Taula de continguts
89 les relacions: Accident de Txornòbil, Alfa (desambiguació), Alpha Decay, Americi, Argó, Àtom, Bismut, Calcogen, Californi, Càrrega elèctrica elemental, Centellejador, Charles Galton Darwin, Contaminació radioactiva, Cronologia de la física de partícules, Curi, Darmstadti, Datació per termoluminescència, Datació urani-plom, Desintegració, Desintegració β, Diòxid de plutoni, Dosi absorbida, Efectes de les armes nuclears, Einsteini, Element transurànic, Elizabeth Rona, Emissió de neutrons, Emissió de protons, Energia nuclear, Enginyeria nuclear, Enllaç C-Po, Ernest Rutherford, Estabilitat del nucli atòmic, Física nuclear, Franci, Frédéric Joliot-Curie, Frederick Soddy, Gas noble, Guerra nuclear, Hassi, Heli, Heli 4, Illa d'estabilitat, Isòtops de l'heli, Isòtops del neodimi, Isòtops del poloni, Isòtops del tel·luri, Lawrenci, Liquidador, Liti, ... Ampliar l'índex (39 més) »
Accident de Txornòbil
Mir. Es pot veure la central al nord de la ciutat de Txornòbil i al costat de la de Prípiat. (en anglès) Laccident de Txornòbil fou un accident nuclear, considerat el més greu de la història, ocorregut a la Central Nuclear de Txornòbil a Ucraïna (llavors a la Unió Soviètica) el dissabte 26 d'abril de 1986.
Veure Desintegració α і Accident de Txornòbil
Alfa (desambiguació)
* Astronomia: estrella més brillant de la seva constel·lació.
Veure Desintegració α і Alfa (desambiguació)
Alpha Decay
Alpha Decay és una editorial catalana independent en castellà, fundada a Barcelona el 2004 per Enric Cucurella i Diana Zaforteza (1978-2022), amb la col·laboració de l'agent literària Carme Balcells.
Veure Desintegració α і Alpha Decay
Americi
L'americi és un element sintètic que té com a símbol Am i nombre atòmic 95.
Veure Desintegració α і Americi
Argó
Largó és l'element químic de símbol Ar i nombre atòmic 18.
Veure Desintegració α і Argó
Àtom
Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.
Veure Desintegració α і Àtom
Bismut
El bismut és l'element químic de símbol Bi i nombre atòmic 83.
Veure Desintegració α і Bismut
Calcogen
Calcogen és el nom que reben els elements químics del grup 16 de la taula periòdica, constituït per: oxigen (O), sofre (S), seleni (Se), tel·luri (Te), poloni (Po) i livermori (Lv).
Veure Desintegració α і Calcogen
Californi
El californi és l'element químic de símbol Cf i nombre atòmic 98.
Veure Desintegració α і Californi
Càrrega elèctrica elemental
La càrrega elèctrica elemental o quantum elemental d'electricitat és una constant física usada com a unitat natural i equivalent al mòdul de la càrrega elèctrica d'un electró.
Veure Desintegració α і Càrrega elèctrica elemental
Centellejador
Esquema d'un detector de centelleigs Un centellejador o escintil·lador, és un tipus de material orgànic o plàstic particular que s'excita emetent fotons quan per ell passa radiació ionitzant, per la qual cosa és utilitzat per a la detecció i mesura de la radioactivitat per mitjà del registre d'aquesta luminescència.
Veure Desintegració α і Centellejador
Charles Galton Darwin
va ser un matemàtic i físic britànic, net de Charles Darwin i fill de George Darwin.
Veure Desintegració α і Charles Galton Darwin
Contaminació radioactiva
L'urani és un contaminant radiactiu La contaminació radioactiva és la contaminació consistent en la presència no desitjada de radioactivitat natural o artificial.
Veure Desintegració α і Contaminació radioactiva
Cronologia de la física de partícules
És convenient establir una cronologia dels descobriments en física de partícules tant experimentals com teòrics, car sovint els primers sorgeixen a conseqüència de prediccions fetes pels segons.
