Taula de continguts
201 les relacions: Abnoba, Acca (Eneida), Actéon (Charpentier), Adoració de l'os, Afrodita ajupida, Alfabet romanès, Algidus, Amazones (mitologia), Amulet, Apol·lo, Aríccia, Arc (arma), Arcesilau, Arne, Artemidor Corneli, Artio, Artume, Astèrix i el griu, Aulani Evànder, Aventí, Avinguda de la República Argentina, Émile Paladilhe, Àrtemis, Bacant, Baies (Campània), Bibiana Ballbè i Serra, Borsippa, Bosc sagrat, Brutus de Bretanya, Cabells rossos, Calígula, Calendari onomàstic txec, Camil·la (Eneida), Caors, Carl Millöcker, Carmentàlia, Casa Senyorial de Tuskulėnai, Castell d'Ancy-le-Franc, Caturiges, Caverna d'Escoteino, Cérvola, Cérvols, Cíprius, Călușari, Cenicientos, Cirié, Conjunt de sarcòfags romans de Sant Feliu de Girona, Cori (municipi), Dama del Llac, Damià Campeny i Estrany, ... Ampliar l'índex (151 més) »
Abnoba
Font del riu Breg. La seva confluència amb el riu Brigach origina el Danubi Abnoba és una deïtat celta del bosc (com Arduinna i Vosegus, que són l'origen del nom dels boscos de les Ardenes i els Vosges).
Veure Diana і Abnoba
Acca (Eneida)
Acca és un personatge de lEneida de Virgili, esmentada com a germana i companya d'armes de la reina Camil·la dels volscs.
Veure Diana і Acca (Eneida)
Actéon (Charpentier)
Actéon, Opus H.481 i H.481a, és una òpera (Pastorale en forma de tragèdia en música) en 6 escenes composta per Marc-Antoine Charpentier sobre un llibret en francès d'autor desconegut, basat en Les Metamorfosis d'Ovidi.
Veure Diana і Actéon (Charpentier)
Adoració de l'os
Ainu ''Iomante'' (tramesa de l'os). Pintura japonesa en rotlle, circa 1870. L'adoració de l'os (també coneguda com el culte d'os o arctolatria) és la pràctica religiosa de l'adoració dels ossos trobats dins moltes religions ètniques del nord d'Euràsia, com la sami, nivkh, ainu, pre-cristianes basques, i finlandeses.
Veure Diana і Adoració de l'os
Afrodita ajupida
La ''Venus Lely'', anomenada així per haver pertangut al pintor Peter Lely, actualment propietat de la ''Royal Collection'', en préstec en el ''British Museum'' Afrodita ajupida, rentant-se, en el bany, o expressions semblants, són denominacions historiogràfiques d'un tipus de representacions de la dea Afrodita (o Venus) que es realitzaren a partir d'un model de l'època hel·lenística, atribuït a Doidalses de Bitínia.
Veure Diana і Afrodita ajupida
Alfabet romanès
Lalfabet romanès és una variant de l'alfabet llatí utilitzat per escriure la llengua romanesa.
Veure Diana і Alfabet romanès
Algidus
LAlgidus (en llatí: mons Algidus) és l'antiga denominació d'una part del massís Albà que es troba entre els municipis de Velletri i Túsculum, que actualment pren el nom de Mont Artemisio.
Veure Diana і Algidus
Amazones (mitologia)
-, Museu del Louvre. Amazona davant d'un altar en una ceràmica grega del 475–450 aC Amazones en la ''Crònica de Núremberg'' Monument a les amazones a Samsun En la mitologia grega, les amazones o amàzones (en grec sg.: Ἀμαζών, pl.: Ἀμαζόνες) eren una antiga nació llegendària de guerreres o un país contemporani poblat per dones en els confins del món.
Veure Diana і Amazones (mitologia)
Amulet
Nan-déu Bes, amulet en la col·lecció permanent del Museu dels Nens d'Indianàpolis. Un amulet (Amuletum) paraula recollida per primer cop a la Naturalis Historiae de Plini el Vell, amb el significat d'«un objecte que protegeix una persona enfront d'un problema» és un objecte fetitxe al qual se li atribueixen poders apotropaics i espirituals per a aquell que el porti o el posseeixi.
Veure Diana і Amulet
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Veure Diana і Apol·lo
Aríccia
Aríccia és un municipi de la ciutat metropolitana de Roma Capital de la regió italiana del Laci.
Veure Diana і Aríccia
Arc (arma)
”Yumi”, arc japonès. Entre les armes tradicionals un arc és una arma de tret destinada a tirar fletxes.
Veure Diana і Arc (arma)
Arcesilau
* Arcesilau el beoci, líder beoci a Troia.
Veure Diana і Arcesilau
Arne
Arne (en grec antic Ἄρνη) va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Èol.
Veure Diana і Arne
Artemidor Corneli
Artemidor Corneli (en llatí Artemidorus Cornelius) era un metge grec nascut a Perge a la Pamfília, o segons algunes edicions de Ciceró a Pèrgam, a Mísia.
Veure Diana і Artemidor Corneli
Artio
En la mitologia celta, Artio era una deessa, que sembla haver estat especialment venerada pel poble cèltic dels helvecis, tot i que hi ha dades que indiquen que va ser igualment venerada en altres llocs de l'àmbit cultural celta, incloent la Hispània cèltica (per exemple, entre els beturis), o en Astúries i el País Basc.
Veure Diana і Artio
Artume
Artume de vegades anomenada Artimi, va ser una deessa etrusca, una divinitat que regia els animals i deïtat caçadora d'origen neolític.
Veure Diana і Artume
Astèrix i el griu
Astèrix i el Griu (francès: Astérix et le Griffon) és el trenta-novè àlbum de la sèrie Astèrix el gal, amb guió de Jean-Yves Ferri i dibuix de Didier Conrad.
Veure Diana і Astèrix i el griu
Aulani Evànder
Aulani Evànder fou un escultor grec nascut a Atenes que fou portat per Marc Antoni a Alexandria.
Veure Diana і Aulani Evànder
Aventí
LAventí (en Aventino) és un dels set turons de Roma; és el més meridional, i en part està voltat pel riu Tíber.
Veure Diana і Aventí
Avinguda de la República Argentina
L'avinguda de la República Argentina és un vial de Barcelona que separa els barris de Vallcarca i els Penitents (districte de Gràcia) i el Putxet (districte de Sarrià-Sant Gervasi).
Veure Diana і Avinguda de la República Argentina
Émile Paladilhe
Émile Paladilhe (Montpeller, Llenguadoc-Rosselló, 3 de juny de 1844 - París, 6 de gener de 1926) fou un compositor francès.
Veure Diana і Émile Paladilhe
Àrtemis
En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.
Veure Diana і Àrtemis
Bacant
''Bacant sobre una pantera'', de William-Adolphe Bouguereau (1855). Les bacants eren seguidores del culte al déu Bacus, conegut també com a Dionís o Clamorós.
Veure Diana і Bacant
Baies (Campània)
Baiae (o Baiai), actualment Baia, un districte del municipi de Bacoli, fou antigament una ciutat de la costa de Campània, cèlebre pels seus banys i aigües minerals, situada entre el Cap Misenum i Puteoli, oberta a una badia anomenada Sinus Baianus.
Veure Diana і Baies (Campània)
Bibiana Ballbè i Serra
Bibiana Ballbè i Serra (Matadepera, 28 de setembre de 1977) és una periodista catalana, conferenciant, directora creativa, fundadora i CEO de TheCreativeAgency i TheCreativeNet; especialitzada en cultura i creativitat i impulsora i dinamitzadora del sector.
Veure Diana і Bibiana Ballbè i Serra
Borsippa
Localització de '''Borsippa''' a Mesopotàmia Borsippa fou una ciutat estat de Mesopotàmia (Sumeri: BAD.SI.(A).AB.BAKI; Accadià: Barsip i Til-Barsip) als dos costats d'un llac de 17,7 km al sud-oest de Babilònia a la riba oriental de l'Eufrates, avui a la governació de Babil a l'Iraq, portant el nom de Birs Nimrud.
Veure Diana і Borsippa
Bosc sagrat
Monòlits al bosc sagrat de Mawphlang (Índia) Un bosc sagrat és un petit espai dins d'un bosc considerat d'importància religiosa en una determinada cultura.
Veure Diana і Bosc sagrat
Brutus de Bretanya
Brutus de Bretanya o Brutus de Troia és un personatge mitològic, descendent de l'heroi troià Enees, el qual apareix en les llegendes medievals britàniques com a fundador i primer rei de Bretanya.
Veure Diana і Brutus de Bretanya
Cabells rossos
Retrat de dona jove amb unicorn (Dama amb ''unicorn'') (1506), per Raffaello Sanzio representa una jove amb cabell ros El ros és un color de cabells caracteritzat per nivells baixos del fosc pigment melanina.
Veure Diana і Cabells rossos
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
Veure Diana і Calígula
Calendari onomàstic txec
En la República Txeca, cada dia correspon a un nom personal.
Veure Diana і Calendari onomàstic txec
Camil·la (Eneida)
En la mitologia romana, la reina Camil·la dels volscs va ser la filla del rei Metabus i Casmil·la.
Veure Diana і Camil·la (Eneida)
Caors
Caors (en occità Caors; en francès: Cahors) és un municipi d'Occitània, situat al departament francès de l'Òlt, al Carcí a la regió d'Occitània.
Veure Diana і Caors
Carl Millöcker
, nom complet Carl Joseph Millöcker (també: Karl Millöcker) fou un compositor austríac d'operetes i director d'orquestra.
Veure Diana і Carl Millöcker
Carmentàlia
Egeria i Diana juntament amb el rei Numa després de mort. Carmentàlia era el nom que rebien dos dies del calendari romà (l'11 de gener i el 15 de gener) dedicats al reconeixement de l'oracle de Carmenta o Carmentis, venerada principalment per les dones embarassades.
Veure Diana і Carmentàlia
Casa Senyorial de Tuskulėnai
La Casa Senyorial de Tuskulėnai (en lituà: Tuskulėnų dvaras) és un palau neoclàssic situat en el barri de Zirmunai a Vílnius, Lituània.
Veure Diana і Casa Senyorial de Tuskulėnai
Castell d'Ancy-le-Franc
Castell d'Ancy-le-Franc és un cèlebre castell que dona nom a la població francesa d'Ancy-le-Franc, Yonne a la Borgonya-Franc Comtat.
Veure Diana і Castell d'Ancy-le-Franc
Caturiges
Els caturiges (llatí Caturiges) foren un poble gal esmentat per Cèsar el 58 aC.
Veure Diana і Caturiges
Caverna d'Escoteino
La caverna d'Escoteino (/Spilaio Skoteinoú) o cova Skotino, també coneguda com la cova d'Agia Paraskevi (o Agia Parasceví), és una dels més grans i més impressionants entre els centenars de coves de Creta.
Veure Diana і Caverna d'Escoteino
Cérvola
La Cérvola (o cervulus en llatí) és el nom d'una festa romana pagana, probablement més antiga i d'origen gal, que se celebrava durant les calendes del mes de gener (1 de gener) per commemorar el canvi de cicle solar o cap d'any.
Veure Diana і Cérvola
Cérvols
Els cérvols, cervos, o ceros (Cervidae) són una família de mamífers remugants de la família Cervidae.
Veure Diana і Cérvols
Cíprius
El Cíprius (en llatí Vicus Ciprius) era un carrer de l'antiga Roma situat entre el Fòrum Romà i l'Esquilí.
Veure Diana і Cíprius
Călușari
Ballarins vestits a l'estil călușari Els Călușari (pronunciat en romanès com: ) eren els membres d'una societat secreta fraterna romanesa que practicaven un ball acrobàtic ritual conegut com el căluș.
Veure Diana і Călușari
Cenicientos
Cenicientos és un municipi de la Comunitat de Madrid que limita amb les províncies de Toledo i Àvila.
Veure Diana і Cenicientos
Cirié
Cirié és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Torí, a la regió italiana del Piemont, situat a uns 20 quilòmetres al nord-oest de Torí.
Veure Diana і Cirié
Conjunt de sarcòfags romans de Sant Feliu de Girona
Es tracta d'un conjunt escultòric funerari localitzat al presbiteri de l'església de Sant Feliu de Girona, constituït per vuit sarcòfags esculturats, dos d'ells de temàtica romana pagana i els altres sis de temàtica paleocristiana.
Veure Diana і Conjunt de sarcòfags romans de Sant Feliu de Girona
Cori (municipi)
Cori, antigament Cora, és un municipi italià de la província de Latina, a la regió del Laci.
Veure Diana і Cori (municipi)
Dama del Llac
''La Dama del Llac'', en una il·lustració feta per Lancelot Speed La Dama del Llac, com diu la llegenda, treu Excàlibur fora del llac La Dama del Llac és el nom amb el qual es coneixen diversos personatges de la llegenda del rei Artur, interrelacionats entre si, que tenen probablement un origen comú.
Veure Diana і Dama del Llac
Damià Campeny i Estrany
Damià Campeny i Estrany (Mataró, 12 d'abril de 1771 - Sant Gervasi de Cassoles, 7 de juliol de 1855) fou un escultor català.
Veure Diana і Damià Campeny i Estrany
Dénia
Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.
Veure Diana і Dénia
Diana (desambiguació)
* (78) Diana asteroide.
Veure Diana і Diana (desambiguació)
Diana (fresc)
Diana és un fresc provinent de la de Vil·la d'Ariadna, trobat durant les excavacions arqueològiques de l'antiga ciutat d'Estàbia (l'actual Castellammare di Stabia) i conservat al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.
Veure Diana і Diana (fresc)
Diana i una nimfa sorpreses per un sàtir
Diana i una nimfa sorpreses per un sàtir és una obra d'Anton van Dyck pintada a l'oli sobre llenç amb unes dimensions de 144 × 163 cm.
Veure Diana і Diana i una nimfa sorpreses per un sàtir
Dii Consentes
-, es desconeix amb quin ritual pot estar relacionat (Museu del Louvre, París) Els Dii Consentes (o Dii Complices) eren les dotze divinitats més importants de la mitologia romana que, segons la tradició, formaven el consell celestial presidit per Júpiter.
Veure Diana і Dii Consentes
Dione (titànide)
Hèstia, Dione i Afrodita, escultura del 435 aC, conservada al Museu Britànic de Londres. Dione (en grec: Διώνη) era una antiga deessa grega, de l'època dels titans, esmentada per primera vegada al llibre V a la Ilíada, on és la qui té cura de les ferides de la seva filla Afrodita.
Veure Diana і Dione (titànide)
Divinitat lunar
Estàtua de la deessa Selene a Roma. Chandra, el déu de la lluna a l'hinduisme. La lluna com a divinitat és una figura constant en les mitologies d'arreu del món.
Veure Diana і Divinitat lunar
Dona a l'antiga Roma
p.
Veure Diana і Dona a l'antiga Roma
DrugBank
DrugBank és una base de dades disponible a la Universitat d'Alberta conjuntant en una interfície única tant bioinformàtica com de quimioinformática i que bàsicament proporciona dades sobre fàrmacs.
Veure Diana і DrugBank
Efes
Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.
Veure Diana і Efes
Egèria (nimfa)
Estàtua de la nimfa Egèria al Parc del Laberint d'Horta En l'antiga mitologia romana Egèria és una nimfa que originàriament era la deessa de les fonts, lligada al culte de Diana dels boscos.
Veure Diana і Egèria (nimfa)
El rapte de Prosèrpina
El rapte de Prosèrpina és una escultura barroca de 295 cm d’alçada creada per Gian Lorenzo Bernini (Nàpols, 1598 – Roma, 1680) entre 1621 i 1622.
Veure Diana і El rapte de Prosèrpina
Endimió
''El somni d'Endimió '' pintura d'Anne-Louis Girodet (1818), Museu del Louvre, Paris. Segons la mitologia grega, Endimió (en grec antic Ἐνδυμίων, ωνος) va ser un rei de l'Èlida, fill d'Etli (o de Zeus, segons altres) i de Càlice.
Veure Diana і Endimió
Ermita de la Font Santa
L'ermita de la Font Santa, dedicada a Sant Vicent Ferrer, se situa a uns tres quilòmetres de Teulada (Marina Alta, País Valencià) i cent metres de la carretera que va a Moraira.
Veure Diana і Ermita de la Font Santa
Estendard de Pol·lèntia
LEstendard de Pol·lèntia és una peça de bronze amb la que es representava un Collegium Iuvenum a l'illa de Mallorca cap al -, està constituït per una tija longitudinal rematada en un capitell compost i dues grans anelles, totes dues col·locades de manera simètrica, les quals romanen unides gràcies a una placa de bronze en la que originàriament apareixien sis figures de divinitats, encara que dues s'han perdut.
Veure Diana і Estendard de Pol·lèntia
Etimologia de «London»
Una taula de fusta datada pels acadèmics del 65 dC, on s'hi pot llegir "Londinio Mogontio", que es podria traduir com 'De Londres, a Mogontius" El nom «London» deriva d'una paraula certificada per primera vegada, en forma llatinitzada, com Londinium.
Veure Diana і Etimologia de «London»
Excavacions arqueològiques d'Estàbia
Les excavacions arqueològiques d'Estàbia han retornat les restes de l'antiga ciutat d'Estàbia (Stabiae), a la zona de l'actual Castellammare di Stabia, prop del turó de Varano, així com un conjunt d'edificis que formaven part del seu ager.
Veure Diana і Excavacions arqueològiques d'Estàbia
Fèlix i Adaucte
Fèlix i Adaucte (morts a Roma, c. 302 o 303) foren dos joves cristians, morts com a màrtirs.
Veure Diana і Fèlix i Adaucte
Ferragosto
Ferragosto és una festa italiana que se celebra cada 15 d'agost.
Veure Diana і Ferragosto
Festes romanes
Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.
Veure Diana і Festes romanes
Filisc de Rodes
Filisc de Rodes (en llatí Philiscus, en grec antic Φιλίσκος) fou un escultor grec que se suposa que va ser actiu al segle II aC.
Veure Diana і Filisc de Rodes
Font de Diana
La Font de Diana és un monument escultòric situat a la cruïlla de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el carrer de Roger de Llúria, al districte de l'Eixample de Barcelona.
Veure Diana і Font de Diana
Font de l'Aurora
La Font de l'Aurora és un monument escultòric situat inicialment als Jardinets de Gràcia de Barcelona, i posteriorment disgregat en diverses peces repartides entre el Turó Park, l'Avinguda de Vallcarca, el Passeig de Santa Madrona, la Plaça de Joaquim Folguera i el Zoo de Barcelona.
Veure Diana і Font de l'Aurora
Fonts de Barcelona
Font màgica de Montjuïc Les fonts de Barcelona constitueixen un conjunt de diversos tipus de dispensadors d'aigua per al consum públic, ja sigui fonts pròpiament dites, estanys, brolladors, cascades o diverses tipologies de segell arquitectònic o enginyer.
Veure Diana і Fonts de Barcelona
Fonts de Roma
Perspectiva de la '' Fontana di Trevi '', una de les més conegudes i visitades fonts de Roma. Les Fonts de Roma són un conjunt de peces arquitectòniques que formen part del llegat cultural dels romans, els quals van tenir sempre una gran passió per les aigües públiques, com així ho demostren el gran esforç que van invertir en la construcció dels aqüeductes i els banys termals de l'antiga Roma, i en l'embelliment dels punts de subministrament d'aigua repartits per tota la ciutat, les fonts, la majoria encara en funcionament segles després de la desaparició de la Roma Imperial.
Veure Diana і Fonts de Roma
Francisco Reigón Jiménez
va ser un pintor andalús, especialitzat en retrats en miniatura i a l'oli, tot i que també va conrear la pintura d'història, la mitològica i els paisatges.
Veure Diana і Francisco Reigón Jiménez
Fuente de Cibeles (Mèxic)
La font de Cibeles (en castellà i oficialment, Fuente de Cibeles) es troba a la plaça de Cibeles, avinguda Oaxaca, a dues illes del metro Insurgentes, a Ciutat de Mèxic.
Veure Diana і Fuente de Cibeles (Mèxic)
Gefjon
A la mitologia nòrdica, Gefjon o Gefjun (amb la paraula alternativa Gefion) és una deessa associada amb l'arada, l'illa de Sjælland a Dinamarca, el llegendari rei suec Gylfi, el llegendàri rei danès Skjöldr, la profecia i la virginitat.
Veure Diana і Gefjon
Gerard van Honthorst
(Gerrit van Honthorst) (4 de novembre de 1592 – 27 d'abril de 1656) va ser un pintor holandès de l'edat d'or que es va fer conegut per la seva representació d'escenes il·luminades artificialment, i finalment va rebre el sobrenom de Gherardo delle Notti ("Gerard de les nits").
Veure Diana і Gerard van Honthorst
Giacomo Antonio Ponsonelli
Bust de Diana, de Giacomo Antonio Ponsonelli. Museu del Louvre Giacomo Antonio Ponsonelli, esmentat sovint com Ponzanelli (Massa, Itàlia, 1654 - Gènova, 1735), fou un arquitecte i escultor italià del barroc tardà.
Veure Diana і Giacomo Antonio Ponsonelli
Giglio
Giglio és una illa i un municipi de la província de Grosseto, a la costa de la Toscana, a Itàlia, al sud-est de l'illa d'Elba.
Veure Diana і Giglio
Harmamaxa
L'harmamaxa, del grec antic ἁρμαμάξα era un cotxe cobert.
Veure Diana і Harmamaxa
Himne
Un himne és un text narratiu normalment cantat creat per creients d'una religió, igual que l'oda, expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació.
Veure Diana і Himne
Hipòlit
''La mort d'Hipòlit'', de Lawrence Alma-Tadema (1836–1912). A la mitologia grega, Hipòlit (en grec antic Ἱππόλυτος / Hippólutos, d'ἵππος / híppos, 'cavall' i de λύειν / lúein, 'desfermar' o 'deslligar', i que significa 'el desfermador de cavalls'), va ser fill de l'heroi tebà Teseu i de la seva muller Hipòlita, reina de les amazones, o, en una altra versió del mite, fill d'Antíope, germana d'Hipòlita.
Veure Diana і Hipòlit
Hippolyte et Aricie
Hippolyte et Aricie és una òpera en cinc actes de Jean-Philippe Rameau, amb llibret de Simon-Joseph Pellegrin.
Veure Diana і Hippolyte et Aricie
Història de la dansa
''Lliçó de dansa'' (1741), de Pietro Longhi, Galleria dell'Accademia, Venècia. La història de la dansa és el relat cronològic de la dansa i el ball com a art i com a ritu social.
Veure Diana і Història de la dansa
Història de Silves
Silves és una ciutat i un municipi de la regió de l'Algarve, al sud de Portugal.
Veure Diana і Història de Silves
Història del nu artístic
Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.
Veure Diana і Història del nu artístic
Historia Regum Britanniae
Història Regum Britanniae ('Història dels reis de Bretanya', en llatí) és una crònica pseudohistórica de Gran Bretanya, escrita pel gal·lès Geoffrey de Monmouth entre els anys 1130 i 1136.
Veure Diana і Historia Regum Britanniae
Horaci
Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.
Veure Diana і Horaci
Ileana Cosânzeana
Segell romanès de 1965. Ileana Cosânzeana és una figura de la mitologia romanesa.
Veure Diana і Ileana Cosânzeana
Immaculada Concepció (Tiepolo)
Immaculada Concepció és una pintura del pintor italià Giovanni Battista Tiepolo (1696-1770).
Veure Diana і Immaculada Concepció (Tiepolo)
Iphigénie en Tauride (Gluck)
Vas grec amb la representació de l'encontre d'Oreste i Pylade amb Iphigénie. Iphigénie en Tauride és una tragèdia lírica en quatre actes de Christoph Willibald Gluck sobre un llibret de Nicolas-François Guillard, basat en la tragèdia homònima de Claude Guimond de la Touche, inspirada, al seu torn, en l'obra d'Eurípides que narra el sofriment d'Ifigènia, filla d'Agamèmnon i Clitemnestra.
Veure Diana і Iphigénie en Tauride (Gluck)
Iphigénie en Tauride (Piccinni)
Iphigénie en Tauride és una òpera en quatre actes composta per Niccolò Piccinni sobre un llibret francès d'Alphonse du Congé Dubreuil, basat en la tragèdia homònima de Claude Guimond de La Touche.
Veure Diana і Iphigénie en Tauride (Piccinni)
Isis ptolemaica
Isis ptolemaica és una representació de la deessa egípcia Isis, del període ptolemaic, segles IV-I aC. que es conserva actualment a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
Veure Diana і Isis ptolemaica
James George Frazer
James George Frazer (Glasgow, 1 de gener de 1854 – Cambridge, 7 de maig de 1941), antropòleg escocès, fou dels primers estudiosos moderns sobre màgia, mitologia i religió comparada.
Veure Diana і James George Frazer
Janus (mitologia)
Janus (llatí: Iānus -ī) va ser el déu romà de dues cares, considerat primer el déu de les llars romanes o més tard el guardià de les entrades de les cases.
Veure Diana і Janus (mitologia)
Jardineria del Barroc
Jardins de Versalles, vista des de la ''Place d'Armes''. La jardineria del Barroc es va desenvolupar a Europa des del segle XVII fins a mitjan.
Veure Diana і Jardineria del Barroc
Jardins de la Glorieta
Els jardins de la Glorieta Els Jardins de la Glorieta, coneguts simplement com la Glorieta, són uns jardins de la ciutat de València, situats al barri de la Xerea, al districte de Ciutat Vella.
Veure Diana і Jardins de la Glorieta
Jardins del Real
Vista d'una part dels jardins Dades del contacte i horari.
Veure Diana і Jardins del Real
Jean Ranc
Jean Ranc (Montpeller, 1674, Madrid, 1735) va ser un pintor francès.
Veure Diana і Jean Ranc
Jean-Marc Nattier
Jean-Marc Nattier (París, Regne de França, 1685 - 1766) fou un pintor de la història francès.
Veure Diana і Jean-Marc Nattier
Jenő Zádor
fou un compositor hongarès nord-americà.
Veure Diana і Jenő Zádor
Jocs Seculars
Els Jocs Seculars (Ludi Saeculares) foren uns jocs romans que pel seu nom només s'haurien d'haver celebrat una vegada cada segle (saeculum), però no fou així ni en la república ni en l'Imperi.
Veure Diana і Jocs Seculars
Josep Maria Rovira i Brull
Josep Maria Rovira i Brull (Barcelona, 1926 - Mataró, 2000) fou un pintor, il·lustrador i escultor català pertanyent a les segones avantguardes artístiques o de postguerra.
Veure Diana і Josep Maria Rovira i Brull
Josep Puig i Cadafalch
fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.
Veure Diana і Josep Puig i Cadafalch
Joseph Nollekens
Joseph Nollekens (1737-1823) fou el millor escultor neoclàssic britànic de finals del.
Veure Diana і Joseph Nollekens
L'arbore di Diana
L'arbore di Diana és una òpera buffa en dos actes del compositor Vicent Martín i Soler estrenada al Burgtheater de Viena l'1 d'octubre de 1787, 28 dies abans que Mozart presentés el seu Don Giovanni a Praga.
Veure Diana і L'arbore di Diana
L'Éclipse du soleil en pleine lune
L'Éclipse du soleil en pleine lune és una pel·lícula muda francesa feta el 1907 pel director Georges Méliès.
Veure Diana і L'Éclipse du soleil en pleine lune
La Calisto
La Calisto és una òpera (dramma per musica) amb música de Francesco Cavalli sobre un llibret de Giovanni Faustini, interpretada per primera vegada el 28 de novembre de 1651 al Teatro Sant'Apollinare de Venècia. La història està basada en el mite de Cal·listo, seguidora d'Àrtemis, segons el conte Ovidi a Les Metamorfosis.
Veure Diana і La Calisto
La Galatea
La Galatea va ser la primera novel·la de Miguel de Cervantes, publicada el 1585 a Alcalá de Henares amb el títol de Primera parte de la Galatea.
Veure Diana і La Galatea
Lísies (escultor)
Lísies (en llatí Lysias, en grec antic "Lysías") fou un escultor del temps d'August.
Veure Diana і Lísies (escultor)
Leges regiae
Les leges regiae (del llatí: «lleis reials») van ser les primeres lleis romanes que els historiadors clàssics, com Plutarc, van esmentar que van ser introduïdes pels reis de Roma.
Veure Diana і Leges regiae
Lesbiana
Lesbianisme és el terme emprat per fer referència a l'homosexualitat femenina, és a dir, les dones que experimenten amor romàntic o atracció sexual per altres dones.
Veure Diana і Lesbiana
Llac de Nemi
El Llac de Nemi (en italià:, en llatí:, o) és un llac d'origen volcànic relativament petit situat entre els municipis italians de Nemi i Genzano di Roma, una mica al sud de la ciutat de Roma.
Veure Diana і Llac de Nemi
Llista d'antics grecs
Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.
Veure Diana і Llista d'antics grecs
Llista de déus grecs
Aquesta és una llista dels déus grecs més importants.
Veure Diana і Llista de déus grecs
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Diana і Lluna
Luci Cornifici el Jove
Luci Cornifici el jove (en Lucius Cornificius) va ser un militar romà, probablement fill de Luci Cornifici.
Veure Diana і Luci Cornifici el Jove
Luci Emili Buca el Vell
Luci Emili Buca (en Lucius Aemilius Buca), al que fa referència Quint Asconi Pedià, sembla que va ser qüestor sota Sul·la.
Veure Diana і Luci Emili Buca el Vell
Lucina
D'acord amb la mitologia romana, Lucina va ser una divinitat itàlica que presidia els parts.
Veure Diana і Lucina
Lucus
Algunes ciutats construïdes a la vora d'un ''lucus'', en deriven el seu nom com Lugo (imatge), antigament ''Lucus Augustae''. El lucus (plural: lūcī) era el bosc sagrat de la religió romana.
Veure Diana і Lucus
Luna (mitologia)
biga tirada per dos bous Luna és la deessa romana de la Lluna.
Veure Diana і Luna (mitologia)
Madame de Pompadour
Mme. de Pompadour, pastel de Maurice Quentin de La Tour, 1755 (Museu del Louvre) Jeanne-Antoinette Poisson, dama Le Normant d'Étiolles, marquesa de Pompadour, duquessa de Ménars, més coneguda com a Madame de Pompadour (nascuda el 29 de desembre del 1721 a París – morta el 15 d'abril del 1764 a Versalles), fou la més cèlebre de les amants del rei Lluís XV de França, i esdevingué així una de les dones més importants de la França del.
Veure Diana і Madame de Pompadour
Manieristes del nord
Deyanira i Neso, 1580-85. Els manieristes del nord va ser un moviment amb una interpretació del Manierisme en les arts visuals practicat al nord dels Alps al i principis del.
Veure Diana і Manieristes del nord
Marc Perpenna (cònsol 130 aC)
Marc Perpenna (en Marcus Perperna o Perpernna) va ser un magistrat romà.
Veure Diana і Marc Perpenna (cònsol 130 aC)
Marc Pomponi (amic de Gai Grac)
Marc Pomponi (en llatí Marcus Pomponius) va ser un cavaller romà, del.
Veure Diana і Marc Pomponi (amic de Gai Grac)
Marciana de Mauritània
Marciana de Dellis o de Mauritània (Dellys, Mauritània Cesariense, - Cesarea, actual Sersell, Algèria, ca. 304) és una verge i màrtir, venerada com a santa per diferents confessions cristianes.
Veure Diana і Marciana de Mauritània
Marica Laurentia
La nimfa Marica, pintura de Henryk Siemiradzki (1843-1902), Galeria d'Art Lviv (Ucraïna) Marica o Marica Laurentia era una divinitat itàlica.
Veure Diana і Marica Laurentia
Mariologia catòlica
La Benaurada Verge Maria descrita en un jardí de roses amb els angels tocant música. Les roses són un símbol de Maria. La Mariologia Catòlica es refereix a la Mariologia —estudi sistemàtic de la persona de Maria, mare de Jesús, i del seu lloc a l'economia de la salvació —amb la teologia catòlica.
Veure Diana і Mariologia catòlica
Massís del Montgó
Vista del Montgó des de Xàbia El massís del Montgó o simplement el Montgó és una muntanya de 753 m d'altitud que discorre paral·lela al litoral sobre els termes municipals de Dénia, Gata de Gorgos i Xàbia, a la comarca de la Marina Alta.
Veure Diana і Massís del Montgó
Múnic
Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).
Veure Diana і Múnic
Música de la dècada del 2000
La franquícia Star Academy és un reformulació del ''Big Brother'' transformat en un fenomen global a la dècada dels 2000. Plató de televisió d'American Idols Logotip de Popstars La música de la dècada dels 2000 abasta la música produïda a tot el planeta terra de 1999 fins a l'any 2010.
Veure Diana і Música de la dècada del 2000
Medalló d'or d'August
El Medalló d'or d'August, és un quaternió d'or, una moneda equivalent a 4 auris que va ser encunyada pels tallers de Pèrgam situats en l'antiga Grècia, -a l'actual Turquia-, en commemoració de la conquesta d'Egipte per part de l'emperador romà August, -Roma, 23 de setembre de 63 aC.
Veure Diana і Medalló d'or d'August
Metabus
Metabus Metabus (en grec antic Μέταβος), va ser, segons lEneida, un rei dels volscs d'origen etrusc.
Veure Diana і Metabus
Metapont (rei)
Metapont (en grec antic Μετάποντος) va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim de la ciutat de Metapont, a la Magna Grècia.
Veure Diana і Metapont (rei)
Minturnes
Minturnes (Minturnae Μιντοῦρναι) va ser una ciutat del Latium, i anteriorment dels àusons a la vora del Liris (Garigliano), a uns 5 km de la mar i propera a la via Àpia.
Veure Diana і Minturnes
Mitologia etrusca
Tifó. Els etruscs eren gent molt aferrada a la seva religió.
Veure Diana і Mitologia etrusca
Mitologia grecoromana
Jònics 117 dC La mitologia grega i la romana són esmentades sovint com una única cosa, fet que es va iniciar a partir de la convivència amb els veïns grecs, la conquesta romana del territori grec i es va anar consolidant amb el pas dels segles.
Veure Diana і Mitologia grecoromana
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Veure Diana і Mitologia romana
Mont Cavo
El Mont Cavo, antigament Mont Albà, és la segona muntanya per alçada del Massís Albà, que pertany a una àrea geogràfica anomenada zona volcànica del Laci, per estar dominada per volcans que va deixar d'estar actius fa 10.000 anys.
Veure Diana і Mont Cavo
Museu Arqueològic de Sevilla
El museu Arqueològic de Sevilla està situat en plaça d'Amèrica, enfront del museu d'Arts i Costums Populars (antic Pavelló Mudèjar) i al costat del pavelló Real, dins del parc de María Luisa.
Veure Diana і Museu Arqueològic de Sevilla
Museu d'Art de Cleveland
El Museu d'Art de Cleveland, originalment en anglès Cleveland Museum of Art és el museu de belles arts i arqueologia de la ciutat de Cleveland, a l'estat d'Ohio (Estats Units).
Veure Diana і Museu d'Art de Cleveland
Nícies (pintor)
Nícies (en llatí Nicias, en grec antic "Nikías") fou un famós pintor atenenc, fill de Nicomedes i deixeble d'Antídot.
Veure Diana і Nícies (pintor)
Nemi (municipi)
Nemi és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Roma, a la regió italiana del Laci, al massís Albà, amb vistes al llac de Nemi, un llac de cràter volcànic.
Veure Diana і Nemi (municipi)
Nemoràlia
Kunsthalle, Hamburg) Nemoràlia (en llatí Nemoralia), era el nom d'una festivitat del calendari religiós de l'antiga Roma, que estava relacionat amb dues funcions del culte a Diana: la cura per les terres de pastura i la protecció de les noies joves.
Veure Diana і Nemoràlia
Nicòmac de Tebes
Nicòmac de Tebes (en llatí Nicomachus, en grec antic "Nikómakhos") fou un pintor grec molt distingit, que segons Plini el Vell havia nascut a Tebes, a Beòcia.
Veure Diana і Nicòmac de Tebes
Nom teòfor
Un nom teòfor és un nom propi que fa referència a la divinitat.
Veure Diana і Nom teòfor
Orèades
Representació pictòrica d'unes orèades, segle XIX Les orèades (en grec antic Ὀρεάδες), orestíades o orodemníades van ésser nimfes que protegeixen les muntanyes, d'acord amb la mitologia grega, i acompanyaven Àrtemis (o Diana).
Veure Diana і Orèades
Orlan (artista)
Mireille Suzanne Francette Porti (Saint-Étienne, França, 30 de maig de 1947) artísticament coneguda com a Orlan o, com ella mateixa escriu ORLAN, és una artista multidisciplinar caracteritzada per realitzar accions artístiques o performances quirúrgiques realitzades en el seu cos les quals, a vegades, transmet en viu per a algunes galeries i museus.
Veure Diana і Orlan (artista)
Oviri
gres parcialment envernissat, 75 x 19 x 27 cm, Museu d'Orsay, París Oviri (Salvatge en tahitià) és una escultura de ceràmica del 1894 feta per l'artista francès Paul Gauguin i conservada al Museu d'Orsay de París.
Veure Diana і Oviri
Palau Bánffy de Cluj-Napoca
El Palau de Bánffy és un edifici barroc del situat a Cluj-Napoca.
Veure Diana і Palau Bánffy de Cluj-Napoca
Palau de Versalles
El palau de Versalles és el gran palau dels reis de França, a la ciutat que li dona el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de França), a uns 20 km de París.
Veure Diana і Palau de Versalles
Panteó (mitologia)
Panteó de Roma, temple dedicat a tots els déus romans Un panteó (o bé pantèon) és el conjunt de tots els déus d'una religió o mitologia politeista particular, com els déus de l'hinduisme, la mitologia grega o la mitologia nòrdica.
Veure Diana і Panteó (mitologia)
Parc del Laberint d'Horta
El parc del Laberint d'Horta és un jardí històric situat en el districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona, el més antic que es conserva a la ciutat.
Veure Diana і Parc del Laberint d'Horta
Pargali Ibrahim Paixà
Pargali Ibrahim Paixà o Frenk Ibrahim Paixà (1493-1536) anomenat Makbul (el Favorit) i més tard Maktul (l'Executat) fou un gran visir otomà del sultà Solimà I. Era nadiu d'algun lloc proper a Praga a la costa de la regió de l'Epir i fou esclau durant la infantesa.
Veure Diana і Pargali Ibrahim Paixà
Parmigianino
Girolamo Francesco Maria Mazzola o Mazzuoli dit el Parmigianino (Parma, 11 de gener de 1503 - Casalmaggiore, 24 d'agost de 1540), va ser un pintor italià del Renaixement.
Veure Diana і Parmigianino
Planetes en l'astrologia
El concepte de planeta en l'astrologia és diferent del que es fa servir en l'astronomia moderna.
Veure Diana і Planetes en l'astrologia
Plutó (mitologia)
Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.
Veure Diana і Plutó (mitologia)
Pozzano
Pozzano és una frazione de la comune de Castellammare di Stabia, a la ciutat metropolitana de Nàpols i té uns 250 habitants.
Veure Diana і Pozzano
Puteoli
Puteoli (en grec antic Ποτίολοι) era una ciutat de la costa de Campània a la part nord del Sinus Cumanus (l'actual Golf de Nàpols) i a l'est de la badia anomenada Sinus Baianus.
Veure Diana і Puteoli
Rachid Mouffouk
Rachid Mouffouk (29 de gener de 1955, Batna, Algèria) és un artista, pintor i escultor algerià, conegut pels seus personatges en ronde-bosse i pel seu ús de materials reciclats.
Veure Diana і Rachid Mouffouk
Raul Seixas
va ser un cantant, compositor, productor i multi-instrumentista brasiler, freqüentment considerat un dels pioners del rock brasiler.
Veure Diana і Raul Seixas
Regio IX (Pompeia)
Llista dels monuments presents a la Regio IX de les excavacions arqueològiques de Pompeia.
Veure Diana і Regio IX (Pompeia)
Regio VI (Pompeia)
Llista dels monuments presents a la Regio VI de les excavacions arqueològiques de Pompeia.
Veure Diana і Regio VI (Pompeia)
Regio VII (Pompeia)
Llista dels monuments presents a la Regio VII de les excavacions arqueològiques de Pompeia.
Veure Diana і Regio VII (Pompeia)
Regio VIII (Pompeia)
Llista dels monuments presents a la Regio VIII de les excavacions arqueològiques de Pompeia.
Veure Diana і Regio VIII (Pompeia)
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Veure Diana і Religió a l'antiga Roma
Rex nemorensis
Ruines del temple de Diana, a la vora del llac Nemi, dibuix del 1831 El rex nemorensis, era el títol que tenia el sacerdot encarregat del culte a Diana a Arícia, la deessa de la mitologia romana.
Veure Diana і Rex nemorensis
Sabins
Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.
Veure Diana і Sabins
Sacellum
''Sacellum'', una paraula ambigua que designava petits espais sagrats de diversos aspectes; en aquesta imatge, el ''sacellum'' del col·legi dels Augustals a Herculà Un sacellum (en plural sacella) era un petit espai sagrat que es feien servir com a llocs de culte a l'antiga Roma.
Veure Diana і Sacellum
Sacrifici d'Ifigenia
El Sacrifici d'Ifigenia és el mosaic més cèlebre dels trobats a Empúries (l'Escala, Alt Empordà).
Veure Diana і Sacrifici d'Ifigenia
Sageta
Sageta. Puntes de sageta neolítiques Una sageta o fletxa és un projectil usat per l'arc i la ballesta.
Veure Diana і Sageta
Saguntum
Sagúntum (en Saguntum, també Saguntus; Ζάκανθα, més tard també Σάγουντον), coneguda també pel seu nom ibèric Arse (en ibèric) fou una ciutat dels edetans a la Tarraconense, que es correspon amb l'actual Sagunt.
Veure Diana і Saguntum
Sanssouci
Sanssouci era el palau d'estiu oficial de Frederic el Gran, Rei de Prússia, a Potsdam, prop de Berlín.
Veure Diana і Sanssouci
Santa Maria di Pozzano (Castellammare di Stabia)
La basílica santuari de Santa Maria de Pozzano és una basílica menor i un santuari de Castellammare di Stabia, situat a la frazione de Pozzano, a la zona muntanyosa de la ciutat i pertanyent a l'arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia, regida per la parròquia de l'església de l'Esperit Sant.
Veure Diana і Santa Maria di Pozzano (Castellammare di Stabia)
Sânziană
Sânziene (flors de palla de dama) ''Sânzienele'' al Festival Cricău 2013 Sânziană és el nom romanès de les fades gentils que tenen un paper important en el folklore local, també s'utilitza per designar les flors de Galium verum o Cruciata laevipes.
Veure Diana і Sânziană
Segesta (Sicília)
El temple Segesta (Segesta) fou una ciutat de Sicília a uns 10 km de la costa i uns 50 km a l'oest de Panormos.
Veure Diana і Segesta (Sicília)
Setge de Siracusa (Segona Guerra Púnica)
S'anomena Setge de Siracusa (214-212 aC) a un conjunt d'operacions militars de la República Romana durant la segona guerra púnica per tal de rendir la ciutat de Siracusa - a la Magna Grècia - i guanyar així el control de l'est de Sicília.
Veure Diana і Setge de Siracusa (Segona Guerra Púnica)
Sexualitat a l'antiga Roma
Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.
Veure Diana і Sexualitat a l'antiga Roma
Siracusa
Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.
Veure Diana і Siracusa
Teate
Teate (Τεατέα) va ser la ciutat capital dels marrucini, situada dalt d'un turó a uns 5 km del riu Aternus i a 15 km de la costa de la Mar Adriàtica.
Veure Diana і Teate
Temple d'Apol·lo Sosià
Situació en relació amb el veí Teatre de Marcel El temple d'Apol·lo Sosià, conegut també com Temple d'Apol·lo al Circo, Apol·linar i Temple d'Apol·lo Metge, és un temple romà dedicat a Apol·lo situat al Camp de Mart, prop del Teatre de Marcel i del Pòrtic d'Octàvia, a Roma.
Veure Diana і Temple d'Apol·lo Sosià
Temple d'Àrtemis a Efes
El temple d'Àrtemis (Artemis Tapınağı), també conegut com el temple de Diana, va ser un temple grec dedicat a una forma antiga i local de la deessa Àrtemis (identificada amb Diana, una deessa romana).
Veure Diana і Temple d'Àrtemis a Efes
Temple de Diana (Mèrida)
El Temple de Diana és un temple romà construït cap a finals del a Augusta Emèrita, que més tard es convertiria en capital de la província romana de Lusitània, actual Mèrida (Espanya).
Veure Diana і Temple de Diana (Mèrida)
Temple de Venus Genetrix
El temple de Venus Genetrix és un temple romà inaugurat l'any 46 aC, que va dominar la part nord-occidental de la part inferior del Fòrum de Cèsar, un dels fòrums imperials de Roma.
Veure Diana і Temple de Venus Genetrix
Temple romà
'''Temple romà''' d'August a Pula, Croàcia El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana, i d'altres eren, per exemple, els altars i els lararium (petits altars dedicats als lars).
Veure Diana і Temple romà
Teulada (Marina Alta)
Teulada és una població i un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta.
Veure Diana і Teulada (Marina Alta)
Ticià
Tiziano Vecellio o Tiziano Vecelli, conegut com a Ticià o Tiziano (Pieve di Cadore, Belluno, cap al 1490 - Venècia, 27 d'agost de 1576), fou un pintor del Renaixement italià, autor d'una obra pictòrica excepcional, de molt caràcter.
Veure Diana і Ticià
Tifata
Tifata fou el nom antic d'una serralada italiana entre la Campània i el Samni, propera a Càpua.
Veure Diana і Tifata
Timàreta
Timàreta (Τιμαρέτη; Atenes, fl. 420 aC) va ser una pintora de l'antiga Grècia considerada una de les sis dones artistes de l'antiguitat segons Plini el Vell juntament amb les pintores Irene, Calipso, Aristàreta, Iaia de Cízic i Olimpíada.
Veure Diana і Timàreta
Torquato Tasso
Torquato Tasso (Sorrento, Campània, prop de Nàpols, 11 de març de 1544 - Roma, 25 d'abril de 1595) va ser un poeta italià de l'època de la Contrareforma.
Veure Diana і Torquato Tasso
Vacuna (mitologia)
Vacuna va ser una deessa romana d'origen sabí, segons diu la mitologia.
Veure Diana і Vacuna (mitologia)
Vas Mèdici
El Vas Mèdici és un monumental crater en forma de campana de marbre esculpit a Atenes en la segona meitat del s. I ae, com a ornament de jardí per al públic del comerç romà.
Veure Diana і Vas Mèdici
Venatio
Mosaic romà representant una ''venatio'' Venatio o Bestiarium (en català: Bestiari) era el nom que es donava a l'antiga Roma a un espectacle on els protagonistes eren els animals salvatges.
Veure Diana і Venatio
Vilanova (genealogia)
Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.
Veure Diana і Vilanova (genealogia)
Vil·la Adriana
La vil·la Adriana (en italià: Villa Adriana) és un dels més famosos complexos arqueològics romans.
Veure Diana і Vil·la Adriana
Vil·la d'Este
La vil·la d'Este és una vil·la a Tívoli, prop de Roma.
Veure Diana і Vil·la d'Este
Virbi
Virbi era, segons la mitologia romana, un déu o un geni dels boscos, que tenia un culte vinculat a Diana, a la que acompanyava.
Veure Diana і Virbi
Was mir behagt, ist nur die muntre Jagd, BWV 208
Was mir behagt, ist nur die muntre Jagd!, BWV 208 (El que més m’agrada, és la plasent cacera), és una cantata profana de Johann Sebastian Bach d'homenatge al duc Christian de Saxònia- Weißenfels, estrenada a Weißenfels el 23 de febrer de 1713.
Veure Diana і Was mir behagt, ist nur die muntre Jagd, BWV 208
Zână
Zână (plural zâne; zînă i zîne, d̦ână i d̦âne en grafies antigues) és l'equivalent romanès del grec càrites o fada madrina.
Veure Diana і Zână
També conegut com Diana (mitologia).
, Dénia, Diana (desambiguació), Diana (fresc), Diana i una nimfa sorpreses per un sàtir, Dii Consentes, Dione (titànide), Divinitat lunar, Dona a l'antiga Roma, DrugBank, Efes, Egèria (nimfa), El rapte de Prosèrpina, Endimió, Ermita de la Font Santa, Estendard de Pol·lèntia, Etimologia de «London», Excavacions arqueològiques d'Estàbia, Fèlix i Adaucte, Ferragosto, Festes romanes, Filisc de Rodes, Font de Diana, Font de l'Aurora, Fonts de Barcelona, Fonts de Roma, Francisco Reigón Jiménez, Fuente de Cibeles (Mèxic), Gefjon, Gerard van Honthorst, Giacomo Antonio Ponsonelli, Giglio, Harmamaxa, Himne, Hipòlit, Hippolyte et Aricie, Història de la dansa, Història de Silves, Història del nu artístic, Historia Regum Britanniae, Horaci, Ileana Cosânzeana, Immaculada Concepció (Tiepolo), Iphigénie en Tauride (Gluck), Iphigénie en Tauride (Piccinni), Isis ptolemaica, James George Frazer, Janus (mitologia), Jardineria del Barroc, Jardins de la Glorieta, Jardins del Real, Jean Ranc, Jean-Marc Nattier, Jenő Zádor, Jocs Seculars, Josep Maria Rovira i Brull, Josep Puig i Cadafalch, Joseph Nollekens, L'arbore di Diana, L'Éclipse du soleil en pleine lune, La Calisto, La Galatea, Lísies (escultor), Leges regiae, Lesbiana, Llac de Nemi, Llista d'antics grecs, Llista de déus grecs, Lluna, Luci Cornifici el Jove, Luci Emili Buca el Vell, Lucina, Lucus, Luna (mitologia), Madame de Pompadour, Manieristes del nord, Marc Perpenna (cònsol 130 aC), Marc Pomponi (amic de Gai Grac), Marciana de Mauritània, Marica Laurentia, Mariologia catòlica, Massís del Montgó, Múnic, Música de la dècada del 2000, Medalló d'or d'August, Metabus, Metapont (rei), Minturnes, Mitologia etrusca, Mitologia grecoromana, Mitologia romana, Mont Cavo, Museu Arqueològic de Sevilla, Museu d'Art de Cleveland, Nícies (pintor), Nemi (municipi), Nemoràlia, Nicòmac de Tebes, Nom teòfor, Orèades, Orlan (artista), Oviri, Palau Bánffy de Cluj-Napoca, Palau de Versalles, Panteó (mitologia), Parc del Laberint d'Horta, Pargali Ibrahim Paixà, Parmigianino, Planetes en l'astrologia, Plutó (mitologia), Pozzano, Puteoli, Rachid Mouffouk, Raul Seixas, Regio IX (Pompeia), Regio VI (Pompeia), Regio VII (Pompeia), Regio VIII (Pompeia), Religió a l'antiga Roma, Rex nemorensis, Sabins, Sacellum, Sacrifici d'Ifigenia, Sageta, Saguntum, Sanssouci, Santa Maria di Pozzano (Castellammare di Stabia), Sânziană, Segesta (Sicília), Setge de Siracusa (Segona Guerra Púnica), Sexualitat a l'antiga Roma, Siracusa, Teate, Temple d'Apol·lo Sosià, Temple d'Àrtemis a Efes, Temple de Diana (Mèrida), Temple de Venus Genetrix, Temple romà, Teulada (Marina Alta), Ticià, Tifata, Timàreta, Torquato Tasso, Vacuna (mitologia), Vas Mèdici, Venatio, Vilanova (genealogia), Vil·la Adriana, Vil·la d'Este, Virbi, Was mir behagt, ist nur die muntre Jagd, BWV 208, Zână.