edat mitjana, quan el comtat de Portugal -portucalense- es fa autònom del Regne de Lleó.

Nou!!: Dioclecià і Història de Portugal · Veure més »

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.

Nou!!: Dioclecià і Història de Roma · Veure més »

Història de San Marino

Castell de la Cesta o Fratta, a San Marino San Marino, el tercer estat més petit del món, també és la república més antiga.

Nou!!: Dioclecià і Història de San Marino · Veure més »

Història de Sofia

Imatge aèria de Sofia La història de Sofia es remunta a uns segles aC i arriba fins al dia d'avui, i això la converteix en una de les ciutats més antigues d'Europa que encara subsisteix.

Nou!!: Dioclecià і Història de Sofia · Veure més »

Història de Tarragona

La història de Tarragona s'estén durant més de dos mil·lennis, des de l'establiment dels exèrcits romans el 218 aC, durant la confrontació entre romans i cartaginesos coneguda com Segona Guerra Púnica, fins a l'actualitat.

Nou!!: Dioclecià і Història de Tarragona · Veure més »

Història del Magrib

La història del Magrib compren diversos períodes sobre un territori que actualment comprenen els països del nord d'Àfrica exceptuant Egipte.

Nou!!: Dioclecià і Història del Magrib · Veure més »

Història del Sudan

La història del Sudan recull tots els esdeveniments ocorreguts al Sudan des dels primers pobladors, malgrat que la regió no s'anomenava així en altres èpoques.

Nou!!: Dioclecià і Història del Sudan · Veure més »

Història del vi

El déu "Bacus" (segons els romans) o "Dionís" (segons els grecs). Pintat per Diego Velázquez La història del vi s'ha entrellaçat amb la història d'altres activitats humanes com l'agricultura, la gastronomia, les activitats lúdiques de les civilitzacions, així com de la humanitat mateixa.

Nou!!: Dioclecià і Història del vi · Veure més »

Història eclesiàstica (Eusebi)

La Història eclesiàstica o Història de l'Església (en grec Ἐκκλησιαστικὴ ἱστορία) és un llibre escrit per Eusebi de Cesarea que abasta des dels començaments de l'Església fins al 324 dC.

Nou!!: Dioclecià і Història eclesiàstica (Eusebi) · Veure més »

Iàmbol

Iàmbol (búlgar Ямбол) és una ciutat del sud-est de Bulgària.

Nou!!: Dioclecià і Iàmbol · Veure més »

Il·líria (província romana)

La província romana d'Il·líria va ser una província romana de la costa oriental de la mar Adriàtica.

Nou!!: Dioclecià і Il·líria (província romana) · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Dioclecià і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Nou!!: Dioclecià і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Dioclecià і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Dioclecià і Imperi Sassànida · Veure més »

Impost inflació

El concepte impost inflació enuncia que la inflació és un impost des del govern cap als ciutadans, ja que augmentaria la liquiditat del primer en detriment dels estalvis del segon La inflació monetària redistribueix valor econòmic dels tenidors d'actius monetaris als primers a rebre els nous actius recentment creats, de la mateixa manera que la devaluació d'una moneda metàl·lica (barrejant el metall amb altres més barats) permet a l'emissor de la moneda apropiar-se de part del valor.

Nou!!: Dioclecià і Impost inflació · Veure més »

Indicció

La indicció és un cicle de quinze anys utilitzat a l'època medieval per datar documents.

Nou!!: Dioclecià і Indicció · Veure més »

Irene de Roma

Irene de Roma (Roma, s. III - 288 o 304) fou un dama romana, cristiana que ajudà Sant Sebastià de Roma juntament amb Lucina.

Nou!!: Dioclecià і Irene de Roma · Veure més »

Iruña-Veleia

Iruña-Veleia és el nom d'un jaciment arqueològic situat al municipi d'Iruña Oka a uns 10 km a l'oest de la ciutat de Vitòria a Àlaba, País Basc, on s'excava el solar de l'antiga ciutat romana de Veleia.

Nou!!: Dioclecià і Iruña-Veleia · Veure més »

Isaac de Tiphre

Oasi de Faium, amb un dels monestirs antonians Isaac de Tiphre fou un eremita egipci, deixeble de Sant Antoni Abat, pare del monasticisme.

Nou!!: Dioclecià і Isaac de Tiphre · Veure més »

Isàuria

Isàuria (en grec antic Ισαυρία) era una regió de l'Àsia Menor, que limitava a l'est amb Licaònia, al nord amb Frígia, a l'oest amb Psídia i al sud amb Cilícia i Pamfília.

Nou!!: Dioclecià і Isàuria · Veure més »

Isca Augusta

Restes de l'amfiteatre d'Isca Isca Augusta (o Isca Silurum) era una fortalesa romana en l'actual Gal·les meridional; la ciutat era a l'indret ara ocupat per Caerleon, no lluny de Newport.

Nou!!: Dioclecià і Isca Augusta · Veure més »

Iscle (sant cordovès)

Iscle o Aciscle (? - Còrdova, 17 de novembre de 303), junt a la seva germana Santa Victòria, foren dos cristians cordovesos que per les seves creences els apressaren i martiritzaren, en temps de l'emperador Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Iscle (sant cordovès) · Veure més »

Itinerari d'Antoní

vies romanes d'Hispània que recull l''''Itinerari d'Antoní''' LItinerari d'Antoní o Itinerari d'Antoní August Caracal·la, (en llatí Itinerarium Antonini) és un dels més famosos «itineraris» romans i, malgrat el seu nom, no sembla que tingui relació amb l'emperador Antoní Pius, sinó més aviat amb Marc Aureli Antoní, conegut com a Caracal·la, que va governar del 211 al 217, i en temps del qual es va començar a crear l'itinerari en qüestió, que patí nombroses modificacions al llarg dels segles i (per la qual cosa també és conegut com els Itineraris d'Antoní).

Nou!!: Dioclecià і Itinerari d'Antoní · Veure més »

Ivan III de Moscou

Ivan Vassílievitx (Moscou, 22 de gener de 1440 – Moscou, 27 d'octubre de 1505), anomenat el Gran.

Nou!!: Dioclecià і Ivan III de Moscou · Veure més »

Jacob Burckhardt

fou un historiador suís d'art i cultura.

Nou!!: Dioclecià і Jacob Burckhardt · Veure més »

Jacob de Nisibis

Tomba de Jacob de Nisibis situada a Nisibis. Jacob de Nisibis (Jacobus) (Nisibis vers 270-341) conegut també com a Jacob Magne (Magnus) o el Gran fou un religiós sirià.

Nou!!: Dioclecià і Jacob de Nisibis · Veure més »

Joan d'Egipte

Joan d'Egipte fou un màrtir cristià que va patir martiri a Palestina en l'anomenada persecució de Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Joan d'Egipte · Veure més »

Jordi de Capadòcia

Jordi de Capadòcia o Jordi de Laodicea (Capadòcia?, ? - 24 de desembre de 361) va ser un heretge arrià, perseguidor i patriarca usurpador de la seu d'Atanasi d'Alexandria.

Nou!!: Dioclecià і Jordi de Capadòcia · Veure més »

Jordi Sincel·le

Jordi Sincel·leLa GEC, el GDLC i la Fundació Bernat Metge empren la forma «Sincel·le».

Nou!!: Dioclecià і Jordi Sincel·le · Veure més »

Jorge de Montemayor

Jorge de Montemayor o George de Montemayor, en portuguès original, Jorge de Montemor (Montemor-o-Velho, Portugal, ca. 1520 – Piemont?, Itàlia, ca. 1561) va ser un escriptor portuguès en llengua castellana.

Nou!!: Dioclecià і Jorge de Montemayor · Veure més »

Josep Tramulles

Josep Tramulles o Tremulles (Vilafranca del Penedès, 1603 – ?) fou membre d'una de les famílies més importants d'escultors de la seva època, juntament amb el seu germà Llàtzer Tramulles i el seu pare Antoni Tramulles, entre d'altres.

Nou!!: Dioclecià і Josep Tramulles · Veure més »

Jovians i herculans

Escut de la legió palatina ''Ioviani seniores'', d'acord amb el ''Notitia Dignitatum''. Els jovians (en llatí: ioviani) i herculans (en llatí: herculiani) van ser els palatins superiors, Guàrdia Imperial, unitats dels emperadors de finals de l'Imperi Romà dels anys 290 fins al segle setè.

Nou!!: Dioclecià і Jovians i herculans · Veure més »

Juli Asclepiòdot

Juli Asclepiòdot (en llatí Iulius Asclepiodotus) va ser un magistrat i militar romà del.

