Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Dinastia Trastàmara

Índex Dinastia Trastàmara

Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

154 les relacions: A Fonsagrada, Ajamil de Cameros, Alfons d'Aragó i de Portugal, Alfons de Tous, Alfons VI de Ribagorça, Alfons XI de Castella, Almirall de Castella, Andreu Febrer i Callís, Antoni Agustí i Albanell, Aragó, Aragonès, Balaguer, Banderes de Catalunya, Baronia de Sant Mori, Batalla de Montiel, Beatriu de Coïmbra i d'Urgell, Bel·lònides, Berenguer de Sos, Bernat de Bearn, Branques del casal de Barcelona, Call Jueu de Montblanc, Capella de Reyes Nuevos de la catedral de Toledo, Capelles de la catedral de Toledo, Carles II de Navarra, Carrer de Casp, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Casp, Castell de Requesens, Castellà a Catalunya, Catalanitat de La Celestina, Català al món, Català antic, Català clàssic, Català modern, Catalunya, Catedral de Toledo, Caterina de Lancaster, Chucena, Cimera Reial, Comtat de Pallars Sobirà, Comunitat de Madrid, Conca (Castella - la Manxa), Concòrdia de Valladolid, Conestable de Castella, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts de Barcelona (1413), Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó, Cronologia de la història de Catalunya, ..., Dalmau VIII de Rocabertí, Decadència, Diada Nacional del País Valencià, Dinastia, Dinastia Borgonya, Diputació del General de Catalunya, Don Fernando el de Antequera, Ducat d'Alba de Tormes, Ducat de Cardona, Ducat de Medinaceli, Ducat de Montblanc, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Edat moderna als Països Catalans, Elionor d'Alburquerque, Elionor d'Aragó i de Sicília, Elionor de Guzmán, Els Aragó de Sicília, Enric de Borgonya, Enric II de Castella, Enric III de Castella, Escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó, Escut de Catalunya, Escut del País Valencià, Fernando Pérez de Traba, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Ferran II de Lleó, Figuerola d'Orcau, Figuerola d'Orcau (antic municipi), Formatge de Mallorca, Friol, Galceran de Requesens i de Santacoloma, Generalitat de Catalunya, Gran Dobla de Pere I de Castella, Guerau Galceran de Rocabertí, Guerra Civil catalana, Guerra de Bàndols, Guerra dels Cent Anys, Guerra dels Dos Peres, Guerra dels remences, Guillem Hug de Rocabertí, Guillem Ramon de Montcada i de Luna, Història de Barcelona, Història de Castella i Lleó, Història de Catalunya, Història de l'Aragó, Història de la llengua catalana, Història de Madrid, Història de Mallorca, Història del País Valencià, Història dels Països Catalans, Jeroni de Requesens i Roís de Liori, Joan de Socarrats, Joan el Sense Fe, Jordi Bilbeny, La Celestina, Literatura catalana, Llibre dels Vuit Senyals, Llinatge dels Banyuls, Llista de comtes d'Empúries, Llista de comtes de Barcelona, Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Castella, Llista de reis de Navarra, Llista de reis de Sardenya, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llista de reis de València, Lloctinent de Catalunya, Llotja de la Seda, Madrid, Mallorca, Mare de Déu de Montserrat, Martí l'Humà, Monte Pindo, Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món, Nacionalisme aragonès, Països Catalans, Palau de Valsaín, Pedro Tenorio, Pere el Gran, Pere I de Castella, Pintura gòtica de la Corona d'Aragó, Portada/article setembre 2, Príncep de Girona, Regne de Nàpols, Reial Alcàsser de Madrid, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Retrat de Joan I de Castella, Roderic de la Guitarra, Sant Vicent Ferrer, Santa Maria de Sixena, Senyor de Balaguer, Senyoriu, Teresa de Lleó i Núñez, València, València al segle XIV, Verge de Tobed, 1411, 1412, 1413, 25 de setembre, 31 d'octubre. Ampliar l'índex (104 més) »

A Fonsagrada

A Fonsagrada és un municipi de la província de Lugo a Galícia.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і A Fonsagrada · Veure més »

Ajamil de Cameros

Ajamil és un municipi situat en la comarca del Camero Viejo, de La Rioja (Espanya).

