Taula de continguts
93 les relacions: Adelaida de França, Agnès Sorel, Anna de Bretanya, Arle, Arquitectura renaixentista francesa, Artal II d'Alagón, Artur III de Bretanya, Assassinat de Carrero Blanco, Batalla d'Azincourt, Batalla de Basièja, Batalla de les arengades, Brisura, Cadí (Conflent), Carles V de França, Carles VII de França, Carles VIII de França, Carles-Orland de França, Castellet, Cronologia de la història de França, Delfí (desambiguació), Dinastia borbònica, Duc de Berry, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003, Enric d'Orleans (comte de París), Enric II de França, Enric V (obra de teatre), Església catòlica a França, Felip d'Alençon, Felip III de Borgonya, Ferran el Catòlic, Ferri II de Vaudémont, Francesc I de França, Francesc II de França, Francesc III de Bretanya, Francesc Satorres, Gastó Joan Baptista de França, Giulio Raimondo Mazzarino, Goodtime Charley, Governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya, Guerra dels Cent Anys, Guerra italiana del 1521-1526, Història de la Unió Soviètica, Història de Paris e Viana, Jacques Cousinot, Jacques-Bénigne Bossuet, Jean Hardouin, Jean Jouffroy, Jean Rolin, Jean-Pierre Guignon, Joan I de Borgonya, ... Ampliar l'índex (43 més) »
Adelaida de França
Adelaida de França (Versalles, prop de París, 23 de març de 1732 - Trieste, 18 de febrer de 1808) fou la sisena filla de Lluís XV de França i Maria Leszczyńska.
Veure Delfí de França і Adelaida de França
Agnès Sorel
, coneguda pel sobrenom Dame de Beauté, va ser una dama de companyia d'Isabel de Lorena, esposa de Renat I. L'any 1443 esdevingué l'amant favorita del rei Carles VII de França, a qui donà tres filles que serien legitimades com a princeses de França i casades amb els grans senyors de la cort.
Veure Delfí de França і Agnès Sorel
Anna de Bretanya
Anne de Bretagne (Nantes, 25 de gener de 1477 - Blois, 9 de gener de 1514) fou dos cops reina de França i duquessa de Bretanya de 1488 a 1491 i, un altre cop, de 1498 fins a la seva mort, provocada per una litiasi renal el 1514.
Veure Delfí de França і Anna de Bretanya
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Veure Delfí de França і Arle
Arquitectura renaixentista francesa
Castell de Chenonceau (1515-1522). Façana interior del castell de Blois (1514-1527). Castell de Chambord (1519-1539). Larquitectura renaixentista francesa és una denominació historiogràfica amb la qual es designa la producció arquitectònica de principis de l'edat moderna en el que avui és França, -aleshores principalment el regne de França, encara que també parts de Flandes, Lorena, Alsàcia, Savoia, Cerdanya, Bretanya i Provença-.
Veure Delfí de França і Arquitectura renaixentista francesa
Artal II d'Alagón
Artal II d'Alagón (? - ~1213) va ser un cavaller aragonès del llinatge dels Alagón, Alferes del regne d'Aragó, Majordom del regne d'Aragó, 5r Senyor d'Alagón.
Veure Delfí de França і Artal II d'Alagón
Artur III de Bretanya
Artur III de Bretanya conegut com el Conestable de Richemont o Artur III el Justicier (castell de Suscinio /Sarzeau, 24 d'agost de 1393 - Nantes, 26 de desembre de 1458), fill de Joan IV de Bretanya, duc de Bretanya, i de la seva tercera esposa Joana de Navarra, va ser conestable de França a partir de 1425 i duc de Bretanya de 1457 a 1458.
Veure Delfí de França і Artur III de Bretanya
Assassinat de Carrero Blanco
L'assassinat de Carrero Blanco, també conegut pel seu nom en clau «Operación Ogro», va ser perpetrat pel grup armat ETA el 20 de desembre de 1973 contra l'almirall Luis Carrero Blanco, el llavors president del govern d'Espanya durant la Dictadura franquista.
Veure Delfí de França і Assassinat de Carrero Blanco
Batalla d'Azincourt
La batalla d'Azincourt, lliurada el divendres 25 d'octubre de 1415 al nord de l'actual França, va formar part de la Guerra dels Cent Anys i hi va vèncer l'exèrcit anglès.
Veure Delfí de França і Batalla d'Azincourt
Batalla de Basièja
La Batalla de Basièja va ser un combat de la Croada albigesa que va tenir lloc la primavera del 1219 a les portes de Basièja, a l'actual departament de l'Alta Garona.
Veure Delfí de França і Batalla de Basièja
Batalla de les arengades
La batalla de les arengades, o batalla de Rouvray, Matthew Bennett,, p.276 va ser un enfrontament armat emmarcat en el setge d'Orleans i la campanya del Loira durant la Guerra dels Cent Anys.
Veure Delfí de França і Batalla de les arengades
Brisura
Escut '''brisat''' al cap amb un lambel En heràldica, la brisura (del francès brisure, de briser, 'trencar') és qualsevol modificació que s'introdueix a les armories d'una família per tal de distingir-ne les diferents branques o bé els bastards.
Veure Delfí de França і Brisura
Cadí (Conflent)
El Cadí, o Riu Major, sobretot a Vernet, és un riu de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord, que neix en el terme de Castell de Vernet i discorre posteriorment pels de Vernet i Cornellà de Conflent.
Veure Delfí de França і Cadí (Conflent)
Carles V de França
Estàtua de Carles V de França Carles V de França el Prudent (Vincennes 1337 - Beauté-sur-Marne 1380), regent de França (1356-1360) i rei de França (1364-1380).
Veure Delfí de França і Carles V de França
Carles VII de França
Carles VII de França el Victoriòs o el Ben Servit (París, 1403 – 1461), rei de França (1422-1461).
Veure Delfí de França і Carles VII de França
Carles VIII de França
Carles VIII de França dit «l'Afable» (Amboise, 30 de juny de 1470 - íd. 7 d'abril de 1498) fou rei de França (1483-1498).
Veure Delfí de França і Carles VIII de França
Carles-Orland de França
Tomba de Carles-Orland i Carles, a la catedral de Saint-Gatien de Tours Carles-Orland de França, nascut l'11 d'octubre de 1492 a Plessis-lez-Tours i mort el 16 de desembre de 1495 a Amboise, fou un delfí de França, títol portat pel fill gran del rei de França per designar l'hereu presumpte de la corona.
Veure Delfí de França і Carles-Orland de França
Castellet
El Castellet (també Castell menor o Castillet, forma que reflecteix la pronúncia local i que s'ha adoptat com a grafia en francès) és un dels monuments més importants de la vila de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.
Veure Delfí de França і Castellet
Cronologia de la història de França
Aquesta és una taula amb la cronologia de la història de França.
Veure Delfí de França і Cronologia de la història de França
Delfí (desambiguació)
* Biografies.
Veure Delfí de França і Delfí (desambiguació)
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Veure Delfí de França і Dinastia borbònica
Duc de Berry
El títol de Duc de Berry o Berri (Francès: duc de Berry) és un títol nobiliari francès que va ser utilitzat sovint pels membres menors de la Família Reial Francesa.
Veure Delfí de França і Duc de Berry
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003
Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 corresponents a la VII legislatura del període democràtic van estar convocades el 23 de setembre i es van celebrar el dia 16 de novembre de 2003 per elegir els 135 diputats de la cambra catalana.
Veure Delfí de França і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003
Enric d'Orleans (comte de París)
Enric d'Orleans (Le Nouvion-en-Thiérache, França, 5 de juliol de 1908 - Chérisy, 19 de juny de 1999) fou comte de París i cap de la casa d'Orleans des de l'any 1940 i fins a la seva mort.
Veure Delfí de França і Enric d'Orleans (comte de París)
Enric II de França
Enric II de França (Saint-Germain-en-Laye, 31 de març de 1519 - París, 10 de juliol de 1559) fou duc de Bretanya (1536-1547) i rei de França (1547-1559).
Veure Delfí de França і Enric II de França
Enric V (obra de teatre)
Enric V —Henry V — és un drama històric de William Shakespeare, que se suposa va ser escrit cap al 1599.
Veure Delfí de França і Enric V (obra de teatre)
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Veure Delfí de França і Església catòlica a França
Felip d'Alençon
Felip d'Alençon (en francès Philippe d'Alençon) nascut a la regió francesa de Brie el 1338/1339 i mort a Roma el 1397 va ser un arquebisbe i cardenal francès que també va ser canonge a la Seu de Tarragona i Cambrer de la vila de Reus.
Veure Delfí de França і Felip d'Alençon
Felip III de Borgonya
fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).
Veure Delfí de França і Felip III de Borgonya
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Delfí de França і Ferran el Catòlic
Ferri II de Vaudémont
Ferri II de Lorena, nascut cap a 1428, mort a Joinville el 31 d'agost de 1470 fou comte de Vaudémont i senyor de Joinville de 1458 a 1470.
Veure Delfí de França і Ferri II de Vaudémont
Francesc I de França
Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).
Veure Delfí de França і Francesc I de França
Francesc II de França
Francesc II de França (Fontainebleau, 1544 - Orleans, 1560), rei de França (1559-1560) i rei consort d'Escòcia (1558-1560).
Veure Delfí de França і Francesc II de França
Francesc III de Bretanya
Blasó del delfí de França, Francesc, duc de Bretanya''' quarterat als 1 i 4, contra-quarterat als 1 et 4 d'atzur amb tres flors de lliri d'or i als 2 i 3 d'or amb dofí d'atzur, amb cresta, barba, cua, pell i orella de gules; als 2 et 3, contra-quarterat als 1 i 4 d'atzur amb tres flors de lliri d'or i als 2 i 3 d'ermini Francesc III de Bretanya, conegut igualment sota el nom de Francesc de França (nascut al castell d'Amboise el 28 de febrer de 1518 i mort al castell de Tournon el 10 d'agost de 1536) fou el fill gran del rei de França Francesc I de França i de Clàudia de França, duquessa de Bretanya i reina consort de França.
Veure Delfí de França і Francesc III de Bretanya
Francesc Satorres
Francesc Satorres (Balaguer, segle XVI - Balaguer) va ser un escriptor i humanista català del Renaixement que fou rector de la Universitat de Perpinyà (1548).
Veure Delfí de França і Francesc Satorres
Gastó Joan Baptista de França
Retrat de Gastó de França pintat el 1634 per Antoine Van Dyck Escut d'armes Gaston Joan Baptista de França (nascut el 24 d'abril de 1608 a Fontainebleau, mort el 2 de febrer de 1660 a Blois), duc d'Orleans, de vegades designat com Gastó d'Orleans fou un príncep de sang francès, tercer fill d'Enric IV de França (1553-1610) i de Maria de Mèdici, de la branca dels Borbó (dinastia capeta).
Veure Delfí de França і Gastó Joan Baptista de França
Giulio Raimondo Mazzarino
Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.
Veure Delfí de França і Giulio Raimondo Mazzarino
Goodtime Charley
Goodtime Charley és un musical amb llibret de Sidney Michaels, música de Larry Grossman i lletres de Hal Hackady.
Veure Delfí de França і Goodtime Charley
Governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya
La Governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya fou l'òrgan de govern dels Comtats de Rosselló i Cerdanya després de la reannexió del Regne de Mallorca.
Veure Delfí de França і Governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Veure Delfí de França і Guerra dels Cent Anys
Guerra italiana del 1521-1526
La guerra italiana del 1521-1526, coneguda igualment com a Guerra dels Quatre Anys,Tot i que entre el 1521 i el 1526 hi ha cinc anys, es considera que la guerra s'acaba amb la batalla de Pavia; per tant, quatre anys a partir de l'inici de les hostilitats el 1521 forma part de les Guerres d'Itàlia.
Veure Delfí de França і Guerra italiana del 1521-1526
Història de la Unió Soviètica
La història de la Unió Soviètica començà formalment el desembre de 1922, al subscriure's el Tractat de Creació de l'URSS entre les repúbliques socialistes soviètiques de Rússia, Belarús, Ucraïna i Transcaucàsica (Geòrgia, Azerbaidjan i Armènia), ja amb els bolxevics dirigint els soviets de cada nació i després de vèncer a la Guerra Civil Russa, posterior a la Revolució d'Octubre de 1917.
Veure Delfí de França і Història de la Unió Soviètica
Història de Paris e Viana
Història de Paris e Viana és una novel·la sentimental i cavalleresca, conservada en dos incunables (1495 i ~ 1497), tot i que a l'inventari de la biblioteca d'Alfons el Magnànim, hi figura un manuscrit de 1417.
Veure Delfí de França і Història de Paris e Viana
Jacques Cousinot
Jacques Cousinot (1585, París - 25 de juny de 1646, París) fou un metge francès.
Veure Delfí de França і Jacques Cousinot
Jacques-Bénigne Bossuet
''Oeuvres'', 1852 Jacques Benigne Bossuet (Dijon, 27 de setembre de 1627 † París, 12 d'abril de 1704) va ser un destacat clergue, predicador i intel·lectual francès.
Veure Delfí de França і Jacques-Bénigne Bossuet
Jean Hardouin
Jean Hardouin (1646 - 3 de setembre de 1729), erudit clàssic francès, va néixer a Quimper a la Bretanya.
Veure Delfí de França і Jean Hardouin
Jean Jouffroy
fou un cardenal i bisbe francès.
Veure Delfí de França і Jean Jouffroy
Jean Rolin
Jean (Jehan) V Rolin, o Rollin anomenat cardenal Rolin, (Autun, 1408 - Cravant, 22 de juny de 1483), va ser un bisbe i cardenal borgonyó.
Veure Delfí de França і Jean Rolin
Jean-Pierre Guignon
Jean-Pierre Guignon, nascut Giovanni Pietro Ghignone (Torí, 1702-1774) fou un violinista francoitalià.
Veure Delfí de França і Jean-Pierre Guignon
Joan I de Borgonya
va ser duc de Borgonya (1404-1419) i comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1405-1419).
Veure Delfí de França і Joan I de Borgonya
L'ombra de la guillotina
L'ombra de la guillotina (títol original en anglès: Dangerous Exile) és una pel·lícula britànica de Brian Desmond Hurst, estrenada el 1958.
Veure Delfí de França і L'ombra de la guillotina
La donzella d'Orleans (pel·lícula)
La donzella d'Orleans (títol original en anglès: Saint Joan) és una pel·lícula dels Estats Units, dirigida el 1957 per Otto Preminger, adaptació de l'obra Santa Joana de Bernard Shaw i amb Jean Seberg en el paper de Joana d'Arc.
Veure Delfí de França і La donzella d'Orleans (pel·lícula)
Lit de justice
Carles VII, el 1450, al Parlament de París El Lit de justice (literalment en català Llit de justícia) era en el Regne de França durant l'Antic Règim una sessió extraordinària del Parlament de París, presidida pel rei per al registre obligatori dels edictes reals.
Veure Delfí de França і Lit de justice
Llista de governants de Bretanya
Blasó de Pere I Mauclerc, batlle i duc de Bretanya, portat després pels dics de Bretanya fins al 1316 Joan III, portades després pels ducs de Bretanya fins al 1514. Regne de Bretanya Segons les èpoques els monarques o sobirans que van governar Bretanya foren reis i després ducs i pars de França.
Veure Delfí de França і Llista de governants de Bretanya
Lluís Antoni de França
Lluís Antoni de Artois, duc d'Angulema. Corona de Lluis Antoni com a delfí de França (1824), foto de 1906. Lluís (XIX) de França (en francès Louis-Antoine de France) (Versalles 6 d'agost de 1775 - Görz Àustria, 3 de juny de 1844).
Veure Delfí de França і Lluís Antoni de França
Lluís de França (delfí de França)
Lluís de França (Palau de Versalles, 4 de setembre de 1729 – 20 de desembre de 1765) va ser un príncep francès, fill de Lluís XV, i delfí de França i com a tal hereu al tron.
Veure Delfí de França і Lluís de França (delfí de França)
Lluís de França (gran delfí)
Lluís de França, el Gran Delfí -le Grand Dauphin en francès- (1 de novembre de 1661, castell de Fontainebleau o Versalles - Medon, 14 d'abril de 1711) fou Príncep del Regne de França amb el tractament d'altesa reial que des del seu naixement fins a la seva mort portà el títol de Delfí de Viennois corresponent als hereus al tron francès.
Veure Delfí de França і Lluís de França (gran delfí)
Lluís Felip I de França
Lluís Felip I de França (París, 6 d'octubre de 1773 - Claremont House, Regne Unit, 1850) fou rei dels francesos (1830-1848) i el darrer sobirà que ha regnat a França amb el títol reial.
Veure Delfí de França і Lluís Felip I de França
Lluís XI de França
Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.
Veure Delfí de França і Lluís XI de França
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Veure Delfí de França і Lluís XIV de França
Lluís XVI de França
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
Veure Delfí de França і Lluís XVI de França
Lluís XVII de França
Lluís XVII de França (Versalles 1785 - París 1795) fou el rei titular de França i de Navarra des de 1793 fins a 1795.
Veure Delfí de França і Lluís XVII de França
Lluís XVIII de França
Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.
Veure Delfí de França і Lluís XVIII de França
Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)
Imatge de Margarida d'Habsburg, pintada pel Mestre de Moulins vers el 1490. Margarida d'Àustria o Margarida d'Habsburg (Brussel·les, Països Baixos borgonyons 10 de gener de 1480 - Mechelen –o Malines–, 1 de desembre de 1530) fou una princesa borgonyona, filla de l'emperador Maximilià I d'Àustria, duquessa consort de Savoia, comtessa consort de Ginebra i titular de Charlorais.
Veure Delfí de França і Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)
Margarida d'Escòcia i de Beaufort
Margarida d'Escòcia (25 de desembre de 1424 - Chalons-sur-Marne, 16 d'agost de 1445) fou princesa d'Escòcia.
Veure Delfí de França і Margarida d'Escòcia i de Beaufort
Margarida de Baviera-Straubing
Margarida de Baviera-Straubing (1363 - Dijon 1423), infanta de Baviera i duquessa consort de Borgonya (1404-1419).
Veure Delfí de França і Margarida de Baviera-Straubing
Maria Antonieta (pel·lícula de 2006)
Maria Antonieta (títol original en anglès Marie Antoinette) és un drama biogràfic de 2006 escrit i dirigit per Sofia Coppola.
Veure Delfí de França і Maria Antonieta (pel·lícula de 2006)
Maria Antonieta d'Àustria
'''Maria Antonieta''' 1778, retrat d'Élisabeth Vigée-Lebrun Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 2 de novembre de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793) fou reina de França i l'esposa de Lluís XVI de França.
Veure Delfí de França і Maria Antonieta d'Àustria
Maria Clotilde de França
Maria Clotilde de França (Versalles, Regne de França, 1759 - Nàpols, Regne de Nàpols, 1802) fou una princesa francesa i reina consort del Regne de Sardenya-Piemont.
Veure Delfí de França і Maria Clotilde de França
Maria I d'Escòcia
Maria d'Escòcia, també coneguda com a Maria Stuart (8 de desembre de 1542 - 8 de febrer de 1587) Fou reina d'Escòcia del 14 de desembre de 1542 al 24 de juliol de 1567.
Veure Delfí de França і Maria I d'Escòcia
Maria Joana Baptista de Savoia
Maria Joana, ''Jean Petitot le vieux'' Maria Joana Baptista de Savoia, anomenada Madama Reale, (París, Regne de França 1644 - Torí, Savoia 1724) fou comtessa de Ginebra i duquessa d'Aumale entre 1659 i 1724 i regent del Ducat de Savoia entre 1675 i 1684.
Veure Delfí de França і Maria Joana Baptista de Savoia
Maria Lluïsa de Savoia, princesa de Lamballe
Maria Lluïsa Teresa de Savoia (Maria Luisa Teresa di Savoia; Torí, 8 de setembre de 1749 - París, 3 de setembre de 1792) fou una aristòcrata francesa, pertanyent a la Casa de Savoia per naixement i a la Casa de Borbó per casament.
Veure Delfí de França і Maria Lluïsa de Savoia, princesa de Lamballe
Maria Teresa Rafaela de Borbó
Maria Teresa Rafaela de Borbó i Farnese (Madrid, 11 de juny de 1726 - Versalles, 22 de juliol de 1746) va ser una infanta d'Espanya i delfina de França.
Veure Delfí de França і Maria Teresa Rafaela de Borbó
Marin Marais
Marin Marais (París, 31 de maig de 1656 - 15 d'agost de 1728) va ser un violagambista i compositor, deixeble de Jean-Baptiste Lully i de Jean de Sainte-Colombe.
Veure Delfí de França і Marin Marais
Maurici de Saxònia
Maurici, Comte de Saxònia (Graf Hermann Moritz von Sachsen; Maurice de Saxe) (1696 – 1750) va ser un soldat saxó al servei de França que esdevingué Mariscal General de França.
Veure Delfí de França і Maurici de Saxònia
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Veure Delfí de França і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Mâcon
Mâcon és una ciutat de França, capital del departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Delfí de França і Mâcon
Monsenyor
Monsenyor (de mon i senyor) és un tractament que s'empra davant del nom propi d'alguns eclesiàstics amb una dignitat especial, com els bisbes i els capellans de Sa Santedat entre d'altres.
Veure Delfí de França і Monsenyor
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Veure Delfí de França і Museu del Louvre
Nicolas de Fer
Nicolas de Fer, 1646 – 25 d'octubre de 1720, va ser un cartògraf i geògraf francès.
Veure Delfí de França і Nicolas de Fer
Nou preuats
Colònia. D'esquerra a dreta Alexandre, Hèctor, Cèsar, Judes, David, Josuè, Jofré, Artús i Carlemany. Nou preuats (Alcalá de Henares, 1585). Els nou paladins (en francès: les neuf preux) sou nou figures històriques presentades com l'ideal de la cavalleria, donant una idea més concreta de les virtuts morals que exemplificaven: les del coratge militar i el generalisme.
Veure Delfí de França і Nou preuats
Peronella de Roma
Peronella de Roma, en llatí Petronella (Roma) fou una màrtir cristiana.
Veure Delfí de França і Peronella de Roma
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Veure Delfí de França і Perpinyà
Poitiers
Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.
Veure Delfí de França і Poitiers
Regne d'Arle
El regne d'Arle (o Arelat) va ser un domini franc-borgonyó o pròpiament borgonyó amb capitalitat a la ciutat d'Arle, establert l'any 934 en reunir-se els territoris que, separats del Sacre Imperi Romanogermànic després de l'interregne succeït a la mort de l'emperador Carles III el Gras el 888, van formar el regne de l'Alta Borgonya i el regne de la Baixa Borgonya.
Veure Delfí de França і Regne d'Arle
Regne de Grècia
El Regne de Grècia (grec: Βασίλειον τῆς Ἑλλάδος, transliterat: Vasíleion tīs Elládos) va ser un estat creat el 1832 a la Convenció de Londres per les Grans Potències (el Regne Unit, França i l'Imperi Rus).
Veure Delfí de França і Regne de Grècia
Robert Pattinson
Robert Douglas Thomas Pattinson (Londres, 13 de maig de 1986) és un actor, model i cantant anglès.
Veure Delfí de França і Robert Pattinson
Rosa d'Or del Papa
Rosa d'Or feta per Giuseppe i Pietro Paolo Spagna a Roma, cap al 1818/19. Actualment es troba entre les peces del Tresor Imperial del Palau Imperial Hofburg de Viena La Rosa d'Or del Papa és un ornament que els Papes de l'Església Catòlica beneeixen anualment.
Veure Delfí de França і Rosa d'Or del Papa
Rosalie Filleul
Rosalie Anne Adélaïde Boquet, de casada Rosalie Filleul, (París, 1752 - París, 24 de juliol de 1794) va ser una pintora francesa, membre de l'Académie de Saint-Luc de París.
Veure Delfí de França і Rosalie Filleul
The King
The King és una pel·lícula èpica històrica de guerra basada en obres de teatre dHenriad de William Shakespeare.
Veure Delfí de França і The King
Tiberio Fiorilli
Scaramouche. Tiberio Fiorilli, (Nàpols, 9 de novembre de 1608 − París 7 de desembre de 1694), va ser un actor italià de la commedia dell'arte, que va crear el personatge Scaramouche.
Veure Delfí de França і Tiberio Fiorilli
Víctor Amadeu II de Savoia
Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).
Veure Delfí de França і Víctor Amadeu II de Savoia
Violant d'Aragó (reina de Nàpols)
Violant d'Aragó (Barcelona, Principat de Catalunya, 1384 - Saumur, Regne de França, 14 de desembre de 1442) fou princesa d'Aragó, reina titular de Nàpols (1400 - 1417) i comtessa consort de Provença (1400 - 1417).
Veure Delfí de França і Violant d'Aragó (reina de Nàpols)
També conegut com Delfí, Dofí (títol), Dofí de França.