Nou!!: Dioclecià і Juli Asclepiòdot · Veure més »

Juliana de Nicomèdia

Juliana de Nicomèdia (Nicomèdia, Bitínia, ca. 285 - ca. 305) va ser una dona cristiana, morta màrtir sota l'emperador Maximià.

Nou!!: Dioclecià і Juliana de Nicomèdia · Veure més »

Julià i Basilissa

Julià i Basilissa (morts ca. 304) van ser una parella d'esposos, morts com a màrtirs a Antioquia o, més probablement, en Antinoe (Egipte), durant el regnat de Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Julià i Basilissa · Veure més »

Lactanci

Luci Cecili (o Celi) Firmià Lactanci (Firmium c.245- Trèveris c.325) fou un escriptor llatí i apologeta cristià nascut al nord d'Àfrica, deixeble del mestre africà de retòrica Arnobi de Sicca.

Nou!!: Dioclecià і Lactanci · Veure més »

Lazis

Els lazis o lazes (llatí: laci, grec Λἁσοι) foren una tribu caucàsica unificada vers finals del o primera meitat del.

Nou!!: Dioclecià і Lazis · Veure més »

Legió I Armeníaca

La Legió I Armeníaca (Primera legió «armènia») va ser una legió romana pseudocomitatensis de finals de l'Imperi Romà, creada probablement a finals del.

Nou!!: Dioclecià і Legió I Armeníaca · Veure més »

Legió I Illyricorum

La Legió I Illyricorum va ser una legió romana fundada amb tota probabilitat per l'emperador Aurelià (270-275), i segurament va utilitzar per crear-la soldats procedents de les legions del riu Danubi.

Nou!!: Dioclecià і Legió I Illyricorum · Veure més »

Legió I Iovia

La Legió I Iovia (Primera legió «jupiterina» és a dir, dedicada a Júpiter) va ser una legió romana, creada per l'emperador Dioclecià (284-305), possiblement juntament amb la Legió II Herculia per protegir la província d'Escítia Menor, acabada de crear.

Nou!!: Dioclecià і Legió I Iovia · Veure més »

Legió I Isaura Sagittaria

La Legió I Isaura Sagittaria va ser una legió romana pseudocomitatensis, que va ser objecte de lleva en l'època de Dioclecià i possiblement ja constituïda amb Marc Aureli Probe.

Nou!!: Dioclecià і Legió I Isaura Sagittaria · Veure més »

Legió I Martia

La Legió I Martia va ser una legió romana que només es menciona en una inscripció, avui perduda, de la que se'n conserva un dibuix.

Nou!!: Dioclecià і Legió I Martia · Veure més »

Legió I Maximiana

La Legió I Maximiana (Primera legió «de Maximià») va ser una legió romana comitatenses, creada probablement l'any 296 o 297 per l'emperador Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Legió I Maximiana · Veure més »

Legió I Noricorum

La Legió I Noricorum ('primera legió dels nòrics') va ser una legió romana que va crear l'emperador Dioclecià per defensar les fronteres (limes) al riu Danubi, a la província de Nòrica, juntament amb una altra legió, molt més antiga, la II Italica.

Nou!!: Dioclecià і Legió I Noricorum · Veure més »

Legió I Pontica

La Legió I Pontica va ser una legió romana que va organitzar l'emperador Dioclecià per defensar el Pont Polemoníac, una província romana creada de nou al sud de la mar Negra.

Nou!!: Dioclecià і Legió I Pontica · Veure més »

Legió II

La denominació Legió II (legio II) es donà, durant la República i l'Imperi, a les següents legions romanes.

Nou!!: Dioclecià і Legió II · Veure més »

Legió II Flavia Constantia

La Legió II Flavia Constantia (la legió II Flàvia «digna de confiança») va ser una legió romana comitatenses, creada probablement l'any 296 o 297 per l'emperador Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Legió II Flavia Constantia · Veure més »

Legió II Herculia

La Legió II Herculia (Segona legió «hercúlia» és a dir, dedicada a Hèrcules) va ser una legió romana, creada per l'emperador Dioclecià (284-305), possiblement juntament amb la I Iovia per guardar la recentment creada província d'Escítia Menor.

Nou!!: Dioclecià і Legió II Herculia · Veure més »

Legió II Isaura

La Legió II Isaura va ser una legió romana pseudocomitatensis creada no gaire abans del regnat de Dioclecià, probablement per l'emperador Marc Aureli Probe (276-282) juntament amb la seva bessona la III Isaura per defensar, com suggereix el seu nom, la regió d'Isàuria, a les muntanyes del Taure.

Nou!!: Dioclecià і Legió II Isaura · Veure més »

Legió III Diocletiana

La Legió III Diocletiana va ser una legió romana comitatensis creada per Dioclecià, de qui va rebre el seu nom.

Nou!!: Dioclecià і Legió III Diocletiana · Veure més »

Legió III Isaura

La Legió III Isaura va ser una legió romana pseudocomitatensis creada no gaire abans del regnat de Dioclecià, probablement per l'emperador Marc Aureli Probe (276-282) juntament amb la seva bessona la II Isaura per defensar, com suggereix el seu nom, la regió d'Isàuria, a les muntanyes del Taure.

Nou!!: Dioclecià і Legió III Isaura · Veure més »

Legió III Parthica

La legió III Parthica va ser una legió romana creada per Septimi Sever l'any 197, per a la seva campanya contra l'Imperi Part.

Nou!!: Dioclecià і Legió III Parthica · Veure més »

Legió IV Italica

La legió IV Italica ('quarta legió itàlica') va ser una legió romana que es coneix perquè la menciona la Notitia Dignitatum, un document de l'Imperi Romà procedent de la Cancelleria Reial que dona detalls de l'administració de l'Imperi, dels oficials i de les unitats de l'exèrcit, tant de la cort com de tot l'imperi datat cap a l'any 400.

Nou!!: Dioclecià і Legió IV Italica · Veure més »

Legió IV Martia

La legió IV Martia va ser una legió romana que tenia per missió defensar la província d'Aràbia, on també hi estava estacionada la Legió III Cyrenaica.

Nou!!: Dioclecià і Legió IV Martia · Veure més »

Legió IV Parthica

La legió IV Parthica va ser una legió romana creada per l'emperador Dioclecià (284-305) per defensar la frontera oriental de l'Imperi.

Nou!!: Dioclecià і Legió IV Parthica · Veure més »

Legió V Iovia

La Legió V Iovia va ser una legió romana creada per Dioclecià (284-305) a finals del que encara estava operativa a inicis del.

Nou!!: Dioclecià і Legió V Iovia · Veure més »

Legió V Parthica

La legió V Parthica va ser una legió romana que va crear l'emperador Dioclecià (284-305) a finals del, quan va organitzar les defenses de les fronteres de l'est.

Nou!!: Dioclecià і Legió V Parthica · Veure més »

Legió VI Herculia

La Legió VI Herculia va ser una legió romana creada per Dioclecià (284-305) a finals del que encara estava operativa a inicis del.

Nou!!: Dioclecià і Legió VI Herculia · Veure més »

Legió VI Parthica

La Legió VI Parthica va ser una legió romana que va crear l'emperador Dioclecià (284-305) a finals del quan va organitzar les fronteres a l'est de l'Imperi.

Nou!!: Dioclecià і Legió VI Parthica · Veure més »

Legió X Fretensis

L'imperi Romà l'any 125. Es pot veure la Legió X Fretensis a Jerusalem La Legió X Fretensis va ser una legió romana creada per Octavi l'any 40 o 41 per lluitar a la guerra de Sicília contra Sext Pompeu Pius, que s'havia fet fort a l'illa de Sicília i impedia el subministrament a la ciutat de Roma.

Nou!!: Dioclecià і Legió X Fretensis · Veure més »

Legió XII Fulminata

La Legio XII Fulminata (dotzena legió «llamp»), també coneguda com a Paterna, Victrix, Antiqua, Certamen Constans i Galliena, va ser una legió romana, formada per Juli Cèsar l'any 58 aC, que el va acompanyar durant la Guerra de les Gàl·lies fins al 49 aC La unitat estava encara guardant la cruïlla del riu Eufrates prop de Melitene al començament del.

Nou!!: Dioclecià і Legió XII Fulminata · Veure més »

Legió XV Apollinaris

Legió XV Apollinaris La Legió XV Apollinaris (quinzena legió «dedicada a Apol·lo») va ser una legió romana que podria haver estat fundada per Juli Cèsar l'any 53 aC, i la va posar a les ordres de Tit Labiè.

Nou!!: Dioclecià і Legió XV Apollinaris · Veure més »

Legió XX Valèria Victrix

La Legió XX va construir ''Deva Victrix'' (avui Chester) La Legió vigèsima Valèria Victrix fou una legió romana, probablement reclutada per August després del 31 aC.