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Ajamil de Cameros · Veure més »

Alfons d'Aragó i de Portugal

Alfons d'Aragó i de Portugal (Sogorb, 1489 - El Puig de Santa Maria, 16 d'octubre de 1563) va ser un noble del casal d'Aragó, duc de Sogorb i comte d'Empúries entre 1522 i 1562.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Alfons d'Aragó i de Portugal · Veure més »

Alfons de Tous

Alfons de Tous, president de la Generalitat de Catalunya en el període 1396 - 1413 en substitució de Miquel de Santjoan que es va absentar de Catalunya el 1396 per anar en una ambaixada pel rei i no va tornar a residir al principat.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Alfons de Tous · Veure més »

Alfons VI de Ribagorça

Alfons VI de Ribagorça o Alfons d'Aragó i d'Escobar (1417 - 1495).

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Alfons VI de Ribagorça · Veure més »

Alfons XI de Castella

Alfons XI de Castella, dit el Justicier (Salamanca, 1311 - Gibraltar, 1350), fou rei de Castella (1312-1350).

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Alfons XI de Castella · Veure més »

Almirall de Castella

Ferran III el Sant, creador de l'almirallat de Castella, miniatura a la Catedral de Santiago. LAlmirallat de Castella (Almirantazgo de Castilla en castellà) va ser una dignitat castellana creada al i que va perdurar fins a l'any 1705.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Almirall de Castella · Veure més »

Andreu Febrer i Callís

Andreu Febrer i Callís (Vic, 1375/1380 - Vic, 1437/1444) fou un notable poeta català de la baixa edat mitjana, que a més fou un militar destacat i traductor en català de La Divina Comèdia de Dante.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Andreu Febrer i Callís · Veure més »

Antoni Agustí i Albanell

Antoni Agustí i Albanell (Saragossa, 26 de febrer de 1517 – Tarragona, 31 de maig de 1586) fou un eclesiàstic i humanista aragonès del.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Antoni Agustí i Albanell · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Aragó · Veure més »

Aragonès

Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Aragonès · Veure més »

Balaguer

Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Balaguer · Veure més »

Banderes de Catalunya

Les banderes que han representat Catalunya a través de la història són diverses, i s'han utilitzat per a diverses funcions.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Banderes de Catalunya · Veure més »

Baronia de Sant Mori

Escut de la família Rocabertí La Baronia de Sant Mori era una unitat territorial que tenia el centre en el poble de Sant Mori (Empordà) i en el castell de Sant Mori, a més comptava amb el poble de Vilaür.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Baronia de Sant Mori · Veure més »

Batalla de Montiel

La Batalla de Montiel fou un enfrontament bèl·lic emmarcat en la Guerra dels Cent Anys i en els seus conflicte satèl·lit, la Guerra Civil de Castella i la Guerra dels dos Peres, en la qual els exèrcits francocastellans es van amidar amb una aliança proanglesa liderada per Portugal.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Batalla de Montiel · Veure més »

Beatriu de Coïmbra i d'Urgell

L'infanta Beatriu de Coïmbra i d'Urgell (Coïmbra, 1435 – Bruges, 1462), coneguda com a «dona Brites» fou una noble portuguesa, membre de la casa reial catalana, que va esdevenir senyora de Clèveris-Ravenstein després de casar-se amb Adolf de Clèveris i de La Mark, senyor de Clèveris.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Beatriu de Coïmbra i d'Urgell · Veure més »

Bel·lònides

Els bel·lònides foren una dinastia d'origen got, descendents del comte Bel·ló I de Carcassona (pare de Sunifred I d'Urgell i Sunyer I d'Empúries; i avi de Guifré el Pilós de Barcelona) que governaren els comtats catalans i més tard la corona d'Aragó des del fins al 1410, quan morí l'últim descendent legítim de la família: Martí l'Humà (que morí sense descendència legítima a causa de la prematura mort del seu fill Martí el Jove).

