Accés més ràpid que el navegador!
59 les relacions: A London Symphony, A Whiter Shade of Pale, Anton Bruckner, Articulació (música), Bombo, Carles Santos Ventura, Concert per a mandolina (Vivaldi), Concert per a violoncel (Dvořák), Crescendo, Cromorn, Cult of Luna, Director d'orquestra, Dobles cordes, Escola veneciana, Estil policoral venecià, Estudi op. 10, núm. 6 (Chopin), Fantasia per a piano (Beethoven), Fantasia sobre un tema de Thomas Tallis, Funaná, Giacomo Puccini, Giovanni Gabrieli, Gran tractat d'instrumentació i d'orquestració modernes, Guitarra clàssica, Hupfeld (fàbrica), Il cimento dell'armonia e dell'inventione, Impressionisme musical, J. S. Bach: Preludi i fuga en fa major, BWV 880, L'ocell de foc, Lodovico Giustini, Música espectral, Meddle, Pentagrama, Per què he plorat?, Plat (instrument musical), Plectre, Polonesa, Post-rock, Preludi i Fuga en fa major, Preludi i fuga en fa major (BWV 880), Quartet de corda núm. 14 (Mozart), Roda de Savart, Simfonia concertant per a violí, viola i orquestra (Mozart), Simfonia coral, Simfonia núm. 1 (Brahms), Simfonia núm. 15 (Xostakóvitx), Simfonia núm. 2 (Schubert), Simfonia núm. 4 (Ives), Simfonia núm. 4 (Mahler), Simfonia núm. 5 (Beethoven), Simfonia núm. 8 (Mahler), ..., Simfonia núm. 9 (Schnittke), So, Sonata per a piano núm. 10 (Beethoven), Sonata per a piano núm. 23 (Beethoven), Tenuto, Valsos amorosos (Brahms), Variacions i fuga sobre un tema de Händel (Brahms), Vier ernste Gesänge, 32 variacions en do menor (Beethoven). Ampliar l'índex (9 més) »
A London Symphony
A London Symphony (Simfonica londinenca) és la segona simfonia que va compondre Ralph Vaughan Williams.
Nou!!: Dinàmica (música) і A London Symphony · Veure més »
A Whiter Shade of Pale
"A Whiter Shade of Pale" és una cançó de la banda de rock anglesa Procol Harum que es va publicar com a disc debut el 12 de maig de 1967.
Nou!!: Dinàmica (música) і A Whiter Shade of Pale · Veure més »
Anton Bruckner
fou un compositor i organista austríac que va crear la seua obra a les acaballes de l'era romàntica.
Nou!!: Dinàmica (música) і Anton Bruckner · Veure més »
Articulació (música)
accent, tenuto. Articulacions de legato a staccatissimo. L'articulació és un paràmetre musical fonamental que determina com sona una sola nota o un altre esdeveniment discret.
Nou!!: Dinàmica (música) і Articulació (música) · Veure més »
Bombo
El bombo és un instrument musical de percussió, membranòfon, consistent en un tambor gros que es colpeja amb una maça, produint un so greu d'afinació indeterminada.
Nou!!: Dinàmica (música) і Bombo · Veure més »
Carles Santos Ventura
Carles Santos Ventura (Vinaròs, el Baix Maestrat, 1 de juliol de 1940 - 4 de desembre de 2017) va ser un artista valencià que va començar la carrera com a pianista i que posteriorment es va dedicar a altres disciplines creatives, com la composició musical, l'escultura, la fotografia, la poesia i la dramatúrgia.
Nou!!: Dinàmica (música) і Carles Santos Ventura · Veure més »
Concert per a mandolina (Vivaldi)
El Concert per a mandolina en do major, RV 425, fou compost pel compositor italià Antonio Vivaldi, el 1725.
Nou!!: Dinàmica (música) і Concert per a mandolina (Vivaldi) · Veure més »
Concert per a violoncel (Dvořák)
El Concert per a violoncel en si menor, op.
Nou!!: Dinàmica (música) і Concert per a violoncel (Dvořák) · Veure més »
Crescendo
'''Figura 1'''. Regulador de ''crescendo''. Crescendo ("creixent" en italià) és un terme usat en notació musical per indicar que s'ha d'augmentar gradualment la intensitat del so, és a dir, un matís dinàmic de transició.
Nou!!: Dinàmica (música) і Crescendo · Veure més »
Cromorn
Família de cromorns segons un gravat del ''Syntagma Musicum'' de Michael Praetorius (1619) El cromorn és un instrument musical de vent de llengüeta doble i tub cilíndric que va ser molt emprat a la música del Renaixement.