Nou!!: Dioclecià і Legió XX Valèria Victrix · Veure més »

Lelià

Ulpi Corneli Lelià (Ulpius Cornelius Laelianus) va ser un usurpador del tron imperial gal.

Nou!!: Dioclecià і Lelià · Veure més »

Lesbiana

Lesbianisme és el terme emprat per fer referència a l'homosexualitat femenina, és a dir, les dones que experimenten amor romàntic o atracció sexual per altres dones.

Nou!!: Dioclecià і Lesbiana · Veure més »

Licaònia

Licaònia (en llatí Lycaonia, en grec antic Λυκαονία) va ser una regió d'Àsia Menor, al sud-est de Frígia i a la part occidental de Capadòcia.

Nou!!: Dioclecià і Licaònia · Veure més »

Licini I

Licini (en llatí) fou emperador romà del 308 al 324.

Nou!!: Dioclecià і Licini I · Veure més »

Limes arabicus

El Limes Arabicus era una frontera de l'Imperi Romà, principalment a la província d'Aràbia Pètria.

Nou!!: Dioclecià і Limes arabicus · Veure més »

Limitanei

Els limitanei eren unes unitats militars de l'exèrcit romà que es van formar durant el Baix Imperi.

Nou!!: Dioclecià і Limitanei · Veure més »

Lixus

Ruïnes de Lixus Lixus és un antic assentament costaner situat a uns 3 km al nord de la ciutat de Larraix, al nord-oest del Marroc, a la riba dreta de l'estuari del riu Lucus o Loukkos.

Nou!!: Dioclecià і Lixus · Veure més »

Llúcia de Siracusa

Llúcia de Siracusa (283?-304?), coneguda com a Santa Llúcia, va ser una jove màrtir cristiana que és venerada com a santa per les Esglésies catòlica i ortodoxa.

Nou!!: Dioclecià і Llúcia de Siracusa · Veure més »

Llegenda de Santa Eulàlia

Barcelona. Ajuntament. Casa de la Ciutat. Galeria gòtica. Vitrall de Rigalt. Al centre, santa Eulàlia, co-patrona de la ciutat. Als costats, les patrones del barri de la Ribera, santa Madrona, a l'esquerra, i Santa Maria de Cervelló, a la dreta. La llegenda de Santa Eulàlia està formada per un conjunt de relats que amb algunes variants expliquen la vida d'una noia cristiana nascuda al segle III a Sarrià o Barcelona, que fou solidària amb els pobres, i que amb tretze anys fou engarjolada i durament castigada per haver demanat al cònsol Dacià que l'emperador Dioclecià deixés de perseguir els cristians.

Nou!!: Dioclecià і Llegenda de Santa Eulàlia · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Dioclecià і Lleida · Veure més »

Llengües de l'Imperi Romà

Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Ara parles molt ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbial.Richard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp. 96-97. El llatí i el grec antic eren les principals llengües de l'Imperi Romà, però també hi coexistien altres llengües que eren importants a escala regional.

Nou!!: Dioclecià і Llengües de l'Imperi Romà · Veure més »

Llista d'emperadors romans

Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.

Nou!!: Dioclecià і Llista d'emperadors romans · Veure més »

Llista d'emperadors romans d'Orient

Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Dioclecià і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »

Llista d'unitats de l'exèrcit romà

Això és una llista dels tipus d'unitats i rangs de l'exèrcit Romà des de la República Romana fins a l'Imperi Romà tardà.

Nou!!: Dioclecià і Llista d'unitats de l'exèrcit romà · Veure més »

Llista de personatges històrics d'òpera

A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.

Nou!!: Dioclecià і Llista de personatges històrics d'òpera · Veure més »

Llista de quadres de Hans Memling

Els quadres de Hans Memling (1440-1494) segueixen les petjades dels creadors del moviment dels primitius flamencs: Jan van Eyck, el Mestre de Flémalle i Rogier van der Weyden, el seu mestre.

Nou!!: Dioclecià і Llista de quadres de Hans Memling · Veure més »

Llucià de Beauvais

Llucià de Beauvais (Roma - † ca. 290, Montmille) és un sant venerat per l'Església Catòlica que visqué al.

Nou!!: Dioclecià і Llucià de Beauvais · Veure més »

Lod

Lod o Lydda és una ciutat d'Israel que es troba en la costa, a 16 km al sud de Tel Aviv.

Nou!!: Dioclecià і Lod · Veure més »

Logoteta

Logoteta, en grec medieval λογοθέτης, plural λογοθέται, va ser un títol administratiu de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Dioclecià і Logoteta · Veure més »

Luci Cecili (historiador)

Luci Cecili (en llatí Lucius Caecilius) va ser un historiador romà que probablement va viure al.

Nou!!: Dioclecià і Luci Cecili (historiador) · Veure més »

Luci de Britània

Luci de Britània —Lucius— (Gal·les, s. II) fou un suposat rei britó que va escriure una carta al Papa Eleuteri on li demanava assistència per a la conversió del seu poble al cristianisme.

Nou!!: Dioclecià і Luci de Britània · Veure més »

Luci Ragoni Quintià

Luci Ragoni Quintià (en llatí Lucius Ragonius Quintinaus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Dioclecià і Luci Ragoni Quintià · Veure més »

Lucrècia de Mèrida

Lucrècia o Leocrícia de Mèrida (Mèrida, Hispània, últim quart del segle II - ca. 304) fou una jove cristiana, morta màrtir durant les persecucions romanes.

Nou!!: Dioclecià і Lucrècia de Mèrida · Veure més »

Madrona de Tessalònica

Madrona (Salònica, Grècia, final del - ca. 300) va ser, segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, essent martiritzada i venerada com a màrtir per diferents confessions cristianes.

Nou!!: Dioclecià і Madrona de Tessalònica · Veure més »

Magnenci

referències religioses. Flavi Màxim Magnenci o Flavi Popili Magnenci (Flavius Maximus Magnentius o Flavius Popilius Magnentius) fou emperador romà del 350 al 353.

Nou!!: Dioclecià і Magnenci · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Dioclecià і Mallorca · Veure més »

Marí el Diaca

Marí (Loparo, illa de Rab, Croàcia, ca. 240 - San Marino, 366) fou un diaca dàlmata, tradicional fundador de la República de San Marino l'any 301.

Nou!!: Dioclecià і Marí el Diaca · Veure més »

Marc Minuci

* Marc Minuci (tribú de la plebs).

Nou!!: Dioclecià і Marc Minuci · Veure més »

Marc Minuci Fèlix

Marc Minuci Fèlix (en llatí Marcus Minucius Felix) era un jurista romà i un dels primers apologistes del cristianisme.

Nou!!: Dioclecià і Marc Minuci Fèlix · Veure més »

Marcel I

Marcel I (Roma, ? - Roma, 16 de juny de 309) va ser el trentè bisbe de Roma, entre el maig/juny de 308 i la data de la seva mort.

Nou!!: Dioclecià і Marcel I · Veure més »

Marcel·lí i Pere de Roma

Marcel·lí i Pere de Roma (Roma, s. III - 304) van ser un prevere i un exorcista de la diòcesi de Roma, morts com a màrtirs durant la persecució de Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Marcel·lí i Pere de Roma · Veure més »

Marcomans

Els marcomans o marcòmans (Marcomanni, Μαρκομάννοι, Μαρκομμάνοι, o Μαρκομανοί) foren un poble germànic emparentat amb els sueus, que habitaven la regió del Main, traslladant-se després a Bohèmia al, després de la derrota del rei sueu Ariovist a mans de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies, mentre en els seus antics territoris s'instal·laven els hermundurs expulsats pels sueus de la regió de l'Elba.

Nou!!: Dioclecià і Marcomans · Veure més »

Margarida d'Antioquia

Margarida o Marina (Antiòquia de Pisídia, 275 - 20 de juliol de 290) és venerada com a santa per les confessions cristianes que accepten l'existència de sants.

Nou!!: Dioclecià і Margarida d'Antioquia · Veure més »

Margum

Margum o Margus (en Μάργον, Μάργος), també esmentada com a Murgum, va ser una ciutat de Mèsia situada a la confluència del riu Margus i el Danubi.

Nou!!: Dioclecià і Margum · Veure més »

Marina romana

Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.

Nou!!: Dioclecià і Marina romana · Veure més »

Marta d'Astorga

Marta d'Astorga és, segons la tradició, una dona nascuda a Asturica Augusta (actual Astorga) al segle III, i morta durant les persecucions dels cristians en aquella ciutat.