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Bel·lònides · Veure més »

Berenguer de Sos

Berenguer de Sos va ser president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1479 i 1482.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Berenguer de Sos · Veure més »

Bernat de Bearn

Mn. Bernat de Bearn (en francès Bernard de Béarn, m. 1381) va ser un cavaller i noble bearnès, I comte de Medinaceli, a més de senyor de Luzón y Somaén.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Bernat de Bearn · Veure més »

Branques del casal de Barcelona

El casal de Barcelona va originar diverses branques.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Branques del casal de Barcelona · Veure més »

Call Jueu de Montblanc

El Call de Montblanc fou un dels principals barris jueus dels Països Catalans durant l'edat mitjana.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Call Jueu de Montblanc · Veure més »

Capella de Reyes Nuevos de la catedral de Toledo

La Capella de Reyes Nuevos de la catedral de Toledo és la segona capella sepulcral que van construir els reis de Castella a la catedral de Toledo.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Capella de Reyes Nuevos de la catedral de Toledo · Veure més »

Capelles de la catedral de Toledo

Interior de la catedral Girola de la catedral Les capelles de la catedral de Santa María de Toledo són un conjunt arquitectònic i artístic que contribueix al fet que sigui considerada com la magnum opus de l'estil gòtic a Espanya.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Capelles de la catedral de Toledo · Veure més »

Carles II de Navarra

Carles el Dolent assegut en una estradaCarles II de Navarra dit el Dolent (Évreux, Regne de França, 10 d'octubre de 1332 - Pamplona, 1 de gener de 1387) fou rei de Navarra (1349-1387).

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Carles II de Navarra · Veure més »

Carrer de Casp

El carrer de Casp és un carrer de Barcelona que es troba al districte de l'Eixample.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Carrer de Casp · Veure més »

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Casa reial d'Aragó · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Casal de Barcelona · Veure més »

Casp

Casp (en aragonès i català Casp, en castellà i oficialment Caspe) és un municipi d'Aragó, a la comarca del Baix Aragó-Casp.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Casp · Veure més »

Castell de Requesens

El castell de Requesens està situat sobre un turó, que domina totes les valls meridionals del puig Neulós, a uns 7 km a l'est del veïnat de Requesens.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Castell de Requesens · Veure més »

Castellà a Catalunya

llengües peninsulars. El castellà a Catalunya és un dels idiomes cooficials d'aquest territori, al costat del català i l'occità en la seva variant aranesa.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Castellà a Catalunya · Veure més »

Catalanitat de La Celestina

La catalanitat de La Celestina és una tesi que defensa l'investigador i filòleg Jordi Bilbeny segons la qual La Celestina, obra pretesament pertanyent a les lletres castellanes, fou escrita originalment per un autor valencià desconegut i en llengua catalana, i que l'obra que avui es coneix seria la traducció al castellà feta per la censura de l'època que feu desaparèixer l'original català.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Catalanitat de La Celestina · Veure més »

Català al món

Territoris de llengua catalana arreu del món. El català al món és el conjunt de parlants de català arreu del món, en les diferents variants, i sigui la seva llengua materna o no.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Català al món · Veure més »

Català antic

Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Català antic · Veure més »

Català clàssic

Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) El català clàssic és el català d'entre els segles, i àdhuc.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Català clàssic · Veure més »

Català modern

El català modern és el català dels segles i, dit tradicionalment de la Decadència.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Català modern · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Catalunya · Veure més »

Catedral de Toledo

Retaule de la Capilla Mayor La Catedral de Santa María de Toledo, anomenada també Catedral Primada de Toledo, seu de l'Arxidiòcesi de Toledo, és un edifici considerat com el magnum opus, de l'estil gòtic a Espanya.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Catedral de Toledo · Veure més »

Caterina de Lancaster

Caterina de Lancaster (Hetford, Regne d'Anglaterra, 1373 - Valladolid 1418), princesa anglesa, infanta de Castella, reina consort de Castella (1393-1406) i regent de Castella (1406-1416).

