Taula de continguts
154 les relacions: A Fonsagrada, Ajamil de Cameros, Alfons d'Aragó i de Portugal, Alfons de Tous, Alfons VI de Ribagorça, Alfons XI de Castella, Almirall de Castella, Andreu Febrer i Callís, Antoni Agustí i Albanell, Aragó, Aragonès, Balaguer, Banderes de Catalunya, Baronia de Sant Mori, Batalla de Montiel, Beatriu de Coïmbra i d'Urgell, Bel·lònides, Berenguer de Sos, Bernat de Bearn, Branques del casal de Barcelona, Call Jueu de Montblanc, Capella de Reyes Nuevos de la catedral de Toledo, Capelles de la catedral de Toledo, Carles II de Navarra, Carrer de Casp, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Casp, Castell de Requesens, Castellà a Catalunya, Catalanitat de La Celestina, Català al món, Català antic, Català clàssic, Català modern, Catalunya, Catedral de Toledo, Caterina de Lancaster, Chucena, Cimera Reial, Comtat de Pallars Sobirà, Comunitat de Madrid, Conca (Castella - la Manxa), Concòrdia de Valladolid, Conestable de Castella, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts de Barcelona (1413), Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó, Cronologia de la història de Catalunya, ... Ampliar l'índex (104 més) »
A Fonsagrada
A Fonsagrada és un municipi de la província de Lugo a Galícia.
Veure Dinastia Trastàmara і A Fonsagrada
Ajamil de Cameros
Ajamil és un municipi situat en la comarca del Camero Viejo, de La Rioja (Espanya).
Veure Dinastia Trastàmara і Ajamil de Cameros
Alfons d'Aragó i de Portugal
Alfons d'Aragó i de Portugal (Sogorb, 1489 - El Puig de Santa Maria, 16 d'octubre de 1563) va ser un noble del casal d'Aragó, duc de Sogorb i comte d'Empúries entre 1522 i 1562.
Veure Dinastia Trastàmara і Alfons d'Aragó i de Portugal
Alfons de Tous
Alfons de Tous, president de la Generalitat de Catalunya en el període 1396 - 1413 en substitució de Miquel de Santjoan que es va absentar de Catalunya el 1396 per anar en una ambaixada pel rei i no va tornar a residir al principat.
Veure Dinastia Trastàmara і Alfons de Tous
Alfons VI de Ribagorça
Alfons VI de Ribagorça o Alfons d'Aragó i d'Escobar (1417 - 1495).
Veure Dinastia Trastàmara і Alfons VI de Ribagorça
Alfons XI de Castella
Alfons XI de Castella, dit el Justicier (Salamanca, 1311 - Gibraltar, 1350), fou rei de Castella (1312-1350).
Veure Dinastia Trastàmara і Alfons XI de Castella
Almirall de Castella
Ferran III el Sant, creador de l'almirallat de Castella, miniatura a la Catedral de Santiago. LAlmirallat de Castella (Almirantazgo de Castilla en castellà) va ser una dignitat castellana creada al i que va perdurar fins a l'any 1705.
Veure Dinastia Trastàmara і Almirall de Castella
Andreu Febrer i Callís
Andreu Febrer i Callís (Vic, 1375/1380 - Vic, 1437/1444) fou un notable poeta català de la baixa edat mitjana, que a més fou un militar destacat i traductor en català de La Divina Comèdia de Dante.
Veure Dinastia Trastàmara і Andreu Febrer i Callís
Antoni Agustí i Albanell
Antoni Agustí i Albanell (Saragossa, 26 de febrer de 1517 – Tarragona, 31 de maig de 1586) fou un eclesiàstic i humanista aragonès del.
Veure Dinastia Trastàmara і Antoni Agustí i Albanell
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure Dinastia Trastàmara і Aragó
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Veure Dinastia Trastàmara і Aragonès
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Veure Dinastia Trastàmara і Balaguer
Banderes de Catalunya
Les banderes que han representat Catalunya a través de la història són diverses, i s'han utilitzat per a diverses funcions.
Veure Dinastia Trastàmara і Banderes de Catalunya
Baronia de Sant Mori
Escut de la família Rocabertí La Baronia de Sant Mori era una unitat territorial que tenia el centre en el poble de Sant Mori (Empordà) i en el castell de Sant Mori, a més comptava amb el poble de Vilaür.