Nou!!: Dioclecià і Marta d'Astorga · Veure més »

Maures

Mapa del nord d'Àfrica amb la Mauretània a l'esquerra Els maures (del llatí Mauri, i d'aquest terme deriva moros) és el terme amb què els romans designaren als pobles amazics de la Mauretània.

Nou!!: Dioclecià і Maures · Veure més »

Mauretània

Mauretània (Mauretania, literalment ‘Terra dels maures’) fou una regió històrica del nord d'Àfrica que s'estenia de l'oceà Atlàntic fins a Numídia al llarg de tota la costa.

Nou!!: Dioclecià і Mauretània · Veure més »

Mauritània Sitifiense

La Mauritània Sitifiense va ser una província romana formada amb la part oriental de la província de Mauritània Cesariense, des de Saldae fins al riu Ampsaga.

Nou!!: Dioclecià і Mauritània Sitifiense · Veure més »

Maxenci

Marc Aureli Valeri Maxenci (en llatí: Marcus Aurelius Valerius Maxentius) fou emperador romà del 306 al 312.

Nou!!: Dioclecià і Maxenci · Veure més »

Maximí Daia

Galeri Valeri Maximí, més conegut com a Maximí Daia o Daza, fou emperador romà del 305 al 313.

Nou!!: Dioclecià і Maximí Daia · Veure més »

Maximià

Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.

Nou!!: Dioclecià і Maximià · Veure més »

Mazdak

Mazdak, Mazdaq, Masdak fou el nom assignat a un cap religiós revolucionari a la Pèrsia sassànida sota Kobad I (488-497 i 499-531).

Nou!!: Dioclecià і Mazdak · Veure més »

Mèsia Segona

Mèsia Segona (Moesia Secunda) fou el nom que va agafar la Mèsia Inferior vers el 294 amb la reorganització de Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Mèsia Segona · Veure més »

Medir de Barcelona

Medir de Barcelona és un sant màrtir, pagès, venerat a Barcelona i Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: Dioclecià і Medir de Barcelona · Veure més »

Menna d'Egipte

Amforeta del tipus de Sant Menas, de forma circular molt plana, amb boca exvasada i dues nanses. Argila groguenca, època paleocristiana. Conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú. Menna, també anomenat Mina, Mines o Menes (segons la llegenda nascut a Niceu, prop de Memfis 285 - Cotyaeum, Frígia, 309) era un anacoreta egipci, màrtir al començament del i venerat com a sant per diverses confessions del cristianisme.

Nou!!: Dioclecià і Menna d'Egipte · Veure més »

Mesopotàmia (província romana)

La província romana de Mesopotàmia va ser una província creada pels romans entre els rius Eufrates i Tigris, que va tenir dos extensions molt diferents en els dos períodes en què va existir.

Nou!!: Dioclecià і Mesopotàmia (província romana) · Veure més »

Metrodor d'Alexandria

Metrodor d'Alexandria (Metrodorus) fou un eclesiàstic egipci nascut possiblement a Alexandria.

Nou!!: Dioclecià і Metrodor d'Alexandria · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: Dioclecià і Milà · Veure més »

Mil·liari

Rèplica d'un mil·liari a la Via Claudia Augusta prop d'Unterdiessen (Alemanya). Un mil·liari o pedra mil·liar (procedent del llatí miliarium) és una columna cilíndrica, oval o paral·lelepípeda que es posava a la vora de les calçades romanes per assenyalar les distàncies cada mil passus (passes dobles romanes) és a dir, cada milla romana, la qual cosa equival a una distància d'uns 1.481 metres aproximadament.

Nou!!: Dioclecià і Mil·liari · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Dioclecià і Monarquia · Veure més »

Moneda romana

Un sesterci d'Adrià Hispània Citerior La moneda romana o moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure.

Nou!!: Dioclecià і Moneda romana · Veure més »

Mosaic romà

Mosaic dels dotze treballs d'Hèrcules procedent de Llíria, Camp de Túria Els mosaics romans s'elaboraven amb petites peces de ceràmica o altres materials de colors i formes diferents anomenades tessel·les, i per aquest motiu s'hi referien també com a opus tessellatum.

Nou!!: Dioclecià і Mosaic romà · Veure més »

Muci de Bizanci

Muci de Bizanci (Amfípolis, Macedònia, s. III - Bizanci, 304) fou un prevere, mort màrtir a Bizanci.

Nou!!: Dioclecià і Muci de Bizanci · Veure més »

Narsès de Pèrsia

Narsès de Pèrsia Narsès, o també Narseh o Narseus(en pahlavi 𐭭𐭥𐭮𐭧𐭩), va ser rei d'Armènia (de l'any 272 al 292 i rei sassànida de Pèrsia del 292 al 302. Era fill de Sapor I. Abans de ser rei va ser príncep a Sakastana (Sistan), Sind i altres llocs. Va succeir al seu besnebot Bahram III mercès al suport que tenia dels magnats i del cap religiós Karder. Com a rei de Pèrsia va succeir el 271 al seu germà Artavasdes VII, que el 272 va pujar al tron amb el nom d'Ormazd I).

Nou!!: Dioclecià і Narsès de Pèrsia · Veure més »

Nòric Mediterrani

Nòric Mediterrani (Noricum Mediterraneum) fou una província de l'Imperi Romà, creada vers el 294 en la reorganització de Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Nòric Mediterrani · Veure més »

Nòric Ripense

Províncies vers 400 dC Nòric Ripense (Noricum Ripense) fou una província de l'Imperi Romà, creada vers el 294 en la reorganització de Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Nòric Ripense · Veure més »

Nereu i Aquil·leu

Nereu i Aquil·leu (Roma, - cap als anys 296-304) van ser dos soldats romans convertits al cristianisme.

Nou!!: Dioclecià і Nereu i Aquil·leu · Veure més »

Nicòpolis del Danubi

Nicòpolis del Danubi (Nicopolis ad Istrum) fou una ciutat romana i romana d'Orient.

Nou!!: Dioclecià і Nicòpolis del Danubi · Veure més »

Nico Di Angelo

Nico Di Angelo és un personatge secundari en la saga de Percy Jackson.

Nou!!: Dioclecià і Nico Di Angelo · Veure més »

Nicomèdia

Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.

Nou!!: Dioclecià і Nicomèdia · Veure més »

Nola

Nola és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Campània, Ciutat metropolitana de Nàpols entre el Vesuvi i els Apenins a uns 20 km de Càpua.

Nou!!: Dioclecià і Nola · Veure més »

Numídia (província romana)

Província de Numídia La província romana de Numídia va ser una província establerta per l'annexió del Regne de Numídia l'any 46 aC, quan a la mort del rei Juba I Juli Cèsar el va posar sota un govern romà.

Nou!!: Dioclecià і Numídia (província romana) · Veure més »

Numerià

Marc Aureli Numerià (en llatí) fou el més jove dels dos fills de l'emperador Marc Aureli Car i el seu company en l'expedició contra els perses iniciada el 283.

Nou!!: Dioclecià і Numerià · Veure més »

Occident

Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.

Nou!!: Dioclecià і Occident · Veure més »

Orestes (metge)

Orestes (en grec antic Ορέστης) fou un metge grec cristià de Tiana a Capadòcia, anomenat també Arestes, que va patir martiri en l'anomenada persecució de Dioclecià l'any 303 o 304.

Nou!!: Dioclecià і Orestes (metge) · Veure més »

Organyà

Organyà és una vila i municipi de la comarca de l'Alt Urgell.

Nou!!: Dioclecià і Organyà · Veure més »

Osi de Còrdova

Hosi (Hosius) també Osi (Osius) o Hosi de Còrdova (Còrdova, 256 - 357) fou un bisbe hispà, Pare de l'Església i conseller de l'emperador Constantí I. És venerat com a sant per certes confessions cristianes.

Nou!!: Dioclecià і Osi de Còrdova · Veure més »

Paflagònia

XV Paflagònia (en llatí Paphlagonia, en grec antic Παφλαγονία) va ser una regió de l'Àsia Menor limitada a l'oest per Bitínia, a l'est pel Pont, al sud per Galàcia i al nord per la mar Negra o Euxí.

Nou!!: Dioclecià і Paflagònia · Veure més »

Palau de Dioclecià

El palau de Dioclecià (en croat: Dioklecijanova palača) és la residència imperial fortificada construïda per l'emperador Dioclecià sobre la costa dàlmata per retirar-s'hi després de la seva abdicació voluntària l'any 305.

Nou!!: Dioclecià і Palau de Dioclecià · Veure més »

Palestina Primera

Palestina Primera (Palestina Prima) fou una província romana creada al segle IV per la divisió de la província de Palestina.