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Caterina de Lancaster · Veure més »

Chucena

Chucena és un poble de la província de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Condado.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Chucena · Veure més »

Cimera Reial

Cimera Reial La Cimera Reial, Cimera del Drac Pennat, Cimera del rei d'Aragó o Cimera del Casal de Barcelona fou la cimera que empraren els reis d'Aragó del llinatge dels comtes de Barcelona des de Pere IV d'Aragó el Cerimoniós (Pere terç).

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Cimera Reial · Veure més »

Comtat de Pallars Sobirà

El comtat de Pallars Sobirà sorgí arran de la divisió del comtat de Pallars, entre els fills del comte Sunyer I de Pallars (1011): Ramon IV de Pallars Jussà (1011 - 1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011 - 1035).

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Comtat de Pallars Sobirà · Veure més »

Comunitat de Madrid

La Comunitat de Madrid (en castellà i oficialment, Comunidad de Madrid) és una comunitat autònoma d'Espanya situada al centre de la península Ibèrica i, dintre de la qual, al centre de la Meseta Central.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Comunitat de Madrid · Veure més »

Conca (Castella - la Manxa)

Conca (en castellà i oficialment, Cuenca) és una ciutat espanyola, capital de la província homònima, que es troba a la comunitat autònoma de Castella - la Manxa.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Conca (Castella - la Manxa) · Veure més »

Concòrdia de Valladolid

La concòrdia de Valladolid és el nom que rep la treva signada a Valladolid, el 7 de desembre de 1453, entre Joan de Navarra (futur Joan II d'Aragó) i el seu fill, Carles de Viana per la qual Carles fou posat en llibertat.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Concòrdia de Valladolid · Veure més »

Conestable de Castella

Detall de la tomba del Conestable a la Catedral de Burgos. Conestable de Castella va ser un títol de conestable creat pel rei Joan I de Castella per substituir el d'Alferes Major del Regne.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Conestable de Castella · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Corts de Barcelona (1413)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Ferran I a Barcelona el 4 de gener de 1413, just després de ser nomenat rei d'Aragó al Compromís de Casp.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Corts de Barcelona (1413) · Veure més »

Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó

Representació heràldica del rei de la Corona d'Aragó, vers 1433-1435. La crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó, durant els segles  i, va coincidir amb la ruptura del consens entre la monarquia i els estaments, fets que van predominar sobre els èxits militars i polítics, com la conquesta del Regne de Nàpols.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó · Veure més »

Cronologia de la història de Catalunya

Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Cronologia de la història de Catalunya · Veure més »

Dalmau VIII de Rocabertí

Dalmau VIII de Rocabertí i Ferrandis d'Híxar, fou vescomte de Rocabertí i de Peralada des de 1403 a 1454.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Dalmau VIII de Rocabertí · Veure més »

Decadència

La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Decadència · Veure més »

Diada Nacional del País Valencià

La Diada del 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià, i commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Diada Nacional del País Valencià · Veure més »

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Dinastia · Veure més »

Dinastia Borgonya

La Dinastia Borgonya fou un llinatge de reis que van governar el Regne de Portugal des de 1139 fins a l'any 1383; el Regne de Castella des de 1127 fins a l'any 1369, així com al Regne de Lleó durant els anys en què se separà del Regne de Castella.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Dinastia Borgonya · Veure més »

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Don Fernando el de Antequera

Don Fernando el de Antequera és un drama històric en vers, dividit en tres actes, de Ventura de la Vega, estrenat a Madrid i Barcelona el mateix dia 4 d'abril de 1847.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Don Fernando el de Antequera · Veure més »

Ducat d'Alba de Tormes

El ducat d'Alba de Tormes, anomenat de forma habitual ducat d'Alba, és un títol nobiliari hereditari espanyol, atorgat originalment per Enric IV de Castella a García Álvarez de Toledo el 1472.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Ducat d'Alba de Tormes · Veure més »

Ducat de Cardona

El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el i fins al restarà en mans de la família Cardona.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Ducat de Cardona · Veure més »

