Taula de continguts
45 les relacions: Aaron (fill d'Ivan Ladislau), Aleix I Comnè, Aliança francomongola, Armada fatimita, Armènia durant l'edat mitjana, Azaz, Bandera de l'Azerbaidjan, Batalla de Bèroe, Bei, Beilicats d'Anatòlia, Bi Bi Monajemeh Nishaburi, Coma (plaça forta), Constantí Macroducas, Croada Popular, Daguestan, Declivi de l'Imperi Romà d'Orient, Eudòxia Comnena (germana d'Aleix I), Gregori VII, Guerres romano-seljúcides, Història de l'Imperi Romà d'Orient, Història de la civilització islàmica, Immortals (Imperi Romà d'Orient), Imperi Romà d'Orient, Iosif Orbeli, Isaac Comnè (fill d'Aleix I), Lampron, Lúlon, Llegenda dels orígens troians dels francs, Manuel I Comnè, Miquel Taronita, Nicea, Niceforitzes, Numàyrides, Peràtia, Pessinunt, Pisídia, Roussel de Bailleul, Shamshir, Sultà, Sunnisme, Tema dels Anatòlics, Tema dels Cibirreotes, Teodora Comnena (germana d'Aleix I), 1049, 1161.
Aaron (fill d'Ivan Ladislau)
Aaron (Аарон; grec: Ἀαρών; Aaron) fou el tercer fill de l'últim tsar del Primer Imperi Búlgar, Ivan Ladislau (r. 1015–1018).
Veure Dinastia seljúcida і Aaron (fill d'Ivan Ladislau)
Aleix I Comnè
Aleix I Comnè (en grec:, Aléxios Komninós; 1057 - 15 d'agost del 1118) fou emperador romà d'Orient entre el 1081 i el 1118.
Veure Dinastia seljúcida і Aleix I Comnè
Aliança francomongola
Carta enviada per l'il-kan mongol Öljaitü al rei Felip IV de França el 1305 per proposar-li una col·laboració militar Els croats francs i l'Imperi Mongol feren diversos intents de teixir una aliança francomongola contra el seu enemic comú, els califats islàmics, durant el.
Veure Dinastia seljúcida і Aliança francomongola
Armada fatimita
Larmada del Califat Fatimita va ser una de les armades musulmanes primerenques més desenvolupades, i una potència notable al Mediterrani central i oriental durant els segles i. Igual que l'estat que servia, la seva història es pot distingir en dues fases.
Veure Dinastia seljúcida і Armada fatimita
Armènia durant l'edat mitjana
La història d'Armènia durant l'edat mitjana és un període de vuit segles en la història del país que comença amb la conquesta musulmana d'Armènia a mitjans del.
Veure Dinastia seljúcida і Armènia durant l'edat mitjana
Azaz
Azaz és una ciutat del nord-oest de Síria, situada a 32 km d'Alep.
Veure Dinastia seljúcida і Azaz
Bandera de l'Azerbaidjan
La bandera de l'Azerbaidjan correspon al Partit Musavat, que la va adoptar el febrer de 1917.
Veure Dinastia seljúcida і Bandera de l'Azerbaidjan
Batalla de Bèroe
La batalla de Bèroe va ser un enfrontament entre els petxenegs i Joan II Comnè, l'emperador romà d'Orient, el 1122, a Bèroe, actual Stara Zagora (Bulgària).
Veure Dinastia seljúcida і Batalla de Bèroe
Bei
obra.
Veure Dinastia seljúcida і Bei
Beilicats d'Anatòlia
XV Els beilicats d'Anatòlia foren els petits emirats turcs governats per beis tot al llarg d'Anatòlia.
Veure Dinastia seljúcida і Beilicats d'Anatòlia
Bi Bi Monajemeh Nishaburi
(بی بی منجمه نیشابوری) va ser una matemàtica i astrònoma iraniana, principalment coneguda pels seus treballs com a astrònoma quan treballava per als reis.