Veure Dinastia Trastàmara і Baronia de Sant Mori
Batalla de Montiel
La Batalla de Montiel fou un enfrontament bèl·lic emmarcat en la Guerra dels Cent Anys i en els seus conflicte satèl·lit, la Guerra Civil de Castella i la Guerra dels dos Peres, en la qual els exèrcits francocastellans es van amidar amb una aliança proanglesa liderada per Portugal.
Veure Dinastia Trastàmara і Batalla de Montiel
Beatriu de Coïmbra i d'Urgell
L'infanta Beatriu de Coïmbra i d'Urgell (Coïmbra, 1435 – Bruges, 1462), coneguda com a «dona Brites» fou una noble portuguesa, membre de la casa reial catalana, que va esdevenir senyora de Clèveris-Ravenstein després de casar-se amb Adolf de Clèveris i de La Mark, senyor de Clèveris.
Veure Dinastia Trastàmara і Beatriu de Coïmbra i d'Urgell
Bel·lònides
Els bel·lònides foren una dinastia d'origen got, descendents del comte Bel·ló I de Carcassona (pare de Sunifred I d'Urgell i Sunyer I d'Empúries; i avi de Guifré el Pilós de Barcelona) que governaren els comtats catalans i més tard la corona d'Aragó des del fins al 1410, quan morí l'últim descendent legítim de la família: Martí l'Humà (que morí sense descendència legítima a causa de la prematura mort del seu fill Martí el Jove).
Veure Dinastia Trastàmara і Bel·lònides
Berenguer de Sos
Berenguer de Sos va ser president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1479 i 1482.
Veure Dinastia Trastàmara і Berenguer de Sos
Bernat de Bearn
Mn. Bernat de Bearn (en francès Bernard de Béarn, m. 1381) va ser un cavaller i noble bearnès, I comte de Medinaceli, a més de senyor de Luzón y Somaén.
Veure Dinastia Trastàmara і Bernat de Bearn
Branques del casal de Barcelona
El casal de Barcelona va originar diverses branques.
Veure Dinastia Trastàmara і Branques del casal de Barcelona
Call Jueu de Montblanc
El Call de Montblanc fou un dels principals barris jueus dels Països Catalans durant l'edat mitjana.
Veure Dinastia Trastàmara і Call Jueu de Montblanc
Capella de Reyes Nuevos de la catedral de Toledo
La Capella de Reyes Nuevos de la catedral de Toledo és la segona capella sepulcral que van construir els reis de Castella a la catedral de Toledo.
Veure Dinastia Trastàmara і Capella de Reyes Nuevos de la catedral de Toledo
Capelles de la catedral de Toledo
Interior de la catedral Girola de la catedral Les capelles de la catedral de Santa María de Toledo són un conjunt arquitectònic i artístic que contribueix al fet que sigui considerada com la magnum opus de l'estil gòtic a Espanya.
Veure Dinastia Trastàmara і Capelles de la catedral de Toledo
Carles II de Navarra
Carles el Dolent assegut en una estradaCarles II de Navarra dit el Dolent (Évreux, Regne de França, 10 d'octubre de 1332 - Pamplona, 1 de gener de 1387) fou rei de Navarra (1349-1387).
Veure Dinastia Trastàmara і Carles II de Navarra
Carrer de Casp
El carrer de Casp és un carrer de Barcelona que es troba al districte de l'Eixample.
Veure Dinastia Trastàmara і Carrer de Casp
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Veure Dinastia Trastàmara і Casa reial d'Aragó
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Veure Dinastia Trastàmara і Casal de Barcelona
Casp
Casp (en aragonès i català Casp, en castellà i oficialment Caspe) és un municipi d'Aragó, a la comarca del Baix Aragó-Casp.
Veure Dinastia Trastàmara і Casp
Castell de Requesens
El castell de Requesens està situat sobre un turó, que domina totes les valls meridionals del puig Neulós, a uns 7 km a l'est del veïnat de Requesens.