Ducat de Medinaceli

El ducat de Medinaceli és un títol nobiliari espanyol creat per la reina Isabel la Catòlica el 1479 a favor de Luis de la Cerda i de la Vega, V comte de Medinaceli.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Ducat de Medinaceli · Veure més »

Ducat de Montblanc

Escut d'armes de Montblanc Muralles de Montblanc El Ducat de Montblanc fou un títol nobiliari hereditari creat el 1387 per Joan el Caçador, en esdevenir rei, per al seu germà, l'infant Martí, amb les rendes reials de la vila de Montblanc (Conca de Barberà) i de la vegueria de Montblanc annexes.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Ducat de Montblanc · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Edat mitjana de Catalunya

L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »

Edat moderna als Països Catalans

Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Edat moderna als Països Catalans · Veure més »

Elionor d'Alburquerque

Escut de Elionor d'Alburquerque Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra (Castella, c. 1374 - Medina del Campo, 16 de desembre de 1435), fou comtessa d'Alburquerque i de Ledesma i senyora de Castro de Haro, entre altres dominis a Castella, i reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416).

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Elionor d'Alburquerque · Veure més »

Elionor d'Aragó i de Sicília

Elionor d'Aragó i de Sicília (el Puig de Santa Maria, l'Horta Nord, 20 de gener de 1358 - Cuéllar, Segòvia, 13 d'agost del 1382), princesa d'Aragó i reina consort de Castella (1379-1382).

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Elionor d'Aragó i de Sicília · Veure més »

Elionor de Guzmán

Elionor de Guzmán (Sevilla, 1310 - Talavera de la Reina, 1351) fou una noble castellana amant d'Alfons XI de Castella, amb qui va tenir el futur Enric II de Castella, fundador de la dinastia Trastàmara.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Elionor de Guzmán · Veure més »

Els Aragó de Sicília

Els Aragó de Sicília van ser un branca menor de la nissaga reial catalano-aragonesa de la Casa d'Aragó fundada al segle XIII.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Els Aragó de Sicília · Veure més »

Enric de Borgonya

Enric de Borgonya (Dijon, França 1066 - Astorga, Regne de Galícia 1112) va ser comte de Portugal (1094-1112).

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Enric de Borgonya · Veure més »

Enric II de Castella

Enric II de Castella, dit el de les Mercès (Sevilla 1333 - Santo Domingo de la Calzada, La Rioja 29 de maig de 1379), fou rei de Castella (1369-1379); autoproclamat el 1366, fou el primer de la dinastia Trastàmara.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Enric II de Castella · Veure més »

Enric III de Castella

Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Enric III de Castella · Veure més »

Escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó

Lescultura del Renaixement a la Corona d'Aragó va lligada a la cultura humanista procedent de la península Itàlica, encara que la repercussió inicial va ser escassa i, per tant, tardana l'acceptació del nou estil, per la qual cosa encara es van anar fent decoracions gòtiques a la mateixa època, fins ja entrat el, que es va implantar amb fermesa en pujar al tron el rei Carles V. Escultura de Sant Sever per Bartolomé Ordóñez al rerecor de la Catedral de Barcelona. La major part de l'escultura va ser feta per artistes forans italians o bé arribats de la resta de la península.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó · Veure més »

Escut de Catalunya

L'escut de Catalunya té el següent blasonament, que és conegut heràldicament com els Quatre pals i popularment, tot i que tècnicament incorrecte, com les Quatre barres: A finals del s'establí la jerarquia i la codificació de les corones i llur forma.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Escut de Catalunya · Veure més »

Escut del País Valencià

Consell Preautonòmic i de la Generalitat Valenciana fins a 1985. L'escut del País Valencià és l'emblema oficial de la Generalitat Valenciana que es basa en l'escut personal del rei Pere el Cerimoniós i, amb modificacions, de la resta de reis de la Corona d'Aragó fins a Joan II.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Escut del País Valencià · Veure més »

Fernando Pérez de Traba

Fernando Pérez de Traba en castellà i gallec — Fernão Peres de Trava — (1100, Santiago de Compostel·la - 1 de novembre del 1155) fou un noble gallec, comte de Traba i de Trastàmara, amant de la regenta de Portugal, Teresa de Lleó i comtessa de Portugal, mare del futur/rei de Portugal Alfons Henriques.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Fernando Pérez de Traba · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran II de Lleó

Tomba de Ferran II de Lleó y Galícia a la catedral de Santiago de Compostel·la Ferran II de Lleó (1137 - Benavente, Zamora, 1188) fou rei de Lleó (1157-1188).