Nou!!: Dinàmica (música) і Cromorn · Veure més »
Cult of Luna
Cult of Luna és una banda sueca de heavy metal de la ciutat d'Umeå fundada el 1998.
Nou!!: Dinàmica (música) і Cult of Luna · Veure més »
Director d'orquestra
Charles Lamoureux Director d'orquestra és el títol de qui s'encarrega, en un context orquestral, d'equilibrar i millorar els resultats sonors.
Nou!!: Dinàmica (música) і Director d'orquestra · Veure més »
Dobles cordes
En interpretació musical, dobles cordes es refereix a la tècnica de tocar dues notes alhora en un instrument de corda com un violí, una viola, un violoncel, o un contrabaix.
Nou!!: Dinàmica (música) і Dobles cordes · Veure més »
Escola veneciana
L'escola veneciana (de música) és un terme usat per descriure els compositors que van treballar a Venècia en el període comprès aproximadament entre 1550 i 1610.
Nou!!: Dinàmica (música) і Escola veneciana · Veure més »
Estil policoral venecià
Basílica de Sant Marc al capvespre. L'interior espaiós i ressonant d'aquest edifici va ser inspiració pel desenvolupament d'aquest estil musical. L'estil policoral venecià va ser un tipus de música de finals del Renaixement i principis del Barroc que involucrava cors o conjunts d'instruments separats en l'espai, tocant de forma alternada.
Nou!!: Dinàmica (música) і Estil policoral venecià · Veure més »
Estudi op. 10, núm. 6 (Chopin)
Fragment de l''''Estudi op. 10 núm. 6''' L"Estudi op.
Nou!!: Dinàmica (música) і Estudi op. 10, núm. 6 (Chopin) · Veure més »
Fantasia per a piano (Beethoven)
Beethoven va escriure aquesta fantasia el 1809 i va ser publicada l'any següent, dedicada al compte Franz Anatol Brunsvik.
Nou!!: Dinàmica (música) і Fantasia per a piano (Beethoven) · Veure més »
Fantasia sobre un tema de Thomas Tallis
Fantasia sobre un tema de Thomas Tallis (títol original en anglès Fantasia on a Theme by Thomas Tallis) és una composició per a orquestra de cordes composta el 1910 pel compositor britànic Ralph Vaughan Williams.
Nou!!: Dinàmica (música) і Fantasia sobre un tema de Thomas Tallis · Veure més »
Funaná
El cantant Bino Branco del grup ''Ferro Gaita'', actuant amb el grup del músic Vadú Ballarines de funaná El funaná és un gènere musical i de dansa originari de Cap Verd.
Nou!!: Dinàmica (música) і Funaná · Veure més »
Giacomo Puccini
nom abreujat de Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Puccini, fou un dels més grans compositors d'òpera italians que visqueren entre el i el, màxim exponent del Verisme amb les seves òperes madures com La Bohème (1896), Tosca (1900), Madama Butterfly (1904), i Turandot (1926), que va deixar incompleta.
Nou!!: Dinàmica (música) і Giacomo Puccini · Veure més »
Giovanni Gabrieli
Giovanni Gabrieli (1557/1612 - 12 d'agost de 1612) va ser un compositor i organista venecià.
Nou!!: Dinàmica (música) і Giovanni Gabrieli · Veure més »
Gran tractat d'instrumentació i d'orquestració modernes
El Grand traité d'instrumentation et d'orchestration modernes (en català Gran tractat d'instrumentació i d'orquestració modernes) és una obra de teoria musical publicada per Hector Berlioz al 1844, posteriorment revisada per ell mateix (1855) i, mig segle després, per Richard Strauss (1905).
Nou!!: Dinàmica (música) і Gran tractat d'instrumentació i d'orquestració modernes · Veure més »
Guitarra clàssica
La guitarra clàssica, és un instrument musical de la família d'instruments de corda pinçada.
Nou!!: Dinàmica (música) і Guitarra clàssica · Veure més »
Hupfeld (fàbrica)
Pianola Hupfeld, mecanisme Phonola. Hupfeld va ser una fàbrica de pianos, pianoles i rotlles de pianola, creada per Ludwig Hupfeld (Leipzig, Alemanya) qui va formar la seva empresa l'any 1872, conjuntament amb el seu soci Otto Tetzner.
Nou!!: Dinàmica (música) і Hupfeld (fàbrica) · Veure més »
Il cimento dell'armonia e dell'inventione
Il cimento dell'armonia e dell'inventione (opus 8) és un conjunt de dotze concerts per a violí (oboè en dos concerts), corda i baix continu compostos per Antonio Vivaldi entre el 1723 i el 1725.
