Taula de continguts
89 les relacions: Adoració de l'os, Aghori, Al·lat, Amalur, Art ciclàdic, Art cristià, Art màuria, Atira (deessa), Avatar (pel·lícula), Aveta, Aysyt, Çatalhöyük, Calderó (atuell), Càntera (recipient), Civilització ciclàdica, Civilització de la vall de l'Indus, Civilització minoica, Complex de Samotràcia, Conversió dels khàzars al judaisme, Cultura d'Halaf, Cultura Hacilar, Cultura Ocier, Devi (hinduisme), Dogū, Dona asseguda de Çatalhöyük, Dona d'aigua, Dones a la societat celta, Drets de la natura, Edat de bronze nòrdica, Els dotze treballs d'Hèracles, Eneolític, Gran deessa de Teotihuacan, Hebat, Hipòtesi dels kurgans, Història de Creta, Història de l'hinduisme, Història del nu artístic, Ibers, Idàlion, Intersexualitat en la història, Kali, Kilauea, Kiririsha, La vagina i la vulva en l'art, Lishan Laomu, Llista de cràters d'Amaltea, Llista de cràters de Cal·listo, Llista de cràters de Rea, Llista de dones al Heritage Floor, Ma (deessa), ... Ampliar l'índex (39 més) »
Adoració de l'os
Ainu ''Iomante'' (tramesa de l'os). Pintura japonesa en rotlle, circa 1870. L'adoració de l'os (també coneguda com el culte d'os o arctolatria) és la pràctica religiosa de l'adoració dels ossos trobats dins moltes religions ètniques del nord d'Euràsia, com la sami, nivkh, ainu, pre-cristianes basques, i finlandeses.
Veure Deessa mare і Adoració de l'os
Aghori
Els Aghori (del sànscrit, अघोर aghora; «no té por», «sense por») són una ordre monàstica de sādhus ascètics xaivites amb seu a Uttar Pradesh, Índia.
Veure Deessa mare і Aghori
Al·lat
Representació d'Al·lat a camell, baix relleu de Taïf (vers 100 aC) Al·lat o Al-Lat va ser una deessa de l'Aràbia preislàmica i una de les tres divinitats principals de la Meca, juntament amb al-Uzza i Manat, amb les que constituïa una Trinitat divina.
Veure Deessa mare і Al·lat
Amalur
Amalur Amalur (a vegades Ama Lur o Ama Lurra, en basc, 'Mare Terra' o 'Terra Mare') és el "receptacle" de tot el que existeix, de tots els éssers vius i, en conseqüència, la que possibilita l'existència de el propi ésser humà.
Veure Deessa mare і Amalur
Art ciclàdic
Lart ciclàdic es desenvolupa durant la civilització ciclàdica, des del 3000 aC al 2000 aC, a les illes Cíclades del mar Egeu, a l'actual Grècia.
Veure Deessa mare і Art ciclàdic
Art cristià
Tapís de la Creació Miquel Àngel L'Arca de Noé'', de Paolo Uccello ''La torre de Babel'', de Pieter Brueghel el Vell '' Lot i les seves filles'' (al fons, la destrucció de Sodoma i Gomorra), de Lucas van Leyden Ghiberti '' Esaú i Jacob'', de Matthias Stom Velázquez Rembrandt '' David i Goliath'', de Caravaggio p.
Veure Deessa mare і Art cristià
Art màuria
emblema nacional de l'Índia i l'exemple més famós d'art màuria L'art màuria abasta les arts produïdes durant el període de l'Imperi Màuria (segles IV-II aC), que va ser el primer imperi que va governar sobre la major part del subcontinent indi.
Veure Deessa mare і Art màuria
Atira (deessa)
Símbol utilitzat per representar la dea Atira en la cerimònia ''Hako'' dels pawnee Atira és la dea de la Terra en la cultura pawnee.
Veure Deessa mare і Atira (deessa)
Avatar (pel·lícula)
Avatar és una pel·lícula de ciència-ficció estatunidenca filmada, dirigida i produïda per James Cameron, i protagonitzada per Sam Worthington, Zoë Saldaña, Sigourney Weaver, Michelle Rodriguez i Stephen Lang.