Nou!!: Dioclecià і Palestina Primera · Veure més »

Palestina Segona

Palestina Segona (Palestina Secunda) fou una província romana creada el 358 per la divisió de la província de Palestina.

Nou!!: Dioclecià і Palestina Segona · Veure més »

Palmira

Palmira (el seu significat és ‘Palma’ o ‘Ciutat de les Palmeres’) fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Deir al-Zor.

Nou!!: Dioclecià і Palmira · Veure més »

Pannònia

Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.

Nou!!: Dioclecià і Pannònia · Veure més »

Panteó de Roma

El Pànteon, Pantèon o Panteó de Roma o d'Agripa (Pantheon o Panthēum; en italià Pàntheon) és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el grec πάνθειον, pantheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart).

Nou!!: Dioclecià і Panteó de Roma · Veure més »

Papa Gregori III

Gregori III (? - Roma, 28 de novembre de 741) va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 18 de març de 731 i la seva mort, el 741.

Nou!!: Dioclecià і Papa Gregori III · Veure més »

Papa Marcel·lí

Marcel·lí o Marcel·lià fou escollit papa el 30 de juny de 296 i morí el 25 d'octubre de 304.

Nou!!: Dioclecià і Papa Marcel·lí · Veure més »

Pater patriae

Pater patriae (llatí, plural Patres patriae) és un títol honorífic atorgat pel Senat romà, que significa «pare de la pàtria», i que fou portat per gairebé tots els emperadors romans, des d'August, després per diversos emperadors del Baix Imperi.

Nou!!: Dioclecià і Pater patriae · Veure més »

Patrici de Màlaga

Patrici (Màlaga?, - Gàl·lia, 16 de març de 307) va ésser un eclesiàstic hispanoromà, primer bisbe de Màlaga.

Nou!!: Dioclecià і Patrici de Màlaga · Veure més »

Paulí de Tir

Paulí de Tir va ser bisbe de Tir.

Nou!!: Dioclecià і Paulí de Tir · Veure més »

Pàmfil de Beritos

Pàmfil de Beritos (Beirut, segona meitat del - Cesarea Marítima, 309) fou un prevere a Cesarea de Palestina, mort sota martiri.

Nou!!: Dioclecià і Pàmfil de Beritos · Veure més »

Pàpol de Tolosa

Pàpol o Pàbol (Tolosa?, - Sant Pàpol, Aude, ca. 300) fou un prevere gal·loromà que va ajudar Sadurní de Tolosa en la seva predicació al Llenguadoc.

Nou!!: Dioclecià і Pàpol de Tolosa · Veure més »

Pelàgia d'Antioquia

Pelàgia d'Antioquia (Antioquia, ca. 288 - 304) fou una jove cristiana, morta màrtir.

Nou!!: Dioclecià і Pelàgia d'Antioquia · Veure més »

Pelegrí d'Auxerre

Pelegrí d'Auxerre o Peregrinus en llatí (261 - † ca. 304) és venerat com el primer bisbe d'Auxerre i el constructor de la primera catedral de la ciutat.

Nou!!: Dioclecià і Pelegrí d'Auxerre · Veure més »

Període romà a Catalunya

El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.

Nou!!: Dioclecià і Període romà a Catalunya · Veure més »

Període romà a Occitània

El territori actualment conegut com a Occitània fou dominat pels romans, totalment o parcialment, des del 210 aC fins al 475.

Nou!!: Dioclecià і Període romà a Occitània · Veure més »

Període romà al País Valencià

El període romà al País Valencià és el període següent al període iber i al període cartaginès.

Nou!!: Dioclecià і Període romà al País Valencià · Veure més »

Pere I d'Alexandria

Pere I d'Alexandria (Alexandria, - 25 de novembre de 311) fou bisbe d'Alexandria, successor de Teonàs en algun moment entre la Pasqua i el novembre del 300.

Nou!!: Dioclecià і Pere I d'Alexandria · Veure més »

Persecució de Dioclecià

''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes. La persecució de Dioclecià, també coneguda com a «Gran Persecució», fou la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà.

Nou!!: Dioclecià і Persecució de Dioclecià · Veure més »

Persecució dels cristians

''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.

Nou!!: Dioclecià і Persecució dels cristians · Veure més »

Petra d'Aràbia

Petra (del grec, ‘pedra’) fou una ciutat d'Aràbia en la moderna Jordània.

Nou!!: Dioclecià і Petra d'Aràbia · Veure més »

Picentins

sículs Picentins (en llatí: picentini, en grec Πίκεντες, pikentes) foren un poble de la Itàlia central entre la Campània i la Lucània, que pel seu nom semblaven connectats estretament als habitants del Picenum.

Nou!!: Dioclecià і Picentins · Veure més »

Pisídia

Pisídia o Psídia (en llatí Psidia o Pisidia, en grec antic Πισιδία) va ser una regió de l'Àsia Menor situada cap al sud-sud-oest.

Nou!!: Dioclecià і Pisídia · Veure més »

Pla de l'Arc (jaciment)

El Pla de l'Arc és el nom que rep el conjunt arqueològic de l'antiga ciutat romana d'Edeta, localitzat en la part nord-est de l'espai urbà de Llíria.

Nou!!: Dioclecià і Pla de l'Arc (jaciment) · Veure més »

Pla hipodàmic

Plànol amb traçat ortogonal del centre de la ciutat de Le Havre, reconstruït després de la Segona Guerra Mundial Plànol amb traçat ortogonal de la ciutat de Windermere, Florida. Un pla, traçat o planejament hipodàmic, també denominat 'pla ortogonal', 'equirrectangular', 'en quadrícula' o 'en escac', és el pla urbanístic que organitza el disseny dels carrers en angle recte, creant illes de cases rectangulars.

Nou!!: Dioclecià і Pla hipodàmic · Veure més »

Plàcid de Subiaco

Sant Plàcid (Itàlia, s. VI), va ser un dels primers i principals deixebles de sant Benet de Núrsia junt amb sant Maure.

Nou!!: Dioclecià і Plàcid de Subiaco · Veure més »

Plumari

Plumari (plural llatí plumarii) era una persona que a l'antiga Roma s'ocupava d'una feina concreta que no es coneix amb exactitud, però que pel nom sembla que estaria relacionada amb les plomes (plumae).

Nou!!: Dioclecià і Plumari · Veure més »

Pobles antics d'Itàlia

Els pobles antics d'Itàlia, anomenats genèricament itàlics, són els diferents pobles, tribus i ètnies que habitaren en la prehistòria la península '''Itàlica'''.

Nou!!: Dioclecià і Pobles antics d'Itàlia · Veure més »

Podgorica

Podgorica (en serbi Подгорица, pronunciat), antigament anomenada Titograd i Ribnica, és una ciutat de Montenegro.

Nou!!: Dioclecià і Podgorica · Veure més »

Pomòrie

Vista aèria de Pomòrie Pomòrie (Поморие), a l'antiguitat i fins a 1934 coneguda com a Anquíalos (Anchialus; en Анхиало, Anhialo; Ahyolu; en protobúlgar, Tuthom) és una població i complex turístic costaner del sud-est de Bulgària, situat en una estreta península rocosa a la badia de Burgàs, a la part sud de la costa búlgara de la mar Negra.

Nou!!: Dioclecià і Pomòrie · Veure més »

Pont Polemoníac

Pont Polemoníac (en llatí Pontus Polemoniacus) era la part central de la regió del Pont, entre el riu Iris i la ciutat de Farnàcia.

Nou!!: Dioclecià і Pont Polemoníac · Veure més »

Porfiri

Porfiri (Porphyrius; 232/233, Tir - c. 304, Roma) fou un filòsof neoplatònic, deixeble de Plotí i de Longí.

Nou!!: Dioclecià і Porfiri · Veure més »

Praevaliana

Els Balcans al segle IV Praevaliana o Praevalitana va ser una província romana creada per Dioclecià a finals del, que abraçava la part oriental d'Il·líria (nord d'Albània i part de Sèrbia).

Nou!!: Dioclecià і Praevaliana · Veure més »

Presa d'aigua

Glaris, Suïssa Una presa d'aigua és una construcció que se situa sobre el llit d'un riu perpendicularment a aquest i al sòl, amb la finalitat de retenir l'aigua i crear un embassament o presa.

Nou!!: Dioclecià і Presa d'aigua · Veure més »

Pretorià

Pretorià (en llatí Praetorianus) va ser un rang romà donat inicialment als que havien exèrcit el càrrec de pretor que després va passar a ser només un títol.