Veure Dinastia Trastàmara і Castell de Requesens
Castellà a Catalunya
llengües peninsulars. El castellà a Catalunya és un dels idiomes cooficials d'aquest territori, al costat del català i l'occità en la seva variant aranesa.
Veure Dinastia Trastàmara і Castellà a Catalunya
Catalanitat de La Celestina
La catalanitat de La Celestina és una tesi que defensa l'investigador i filòleg Jordi Bilbeny segons la qual La Celestina, obra pretesament pertanyent a les lletres castellanes, fou escrita originalment per un autor valencià desconegut i en llengua catalana, i que l'obra que avui es coneix seria la traducció al castellà feta per la censura de l'època que feu desaparèixer l'original català.
Veure Dinastia Trastàmara і Catalanitat de La Celestina
Català al món
Territoris de llengua catalana arreu del món. El català al món és el conjunt de parlants de català arreu del món, en les diferents variants, i sigui la seva llengua materna o no.
Veure Dinastia Trastàmara і Català al món
Català antic
Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.
Veure Dinastia Trastàmara і Català antic
Català clàssic
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) El català clàssic és el català d'entre els segles, i àdhuc.
Veure Dinastia Trastàmara і Català clàssic
Català modern
El català modern és el català dels segles i, dit tradicionalment de la Decadència.
Veure Dinastia Trastàmara і Català modern
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Dinastia Trastàmara і Catalunya
Catedral de Toledo
Retaule de la Capilla Mayor La Catedral de Santa María de Toledo, anomenada també Catedral Primada de Toledo, seu de l'Arxidiòcesi de Toledo, és un edifici considerat com el magnum opus, de l'estil gòtic a Espanya.
Veure Dinastia Trastàmara і Catedral de Toledo
Caterina de Lancaster
Caterina de Lancaster (Hetford, Regne d'Anglaterra, 1373 - Valladolid 1418), princesa anglesa, infanta de Castella, reina consort de Castella (1393-1406) i regent de Castella (1406-1416).
Veure Dinastia Trastàmara і Caterina de Lancaster
Chucena
Chucena és un poble de la província de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Condado.
Veure Dinastia Trastàmara і Chucena
Cimera Reial
Cimera Reial La Cimera Reial, Cimera del Drac Pennat, Cimera del rei d'Aragó o Cimera del Casal de Barcelona fou la cimera que empraren els reis d'Aragó del llinatge dels comtes de Barcelona des de Pere IV d'Aragó el Cerimoniós (Pere terç).
Veure Dinastia Trastàmara і Cimera Reial
Comtat de Pallars Sobirà
El comtat de Pallars Sobirà sorgí arran de la divisió del comtat de Pallars, entre els fills del comte Sunyer I de Pallars (1011): Ramon IV de Pallars Jussà (1011 - 1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011 - 1035).
Veure Dinastia Trastàmara і Comtat de Pallars Sobirà
Comunitat de Madrid
La Comunitat de Madrid (en castellà i oficialment, Comunidad de Madrid) és una comunitat autònoma d'Espanya situada al centre de la península Ibèrica i, dintre de la qual, al centre de la Meseta Central.
Veure Dinastia Trastàmara і Comunitat de Madrid
Conca (Castella - la Manxa)
Conca (en castellà i oficialment, Cuenca) és una ciutat espanyola, capital de la província homònima, que es troba a la comunitat autònoma de Castella - la Manxa.
Veure Dinastia Trastàmara і Conca (Castella - la Manxa)
Concòrdia de Valladolid
La concòrdia de Valladolid és el nom que rep la treva signada a Valladolid, el 7 de desembre de 1453, entre Joan de Navarra (futur Joan II d'Aragó) i el seu fill, Carles de Viana per la qual Carles fou posat en llibertat.
Veure Dinastia Trastàmara і Concòrdia de Valladolid
Conestable de Castella
Detall de la tomba del Conestable a la Catedral de Burgos. Conestable de Castella va ser un títol de conestable creat pel rei Joan I de Castella per substituir el d'Alferes Major del Regne.
Veure Dinastia Trastàmara і Conestable de Castella
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Dinastia Trastàmara і Corona d'Aragó
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Veure Dinastia Trastàmara і Corona de Castella i Lleó
Corts de Barcelona (1413)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Ferran I a Barcelona el 4 de gener de 1413, just després de ser nomenat rei d'Aragó al Compromís de Casp.
