Accés més ràpid que el navegador!
49 les relacions: Alfons el Benigne, Alfons el Cast, Amadeu I d'Espanya, Antiliberalisme, Ínterim d'Augsburg, Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno, Carles III d'Espanya, Constitució Espanyola de 1812, Corts del Regne d'Aragó, Defensor fidei, DG, Dinastia merovíngia, Donació dels Ordes militars a Ramon Berenguer IV, Dret diví dels reis, Emperador dels francesos, Ermessenda de Carcassona, Esteve II (papa), Excomunió, Fèrula papal, Ferran el Catòlic, Ferran Felip Basili de Rocabertí-Boixadors i Chaves, Ferran VI d'Espanya, Francisco Franco Bahamonde, Franquisme, Herbert I del Maine, Jaume II de Mallorca, Locució llatina, Medalla de Rhodèsia, Mirari vos, Monarquia absoluta, Nacionalcatolicisme, Olazti, Oliver Cromwell, Pantaleó Montserrat i Navarro, Patronat reial, Pau de Fexhe, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el d'Osca, Peronella d'Aragó, Principat de Catalunya, Ramir II d'Aragó, Ramon I (bisbe de Girona), Reial d'or de Mallorca, Renúncia de Saragossa (1137), Restauració borbònica, Sanç I de Mallorca, Segona Guerra del Nord, Tsar.
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Dei gratia і Alfons el Benigne · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Dei gratia і Alfons el Cast · Veure més »
Amadeu I d'Espanya
Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890) va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.
Nou!!: Dei gratia і Amadeu I d'Espanya · Veure més »
Antiliberalisme
L'antiliberalisme és l'oposició a la filosofia política del liberalisme.
Nou!!: Dei gratia і Antiliberalisme · Veure més »
Ínterim d'Augsburg
Línterim d'Augsburg és un decret de l'emperador Carles V del 1548, amb el qual volia fer complir els seus objectius polític-religiosos al Sacre Imperi Romanogermànic després de la victòria sobre la Lliga d'Esmalcalda.
Nou!!: Dei gratia і Ínterim d'Augsburg · Veure més »
Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno
cocatedral de San Michele a Sarno. palau episcopal de Nocera Inferiore. Façana del palau episcopal de Sarno. Façana de la cúria diocesana, antic seminari episcopal de Nocera. El bisbat de Nocera Inferiore-Sarno (italià: diocesi di Nocera Inferiore-Sarno; llatí: Dioecesis Nucerina Paganorum-Sarnensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: Dei gratia і Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno · Veure més »
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Nou!!: Dei gratia і Carles III d'Espanya · Veure més »
Constitució Espanyola de 1812
1.
Nou!!: Dei gratia і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »
Corts del Regne d'Aragó
Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, on es reuniren les corts en diverses ocasions.http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id.
Nou!!: Dei gratia і Corts del Regne d'Aragó · Veure més »
Defensor fidei
Defensor fidei (Defensor de la fe) és un títol Llatí, en anglès s'empra la forma Defender of the Faith mentre que en francès s'empra Défenseur de la Foi.
Nou!!: Dei gratia і Defensor fidei · Veure més »
DG
;Abreviacions.
Nou!!: Dei gratia і DG · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Dei gratia і Dinastia merovíngia · Veure més »
Donació dels Ordes militars a Ramon Berenguer IV
Orde del Sant Sepulcre a Ramon Berenguer IV (16 de setembre del 1140) Íncipit: «''Universorum per orbem fidelium noticie pateat qualiter Adefonsus, inclitus aragonensium rex, in suo pleno sensu et memoria''» Orde del Sant Sepulcre a Ramon Berenguer IV (29 d'agost del 1141) Íncipit: «''In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti, amen. Universis sancte ecclesie pateat filiis quod Adefonsus, rex aragonensium inclitus, in suo pleno sensu et memoria''» Les Cessió dels Ordes militars són els tres tractats pels quals els Ordes militars cediren el 1140 i el 1141 a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó, els drets que havien rebut sobre les terres del difunt rei Alfons I «el Bataller» i que aquest els havia cedit.
Nou!!: Dei gratia і Donació dels Ordes militars a Ramon Berenguer IV · Veure més »
Dret diví dels reis
El dret diví dels reis és una doctrina política i religiosa europea darrera de l'absolutisme polític.
Nou!!: Dei gratia і Dret diví dels reis · Veure més »
Emperador dels francesos
Emperador dels francesos (francès: Empereur des Français) va ser el monarca del Primer Imperi francès i el Segon Imperi francès.
Nou!!: Dei gratia і Emperador dels francesos · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Dei gratia і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Esteve II (papa)
Esteve II va ser papa de l'Església Catòlica des del 26 de març de l'any 752 fins al 26 d'abril del 757.
Nou!!: Dei gratia і Esteve II (papa) · Veure més »
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Nou!!: Dei gratia і Excomunió · Veure més »
Fèrula papal
Joan Pau II amb la fèrula papal que va fer realitzar Pau VI Estàtua del papa Silvestre I amb una fèrula acabada en creu de tres braços La fèrula o fèrula papal és el bastó pastoral utilitzat pel papa a les celebracions litúrgiques de forma anàloga al bàcul que fan servir la resta de bisbes.
Nou!!: Dei gratia і Fèrula papal · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Dei gratia і Ferran el Catòlic · Veure més »
Ferran Felip Basili de Rocabertí-Boixadors i Chaves
Ferran Felip Basili de Rocabertí-Boixadors i Chaves (vers 1745 - Viena, 1805) fou vescomte de Rocabertí, comte de Peralada i de Savallà, marquès d'Anglesola, senyor de la baronia de Vallmoll, etc., amb grandesa d'Espanya, des de 1755 fins a la seva mort.
Nou!!: Dei gratia і Ferran Felip Basili de Rocabertí-Boixadors i Chaves · Veure més »
Ferran VI d'Espanya
Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.
Nou!!: Dei gratia і Ferran VI d'Espanya · Veure més »
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Nou!!: Dei gratia і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Nou!!: Dei gratia і Franquisme · Veure més »
Herbert I del Maine
Herbert I del Maine († 13 d'abril de 1035) anomenat també Gos Despert (del francès Éveille-chien, llatinitzat Evigilans Canis) fou comte del Maine del 1017 fins a la seva mort el 1035.
Nou!!: Dei gratia і Herbert I del Maine · Veure més »
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Nou!!: Dei gratia і Jaume II de Mallorca · Veure més »
Locució llatina
«Errar és humà». Les locucions llatines són expressions en llatí que s'utilitzen en català amb un significat més o menys pròxim a l'original.
Nou!!: Dei gratia і Locució llatina · Veure més »
Medalla de Rhodèsia
La Medalla de Rhodèsia (anglès: Rhodesia Medal) és una medalla de campanya britànica, creada a l'agost de 1980 per la Reina Elisabet II.
Nou!!: Dei gratia і Medalla de Rhodèsia · Veure més »
Mirari vos
La Mirari vos és una encíclica de Gregori XVI publicada el 15 d'agost de 1832.
Nou!!: Dei gratia і Mirari vos · Veure més »
Monarquia absoluta
La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut.
Nou!!: Dei gratia і Monarquia absoluta · Veure més »
Nacionalcatolicisme
La creu del Valle de los Caídos s'aixeca sobre l'antiga tomba de Franco Nacionalcatolicisme és la denominació amb la qual es coneix un dels senyals d'identitat ideològica clericalista del franquisme, el règim dictatorial amb el qual Francisco Franco va governar Espanya entre 1936 i 1975.
Nou!!: Dei gratia і Nacionalcatolicisme · Veure més »
Olazti
Olazti (oficialment bilingüe Olazti/Olazagutía) és un municipi de Navarra, a la comarca de Sakana, a la vall de la Burunda, dins la merindad de Pamplona.
Nou!!: Dei gratia і Olazti · Veure més »
Oliver Cromwell
Oliver Cromwell (Huntingdon, Regne d'Anglaterra, 27 d'abril de 1599 - Londres, 3 de setembre de 1658) fou un líder polític i militar anglès.
Nou!!: Dei gratia і Oliver Cromwell · Veure més »
Pantaleó Montserrat i Navarro
Pantaleó Montserrat i Navarro (Maella, 28 de juliol del 1807 – Frascati, 21 de juliol del 1870) va ser un sacerdot i bisbe catòlic.
Nou!!: Dei gratia і Pantaleó Montserrat i Navarro · Veure més »
Patronat reial
Catedral de Santo Domingo. El patronat reial és el conjunt de privilegis i facultats especials que els papes van concedir als reis de diferents monarquies europees de l'Antic Règim i que els permetien, al principi, ser sentits abans d'una decisió papal o escollir directament en substitució de les autoritats eclesiàstiques, a determinades persones que anessin a ocupar càrrecs vinculats a l'Església Catòlica (Dret de patronat).
Nou!!: Dei gratia і Patronat reial · Veure més »
Pau de Fexhe
La Pau de Fexhe (en francès Paix de Fexhe) es un tractat que es va signar el 18 de juny 1316 a Fexhe-le-Haut-Clocher prop de Lieja.
Nou!!: Dei gratia і Pau de Fexhe · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Dei gratia і Pere el Catòlic · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Dei gratia і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Nou!!: Dei gratia і Pere el d'Osca · Veure més »
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Nou!!: Dei gratia і Peronella d'Aragó · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Dei gratia і Principat de Catalunya · Veure més »
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Nou!!: Dei gratia і Ramir II d'Aragó · Veure més »
Ramon I (bisbe de Girona)
Ramon I fou bisbe de Girona des de 1112 fins al 1114 del que a penes hi ha notícies entre les que Étienne Baluze esmenta una donació que el comte Ramon Berenguer III feu a l'abat Oleguer i als canonges de l'abadia de Sant Ruf a Valença, documentada el 23 de novembre de 1111, confirmada el gener de l'any següent per Ramon, bisbe electe de Girona, que ho confirma en aquest termes: «Raymundus Dei gratia in Pontificem Sanctæ Gerundensi Ecclesiæ electus confirmo, salva obedientia nostræ Ecclesiæ».
Nou!!: Dei gratia і Ramon I (bisbe de Girona) · Veure més »
Reial d'or de Mallorca
Reial d'or de Mallorca del Rei Sanç El Reial d'or de Mallorca fou una moneda medieval d'or creada per Jaume II de Mallorca l'any 1310 amb una llei de 23 quirats i una talla de 60 peces per marc, cosa que suposa un pes teòric de 3,83 gr.
Nou!!: Dei gratia і Reial d'or de Mallorca · Veure més »
Renúncia de Saragossa (1137)
Renúncia de Saragossa (13 de novembre del 1137) La Renúncia de Saragossa és un anunci d'abdicació públic del rei Ramir II d'Aragó als seus súbdits fet el 13 de novembre del 1137 a El Castellar (Torres de Berrellén), prop de Saragossa, on els comunica que ha fet donació de la seva filla i del regne al comte Ramon Berenguer IV.
Nou!!: Dei gratia і Renúncia de Saragossa (1137) · Veure més »
Restauració borbònica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
Nou!!: Dei gratia і Restauració borbònica · Veure més »
Sanç I de Mallorca
Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).
Nou!!: Dei gratia і Sanç I de Mallorca · Veure més »
Segona Guerra del Nord
La Segona Guerra del Nord (1655-1660, també Primera o Petita Guerra del Nord) es va lliurar entre l'Imperi Suec i els seus adversaris de la Confederació de Polònia i Lituània (1655-1660), Rússia (1656-58), Brandenburg-Prússia (1657-1660), la Monarquia dels Habsburg (1657-1660) i Regne de Dinamarca i Noruega (1657-58 i 1658-60).
Nou!!: Dei gratia і Segona Guerra del Nord · Veure més »
Tsar
Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.
Nou!!: Dei gratia і Tsar · Veure més »