Veure Deessa mare і Avatar (pel·lícula)
Aveta
En la mitologia celta, Dea Aveta era una deessa mare, també associada amb la font d'aigua dolça a Trèveris, en l'actual Alemanya.
Veure Deessa mare і Aveta
Aysyt
Aysyt és el nom d'una deessa de la mitologia dels iacuts, l'encarnació de la deessa mare.
Veure Deessa mare і Aysyt
Çatalhöyük
Mapa del Creixent Fèrtil asiàtic, amb els principals centres de desenvolupament cultural coneguts, entre els quals es troba Çatalhöyük. Xàtal Khúic, Çatalhöyük, Çatal Höyük, Çatalhüyük o Çatal Hüyük (del turc çatal per a ‘forca’ i höyük per a ‘turó’, literalment el Turó de la Forca), és un antic assentament humà del període neolític i de l'edat de bronze, el més gran exemple d'urbanisme neolític de l'Orient Mitjà.
Veure Deessa mare і Çatalhöyük
Calderó (atuell)
XVIII a Gurbrü, Cantó de Berna (Suïssa) Pot de tres potes Un calderó (del llatí caldarium, bany calent) es un atuell de fons còncau i preferentment metàl·lic, de menor grandària que la caldera, proveït d'una o dues nanses, i utilitzat per escalfar o cuinar tot allò que pugui contenir.
Veure Deessa mare і Calderó (atuell)
Càntera (recipient)
Càntera de La Rambla (Còrdova) Una càntera és un recipient o atuell fet de fang o d'algun metall o un altre material impermeable, que serveix per a guardar, conservar i transportar líquids.
Veure Deessa mare і Càntera (recipient)
Civilització ciclàdica
La civilització ciclàdica (també coneguda com a cultura ciclàdica o període ciclàdic) és una cultura de l'edat del bronze establerta a les illes Cíclades del mar Egeu, que abasta aproximadament el període que va del 3000 aC al 2000 aC.
Veure Deessa mare і Civilització ciclàdica
Civilització de la vall de l'Indus
La civilització de la vall de l'Indus va ser una cultura desenvolupada al voltant del riu Indus cap al tercer mil·lenni aC i descoberta a partir de les troballes de l'arqueologia de mitjan.
Veure Deessa mare і Civilització de la vall de l'Indus
Civilització minoica
La civilització minoica fou una cultura prehel·lenística de l'edat del bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC.
Veure Deessa mare і Civilització minoica
Complex de Samotràcia
El Complex de Samotràcia és un dels principals santuaris panhel·lènics, situat en l'illa de Samotràcia, a Tràcia.
Veure Deessa mare і Complex de Samotràcia
Conversió dels khàzars al judaisme
La conversió dels khàzars al judaisme és un esdeveniment històric que es va donar al kanat dels khàzars (avui a Rússia), entre els khàzars entre els segles i X. Es té constància que durant l'edat antiga i l'edat mitjana, hi havia jueus que feien proselitisme actiu, molt més que ara.
Veure Deessa mare і Conversió dels khàzars al judaisme
Cultura d'Halaf
La cultura d'Halaf és un període arqueològic de la història de Mesopotàmia.
Veure Deessa mare і Cultura d'Halaf
Cultura Hacilar
Jaciments neolítics de l'Orient Pròxim. Hacilar hi és situat com ''Hagilar'' (denominació italiana) Figuretes femenines d'Hacilar. Museum für Vor-und Frühgeschichte (Berlín) Got antropomorf d'Hacilar, 5250-5000 aC, Museu Arqueològic de Florència Cultura Hacilar o cultura d'Hacilar és una cultura prehistòrica que es va desenvolupar a Hacılar, Turquia.
Veure Deessa mare і Cultura Hacilar
Cultura Ocier
dea mare mediterrània, trobada a Senorbì La cultura Ocier (o cultura de San Michele) fou una cultura prehistòrica prenuràgica que ocupà Sardenya des del c. 3200 a 2800 ae.