Veure Dinastia Trastàmara і Corts de Barcelona (1413)
Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó
Representació heràldica del rei de la Corona d'Aragó, vers 1433-1435. La crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó, durant els segles i, va coincidir amb la ruptura del consens entre la monarquia i els estaments, fets que van predominar sobre els èxits militars i polítics, com la conquesta del Regne de Nàpols.
Veure Dinastia Trastàmara і Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó
Cronologia de la història de Catalunya
Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.
Veure Dinastia Trastàmara і Cronologia de la història de Catalunya
Dalmau VIII de Rocabertí
Dalmau VIII de Rocabertí i Ferrandis d'Híxar, fou vescomte de Rocabertí i de Peralada des de 1403 a 1454.
Veure Dinastia Trastàmara і Dalmau VIII de Rocabertí
Decadència
La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.
Veure Dinastia Trastàmara і Decadència
Diada Nacional del País Valencià
La Diada del 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià, i commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238.
Veure Dinastia Trastàmara і Diada Nacional del País Valencià
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Veure Dinastia Trastàmara і Dinastia
Dinastia Borgonya
La Dinastia Borgonya fou un llinatge de reis que van governar el Regne de Portugal des de 1139 fins a l'any 1383; el Regne de Castella des de 1127 fins a l'any 1369, així com al Regne de Lleó durant els anys en què se separà del Regne de Castella.
Veure Dinastia Trastàmara і Dinastia Borgonya
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Veure Dinastia Trastàmara і Diputació del General de Catalunya
Don Fernando el de Antequera
Don Fernando el de Antequera és un drama històric en vers, dividit en tres actes, de Ventura de la Vega, estrenat a Madrid i Barcelona el mateix dia 4 d'abril de 1847.
Veure Dinastia Trastàmara і Don Fernando el de Antequera
Ducat d'Alba de Tormes
El ducat d'Alba de Tormes, anomenat de forma habitual ducat d'Alba, és un títol nobiliari hereditari espanyol, atorgat originalment per Enric IV de Castella a García Álvarez de Toledo el 1472.
Veure Dinastia Trastàmara і Ducat d'Alba de Tormes
Ducat de Cardona
El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el i fins al restarà en mans de la família Cardona.
Veure Dinastia Trastàmara і Ducat de Cardona
Ducat de Medinaceli
El ducat de Medinaceli és un títol nobiliari espanyol creat per la reina Isabel la Catòlica el 1479 a favor de Luis de la Cerda i de la Vega, V comte de Medinaceli.
Veure Dinastia Trastàmara і Ducat de Medinaceli
Ducat de Montblanc
Escut d'armes de Montblanc Muralles de Montblanc El Ducat de Montblanc fou un títol nobiliari hereditari creat el 1387 per Joan el Caçador, en esdevenir rei, per al seu germà, l'infant Martí, amb les rendes reials de la vila de Montblanc (Conca de Barberà) i de la vegueria de Montblanc annexes.
Veure Dinastia Trastàmara і Ducat de Montblanc
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Veure Dinastia Trastàmara і Edat mitjana als Països Catalans
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Veure Dinastia Trastàmara і Edat mitjana de Catalunya
Edat moderna als Països Catalans
Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord.
Veure Dinastia Trastàmara і Edat moderna als Països Catalans
Elionor d'Alburquerque
Escut de Elionor d'Alburquerque Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra (Castella, c. 1374 - Medina del Campo, 16 de desembre de 1435), fou comtessa d'Alburquerque i de Ledesma i senyora de Castro de Haro, entre altres dominis a Castella, i reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416).
Veure Dinastia Trastàmara і Elionor d'Alburquerque
Elionor d'Aragó i de Sicília
Elionor d'Aragó i de Sicília (el Puig de Santa Maria, l'Horta Nord, 20 de gener de 1358 - Cuéllar, Segòvia, 13 d'agost del 1382), princesa d'Aragó i reina consort de Castella (1379-1382).