Nou!!: Dinàmica (música) і Il cimento dell'armonia e dell'inventione · Veure més »
Impressionisme musical
Limpressionisme musical fou un moviment musical europeu en la música clàssica sorgit a finals del i la primera meitat del segle XX sobretot en la música francesa, amb la necessitat dels compositors de provar noves combinacions d'instruments per aconseguir una major riquesa tímbrica.
Nou!!: Dinàmica (música) і Impressionisme musical · Veure més »
J. S. Bach: Preludi i fuga en fa major, BWV 880
El “Preludi i fuga en fa major” BWV 880 és l’onzena parella de preludis i fugues del primer llibre del ''El clavecí ben temperat'' de Johann Sebastian Bach.
Nou!!: Dinàmica (música) і J. S. Bach: Preludi i fuga en fa major, BWV 880 · Veure més »
L'ocell de foc
L'ocell de foc (rus: Жар-пти́ца, Jar-ptitsa) és un ballet de dansa clàssica en dues parts i set quadres coreografiat per Mikhaïl Fokín per als Ballets Russos, basat en els contes tradicionals russos del mateix nom, amb llibret d'Aleksandr Golovín, música d'Ígor Stravinski i vestuari de Léon Bakst.
Nou!!: Dinàmica (música) і L'ocell de foc · Veure més »
Lodovico Giustini
Les 12 ''Sonate da cimbalo di piano e forte detto volgarmente di martelletti'' compostes per Lodovico Giustini van ser les primeres obres específiques per a piano. Lodovico Giustini, també anomenat Lodovico Maria Giustini o Lodovico Giustini di Pistoia (Pistoia, 12 de desembre de 1685 - Pistoia, 7 de febrer de 1743) va ser un compositor, organista i clavecinista del Barroc tardà i principis del Classicisme.
Nou!!: Dinàmica (música) і Lodovico Giustini · Veure més »
Música espectral
parcials compartits ressaltats pels guions blancs (espectres harmònics) harmònics) inharmònic d'una campana (les línies grises discontínues indiquen matisos harmònics) La música espectral utilitza les propietats acústiques del so (o espectres sonors) com a base per a la composició.
Nou!!: Dinàmica (música) і Música espectral · Veure més »
Meddle
Meddle és el sisè disc del grup britànic de rock progressiu Pink Floyd, que va aparèixer el 1971.
Nou!!: Dinàmica (música) і Meddle · Veure més »
Pentagrama
El pentagrama és una pauta formada per cinc línies horitzontals, paral·leles equidistants entre si, sobre les quals s'escriuen els signes que serveixen per a escriure la música occidental.
Nou!!: Dinàmica (música) і Pentagrama · Veure més »
Per què he plorat?
Per què he plorat? és una cançó d'Albert Guinovart de 1988 amb lletra adaptada per Xavier Bru de Sala a partir dels textos originals d'Àngel Guimerà per l'espectacle Mar i cel produït per Dagoll Dagom.
Nou!!: Dinàmica (música) і Per què he plorat? · Veure més »
Plat (instrument musical)
play El plat, plateret o címbal és un instrument musical de percussió, idiòfon i de so indeterminat que consisteix en un disc de metall lleugerament còncau.
Nou!!: Dinàmica (música) і Plat (instrument musical) · Veure més »
Plectre
Tres plectres per utilitzar amb guitarra El plectre és una petita eina plana que s’utilitza per rascar un instrument de corda.
Nou!!: Dinàmica (música) і Plectre · Veure més »
Polonesa
Ritme típic d'una polonesa Polonesos ballant una polonesa (quadre de Kornelli Szlegel) Aristòcrates polonesos ballant una polonesa (quadre de Jean-Pierre Norblin de La Gourdaine) Una polonesa (polonès, chodzony, italià polacca) és una dansa lenta d'origen polonès amb un ritme de 3/4 i l'antecedent musical de la polca.
Nou!!: Dinàmica (música) і Polonesa · Veure més »
Post-rock
Post-rock és un terme que va ser utilitzat per primera vegada per Simon Reynolds en una edició de la revista The Wire (el maig del 1994) per descriure el so d'algunes bandes de rock, que utilitzen instruments propis del rock, però incorporant ritmes, harmonies, melodies, timbres i progressions harmòniques que no es troben dins de la tradició del gènere.
Nou!!: Dinàmica (música) і Post-rock · Veure més »
Preludi i Fuga en fa major
El “Preludi i fuga en fa major” BWV 880 és l'onzena parella de preludis i fugues del primer llubre del ''El clavecí ben temperat'' de Johann Sebastian Bach.
Nou!!: Dinàmica (música) і Preludi i Fuga en fa major · Veure més »
Preludi i fuga en fa major (BWV 880)
El “Preludi i fuga en fa major” BWV 880 és l’onzena parella de preludis i fugues del primer llubre del ''El clavecí ben temperat'' de Johann Sebastian Bach.