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Ferran II de Lleó · Veure més »

Figuerola d'Orcau

Figuerola d'Orcau és una vila que tingué ajuntament propi fins al 1970, quan s'ajuntà a Isona, al mateix temps que també ho feren Benavent de Tremp, Conques, Orcau i Sant Romà d'Abella, al terme municipal d'Isona i Conca Dellà, tot a la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Figuerola d'Orcau · Veure més »

Figuerola d'Orcau (antic municipi)

Figuerola d'Orcau Figuerola d'Orcau és el nom d'un municipi del Pallars Jussà, existent fins al 1970, quan s'ajuntà a Isona, al mateix temps que també ho feren Benavent de Tremp, Conques, Orcau i Sant Romà d'Abella, al terme municipal d'Isona i Conca Dellà.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Figuerola d'Orcau (antic municipi) · Veure més »

Formatge de Mallorca

Formatge tendre i formatge curat de Mallorca El formatge de Mallorca és un formatge artesà tradicional elaborat amb llet d'ovella crua, o amb barreja de llet crua d'ovella i de cabra.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Formatge de Mallorca · Veure més »

Friol

Friol és un municipi de la Província de Lugo a Galícia.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Friol · Veure més »

Galceran de Requesens i de Santacoloma

Galceran de Requesens i de Santacoloma (? - València 1465) va ser lloctinent de Catalunya en el regnat d'Alfons el Magnànim.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Galceran de Requesens i de Santacoloma · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Gran Dobla de Pere I de Castella

La Gran Dobla de Pere I de Castella (Dupla Magna), o dobla de deu, de Pere I de Castella és una moneda realitzada en or, encunyada a Sevilla el 1360.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Gran Dobla de Pere I de Castella · Veure més »

Guerau Galceran de Rocabertí

Guerau Galceran de Rocabertí (? - 1425) pertanyia al llinatge dels Rocabertí de Cabrenys.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Guerau Galceran de Rocabertí · Veure més »

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra de Bàndols

Les guerres de bàndols, també conegudes com a lluites de bàndols, són una sèrie d'enfrontaments que es van donar al territori de l'actual País Basc a la darreria de l'edat mitjana.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Guerra de Bàndols · Veure més »

Guerra dels Cent Anys

La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Guerra dels Cent Anys · Veure més »

Guerra dels Dos Peres

La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Guerra dels Dos Peres · Veure més »

Guerra dels remences

La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Guerra dels remences · Veure més »

Guillem Hug de Rocabertí

Guillem Hug de Rocabertí pertanyia al llinatge dels Rocabertí de Cabrenys.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Guillem Hug de Rocabertí · Veure més »

Guillem Ramon de Montcada i de Luna

va ser un noble del casal de Montcada, senyor d'Aitona, Mequinensa, Seròs i Soses, a més de ser creat baró de Monreale i comte de Marmila, a Sicília.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Guillem Ramon de Montcada i de Luna · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Castella i Lleó

Límits actuals de Castella i Lleó La comunitat autònoma de Castella i Lleó és el resultat de la unió el 1983 de nou províncies: les tres que, després de la divisió territorial de 1833, per la qual es van crear les províncies, es van adscriure a la Regió de Lleó i sis adscrites a Castella la Vella, exceptuant en aquest últim cas les províncies de Santander (actual Comunitat Autònoma de Cantàbria) i Logronyo (actual Comunitat Autònoma de La Rioja).