Veure Dinastia Trastàmara і Elionor d'Aragó i de Sicília
Elionor de Guzmán
Elionor de Guzmán (Sevilla, 1310 - Talavera de la Reina, 1351) fou una noble castellana amant d'Alfons XI de Castella, amb qui va tenir el futur Enric II de Castella, fundador de la dinastia Trastàmara.
Veure Dinastia Trastàmara і Elionor de Guzmán
Els Aragó de Sicília
Els Aragó de Sicília van ser un branca menor de la nissaga reial catalano-aragonesa de la Casa d'Aragó fundada al segle XIII.
Veure Dinastia Trastàmara і Els Aragó de Sicília
Enric de Borgonya
Enric de Borgonya (Dijon, França 1066 - Astorga, Regne de Galícia 1112) va ser comte de Portugal (1094-1112).
Veure Dinastia Trastàmara і Enric de Borgonya
Enric II de Castella
Enric II de Castella, dit el de les Mercès (Sevilla 1333 - Santo Domingo de la Calzada, La Rioja 29 de maig de 1379), fou rei de Castella (1369-1379); autoproclamat el 1366, fou el primer de la dinastia Trastàmara.
Veure Dinastia Trastàmara і Enric II de Castella
Enric III de Castella
Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).
Veure Dinastia Trastàmara і Enric III de Castella
Escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó
Lescultura del Renaixement a la Corona d'Aragó va lligada a la cultura humanista procedent de la península Itàlica, encara que la repercussió inicial va ser escassa i, per tant, tardana l'acceptació del nou estil, per la qual cosa encara es van anar fent decoracions gòtiques a la mateixa època, fins ja entrat el, que es va implantar amb fermesa en pujar al tron el rei Carles V.
Veure Dinastia Trastàmara і Escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó
Escut de Catalunya
L'escut de Catalunya té el següent blasonament, que és conegut heràldicament com els Quatre pals i popularment, tot i que tècnicament incorrecte, com les Quatre barres: A finals del s'establí la jerarquia i la codificació de les corones i llur forma.
Veure Dinastia Trastàmara і Escut de Catalunya
Escut del País Valencià
Consell Preautonòmic i de la Generalitat Valenciana fins a 1985. L'escut del País Valencià és l'emblema oficial de la Generalitat Valenciana que es basa en l'escut personal del rei Pere el Cerimoniós i, amb modificacions, de la resta de reis de la Corona d'Aragó fins a Joan II.
Veure Dinastia Trastàmara і Escut del País Valencià
Fernando Pérez de Traba
Fernando Pérez de Traba en castellà i gallec — Fernão Peres de Trava — (1100, Santiago de Compostel·la - 1 de novembre del 1155) fou un noble gallec, comte de Traba i de Trastàmara, amant de la regenta de Portugal, Teresa de Lleó i comtessa de Portugal, mare del futur/rei de Portugal Alfons Henriques.
Veure Dinastia Trastàmara і Fernando Pérez de Traba
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Veure Dinastia Trastàmara і Ferran d'Antequera
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Dinastia Trastàmara і Ferran el Catòlic
Ferran II de Lleó
Tomba de Ferran II de Lleó y Galícia a la catedral de Santiago de Compostel·la Ferran II de Lleó (1137 - Benavente, Zamora, 1188) fou rei de Lleó (1157-1188).
Veure Dinastia Trastàmara і Ferran II de Lleó
Figuerola d'Orcau
Figuerola d'Orcau és una vila que tingué ajuntament propi fins al 1970, quan s'ajuntà a Isona, al mateix temps que també ho feren Benavent de Tremp, Conques, Orcau i Sant Romà d'Abella, al terme municipal d'Isona i Conca Dellà, tot a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Dinastia Trastàmara і Figuerola d'Orcau
Figuerola d'Orcau (antic municipi)
Figuerola d'Orcau Figuerola d'Orcau és el nom d'un municipi del Pallars Jussà, existent fins al 1970, quan s'ajuntà a Isona, al mateix temps que també ho feren Benavent de Tremp, Conques, Orcau i Sant Romà d'Abella, al terme municipal d'Isona i Conca Dellà.
Veure Dinastia Trastàmara і Figuerola d'Orcau (antic municipi)
Formatge de Mallorca
Formatge tendre i formatge curat de Mallorca El formatge de Mallorca és un formatge artesà tradicional elaborat amb llet d'ovella crua, o amb barreja de llet crua d'ovella i de cabra.
