Accés més ràpid que el navegador!
22 les relacions: Anafes I, Ariamnes II, Ariaramnes de Capadòcia, Ariarates VIII, Ariàrates, Ariobàrzanes de Frígia, Artabazos II, Artaxerxes II de Pèrsia, Artaxerxes III de Pèrsia, Autofradates (sàtrapa), Cadusis, Camisares de Cària, Cilícia, Cotis de Paflagònia, Dinastia hecatòmnida, Mitridates II, Mitridates VI Eupàtor, Mitrobarzanes de Capadòcia, Orontes I, Paflagònia, Regne de Capadòcia, Tis.
Anafes I
Anafes I (en llatí Anaphas, en grec antic Ἀναφᾶς) era un dels set nobles perses que van matar a l'usurpador Smerdis l'any 521 aC.
Nou!!: Datames і Anafes I · Veure més »
Ariamnes II
Ariamnes II (Ariámnēs) era fill del sàtrapa de Capadòcia Datames,al qual va succeir quan va morir assassinat l'any.
Nou!!: Datames і Ariamnes II · Veure més »
Ariaramnes de Capadòcia
Ariaramnes de Capadòcia (en grec antic Ἀριάμνης, 'Ariámnēs') era sàtrapa de Capadòcia en el, del qual només es coneix el nom i algun detall menor.
Nou!!: Datames і Ariaramnes de Capadòcia · Veure més »
Ariarates VIII
Ariarates VIII (Ariaráthēs Epiphanḗs) va ser rei de Capadòcia.
Nou!!: Datames і Ariarates VIII · Veure més »
Ariàrates
Ariàrates (Αριαράθης) va ser el nom de deu dels reis de Capadòcia, l'ancestre dels quals era Anafes I, un dels set nobles perses que van derrocar els mags, usurpadors del tron de Pèrsia.
Nou!!: Datames і Ariàrates · Veure més »
Ariobàrzanes de Frígia
Ariobàrzanes (en persa antic: 𐎠𐎼𐎡𐎹𐎠𐎲𐎼𐏀𐎠𐎴 / Ārya-bṛzāna; en Ἀριοβαρζάνης) va ser un noble persa nomenat sàtrapa de la Frígia Hel·lespòntica, amb capital a Dascilèon.
Nou!!: Datames і Ariobàrzanes de Frígia · Veure més »
Artabazos II
Artabazos II (elamita Irdumasda, persa Artavazdâ, grec antic Αρτάβαζος) era un noble persa que va florir entre el 388 aC i el 325 aC). Va ser sàtrapa de Dascilios o Frígia Hel·lespòntica. Va néixer prop del 388 aC del matrimoni del seu pare Farnabazos II amb la princesa Apama, filla d'Artaxerxes II de Pèrsia.
Nou!!: Datames і Artabazos II · Veure més »
Artaxerxes II de Pèrsia
Artaxerxes II Memnon (vers 436 aC – 358 aC) fou rei de reis de l'Imperi Persa del 404 aC fins que va morir 358 aC.
Nou!!: Datames і Artaxerxes II de Pèrsia · Veure més »
Artaxerxes III de Pèrsia
L'Imperi Persa al començament del regant d'Artaxerxes III (verd) i les seves conquestes (gris fosc) Tomba d'Artaxerxes III a Persèpolis Artaxerxes III Ocos fou rei de reis de l'Imperi Persa del 358 aC al 338 aC.
Nou!!: Datames і Artaxerxes III de Pèrsia · Veure més »
Autofradates (sàtrapa)
Autofradates (en grec antic Aὐτoφραδάτης, en lici Vatrafradata) era un alt càrrec de la Persia aquemènida, que apareix com a sàtrapa de Lídia (amb seu a Sardes) cap a l'any 391 aC fins a una data incerta abans del 350 aC.
Nou!!: Datames і Autofradates (sàtrapa) · Veure més »
Cadusis
Cadusis Els cadusis (en llatí cadusii, en grec Καδοὺσιοι) eren un poble que vivia a les muntanyes del sud-oest de la mar Càspia, en un territori anomenat Cadúsia que correspondria a un districte muntanyós de la Mèdia Atropatene al sud-oest de les ribes de la mar Càspia.
Nou!!: Datames і Cadusis · Veure més »
Camisares de Cària
Camisares de Cària (en llatí Camissares, en grec antic Καμισσάρης), era el pare de Datames de Capadòcia.
Nou!!: Datames і Camisares de Cària · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Datames і Cilícia · Veure més »
Cotis de Paflagònia
Cotis de Paflagònia (Cotys, Κότυς) fou un rei de Paflagònia, probablement el mateix que Xenofont esmenta com Corylas o com Otys.
Nou!!: Datames і Cotis de Paflagònia · Veure més »
Dinastia hecatòmnida
Hecatòmnides o dinastia hecatòmnida era una dinastia de sàtrapes de Cària que va governar el país al.
Nou!!: Datames і Dinastia hecatòmnida · Veure més »
Mitridates II
Mitridates II (en grec antic Mιθριδάτης) era sàtrapa del Pont.
Nou!!: Datames і Mitridates II · Veure més »
Mitridates VI Eupàtor
Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.
Nou!!: Datames і Mitridates VI Eupàtor · Veure més »
Mitrobarzanes de Capadòcia
Mitrobarzanes (Mithrobarzanes) fou un noble persa que era el sogre de Datames, sàtrapa de Capadòcia, al qual va donar suport en la revolta contra el rei de Pèrsia.
Nou!!: Datames і Mitrobarzanes de Capadòcia · Veure més »
Orontes I
Orontes (Orontes fou un príncep persa, fill o més probablement gendre d'Artaxerxes II de Pèrsia. El nom Orontes era equivalent en armeni a Ervant. En la retirada dels grecs de Cir el Jove, quan se'ls va unir Tissafernes 20 dies després de signar un tractat amb ells, Orontes el va acompanyar i fou probablement part de la traïció que es preparava en la qual els generals grecs foren capturats (400 aC). Va governar la satrapia d'Armènia (401 aC a 344 aC) i segons Diodor de Sicília fou nomenat el 386 aC com a comandant de les forces terrestres perses contra Evàgores II de Salamina, contra el que s'enviaven també forces navals dirigides per Tiribazos que fou l'hiparc d'Orontes per l'Armènia occidental. El 385 aC Tiribazos va oferir condicions de pau a Evàgores; aquest exigia ser reconegut rei i no com un simple governador vassall de Pèrsia però estava quasi disposat a acceptar les propostes del persa. Orontes va escriure a la cort i va acusar a Tirabazos de traïció i va rebre l'orde d'arrestar al seu col·lega i assolir el comandament únic dels perses. Però Tirabazos tenia el suport de l'exèrcit i una part d'aquest, quan Orontes va reprendre l'atac contra Evàgores, va començar a desertar. Finalment Orontes va fer la pau amb Evàgores no sols amb els mateixos termes que abans havia rebutjat sinó amb els quals demanava el xipriota. Tirabazos fou jutjat i absolt i Orontes va perdre el favor de la família reial. La família va arrelar a Armènia si bé Orontes sembla que fou traslladat a Mísia. Allí es va implicar en la gran revolta de sàtrapes de l'Àsia Menor del 366-361 aC, amb Mausol de Cària, Datames de Capadòcia i Ariobarzanes que havia sigut sàtrapa de Frígia. Orontes dominava una part de la zona occidental d'Anatòlia a l'entorn de Pèrgam. Va combatre contra el sàtrapa de Dascilios i va encunyar monedes al seu nom a Jònia. Després Orontes hauria traït als seus aliats per tornar al favor del rei, ara Artaxerxes III. Va recollir diners per aixecar un exèrcit de mercenaris i va contactar amb el faraó Teos, i llavors va lliurar als mercenaris a Artaxerxes III per obtenir el seu perdó. Aquest li va encarregar una expedició a Egipte que va acabar amb la rendició de Tacos. Orontes va morir el 344 aC. El seu fill Orontes II fou sàtrapa d'Armènia vers el 336 aC a 331 aC i la seva dinastia va seguir fins vers l'any 200 aC. Entre el 344 aC i el 336 aC la satrapia va estar en mans del príncep Darios, que el 336 aC fou el rei Darios III de Pèrsia. Vegeu Oròntides.
Nou!!: Datames і Orontes I · Veure més »
Paflagònia
XV Paflagònia (en llatí Paphlagonia, en grec antic Παφλαγονία) va ser una regió de l'Àsia Menor limitada a l'oest per Bitínia, a l'est pel Pont, al sud per Galàcia i al nord per la mar Negra o Euxí.
Nou!!: Datames і Paflagònia · Veure més »
Regne de Capadòcia
El Regne de Capadòcia va existir de fet o de dret des de l'any fins a l'any 17.
Nou!!: Datames і Regne de Capadòcia · Veure més »
Tis
Tis o Tius (en llatí Thyius o Thys, en grec antic Θῦος, Θῦς) va ser un rei de Paflagònia des de l'any 380 aC fins al 364 aC aproximadament.
Nou!!: Datames і Tis · Veure més »