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Història de Castella i Lleó · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Història de Catalunya · Veure més »

Història de l'Aragó

Aragó Primer testimoni de l'escut d'Aragó. Fabricio Vagad, imprès a Saragossa el 1499 per Pablo Hurus. El territori d'Aragó ha tingut una presència històrica humana que data des de fa molts mil·lennis, tot i que, com la majoria de regions europees històriques, sorgeix a l'edat mitjana.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Història de l'Aragó · Veure més »

Història de la llengua catalana

Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Història de la llengua catalana · Veure més »

Història de Madrid

La història de Madrid (Espanya) està marcada per l'establiment en ella de, primer, la cort reial (juny de 1561) i, amb la unió dinàstica dels regnes hispànics, de la nova capital.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Història de Madrid · Veure més »

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Història de Mallorca · Veure més »

Història del País Valencià

citació.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Història del País Valencià · Veure més »

Història dels Països Catalans

Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Història dels Països Catalans · Veure més »

Jeroni de Requesens i Roís de Liori

Jeroni de Requesens i Roís de Liori (? - † Barcelona, 1548).

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Jeroni de Requesens i Roís de Liori · Veure més »

Joan de Socarrats

Joan de Socarrats o Joan Socarrats (Sant Joan de les Abadesses, c 1426 ? - Barcelona, 1483/1484) fou un jurista català.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Joan de Socarrats · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Joan el Sense Fe · Veure més »

Jordi Bilbeny

Jordi Alzina i Bilbeny (Arenys de Mar, 14 d'octubre de 1961) és un pseudohistoriador, escriptor i investigador català, que signa com a Jordi Bilbeny.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Jordi Bilbeny · Veure més »

La Celestina

La Celestina o senzillament, Celestina és el nom amb què s'ha popularitzat la Tragicomedia de Calisto y Melibea una de les obres més importants de la literatura castellana, atribuïda a Fernando de Rojas.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і La Celestina · Veure més »

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Literatura catalana · Veure més »

Llibre dels Vuit Senyals

El Llibre dels Vuit Senyals és la primera compilació coneguda del dret català, anterior al Llibre dels Quatre Senyals.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Llibre dels Vuit Senyals · Veure més »

Llinatge dels Banyuls

Els Banyuls foren una coneguda dinastia de cavallers catalans que posseïa diverses senyories al Rosselló, el Conflent el Vallespir i el Capcir, de les quals destacaven Nyer, Montferrer, Porcinyans, Fórnols, Puig, Real i Odelló.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Llinatge dels Banyuls · Veure més »

Llista de comtes d'Empúries

or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Llista de comtes d'Empúries · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs d'Espanya, exceptuant-ne l'àmbit catalanoparlant, que es pot trobar a llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Llista de reis de Castella

s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Llista de reis de Castella · Veure més »

Llista de reis de Navarra

La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Llista de reis de Navarra · Veure més »

Llista de reis de Sardenya

El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Llista de reis de Sardenya · Veure més »

Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »

Llista de reis de València

El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Llista de reis de València · Veure més »

Lloctinent de Catalunya

XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Lloctinent de Catalunya · Veure més »

Llotja de la Seda

La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat, número 31, de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Llotja de la Seda · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Madrid · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Mallorca · Veure més »

Mare de Déu de Montserrat

La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Mare de Déu de Montserrat · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Martí l'Humà · Veure més »

Monte Pindo

El Monte Pindo és un massís granític amb una superfície de 4.629 ha repartida entre els municipis de Carnota, Mazaricos, Cee i Dumbría, entre les ries de Corcubión i Muros i Noia.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Monte Pindo · Veure més »

Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món

Corona Reial. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'Estat.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món · Veure més »

Nacionalisme aragonès

Una estrelada aragonesa. El nacionalisme aragonès és un moviment polític que defensa que Aragó té història, idioma, lleis i cultura pròpies suficients per a tenir una major autonomia i fins i tot per a conformar una nació independent.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Nacionalisme aragonès · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Països Catalans · Veure més »

Palau de Valsaín

Dibuix d'Anton van der Wyngaerde de 1562 El palau de Valsaín va ser un antic palau reial espanyol situat al nord de la serra de Guadarrama, en terrenys de Valsaín, del terme municipal del Real Sitio de San Ildefonso —a la província de Segòvia (Castella i Lleó).