Veure Dinastia Trastàmara і Formatge de Mallorca
Friol
Friol és un municipi de la Província de Lugo a Galícia.
Veure Dinastia Trastàmara і Friol
Galceran de Requesens i de Santacoloma
Galceran de Requesens i de Santacoloma (? - València 1465) va ser lloctinent de Catalunya en el regnat d'Alfons el Magnànim.
Veure Dinastia Trastàmara і Galceran de Requesens i de Santacoloma
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Dinastia Trastàmara і Generalitat de Catalunya
Gran Dobla de Pere I de Castella
La Gran Dobla de Pere I de Castella (Dupla Magna), o dobla de deu, de Pere I de Castella és una moneda realitzada en or, encunyada a Sevilla el 1360.
Veure Dinastia Trastàmara і Gran Dobla de Pere I de Castella
Guerau Galceran de Rocabertí
Guerau Galceran de Rocabertí (? - 1425) pertanyia al llinatge dels Rocabertí de Cabrenys.
Veure Dinastia Trastàmara і Guerau Galceran de Rocabertí
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Veure Dinastia Trastàmara і Guerra Civil catalana
Guerra de Bàndols
Les guerres de bàndols, també conegudes com a lluites de bàndols, són una sèrie d'enfrontaments que es van donar al territori de l'actual País Basc a la darreria de l'edat mitjana.
Veure Dinastia Trastàmara і Guerra de Bàndols
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Veure Dinastia Trastàmara і Guerra dels Cent Anys
Guerra dels Dos Peres
La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.
Veure Dinastia Trastàmara і Guerra dels Dos Peres
Guerra dels remences
La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.
Veure Dinastia Trastàmara і Guerra dels remences
Guillem Hug de Rocabertí
Guillem Hug de Rocabertí pertanyia al llinatge dels Rocabertí de Cabrenys.
Veure Dinastia Trastàmara і Guillem Hug de Rocabertí
Guillem Ramon de Montcada i de Luna
va ser un noble del casal de Montcada, senyor d'Aitona, Mequinensa, Seròs i Soses, a més de ser creat baró de Monreale i comte de Marmila, a Sicília.
Veure Dinastia Trastàmara і Guillem Ramon de Montcada i de Luna
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Dinastia Trastàmara і Història de Barcelona
Història de Castella i Lleó
Límits actuals de Castella i Lleó La comunitat autònoma de Castella i Lleó és el resultat de la unió el 1983 de nou províncies: les tres que, després de la divisió territorial de 1833, per la qual es van crear les províncies, es van adscriure a la Regió de Lleó i sis adscrites a Castella la Vella, exceptuant en aquest últim cas les províncies de Santander (actual Comunitat Autònoma de Cantàbria) i Logronyo (actual Comunitat Autònoma de La Rioja).
Veure Dinastia Trastàmara і Història de Castella i Lleó
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Veure Dinastia Trastàmara і Història de Catalunya
Història de l'Aragó
Aragó Primer testimoni de l'escut d'Aragó. Fabricio Vagad, imprès a Saragossa el 1499 per Pablo Hurus. El territori d'Aragó ha tingut una presència històrica humana que data des de fa molts mil·lennis, tot i que, com la majoria de regions europees històriques, sorgeix a l'edat mitjana.
Veure Dinastia Trastàmara і Història de l'Aragó
Història de la llengua catalana
Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.
Veure Dinastia Trastàmara і Història de la llengua catalana
Història de Madrid
La història de Madrid (Espanya) està marcada per l'establiment en ella de, primer, la cort reial (juny de 1561) i, amb la unió dinàstica dels regnes hispànics, de la nova capital.
Veure Dinastia Trastàmara і Història de Madrid
Història de Mallorca
31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.
Veure Dinastia Trastàmara і Història de Mallorca
Història del País Valencià
citació.
Veure Dinastia Trastàmara і Història del País Valencià
Història dels Països Catalans
Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.
Veure Dinastia Trastàmara і Història dels Països Catalans
Jeroni de Requesens i Roís de Liori
Jeroni de Requesens i Roís de Liori (? - † Barcelona, 1548).
Veure Dinastia Trastàmara і Jeroni de Requesens i Roís de Liori
Joan de Socarrats
Joan de Socarrats o Joan Socarrats (Sant Joan de les Abadesses, c 1426 ? - Barcelona, 1483/1484) fou un jurista català.
Veure Dinastia Trastàmara і Joan de Socarrats
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Veure Dinastia Trastàmara і Joan el Sense Fe
Jordi Bilbeny
Jordi Alzina i Bilbeny (Arenys de Mar, 14 d'octubre de 1961) és un pseudohistoriador, escriptor i investigador català, que signa com a Jordi Bilbeny.
Veure Dinastia Trastàmara і Jordi Bilbeny
La Celestina
La Celestina o senzillament, Celestina és el nom amb què s'ha popularitzat la Tragicomedia de Calisto y Melibea una de les obres més importants de la literatura castellana, atribuïda a Fernando de Rojas.
Veure Dinastia Trastàmara і La Celestina
Literatura catalana
La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.
Veure Dinastia Trastàmara і Literatura catalana
Llibre dels Vuit Senyals
El Llibre dels Vuit Senyals és la primera compilació coneguda del dret català, anterior al Llibre dels Quatre Senyals.
Veure Dinastia Trastàmara і Llibre dels Vuit Senyals
Llinatge dels Banyuls
Els Banyuls foren una coneguda dinastia de cavallers catalans que posseïa diverses senyories al Rosselló, el Conflent el Vallespir i el Capcir, de les quals destacaven Nyer, Montferrer, Porcinyans, Fórnols, Puig, Real i Odelló.
Veure Dinastia Trastàmara і Llinatge dels Banyuls
Llista de comtes d'Empúries
or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.
Veure Dinastia Trastàmara і Llista de comtes d'Empúries
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Dinastia Trastàmara і Llista de comtes de Barcelona
Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs d'Espanya, exceptuant-ne l'àmbit catalanoparlant, que es pot trobar a llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans.
Veure Dinastia Trastàmara і Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Veure Dinastia Trastàmara і Llista de reis d'Aragó
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Veure Dinastia Trastàmara і Llista de reis de Castella
Llista de reis de Navarra
La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.
Veure Dinastia Trastàmara і Llista de reis de Navarra
Llista de reis de Sardenya
El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.
Veure Dinastia Trastàmara і Llista de reis de Sardenya
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Veure Dinastia Trastàmara і Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Veure Dinastia Trastàmara і Llista de reis de València
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Veure Dinastia Trastàmara і Lloctinent de Catalunya
Llotja de la Seda
La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat, número 31, de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat.
Veure Dinastia Trastàmara і Llotja de la Seda
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Dinastia Trastàmara і Madrid
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Dinastia Trastàmara і Mallorca
Mare de Déu de Montserrat
La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya.
Veure Dinastia Trastàmara і Mare de Déu de Montserrat
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Veure Dinastia Trastàmara і Martí l'Humà
Monte Pindo
El Monte Pindo és un massís granític amb una superfície de 4.629 ha repartida entre els municipis de Carnota, Mazaricos, Cee i Dumbría, entre les ries de Corcubión i Muros i Noia.
Veure Dinastia Trastàmara і Monte Pindo
Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món
Corona Reial. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'Estat.
Veure Dinastia Trastàmara і Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món
Nacionalisme aragonès
Una estrelada aragonesa. El nacionalisme aragonès és un moviment polític que defensa que Aragó té història, idioma, lleis i cultura pròpies suficients per a tenir una major autonomia i fins i tot per a conformar una nació independent.
Veure Dinastia Trastàmara і Nacionalisme aragonès
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Veure Dinastia Trastàmara і Països Catalans
Palau de Valsaín
Dibuix d'Anton van der Wyngaerde de 1562 El palau de Valsaín va ser un antic palau reial espanyol situat al nord de la serra de Guadarrama, en terrenys de Valsaín, del terme municipal del Real Sitio de San Ildefonso —a la província de Segòvia (Castella i Lleó).
Veure Dinastia Trastàmara і Palau de Valsaín
Pedro Tenorio
fou un religiós i arquebisbe espanyol.