Veure Dinastia seljúcida і Bi Bi Monajemeh Nishaburi
Coma (plaça forta)
Coma (grec: Χῶμα, Khoma) fou una plaça forta romana d'Orient a les portes de l'Anatòlia central que tingué un paper important en el conflicte amb els turcs seljúcides a finals del i durant el.
Veure Dinastia seljúcida і Coma (plaça forta)
Constantí Macroducas
Constantí Ducas (Κωνσταντίνος Δούκας, Konstandinos Dukas; mort el 30 de maig del 1185), anomenat Macroducas (Μακροδούκας, 'Ducas alt', probablement un sobrenom) per Nicetes Coniata, fou un noble romà d'Orient.
Veure Dinastia seljúcida і Constantí Macroducas
Croada Popular
La Croada Popular va ser una explosió de fervor que va portar a molts no combatents cap al camí de Jerusalem després de la crida a croada del Papa Urbà II el 1095.
Veure Dinastia seljúcida і Croada Popular
Daguestan
El canó de Sulak és un dels canons més profunds del món auls abandonats al Daguestan Poble abandonat dels Lesguians de Grar Daguestan, oficialment la República del Daguestan, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord, a l'Europa del Est, al llarg de la mar Càspia.
Veure Dinastia seljúcida і Daguestan
Declivi de l'Imperi Romà d'Orient
Miquel VIII); i 1400 (fase final de les guerres romano-otomanes). L'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Dinastia seljúcida і Declivi de l'Imperi Romà d'Orient
Eudòxia Comnena (germana d'Aleix I)
Eudòxia Comnena fou una dama romana d'Orient, germana de l'emperador Aleix I Comnè i muller del cèsar Nicèfor Melissè.
Veure Dinastia seljúcida і Eudòxia Comnena (germana d'Aleix I)
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Veure Dinastia seljúcida і Gregori VII
Guerres romano-seljúcides
Les guerres romano-seljúcides foren una sèrie de conflictes bèl·lics entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Dinastia seljúcida і Guerres romano-seljúcides
Història de l'Imperi Romà d'Orient
Evolució territorial de l'Imperi Romà d'Orient La història de l'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, es remunta a la divisió definitiva de l'Imperi Romà en una meitat occidental i una altra d'oriental a la mort de l'emperador Teodosi I el Gran (r. 379-395).
Veure Dinastia seljúcida і Història de l'Imperi Romà d'Orient
Història de la civilització islàmica
La història de la civilització islàmica o del món islàmic explica la influència de l'islam en la creació i expansió d'un moviment no sols religiós, sinó també polític i social.
Veure Dinastia seljúcida і Història de la civilització islàmica
Immortals (Imperi Romà d'Orient)
Els immortals (grec medieval: Ἀθάνατοι, Athànati), formats per primera vegada a finals del, foren un dels tagmes d'elit de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Dinastia seljúcida і Immortals (Imperi Romà d'Orient)
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Dinastia seljúcida і Imperi Romà d'Orient
Iosif Orbeli
va ser un orientalista i acadèmic soviètic que es va especialitzar en la història medieval de Transcaucàsia i va ser director del museu de l'Hermitage de Leningrad des de 1934 fins a 1951.
Veure Dinastia seljúcida і Iosif Orbeli
Isaac Comnè (fill d'Aleix I)
Isaac Comnè (Issaàkios Komninós), nascut el 16 de gener del 1093 i mort després del 1152, fou el cinquè fill (el tercer mascle) de l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè amb Irene Ducena.
Veure Dinastia seljúcida і Isaac Comnè (fill d'Aleix I)
Lampron
El castell de Lampron (armeni: Լամբրոն, Lambron; francès: Les Embruns; turc: Namrun Kalesi) fou la fortalesa més important del Regne d'Armènia Menor i la llar dels prínceps de la dinastia hethumiana.
Veure Dinastia seljúcida і Lampron
Lúlon
Lúlon (grec: Λοῦλον; àrab: Lu'lu'a (لولوة) fou una fortalesa propera a l'actual poble de Hasangazi, a Turquia. Tenia una gran importància estratègica perquè controlava la sortida septentrional de les Portes de Cilícia.
