Accés més ràpid que el navegador!
82 les relacions: Albert Camus, Amina wadud, Ateisme marxista–leninista, Éva Fahidi, Bé comú, Bioètica, Boaventura de Sousa Santos, Bona praxis (medicina), Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, Centre de menors, Condició humana, Convenció sobre els drets de l'infant, Correcció política, Cosificació de la dona, Cultura de pau, Declaració Universal dels Drets Humans, Defensores ecclesiae, Democràcia participativa, Dia Mundial de la Higiene Menstrual, Difamació, Dignitatis Humanae Institute, Doctrina de l'Església Catòlica, Dret a l'alimentació, Drets, Drets humans, Drucilla Cornell, Educació per a la pau, El alcalde de Zalamea, Els nois del carrer Pál, Esclavitud sexual, Estat de dret, Evolució Política, Filosofia, Francesc Dassió, Fratelli tutti, Gravitas, Habitatge digne, Hermine Braunsteiner, Hildegarda de Bingen, Història de la filosofia, Humiliació, Individu, Jacob Berab, Judith Butler, Justícia social, Llei d'igualtat de tracte i no-discriminació, Llibert Tarragó i Esteve, Luigi Taparelli d'Azeglio, Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim», Martha Nussbaum, ..., Metge de capçalera, Mite de l'amor romàntic, Mort digna, Moviment pels drets dels autistes, Palmira Puig i Ximénez, Política comuna de seguretat i defensa de la Unió Europea, Pornografia, Protestes d'Espanya de 2011–2012, Reacciona, Recomanació sobre l'ètica de la intel·ligència artificial, Relacions internacionals de la Unió Europea, Respecte, Sabina de Steinbach, Salari mínim, Seguretat, Sensesostre, Sexualitat a l'antiga Roma, Shimon ben Gamaliel II, Solidarités International, Tecnoètica, Telebrossa, Tractament talibà de la dona, Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa, Tríada fosca, Valor (ètica i ciències socials), Víctima, Víctima expiatòria, Vint-i-set poemes en tres temps, Violència, Violència estructural, Wozzeck, Yves Charles Zarka. Ampliar l'índex (32 més) »
Albert Camus
va ser un escriptor i filòsof francès d'origen algerià guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1957, als 44 anys, el segon guanyador més jove de la història i considerat juntament amb Jean-Paul Sartre un dels principals representants de l'existencialisme.
Nou!!: Dignitat і Albert Camus · Veure més »
Amina wadud
amina wadud (Bethesda, Maryland, 25 de setembre de 1952) és una persona no-binària estatunidenca, especialitzada en teologia.
Nou!!: Dignitat і Amina wadud · Veure més »
Ateisme marxista–leninista
Unió Soviètica En la filosofia marxista, l'ateisme marxista-leninista (també anomenat ateisme científic marxista-leninista) és l'element irreligiós i anticlerical del marxisme-leninisme, la ideologia estatal oficial de la Unió Soviètica.
Nou!!: Dignitat і Ateisme marxista–leninista · Veure més »
Éva Fahidi
va ser una escriptora hongaresa i una de les darreres supervivents de l'Holocaust.
Nou!!: Dignitat і Éva Fahidi · Veure més »
Bé comú
El bé comú o procomú és, en l'àmbit de la filosofia, l'economia i la ciència política, allò que és compartit i que és beneficiós per a tots o gran part dels membres d'una comunitat determinada, o, en alguns casos, allò que s'ha aconseguit per la ciutadania, ja sigui per acció col·lectiva o per la participació en l'acció política i el servei públic d'una comunitat determinada.
Nou!!: Dignitat і Bé comú · Veure més »
Bioètica
La bioètica és la branca de l'ètica que aspira a proveir els principis orientadors de la conducta humana en el camp biomèdic i bioteconològic.
Nou!!: Dignitat і Bioètica · Veure més »
Boaventura de Sousa Santos
és un sociòleg portuguès, doctor per la Universitat Yale i catedràtic jubilat de la Universitat de Coïmbra.