Veure Dinastia Trastàmara і Pedro Tenorio
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).
Veure Dinastia Trastàmara і Pere el Gran
Pere I de Castella
Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.
Veure Dinastia Trastàmara і Pere I de Castella
Pintura gòtica de la Corona d'Aragó
Retaule amb Sant Joan, Maria Magdalena, Sant Jaume i Sant Pau La pintura gòtica de la Corona d'Aragó és la pintura realitzada des de les darreres dècades del fins a finals del a les terres d'aquesta.
Veure Dinastia Trastàmara і Pintura gòtica de la Corona d'Aragó
Portada/article setembre 2
Categoria:Articles del dia de setembre de la portada 600k.
Veure Dinastia Trastàmara і Portada/article setembre 2
Príncep de Girona
El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.
Veure Dinastia Trastàmara і Príncep de Girona
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure Dinastia Trastàmara і Regne de Nàpols
Reial Alcàsser de Madrid
El Reial Alcàsser de Madrid fou un edifici de Madrid situat a l'indret on actualment es troba el Palau Reial de Madrid.
Veure Dinastia Trastàmara і Reial Alcàsser de Madrid
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Veure Dinastia Trastàmara і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Retrat de Joan I de Castella
El retrat de Joan I és una pintura a l'oli sobre llenç obra del pintor espanyol Vicente Arbiol y Rodríguez creada vers l'any 1848 que va quedar integrada en una sèrie cronològica de retrats dels antics reis d'Espanya.
Veure Dinastia Trastàmara і Retrat de Joan I de Castella
Roderic de la Guitarra
Roderic de la Guitarra, va ser un llaütista i intèrpret espanyol, actiu principalment durant la primera meitat del segle XV.
Veure Dinastia Trastàmara і Roderic de la Guitarra
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Veure Dinastia Trastàmara і Sant Vicent Ferrer
Santa Maria de Sixena
El Reial monestir de Santa Maria de Sixena (en castellà: Real Monasterio de Santa María de Sigena) és un monestir d'estil cistercenc del situat en el terme municipal de Vilanova de Sixena (Monegres, Osca) fet construir per Sança de Castella (reina consort d'Alfons el Cast) com a monestir destinat a religioses hospitalàries.
Veure Dinastia Trastàmara і Santa Maria de Sixena
Senyor de Balaguer
El títol de senyor de Balaguer és un títol vinculat tradicionalment als hereus de la Corona d'Aragó i actualment als de la monarquia espanyola.
Veure Dinastia Trastàmara і Senyor de Balaguer
Senyoriu
El senyoriu o la senyoria és una institució pròpia de l'edat mitjana i l'edat moderna a Europa.
Veure Dinastia Trastàmara і Senyoriu
Teresa de Lleó i Núñez
Teresa de Lleó (v 1070 - Galícia 1130), infanta de Lleó i comtessa de Portugal (1112-1128).
Veure Dinastia Trastàmara і Teresa de Lleó i Núñez
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Dinastia Trastàmara і València
València al segle XIV
jaumina Escut de valència al segle XIV València al segle XIV va renàixer com a capital del Regne de València i ciutat cristiana després de cinc segles de domini musulmà.
Veure Dinastia Trastàmara і València al segle XIV
Verge de Tobed
La Verge de Tobed amb el futur Enric II de Castella, la seva dona Joana Manuel i els seus fills o, abreviadament, la Verge de Tobed, és una Tremp d'ou sobre taula, datada cap a 1359-1362, d'estil italogótico català. Procedeix del presbiteri de l'Església de Santa Maria de Tobed (Saragossa), de nau única i capçalera recta amb tres capelles, per les quals el taller dels Serra va realitzar sengles retaules.
Veure Dinastia Trastàmara і Verge de Tobed
1411
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Dinastia Trastàmara і 1411
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Dinastia Trastàmara і 1412
1413
; Països Catalans.
Veure Dinastia Trastàmara і 1413
25 de setembre
El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Dinastia Trastàmara і 25 de setembre
31 d'octubre
El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.
Veure Dinastia Trastàmara і 31 d'octubre
També conegut com Casa de Trastàmara, Casal de Trastàmara, Casal dels Trastàmara, Trastàmara.