Veure Dinastia seljúcida і Lúlon
Llegenda dels orígens troians dels francs
La llegenda dels orígens troians dels francs és un mite fundacional que va aparèixer al i es va utilitzar habitualment fins a la segona meitat del.
Veure Dinastia seljúcida і Llegenda dels orígens troians dels francs
Manuel I Comnè
Manuel I Comnè (grec: Μανουήλ Κομνηνός, Manuïl Komninós; 28 de novembre del 1118 – 24 de setembre del 1180) fou un emperador romà d'Orient del que governà en un punt d'inflexió crucial per a la història de l'Imperi Romà d'Orient i el Mediterrani.
Veure Dinastia seljúcida і Manuel I Comnè
Miquel Taronita
Miquel Taronita (grec: Μιχαήλ Ταρωνίτης, Mikhaïl Taronitis) fou un aristòcrata romà d'Orient i cunyat de l'emperador Aleix I Comnè (r. 1081–1118).
Veure Dinastia seljúcida і Miquel Taronita
Nicea
Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.
Veure Dinastia seljúcida і Nicea
Niceforitzes
Niceforitzes (tr) fou un influent funcionari eunuc de l'Imperi Romà d'Orient que fou ministre en cap i exercí el poder real sota l'emperador Miquel VII Ducas (r. 1071-1078).
Veure Dinastia seljúcida і Niceforitzes
Numàyrides
Els numàyrides foren una dinastia àrab establerta a Diyar Múdar, a l'Alta Mesopotàmia occidental.
Veure Dinastia seljúcida і Numàyrides
Peràtia
Peràtia (grec: Περάτεια, 'més enllà ') fou el territori d'ultramar de l'Imperi de Trebisonda.
Veure Dinastia seljúcida і Peràtia
Pessinunt
Pessinunt (en Πεσσινούς) fou la principal fortalesa dels tolistobogis, a l'occident de Galàcia, a la vora del riu Sangari, a poc més de 20 km del seu naixement i a similar distància des de Germa, construïda a la vora del camí que anava d'Ancira a Amòrion.
Veure Dinastia seljúcida і Pessinunt
Pisídia
Pisídia o Psídia (en llatí Psidia o Pisidia, en grec antic Πισιδία) va ser una regió de l'Àsia Menor situada cap al sud-sud-oest.
Veure Dinastia seljúcida і Pisídia
Roussel de Bailleul
Roussel de Bailleul (mort el 1077), conegut igualment com a Frangòpul (grec medieval: Φραγγόπουλος), fou un aventurer (o exiliat) normand que viatjà a l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Dinastia seljúcida і Roussel de Bailleul
Shamshir
Shamshir sirià, L'Armeria Reial, Estocolm, Suècia. Shamshir o espasa mameluca té un origen desconegut tenint en compte les proves trobades a Aràbia i Àsia Central.
Veure Dinastia seljúcida і Shamshir
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Veure Dinastia seljúcida і Sultà
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Veure Dinastia seljúcida і Sunnisme
Tema dels Anatòlics
El tema dels Anatòlics (grec: θέμα Άνατολικῶν, Thema Anatolikon) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient situat al centre d'Anatòlia.
Veure Dinastia seljúcida і Tema dels Anatòlics
Tema dels Cibirreotes
El tema dels Cibirreotes (en grec: θέμα Κιβυρραιωτῶν; thema Kibyrrhaiōtōn), era un tema de l'Imperi Romà d'Orient que comprenia la costa meridional de l'Àsia Menor entre principis del i finals del.
Veure Dinastia seljúcida і Tema dels Cibirreotes
Teodora Comnena (germana d'Aleix I)
Teodora Comnena fou una dama romana d'Orient, germana de l'emperador Aleix I Comnè i muller de Constantí Diògenes.
Veure Dinastia seljúcida і Teodora Comnena (germana d'Aleix I)
1049
El 1049 (MXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Dinastia seljúcida і 1049
1161
El 1161 (MCLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Dinastia seljúcida і 1161
També conegut com Turcs seljúcides.