Nou!!: Dioclecià і Pretorià · Veure més »

Primers centres de la cristiandat

El cristianisme primitiu (generalment es considera el període des del seu origen fins al 325) s'estengué des de la Mediterrània Oriental per tot l'Imperi Romà i més enllà, arribant tant a l'est com a l'Índia.

Nou!!: Dioclecià і Primers centres de la cristiandat · Veure més »

Princeps

El Princeps ("primer ciutadà") va ser un títol de la primera etapa de l'Imperi Romà (Principat), que va rebre del Senat l'emperador Octavi August, l'any 28, en reconeixement del seu poder i prestigi polític.

Nou!!: Dioclecià і Princeps · Veure més »

Principat (Roma)

El Principat és el nom que rep el sistema polític vigent durant el primer període de l'Imperi Romà, estenent-se des del regne de Cèsar August (27 aC) fins a la mort d'Alexandre Sever l'any 235, quan es va iniciar el període conegut amb el nom d'Anarquia militar.

Nou!!: Dioclecià і Principat (Roma) · Veure més »

Prisca (emperadriu)

Prisca (en llatí Prisca), va ser una dama romana, esposa de l'emperador Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Prisca (emperadriu) · Veure més »

Procopi el Gran

Procopi el Gran o d'Escitòpolis (Jerusalem, s. III - Cesarea Marítima, Palestina, 303) fou un religiós cristià palestí, mort màrtir.

Nou!!: Dioclecià і Procopi el Gran · Veure més »

Província de Iàmbol

La província de Iàmbol (en búlgar: Област Ямбол) és una província del sud-est de Bulgària.

Nou!!: Dioclecià і Província de Iàmbol · Veure més »

Puteoli

Puteoli (en grec antic Ποτίολοι) era una ciutat de la costa de Campània a la part nord del Sinus Cumanus (l'actual Golf de Nàpols) i a l'est de la badia anomenada Sinus Baianus.

Nou!!: Dioclecià і Puteoli · Veure més »

Qasr al-Àzraq

Qasr al-Àzraq o castell d'al-Àzraq (o) és una fortalesa situada a uns 100 km a l'est d'Amman, als afores de la ciutat d'al-Àzraq.

Nou!!: Dioclecià і Qasr al-Àzraq · Veure més »

Qerqenna

Les illes dels Quèrquens o illes Qerqenna, actualment més conegudes pel seu nom en francès, Kerkennah, Kerkenah o Kerkenna, són un arxipèlag de Tunísia, a la costa sud-est, que forma part de la governació de Sfax.

Nou!!: Dioclecià і Qerqenna · Veure més »

Quatre Sants Coronats

La designació de Quatre Sants Coronats o Quatre Màrtirs Coronats (en llatí Sancti Quatuor Coronati) es pot referir, de fet, a nou persones diferents, màrtirs, dividides en dos grups, venerats com a sants en les esglésies catòlica i ortodoxa.

Nou!!: Dioclecià і Quatre Sants Coronats · Veure més »

Quinquegentians

Els Quinquegentians o Quinquegentanei o Quinquiegentiani (Nacions Quinquegentians: Aureli Víctor 39,22; Quinquegentiani, Eutropi, Breviarium ab urbe condita, 9,22) eren una població amaziga del nord d'Àfrica (una federació, ens sembla entendre pel nom, quinque-gent, és a dir, "cinc tribus") que es van revoltar contra l'Imperi Romà a l'època de Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Quinquegentians · Veure més »

Quirze i Julita de Tars

Quirze (en grec Κηρύκος (Kērykos)), o Ciríac o Cir, i sa mare Julita o Julieta (en grec, Ἰουλίττα) van ésser dos cristians màrtirs l'any 304 a Tars.

Nou!!: Dioclecià і Quirze i Julita de Tars · Veure més »

R.

«R.» («r.», en minúscula) és una abreviatura historiogràfica de la paraules llatina regnavit ('regnava'), que es pot emprar per indicar la durada del regnat o mandat d'un governant amb poder dinàstic, en contraposició amb la durada total de la seva vida.

Nou!!: Dioclecià і R. · Veure més »

Rarimi de Càller

Rarimi de Càller (Càller, Sardenya, s. III) fou, segons una tradició, un arquebisbe de Càller, on morí màrtir.

Nou!!: Dioclecià і Rarimi de Càller · Veure més »

Rècia

Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.

Nou!!: Dioclecià і Rècia · Veure més »

Ròdope (província romana)

Ròdope (en Rhodope, en Ῥοδόπη) va ser una província romana formada l'any 294 quan Dioclecià va reorganitzar l'Imperi.

Nou!!: Dioclecià і Ròdope (província romana) · Veure més »

Reformes de Dioclecià

Les reformes de Dioclecià en l'establiment del Dominat (de Dominus.

Nou!!: Dioclecià і Reformes de Dioclecià · Veure més »

Regne del Pont

El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.

Nou!!: Dioclecià і Regne del Pont · Veure més »

Religió a l'antiga Roma

La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.

Nou!!: Dioclecià і Religió a l'antiga Roma · Veure més »

Reliquiari de Sant Rossore

El reliquiari de Sant Rossore és una obra de Donatello realitzada en bronze daurat, que data a la ratlla de 1424-1427 i conservat al Museu nacional de San Matteo a Pisa.

Nou!!: Dioclecià і Reliquiari de Sant Rossore · Veure més »

Retaule de Sant Vicenç

El Retaule de Sant Vicenç (o Vicent), realitzat per l'anomenat mestre d'Estopanyà, és un conjunt de taules pintades al tremp i daurades amb pa d'or.

Nou!!: Dioclecià і Retaule de Sant Vicenç · Veure més »

Retaule de Sant Vicenç de Sarrià

El Retaule de Sant Vicenç de Sarrià és una obra d'estil gòtic català realitzada al tremp d'ou per Jaume Huguet entre els anys 1455 i 1460, si bé no el va acabar per problemes de finançament i va ser finalitzat pel mestre de Castelsardo en la primera dècada del.

Nou!!: Dioclecià і Retaule de Sant Vicenç de Sarrià · Veure més »

Retaule dels sants Abdó i Senén

El Retaule dels sants Abdó i Senén és un retaule pictòric d'estil gòtic català realitzada al tremp d'ou per l'artista Jaume Huguet l'any 1460 per a l'església de Sant Pere de Terrassa.

Nou!!: Dioclecià і Retaule dels sants Abdó i Senén · Veure més »

Romanització d'Hispània

La romanització d'Hispània és el procés pel qual la Cultura de l'Antiga Roma es va implantar en la Península Ibèrica durant el període de domini romà sobre aquesta.

Nou!!: Dioclecià і Romanització d'Hispània · Veure més »

Rufí I

Rufí I (en Ρουφίνος Α') mort l'any 293, va ser bisbe de Bizanci del 284 al 293.

Nou!!: Dioclecià і Rufí I · Veure més »

Russe

Monument a la llibertat. Russe o Ruse (transliteració oficial); en búlgar: Русе, pronunciat, antic otomà Rusčuk, turc Rusçuk) és una ciutat de Bulgària, situada a la riba del Danubi i enfront de la ciutat romanesa de Giurgiu. La seva població aproximada és de 178.000 habitants, cosa que la converteix en la cinquena més poblada del país i en el seu principal port.

Nou!!: Dioclecià і Russe · Veure més »

Sabí d'Hermòpolis

Sabí d'Hermòpolis, també conegut com a Abibus o Phanas, fou un procurator, possible bisbe i màrtir cristià d'Hermòpolis Magna a Egipte.

Nou!!: Dioclecià і Sabí d'Hermòpolis · Veure més »

Sabí de Spoleto

Sabí de Spoleto (mort ca. 300) va ser un bisbe de l'església cristiana que va resistir les persecucions de Dioclecià i va ser martiritzat.

Nou!!: Dioclecià і Sabí de Spoleto · Veure més »

Saint Nicolas

La Cantata de Sant Nicolau, op.

Nou!!: Dioclecià і Saint Nicolas · Veure més »

Salona (Dalmàcia)

Salona (Σαλῶνα; també en plural, Salones: en Salonae) fou una ciutat romana de la costa de Dalmàcia on hi va néixer Dioclecià, que arribaria a ser emperador de Roma.

Nou!!: Dioclecià і Salona (Dalmàcia) · Veure més »

San Marino

La República de San Marino (Repubblica di San Marino o San Marino en italià) és la república més petita i antiga d'Europa i un dels estats més petits del món.

Nou!!: Dioclecià і San Marino · Veure més »

San Pancrazio

San Pancrazio és una basílica menor del turó de Janícul, a Roma.

