Taula de continguts
18 les relacions: Bandes prohibides directa i indirecta, Centre de color, Ceràmica, Conducció balística, Cristal·linitat, Cristal·lografia, Cristall, Defecte, Defecte de Frenkel, Defecte topològic cristal·lí, Difusió atòmica, Fòsfor (substància fosforescent), Fluorita, Francesc Guiu i Giralt, Funció multivaluada, Histèresi magnètica, Semiconductor intrínsec, Velocitat de saturació.
Bandes prohibides directa i indirecta
moment del cristall per a un semiconductor amb una banda buida indirecta, que demostra que un electró no pot passar de l'estat d'energia més alta de la banda de valència (vermell) a l'estat de menor energia de la banda de conducció (verd) sense un canvi en impuls.
Veure Defecte cristal·logràfic і Bandes prohibides directa i indirecta
Centre de color
Centre F en un cristall de clorur de sodi (NaCl) Un centre de color, centre F (de l'alemany Farbenzenter; farbe: color) o electró atrapat és un tipus de defecte cristal·logràfic en el qual un anió vacant en un cristall s'omple amb un o més electrons, depenent de la càrrega dels ions desapareguts en el cristall.
Veure Defecte cristal·logràfic і Centre de color
Ceràmica
Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.
Veure Defecte cristal·logràfic і Ceràmica
Conducció balística
Esquemes d'un amplificador diferencial basat en dos transistors d'efecte de camp (esquerra) i un amplificador diferencial basat en un parell balístic integrat (dreta). Un transistor d'efecte de camp de nanoricinta de grafè (GNR-FET). Aquí els contactes A i B es troben a dos nivells de Fermi diferents EF_A i EF_B.
Veure Defecte cristal·logràfic і Conducció balística
Cristal·linitat
La cristal·linitat és el grau d'ordre estructural d'un sòlid.
Veure Defecte cristal·logràfic і Cristal·linitat
Cristal·lografia
Sòlid cristal·lí imatge de resolució atòmica del titanat d'estronci. Els àtoms més brillants són d'estronci i els més foscos de titani. La cristal·lografia és la ciència que estudia el creixement, la forma i la geometria dels cristalls minerals i la resolució d'estructures cristal·lines.
Veure Defecte cristal·logràfic і Cristal·lografia
Cristall
Cristall de bismut Un cristall és una forma sòlida, en què els constituents, àtoms, molècules, o ions, estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons de repetició que s'estenen en les tres dimensions espacials.
Veure Defecte cristal·logràfic і Cristall
Defecte
* Defecte (filosofia), en filosofia, manca de les qualitats pròpies i naturals d'una cosa.
Veure Defecte cristal·logràfic і Defecte
Defecte de Frenkel
El defecte de Frenkel dins de l'estructura de NaCl El defecte de Frenkel o defecte de dislocació és un tipus de defecte puntual en sòlids cristal·lins que duu el nom del seu descobridor Yakov Frenkel.
Veure Defecte cristal·logràfic і Defecte de Frenkel
Defecte topològic cristal·lí
Un defecte topològic, en ciència dels materials, és una alteració en l'ordenació regular d'un cristall.
Veure Defecte cristal·logràfic і Defecte topològic cristal·lí
Difusió atòmica
gradient de concentració. Ions H + que es difonen en una xarxa O 2- de gel superiònic. La difusió atòmica és un procés de difusió pel qual el moviment aleatori d'àtoms activat tèrmicament en un sòlid dóna lloc al transport net d'àtoms.
Veure Defecte cristal·logràfic і Difusió atòmica
Fòsfor (substància fosforescent)
Exemple de Fluorescència Monitor monocromàtic Fòsfors en un tub CRT de reixeta d'obertura Un fosfororòfor, de forma més general, és una substància que exhibeix el fenomen de luminescència.
Veure Defecte cristal·logràfic і Fòsfor (substància fosforescent)
Fluorita
La fluorita és un mineral de la classe dels halurs compost per fluorur de calci, CaF₂.
Veure Defecte cristal·logràfic і Fluorita
Francesc Guiu i Giralt
Francesc Guiu i Giralt (Igualada, província de Barcelona, 1927) és un físic català.
Veure Defecte cristal·logràfic і Francesc Guiu i Giralt
Funció multivaluada
funció, perquè l'element 3 de ''X'' s'associa a dos elements, ''b'' i ''c'', de ''Y''. En matemàtiques, una funció multivaluada és una relació total; és a dir, a cada valor de la variable independent se li associa un o més valors de la variable dependent.
Veure Defecte cristal·logràfic і Funció multivaluada
Histèresi magnètica
remanència de saturació''. La histèresi magnètica es produeix quan s'aplica un camp magnètic extern a un ferroimant com el ferro i els dipols atòmics s'alineen amb ell.
Veure Defecte cristal·logràfic і Histèresi magnètica
Semiconductor intrínsec
Comparació de l'estructura de bandes electròniques dels metalls, semiconductors i aïllants. Un semiconductor intrínsec (pur), també anomenat semiconductor no dopat o semiconductor tipus i, és un semiconductor pur sense cap espècie dopant significativa present.
Veure Defecte cristal·logràfic і Semiconductor intrínsec
Velocitat de saturació
L'electró es mou amb una velocitat de deriva oposada a la direcció del corrent. Força del camp elèctric sobre els portaors de càrrega. La velocitat de saturació és la velocitat màxima que aconsegueix un portador de càrrega en un semiconductor, generalment un electró, en presència de camps elèctrics molt elevats.
Veure Defecte cristal·logràfic і Velocitat de saturació
També conegut com Defectes cristal·logràfics.