Nou!!: Dinàmica (música) і Preludi i fuga en fa major (BWV 880) · Veure més »
Quartet de corda núm. 14 (Mozart)
El Quartet de corda núm.
Nou!!: Dinàmica (música) і Quartet de corda núm. 14 (Mozart) · Veure més »
Roda de Savart
Kolkata, Índia, l'any 2000) La roda de Savart és un dispositiu acústic que porta el nom del físic francès Félix Savart (1791–1841), però que va ser concebut i desenvolupat originalment pel científic anglès Robert Hooke (1635–1703).
Nou!!: Dinàmica (música) і Roda de Savart · Veure més »
Simfonia concertant per a violí, viola i orquestra (Mozart)
La Simfonia concertant per a violí, viola i orquestra en el meu bemoll major, K. 364/320d, va ser escrita el 1779 per Wolfgang Amadeus Mozart.
Nou!!: Dinàmica (música) і Simfonia concertant per a violí, viola i orquestra (Mozart) · Veure més »
Simfonia coral
El primer a utilitzar el terme «simfonia coral» va ser Hector Berlioz en descriure la seva obra ''Roméo et Juliette''. Una simfonia coral és una composició musical per a orquestra, cor i, de vegades, solistes, la qual s'adhereix, generalment, en el seu funcionament intern i arquitectura musical global a la forma musical simfònica.
Nou!!: Dinàmica (música) і Simfonia coral · Veure més »
Simfonia núm. 1 (Brahms)
La Simfonia núm.
Nou!!: Dinàmica (música) і Simfonia núm. 1 (Brahms) · Veure més »
Simfonia núm. 15 (Xostakóvitx)
La Simfonia núm.
Nou!!: Dinàmica (música) і Simfonia núm. 15 (Xostakóvitx) · Veure més »
Simfonia núm. 2 (Schubert)
La Simfonia núm.
Nou!!: Dinàmica (música) і Simfonia núm. 2 (Schubert) · Veure més »
Simfonia núm. 4 (Ives)
La Simfonia núm.
Nou!!: Dinàmica (música) і Simfonia núm. 4 (Ives) · Veure més »
Simfonia núm. 4 (Mahler)
La Simfonia núm.
Nou!!: Dinàmica (música) і Simfonia núm. 4 (Mahler) · Veure més »
Simfonia núm. 5 (Beethoven)
La Simfonia núm.
Nou!!: Dinàmica (música) і Simfonia núm. 5 (Beethoven) · Veure més »
Simfonia núm. 8 (Mahler)
La Simfonia núm.
Nou!!: Dinàmica (música) і Simfonia núm. 8 (Mahler) · Veure més »
Simfonia núm. 9 (Schnittke)
La Simfonia núm.
Nou!!: Dinàmica (música) і Simfonia núm. 9 (Schnittke) · Veure més »
So
timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüència de resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.) El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores.
Nou!!: Dinàmica (música) і So · Veure més »
Sonata per a piano núm. 10 (Beethoven)
Beethoven va compondre la Sonata per a piano núm.
Nou!!: Dinàmica (música) і Sonata per a piano núm. 10 (Beethoven) · Veure més »
Sonata per a piano núm. 23 (Beethoven)
La Sonata per a piano núm.
Nou!!: Dinàmica (música) і Sonata per a piano núm. 23 (Beethoven) · Veure més »
Tenuto
'''Figura 1.''' ''Tenuto''. Tenuto (en italià, participi passat de tenire, «mantenir, sostenir») abr. ten. en notació musical és un signe d'articulació el significat exacte del qual és contextual.
Nou!!: Dinàmica (música) і Tenuto · Veure més »
Valsos amorosos (Brahms)
Els Valsos amorosos, op.
Nou!!: Dinàmica (música) і Valsos amorosos (Brahms) · Veure més »
Variacions i fuga sobre un tema de Händel (Brahms)
Les Variacions i fuga sobre un tema de Händel, op.
Nou!!: Dinàmica (música) і Variacions i fuga sobre un tema de Händel (Brahms) · Veure més »
Vier ernste Gesänge
Vier ernste Gesänge (Quatre cants seriosos), Op.
Nou!!: Dinàmica (música) і Vier ernste Gesänge · Veure més »
32 variacions en do menor (Beethoven)
Les 32 variacions en do menor, WoO 80, són una sèrie de variacions sobre un tema original per a piano sol compostes per Ludwig van Beethoven la tardor de 1806.
Nou!!: Dinàmica (música) і 32 variacions en do menor (Beethoven) · Veure més »