Veure Deessa mare і Cultura Ocier
Devi (hinduisme)
Devi (en devanagari देवी, dēvī) és un mot sànscrit que significa deessa, utilitzat sobretot en l'àmbit de l'hinduisme.
Veure Deessa mare і Devi (hinduisme)
Dogū
Dogū, 1000–400 aC. Figureta Dogū, Jomon. Musée Guimet (70608 3). (que significa "estatuetes d'argila") són estatuetes d'animals o d'humanoides fetes durant el període Jomon tardà (14000–400 aC) del Japó prehistòric.
Veure Deessa mare і Dogū
Dona asseguda de Çatalhöyük
La figureta anomenada Dona asseguda de Çatalhöyük és una estatueta d'argila cuita que representa una dona o Deessa mare nua i obesa, flanquejada a banda i banda per dos lleopards.
Veure Deessa mare і Dona asseguda de Çatalhöyük
Dona d'aigua
Una dona d'aigua (també dita dona de fum i d'aigua, encantada, aloja, goja o paitida) és un ésser de la mitologia catalana, figura femenina que habita en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs subterranis.
Veure Deessa mare і Dona d'aigua
Dones a la societat celta
Àrea actual de les llengües celtes La posició social de les dones celtes de l'antiguitat no es pot determinar amb certesa per la qualitat de les fonts.
Veure Deessa mare і Dones a la societat celta
Drets de la natura
Es coneix com a drets de la natura, drets de la naturalesa o drets de la terra, una teoria jurídica i jurisprudencial que descriu els drets inherents als ecosistemes i les espècies, similar al concepte de drets humans fonamentals.
Veure Deessa mare і Drets de la natura
Edat de bronze nòrdica
Cultures del bronze nòrdic ''circa'' 1200 ae L'edat de bronze nòrdica és el nom donat per Oscar Montelius a un subperíode cronocultural de l'edat del bronze en la història d'Escandinàvia.
Veure Deessa mare і Edat de bronze nòrdica
Els dotze treballs d'Hèracles
Els dotze treballs d'Hèracles foren la penitència que hagué de pagar l'heroi per ser perdonat per l'assassinat dels seus fills en un atac de bogeria induït per la deessa Hera.
Veure Deessa mare і Els dotze treballs d'Hèracles
Eneolític
Ledat del coure, també anomenada calcolític (del grec χαλκός, khalkós 'coure', i del grec λίθος, lithos 'pedra') i eneolític (del llatí aenĕus 'coure'; i del grec λίθος, lithos 'pedra'), és un període de la prehistòria situat entre el neolític ('Nova Edat de la Pedra') i l'edat del bronze.
Veure Deessa mare і Eneolític
Gran deessa de Teotihuacan
Mural del recinte de Tetitla que mostra un retrat similar. La Gran Deessa de Teotihuacan (o Dona Aranya de Teotihuacan) és una deessa proposta de la civilització precolombina de Teotihuacan (ca. 100 aC - 700 dC), en el que actualment és Mèxic.
Veure Deessa mare і Gran deessa de Teotihuacan
Hebat
Hebat o Hepat (en hurrita 𒀭𒄭𒁁) era la deessa mare de la religió hurrita, la consort del déu Tessub.
Veure Deessa mare і Hebat
Hipòtesi dels kurgans
Perspectiva de la hipòtesi dels kurgans Al 1956, l'arqueòloga lituana Marija Gimbutas (1921-1994) presentà la seua hipòtesi dels kurgans, que combinava arqueologia i lingüística per situar l'indret originari (urheimat) dels pobles parlants del protoindoeuropeu.
Veure Deessa mare і Hipòtesi dels kurgans
Història de Creta
frescs del palau de Cnossos. Civilització minoica Creta és l'illa més gran de Grècia i una de les més meridionals d'aquest país, estat del qual forma part des de 1913.
Veure Deessa mare і Història de Creta
Història de l'hinduisme
La història de l'hinduisme cobreix una àmplia varietat de tradicions religioses natives del subcontinent indi.
Veure Deessa mare і Història de l'hinduisme
Història del nu artístic
Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.
Veure Deessa mare і Història del nu artístic
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Veure Deessa mare і Ibers
Idàlion
Idàlion era una antiga ciutat a Xipre, propera a l'actual Dali, en el Districte de Nicòsia i propera a les antigues mines de coure de les muntanyes Tróodos.
Veure Deessa mare і Idàlion
Intersexualitat en la història
Al llarg de la història, hi ha hagut múltiples registres sobre l'existència de les persones intersexuals, arribant fins i tot a ser part de les mitologies i els escrits de gran importància històrica La història de la intersexualitat fa referència a la història de persones amb trets físics que es poden associar amb la intersexualitat al llarg dels segles.
Veure Deessa mare і Intersexualitat en la història
Kali
Kali (en sànscrit काली, en bengalí কালী, en tàmil காளி, IAST Kālī), és una de les deesses principals de l'hinduisme.
Veure Deessa mare і Kali
Kilauea
Kīlauea és un volcà escut actualment actiu situat a l'arxipèlag de Hawaii, i el més actiu dels cinc volcans que formen l'illa d'Hawaii.
Veure Deessa mare і Kilauea
Kiririsha
Kiririsha és una de les deesses principals de la religió elamita, identificada amb el concepte de mare del cel, tot i que, com d'altres divinitats de la regió, no presenta uns atributs tan definits com els déus d'altres mitologies, ja que els elamites, a part d'un politeisme que variava força de regne a regne, tenien un concepte vague de moltes idees lligades als seus déus.
Veure Deessa mare і Kiririsha
La vagina i la vulva en l'art
''L'origen del món'', pintura de 1866, realitzada per Gustave Courbet La vagina i la vulva han estat descrites en l'art des de l'era prehistòrica fins a l'art contemporani del.
Veure Deessa mare і La vagina i la vulva en l'art
Lishan Laomu
Líshān Lǎomǔ (xinès: 驪山老母/黎山老母/梨山老母 'L'anciana mare del mont Li') és la deessa del mont Li a la religió xinesa.
Veure Deessa mare і Lishan Laomu
Llista de cràters d'Amaltea
Aquesta és una llista de cràters amb nom d'Amaltea, una de les moltes llunes de Júpiter, descoberta per Edward Barnard el 1892.
Veure Deessa mare і Llista de cràters d'Amaltea
Llista de cràters de Cal·listo
Aquesta és una llista de cràters amb nom de Cal·listo, una de les moltes llunes de Júpiter,.
Veure Deessa mare і Llista de cràters de Cal·listo
Llista de cràters de Rea
Aquesta és una llista de cràters amb nom de Rea, una de les moltes llunes de Saturn, descoberta el 1672 per Giovanni Cassini (1625-1712).
Veure Deessa mare і Llista de cràters de Rea
Llista de dones al Heritage Floor
La llista compila les 999 biografies de dones rellevants que apareixen escrites al Heritage Floor com a part de l'obra d'art The Dinner Party, una instal·lació artística de Judy Chicago de 1979 que es conserva actualment a l'Elizabeth A. Sackler Center for Feminist Art del Museu de Brooklyn, a Nova York.
Veure Deessa mare і Llista de dones al Heritage Floor
Ma (deessa)
Ma (en grec antic Μᾶ) era una deessa venerada sobretot a Comana, a Capadòcia.
Veure Deessa mare і Ma (deessa)
Mahavidya
Les deu Mahavidyas: Kali, Tara, Shodashi, Bhuvaneshvari, Bhairavi, Chhinnamasta, Dhumavati, Bagalamukhi, Matangi i Kamala. Mahavidya (en sànscrit: महाविद्या, Mahāvidyā, "gran saviesa") és, dins l'hinduisme, un grup de deu aspectes de la deessa mare Devi que representen els seus deu aspectes o poders còsmics.
Veure Deessa mare і Mahavidya
Mama Ocllo
En la mitologia inca, Mama Cora Ocllo /ˈɒkjoʊ/, Mama Ocllo, Mama Ogllo, Mama Oello, Mama Oella, Mama Oullo, Mama Occlo, Mama Okllo o Mama Uqllu (quítxua) era deïficada com a dea mare i com a dea de la fertilitat.