Nou!!: Dignitat і Boaventura de Sousa Santos · Veure més »
Bona praxis (medicina)
L'atenció gerontològica centrada en la persona és.
Nou!!: Dignitat і Bona praxis (medicina) · Veure més »
Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea
La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea és un document que conté provisions de drets humans i va ser proclamat pel Parlament Europeu, el Consell de la Unió Europea i la Comissió Europea el 7 de desembre de 2000 a Niça.
Nou!!: Dignitat і Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea · Veure més »
Centre de menors
Un Centre de Menors o Centre de Justícia Juvenil és un establiment on s'allotgen tant menors d'edat (-18 anys) amb conductes delictives per ordenança d'un jutge, com menors que han de ser separats del seu nucli familiar mentre s'analitza la seva situació, per tal de reajustar-los a la societat.
Nou!!: Dignitat і Centre de menors · Veure més »
Condició humana
La condició humana és un terme utilitzat per referir-se al conjunt de l'experiència de l'ésser humà i en general a tot individu caracteritzat per una sèrie d'atributs biològics presents en la pràctica totalitat dels éssers humans.
Nou!!: Dignitat і Condició humana · Veure més »
Convenció sobre els drets de l'infant
La Convenció sobre els drets de l'infant és un instrument internacional que estableix els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals de la infantesa.
Nou!!: Dignitat і Convenció sobre els drets de l'infant · Veure més »
Correcció política
Correcció política (com a adjectiu, políticament correcte) és un terme que denota llenguatge, idees, polítiques i comportaments vistos d'una manera com si tractaren de minimitzar l'ofensa social i institucional en els contextos relacionats amb el treball, el gènere, l'ètnia, la cultura, l'orientació sexual, la creença religiosa, la discapacitat, i l'edat.
Nou!!: Dignitat і Correcció política · Veure més »
Cosificació de la dona
Un cos de dona fent d'objecte: taula Cosificació a la publicitat: Inca Kola La cosificació de la dona és l'ús que es fa d'una dona en particular, del concepte de dona o de la seva imatge per a finalitats que no la dignifiquen com a ésser humà, com per exemple qualificar-la en funció de la seva bellesa o de la seva correspondència amb el desig sexual masculí, sense fer referència ni a la seva capacitat racional ni a la seva dignitat humana.
Nou!!: Dignitat і Cosificació de la dona · Veure més »
Cultura de pau
Cerimònia de declaració de pau La cultura de pau és un conjunt de valors, actituds i comportaments que reflecteixen el respecte a la vida, a l'ésser humà i a la seva dignitat i que posen en primer pla als drets humans, el rebuig a la violència en totes les seves formes i l'adhesió als principis de llibertat, justícia, solidaritat i tolerància, així com la comprensió entre els pobles, els col·lectius i les persones».
Nou!!: Dignitat і Cultura de pau · Veure més »
Declaració Universal dels Drets Humans
El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans, Nacions Unides, versió en català, 1998.
Nou!!: Dignitat і Declaració Universal dels Drets Humans · Veure més »
Defensores ecclesiae
Els defensores ecclesiae també coneguts com a Advocatus ecclesiae eren els encarregats de la defensa de l'església, principalment per salvaguardar-ne l'estatus, podia ser un laic, generalment de la noblesa.
Nou!!: Dignitat і Defensores ecclesiae · Veure més »
Democràcia participativa
Fotografia aèria de la Puerta del Sol del 20 de maig. Assemblea popular d'indignats el 19 de maig a València. Manifestació en contra de les retallades socials Helicòpter sobrevolant la plaça de Catalunya durant el desallotjament del 27 de maig de 2011 Democràcia participativa és un concepte ampli que sol referir-se a formes de democràcia on els ciutadans tenen una major participació en la presa de decisions polítiques que la que els atorga tradicionalment la democràcia representativa.
Nou!!: Dignitat і Democràcia participativa · Veure més »
Dia Mundial de la Higiene Menstrual
El Dia Mundial de la Higiene Menstrual (en anglès: Menstrual Hygiene Day, sovint abreujat MHD o MH Day) és una jornada de conscienciació, celebrada anualment el 28 de maig, per a posar de manifest la importància d'una bona gestió de la higiene menstrual.
Nou!!: Dignitat і Dia Mundial de la Higiene Menstrual · Veure més »
Difamació
La difamació és l'acte de dir mal d'una persona, grup o entitat, cercant de fer mal al seu bon nom o la seva honor, dignitat o reputació.
Nou!!: Dignitat і Difamació · Veure més »
Dignitatis Humanae Institute
El Dignitatis Humanae Institute (DHI), també conegut com a Institut per a la Dignitat Humana i Istituto Dignitatis Humanae, és una ONG d'inspiració catòlica amb seu a Roma.
Nou!!: Dignitat і Dignitatis Humanae Institute · Veure més »
Doctrina de l'Església Catòlica
La doctrina de l'Església Catòlica o, simplement, la doctrina catòlica és el conjunt de totes les veritats de la fe professades per l'Església Catòlica.
Nou!!: Dignitat і Doctrina de l'Església Catòlica · Veure més »
Dret a l'alimentació
Desconegut Nota: El mateix país pot pertànyer a diverses categories; el color donat a un país correspon a la categoria més alta on es troba un país. El dret a l'alimentació és un dret humà que protegeix el dret de les persones a alimentar-se amb dignitat, cosa que implica que hi hagi suficients aliments disponibles, que les persones tinguin els mitjans per accedir-hi i que se satisfacin adequadament les necessitats dietètiques de les persones.
Nou!!: Dignitat і Dret a l'alimentació · Veure més »
Drets
Els Drets són principis jurídics, socials o ètics de la llibertat, és a dir, els drets són les regles fonamentals normatives sobre el que està permès de persones o deguts a les persones, d'acord amb algun sistema jurídic, la convenció social, o la teoria ètica.
Nou!!: Dignitat і Drets · Veure més »
Drets humans
Els drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna.
Nou!!: Dignitat і Drets humans · Veure més »
Drucilla Cornell
Drucilla Cornell (16 de juny de 1950) és una filòsofa i teòrica feminista estatunidenca, l'obra de la qual ha influït en la filosofia política i jurídica, l'ètica, la desconstrucció, la teoria crítica i el feminisme.
Nou!!: Dignitat і Drucilla Cornell · Veure més »
Educació per a la pau
L'Educació per a la pau és un corrent per fomentar el pacifisme i a la resolució dels conflictes a través de l'acció a l'escola i a la societat (mitjançant les ONG i les seves campanyes).
Nou!!: Dignitat і Educació per a la pau · Veure més »
El alcalde de Zalamea
''El alcalde de Zalamea''. Relleu en bronze, detall del monument a Pedro Calderón de la Barca a Madrid, obra de Juan Figueras y Vila, 1878 El alcalde de Zalamea és una obra dramàtica de Pedro Calderón de la Barca (1600-1681), escrita probablement el 1636.
Nou!!: Dignitat і El alcalde de Zalamea · Veure més »
Els nois del carrer Pál
Els nois del carrer Pál és una novel·la de Ferenc Molnár.
Nou!!: Dignitat і Els nois del carrer Pál · Veure més »
Esclavitud sexual
L'esclavitud sexual és una de les formes d'esclavitud del que genera un moviment econòmic diari de grans dimensions i que compta amb milers de víctimes en el camí.
Nou!!: Dignitat і Esclavitud sexual · Veure més »
Estat de dret
L'estat de dret és un sistema institucional en què un estat garanteix els drets individuals a partir de l'aplicació de la llei, d'acord amb la dignitat de les persones i fent que la sanció de les conductes il·legals recaigui exclusivament sobre els seus autors.
Nou!!: Dignitat і Estat de dret · Veure més »
Evolució Política
Evolució Política (en castellà i oficialment Evolución Política), amb els acrònims Evópoli i EVO, és un partit polític xilè de centredreta, fundat com a moviment polític l'any 2012 i constituït finalment com a partit el 2015.
Nou!!: Dignitat і Evolució Política · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Dignitat і Filosofia · Veure més »
Francesc Dassió
Francesc Dassió, també conegut en la forma llatinitzada del cognom Deci, Decius o Decio, (Regne de València, segle XVI - Regne de València, segle XVI) fou un escriptor i professor universitari humanista valencià.
Nou!!: Dignitat і Francesc Dassió · Veure més »
Fratelli tutti
Fratelli tutti (Tots germans), subtitulada «Sobre la fraternitat i l'amistat social», és el títol de la tercera encíclica del Papa Francesc que va ser signada el 3 d'octubre de 2020, en la vigília de la memòria de Sant Francesc d'Assís, a la ciutat d'Assís, Itàlia.
Nou!!: Dignitat і Fratelli tutti · Veure més »
Gravitas
La gravitas (com la dignitat i la serietat exempta de tota frivolitat), era una de les antigues virtuts romanes que la societat més apreciava, juntament amb el deure, la pietas, la dignitas i la virtus.
Nou!!: Dignitat і Gravitas · Veure més »
Habitatge digne
El '''Dret a l'habitatge''' '''digne''' apareix recollit en l'article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. Algunes constitucions nacionals també ho recullen.Es considera Habitatge digne aquell on els ciutadans o les famílies poden viure amb seguretat, pau i dignitat.
Nou!!: Dignitat і Habitatge digne · Veure més »
Hermine Braunsteiner
va ser una SS Helferin alemanya i guardiana dels camps de concentració de Ravensbrück i Majdanek, i la primera criminal de guerra nazi que va ser extraditada dels Estats Units per enfrontar-se a un judici a l'aleshores Alemanya Occidental.
Nou!!: Dignitat і Hermine Braunsteiner · Veure més »
Hildegarda de Bingen
397x397px 350x350px Hildegarda de Bingen (en alemany: Hildegard von Bingen; en llatí: Hildegardis Bingensis, Bermersheim vor der Höhe, Alemanya, 1098 - Bingen am Rhein, 17 de setembre de 1179), també coneguda com a Santa Hildegarda i la Sibil·la del Rin, fou abadessa benedictina, científica, escriptora, il·luminadora, mística i compositora, és la primera persona al món de qui es conserva música escrita.
Nou!!: Dignitat і Hildegarda de Bingen · Veure més »
Història de la filosofia
La mort de Sòcrates, representada per Jacques-Louis David. La història de la filosofia és el conjunt de problemes i pensadors que han dominat el pensament al llarg dels segles, amb influències constants entre períodes i relectures de les afirmacions de filòsofs anteriors.
Nou!!: Dignitat і Història de la filosofia · Veure més »
Humiliació
París 1944: Dones acusades de col·laborar amb els nazis, fetes desfilar pels carrers descalces, afaitades, i amb cremades en forma de esvàstica s en els seus rostres. Es considera humiliació qualsevol tipus d'acte que denigri públicament o personalment a un ésser humà, així com la seva cultura, la seva dignitat, el seu sexe, el seu origen ètnic, la seva religió, el seu pensament, el seu nivell econòmic, els seus coneixements, etcètera.
Nou!!: Dignitat і Humiliació · Veure més »
Individu
L'individu és l'ésser únic, diferenciat dels seus iguals quant a característiques i conducta.
Nou!!: Dignitat і Individu · Veure més »
Jacob Berab
Jacob Berab (Maqueda, Castella, 1474 - Safed, Imperi Otomà, 1546) va ser un influent rabí i talmudista, conegut pel seu intent de recuperar l'antiga ordenació rabínica (Semicha).
Nou!!: Dignitat і Jacob Berab · Veure més »
Judith Butler
Judith Butler (Cleveland, 24 de febrer del 1956) és una persona no-binària estatunidenca que forma part del professorat del departament de Retòrica i Literatura Comparada de la Universitat de Califòrnia a Berkeley.
Nou!!: Dignitat і Judith Butler · Veure més »
Justícia social
"Justícia social", foto de Gilberto Santa Rosa simbolitzant la desigualtat. Justícia social és un concepte aparegut a mitjan, referit a les situacions de desigualtat social, que defineix la recerca d'equilibri entre parts desiguals, per mitjà de la creació de proteccions o desigualtats de signe contrari, a favor dels més febles.
Nou!!: Dignitat і Justícia social · Veure més »
Llei d'igualtat de tracte i no-discriminació
La llei d'igualtat de tracte i no-discriminació és una llei aprovada per unanimitat el 18 de desembre de 2020 al Parlament de Catalunya durant la dotzena legislatura de la Catalunya autonòmica.
Nou!!: Dignitat і Llei d'igualtat de tracte i no-discriminació · Veure més »
Llibert Tarragó i Esteve
Llibert Tarragó i Esteve (Briva, 13 de maig de 1947) és un periodista, editor i escriptor francès.
Nou!!: Dignitat і Llibert Tarragó i Esteve · Veure més »
Luigi Taparelli d'Azeglio
va ser un sacerdot italià de la Companyia de Jesús.
Nou!!: Dignitat і Luigi Taparelli d'Azeglio · Veure més »
Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim»
Lema de la manifestació. La manifestació «Som una nació.
Nou!!: Dignitat і Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim» · Veure més »
Martha Nussbaum
Martha Nussbaum (6 de maig de 1947 a Nova York) és una filòsofa estatunidenca especialitzada en filosofia antiga que s'interessa per l'ensenyament de les humanitats i la seva relació amb l'ètica i la política.
Nou!!: Dignitat і Martha Nussbaum · Veure més »
Metge de capçalera
Arnau de Vilanova fou metge de capçalera (i conseller) de Jaume el Just, de la cort salernitana i del papat d'Avinyó. El metge de capçalera també anomenat metge d'atenció primària, de família, de poble o rural o titular és un professional sanitari que exerceix en un centre de salut o en un consultori; és el metge més proper a una determinada població i, sovint, l'únic facultatiu disponible per als seus habitants.
Nou!!: Dignitat і Metge de capçalera · Veure més »
Mite de l'amor romàntic
Caricatura sobre la llei del divorci per la sola voluntat de la dona dels polítics uruguaians Ricardo Areco y Domingo Arena (1912). El mite de l’amor romàntic és un conjunt de creences, conscients o inconscients, sobre l'amor que sorgeixen i es mantenen en la societat, s'accepten com a veritables i en ser simplificades produeixen una distorsió de la realitat i influeix en els nostres comportaments.
Nou!!: Dignitat і Mite de l'amor romàntic · Veure més »
Mort digna
Mort digna, morir dignament o morir amb dignitat és un concepte ètic ampli i, sovint, controvertit, que es refereix al procés de la fi de la vida evitant el sofriment i mantenint el control i l'autonomia.
Nou!!: Dignitat і Mort digna · Veure més »
Moviment pels drets dels autistes
espectre autista i el moviment per la neurodiversitat El moviment pels drets dels autistes, també conegut com a moviment per la cultura autista, és un moviment social nascut a finals de la dècada del 1980 per iniciativa d'autistes que reivindiquen el seu dret a l'expressió de la diversitat humana, mentre lluiten contra l'exclusió.
Nou!!: Dignitat і Moviment pels drets dels autistes · Veure més »
Palmira Puig i Ximénez
Palmira Puig i Ximénez (Tàrrega, 13 de març de 1912 - Barcelona, 27 de setembre de 1979) va ser una fotògrafa catalana.
Nou!!: Dignitat і Palmira Puig i Ximénez · Veure més »
Política comuna de seguretat i defensa de la Unió Europea
La PCSD forma part integral de la política exterior i de seguretat comuna de la Unió Europea. La política comuna de seguretat i defensa (PCSD, anteriorment política europea de seguretat i defensa, PESD) és l'actuació planificada en el si del Consell, així com el seu disseny estratègic, que la Unió Europea desplega de manera autònoma en l'àmbit militar i de la defensa.
Nou!!: Dignitat і Política comuna de seguretat i defensa de la Unió Europea · Veure més »
Pornografia
El terme pornografia, o porno en la seva forma abreujada, fa referència a tot aquell material que representa actes sexuals o actes eròtics que tenen la finalitat de provocar l'excitació sexual del receptor.
Nou!!: Dignitat і Pornografia · Veure més »
Protestes d'Espanya de 2011–2012
Les protestes d'Espanya de 2011 (conegudes com a Spanish Revolution, Moviment del 15-M o dels Indignats) són una sèrie de protestes ciutadanes pacífiques que reivindiquen un canvi radical en la política espanyola i la seva societat.
Nou!!: Dignitat і Protestes d'Espanya de 2011–2012 · Veure més »
Reacciona
Reacciona és un assaig polític i social de 176 pàgines publicat el 13 d'abril de 2011, coordinat per Rosa María Artal (que també hi escriu un capítol) i escrit en castellà per José Luis Sampedro Saez, Baltasar Garzón, Federico Mayor Zaragoza, Javier Pérez de Albéniz, Javier López Facal, Carlos Martínez Alonso, Ignacio Escolar, Àngels Martínez i Castells, Juan Torres López i Lourdes Lucía.
Nou!!: Dignitat і Reacciona · Veure més »
Recomanació sobre l'ètica de la intel·ligència artificial
Logo de la UNESCO. La Recomanació sobre l'ètica de la intel·ligència artificial és el primer instrument normatiu mundial sobre l'ètica de la intel·ligència artificial, aprovada el 23 de novembre del 2021 durant la 41ª Conferència General de la UNESCO.
Nou!!: Dignitat і Recomanació sobre l'ètica de la intel·ligència artificial · Veure més »
Relacions internacionals de la Unió Europea
Estats amb una delegació de la Unió L'àmbit de les Relacions internacionals de la Unió Europea s'entenen com acció exterior de la Unió el conjunt de polítiques, instruments i capacitats amb projecció essencialment exterior que exercita o porta a terme la Unió Europea en el món.
Nou!!: Dignitat і Relacions internacionals de la Unió Europea · Veure més »
Respecte
El respecte és un valor ètic o moral que reconeix que una persona o quelcom té vàlua.
Nou!!: Dignitat і Respecte · Veure més »
Sabina de Steinbach
El ''Temptador i les verges boges'', atribuïts a Sabina de Steinbach Sabina de Steinbach va ser una escultora del a qui hom atribueix les escultures del pòrtic de la catedral d'Estrasburg i algunes de les estàtues gòtiques més notables de la catedral de Notre Dame de París.
Nou!!: Dignitat і Sabina de Steinbach · Veure més »
Salari mínim
El salari mínim interprofessional (SMI) o quantia retributiva mínima és la mínima retribució que un treballador ha de cobrar per fer una feina d'acord amb les lleis, sigui quina sigui la seva feina, edat o sexe, i tant si és un tipus de treball jornaler, fix, temporal o eventual.
Nou!!: Dignitat і Salari mínim · Veure més »
Seguretat
la seguretat nacional per evitar converses sobre treballs de guerra. La seguretat és una forma de llibertat o la resiliència contra, dels danys potencials (o altres canvis coercitius no desitjats) causats per altres.
Nou!!: Dignitat і Seguretat · Veure més »
Sensesostre
Sensesostre a París. Els sensesostre o sensellar són aquells individus que viuen al carrer en una situació d'exclusió social per motius de pobresa, sigui per un estat d'indigència o per una catàstrofe natural sobtada.
Nou!!: Dignitat і Sensesostre · Veure més »
Sexualitat a l'antiga Roma
Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.
Nou!!: Dignitat і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »
Shimon ben Gamaliel II
Shimon ben Gamliel II (en hebreu: רבן שמעון בן גמליאל השני) va ser un rabí que va viure a principis del segle II al voltant de l'any 100 després de Crist.
Nou!!: Dignitat і Shimon ben Gamaliel II · Veure més »
Solidarités International
Solidarités International és una organització sense ànim de lucre que treballa en àrees de conflicte i catàstrofes naturals.
Nou!!: Dignitat і Solidarités International · Veure més »
Tecnoètica
La tecnoètica o ètica de la tecnologia és és un àmbit de l'ètica aplicada que estudia les qüestions ètiques específiques de l'era de la tecnologia i especialment aborda la prolemàtica que es produeix en la transició a una societat en què els ordinadors personals i els dispositius informàtics permeten la transferència ràpida i senzilla d'informació.
Nou!!: Dignitat і Tecnoètica · Veure més »
Telebrossa
Patricia Gaztañaga, conductora del programa El diario de Patrícia La televisió porqueria o teleporqueria, al TermCat.
Nou!!: Dignitat і Telebrossa · Veure més »
Tractament talibà de la dona
Un policia religiós talibà pega una dona afganesa a Kabul el 26 d'agost de 2001. El reportatge es pot veure http://pz.rawa.org/rawasongs/movie/beating.mpg aquí. El tractament talibà de la dona està basat en el sexisme (masclisme) i la misogínia amb les dones per part dels talibans durant lEmirat Islàmic de l'Afganistan.
Nou!!: Dignitat і Tractament talibà de la dona · Veure més »
Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa
Sala del Musei Capitoli, a Roma, on es va signar el '''Tractat Constitucional'''. El Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa és una proposta de tractat constitucional per a la Unió Europea.
Nou!!: Dignitat і Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa · Veure més »
Tríada fosca
En psicologia, la tríada fosca comprèn els trets de personalitat del narcisisme, el maquiavel·lisme i la psicopatia.
Nou!!: Dignitat і Tríada fosca · Veure més »
Valor (ètica i ciències socials)
En ètica i ciències socials, el valor denota el grau d'importància d'alguna cosa o acció, amb l'objectiu de determinar quines són les millors accions o quina és la millor manera de viure (ètica normativa en ètica), o bé descriure la importància de les diferents accions.
Nou!!: Dignitat і Valor (ètica i ciències socials) · Veure més »
Víctima
Cures d'un ferit a la guerra de l'Afganistan, 2013. Una víctima és la persona que sofreix un dany o perjurdici, que és provocat per una acció o omissió, ja sigui per culpa d'una altra persona o per força major.
Nou!!: Dignitat і Víctima · Veure més »
Víctima expiatòria
La víctima expiatòria pateix sempre violència psicològica, que pot acompanyada d'altres perjudicis, com per exemple danys físics, l'exili o la mort. Una víctima expiatòria o boc expiatori és una persona, grup, organització, etc.
Nou!!: Dignitat і Víctima expiatòria · Veure més »
Vint-i-set poemes en tres temps
Vint-i-set poemes en tres temps és un llibre de poemes de Miquel Martí i Pol publicat el 1972.
Nou!!: Dignitat і Vint-i-set poemes en tres temps · Veure més »
Violència
Escena violenta La violència és l'ús de la força o de poder usat per a dominar, coaccionar, malmetre, destruir o matar, implicant sofriment o fins i tot destrucció d'elements naturals, béns humans, etc.
Nou!!: Dignitat і Violència · Veure més »
Violència estructural
La violència estructural és un terme sociològic associat particularment amb Johan Galtung, qui l'introduí l'any 1969 en el seu article "Violència, Pau i Recera sobre la Pau".
Nou!!: Dignitat і Violència estructural · Veure més »
Wozzeck
Wozzeck és la primera i més famosa òpera d'Alban Berg.
Nou!!: Dignitat і Wozzeck · Veure més »
Yves Charles Zarka
Yves Charles Zarka (Tunis, 14 de març de 1950) és un professor de filosofia a la Universitat de la Sorbona i, habitualment, professor convidat als Estats Units, Anglaterra, el Brasil, Itàlia o Israel.
Nou!!: Dignitat і Yves Charles Zarka · Veure més »