Nou!!: Dioclecià і San Pancrazio · Veure més »

Sant Florià

Sant Florià de Lorch (Florianus) (mort ca. 304) és un sant cristià, màrtir, la festivitat del qual se celebra el 4 de maig.

Nou!!: Dioclecià і Sant Florià · Veure més »

Sant Jordi

va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.

Nou!!: Dioclecià і Sant Jordi · Veure més »

Sant Romà de Lloret de Mar

Sant Romà de Lloret és una església del municipi de Lloret de Mar (Selva) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Dioclecià і Sant Romà de Lloret de Mar · Veure més »

Sant Sebastià (1480-1490)

Sant Sebastià és una talla de fusta de pi d'escultor desconegut datada entre el 1480 i 1490.

Nou!!: Dioclecià і Sant Sebastià (1480-1490) · Veure més »

Sant Sebastià màrtir

Sebastià (Narbona o Milà, ? - Roma, 288/304) fou un màrtir cristià, tradicionalment considerat, des de l'hagiografia, un soldat de la guàrdia imperial de l'emperador Dioclecià, convertit al cristianisme i martiritzat durant la Gran Persecució.

Nou!!: Dioclecià і Sant Sebastià màrtir · Veure més »

Santa Calamanda

Santa Calamanda, verge i màrtir, és la santa patrona de Calaf.

Nou!!: Dioclecià і Santa Calamanda · Veure més »

Santa Maria in Via Lata

L'església Santa Maria in Via Lata és una basílica menor dedicada a la Mare de Déu situada a Roma al rione de Pigna, a la Via del Corso.

Nou!!: Dioclecià і Santa Maria in Via Lata · Veure més »

Santa Màxima

Santa Màxima i Sant Ansà foren dos ciutadans romans cristians romans martiritzats l'any 302 durant les persecució de Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Santa Màxima · Veure més »

Sants Cebrià i Justina

Els Sants Cebrià i Justina són venerats com a cristians d'Antioquia de Pisídia per l'Església Ortodoxa i per l'Església Catòlica.

Nou!!: Dioclecià і Sants Cebrià i Justina · Veure més »

Sapor II

Sapor II o Xapur II (de vegades anomenat 'el gran') va ser un governant de l'Imperi Sassànida a partir del 309 fins al 379.

Nou!!: Dioclecià і Sapor II · Veure més »

Sebastiane

Sebastiane és una pel·lícula britànica històrica del 1976 en llatí dirigida per Derek Jarman i Paul Humfress i escrita per Jarman, Humfress i James Whaley.

Nou!!: Dioclecià і Sebastiane · Veure més »

Senat Romà

El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Nou!!: Dioclecià і Senat Romà · Veure més »

Sequània

Sequània (en Sequania) va ser una província romana formada cap a l'any 297 aC amb la reforma de l'Imperi duta a terme per Dioclecià, quan va dividir la Germània Superior.

Nou!!: Dioclecià і Sequània · Veure més »

Serapeu d'Alexandria

Apis (Serapis) al Museu Gregorià Egiziano. El Serapeu (o Serapèum) d'Alexandria va ser un monumental santuari per al culte de Serapis, fundat l'any 300 aC per Ptolemeu I Sòter i ubicat a la ciutat d'Alexandria.

Nou!!: Dioclecià і Serapeu d'Alexandria · Veure més »

Sergi de Capadòcia

Sergi de Capadòcia (mort a Cesarea de Capadòcia, 304) va ser un monjo i màrtir durant la persecució de Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Sergi de Capadòcia · Veure més »

Setmana Santa a Llorca

La Setmana Santa de Llorca (Múrcia) és una de les més notables manifestacions populars de celebració de la Setmana Santa a Espanya, sent declarada com a festa d'Interès Turístic Internacional el 2007.

Nou!!: Dioclecià і Setmana Santa a Llorca · Veure més »

Sever II

Flavi Valeri Sever — — conegut com a Sever II, fou emperador romà (306-307, nomenat cèsar el 305. El seu ascens al tron, incitat per Galeri, va desencadenar el trencament de la tetrarquia ideada per Dioclecià. Maximià va lluitar contra ell i el va fer deposar.

Nou!!: Dioclecià і Sever II · Veure més »

Sexualitat a l'antiga Roma

Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.

Nou!!: Dioclecià і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »

Sivas

Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.

Nou!!: Dioclecià і Sivas · Veure més »

Sixt i Hou de Celrà

Sixt i Hou o Sist i Thou (Girona o Celrà, final del - 303) van ser, segons una tradició, dos cristians que van morir martiritzats a Girona.

Nou!!: Dioclecià і Sixt i Hou de Celrà · Veure més »

Sofia

La ciutat de Sofia, София AFI és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.

Nou!!: Dioclecià і Sofia · Veure més »

Sotèric

Sotèric, en llatí Sotericus, en grec antic Σωτήριχος, fou un poeta èpic grec conegut com a Sotèric de l'Oasi.

Nou!!: Dioclecià і Sotèric · Veure més »

Sotera de Palamós

Sotera (Roma, últim quart del - Palamós, 304) és una figura llegendària, introduïda pels falsos cronicons del, i creada a partir de la figura de Santa Sotera de Roma.

Nou!!: Dioclecià і Sotera de Palamós · Veure més »

Split

Split (coneguda també pel seu nom italià, Spalato) és la ciutat més gran de Dalmàcia a Croàcia, capital de la comarca de Split-Dalmàcia.

Nou!!: Dioclecià і Split · Veure més »

Sremska Mitrovica

Sremska Mitrovica (en ciríl·lic serbi: Сремска Митровица pronunciat) és una ciutat i municipi de la província de la Voivodina, a Sèrbia, concretament a la riba esquerra del riu Sava.

Nou!!: Dioclecià і Sremska Mitrovica · Veure més »

Susanna de Roma

Susanna de Roma (Roma, ca. 280 -295) fou una jove romana cristiana, morta com a màrtir.

Nou!!: Dioclecià і Susanna de Roma · Veure més »

Sussa

''Ribat'' de Sussa Sussa, coneguda també per la forma francesa del seu nom, Sousse, és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima i tercera ciutat del país.

Nou!!: Dioclecià і Sussa · Veure més »

Tagma (unitat militar)

El tagma (en grec medieval τάγμα, en plural τάγματα tagmata) era la unitat tàctica de l'exèrcit romà d'Orient, que seria equivalent a un batalló o un regiment moderns.

Nou!!: Dioclecià і Tagma (unitat militar) · Veure més »

Tauroboli

Recreació d'un tauroboli El Tauroboli era un ritual que implicava ser regat amb la sang d'un bou, i normalment era el ritual d'iniciació relacionat amb el culte de la deessa Cíbele, també anomenada Magna Mater.

Nou!!: Dioclecià і Tauroboli · Veure més »

Tàrraco

Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.

Nou!!: Dioclecià і Tàrraco · Veure més »

Títols de l'Imperi Romà d'Orient

Basili II amb vestidura de triomf, que exemplifica la Corona Imperial per àngels. Els títols de l'Imperi Romà d'Orient eren molts d'ells merament honorífics, perquè teòricament l'únic governant era l'emperador.

Nou!!: Dioclecià і Títols de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Tebaida

La Diòcesi d'Egipte, el 400 AD. La Tebaida (en grec antic Θηβαΐδα, 'Thēbaïda' o Θηβαΐς, 'Thēbaïs') va ser una província romana que comprenia la zona de l'Alt Egipte (sense l'Egipte Mitjà).

Nou!!: Dioclecià і Tebaida · Veure més »

Tema (circumscripció administrativa)

Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.

Nou!!: Dioclecià і Tema (circumscripció administrativa) · Veure més »

Temple de Dionísies

El temple de Dionísies (o Dionísias) fou un temple de la regió d'el Faium, al lloc de Qasr Qarun (Dionísies), conegut per temple de les pedres, edificat al i dedicat al déu Sobek.

Nou!!: Dioclecià і Temple de Dionísies · Veure més »

Temple de Luxor

Temple de Luxor. Vista del nord del temple (entrada) des del sud-oest. Al fons, la mesquita d'Abu el-Haggag incrustada al temple. El temple de Luxor (o Ipet-resyt en egipci antic) és un temple faraònic situat a la ciutat de Luxor, Egipte, antigament coneguda com a Tebes.

Nou!!: Dioclecià і Temple de Luxor · Veure més »

Temple de Venus Genetrix

El temple de Venus Genetrix és un temple romà inaugurat l'any 46 aC, que va dominar la part nord-occidental de la part inferior del Fòrum de Cèsar, un dels fòrums imperials de Roma.

Nou!!: Dioclecià і Temple de Venus Genetrix · Veure més »

Teonàs

Teonàs va ser el setzè patriarca d'Alexandria, des de l'any 282 al 300.