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Palau de Valsaín · Veure més »

Pedro Tenorio

fou un religiós i arquebisbe espanyol.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Pedro Tenorio · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Pere el Gran · Veure més »

Pere I de Castella

Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Pere I de Castella · Veure més »

Pintura gòtica de la Corona d'Aragó

Retaule amb Sant Joan, Maria Magdalena, Sant Jaume i Sant Pau La pintura gòtica de la Corona d'Aragó és la pintura realitzada des de les darreres dècades del fins a finals del a les terres d'aquesta.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Pintura gòtica de la Corona d'Aragó · Veure més »

Portada/article setembre 2

Categoria:Articles del dia de setembre de la portada 600k.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Portada/article setembre 2 · Veure més »

Príncep de Girona

El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Príncep de Girona · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Regne de Nàpols · Veure més »

Reial Alcàsser de Madrid

El Reial Alcàsser de Madrid fou un edifici de Madrid situat a l'indret on actualment es troba el Palau Reial de Madrid.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Reial Alcàsser de Madrid · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »

Retrat de Joan I de Castella

El retrat de Joan I és una pintura a l'oli sobre llenç obra del pintor espanyol Vicente Arbiol y Rodríguez creada vers l'any 1848 que va quedar integrada en una sèrie cronològica de retrats dels antics reis d'Espanya.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Retrat de Joan I de Castella · Veure més »

Roderic de la Guitarra

Roderic de la Guitarra, va ser un llaütista i intèrpret espanyol, actiu principalment durant la primera meitat del segle XV.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Roderic de la Guitarra · Veure més »

Sant Vicent Ferrer

Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Sant Vicent Ferrer · Veure més »

Santa Maria de Sixena

El Reial monestir de Santa Maria de Sixena (en castellà: Real Monasterio de Santa María de Sigena) és un monestir d'estil cistercenc del situat en el terme municipal de Vilanova de Sixena (Monegres, Osca) fet construir per Sança de Castella (reina consort d'Alfons el Cast) com a monestir destinat a religioses hospitalàries.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Santa Maria de Sixena · Veure més »

Senyor de Balaguer

El títol de senyor de Balaguer és un títol vinculat tradicionalment als hereus de la Corona d'Aragó i actualment als de la monarquia espanyola.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Senyor de Balaguer · Veure més »

Senyoriu

El senyoriu o la senyoria és una institució pròpia de l'edat mitjana i l'edat moderna a Europa.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Senyoriu · Veure més »

Teresa de Lleó i Núñez

Teresa de Lleó (v 1070 - Galícia 1130), infanta de Lleó i comtessa de Portugal (1112-1128).

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Teresa de Lleó i Núñez · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і València · Veure més »

València al segle XIV

jaumina Escut de valència al segle XIV València al segle XIV va renàixer com a capital del Regne de València i ciutat cristiana després de cinc segles de domini musulmà.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і València al segle XIV · Veure més »

Verge de Tobed

La Verge de Tobed amb el futur Enric II de Castella, la seva dona Joana Manuel i els seus fills o, abreviadament, la Verge de Tobed, és una Tremp d'ou sobre taula, datada cap a 1359-1362, d'estil italogótico català. Procedeix del presbiteri de l'Església de Santa Maria de Tobed (Saragossa), de nau única i capçalera recta amb tres capelles, per les quals el taller dels Serra va realitzar sengles retaules.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і Verge de Tobed · Veure més »

1411

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і 1411 · Veure més »

1412

El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і 1412 · Veure més »

1413

; Països Catalans.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і 1413 · Veure més »

25 de setembre

El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і 25 de setembre · Veure més »

31 d'octubre

El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia Trastàmara і 31 d'octubre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Casa de Trastàmara, Casa de Trastámara, Casal de Trastàmara, Casal dels Trastàmara, Trastàmara, Trastámara.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »