Taula de continguts
51 les relacions: Aimone de Savoia, Alberic Tallaferro, Amadeu VI de Savoia, Anna del Vienès, Arquebisbat de Reims, Barral dels Baus, Beatriu d'Albon, Carles VI de França, Carles-Orland de França, Casal d'Urgell, Comtat d'Albon, Comtat d'Embrun, Comtat de Gresivaudan, Comtat de Tours, Comtat de Viena, Comtats i vescomtats de França, Constança de França, filla de Lluís VI, Delfí (desambiguació), Delfí de França, Delfinat, Eduard I de Savoia, Elisabet de Baviera (reina de França), Escartons del Briançonès, Esteve I d'Auxonne, Esteve II d'Auxonne, Felip I de Savoia, Francesc de Montpensier, Guigó I d'Albon, Guigó II d'Albon, Guigó III d'Albon, Guigó IV d'Albon, Guigó V d'Albon, Guigó VI del Vienès, Guigó VII del Vienès, Guigó VIII del Vienès, Guillem IV de Forcalquier, Humbert I del Vienès, Humbert II del Vienès, Joan I del Vienès, Joan II del Vienès, Llista de comtes de Forcalquer, Lluís de França (duc de Borgonya), Lluís de França (gran delfí), Lluís XIV de França, Marquesat de Miribel, Patriarca Llatí d'Alexandria, Ramon V de Tolosa, Robert IV (delfí d'Alvèrnia), Senyoria de Coligny, Senyoria de Gex, ... Ampliar l'índex (1 més) »
Aimone de Savoia
Aimó o Aimone de Savoia, anomenat el Pacífic, (Chambéry, Savoia 1291 - Montmélian 1343) fou el comte de Savoia entre 1329 i 1343.
Veure Delfinat del Vienès і Aimone de Savoia
Alberic Tallaferro
Alberic Tallaferro de Tolosa (nascut vers el 1157, mort el 1183) fou per naixement un membre de la nissaga dels comtes de Tolosa i, després per matrimoni delfí del Vienès i comte d'Albon i altres llocs de 1164 a 1183.
Veure Delfinat del Vienès і Alberic Tallaferro
Amadeu VI de Savoia
Estàtua d'Amadeu VI de Savoia a la ciutat de Torí. Amadeu VI de Savoia, anomenat el comte verd, (Chambéry, Savoia 4 de gener 1334 - Campobasso, 1 de març 1383) fou comte de Savoia entre 1343 i 1383.
Veure Delfinat del Vienès і Amadeu VI de Savoia
Anna del Vienès
Anna de Borgonya (1255-1296/1298) fou delfina del Vienès, filla de Guigó VII del Vienès i de Beatriu de Faucigny.
Veure Delfinat del Vienès і Anna del Vienès
Arquebisbat de Reims
catedral és l'antiga residència dels arquebisbes de Reims, que es convertia en residència reial quan el rei anava a Reims per a la coronació; ara allotja el ''Museu de l'Oeuvre'', o museu de la catedral. XI. L'església ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Neuvizy, que a causa de freqüents peregrinacions, és anomenat la ''Lorda de les Ardenes''.
Veure Delfinat del Vienès і Arquebisbat de Reims
Barral dels Baus
Barral I dels Baus (1217-1270) va ser un noble provençal.
Veure Delfinat del Vienès і Barral dels Baus
Beatriu d'Albon
Beatriu d'Albon (nascuda el 1161 - morta el 16 de desembre de 1228 al castell de Vizille), delfina del Vienès, comtessa d'Albon, de Grenoble, d'Oisans i de Briançon de 1162 a 1228, filla de Guigó V d'Albon, delfí del Vienès, i de Beatriu de Montferrat.
Veure Delfinat del Vienès і Beatriu d'Albon
Carles VI de França
Carles VI de FrançaCarles VI de França el Ben Estimat o el Boig (París 1368 - íd. 1422), rei de França (1380-1422).
Veure Delfinat del Vienès і Carles VI de França
Carles-Orland de França
Tomba de Carles-Orland i Carles, a la catedral de Saint-Gatien de Tours Carles-Orland de França, nascut l'11 d'octubre de 1492 a Plessis-lez-Tours i mort el 16 de desembre de 1495 a Amboise, fou un delfí de França, títol portat pel fill gran del rei de França per designar l'hereu presumpte de la corona.
Veure Delfinat del Vienès і Carles-Orland de França
Casal d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Urgell compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Ermengol I d'Urgell, fundador del Casal d'Urgell l'any 992 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare Borrell II fins a Aurembiaix que morí l'any 1231 a Balaguer, quan s'extingeix la dinastia i passà a una segona casa comtal en mans dels vescomtes de Cabrera i d'Àger (1209-1314) anomenada Casa de Cabrera-Urgell.
Veure Delfinat del Vienès і Casal d'Urgell
Comtat d'Albon
El comtat d'Albon fou una jurisdicció feudal de França, a la regió de Viena (Viennois) i Grenoble.
Veure Delfinat del Vienès і Comtat d'Albon
Comtat d'Embrun
El comtat d'Embrun fou una jurisdicció feudal de Provença.
Veure Delfinat del Vienès і Comtat d'Embrun
Comtat de Gresivaudan
El comtat de Gresivaudan (francès Grésivaudan, antiga grafia Graisivaudan) fou una jurisdicció feudal de Borgonya.
Veure Delfinat del Vienès і Comtat de Gresivaudan
Comtat de Tours
El comtat de Tours fou una jurisdicció feudal de França centrada a la ciutat de Tours.
Veure Delfinat del Vienès і Comtat de Tours
Comtat de Viena
El comtat de Viena fou una extensa jurisdicció feudal del Delfinat.
Veure Delfinat del Vienès і Comtat de Viena
Comtats i vescomtats de França
Aquesta llista dels comtats i vescomtats de França inclou també els eclesiàstics.
Veure Delfinat del Vienès і Comtats i vescomtats de França
Constança de França, filla de Lluís VI
Constança o Constància de França, (~1128 - Reims, un 16 agost després de 1177) fou una princesa de França, filla única de Lluís VI de França, rei de França i d'Adelaida de Savoia, que no van tenir més fills, es va casar el febrer de 1140 pel decisió del seu germà, el rei Lluís VII de França, amb Eustaqui de Blois, fill gran i hereu d'Esteve de Blois, rei d'Anglaterra.
Veure Delfinat del Vienès і Constança de França, filla de Lluís VI
Delfí (desambiguació)
* Biografies.
Veure Delfinat del Vienès і Delfí (desambiguació)
Delfí de França
Corona del delfí Delfí (de l'occità daufin a través del francès dauphin, 'dofí') va ser un títol nobiliari francès utilitzat fins al 1830, reservat als prínceps hereus al tron de França que fossin fills legítims del monarca regnant.
Veure Delfinat del Vienès і Delfí de França
Delfinat
El Delfinat (en francès: Dauphiné, en occità: Daufinat/Dalfinat, en arpità: Dôfenât o Darfenât) és una regió geogràfica del sud-est de França i fou un estat feudal i una província del regne de França.
Veure Delfinat del Vienès і Delfinat
Eduard I de Savoia
Eduard I de Savoia, anomenat Eduard el Liberal, (Baugé, Bresse 1284 - París, França 1329), fou comte de Savoia entre 1323 i 1329.
Veure Delfinat del Vienès і Eduard I de Savoia
Elisabet de Baviera (reina de França)
Elisabet de Baviera (1371 - París 1435), princesa de Baviera i reina consort de França (1385-1422).
Veure Delfinat del Vienès і Elisabet de Baviera (reina de França)
Escartons del Briançonès
La república dels Escartons de Briançon (la denominació de República és una interpolació del) o principat del Briançonnais (Briançonès) és un conjunt de territoris muntanyencs del departament dels Alts Alps, de la província de Torí i de la província de Cuneo que va gaudir d'un estatut fiscal i polític privilegiat del 29 de maig de 1343 al 4 d'agost del 1789 (per a la part francesa).
Veure Delfinat del Vienès і Escartons del Briançonès
Esteve I d'Auxonne
Esteve I d'Auxonne fou un príncep borgonyó de la branca cadet de comtes de Borgonya.
Veure Delfinat del Vienès і Esteve I d'Auxonne
Esteve II d'Auxonne
Esteve II d'Auxonne —a vegades apareix com III al considerar com a I al pare de Guillem IV de Mâcon i fundador de la línia— (1172 - 6 de març del 1241), fill d'Esteve I († 1173) i de Judit de Lorena, net del comte Guillem IV de Mâcon, i de Viena.
Veure Delfinat del Vienès і Esteve II d'Auxonne
Felip I de Savoia
Felip I de Savoia (Aiguebelle, Savoia 1207 - Roussillon 1285) fou el comte de Savoia entre 1268 i 1285 i pel seu casament comte de Borgonya entre 1267 i 1279.
Veure Delfinat del Vienès і Felip I de Savoia
Francesc de Montpensier
Francesc de Montpensier, esmentat com a Francesc de Borbó, Francesc de Borbó-Montpensier i Francesc de Borbó-Vendôme, (1542 - Lisieux, 1592) fou un príncep de la sang de la casa de Borbó que fou duc de Montpensier, delfí d'Alvèrnia, comte de Forès, príncep de Dombes i baró de Beaujeu.
Veure Delfinat del Vienès і Francesc de Montpensier
Guigó I d'Albon
Guigó I d'Albon el Vell o Vetus dit també a vegades el delfí, nascut vers l'any 1000, mort el 22 d'abril de 1070 a Cluny, va ser comte a l'Oisans, Grésivaudan i Briançonnais.
Veure Delfinat del Vienès і Guigó I d'Albon
Guigó II d'Albon
Guigó II d'Albon, anomenat el Gras o Pinguis, nascut cap a 1025, mort el 1079, va ser comte al Grésivaudan i al Briançonnais de 1070 a 1079.
Veure Delfinat del Vienès і Guigó II d'Albon
Guigó III d'Albon
Guigó III d'Albon, anomenat el Jove o Comes, nascut entre 1050 i 1060, mort el 1133, va ser comte d'Albon de 1079 a 1133.
Veure Delfinat del Vienès і Guigó III d'Albon
Guigó IV d'Albon
Guigó IV d'Albon, anomenat Dauphin mort a La Buissière el 1142, va ser comte d'Albon de 1133 a 1142.
Veure Delfinat del Vienès і Guigó IV d'Albon
Guigó V d'Albon
Guigó V d'Albon nascut vers el 1125, mort el 29 de juliol de 1162 a Vizille, va ser un comte d'Albon de 1142 a 1162.
Veure Delfinat del Vienès і Guigó V d'Albon
Guigó VI del Vienès
Andreu de Borgonya (Guigó VI), nascut el 1184, mort el 14 de març 1237, Delfí de vienès, comte d'Albon, de Grenoble, d'Oisans i de Briançon de 1228 a 1237, conegut sota el nom de Guigó VI, fill d'Hug III, duc de Borgonya, i de Beatriu d'Albon, delfina del Vienès.
Veure Delfinat del Vienès і Guigó VI del Vienès
Guigó VII del Vienès
Guigó VII del Vienès, nascut el 1225, mort el 1269, delfí del Vienès, comte d'Albon, de Grenoble, d'Oisans, de Briançon, d'Embrun i de Gap de 1237 a 1269, fils d'Andreu Guigó VI, delfí del Vienès i de Beatriu de Montferrat.
Veure Delfinat del Vienès і Guigó VII del Vienès
Guigó VIII del Vienès
Guigó VIII de la Tour-du-Pin (nascut el 1309 - mort el 28 de juliol de 1333), va ser delfí del Vienès de 1318 a 1333.
Veure Delfinat del Vienès і Guigó VIII del Vienès
Guillem IV de Forcalquier
Guillem IV (o VI) d'Urgell i Forcalquier (c 1150 — 1209) va ser comte de Forcalquer des de la mort del seu pare, sobrevinguda vers 1144 o entre 1149 i 1151, fins a la seva pròpia mort.
Veure Delfinat del Vienès і Guillem IV de Forcalquier
Humbert I del Vienès
Humbert I, nascut vers 1240, mort el 12 d'abril de 1307, fou baró de la Tour-du-Pin, abans d'esdevenir, per matrimoni, delfí del Vienès.
Veure Delfinat del Vienès і Humbert I del Vienès
Humbert II del Vienès
Humbert II de la Tour-du-Pin, nascut el 1312, mort el 22 de maig de 1355, va ser l'últim delfí de Vienès de 1333 a 1349.
Veure Delfinat del Vienès і Humbert II del Vienès
Joan I del Vienès
Joan I de Borgonya, nascut el 1264, mort à Bonneville el 24 de setembre de 1282 d'una caiguda de cavall, delfí del Vienès, comte d'Albon, de Grenoble, d'Oisans, de Briançon i d'Embrun de 1269 a 1282, fill de Guigó VII, delfí de Vienès, i de Beatriu de Savoia.
Veure Delfinat del Vienès і Joan I del Vienès
Joan II del Vienès
Joan II de la Tour du Pin (nascut vers el 1280 - mort el 5 de març de 1319 a Pont de Sorgues, prop d'Avinyó) va ser delfí del Vienès de vers 1307 a 1318. Era fill d'Humbert I de la Tour du Pin, delfí de Vienès i senyor de la Tour-du-Pin, i d'Anna de Borgonya, delfina del Vienès.
Veure Delfinat del Vienès і Joan II del Vienès
Llista de comtes de Forcalquer
El comtat de Forcalquer, entre comtat i marquesat de Provença Les regles de successió del comtat de Provença volien que els fils d'un comte li succeeixin junts i regnin sobre el comtat de manera indivisa.
Veure Delfinat del Vienès і Llista de comtes de Forcalquer
Lluís de França (duc de Borgonya)
''Éléments de géométrie'', 1713 Lluís de França (Palau de Versalles, 6 d'agost de 1682 - ibídem, 18 de febrer de 1712) fou Duc de Borgonya des del seu naixement i Delfí de Viennois des de 1711.
Veure Delfinat del Vienès і Lluís de França (duc de Borgonya)
Lluís de França (gran delfí)
Lluís de França, el Gran Delfí -le Grand Dauphin en francès- (1 de novembre de 1661, castell de Fontainebleau o Versalles - Medon, 14 d'abril de 1711) fou Príncep del Regne de França amb el tractament d'altesa reial que des del seu naixement fins a la seva mort portà el títol de Delfí de Viennois corresponent als hereus al tron francès.
Veure Delfinat del Vienès і Lluís de França (gran delfí)
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Veure Delfinat del Vienès і Lluís XIV de França
Marquesat de Miribel
La senyoria de Miribel fou una jurisdicció feudal de la regió de Bugei.
Veure Delfinat del Vienès і Marquesat de Miribel
Patriarca Llatí d'Alexandria
El patriarca llatí d'Alexandria fou el cap del Patriarcat llatí d'Alexandria, designat per l'Església Catòlica Romana el 1215 durant el pontificat d'Innocenci III.
Veure Delfinat del Vienès і Patriarca Llatí d'Alexandria
Ramon V de Tolosa
Ramon V de Tolosa (1134- Nimes, 1194) fou comte de Tolosa i duc de Narbona (1148-1194).
Veure Delfinat del Vienès і Ramon V de Tolosa
Robert IV (delfí d'Alvèrnia)
Robert IV (~1150 - 1234) delfí d'Alvèrnia fou comte d'Alvèrnia i de Clarmont a la mort del seu pare, vers 1169, tenint en apanatge els castells d'Herment i de Vodable, i les senyories de Suire, Chamalières, Montronhon, Plauzat, Champeix, Cròc, Aurières, Neschers, Chanonat, Chauriat i Rochefort.
Veure Delfinat del Vienès і Robert IV (delfí d'Alvèrnia)
Senyoria de Coligny
La senyoria de Coligny fou una jurisdicció feudal al Bresse, esdevinguda cèlebre per la importància d'alguns dels membres del llinatge.
Veure Delfinat del Vienès і Senyoria de Coligny
Senyoria de Gex
El país de Gex fou una jurisdicció feudal del regne de Borgonya Transjurana i després del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Delfinat del Vienès і Senyoria de Gex
Viena (desambiguació)
* Àustria.
Veure Delfinat del Vienès і Viena (desambiguació)
També conegut com Delfinat Viennois, Delfinat Vienès, Delfinat de Viena, Delfinat de Vienne, Delfinat del Viennois, Delfí de Viennois.