Veure Deessa mare і Mama Ocllo
Mare de Déu de la Llet
Representació de Ramon de Mur, 1415, al MNAC La Mare de Déu de la Llet, Mare de Déu lactant o Madonna Lactans és una advocació i una iconografia de la Mare de Déu representada en l'acte d'alletar al Nen Jesús.
Veure Deessa mare і Mare de Déu de la Llet
Marija Gimbutas
Marija Biruté Alseikaité o Marija Gimbutiené, generalment coneguda com a Marija Gimbutas, és una arqueòloga lituana, nascuda el 23 de gener del 1921 a Vílnius i morta el 2 de febrer del 1994 a Los Angeles, Califòrnia.
Veure Deessa mare і Marija Gimbutas
Mediomàtrics
Els mediomàtrics (llatí: Mediomatrici, grec Μεδιομάτρικες) foren un poble gal de la Gàl·lia Belga prop del Rin, al nord dels sèquans i al sud dels trèvers.
Veure Deessa mare і Mediomàtrics
Micenes
Micenes, Mycenae o Mycene (Μυκῆναι; Μυκήνη), fou una antiga ciutat de Grècia, la mítica residència del rei Agamèmnon, al centre del Peloponès, al nord-est de la plana d'Argos.
Veure Deessa mare і Micenes
Mines de Gavà
El jaciment arqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà, també conegudes com a Mines de Can Tintorer, és un jaciment neolític que ocupa les zones de Can Tintorer, les Ferreres i Rocabruna del municipi de Gavà (Baix Llobregat, Barcelona).
Veure Deessa mare і Mines de Gavà
Mitologia bretona
La mitologia bretona és la base de les creences de Bretanya.
Veure Deessa mare і Mitologia bretona
Mitologia dels nurags
Estàtua de bronze d'un guerrer amb quatre ulls i quatre braços. La mitologia dels nurags són tots aquells mites o creences religioses que tenien els habitants de la civilització nurag de l'illa de Sardenya, entre el fins a l'any 238 aC, quan els romans varen colonitzar l'illa.
Veure Deessa mare і Mitologia dels nurags
Mitologia gal·lesa
VI'') La mitologia gal·lesa es compon tant de les tradicions populars desenvolupades a Gal·les com de les tradicions desenvolupades pels celtes britons en altres llocs abans del final del primer mil·lenni.
Veure Deessa mare і Mitologia gal·lesa
Mitologia guanxe
La mitologia o religió guanxe era un cos de creences que constituïen la religió pre-cristiana del poble aborigen guanxe (Illes Canàries, Espanya).
Veure Deessa mare і Mitologia guanxe
Mitologia irlandesa
La mitologia irlandesa és el recull de mites sobre déus i herois d'Irlanda que van sorgir en l'antiguitat i van perviure fins a l'edat mitjana, en què van ser cristianitzats i assimilats o van ser considerats simples llegendes.
Veure Deessa mare і Mitologia irlandesa
Mohenjo-Daro
Mohenjo-Daro (o Muān-jo Daro, literalment: 'Monticle de la mort') és, amb Harappa, una antiga ciutat de la civilització de la vall de l'Indus (2000 aC).
Veure Deessa mare і Mohenjo-Daro
Neolític ceràmic
cultura Obeid al sud-est, que després es va expandir fins a cobrir tota la regió El neolític ceràmic o Neolític tardà va començar al voltant del 6.400 aC al Creixent Fèrtil, succeint el període del Neolític preceràmic.
Veure Deessa mare і Neolític ceràmic
Neolític preceràmic
Mapa del Creixent Fèrtil 7.500 aC. S'anomena meolític preceràmic o neolític aceràmic un període de la prehistòria que es va desenvolupar en algunes regions, no totes, de l'anomenat Creixent Fèrtil i, molt possiblement, a Grècia.
Veure Deessa mare і Neolític preceràmic
Nintu
Nintu, coneguda també amb els noms de Nintí o Mami.
Veure Deessa mare і Nintu
Os bru als Pirineus
Una ossa amb dos cadells al Parc Natural de l'Alt Pirineu, fotografiats l'any 2010 Los bru als Pirineus, de tradició mil·lenària, ha estat perseguit els darrers segles fins a la seva pràctica desaparició a la segona meitat del, raó per la qual l'any 1993 la Unió Europea, França i Espanya, incloses les diputacions de Navarra, Aragó i la Generalitat de Catalunya, ratificarien una sèrie d'acords per tal d'impulsar el primer projecte LIFE, dirigit a la salvaguarda dels tres animals més compromesos dels Pirineus, entre ells l'os bru.
Veure Deessa mare і Os bru als Pirineus
Pangea
Pangea (del grec antic pan, tot i Gea, Terra) fou el supercontinent on es concentraren totes les masses continentals de la Terra fa entre 200 i 250 milions d'anys.
Veure Deessa mare і Pangea
Pótnia Theron
Dona asseguda de Çatalhöyük amb dos lleons als seus costats; creada durant el neolític (cap al 6000-5500 aC.), a Çatalhöyük, es troba al Museu de les Civilitzacions d'Anatòlia, a Ankara (Turquia) Pótnia Therôn (en Πότνια Θηρῶν, 'senyora dels animals') és un epítet de la deessa Àrtemis usat per Homer en la Ilíada, i també que ha estat aplicat modernament a representacions de deesses de la civilització minoica i a altres deesses olímpiques quan aquestes apareixen representades amb animals.
Veure Deessa mare і Pótnia Theron
Plutoni (santuari)
Persèfone i Plutó en un pínax de Locri, Museu Nacional de la Magna Grècia El xiquet diví Plutos, s. I Eleusis Plutoni de Hieràpolis anomenat ''Porta de Plutó'' Un plutoni (del grec antic, Πλουτώνιον, ploutonion, literalment "lloc de Plutó", o del llatí plutonium) és un santuari especialment dedicat al déu grec i romà Plutó (en grec antic, Πλούτων, Ploutōn i en llatí, ''Pluto''), més conegut pel seu nom antic, Hades.
Veure Deessa mare і Plutoni (santuari)
Politeisme
Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.
Veure Deessa mare і Politeisme
Polos
Cap de bronze amb una polos, al museu del Louvre Polos, en plural Poloi (en grec πόλος) és una corona alta cilíndrica adoptada pels antics grecs en les representacions de les deesses mare Hera, Rea i Cíbele, originària de les deesses mitològiques de l'Antic Orient Pròxim.
Veure Deessa mare і Polos
Prehistòria de Malta
Restes arqueològiques a Tarxien. L'arribada de l'home al Mediterrani central va ser relativament tardana.
Veure Deessa mare і Prehistòria de Malta
Prostitució sagrada
XIII La prostitució sagrada, la prostitució del temple, la prostitució del culte, i la prostitució religiosa són termes generals per a un ritual sexual que consisteix en relacions sexuals o altres activitats sexuals realitzades en el context del culte religiós, potser com una forma de ritual de la fertilitat o d'hierogàmia (matrimoni diví).
Veure Deessa mare і Prostitució sagrada
Religió hitita
Temple rupestre de Yazilikaya La religió hitita era una religió politeista practicada pels hitites, poble indoeuropeu establert a Anatòlia, al segon mil·lenni aC.
Veure Deessa mare і Religió hitita
Semíramis
Semíramis (Šammuramat) fou una llegendària reina d'Assíria, considerada junt amb el seu espòs Ninus com els mítics fundadors de l'Imperi Assiri de Nínive que va succeir a aquest últim al tron d'Assíria, La seva història és narrada per Diodor de Sicília, que l'agafa de Ctèsies de Cnidos.
Veure Deessa mare і Semíramis
Sha'ar HaGolan (jaciment arqueològic)
Sha'ar HaGolan és un jaciment arqueològic neolític situat a prop del Quibuts Sha'ar HaGolan (Israel).
Veure Deessa mare і Sha'ar HaGolan (jaciment arqueològic)
Sheela na gig
''Sheela na gig'' de Kilpeck (Anglaterra). Les Sheela na Gigs (o Síle na gcíoch en gaèlic irlandès) són talles figuratives de dones nues mostrant una vulva molt gran en contrast amb el seu cos.
Veure Deessa mare і Sheela na gig
Simfonia coral
El primer a utilitzar el terme «simfonia coral» va ser Hector Berlioz en descriure la seva obra ''Roméo et Juliette''. Una simfonia coral és una composició musical per a orquestra, cor i, de vegades, solistes, la qual s'adhereix, generalment, en el seu funcionament intern i arquitectura musical global a la forma musical simfònica.
Veure Deessa mare і Simfonia coral
Sistema de les tres edats
Carro Solar de Trundholm, edat del Bronze Nòrdica japonesa Claus de casa de l'edat de ferro de la Cova de les cartes, ''Nahal Hever Canyon'', Museu d'Israel, Jerusalem El sistema de les tres edats va ser un concepte metodològic utilitzat en història, arqueologia i antropologia física, adoptat durant el, segons el qual els artefactes i els esdeveniments de la prehistòria i la història antiga podien ser ordenats en una cronologia reconeixible.
Veure Deessa mare і Sistema de les tres edats
Tengri
Tengri o Tengger (en antic turc:𐱅𐰭𐰼𐰃; mongol: Тенгери, Tengeri; xinès: 腾 格里, mandarín: Ténggélǐ; turc: Gök Tanrı) és un déu del cel, anteriorment la principal deïtat dels primitius pobles turquesos, inclosos els xiongnu, hunos, protobúlgaros i xianbei.
Veure Deessa mare і Tengri
The Dinner Party
The Dinner Party és el títol d'una instal·lació de l'artista feminista Judy Chicago.
Veure Deessa mare і The Dinner Party
The First Sex
The First Sex (en català El primer sexe) és un llibre de la bibliotecària estatunidenca Elizabeth Gould Davis del 1971, considerat part de la segona onada del feminisme.
Veure Deessa mare і The First Sex
Tlazolteotl
En la mitologia asteca, Tlazolteotl era una dea de la terra, del sexe, del naixement i una dea mare.
Veure Deessa mare і Tlazolteotl
Tomba dels gegants
Dorgali, Tomba dels gegants de ''sa Ena 'e Thomes''. Les tombes dels gegants (tumbas de sos gigantes) són monuments fúnebres constituïts de sepultures col·lectives que pertanyen a la cultura dels nurags que es troba a Sardenya.
Veure Deessa mare і Tomba dels gegants
Uplistsikhe
Uplistsikhe (en georgià: უფლისციხე), literalment 'fortalesa del senyor'), és una antiga ciutat de coves excavades en la roca, un dels assentaments urbans més antics del territori de Geòrgia. Uplistsikhe està tallada en roques i situada a 12 km a l'est de la ciutat de Gori, al marge esquerre del riu Kura i a la regió de Xida Kartli, a 70 km a l'oest de Tbilissi.
Veure Deessa mare і Uplistsikhe
When God Was a Woman
When God Was a Woman (Quan Déu Era una Dona) és el títol als Estats Units d'un llibre de 1976 escrit per l'escultora i historiadora de l'art Merlin Stone.
Veure Deessa mare і When God Was a Woman
Xochiquetzal
Xochiquétzal i Quetzalcoatl descrits en el Còdex Nuttall. Xochiquétzal o Xochiquetzalli (en náhuatl: Xōchiquetzalli, flor preciosa o flor hermosa xṓchitl, flor; quétzalli, bonic o preciós), també anomenada Ichpōchtli (en náhuatl: Ichpōchtli, Chica, joveneta o noia) en la mitologia mexica és la deessa de la bellesa, les flors, l'amor, el plaer amorós, i les arts.
Veure Deessa mare і Xochiquetzal
Ys
Ys o Is, de vegades anomenada «Ker Ys» (en bretó Kêr-Is), és una vila llegendària de la Bretanya, que es diu que va ser engolida per l'oceà.
Veure Deessa mare і Ys
També conegut com Deessa de la fertilitat.