Veure Desintegració α і Cronologia de la física de partícules
Curi
El curi és l'element químic de símbol Cm i nombre atòmic 96.
Veure Desintegració α і Curi
Darmstadti
El darmstadti és un element químic sintètic el símbol del qual és Ds i el seu nombre atòmic és 110.
Veure Desintegració α і Darmstadti
Datació per termoluminescència
La datació amb termoluminescència (TL) és un mètode de datació absoluta que a diferència de la datació basada en el carboni-14 permet datar ceràmiques, el material inorgànic més abundant en els jaciments arqueològics dels últims 10.000 anys; i permet datar materials inorgànics (com el sílex cremat) de fins a 50.000-80.000 anys d'antiguitat, el límit del radiocarboni.
Veure Desintegració α і Datació per termoluminescència
Datació urani-plom
La datació urani-plom (U-Pb) és un dels sistemes més anticsBoltwood, B.B., 1907, On the ultimate disintegration products of the radio-active elements.
Veure Desintegració α і Datació urani-plom
Desintegració
* Desintegració radioactiva, Radioactivitat.
Veure Desintegració α і Desintegració
Desintegració β
Diagrama de Feynman de la desintegració β-. En la figura, un dels tres quarks de l'esquerra (quark ''d'', en blau) emet un bosó W- i passa a ser un quark ''u''. El bosó emès (W-) es desintegra en un antineutrí i un electró.La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble.
Veure Desintegració α і Desintegració β
Diòxid de plutoni
El diòxid de plutoni o òxid de plutoni(IV) és un òxid de l'element químic plutoni al qual aquest actua amb valència IV, enllaçant amb dos àtoms d'oxigen, és a dir amb la fórmula química PuO₂.
Veure Desintegració α і Diòxid de plutoni
Dosi absorbida
La dosi absorbida és una magnitud física, que mesura la quantitat d'energia absorbida per unitat de massa a conseqüència de l'exposició d'un cos a una radiació ionitzant.
Veure Desintegració α і Dosi absorbida
Efectes de les armes nuclears
Les explosions nuclears produeixen molts diversos tipus d'efectes tots ells tremendament destructius en tots els aspectes.
Veure Desintegració α і Efectes de les armes nuclears
Einsteini
L'einsteini és l'element químic de símbol Es i nombre atòmic 99.
Veure Desintegració α і Einsteini
Element transurànic
Els elements transurànics (del llatí "més enllà de l'urani") són els elements químics de nombre atòmic superior a 92.
Veure Desintegració α і Element transurànic
Elizabeth Rona
Elizabeth Rona (20 de març de 1890 – 27 de juliol de 1981) fou una química nuclear hongaresa nacionalitzada estatunidenca, conegut pel seu treball amb isòtops radioactius.
Veure Desintegració α і Elizabeth Rona
Emissió de neutrons
L'emissió de neutrons és un tipus de desintegració radioactiva, durant la qual un neutró és simplement expulsat del nucli atòmic.
Veure Desintegració α і Emissió de neutrons
Emissió de protons
Desintegració d'un nucli ric en protons. L'emissió de protons (també coneguda com a radioactivitat de protons) és un tipus de desintegració radioactiva en la qual un protó és ejectat d'un nucli atòmic.
Veure Desintegració α і Emissió de protons
Energia nuclear
Lenergia nuclear és l'energia que sorgeix de partícules que formen el nucli dels àtoms de cada element químic i que s'obté en modificar aquests nuclis per mitjà de certes reaccions nuclears.
Veure Desintegració α і Energia nuclear
Enginyeria nuclear
L'enginyeria nuclear és l'aplicació pràctica del nucli atòmic tractat pels principis de la tecnologia, química, física nuclear, etc.
Veure Desintegració α і Enginyeria nuclear
Enllaç C-Po
Els compostos d'organopoloni (o compostos orgànics del poloni) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i poloni (Po) (enllaç C-Po).
Veure Desintegració α і Enllaç C-Po
Ernest Rutherford
Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.
Veure Desintegració α і Ernest Rutherford
Estabilitat del nucli atòmic
L'estabilitat d'un nucli atòmic és la tendència que aquest té a romandre sencer, sense "trencar-se", és a dir, la tendència que l'energia d'enllaç dels nucleons (neutrons i protons) que formen el nucli atòmic sigui prou estable perquè no produeixi la separació d'aquests (fissió nuclear).
Veure Desintegració α і Estabilitat del nucli atòmic
Física nuclear
Model de la reacció nuclear entre dos isòtops d'hidrogen (deuteri i triti) que es fusionen formant heli i alliberant energia. La física nuclear és la branca de la física que s'ocupa de l'estudi dels nuclis atòmics i de la radiació atòmica que s'hi pot generar.
Veure Desintegració α і Física nuclear
Franci
El franci, antigament conegut com a eka-cesi i actini K, és un element químic que té el símbol Fr i el nombre atòmic 87.
Veure Desintegració α і Franci
Frédéric Joliot-Curie
Jean Frédéric Joliot-Curie (París, 1900 - íd. 1958) fou un físic, químic i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1935.
Veure Desintegració α і Frédéric Joliot-Curie
Frederick Soddy
fou un radioquímic anglès que va explicar, amb Ernest Rutherford, que la radioactivitat es deu a la transmutació d'elements, que ara se sap que implica reaccions nuclears.
Veure Desintegració α і Frederick Soddy
Gas noble
Els gasos nobles són un grup d'elements químics que tenen propietats similars.
Veure Desintegració α і Gas noble
Guerra nuclear
Tità II, en servei amb les Forces Aèries dels Estats Units entre 1962 i 1986. La guerra nuclear és un tipus de guerra que es duu a terme mitjançant l'ús d'armes nuclears, una classe d'arma de destrucció massiva.
Veure Desintegració α і Guerra nuclear
Hassi
L'hassi és un element químic sintètic el símbol del qual és Hs i el seu nombre atòmic és 108.
Veure Desintegració α і Hassi
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Veure Desintegració α і Heli
Heli 4
L'àtom d'heli. A la imatge es mostren el nucli atòmic (en rosa) i la distribució del núvol d'electrons (en negre). El nucli (a dalt a la dreta) de l'heli 4 és, en realitat, esfèricament simètric i s'assembla molt al núvol d'electrons, encara que quan es tracta de nuclis més complicats això no sempre es compleix.
Veure Desintegració α і Heli 4
Illa d'estabilitat
language.
Veure Desintegració α і Illa d'estabilitat
Isòtops de l'heli
Encara qu hi ha vuit isòtops coneguts de l'heli (He) (massa atòmica estàndard: 4.002602(2) u), només l'heli-3 (³He) i l'heli-4 (4He) són estables.
Veure Desintegració α і Isòtops de l'heli
Isòtops del neodimi
El neodimi (Nd) natural es compon de 5 isòtops estables, el 142Nd, el 143Nd, el 145Nd, el 146Nd i el 148Nd, sent el 142Nd el més abundant amb una abundància natural del 27,2%). El neodimi presenta dos radioisòtops, el 144Nd que presenta desintegració alfa i un període de semidesintegració de 2,29×1015 anys i el 150Nd que presenta doble emissió beta i un T½ de 7×1018 anys.
Veure Desintegració α і Isòtops del neodimi
Isòtops del poloni
El poloni (Po) té 33 isòtops, tots ells radioactius.
Veure Desintegració α і Isòtops del poloni
Isòtops del tel·luri
El tel·luri (Te) presenta 8 isòtops naturals, dels quals dos són radioactius, el 128Te que té el període de semidesintegració de 2.2×1024 anys, el més alt de tots els isòtops radioactius i el 130Te que presenta doble emissió beta.
Veure Desintegració α і Isòtops del tel·luri
Lawrenci
El lawrenci és un element sintètic de la taula periòdica que pertany a la sèrie dels actinoides, el símbol del qual és el Lr i el seu nombre atòmic és 103.
Veure Desintegració α і Lawrenci
Liquidador
soviètiques concedides als liquidadors. La de l'esquerra és més rara i de més prestigi, reservada als primers herois que es van "sacrificar" i a alguns alts càrrecs polítics. gamma) sobre una gota de sang. Monument en memòria dels liquidadors al carrer Divizy Kharkiv de Khàrkiv Liquidador (en rus: ликвида́тор (sing.), ликвида́торы (pl.)) és el nom que es va donar per part de la Unió Soviètica a cadascuna de les aproximadament 800.000Tchernobyl forever, documental d'Alain de Halleux de 55 minuts, 2011.
Veure Desintegració α і Liquidador
Liti
El liti és l'element químic de símbol Li i nombre atòmic 3.
Veure Desintegració α і Liti
Livermori
El livermori és un element sintètic de la taula periòdica el símbol del qual és Lv i el seu nombre atòmic és 116.
Veure Desintegració α і Livermori
Luteci
El luteci és un element químic de nombre atòmic 71, el símbol químic del qual és Lu.
Veure Desintegració α і Luteci
Mendelevi
El mendelevi és un element sintètic de la taula periòdica el símbol del qual és Md (anteriorment Mv) i el seu nombre atòmic és 101.
Veure Desintegració α і Mendelevi
Metall alcalí
Els metalls alcalins són aquests sis elements químics: liti (Li), sodi (Na), potassi (K), rubidi (Rb), cesi (Cs) i franci (Fr).
Veure Desintegració α і Metall alcalí
Model atòmic de Thomson
Model atòmic de Thomson El model atòmic de Thomson és un model d'àtom que proposà el físic anglès Joseph J. Thomson el 1904 per descriure l'estructura dels àtoms arrel del seu descobriment de l'electró.
Veure Desintegració α і Model atòmic de Thomson
Moscovi
El moscovi és el nom de l'element sintètic de la taula periòdica el símbol temporal del qual és Mc i el seu nombre atòmic és 115.
Veure Desintegració α і Moscovi
Neó
El neó és un element químic de nombre atòmic 10 i símbol Ne.
Veure Desintegració α і Neó
Nihoni
El nihoniNo confondre amb el niponi (en anglès nipponium), nom proposat per Masataka Ogawa per un suposat nou element que al final es va identificar amb el reni.
Veure Desintegració α і Nihoni
Nobeli
El nobeli és l'element químic sintètic de símbol No i nombre atòmic 102.
Veure Desintegració α і Nobeli
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Veure Desintegració α і Nucli atòmic
Oganessó
Loganessó és l'element químic sintètic de símbol Og i nombre atòmic 118.
Veure Desintegració α і Oganessó
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Veure Desintegració α і Or
Partícula β
Desintegració β Una partícula β és un electró o un positró que s'emet en un succés radioactiu a gran velocitat.
Veure Desintegració α і Partícula β
Període de semidesintegració
Isòtops, representats pel seu nombre de neutrons N enfront del seu nombre de protons Z. El períodes de semidesintegració es representen amb escala de colors. El període de semidesintegració, període radioactiu o semivida, t_o T_, d'un radionúclid és el temps que transcorre fins que la meitat dels nuclis d'una mostra pura d'una espècie de radionúclid determinada decaigui (es transformi) en un altre nucli diferent a causa de la seva inestabilitat nuclear.
Veure Desintegració α і Període de semidesintegració
Perillositat dels parallamps radioactius
Parallams radiactiu Els parallamps radioactius són uns dispositius col·locats en una barra metàl·lica en un punt elevat d'una construcció, aquest instrument atreu els llamps i els hi facilita el pas directe a la terra sense cap mena de desperfecte a la construcció.
Veure Desintegració α і Perillositat dels parallamps radioactius
Plutoni 239
El plutoni 239 (239Pu o Pu-239) és un isòtop del plutoni.
Veure Desintegració α і Plutoni 239
Plutoni 240
El plutoni 240 (240Pu o Pu-240) és un isòtop del plutoni que es forma quan el plutoni 239 captura un neutró.
Veure Desintegració α і Plutoni 240
Procés RP
El procés RP (captura ràpida de protons) consisteix en una sèrie de captures de protons per uns nuclis inicials que donen lloc a elements més pesants.
Veure Desintegració α і Procés RP
Prometi
El prometi és un element químic de la taula periòdica, el símbol del qual és Pm i el seu nombre atòmic és 61, i pertany al grup dels lantanoides.
Veure Desintegració α і Prometi
Protoactini
El protoactini és un element químic de la taula periòdica, el símbol del qual és Pa i el seu nombre atòmic és 91.
Veure Desintegració α і Protoactini
Química nuclear
reprocessament el 95% del combustible gastat podria ser reciclat per ser retornat pel seu ús en una central nuclear (4). La química nuclear és la part de la química que estudia les propietats i aplicacions dels nuclis atòmics mitjançant mètodes químics.
Veure Desintegració α і Química nuclear
Radó
El radó és l'element químic de símbol Rn i nombre atòmic 86.
Veure Desintegració α і Radó
Radi (element)
El radi és l'element químic de símbol Ra i nombre atòmic 88.
Veure Desintegració α і Radi (element)
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.).
Veure Desintegració α і Radiació
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Veure Desintegració α і Radiació electromagnètica
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Veure Desintegració α і Radiació gamma
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Veure Desintegració α і Radiació X
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Veure Desintegració α і Radioactivitat
Radioisòtop
Un radioisòtop (radionúclid, núclid radioactiu, isòtop radioactiu o isòtop inestable) és un àtom que té un excés d'energia nuclear, cosa que el fa inestable.
Veure Desintegració α і Radioisòtop
Radiotoxicitat
La radiotoxicitat o toxicitat nuclear és la toxicitat potencial de qualsevol tipus de material radioactiu a causa de la seva absorció, inhalació o ingestió.
Veure Desintegració α і Radiotoxicitat
Tecnologia nuclear
Un detector de fum residencial és l'objecte més familiar de la tecnologia nuclear per a la majoria de les persones. La tecnologia nuclear és la tecnologia que està relacionada amb les reaccions de nuclis atòmics.
Veure Desintegració α і Tecnologia nuclear
Tel·luri
El tel·luri o tel·lur és un element químic el símbol del qual és Te el seu nombre atòmic és 52.
Veure Desintegració α і Tel·luri
Tennes
El tennes és un element sintètic amb símbol Ts i nombre atòmic 117.
Veure Desintegració α і Tennes
Teorema d'estadística de l'espín
El teorema d'estadística de l'espín de la mecànica quàntica estableix la relació directa entre l'espín d'un tipus de partícula amb l'estadística que obeeix.
Veure Desintegració α і Teorema d'estadística de l'espín
Tub Geiger-Müller
Tub Geiger-Müller Un tub de Geiger-Muller és un instrument de mesura per al registre de la radiació ionitzant, que s'utilitza en un comptador Geiger.
Veure Desintegració α і Tub Geiger-Müller
Urani
L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.
Veure Desintegració α і Urani
Urani 238
L'’urani 238 (238U o U-238) és l'isòtop més comú de l'urani que es troba a la naturalesa.
Veure Desintegració α і Urani 238
Uraninita
La uraninita és un mineral de la classe dels òxids.
Veure Desintegració α і Uraninita
Zircaloy
Vas de vodka fet amb zircaloy El zircaloy és un grup d'aliatges amb almenys un 95% de zirconi.
Veure Desintegració α і Zircaloy
També conegut com Desintegració alfa, Radiació alfa, Radiació α, Radiactivitat alfa, Radioactivitat alfa, Radioactivitat α, Raigs alfa.