Nou!!: Dioclecià і Teonàs · Veure més »

Termes de Dioclecià

Les Termes de Dioclecià (en italià Terme di Diocleziano, en llatí Thermae Diocletiani) van ser els banys termals més grans i sumptuosos de l'antiga Roma.

Nou!!: Dioclecià і Termes de Dioclecià · Veure més »

Tetrarquia

esquerra La Tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant al (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.

Nou!!: Dioclecià і Tetrarquia · Veure més »

Theodora (Händel)

Theodora és un oratori de Georg Friedrich Händel (HWV 68) amb llibret de Thomas Morell, basat en l'obra de Robert Boyle The Matyrdom of Theodora and Didymus publicada el 1687.

Nou!!: Dioclecià і Theodora (Händel) · Veure més »

Tiridates III d'Armènia

Tiridates III (en armeni Տրդատ Գ) que va viure probablement entre l'any 250 i el 330.

Nou!!: Dioclecià і Tiridates III d'Armènia · Veure més »

Tiridates IV d'Armènia

Tiridates IV (en armeni Տրդատ Դ) Hèli o el Gran (Trdat el Gran.

Nou!!: Dioclecià і Tiridates IV d'Armènia · Veure més »

Totorses

Totorses (Tiberius Julius Thothorses) va ser rei del Bòsfor que va regnar segurament des de l'any 285 al 309.

Nou!!: Dioclecià і Totorses · Veure més »

Tractat de Brindisi

El Tractat de Brindisi fou un pacte negociat a la ciutat de Brundisium (l'actual Bríndisi) l'any 40 aC entre els tres membres del Segon Triumvirat: Gai Juli Cèsar Octavià (el futur Cèsar August), Marc Antoni i Marc Emili Lèpid.

Nou!!: Dioclecià і Tractat de Brindisi · Veure més »

Tropea

Tropea (Trapeia en llatí i Τράπεια en grec antic, en català medieval Turpia) és una ciutat italiana de 6.212 habitants (31/12/2019) situada a la província de Vibo Valentia, a Calàbria, un dels municipis més petits d'Itàlia en superfície terrestre.

Nou!!: Dioclecià і Tropea · Veure més »

Tropes auxiliars romanes

Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.

Nou!!: Dioclecià і Tropes auxiliars romanes · Veure més »

Um er-Rasas

El jaciment d'Umm ar-Rassàs o Umm ar-Rasas, també anomenat Kastrum Mefa'a, és un jaciment arqueològic jordà que conté ruïnes de les civilitzacions romana, romana d'Orient i protomusulmana.

Nou!!: Dioclecià і Um er-Rasas · Veure més »

Unitats de mesura romanes

Els romans pesaven, comptaven i mesuraven en lliures (pes.

Nou!!: Dioclecià і Unitats de mesura romanes · Veure més »

Valèria de Milà

Valèria de Ravenna o de Milà va ser, segons la tradició, la muller de sant Vidal de Ravenna i, com ell, màrtir cristiana i venerada com a santa.

Nou!!: Dioclecià і Valèria de Milà · Veure més »

Víctor de Braga

Víctor de Braga (Paços, prop de Braga, Portugal, últim quart del - Braga, ca. 308) fou un jove catecumen, màrtir sota el regnat de Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Víctor de Braga · Veure més »

Víctor de Marsella

Víctor de Marsella (Alt Egipte?, segona meitat del - Marsella, Provença, 21 de juliol de 303 o 304) va ésser un militar de l'exèrcit romà.

Nou!!: Dioclecià і Víctor de Marsella · Veure més »

Víctor de Xanten

Víctor de Xanten (Alt Egipte?, segona meitat del - Xanten, Alemanya, de 303 o 304) hauria sigut un militar de la Legió Tebana.

Nou!!: Dioclecià і Víctor de Xanten · Veure més »

Venècia i Ístria

Venècia i Ístria (llatí: Venetia et Histria) fou una divisió administrativa del nord-est de la Itàlia romana.

Nou!!: Dioclecià і Venècia i Ístria · Veure més »

Vexillatio

Un vexillatio era un destacament format ad hoc en l'exèrcit de l'Imperi Romà.

Nou!!: Dioclecià і Vexillatio · Veure més »

Vicarius

Originalment, a l'antiga Roma, el càrrec de Vicarius era un equivalent al de virrei.

Nou!!: Dioclecià і Vicarius · Veure més »

Vicenç d'Osca

Vicenç Màrtir (o Vicent a València), conegut també com a Sant Vicent de la Roda o com a Vicenç de Saragossa (Osca, – València, ca. 304) va ser un religiós hispanoromà, diaca del bisbe sant Valeri de Saragossa.

Nou!!: Dioclecià і Vicenç d'Osca · Veure més »

Vicenç, Oronci, Víctor i Aquilina màrtirs

Vicenç, Oronci, Víctor i Aquilina (Cimiez, segona meitat del - Girona o Puigcerdà, 305) foren cristians, mort màrtirs durant les persecucions.

Nou!!: Dioclecià і Vicenç, Oronci, Víctor i Aquilina màrtirs · Veure més »

Vicenç, Sabina i Cristeta

Vicenç, Sabina i Cristeta van ser tres germans hispanoromans que van morir màrtirs al començament del.

Nou!!: Dioclecià і Vicenç, Sabina i Cristeta · Veure més »

Victòria (santa cordovesa)

Victòria (? - Còrdova, 17 de novembre de 303), junt al seu germà Sant Aciscle, van ser dos cristians cordovesos que per les seves creences els apressaren i martiritzaren, en temps de l'emperador Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Victòria (santa cordovesa) · Veure més »

Victorí de Petàvia

Victorí de Petàvia (Pannònia, 250 - 2 de novembre de 304), en llatí Victorinus Petavionensis --o per error Pictaviensis per haver-lo suposat de Pictavium, Poitiers, en comptes de Petavium, a Pannònia— va ser un bisbe de Petàvia (l'actual Ptuj al nord Eslovènia, en la riba del Drave, a la regió d'Estíria), que va florir al final del i va patir martiri sota Dioclecià cap a l'any 303.

Nou!!: Dioclecià і Victorí de Petàvia · Veure més »

Vidal i Agrícola

Vidal i Agrícola (Bolonya, -304) van ser dos màrtirs cristians bolonyesos que són venerats com a sants per l'Església catòlica.

Nou!!: Dioclecià і Vidal i Agrícola · Veure més »

Viminal

El Viminal (en Viminalis Collis en Viminale) és el més petit dels set turons de Roma, situat entre el Quirinal al nord-oest i l'Esquilí al sud-est.

Nou!!: Dioclecià і Viminal · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Dioclecià і Visigots · Veure més »

William Seston

William Seston (2 de juny de 1900, Lasalle, França - 2 d'octubre de 1983, Mazamet, França) fou un historiador i epigrafista francès especialista de la història de l'Imperi Romà.

Nou!!: Dioclecià і William Seston · Veure més »

Zòsim

Zòsim (Ζώσιμος Zósimos) va ser un historiador grec que va viure en temps de Teodosi II, durant la primera meitat del.

Nou!!: Dioclecià і Zòsim · Veure més »

Zenó, Vidal i Felícola de Roma

Zenó, Vidal i Felícola foren tres cristians martiritzats plegats a Roma, en una data indeterminada, probablement durant les persecucions de Dioclecià, al final del o començament del IV a la Via Ardeatina.

Nou!!: Dioclecià і Zenó, Vidal i Felícola de Roma · Veure més »

16 d'agost

El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dioclecià і 16 d'agost · Veure més »

20 de novembre

El 20 de novembre o 20 de santandria és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dioclecià і 20 de novembre · Veure més »

245

El 245 (CCXLV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Dioclecià і 245 · Veure més »

284

Sense descripció.

Nou!!: Dioclecià і 284 · Veure més »

285

El 285 (CCLXXXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Dioclecià і 285 · Veure més »

292

Sense descripció.

Nou!!: Dioclecià і 292 · Veure més »

293

El 293 (CCXCIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Dioclecià і 293 · Veure més »

297

Sense descripció.

Nou!!: Dioclecià і 297 · Veure més »

298

El 298 va ser un any del calendari julià.

Nou!!: Dioclecià і 298 · Veure més »

300

Diverses extensions i dominis vers l'any 300. (text en anglès).;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Dioclecià і 300 · Veure més »

302

El 302 fou un any comú començat en dijous segons els còmputs del calendari gregorià (implantat, però, segles després).

Nou!!: Dioclecià і 302 · Veure més »

312

Sense descripció.

Nou!!: Dioclecià і 312 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Diocletianus.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat