Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Dieta mediterrània

Índex Dieta mediterrània

Pa Sardines (peix blau) Vi negre Dieta mediterrània és un terme que designa un tipus de dieta que des de fa segles pauta tradicionalment l'alimentació dels països banyats per la Mediterrània i que es basa en el consum de verdures, llegums, fruites, peix, i d'oli d'oliva com a greix (àcids grassos) essencials, també inclou sovint el vi.

Taula de continguts

  1. 124 les relacions: Alcoià, Allioli, Ancel Keys, Antón Pont i Amenós, Anxova de l'Escala, Botifarra, Carxofera, Cultura de Romania, Diabesitat, Diarrea, Dieta, Dieta (desambiguació), Dieta atlàntica, Dieta basada en plantes, Dieta continental, Dieta de tipus occidental, Dieta europea, Educació per a la pau, Eivissa, Eivissencs, Esmorzar valencià, Esqualè, Fideus prims, Figa, Fruita, Garbura, Gastronomia d'Algèria, Gastronomia d'Andalusia, Gastronomia d'Andorra, Gastronomia d'Aragó, Gastronomia d'Eivissa i Formentera, Gastronomia d'Espanya, Gastronomia d'Itàlia, Gastronomia d'Occitània, Gastronomia de França, Gastronomia de Grècia, Gastronomia de l'Alacantí, Gastronomia de l'Alcoià, Gastronomia de l'Alt Urgell, Gastronomia de l'Empordà, Gastronomia de l'Horta, Gastronomia de la Catalunya del Nord, Gastronomia de la Cerdanya, Gastronomia de la Conca de Barberà, Gastronomia de la Garrotxa, Gastronomia de la Marina Alta, Gastronomia de la Ribagorça, Gastronomia de la Ribera, Gastronomia de la Safor, Gastronomia de la Vall d'Albaida, ... Ampliar l'índex (74 més) »

Alcoià

L'Alcoià és una comarca central del País Valencià, amb capital a Alcoi.

Veure Dieta mediterrània і Alcoià

Allioli

Choví Allioli fet a casa Arròs negre amb allioli Cargols amb allioli L'allioli és una salsa espessa i de color groguenc (o verdenc, depèn de l'oli d'oliva utilitzat) que es fa picant i emulsionant alls amb oli d'oliva, una miqueta de sal i eventualment suc de llimona en un morter.

Veure Dieta mediterrània і Allioli

Ancel Keys

Ancel Keys (26 de gener de 1904 - 20 de novembre de 2004) fou un científic estatunidenc que va estudiar la dieta sobre la salut, i en especial sobre les malalties cardiovasculars.

Veure Dieta mediterrània і Ancel Keys

Antón Pont i Amenós

Antoni Pont i Amenós (Tàrrega, 26 de maig de 1934) és un empresari català, resident des del any 1955 a Reus.

Veure Dieta mediterrània і Antón Pont i Amenós

Anxova de l'Escala

Anxoves L'anxova és un peix blau i un ingredient emblemàtic de la dieta mediterrània.

Veure Dieta mediterrània і Anxova de l'Escala

Botifarra

Una botifarra és un embotit fet amb budell gros de porc farcit de carn picada i adobada del mateix animal.

Veure Dieta mediterrània і Botifarra

Carxofera

La carxofera, carxofer o escarxofera (Cynara cardunculus var. scolymus) és una planta conreada del gènere Cynara.

Veure Dieta mediterrània і Carxofera

Cultura de Romania

El poeta romanès Mihai Eminescu La cultura de Romania és la cultura a Romania al llarg de la història.

Veure Dieta mediterrània і Cultura de Romania

Diabesitat

La diabesitat és un problema salut en què es combinen l'obesitat, la diabetis mellitus tipus 2 i les complicacions pròpies de les dues malalties.

Veure Dieta mediterrània і Diabesitat

Diarrea

La diarrea (popularment cagar(r)ines, cagarel·la, caguetes, cagueroles, caganya, etc és un trastorn consistent en tenir almenys tres deposicions intestinals soltes, líquides o aquoses cada dia. Sovint dura uns quants dies i pot provocar deshidratació a causa de la pèrdua de líquids.

Veure Dieta mediterrània і Diarrea

Dieta

La dieta és el conjunt d'hàbits alimentaris i tipus d'aliments que consumeix un organisme o població.

Veure Dieta mediterrània і Dieta

Dieta (desambiguació)

* Dieta (assemblea), assemblea de deliberació formal d'un estat.

Veure Dieta mediterrània і Dieta (desambiguació)

Dieta atlàntica

Carn de bou Mantega La dieta atlàntica és la dieta pròpia de les cultures europees banyades per l'oceà Atlàntic, que es troben en algunes zones de Portugal, Espanya, França, Bèlgica, Luxemburg, Països Baixos, Dinamarca, Noruega, Regne Unit i Islàndia.

Veure Dieta mediterrània і Dieta atlàntica

Dieta basada en plantes

Aliments procedents de plantes Una dieta basada en plantes és una dieta que consisteix principalment o totalment en aliments d'origen vegetal.

Veure Dieta mediterrània і Dieta basada en plantes

Dieta continental

La dieta continental, a Europa, es considera que és, de manera molt general, el tipus de menjar que correspon a l'interior del continent, fora de les influències de la dieta mediterrània, a la costa sud, i de l'atlàntica, al nord.

Veure Dieta mediterrània і Dieta continental

Dieta de tipus occidental

La dieta de tipus occidental és un patró dietètic modern que es caracteritza generalment per una ingesta elevada de aliments precuinats, cereals refinats, carn vermella, carn processada, beguda amb alt contingut en sucres, caramels i dolços, aliments fregits, productes animals produïts industrialment, mantega i altres productes lactis rics en greixos, ous, patates, blat de moro i baix consum de fruites, verdures, cereals integrals, productes animals criats en pastures, peix, fruites de closca i llavors.

Veure Dieta mediterrània і Dieta de tipus occidental

Dieta europea

La dieta europea o espanyola seria la dieta pròpia d'Europa, a grans trets i front a dietes com l'asiàtica o la d'Amèrica.

Veure Dieta mediterrània і Dieta europea

Educació per a la pau

L'Educació per a la pau és un corrent per fomentar el pacifisme i a la resolució dels conflictes a través de l'acció a l'escola i a la societat (mitjançant les ONG i les seves campanyes).

Veure Dieta mediterrània і Educació per a la pau

Eivissa

Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.

Veure Dieta mediterrània і Eivissa

Eivissencs

Els eivissencs són un grup humà que viu predominantment a l'illa d'Eivissa.

Veure Dieta mediterrània і Eivissencs

Esmorzar valencià

L'esmorzar valencià o esmorzaret valencià és un àpat que es fa a mig matí, entre les 10 i les 12, generalment a un establiment públic i típic a molts indrets del País Valencià.

Veure Dieta mediterrània і Esmorzar valencià

Esqualè

L'esqualè o esqualé és un lípid orgànic produït per tots els animals i plantes, inclosos els humans, i que és present, entre altres teixits, al fluix vaginal de la dona.

Veure Dieta mediterrània і Esqualè

Fideus prims

Fideus prims Plat de sopa amb fideus prims d'arròs, típics de Taiwan Els fideus prims, fideus fins, fideus de cabell d'àngel o cabells d'àngel són un tipus de fideu fet amb blat i sovint amb ou que té forma de fil i curta, de dos o tres centímetres de llarg com a molt.

Veure Dieta mediterrània і Fideus prims

Figa

Figues Figa Figues. La figa és el fruit de la figuera.

Veure Dieta mediterrània і Figa

Fruita

Parada de fruita al mercat de la Boqueria. Fruita del bosc La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer.

Veure Dieta mediterrània і Fruita

Garbura

La garbura és una sopa tradicional occitana que era el plat quotidià dels pagesos gascons,Connaître la cuisine landaise, de Francine Claustres, Ed.

Veure Dieta mediterrània і Garbura

Gastronomia d'Algèria

La gastronomia d'Algèria és la gastronomia tradicional pròpia d'Algèria.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia d'Algèria

Gastronomia d'Andalusia

Vi fi amb tapa de formatge i becs. Andalusia posseeix una rica gastronomia pròpia, i a nivell general pertany a la dieta mediterrània.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia d'Andalusia

Gastronomia d'Andorra

La gastronomia d'Andorra tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina andorrana.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia d'Andorra

Gastronomia d'Aragó

La cuina d'Aragó és una cuina d'interior, continental.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia d'Aragó

Gastronomia d'Eivissa i Formentera

Sobrassada La gastronomia d'Eivissa i Formentera tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina de l'Illa d'Eivissa i de l'illa de Formentera, la qual es va repoblar el per eivissencs.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia d'Eivissa i Formentera

Gastronomia d'Espanya

La gastronomia d'Espanya és la gastronomia tradicional pròpia del conjunt de l'actual Espanya.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia d'Espanya

Gastronomia d'Itàlia

La cuina d'Itàlia és extremadament variada.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia d'Itàlia

Gastronomia d'Occitània

La gastronomia d'Occitània o cuina occitana fa part de la cuina mediterrània però desenvolupa trets específics que l'allunya de la cuina catalana o italiana.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia d'Occitània

Gastronomia de França

La gastronomia de França, entesa com la gastronomia tradicional de l'Estat Francès, és una de les cuines més difícils de classificar, ja que no es tracta d'una veritable cuina única associada a una sola gastronomia sinó, com ocorre a la cuina espanyola, d'un concepte artificial creat per raons polítiques, teòricament a partir d'elements de diverses cuines regionals que componen l'Estat.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia de França

Gastronomia de Grècia

La gastronomia de Grècia correspon al conjunt de costums culinaris dels habitants de les regions de Grècia.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia de Grècia

Gastronomia de l'Alacantí

La cuina de l'Alacantí tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina alacantina.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia de l'Alacantí

Gastronomia de l'Alcoià

Els dos plats per antonomàsia de la gastronomia alcoiana són l'olleta alcoiana i les bajoques farcides, poc conegudes fora d'Alcoi, així com la pericana.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia de l'Alcoià

Gastronomia de l'Alt Urgell

La cuina de l'Alt Urgell, també anomenada cuina de l'Urgellet, tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina urgellenca.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia de l'Alt Urgell

Gastronomia de l'Empordà

Tríptic explicatiu de la gastronomia del Baix Empordà en format PDF. La cuina de l'Empordà tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina empordanesa.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia de l'Empordà

Gastronomia de l'Horta

La cuina de l'Horta tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina de l'Horta de València.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia de l'Horta

Gastronomia de la Catalunya del Nord

La gastronomia de la Catalunya Nord, és essencialment una cuina catalana, pareguda a la de l'Empordà,PLA, Josep, El que hem menjat, 1970, Premsa catalana, Barcelona 1997 amb plats típics com la cargolada, bunyetes, coques o les boles de picolat.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia de la Catalunya del Nord

Gastronomia de la Cerdanya

La cuina de la Cerdanya tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina cerdana.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia de la Cerdanya

Gastronomia de la Conca de Barberà

La cuina de la Conca de Barberà tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina d'aquesta comarca.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia de la Conca de Barberà

Gastronomia de la Garrotxa

La cuina de la Garrotxa tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina garrotxina.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia de la Garrotxa

Gastronomia de la Marina Alta

La cuina de la Marina Alta tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina d'aquesta comarca valenciana.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia de la Marina Alta

Gastronomia de la Ribagorça

La cuina de la Ribagorça tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina ribagorçana.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia de la Ribagorça

Gastronomia de la Ribera

La cuina de la Ribera tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia riberenca.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia de la Ribera

Gastronomia de la Safor

La cuina de la Safor tracta sobre el menjar, les begudes i els preparats gastronòmics propis dels pobles saforencs.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia de la Safor

Gastronomia de la Vall d'Albaida

La cuina de la Vall d'Albaida tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia valldalbaidina.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia de la Vall d'Albaida

Gastronomia de la Vall d'Aran

La cuina de la Vall d'Aran tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina aranesa.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia de la Vall d'Aran

Gastronomia de les comarques xurres

La gastronomia de les comarques xurres tracta sobre els menjars i begudes típiques de la cuina xurra del País Valencià, autòctona de les comarques de l'Alt Millars, l'Alt Palància, els Serrans, la Foia de Bunyol, el Racó d'Ademús, i també els pobles de Sinarques i Xera a la Plana d'Utiel.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia de les comarques xurres

Gastronomia de les Illes Balears

La gastronomia de les Illes Balears és fruit de l'herència gastronòmica dels fenicis, romans, àrabs, catalans i altres cultures culinàries properes, i de la seva condició insular i marítima, és sobretot una cuina casolana de pagès i de mariner, amb un ús destacat del porc, de l'aviram, dels llegums, de l'arròs i del peix.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia de les Illes Balears

Gastronomia de Mèxic

La gastronomia de Mèxic és la gastronomia que es fa i es menja de manera tradicional a Mèxic.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia de Mèxic

Gastronomia de Menorca

La gastronomia de Menorca tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia de Menorca.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia de Menorca

Gastronomia de Portugal

La gastronomia de Portugal és la gastronomia tradicional a Portugal.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia de Portugal

Gastronomia de Tunísia

La gastronomia de Tunísia o cuina tunisiana és la gastronomia tradicional pròpia de Tunísia.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia de Tunísia

Gastronomia de Turquia

La gastronomia de Turquia correspon al conjunt de costums culinaris dels habitants de les regions de Turquia.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia de Turquia

Gastronomia del Baix Ebre i el Montsià

La gastronomia del Baix Ebre i del Montsià és la tradicional de les terres de l'Ebre.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia del Baix Ebre i el Montsià

Gastronomia del Barcelonès

La cuina del Barcelonès tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina d'aquesta comarca i la seva capital, Barcelona.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia del Barcelonès

Gastronomia del Berguedà

La cuina berguedana comprèn el menjar i les begudes típiques de la comarca del Berguedà.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia del Berguedà

Gastronomia del Camp de Tarragona

La cuina del Camp de Tarragona tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina d'aquesta comarca.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia del Camp de Tarragona

Gastronomia del Camp de Túria

La cuina del Camp de Túria tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina d'aquesta comarca.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia del Camp de Túria

Gastronomia del Conflent

La cuina del Conflent tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina conflentina.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia del Conflent

Gastronomia del Gironès i el Pla de l'Estany

La cuina del Gironès i el Pla de l'Estany tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina gironina i de l'Estany de Banyoles.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia del Gironès i el Pla de l'Estany

Gastronomia del Magrib

El Magrib inclou diverses cultures, ètnies i estats La gastronomia del Magrib o cuina magribina és la gastronomia tradicional pròpia de les ètnies i països del Magrib, que és la part occidental del nord d'Àfrica.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia del Magrib

Gastronomia del País Basc

La cuina del País Basc o cuina basca es compon dels plats i mètodes de preparació típics de la gastronomia dels bascos.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia del País Basc

Gastronomia del País Valencià

La gastronomia del País Valencià fa referència a les preparacions gastronòmiques fetes i consumides arreu del País Valencià.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia del País Valencià

Gastronomia del Pallars

La cuina del Pallars tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina pallaresa.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia del Pallars

Gastronomia del Penedès i el Garraf

La cuina del Penedès històric, que inclou l'Alt i Baix Penedès, el Garraf, antigament la "Marina del Penedès", i també part de l'Anoia (part sud, lleugerament més enllà d'Igualada), tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina penedesenca.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia del Penedès i el Garraf

Gastronomia del Priorat

La gastronomia del Priorat és aquella que és típica d'aquesta comarca històrica, situada entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia del Priorat

Gastronomia del Rosselló

La cuina del Rosselló tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina rossellonesa.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia del Rosselló

Gastronomia del Segrià

La gastronomia del Segrià és el menjar i les begudes típiques de la cuina de la comarca catalana del Segrià, una comarca de Ponent encapçalada per la ciutat de Lleida.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia del Segrià

Gastronomia dels Països Catalans

La cuina catalana s'emmarca dins la cuina mediterrània i n'és un exemple típic.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia dels Països Catalans

Gastronomia dels Ports

La cuina dels Ports tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia d'aquesta comarca.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia dels Ports

Gastronomia peu-negre

La gastronomia peu-negre és la cuina pròpia dels francesos algerians (denominats «rapatriés» per l'Estat francès i popularment Pieds-Noirs), colons en l'antiga Algèria francesa.

Veure Dieta mediterrània і Gastronomia peu-negre

Ginjoler

El ginjoler (Ziziphus jujuba) és un arbust o arbre petit de la família de les Rhamnaceae.

Veure Dieta mediterrània і Ginjoler

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Veure Dieta mediterrània і Grècia

Greix

triglicèrid típic, el principal tipus de greix. Atendre les tres cadenes d’àcids grassos unides a la porció central de glicerol de la molècula. Composició de greixos de diversos aliments, en percentatge del seu greix total En nutrició, biologia i química, el greix o matèria grassa sol significar qualsevol èster (compost orgànic) d’ àcid gras o una barreja d’aquests compostos, que mes freqüentment es produeixen en éssers vius o en aliments.

Veure Dieta mediterrània і Greix

Hortalissa

Hortalisses variades Conreu d'hortalisses Les hortalisses són plantes herbàcies, o llegums verds, que es conreen amb fins alimentaris per als humans o animals, i que es poden consumir en estat fresc o cuinats.

Veure Dieta mediterrània і Hortalissa

Hospital de Palamós

LHospital de Palamós és un hospital general bàsic d'àmbit comarcal, que forma part de la Xarxa d'Hospitals d'Utilització Pública (XHUP), proveïdor de serveis del Servei Català de la Salut a la comarca del Baix Empordà.

Veure Dieta mediterrània і Hospital de Palamós

Jaume Anglada

Jaume Anglada Avilés (Palma, 13 de setembre de 1972) és un cantant mallorquí, encara que també destaca la seva faceta de presentador a destacats programes d'IB3 Televisió.

Veure Dieta mediterrània і Jaume Anglada

José Mataix Verdú

va ser un investigador, escriptor i catedràtic espanyol, conegut pels seus estudis i publicacions sobre nutrició i fisiologia humana.

Veure Dieta mediterrània і José Mataix Verdú

Leland Allbaugh

Leland Girard Allbaugh (Leon, Iowa, 6 d'octubre de 1896 - 18 d'abril de 1991) va ser un epidemiòleg considerat fonamental per entendre el que actualment es coneix com a dieta mediterrània.

Veure Dieta mediterrània і Leland Allbaugh

Llegum

Llegums Llegum que mostra les llavors a l'interior Un llegum és un tipus de fruit que s'obre quan és madur (dehiscent).

Veure Dieta mediterrània і Llegum

Llibre de Sent Soví

El Llibre de totes maneres de potatges de menjar, més conegut com a Llibre de Sent Soví (1324) és un receptari medieval d'autor anònim redactat en català.

Veure Dieta mediterrània і Llibre de Sent Soví

Llista de plantes oleaginoses

Les plantes oleaginoses són molt comunes.

Veure Dieta mediterrània і Llista de plantes oleaginoses

Maionesa

La maionesa o baionesa, més correctament maonesa, és una salsa espessa, freda i cremosa que s'utilitza habitualment en hamburgueses, amanides i patates fregides, entre d'altres.

Veure Dieta mediterrània і Maionesa

Malaltia d'Alzheimer

La malaltia d'Alzheimer, o simplement alzheimer, és la demència més comuna.

Veure Dieta mediterrània і Malaltia d'Alzheimer

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Veure Dieta mediterrània і Mar Mediterrània

Marisc

Mariscada Marisc o fruit de mar és qualsevol animal marí invertebrat i proveït d'exoesquelet, i particularment crustacis i mol·luscs (bivalves, cefalòpodes i gastròpodes) comestibles.

Veure Dieta mediterrània і Marisc

Marxuquera

Marxuquera (també anomenada ocasionalment la Marxuquera), és una caseria i una partida extramunicipal repartida entre els municipis de Gandia, Palma de Gandia, Ador i Alfauir (La Safor), amb uns 934 habitants repartits en un xicotet nucli històric i diferents urbanitzacions, a més de gran quantitat de cases diseminades.

Veure Dieta mediterrània і Marxuquera

Matança del porc

Representació esquemàtica dels talls principals del porc Matanceres a Son Ferriol Mallorca Matança d'un porc als temps medievals a Suècia Riofrío (Àvila). La matança del porc a Catalunya, matances a les Illes Balears o mataporc al País Valencià és l'activitat d'escorxar els porcs domèstics.

Veure Dieta mediterrània і Matança del porc

Monòver

Monòver (oficialment Monòver/Monóvar) és una població del País Valencià situada a la comarca del Vinalopó Mitjà.

Veure Dieta mediterrània і Monòver

Naturisme

Inscripció a la piscina que indica, entre altres requisits, que no es pot dur roba. Platja naturista a Berlín, Alemanya. El naturisme és un moviment molt divers que es basa en el retorn a allò que consideren que és més natural.

Veure Dieta mediterrània і Naturisme

Occitans

Els occitans (los occitans en occità; les Occitans en francès) són un poble europeu que té l'origen al nord-oest del Mediterrani i resideix en la seua majoria al sud de França, i en menor grau a territoris fronterers amb aquest país, una zona anomenada col·lectivament Occitània.

Veure Dieta mediterrània і Occitans

Olesa de Montserrat

Olesa de Montserrat és una vila i municipi de la comarca natural del Montserratí, actualment integrada a la comarca del Baix Llobregat.

Veure Dieta mediterrània і Olesa de Montserrat

Oli

Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).

Veure Dieta mediterrània і Oli

Orelletes

Les orelletes són un dolç de pasta plana i rodona, fregit i ensucrat.

Veure Dieta mediterrània і Orelletes

Ous al plat

Ous al plat, ous escumats, ous bullits sense closca o ous en flor és una preparació culinària, consistent en uns ous cuits al forn dins d'un plat ad hoc, sovint de terrissa que s'utilitza per a servir el plat tal com surt del forn.

Veure Dieta mediterrània і Ous al plat

Patates fregides

Les patates fregides, pataques fregides, patates rosses (a l'Anoia, Osona, el Lluçanès i la Garrotxa) (o trumfos rossos), patates viues (al Baix Empordà) o creïlles fregides al País Valencià, és un plat fet amb patates que primer es tallen en rodanxes o en bastonets i després es fregeixen en oli vegetal o saïm.

Veure Dieta mediterrània і Patates fregides

Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

El Patrimoni cultural immaterial o Patrimoni cultural intangible es un concepte de patrimoni cultural instituït internacionalment el 2003 per la UNESCO en la Convenció per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial».

Veure Dieta mediterrània і Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat als Països Catalans

La Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (també anomenada Llista Representativa del Patrimoni Cultural Intangible de la Humanitat) de la UNESCO és una dels tres llistes (vegeu el text de la Convenció) que tenen com a objectiu garantir la millor visió del patrimoni cultural immaterial de diverses cultures del planeta i donar consciència de la seva importància.

Veure Dieta mediterrània і Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat als Països Catalans

Patrimoni de la Humanitat a Espanya

Logotip del programa Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Logotip del programa Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco. Espanya va adoptar el 4 de maig de 1982 la Convenció per a la protecció del Patrimoni cultural i natural de la Humanitat de la Unesco de 1972.

Veure Dieta mediterrània і Patrimoni de la Humanitat a Espanya

Patrimoni de la Humanitat a Itàlia

Itàlia és el país amb major nombre de llocs declarats com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco del món, per davant de la Xina i Espanya.

Veure Dieta mediterrània і Patrimoni de la Humanitat a Itàlia

Patrimoni de la Humanitat a Portugal

miniatura miniatura El Patrimoni de la Humanitat a Portugal és el conjunt de llocs històrics, arquitectònics, arqueològics, naturals i culturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco a Portugal.

Veure Dieta mediterrània і Patrimoni de la Humanitat a Portugal

Peix blanc

Un lluç, exemple de peix blanc. Orades a la peixateria. El peix blanc és un tipus de peix amb relatiu poc greix a la musculatura.

Veure Dieta mediterrània і Peix blanc

Peix blau

TonyinaEl peix blau és un grup de peixos que conté d'un 5% a un 11% de greix.

Veure Dieta mediterrània і Peix blau

Peix de roca

L'escórpora és per a molts el peix de roca més apreciat rap Arròs a banda fet amb peix de roca variat Peix de roca és un nom genèric que s'usa en gastronomia per designar uns peixos que solen tenir moltes espines o un gran cap, relativament poca carn, més aviat ferma, respecte d'altres, i que són molt gustosos.

Veure Dieta mediterrània і Peix de roca

Peixos

Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.

Veure Dieta mediterrània і Peixos

Piadina

La piadina o piada és un producte alimentari que consisteix en una fina focaccia de farina de blat, saïm o oli d’oliva, bicarbonat o rent, sal i aigua, que es cuina tradicionalment en una planxa de terracota, anomenada «teglia» (tégia en romanyol) o «testo» (tëst), però actualment es cuina més sovint sobre una planxa de metall o sobre una planxa de pedra refractària.

Veure Dieta mediterrània і Piadina

Picada

La picada és una de les salses i tècniques culinàries essencials de la cuina catalana.

Veure Dieta mediterrània і Picada

Proteïna transportadora de lípids de les plantes

Les proteïnes transportadores de lípids de les plantes, també anomenades PLTPs, són un grup de proteïnes transportadores molt resistents amb un pes molecular d'entre 7 i 9 kDa, que es troben a la majoria d'estructures i teixits vegetals.

Veure Dieta mediterrània і Proteïna transportadora de lípids de les plantes

Puré d'albergínia

El puré d'albergínia, babaganuix o mutàbal, també conegut com a karhmus Riffi (en amazic, al Rif), baba ganuj, Baba Ghanoush, Baba Ghannouj, Baba Ghannoug (els darrers són diferents transcripcions de l'), o mutabal en armeni, Abugannuc en turc o melitzanossalata (‘amanida d'albergínia’) en grec, és un aperitiu de la cuina balcànica, nord d'Àfrica i de la mediterrània oriental, fet a base d'albergínia cuita i trinxada amb una forquilla o al morter.

Veure Dieta mediterrània і Puré d'albergínia

Quely

Quely és una empresa mallorquina que es dedica a l'elaboració de galetes d'oli artesanals conegudes com a quelis o quelys.

Veure Dieta mediterrània і Quely

Romaní (planta)

''Salvia rosmarinus'' Flors de romaní blanques El romaní o romer (Salvia rosmarinus) és una planta amb flors del gènere Salvia dins la família de les lamiàcies.

Veure Dieta mediterrània і Romaní (planta)

Sofregit

El mot sofregit, sofrit o sofregida, segons localitats, serveix per anomenar la salsa base de molts plats de cullera.

Veure Dieta mediterrània і Sofregit

Tajin

El tajin (de l'àrab, AFI, sovint transcrit com tagín o tajine seguint les convencions del francès) és un tipus de plat cuit tradicionalment en una cassola de fang especial que té una tapa cònica, també de fang, que fa de xemeneia i que també es diu tagín.

Veure Dieta mediterrània і Tajin

Telòmer

Cromosoma (esquerra) i telòmer (dreta). Un telòmer és una seqüència repetitiva de nucleòtids situada als extrems dels cromosomes lineals de la major part dels organismes eucariòtics, que serveix per a protegir aquests extrems de ser destruïts.

Veure Dieta mediterrània і Telòmer

Trastorn relacionat amb el gluten

Els trastorns relacionats amb el gluten és el terme per a les malalties provocades pel gluten, incloent la malaltia celíaca (MC), la sensibilitat no celíaca al gluten (SNCG), l'atàxia per gluten, la dermatitis herpetiforme (DH) i l'al·lèrgia al blat.

Veure Dieta mediterrània і Trastorn relacionat amb el gluten

Veganisme

Els animals tenen drets» en una manifestació a favor del veganisme a París el 2008. El veganisme és un posicionament ètic basat en el principi d'igualtat entre animals, com a éssers amb sintència, i de la reducció del seu sofriment innecessari.

Veure Dieta mediterrània і Veganisme

Verdura

Verdures i hortalisses en un mercat de les Filipines. Les verdures són aquelles hortalisses de fulles, tiges tendres i inflorescències.

Veure Dieta mediterrània і Verdura

Vinagreta

Una vinagreta (del francès vinaigrette) és una salsa que en principi conté vinagre, d'on li ve el nom, i que sovint s'empra per amanir amanides o verdures escalivades, bullides o cuites al vapor.

Veure Dieta mediterrània і Vinagreta

Xauen

Casa emblanquinada amb la típica tonalitat blava de Xauen. El minaret del fons pertany a l'anomenada mesquita dels Andalusins, perquè fou construïda per exiliats de l'Àndalus Vista general de Xauen Xauen, Chauen o Chefchauen (àrab, oficialment:, i, col·loquialment) és un municipi i una ciutat del Marroc.

Veure Dieta mediterrània і Xauen

També conegut com Cuines mediterrànies.

, Gastronomia de la Vall d'Aran, Gastronomia de les comarques xurres, Gastronomia de les Illes Balears, Gastronomia de Mèxic, Gastronomia de Menorca, Gastronomia de Portugal, Gastronomia de Tunísia, Gastronomia de Turquia, Gastronomia del Baix Ebre i el Montsià, Gastronomia del Barcelonès, Gastronomia del Berguedà, Gastronomia del Camp de Tarragona, Gastronomia del Camp de Túria, Gastronomia del Conflent, Gastronomia del Gironès i el Pla de l'Estany, Gastronomia del Magrib, Gastronomia del País Basc, Gastronomia del País Valencià, Gastronomia del Pallars, Gastronomia del Penedès i el Garraf, Gastronomia del Priorat, Gastronomia del Rosselló, Gastronomia del Segrià, Gastronomia dels Països Catalans, Gastronomia dels Ports, Gastronomia peu-negre, Ginjoler, Grècia, Greix, Hortalissa, Hospital de Palamós, Jaume Anglada, José Mataix Verdú, Leland Allbaugh, Llegum, Llibre de Sent Soví, Llista de plantes oleaginoses, Maionesa, Malaltia d'Alzheimer, Mar Mediterrània, Marisc, Marxuquera, Matança del porc, Monòver, Naturisme, Occitans, Olesa de Montserrat, Oli, Orelletes, Ous al plat, Patates fregides, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat als Països Catalans, Patrimoni de la Humanitat a Espanya, Patrimoni de la Humanitat a Itàlia, Patrimoni de la Humanitat a Portugal, Peix blanc, Peix blau, Peix de roca, Peixos, Piadina, Picada, Proteïna transportadora de lípids de les plantes, Puré d'albergínia, Quely, Romaní (planta), Sofregit, Tajin, Telòmer, Trastorn relacionat amb el gluten, Veganisme, Verdura, Vinagreta, Xauen.