Din Muhàmmad

Din Muhammad Khan fou kan pretendent dels uzbeks al Khurasan, primer kan de la dinastia djànida o astrakhànida, únic a Khurasan, i el primer sobirà efectiu de la nissaga que poc després va governar a Bukharà.

6 les relacions: Baki Muhammad, Dinastia jànida, Imam Kuli Khan ibn Din Muhammad, Kanat de Bukharà, Nadhr Muhàmmad ibn Din Muhàmmad, Wali Muhàmmad.

Baki Muhammad

Baki Muhammad Khan fou el primer kan de la dinastia djànida o astrakhànida de Bukharà.

Nou!!: Din Muhàmmad і Baki Muhammad · Veure més »

Dinastia jànida

La dinastia jànida, djànida, jànides o djànides fou una nissaga que va governar el kanat de Bukharà del 1599 al 1785.

Nou!!: Din Muhàmmad і Dinastia jànida · Veure més »

Imam Kuli Khan ibn Din Muhammad

Imam Kuli Khan ibn Din Muhammad fou kan de Bukharà (1611-1650).

Nou!!: Din Muhàmmad і Imam Kuli Khan ibn Din Muhammad · Veure més »

Kanat de Bukharà

El Kanat de Bukharà fou un estat de l'Àsia Central durant els segles i, i continuat sota emirs al i fins al 1920.

Nou!!: Din Muhàmmad і Kanat de Bukharà · Veure més »

Nadhr Muhàmmad ibn Din Muhàmmad

Nadhr o Nazr (a vegades Nàdir o Nasr) Muhàmmad ibn Din Muhàmmad ibn Djani Muhàmmad ibn Yar Muhàmmad (Khargird, Khurasan, 1591/1592 - Simnan 19 de juny de 1651) fou el cinquè gran kan uzbek de Transoxiana i Balkh de la família djànida o astrakhànida.

Nou!!: Din Muhàmmad і Nadhr Muhàmmad ibn Din Muhàmmad · Veure més »

Wali Muhàmmad

Wali Muhàmmad Khan, fou kan djànida o astrakhànida de Bukharà.

Nou!!: Din Muhàmmad і Wali Muhàmmad · Veure més »

Redirigeix aquí:

Din Muhammad.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat