Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Taula de continguts

484 les relacions: Adolf Mussafia, Aeci, Agostino Barbarigo, Ahmet II, Ahmet III, Aimé Césaire, Alaric I, Alberto Moravia, Aleix Comnè (governador de Dirràquion), Alexandre I de Rússia, Alfons de Requesens i Fenollet, Amadeu de Núria, Amargot, Ancona, Angelo Acciaiuoli, Anni Vinicià, Ante Pavelić, Antonio Maria Lorgna, Antonio Tajani, Aromanesos, Arquebisbat de Catanzaro-Squillace, Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét, Arquebisbat de Sarajevo, Arquebisbat de Split-Makarska, Arquitectura romànica, Arsenal de Venècia, Art preromànic croat, Artur Garcia Fuster, August, Aulus Gabini (cònsol), Aulus Licini Nerva Silià, Šibenik, Šibenik-Knin, Šumadija i Sèrbia Occidental, Županija, Baiazet II, Baljci, Banat, Bandera de Croàcia, Banovac, Bardejov, Batalla de Curzola, Batalla de la Mediterrània, Batalla de Lissa (1811), Batalla de Lissa (1866), Batalla de Lodi, Batalla de Millesimo, Batalla de Nicòpolis (1396), Batalla del Sutjeska, Bató de Dalmàcia i Bató de Pannònia, ... Ampliar l'índex (434 més) » « Shrink índex

Adolf Mussafia

Adolf Mussafia (Split, Dalmàcia, 15 de febrer de 1835 - Florència, Itàlia, 7 de juny de 1905), fou un medievalista, romanista i hispanista dàlmata.

Veure Dalmàcia і Adolf Mussafia

Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Veure Dalmàcia і Aeci

Agostino Barbarigo

Agostino Barbarigo (c. 1420 – 20 de setembre de 1501) va ser un polític italià que va exercir com dux de Venècia des de 1486 fins a la seva mort, en 1501.

Veure Dalmàcia і Agostino Barbarigo

Ahmet II

Ahmet II (25 de febrer de 1643 segons Naima o 1 d'agost de 1942 segons Rashid – 6 de febrer de 1695) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1691 fins a la seva mort.

Veure Dalmàcia і Ahmet II

Ahmet III

Ahmet III (30 de desembre de 1673 — 1 de juliol de 1736) va ser el 23è soldà de l'Imperi Otomà entre el 1703 i el 1730.

Veure Dalmàcia і Ahmet III

Aimé Césaire

va ser un poeta i polític de Martinica.

Veure Dalmàcia і Aimé Césaire

Alaric I

Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.

Veure Dalmàcia і Alaric I

Alberto Moravia

va ser un novel·lista i periodista italià.

Veure Dalmàcia і Alberto Moravia

Aleix Comnè (governador de Dirràquion)

Aleix Comnè, en grec medieval Ἀλέξιος Κομνηνός, va néixer cap al 1077 i va morir després del 1108, va ser un aristòcrata de l'Imperi Romà d'Orient, nebot de l'emperador Aleix I Comnè.

Veure Dalmàcia і Aleix Comnè (governador de Dirràquion)

Alexandre I de Rússia

, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.

Veure Dalmàcia і Alexandre I de Rússia

Alfons de Requesens i Fenollet

Alfons de Requesens i Fenollet (Cervera, ca. 1570-Saragossa, 8 d'abril de 1639) va ser un religiós català, bisbe de Barbastre (1625-1639) i electe com a bisbe de Vic el 1639, sense arribar a prendre possessió.

Veure Dalmàcia і Alfons de Requesens i Fenollet

Amadeu de Núria

Amadeu era un pastor de Dalmàcia o Síria, a qui s'aparegué un àngel que li digué que anés a un indret del Pirineu, la vall de Núria, on havia de construir una capella dedicada a la Mare de Déu i on, en una cova, trobaria enterrades una imatge de Maria, una olla i una campana que havien estat d'un home sant, Sant Gil.

Veure Dalmàcia і Amadeu de Núria

Amargot

L'amargot, morro de porc, barba cabruna, apagallums, herba amargant o cuixabarba (Urospermum dalechampii) és una planta amb flor de la família Asteraceae.

Veure Dalmàcia і Amargot

Ancona

Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.

Veure Dalmàcia і Ancona

Angelo Acciaiuoli

Angelo Acciaiuoli (Florència 15 d'abril de 1349-Pisa 31 de maig de 1408) fou un religiós florentí.

Veure Dalmàcia і Angelo Acciaiuoli

Anni Vinicià

Anni Vinicià (en llatí Annius Vinicianus) va ser un senador romà del.

Veure Dalmàcia і Anni Vinicià

Ante Pavelić

Ante Pavelić (Bradina, Konjic, Bòsnia i Hercegovina, Imperi austrohongarès, 14 de juliol de 1889 - Madrid, Espanya, 28 de desembre de 1959) fou un polític ultranacionalista croat nascut el 14 de juliol de 1889 a Bradina (actual Bòsnia i Hercegovina).

Veure Dalmàcia і Ante Pavelić

Antonio Maria Lorgna

Antonio Maria Lorgna o Antonio Mario Lorgna (com firmava els seus escrits) fou un matemàtic i enginyer venecià del promotor de l'Acadèmia de Ciències d'Itàlia.

Veure Dalmàcia і Antonio Maria Lorgna

Antonio Tajani

és un polític italià.

Veure Dalmàcia і Antonio Tajani

Aromanesos

Els aromanesos (també dits: arumans, arumanesos o macedoromanesos; en aromanès s'anomenen armãnji o rrãmãnji, en funció del dialecte) són un poble valac que viu al llarg del sud dels Balcans, especialment al nord de Grècia, Albània, Macedònia del Nord i Bulgària, així com en una comunitat emigrant a Romania (Dobrudja).

Veure Dalmàcia і Aromanesos

Arquebisbat de Catanzaro-Squillace

cocatedral de Santa Maria Assunta a Squillace. Larquebisbat de Catanzaro-Squillace (italià: Arcidiocesi di Catanzaro-Squillace; llatí: Archidioecesis Catacensis-Squillacensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Veure Dalmàcia і Arquebisbat de Catanzaro-Squillace

Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét

La cocatedral de l'Ascensió del Senyor a Kecskemét Larquebisbat de Kalocsa-Kecskemét (hongarès: Kalocsa-Kecskeméti főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Colocensis-Kecskemetensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.

Veure Dalmàcia і Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét

Arquebisbat de Sarajevo

Larquebisbat de Sarajevo o Vrhbosna (bosnià: Vrhbosanska nadbiskupija o Sarajevska, llatí: Archidioecesis Vrhbosnensis o Seraiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Bòsnia i Hercegovina.

Veure Dalmàcia і Arquebisbat de Sarajevo

Arquebisbat de Split-Makarska

Larquebisbat de Split-Makarska - Splitsko-makarska nadbiskupija en croat; Archidioecesis Spalatensis-Macarscensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia.

Veure Dalmàcia і Arquebisbat de Split-Makarska

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Veure Dalmàcia і Arquitectura romànica

Arsenal de Venècia

Vista de l'entrada a l'Arsenal, de Canaletto (1732) LArsenal de Venècia (en italià Arsenale di Venezia) és una drassana i base naval que va tenir un paper preponderant en la construcció del poder naval de la República veneciana.

Veure Dalmàcia і Arsenal de Venècia

Art preromànic croat

XI. Catedral més petita del món. L'art preromànic croat o antic croat és l'art preromànic localitzat a Croàcia.

Veure Dalmàcia і Art preromànic croat

Artur Garcia Fuster

Artur Garcia Fuster (Barcelona, 14 de febrer de 1991) és un filòleg, escriptor i professor català.

Veure Dalmàcia і Artur Garcia Fuster

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Veure Dalmàcia і August

Aulus Gabini (cònsol)

Aulus Gabini (Aulus Gabinius) va ser un magistrat romà del.

Veure Dalmàcia і Aulus Gabini (cònsol)

Aulus Licini Nerva Silià

Aulus Licini Nerva Silià (Aulus Licinius Nerva Silianus) va ser un magistrat romà.

Veure Dalmàcia і Aulus Licini Nerva Silià

Šibenik

Šibenik —Sibenning, Sebenico — és una ciutat històrica a la Dalmàcia central (Croàcia).

Veure Dalmàcia і Šibenik

Šibenik-Knin

Šibenik-Knin (en croat Šibensko-kninska županija) és un županija de Croàcia, al nord de la Dalmàcia central.

Veure Dalmàcia і Šibenik-Knin

Šumadija i Sèrbia Occidental

Šumadija i Sèrbia Occidental (en serbi: Шумадија и западна Србија, Šumadija i zapadna Srbija) és una de les cinc regions estadístiques de Sèrbia.

Veure Dalmàcia і Šumadija i Sèrbia Occidental

Županija

Županija (plural: županije) és una mena de divisió administrativa de Croàcia.

Veure Dalmàcia і Županija

Baiazet II

Baiazet II (Demòtica, Tràcia, gener o febrer de 1448 - 26 de maig de 1512) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1481 a 1512.

Veure Dalmàcia і Baiazet II

Baljci

Baljci és un llogaret deshabitat del municipi de Ružić (comtat de Šibenik-Knin), a l'interior de Dalmàcia (Croàcia).

Veure Dalmàcia і Baljci

Banat

Localització del Banat a Europa Mapa del Banat amb les principals ciutats El Banat (romanès: Banat, serbi: Банат, Banat, hongarès: Bánát o Bánság, alemany: Banat, eslovac: Banát, búlgar: Банат, Banat) és una regió geogràfica i històrica de l'Europa Central actualment repartida entre tres països: la part oriental a Romania (comtats de Timiş, Caraş-Severin, Arad, i Mehedinţi), la part occidental a Sèrbia (el Banat Serbi, majoritàriament inclos a la regió de Vojvodina, llevat una petita part inclosa a Sèrbia Central), i una petita part septentrional a Hongria (comtat de Csongrád).

Veure Dalmàcia і Banat

Bandera de Croàcia

La bandera de Croàcia és composta per tres bandes horitzontals, vermella, blanca i blava.

Veure Dalmàcia і Bandera de Croàcia

Banovac

Banovac, banski denar o banica són les denominacions d'una moneda encunyada i usada a Croàcia entre 1235 i 1384.

Veure Dalmàcia і Banovac

Bardejov

Bardejov és una ciutat al nord-est d'Eslovàquia.

Veure Dalmàcia і Bardejov

Batalla de Curzola

La batalla de Curzola es va lliurar el 9 de setembre de 1298 entre les flotes de Gènova i Venècia.

Veure Dalmàcia і Batalla de Curzola

Batalla de la Mediterrània

La batalla de la Mediterrània va ser el complex d'operacions aèries i navals que va tenir lloc a la conca mediterrània durant la Segona Guerra Mundial, de juny de 1940 a maig de 1945.

Veure Dalmàcia і Batalla de la Mediterrània

Batalla de Lissa (1811)

La Batalla de Lissa ocorreguda el 13 de març de 1811, va ser un enfrontament naval entre un esquadró britànic i una coalició de naus franceses i venècianes durant la campanya de l'Adriàtic de les Guerres Napoleòniques.

Veure Dalmàcia і Batalla de Lissa (1811)

Batalla de Lissa (1866)

La Batalla de Lissa es va lliurar el 20 de juliol de 1866 entre l'armada austríaca i l'armada italiana prop de l'illa de Lissa (actual Vis), al Mar Adriàtic, en el marc de la Guerra Austro-Prussiana.

Veure Dalmàcia і Batalla de Lissa (1866)

Batalla de Lodi

La batalla de Lodi o del pont de Lodi tingué lloc el 10 de maig de 1796 (21 de floreal de l'any IV) Fou un enfrontament entre les tropes franceses, comandades pel general Napoleó Bonaparte, i les austríaques, comandades pels generals Johann Beaulieu i Karl Sebottendorf.

Veure Dalmàcia і Batalla de Lodi

Batalla de Millesimo

La Batalla de Millesimo es va desenvolupar entre el 13 i el 14 d'abril del 1796 prop de Millessimo (lígur: Merexo), a la Val Bormida (Ligúria), en el marc de les Guerres de la Revolució Francesa.

Veure Dalmàcia і Batalla de Millesimo

Batalla de Nicòpolis (1396)

La Batalla de Nicòpolis fou un combat lliurat entre turcs i croats europeus prop de la ciutat de Nicòpolis el 25 de setembre de 1396.

Veure Dalmàcia і Batalla de Nicòpolis (1396)

Batalla del Sutjeska

La Batalla del Sutjeska (serbocroat: Bitka na Sutjesci; serbi ciríl·lic: Битка на Сутјесци), també coneguda pel seu nom en clau Operació Schwarz, va ser un atac conjunt de les Potències de l'Eix que va tenir lloc del 15 de maig al 16 de juny de 1943, i l'objectiu del qual era destruir la força principal de partisans iugoslaus, a prop del riu Sutjeska, al sud-est de Bòsnia.

Veure Dalmàcia і Batalla del Sutjeska

Bató de Dalmàcia i Bató de Pannònia

Bató (en llatí Baton o Bato) va ser el nom de dos caps d'una gran revolta que es va produir durant el regnat d'August.

Veure Dalmàcia і Bató de Dalmàcia i Bató de Pannònia

Bòsnia

Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.

Veure Dalmàcia і Bòsnia

Beatrice Speraz

Vincenza Beatrice Speraz, coneguda literàriament com a Bruno Sperani, fou una escriptora italiana nascuda a Dalmàcia el 1843, i morta el 4 de desembre del 1923.

Veure Dalmàcia і Beatrice Speraz

Benito Mussolini

Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.

Veure Dalmàcia і Benito Mussolini

Bilice

Bilice és un poble de Croàcia situat al comtat de Šibenik-Knin, a Dalmàcia.

Veure Dalmàcia і Bilice

Bisbat de Dubrovnik

El bisbat de Dubrovnik - Dubrovačka biskupija; Dioecesis Ragusina - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Split-Makarska.

Veure Dalmàcia і Bisbat de Dubrovnik

Bisbat de Mostar-Tomislavgrad

L'antiga catedral de Sant Pere i Sant Pau. L'església parroquial de Međugorje. El palau episcopal de Mostar. La diòcesi de Mostar-Tomislavgrad (bosnià: Mostarsko-duvanjska biskupija, llatí: Dioecesis Mandetriensis-Dumnensis o Dalminiensis) és una seu de l'Església catòlica a Bòsnia i Herzegovina, sufragània de l'arquebisbat de Sarajevo.

Veure Dalmàcia і Bisbat de Mostar-Tomislavgrad

Bisbat de Ston

El bisbat de Ston (llatí: Dioecesis Stagnensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a la Dalmàcia meridional (a l'actual Croàcia).

Veure Dalmàcia і Bisbat de Ston

Bisbat suburbicari de Velletri-Segni

El bisbat suburbicàri de Velletri-Segni (italià: sede suburbicaria di Velletri-Segni; llatí: Veliterna-Signina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la Regió eclesiàstica Laci.

Veure Dalmàcia і Bisbat suburbicari de Velletri-Segni

Blai de Sebaste

Blai o Blasi (de Blasius Βλάσιος, armeni: Սուրբ Բարսեղ) va ser un metge i bisbe de Sebaste (antiga capital de l'Armènia Menor i actual Sivas, Turquia), considerat sant per diverses confessions del cristianisme.

Veure Dalmàcia і Blai de Sebaste

Bora (vent)

Nin, Croàcia La bora és un vent catabàtic que bufa del nord al nord-est al mar Adriàtic, Croàcia, Itàlia, Grècia, Eslovènia i Turquia.

Veure Dalmàcia і Bora (vent)

Bosnià

El bosnià (bosanski jezik / босански језик) és una llengua eslava meridional, nadiua en els naturals de Bòsnia i Hercegovina.

Veure Dalmàcia і Bosnià

Brač

Platja de Bol Brač (de vegades escrit "Brac", pronunciació) és una illa de la regió de Dalmàcia, situada a Croàcia.

Veure Dalmàcia і Brač

Cadalau de Friül

Cadalau (Cadolah o Cadalaus, també Cadolach, Chadalhoh o Chadolah) (mort 819) fou duc de Friül des 817 fins a la seva mort.

Veure Dalmàcia і Cadalau de Friül

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Veure Dalmàcia і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Cairn

Un dels nombrosos cairns que assenyalen sepultures massives britàniques en el lloc de la Batalla d'Isandlwana. Xina i Corea del Nord. Un cairn (carn en irlandès, carnedd en gal·lès, càrn en gaèlic escocès, karn en bretó) és un túmul, habitualment amb forma cònica.

Veure Dalmàcia і Cairn

Callejeros viajeros

Callejeros viajeros va ser la versió internacional del programa de Cuatro Callejeros.

Veure Dalmàcia і Callejeros viajeros

Campanya d'Itàlia (1796-1797)

La primera campanya d'Itàlia és una campanya militar duta a terme pel general francès Napoleó Bonaparte al nord d'Itàlia i al territori d'Àustria del 24 de març de 1796 la 7 d' abril de 1797.

Veure Dalmàcia і Campanya d'Itàlia (1796-1797)

Campanya de Dalmàcia

La campanya de Dalmàcia fou una campanya del Primer Imperi Francès a la regió de Dalmàcia, on es va enfrontar amb les tropes de l'Imperi Austríac.

Veure Dalmàcia і Campanya de Dalmàcia

Campanya de l'Adriàtic

La campanya de l'Adriàtic va ser un dels teatres de guerra menors durant les Guerres Napoleòniques, on una sèrie de petits esquadrons de la Marina Reial Britànica i creuers independents assetjar al conjunt de les forces navals del Primer Imperi Francès, el Regne d'Itàlia, les Províncies Il·líries i el Regne de Nàpols entre el 1807 i el 1814 al Mar Adriàtic.

Veure Dalmàcia і Campanya de l'Adriàtic

Campanya de l'Adriàtica (1914-1918)

La campanya de l'Adriàtica va ocórrer a la mar Adriàtica durant la Primera Guerra Mundial i es va iniciar l'11 d'agost de 1914 amb la declaració de guerra entre França i Àustria-Hongria.

Veure Dalmàcia і Campanya de l'Adriàtica (1914-1918)

Cantacuzè (almirall)

Cantacuzè fou un almirall de l'Imperi Romà d'Orient que va dirigir la flota d'Aleix I Comnè.

Veure Dalmàcia і Cantacuzè (almirall)

Cantu a tenore

El cantu a tenore o cantu a tenores, entre altres coses: «“c.

Veure Dalmàcia і Cantu a tenore

Carlo Crivelli

Carlo Crivelli (ca. Venècia, 1435 - ca.1495) va ser un pintor quatrecentista Italià.

Veure Dalmàcia і Carlo Crivelli

Carlo Gozzi

El comte Carlo Gozzi (Venècia, 13 de desembre de 1720 - 4 d'abril de 1806), escriptor italià, va ser un dels majors representants de l'oposició al moviment il·lustrat de la Itàlia del.

Veure Dalmàcia і Carlo Gozzi

Carlo Lodoli

Carlo Lodoli (1690 - 1761) fou un matemàtic i clergue venecià, teòric de l'arquitectura, que dona a l'arquitectura el concepte de raó.

Veure Dalmàcia і Carlo Lodoli

Carrers de l'Alguer

Retolació de carrers en català al l'Alguer vella Retolació en català a l'Alguer Retolació a l'Alguer Aquest és un article sobre els carrers de l'Alguer.

Veure Dalmàcia і Carrers de l'Alguer

Casa de Nemanjić

Escut d'armes dels Nemanjić La Casa de Nemanjić (serbi: Немањићи; en català: Nemanyitx) va ser la dinastia real de la Sèrbia de l'edat mitjana.

Veure Dalmàcia і Casa de Nemanjić

Cassi Apronià

Cassi Apronià (en Marcus Cassius Apronianus) va ser un magistrat romà del.

Veure Dalmàcia і Cassi Apronià

Cassi Dió

Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.

Veure Dalmàcia і Cassi Dió

Catedral de Zadar

El campanar de la catedral La catedral de Santa Anastàsia de Zadar és la més gran de la regió de Dalmàcia a Croàcia, construïda entre els segles i amb estil romànic tardà i gòtic.

Veure Dalmàcia і Catedral de Zadar

Cavallers de Loreto

El Col·legi de Cavallers de Loreto o Collegium Militum Lauretanorum en llatí, fou un orde militar tardà, fundat en 1545 pel papa Pau III per protegir i defensar el santuari de la Santa Casa de Loreto.

Veure Dalmàcia і Cavallers de Loreto

Cavalls de Sant Marc

Els Cavalls de Sant Marc formen un conjunt escultòric romà compost per quatre cavalls de bronze que originalment formaven part d'una quadriga.

Veure Dalmàcia і Cavalls de Sant Marc

Ceràmica prehistòrica

Atuell del període Jōmon (Japó) considerat dels més antics del món El quadre general d'estudi descriptiu de la ceràmica prehistòrica d'aquest article abasta l'obra en fang amb esperit utilitari i creatiu realitzada al nostre planeta entre 10000 ae i 3300 ae.

Veure Dalmàcia і Ceràmica prehistòrica

Civilització ciclàdica

La civilització ciclàdica (també coneguda com a cultura ciclàdica o període ciclàdic) és una cultura de l'edat del bronze establerta a les illes Cíclades del mar Egeu, que abasta aproximadament el període que va del 3000 aC al 2000 aC.

Veure Dalmàcia і Civilització ciclàdica

Civljane

Civljane és un poble de Croàcia situat al comtat de Šibenik-Knin, a Dalmàcia.

Veure Dalmàcia і Civljane

Claudi

nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.

Veure Dalmàcia і Claudi

Climent XI

Climent XI (1649 - 1721) és considerat com el 243è papa de Roma des de l'any 1700.

Veure Dalmàcia і Climent XI

Comtat de Zadar

El Comtat de Zadar - Zadarska županija és un comtat de Croàcia, situat al nord de Dalmàcia i al sud-est de Lika.

Veure Dalmàcia і Comtat de Zadar

Conca oriental de la mar Mediterrània

''Mediterrani oriental'' en un mapa alemany de 1906 (''Justhus Perthes See Atlas: Őstliches Mittelmeer''). La conca oriental de la mar Mediterrània o Mediterrani oriental és un concepte geogràfic amb implicacions històriques i geopolítiques.

Veure Dalmàcia і Conca oriental de la mar Mediterrània

Conca Pannònica

La Conca Pannònica o Conca dels Carpats, és una gran conca a l'Europa Central.

Veure Dalmàcia і Conca Pannònica

Confessions of a Queen

Confessions of a Queen és una pel·lícula muda estatunidenca dirigida per Victor Sjöström el 1925.

Veure Dalmàcia і Confessions of a Queen

Congrés de Viena

El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Veure Dalmàcia і Congrés de Viena

Constanci I Clor

Flavi Valeri Constanci (llatí: Flavius Valerius Constantius; nascut el 31 de març d'un any proper al 250 i mort el 25 de juliol del 306), conegut habitualment com a Constanti I Clor en la historiografia romana, fou emperador de l'Imperi Romà a finals del i principis del, primer com a cèsar (emperador de rang inferior) entre el 293 i el 305 i seguidament com a august (emperador de rang superior) entre el 305 i la seva mort el 306.

Veure Dalmàcia і Constanci I Clor

Copparo

Copparo és una ciutat de 17.608 habitants de la província de Ferrara.

Veure Dalmàcia і Copparo

Correggio

Els Correggio foren una família feudal italiana que va exercir sobirania sobre la senyoria de Parma i sobre la de Correggio, així com altres senyories menors i va exercir el govern a molts altres llocs com "podestà" o capitans.

Veure Dalmàcia і Correggio

Croada savoiana

La croada savoiana (1366–1367) nasqué del mateix pla que la Croada d'Alexandria.

Veure Dalmàcia і Croada savoiana

Croat molisià

El Croat molisià (en croat naš jezik - la nostra llengua, forma adverbial na-našu a la nostra manera, també dit slavisano - slavo molisano - lo slavo, Moliški Hrvati o Molizanski hrvati) és una varietat de la llengua croata que es parla a tres municipis de la província de Campobasso, a la regió italiana de Molise, a uns 30 kilòmetres del Mar Adriàtic.

Veure Dalmàcia і Croat molisià

Croàcia

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.

Veure Dalmàcia і Croàcia

Cronologia de l'antiga Roma

Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.

Veure Dalmàcia і Cronologia de l'antiga Roma

Cugir

Cugir (pronunciació en romanès: ; en alemany: Kudsir, Kudschir, en hongarès: Kudzsir) és una ciutat del comtat d'Alba (Romania).

Veure Dalmàcia і Cugir

Cultura de Croàcia

La cultura de Croàcia té arrels en una llarga història pròpia, en la qual el poble croat ha habitat l'àrea de l'actual Croàcia durant catorze segles.

Veure Dalmàcia і Cultura de Croàcia

Dacis

Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.

Veure Dalmàcia і Dacis

Dalmau I de Banyuls

Dalmau de Banyuls (potser vers el 1272 - 1345) fou un simple cavaller i senyor de Banyuls dels Aspres que després d'una variada experiència militar a Itàlia va esdevenir un personatge molt influent.

Veure Dalmàcia і Dalmau I de Banyuls

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Veure Dalmàcia і Dalmàcia

Dalmàcia (desambiguació)

* Dalmàcia, regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Veure Dalmàcia і Dalmàcia (desambiguació)

Dalmàcia (província romana)

IV La província romana de Dalmàcia (Dalmatia) fou una divisió administrativa de Roma formada al llarg de la costa de la mar Adriàtica.

Veure Dalmàcia і Dalmàcia (província romana)

Daorsis

Els daorsis o daorizis (en llatí daorsi o daorizi en grec antic Δαόριζοι) eren un poble d'Il·líria que segons Estrabó vivien a la vora del riu Naro.

Veure Dalmàcia і Daorsis

Dàcia

El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.

Veure Dalmàcia і Dàcia

Dàlmata

El dàlmata és una llengua romànica extinta que fou parlada a Dalmàcia, entre l'illa de Krk (italià Veglia) i Dubrovnik (Ragusa).

Veure Dalmàcia і Dàlmata

Dàlmata (gos)

El dàlmata (en serbocroat Dalmatinac) és una raça de gos reconeguda per la FCI i vinculada a Croàcia.

Veure Dalmàcia і Dàlmata (gos)

Delminichthys ghetaldii

Delminichthys ghetaldii és una espècie de peix de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.

Veure Dalmàcia і Delminichthys ghetaldii

Delminium

Delminium (també Dalminium, Dalmenium, Deminium i Delmis) fou una ciutat dalmata, capital de Dalmàcia al fins a la conquesta romana.

Veure Dalmàcia і Delminium

Deportació

Deportació és l'acció de desterrament del qual són víctimes individus o grups de persones usualment per raons polítiques, també es denomina deportació a l'acció d'expulsió d'un país a estrangers que es trobin en estat d'immigració il·legal.

Veure Dalmàcia і Deportació

Diadora

Diadora és una empresa italiana de fabricació de roba i calçat esportiu amb seu a Caerano di San Marco, al Vèneto, fundada el 1948.

Veure Dalmàcia і Diadora

Didi Julià

Didi Julià (nascut potser el 133 o el 137 i mort l'any 193) va ser emperador durant dos mesos el 193.

Veure Dalmàcia і Didi Julià

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Veure Dalmàcia і Dinastia dels Habsburg

Dioclea

Dioclea va ser una ciutat de Dalmàcia on va néixer l'emperador Dioclecià.

Veure Dalmàcia і Dioclea

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Veure Dalmàcia і Dioclecià

Doctor de l'Església

En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe.

Veure Dalmàcia і Doctor de l'Església

Drniš

Drniš és una ciutat de Croàcia, a Dalmàcia, entre Šibenik i Knin.

Veure Dalmàcia і Drniš

Dubrovnik

Dubrovnik (tradicionalment coneguda en català amb el nom italià de Ragusa; en llatí Ragusium) és una ciutat de Croàcia, a la costa de la mar Adriàtica (Dalmàcia), capital del comtat o županija de Dubrovnik-Neretva i important ciutat del país, amb 45.000 habitants.

Veure Dalmàcia і Dubrovnik

Ducat de Merània

Escut El Ducat de Merània (és a dir, Meran, Merano, o Meranie, Meranien) va ser un efímer ducat del Sacre Imperi Romanogermànic existent entre 1153 i 1248.

Veure Dalmàcia і Ducat de Merània

Economia de l'Imperi Romà d'Orient

La seda constituïa un dels pilars de l'economia romana d'Orient, servint no només com a matèria de vestit o de tapisseria, sinó també com un article de prestigi que recompensava als alts funcionaris del règim i honorava els dignataris estrangers. Leconomia de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Veure Dalmàcia і Economia de l'Imperi Romà d'Orient

Edat antiga als Països Catalans

Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).

Veure Dalmàcia і Edat antiga als Països Catalans

Edat de pedra

L'edat de pedra és el període de la prehistòria durant el qual els éssers humans creaven eines de pedra a partir de la tecnologia existent.

Veure Dalmàcia і Edat de pedra

Eduvigis d'Andechs

Eduvigis (Andechs, Baviera, 1174 - Trzebnica, Polònia, 15 d'octubre de 1243) va ser duquessa de Silèsia i Polònia, vídua, va fer-se monja cistercenca a Trzebnica.

Veure Dalmàcia і Eduvigis d'Andechs

Elisabetta de Gambarini

Elisabetta de Gambarini, nascuda a Marylebone, Ciutat de Westminster, Londres, Anglaterra, el 7 de setembre de 1731, fou una compositora anglesa, mezzosoprano, organista, clavecinista, pianista, directora d'orquestra i pintora del.

Veure Dalmàcia і Elisabetta de Gambarini

Emeric I d'Hongria

Emeric I d'Hongria (1174 - 1204) (en hongarès: Imri), fou rei d'Hongria, Croàcia, Dalmàcia i Eslavònia des del 1196 fins a la seva mort el 1204.

Veure Dalmàcia і Emeric I d'Hongria

Ermes di Colorêt

Ermes di Colorêt (Colorêt di Montalban 28 de març 1622 - Gorizia, Codroipo 21 de setembre 1692), fou un noble furlà, comte de Waldsee i senyor de Codroip, fill d'Orazio di Curzio i Lucia di Ermes di Porci.

Veure Dalmàcia і Ermes di Colorêt

Ernst Haeckel

Ernst Haeckel Ernst Heinrich Philipp August Haeckel (Potsdam, 16 de febrer del 1834 — Jena, 8 o 9 d'agost del 1919), també conegut com a von Haeckel i que signava com a Ernst Haeckel fou un biòleg alemany, naturalista, filòsof, físic, professor i artista.

Veure Dalmàcia і Ernst Haeckel

Ervenik

Ervenik és un poble de Croàcia situat al comtat de Šibenik-Knin, a Dalmàcia.

Veure Dalmàcia і Ervenik

Escola cretenca

XVII, ('' Museu de Pavlos i Alexandra Kanellopoulou'', Atenes). Escola cretenca o escola de Creta va ser una important escola pictòrica, coneguda també amb el nom descola post-bizantina, moviment que va florir en l'Illa de Creta mentre estava sota el control de la República de Venècia entre 1204 i 1669.

Veure Dalmàcia і Escola cretenca

Escut d'Hongria

Representació de l'escut a Budapest L'escut d'Hongria fou adoptat el 3 de juliol de 1990, en substitució del vigent durant el règim comunista.

Veure Dalmàcia і Escut d'Hongria

Escut de Croàcia

L'escut de Croàcia, adoptat oficialment el 21 de desembre de 1990, presenta les armes tradicionals croates (l'escacat de gules i argent), conegudes en croat com a šahovnica, timbrades amb una corona formada per escudets amb les armes de les cinc regions històriques integrants de Croàcia.

Veure Dalmàcia і Escut de Croàcia

Església de Bòsnia

LEsglésia de Bòsnia (en bosnià: Crkva Bosanska/Црква Босанска) fou una església cristiana a la Bòsnia medieval.

Veure Dalmàcia і Església de Bòsnia

Església de Sant Donat de Zadar

L'església de Sant Donat de Zadar, Croàcia, és un monument d'estil preromànic de principis del considerat el més important del seu període conservat a Dalmàcia.

Veure Dalmàcia і Església de Sant Donat de Zadar

Església Ortodoxa Romanesa

Filocalia LEsglésia Ortodoxa Romanesa (Biserica Ortodoxă Română en romanès) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Veure Dalmàcia і Església Ortodoxa Romanesa

Església Ortodoxa Sèrbia

L'Església Ortodoxa Sèrbia (en serbi: Српска православна црква/Srpska pravoslavna crkva), és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Veure Dalmàcia і Església Ortodoxa Sèrbia

Espases de cistell

XVII. Juxtaposició d'una "broadsword" amb anelles primerenques amb una ''schiavona'', de "The Encyclopaedia of Sport & Games (1911)" Les espases de cistell (del anglés "basket-hilted swords") són un tipus d'espasa de l'edat moderna caracteritzada per una cassoleta en forma de cistell que protegeix la mà.

Veure Dalmàcia і Espases de cistell

Estacili Taure

Estacili Taure (en llatí Statilius Taurus) va ser un destacat general d'Octavi (August) i magistrat romà.

Veure Dalmàcia і Estacili Taure

Estat Lliure de Fiume

LEstat Lliure de Fiume (en croat: Slobodna Država Rijeka) fou una ciutat estat existent entre 1920 i 1924 que incloïa la ciutat homònima (ara a Croàcia i des de la fi de la II Guerra Mundial, de nom Rijeka).

Veure Dalmàcia і Estat Lliure de Fiume

Esteve II d'Hongria

Esteve II d'Hongria (en hongarès: II. István) (Buda, 1101 - Nagyvárad, 1131) va ser rei d'Hongria del 1116 fins a la seva mort.

Veure Dalmàcia і Esteve II d'Hongria

Esteve III d'Hongria

Esteve III d'Hongria (Buda, 1147 - Gran, 1172) va ser rei d'Hongria de la dinastia Árpád.

Veure Dalmàcia і Esteve III d'Hongria

Evangelització

Es coneix com a evangelització l'acte de predicar l'Evangeli de Jesús, és a dir, de difondre el cristianisme.

Veure Dalmàcia і Evangelització

Exarcat d'Àfrica

Augment del territori de l'Imperi Romà d'Orient entre l'ascens al poder de Justinià I (en vermell, any 527) i la seva mort (en taronja, any 565). Belisari contribuí enormement a l'expansió de l'imperi L'Exarcat d'Àfrica o de Cartago va ser una divisió administrativa de l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Dalmàcia і Exarcat d'Àfrica

Exèrcit il·liri

Lexèrcit il·liri era l'exèrcit de la regió d'Il·líria i del sud d'Itàlia on va aparèixer al civilització iapígia.

Veure Dalmàcia і Exèrcit il·liri

Exèrcit traci

-. 516x516px La història de l'Exèrcit traci s'estén des del fins al a la regió definida pels historiadors grecs i llatins com Tràcia. Fa referència als conflictes armats de les tribus Tràcies i els seus regnes als Balcans.

Veure Dalmàcia і Exèrcit traci

Exònim

Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia.

Veure Dalmàcia і Exònim

Expedició austrohongaresa al Pol Nord

L'expedició austrohongaresa al Pol Nord, també anomenada Expedició Payer-Weyprecht, va ser una expedició científica a l'oceà àrtic que va tenir lloc entre 1872 i 1874 sota la direcció de Carl Weyprecht i Julius von Payer.

Veure Dalmàcia і Expedició austrohongaresa al Pol Nord

Expressionisme

d'Ernst Ludwig Kirchner, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid L'expressionisme fou un moviment cultural sorgit a Alemanya a començaments del que tingué plasmació en un gran nombre de camps culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa, fotografia, etc.

Veure Dalmàcia і Expressionisme

Eyalat de Bòsnia

L'Eyalat de Bòsnia (en turc otomà: eyalet Bosna-i) va ser un eyalat i beglerbegi de l'Imperi otomà, basat principalment en el territori de la moderna Bòsnia i Hercegovina.

Veure Dalmàcia і Eyalat de Bòsnia

Farinetes

Farinetes,FÀBREGA, Jaume: Totes les sopes pàgs.

Veure Dalmàcia і Farinetes

Federico da Montefeltro

Frederic III Montefeltro (Gubbio, 7 de juny del 1422 - Ferrara, 10 de setembre de 1482), era el fill natural de Guidantonio I Montefeltro i de Ludovica Ubaldini della Carda o degli Accomanducci.

Veure Dalmàcia і Federico da Montefeltro

Felix Weingartner

Felix von Weingartner, Edler von Münzberg (Zadar, Dalmàcia, Croàcia, 2 de juny de 1863 - Winterthur, Suïssa, 7 de maig de 1942) fou un director d'orquestra austríac i també un compositor neoromàntic, pianista i escriptor.

Veure Dalmàcia і Felix Weingartner

Ferdinand de Lesseps

Ferdinand-Marie de Lesseps i Crevinyi, vescomte de Lesseps (Versalles (França), 19 de novembre de 1805 – La Chênaie, prop de Guilly (Indre) (França), 7 de desembre de 1894) va ser un diplomàtic i empresari francès.

Veure Dalmàcia і Ferdinand de Lesseps

Fertília

Fertília és un agregat del municipi de l'Alguer (Sardenya) que es troba a la costa a 6 quilòmetres al nord de la ciutat, a mig camí entre l'Aeroport de l'Alguer-Fertília i l'Alguer.

Veure Dalmàcia і Fertília

Filòscids

Els filòscids (Philosciidae) són una família de crustacis isòpodes terrestres.

Veure Dalmàcia і Filòscids

Flavi Orestes

Flavi Orestes (en Flavius Orestes, en Φλάβιος Ὀρέστης) fou regent d'Itàlia durant el breu regnat del seu fill Ròmul Augústul del 29 d'agost del 475 al 28 d'agost del 476.

Veure Dalmàcia і Flavi Orestes

Flory Jagoda

Flory Jagoda, nascuda Flora Papo (Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina, 21 de desembre de 1923 – Alexandria (Virgínia), 29 de gener de 2021), fou una cantant i guitarrista jueva estatunidenca que cantava en judeocastellà i també música tradicional bosniana.

Veure Dalmàcia і Flory Jagoda

Foiba

Esquema senzill d'una foiba Una foiba (plural: foibes o foibe) — jama en el vocabulari científic i col·loquial de les llengües eslaves del sud (manllevat de les primeres recerques del karst a la part occidental balcànica dels Alps Dinàrics) — és un tipus de dolina natural profunda, provocada per un col·lapse de roca a sobre d'un buit.

Veure Dalmàcia і Foiba

Francesc I d'Àustria

Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.

Veure Dalmàcia і Francesc I d'Àustria

Francesco Laurana

Retrat d'Elionor d'Aragó a la Galleria Nazionale della Sicilia a Palerm, on s'aprecia la forma ovalada del rostre, típica de l'escultura de '''Francesco Laurana''' Francesco Laurana de la Vrana (Vrana, c. 1430 - 12 de març ? de 1502), va ser un escultor i medallista.

Veure Dalmàcia і Francesco Laurana

Front antifeixista femení de Croàcia

El Front antifeixista femení de Croàcia (en serbocroat; Antifašistički front žena Hrvatske / Антифашистички фронт жена Хрватске), abreviat AFŽ (АФХ), va ser una organització de masses a la Croàcia ocupada pel Tercer Reich establerta per la Lliga dels Comunistes de Croàcia (Savez komunista Hrvatske, SKH) el desembre de 1941, dos anys abans de la pròpia república.

Veure Dalmàcia і Front antifeixista femení de Croàcia

Front Iugoslau

El Front Iugoslau, també conegut com la Guerra d'Alliberament Popular Iugoslava (serbocroat: Narodnooslobodilački rat, Народноослободилачки рат; macedònic: Народноослободителна борба, Narodnoosloboditelna borba; eslovè:Narodnoosvobodilna borba o Narodnoosvobodilni boj), va ser un conflicte militar esdevingut a la Iugoslàvia ocupada durant la Segona Guerra Mundial (1941-1945) entre les forces de resistència iugoslaves, principalment els Partisans, i les Potències de l'Eix.

Veure Dalmàcia і Front Iugoslau

Frontera entre Croàcia i Bòsnia i Hercegovina

La frontera entre Bòsnia i Hercegovina i Croàcia es la frontera internacional terrestre entre Croàcia, estat integrat a la Unió Europea des de l'1 de juliol de 2013, i Bòsnia i Hercegovina.

Veure Dalmàcia і Frontera entre Croàcia i Bòsnia i Hercegovina

Futbol a Croàcia

miniatura Cartell d'un partit a Zagreb el 1918. Placa que commemora el primer partit de futbol a Croàcia el 1873 a Rijeka. Selecció de Croàcia a la final del Mundial 2018. El futbol a Croàcia s'anomena nogomet, és l'esport més popular del país.

Veure Dalmàcia і Futbol a Croàcia

Gabí de Roma

Gabí de Roma (Salona, Dalmàcia, actual Croàcia, mitjan - Roma, 296) fou un cristià dàlmata que va morir màrtir durant les persecucions de Dioclecià.

Veure Dalmàcia і Gabí de Roma

Gai Cosconi

Gai Cosconi (en Gaius Cosconius) va ser un magistrat romà del.

Veure Dalmàcia і Gai Cosconi

Gai Marci Fígul (cònsol 162 aC)

Gai Marci Fígul (en llatí Caius Marcius C. F. Q. N. Figulus) va ser un magistrat romà del segle II aC.

Veure Dalmàcia і Gai Marci Fígul (cònsol 162 aC)

Gai Vel·lei Patèrcul

Gai Vel·lei Patèrcul (Gaius Velleius Paterculus; Campània, 19 aC-30) va ser un historiador romà contemporani d'August i Tiberi.

Veure Dalmàcia і Gai Vel·lei Patèrcul

Gaspar Graziani

Gaspar Graziani (en polonès Kasper Gratiani, en italià Gasparo Graziani) fou un voivoda (príncep) de Moldàvia entre els anys 1619 i 1620.

Veure Dalmàcia і Gaspar Graziani

Genci

Genci (en grec Γέντιος, o Γενθιος; en llatí Gentius), fill i successor de Pleurat II, fou rei dels labeates (una tribu d'il·liris) i d'Il·líria, contemporani de Perseu de Macedònia.

Veure Dalmàcia і Genci

Gentilici

Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble…).

Veure Dalmàcia і Gentilici

Germànic Cèsar

Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).

Veure Dalmàcia і Germànic Cèsar

Germisara (castrum)

Germisara era un fort de la província romana de Dàcia, a l'actual Romania, a la zona del poble de Cigmău, al municipi de Geoagiu, comtat de Hunedoara, a la regió romanesa de Transsilvània.

Veure Dalmàcia і Germisara (castrum)

Ginesta

La ginesta, ginesta vera, herba de ballester (Spartium junceum), és una planta amb flor de la família de les Fabaceae.

Veure Dalmàcia і Ginesta

Giorgio Baglivi

Giorgio Baglivi (Dubrovnik, Dalmàcia, 8 de setembre de 1668 - Roma, 17 de juny de 1707) va ser un metge italià.

Veure Dalmàcia і Giorgio Baglivi

Giovanni da Pian del Carpine

Giovanni da Piano dei Carpini, també conegut com a Jean de Plan Carpin o Joannes de Plano (Pian del Carpine, Umbria, vers el 1182 - Antivari, Dalmàcia, 1 d'agost de 1252), fou un religiós italià al que el papa Innocenci IV va enviar a la cort mongola en una missió diplomàtica davant Güyük Khan, per mirar de convèncer el kan de convertir-se al cristianisme.

Veure Dalmàcia і Giovanni da Pian del Carpine

Giulio Clovio

Giulio Clovio va néixer a l'àrea del golf de Quartano, a l'actual Croàcia, encara que es discuteix en quina població.

Veure Dalmàcia і Giulio Clovio

Gliceri

Gliceri (en llatí) fou emperador romà (473-474).

Veure Dalmàcia і Gliceri

Gneu Juli Ver

Gneu Juli Ver (Gnaeus Iulius Verus; 112 a Aequum, Dalmàcia) va ser un militar i senador del, governador de Britània entre el 154 i el 158.

Veure Dalmàcia і Gneu Juli Ver

Godescalc

Godescalc (en llatí Godescalcus, Gotteschalchus, originàriament Gottshalk) va ser un teòleg germànic que va néixer prop de Magúncia.

Veure Dalmàcia і Godescalc

Gracià de Kotor

Gracià de Kotor (Muo, Montenegro, 27 de novembre de 1438 – Murano, Venècia, 9 de novembre de 1508) fou un germà llec agustinià.

Veure Dalmàcia і Gracià de Kotor

Gran Guerra Turca

La Gran Guerra Turca (en alemany: Der Große Türkenkrieg; en turc: Kutsal İttifak Savaşları) és el nom pel qual es coneixen els conflictes que van enfrontar a l'Imperi Otomà i els seus aliats els tàrtars de Crimea durant gran part del contra el Sacre Imperi Romanogermànic, la Confederació de Polònia i Lituània, la República de Venècia i el Tsarat Rus.

Veure Dalmàcia і Gran Guerra Turca

Gran Itàlia

Mapa de la «Gran Itàlia»: la línia taronja mostra les àrees d'Europa i del nord d'Àfrica que s'havien d'incloure en el projecte del 1940. En verd, les àrees ocupades pels italians el novembre del 1942 (en vermell, les ocupades pels anglesos) La Gran Itàlia o Itàlia Imperial (en italià Grande Italia o Italia Imperiale) fou un ambiciós projecte del feixisme italià de crear, durant els anys quaranta del, un imperi italià a l'àrea de la Mediterrània.

Veure Dalmàcia і Gran Itàlia

Gran Sèrbia

Krajina (actual Croàcia). Gran Sèrbia (Serbi:Велика Србија/Velika Srbija) és un terme aplicat a certs corrents dins del nacionalisme serbi, essencialment expansionistes del territori de l'actual República de Sèrbia.

Veure Dalmàcia і Gran Sèrbia

Gregori VII

Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.

Veure Dalmàcia і Gregori VII

Guerra d'Itàlia de 1499–1504

La segona guerra italiana, emmarcada en el conjunt de les guerres italianes, va tenir lloc entre 1499 i 1501 en la meitat nord de la península itàlica, originada per les pretensions de Lluís XII de França al ducat de Milà i per les ambicions dels Borja sobre les ciutats de la Romanya.

Veure Dalmàcia і Guerra d'Itàlia de 1499–1504

Guerra de Càndia

La guerra de Càndia, també coneguda com a guerra de Creta, es va lliurar entre la República de Venècia i els seus aliats, els Cavallers de Malta, els Estats Pontificis, voluntaris francesos i els pirates de Mani contra l'Imperi Otomà i els Estats de Barbaria.

Veure Dalmàcia і Guerra de Càndia

Guerra de Chioggia

La Guerra de Chioggia va ser una de les guerres més dures d'entre les esdevingudes entre la República de Gènova i la República de Venècia (Guerra venecianogenovesa), que va tenir lloc entre els anys 1376 i 1381.

Veure Dalmàcia і Guerra de Chioggia

Guerra de la independència croata

La guerra de la independència croata fou una guerra a Croàcia de 1991 a 1995, entre el govern croat i els serbis croats reforçats per l'Exèrcit Popular Iugoslau controlat per Sèrbia.

Veure Dalmàcia і Guerra de la independència croata

Guerra de Morea

La Guerra de Morea (Guerra di Morea) és el nom més conegut de la Sisena Guerra otomanoveneciana.

Veure Dalmàcia і Guerra de Morea

Guerra Gòtica (535-554)

La Guerra Gòtica fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà d'Orient i el Regne ostrogot d'Itàlia, que tingué lloc des del 535 fins al 554, afectant els territoris d'Itàlia, Dalmàcia, Sardenya, Sicília i Còrsega.

Veure Dalmàcia і Guerra Gòtica (535-554)

Guerra russo-turca (1806-1812)

La guerra russo-turca (1806-1812) va ser una de les moltes guerres que van tenir lloc entre l'imperi Rus i l'Imperi Otomà.

Veure Dalmàcia і Guerra russo-turca (1806-1812)

Guerra veneciano-genovesa

La guerra veneciano-genovesa fou un conflicte entre la República de Gènova i la República de Venècia lluitat al mar Egeu pel control del mediterrani oriental entre 1350 i 1355, fou guanyat per Gènova.

Veure Dalmàcia і Guerra veneciano-genovesa

Guerres otomanes a Europa

'''Setge de Viena (1683)''' Les guerres otomanes a Europa són les guerres de l'Imperi Otomà a Europa també conegudes com a guerres turques, particularment en textos antics europeus.

Veure Dalmàcia і Guerres otomanes a Europa

Guinder

El guinder, també conegut com a cirerer amarg o bord, cirerer de guilla o guineu, cirerer de moixó o gatzerí (Prunus cerasus) és un arbre de la família de les rosàcies i subgènere Cerasus, originari del sud-oest d'Àsia.

Veure Dalmàcia і Guinder

Gusla

La gusla és un instrument de corda d'una sola corda similar al rebab.

Veure Dalmàcia і Gusla

Herenni Modestí

Herenni Modestí (en llatí Herennius Modestinus) va ser un jurista romà deixeble d'Ulpià, del probablement originari de Dalmàcia.

Veure Dalmàcia і Herenni Modestí

Hermann de Caríntia

Hermann de Caríntia, conegut com a Hermann el Dàlmata o, en llatí, Sclavus Dalmatin o Hermannus Secundus (com a ell li agradava que l'anomenessin per diferenciar-se d'Hermannus Contractus), va ser un traductor del, que va traduir obres científiques àrabs al llatí.

Veure Dalmàcia і Hermann de Caríntia

Hesiqui de Salona

Hesiqui (en llatí Hesychius, en grec antic Ἡσύχιος) fou bisbe de Salona a Dalmàcia, que va florir al començament del i va mantenir una intensa amistat amb Agustí d'Hipona i amb Joan Crisòstom.

Veure Dalmàcia і Hesiqui de Salona

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Veure Dalmàcia і Història d'Hongria

Història d'Itàlia

La història d'Itàlia és una de les més importants de tot Europa i de tot el món.

Veure Dalmàcia і Història d'Itàlia

Història de Bòsnia i Hercegovina

Bòsnia i Hercegovina Vista panoràmica de Mostar Bòsnia i Hercegovina ha estat un país compost per pobles il·liris i governat per diferents ens d'Europa i dels Balcans.

Veure Dalmàcia і Història de Bòsnia i Hercegovina

Història de Croàcia

La història de Croàcia comença al principi del període neolític.

Veure Dalmàcia і Història de Croàcia

Història de Kosovo

dàrdans comparat amb les fronteres actuals Bandera dels antics iugoslaus (després serbis) de llengua albanesa La història de Kosovo fa al·lusió al context històric de Kosovo, als Balcans.

Veure Dalmàcia і Història de Kosovo

Història de l'Imperi Romà

l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.

Veure Dalmàcia і Història de l'Imperi Romà

Història de les campanyes militars romanes

Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.

Veure Dalmàcia і Història de les campanyes militars romanes

Història de Portugal

(1) Monestir dels Jerònims, exemple d'estil ''manuelí''; (2) Temple romà d'Èvora; (3) Retrat de Lluís de Camões, figura emblemàtica i representativa de la llengua i literatura portugueses; (4) Marquès de Pombal, príncep il·lustrat per execel·lència a l'Europa de les Llums; (5) Monument als Descobriments, homenatge a l'Era de les exploracions iniciades per la corona portuguesa; (6) Bandera actual de la República de Portugal amb l'escut al mig, fusió del passat monàrquic i colonial La història de Portugal com a nació europea remunta a la baixa edat mitjana, quan el comtat de Portugal -portucalense- es fa autònom del Regne de Lleó.

Veure Dalmàcia і Història de Portugal

Història de Sèrbia

La història de Sèrbia es pot considerar que comença amb el primer estat serbi, Raška, que va ser fundat al per la casa de Vlastimirović; es va desenvolupar dins del Regne i l'Imperi serbi sota la casa de Nemanjić.

Veure Dalmàcia і Història de Sèrbia

Història dels Balcans

Península dels Balcans, definida geogràficament per la línia Danubi-Sava-Kupa Els Balcans i parts d'aquesta zona se situen alternativament al Sud-est, Sud, est d'Europa i Centre d'Europa.

Veure Dalmàcia і Història dels Balcans

Horaci

Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.

Veure Dalmàcia і Horaci

Husrev Beg

Khosrew Beg o Husrev Beg (Serez, Macedònia, vers 1480-Sarajevo 1541) fou governador (sandjakbegi) de Bòsnia.

Veure Dalmàcia і Husrev Beg

Hvar (ciutat)

Hvar (en dialecte local: Hvor o For, en grec: Pharos, en llatí: Pharia, en italià: Lesina) és un municipi que dona nom a una illa de Dalmàcia, a Croàcia, situat al costat oposat de l'illa de Stari Grad.

Veure Dalmàcia і Hvar (ciutat)

Hyles zygophylli

Hyles zygophylli és un lepidòpter heteròcer glossat de la família Sphingidae.

Veure Dalmàcia і Hyles zygophylli

Iapods

Iapods o Iapids (en llatí iapodes o iapydes, en grec antic Ἰάποδες o Ἰάπυδες) era una tribu del poble il·liri que vivia al nord de Dalmàcia i a l'est de Libúrnia.

Veure Dalmàcia і Iapods

Il·líria

Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.

Veure Dalmàcia і Il·líria

Il·líria (província romana)

La província romana d'Il·líria va ser una província romana de la costa oriental de la mar Adriàtica.

Veure Dalmàcia і Il·líria (província romana)

Il·liris

Els il·liris són un poble protohistòric dels Balcans, d'origen indoeuropeu, familiars dels tracis i dels dacis.

Veure Dalmàcia і Il·liris

Illa de Murter

L'illa de Murter (en llatí Colentum) és el nom d'una illa de la part croata de la mar Adriàtica, situada al centre de Dalmàcia.

Veure Dalmàcia і Illa de Murter

Illes dàlmates

Illes dàlmates i croates Les Illes dàlmates o de Dalmàcia són aquelles illes de Croàcia que estan situades entre el Comtat de Lika-Senj al nord-oest i Montenegro al sud-est, a la costa oriental de la mar Adriàtica.

Veure Dalmàcia і Illes dàlmates

Illes Eòlies

Les illes Eòlies o illes Lipari (en italià Isole Eolie o Isole Lipari) són un arxipèlag de set illes al nord de Sicília, d'origen volcànic, situat a la mar Tirrena, pertanyents a la província de Messina.

Veure Dalmàcia і Illes Eòlies

Imperi Austríac

LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.

Veure Dalmàcia і Imperi Austríac

Imperi Austrohongarès

LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès.

Veure Dalmàcia і Imperi Austrohongarès

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Veure Dalmàcia і Imperi Romà d'Occident

Innocenci XI

El Papa Innocenci XI (en llatí: Innocentius XI, 16 de maig de 1611 - 12 d'agost de 1689), nascut Benedetto Odescalchi, va ser el 240è Papa de l'Església catòlica des de 1676 fins a la seva mort.

Veure Dalmàcia і Innocenci XI

Invasió de Iugoslàvia

La Invasió de Iugoslàvia (nom en clau: Directiva 25), també coneguda com a Guerra d'Abril (hongarès:Travanjski rat; serbi: Aprilski rat; eslovè: aprilska vojna) va ser l'atac de l'Eix contra el Regne de Iugoslàvia el 6 d'abril de 1941, durant la Segona Guerra Mundial.

Veure Dalmàcia і Invasió de Iugoslàvia

Invasió francesa de Venècia

possessions d'ultramar (Dalmàcia Veneciana i les Illes venecianes de Ionia) La invasió francesa de Venècia compren una sèrie d'esdeveniments del 1797 que van conduir a la dissolució i desmembrament de la República de Venècia a mans de Napoleó Bonaparte i l'Imperi Habsburg d'Àustria.

Veure Dalmàcia і Invasió francesa de Venècia

Irredemptisme italià

Savoia (França) * Suïssa Italiana (Suïssa) Lirredemptisme italià (en italià: irredentismo italiano) va ser un moviment d'opinió actiu a Itàlia a la fi del que va sorgir a propòsit de la unificació d'Itàlia.

Veure Dalmàcia і Irredemptisme italià

Istroromanesos

Els istroromans o istroromanesos (endònim: rumeni, rumâri o rumêri), també anomenats ćiribirci, ćići, i vlahi per la població local, són un petit grup ètnic valac que viu en una àrea petita al nord-est del Comtat d'Ístria, a la vila de Žejane, a l'altiplà oriental de la muntanya Ćićarija, i altres viles de la regió del llac Čepić a l'oest del Mt.

Veure Dalmàcia і Istroromanesos

Italianització

Fulletó del període de la italianització feixista on es prohibia cantar o parlar la "llengua eslava" als carrers i en llocs públics de Dignano (actualment Vodnjan, Croàcia). S'amenaçava amb l'aplicació de "mètodes persuasius".

Veure Dalmàcia і Italianització

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Dalmàcia і Itàlia

Itàlia meridional

La Itàlia Meridional és la part sud de la península Itàlica i comprèn les regions d'Abruços, Molise, Campània, Pulla, Basilicata i Calàbria.

Veure Dalmàcia і Itàlia meridional

Itàlics

-. Els itàlics són els antics pobladors de la península Itàlica, descendents dels protoindoeuropeus prehistòrics.

Veure Dalmàcia і Itàlics

Iugoslàvia

IugoslàviaAquest article versa sobre el territori conegut tradicionalment com a Iugoslàvia, que, en essència, i a més d'una denominació de caràcter cultural i geogràfic, es refereix al país del sud d'Europa la història del qual abasta des del 1918 fins al 2003.

Veure Dalmàcia і Iugoslàvia

Ivan Mane Jarnović

Ivan Mane Jarnović, també Giovanni Mane Giornovichi, (Palerm, Itàlia, 26 d'octubre, 1747 - Sant Petersburg, Rússia, 23 de novembre de 1804) fou un compositor i violinista italià, d'orígens croates, artísticament actiu en diversos països europeus.

Veure Dalmàcia і Ivan Mane Jarnović

Janko Drašković

Janko Draskovic (Zagreb, 20 d'octubre de 1770 - 14 de gener de 1856) fou un reformista nacional, polític i poeta croat.

Veure Dalmàcia і Janko Drašković

Janko Janković

Janko Janković (Split, Dalmàcia, Iugoslàvia, actual Croàcia, 14 de gener de 1963) és un futbolista croata retirat que va jugar de davanter.

Veure Dalmàcia і Janko Janković

Jeroni d'Estridó

Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.

Veure Dalmàcia і Jeroni d'Estridó

Joan Comnè (governador de Dirràquion)

Joan Comnè, en grec medieval Ἰωάννης Κομνηνός, va ser un aristòcrata de l'Imperi Romà d'Orient, membre de la família dels Comnens i nebot de l'emperador Aleix I Comnè, que va regnar del 1081 al 1118.

Veure Dalmàcia і Joan Comnè (governador de Dirràquion)

Joan Vladímir

Joan Vladímir (Zahumlje?, Hercegovina i Dalmàcia, s. X - Prespa, Albània, 22 de maig de 1016) fou knez (príncep governant) de Dioclea entre 990 i 1016, durant la guerra entre Bizanci i el Primer Imperi Búlgar.

Veure Dalmàcia і Joan Vladímir

John Owen Dominis

John Owen Dominis (10 de març de 1832 - 27 d'agost de 1881) fou un militar estatunidenc que aconseguí ser príncep consort del Regne de Hawaii a causa del seu matrimoni amb l'última monarca Lili'uokalani.

Veure Dalmàcia і John Owen Dominis

Josef Plachutta

Josef Plachutta, en eslovè Josip Plahuta (Zadar, 13 de maig de 1827 – Przemyśl, 22 de juliol de 1883), va ser un compositor d'escacs austríac d'origen eslovè.

Veure Dalmàcia і Josef Plachutta

Josip Hatze

fou un compositor i director d'orquestra croat.

Veure Dalmàcia і Josip Hatze

Josip Jelačić

El Comte Josip Jelačić de Bužim, (16 d'octubre de 1801, Petrovaradin - 20 de maig de 1859. Zagreb) va ser el ban de Croàcia entre el 23 de març de 1848 i el 19 de maig de 1859.

Veure Dalmàcia і Josip Jelačić

Judit

Judit (en hebreu: יהודית, "jueva") és un personatge bíblic, protagonista del Llibre de Judit, relat deuterocanònic de l'Antic Testament del cànon bíblic catòlic i ortodox.

Veure Dalmàcia і Judit

Juli Nepot

Juli Nepot (en llatí) fou el penúltim emperador romà d'Occident de facto (del 474 al 475) i l'últim de iure (fins al 480).

Veure Dalmàcia і Juli Nepot

Jurij Dalmatin

Jurij Dalmatin (cap al 1547 - 31 d'agost del 1589) va ser un ministre luterà, escriptor i traductor eslovè que va traduir tota la Bíblia a l'eslovè.

Veure Dalmàcia і Jurij Dalmatin

Just de Gant

Just de Gant (o Joos van Wassenhove), Justus o Jodocus de Ghent, o Giusto da Guanto (?, circa. 1435-40 - ?, circa 1480) fou un pintor del grup dels primitius flamencs que posteriorment va treballar a Itàlia.

Veure Dalmàcia і Just de Gant

Justa Grata Honòria

Honoria (al mig), amb el seu germà Valentinià III i la seva mare Gal·la Placídia (Brescia, Museu de Santa Giulia). Justa Grata Honòria (Ravenna 419 -Constantinoble ~457) va ser la germana de l'Emperador Romà d'Occident Valentinià III.

Veure Dalmàcia і Justa Grata Honòria

Kaštela

Kaštela (pronunciació) és una ciutat de Croàcia, al comtat de Split-Dalmàcia.

Veure Dalmàcia і Kaštela

Keglević

Keglević de Buzin. Escut d'armes des de 1494. Keglević de Porychane. Escut d'armes fins a 1490. La Casa de Keglević és una família nobiliària croata originària de Dalmàcia, els membres de la qual foren influents ciutadans i militars.

Veure Dalmàcia і Keglević

Kijevo

Kijevo és un poble de Croàcia situat al comtat de Šibenik-Knin, a Dalmàcia.

Veure Dalmàcia і Kijevo

Kistanje

Kistanje és un poble de Croàcia situat al comtat de Šibenik-Knin, a Dalmàcia.

Veure Dalmàcia і Kistanje

Klis

Klis és un poble de Croàcia situat al comtat de Split-Dalmàcia.

Veure Dalmàcia і Klis

Knin

Knin és una ciutat de Croàcia, al comtat de Šibenik-Knin.

Veure Dalmàcia і Knin

Kosta Nađ

Kosta Nađ o Kosta Nadj (ciríl·lic serbi: Коста Нађ, hongarès: Nagy Kosta) nascut el 13 de maig de 1911 a Petrovaradin, Imperi Austrohongarès, i mort el 19 de novembre de 1986 en Belgrad, Iugoslàvia) va ser un militar que es va distingir com a general de l'Exèrcit Partisà d'Alliberament Iugoslau durant la Segona Guerra Mundial.

Veure Dalmàcia і Kosta Nađ

Kyriacus Anconitanus

Mar Negre, tots van ser atesos per Ciriaco durant els seus viatges. Kyriacus Anconitanus, (en català Quirze d'Ancona) també conegut com a Ciriaco Pizzicolli o Ciriaco d'Ancona (Ancona c.1391 – Cremona c. 1455), va ser un viatger i col·leccionista d'antiguitats italià.

Veure Dalmàcia і Kyriacus Anconitanus

Ladislau I de Nàpols

Ladislau I de Nàpols el Magnànim (1377 - Nàpols 1414), comte de Provença i rei de Nàpols i Jerusalem (1386-1414), i rei titular d'Hongria (1390-1414).

Veure Dalmàcia і Ladislau I de Nàpols

Laureata

Laureata fou una ciutat romana de la costa de Dalmàcia que fou entregada pel traïdor Ilaufus al rei Tòtila i els ostrogots el 548.

Veure Dalmàcia і Laureata

Línia Jireček

La Línia de Jireček és una línia imaginària sobre la Península dels Balcans que serviria per dividir les dues àrees d'influència més importants de la regió a l'època clàssica, d'una banda l'àrea del llatí (al nord) i la del grec (al sud) fins al.

Veure Dalmàcia і Línia Jireček

Leonida Bissolati

Leonida Bissolati, nascut com a Leonida Bissolati Bergamaschi (Cremona, 20 de febrer de 1857 - Roma, 6 de març de 1920) va ser un polític italià.

Veure Dalmàcia і Leonida Bissolati

Lesina (Itàlia)

Lesina és un municipi italià de la província de Foggia, a la regió de la Pulla.

Veure Dalmàcia і Lesina (Itàlia)

Levend

Levend foren unes milícies irregulars otomanes a les quals es pagava per jornada de servei.

Veure Dalmàcia і Levend

Liburna

Birrems romans, probablement liburnes, de l'estol del Danubi en les guerres de Trajà contra els dacis. La Liburna o Liburnica és una embarcació que té el seu origen a la Libúrnia, província de Dalmàcia i que s'emprava en la pirateria.

Veure Dalmàcia і Liburna

Liburni

El liburni era la llengua parlada pels antics pobladors de Libúrnia a l'època clàssica.

Veure Dalmàcia і Liburni

Liburns

Els liburns (en llatí Liburni, en grec antic Λιβυρνοί) eren un poble de la part nord d'Il·líria que ocupava el districte de Libúrnia ((Λιβυρνὶς χώρα), segons Escílax de Carianda o Λιβουρνία (Liburnia), segons Claudi Ptolemeu.

Veure Dalmàcia і Liburns

Lijerica

Un instrumentista de lijerica a Dubrovnik (juliol 2009) La lijerica (pronunciat lijɛritsa en serbocroat) és un instrument musical de corda fregada propi d'Hercegovina i de la regió croata de Dalmàcia.

Veure Dalmàcia і Lijerica

Lika

Lika (pronunciat lǐːka) és una regió geogràfica al centre de Croàcia, més o menys delimitada per la muntanya Velebit pel sud-oest i la muntanya Plješevica pel nord-est; a l'extrem nord-oest està delimitada per la vall Ogulin-Plaški, i en el sud-est pel pas Malovan.

Veure Dalmàcia і Lika

Lira bizantina

0193113341 La lira bizantina (lira, en grec λύρα) fou un instrument medieval de corda fregada amb un arquet i que és considerat com un dels principals antecessors de la majoria d'instruments europeus de corda fregada inclòs el violí.

Veure Dalmàcia і Lira bizantina

Lira calabresa

La lira calabresa (en italià "lira calabrese") és un instrument tradicional de corda fregada propi d'algunes zones de la regió de la Calàbria, al sud d'Itàlia, com la zona de Locri i el mont Poro.

Veure Dalmàcia і Lira calabresa

Lira de Creta

Diversos models de lira de Creta al Museu d'instruments tradicionals grecs, d'Atenes. La lyra (en grec: λύρα) és un instrument de corda fregada, tradicional de l'illa de Creta.

Veure Dalmàcia і Lira de Creta

Literatura furlana

La Literatura furlana és el conjunt d'obres de la zona de parla furlà, principalment a la província italiana del Friül-Venècia Júlia.

Veure Dalmàcia і Literatura furlana

Llengües il·líries

Les tribus il·líries de l'antigor. Les llengües il·líries són un grup de llengües indoeuropees que varen ser parlades a l'oest dels Balcans per poblacions avui identificades sota el nom d'il·líries.

Veure Dalmàcia і Llengües il·líries

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Veure Dalmàcia і Llengües romàniques

Llibre de Judit

El Llibre de Judit (יהודית, ‘La jueva’) és un llibre deuterocanònic inclòs a la Bíblia dels Setanta (LXX), així com a l'Antic Testament catòlic i ortodox, protagonitzat per l'heroïna del mateix nom.

Veure Dalmàcia і Llibre de Judit

Lliga dels Comunistes de Croàcia

La Lliga dels Comunistes de Croàcia (en serbocroat: Savez komunista Hrvatske o SKH) era la branca croata de la Lliga dels Comunistes de Iugoslàvia (SKJ).

Veure Dalmàcia і Lliga dels Comunistes de Croàcia

Llista d'astrònoms

Un astrònom o astrofísic és un científic on l'àrea d'investigació i estudi és l'astronomia o astrofísica.

Veure Dalmàcia і Llista d'astrònoms

Llista d'emperadors romans

Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.

Veure Dalmàcia і Llista d'emperadors romans

Llista d'epidèmies

Aquest article és una llista d'epidèmies de malalties infeccioses.

Veure Dalmàcia і Llista d'epidèmies

Llista de diàspores

Aquesta és una Llista de diàspores.

Veure Dalmàcia і Llista de diàspores

Llista de províncies romanes

Aquest article inclou la llista de divisions de l'administració provincial romana al llarg de diferents períodes històrics.

Veure Dalmàcia і Llista de províncies romanes

Llista de vies romanes

Via romana a Àger. El següent article mostra una llista de les vies romanes principals.

Veure Dalmàcia і Llista de vies romanes

Lluc (evangelista)

Lluc l'Evangelista fou deixeble de Pau de Tars i autor de l'Evangeli segons Lluc i dels Fets dels Apòstols, escrits tots dos als voltants de l'any 70.

Veure Dalmàcia і Lluc (evangelista)

Luci Anni Bas

Luci Anni Bas (en llatí Lucius Annius Bassus) va ser un senador romà a inicis de l'Imperi.

Veure Dalmàcia і Luci Anni Bas

Luci Cecili Metel Dalmàtic

Luci Cecili Metel Dalmàtic (Lucius Caecilius L. F. Q. N. Metellus Dalmaticus) va ser un magistrat romà, fill de Luci Cecili Metel Calb.

Veure Dalmàcia і Luci Cecili Metel Dalmàtic

Luci Escriboni Libó (sogre de Sext Pompeu)

Luci Escriboni Libó (Lucius Scribonius Libo) va ser un magistrat romà, sogre de Sext Pompeu.

Veure Dalmàcia і Luci Escriboni Libó (sogre de Sext Pompeu)

Luciano Laurana

Luciano Laurana (croata: Lucijan Vranjanin) (Vrana (Dalmàcia), c. 1420 - Pesaro (Itàlia), 1479) va ser un arquitecte i enginyer dàlmata.

Veure Dalmàcia і Luciano Laurana

Luka Modrić

Luka Modrić (Zadar, 9 de setembre de 1985) és un jugador de futbol professional croat que juga com a centrecampista pel Reial Madrid i és el capità de la selecció nacional croata.

Veure Dalmàcia і Luka Modrić

Macrià Major

Macrià Major (en llatí Macrianus) va ser un dels trenta tirans mencionats per Trebel·li Pol·lió a la Història Augusta.

Veure Dalmàcia і Macrià Major

Magi Cèler Vel·leià

Magi Cèler Vel·leià (en llatí Magius Celer Velleianus) va ser un militar romà del.

Veure Dalmàcia і Magi Cèler Vel·leià

Manuel I Comnè

Manuel I Comnè (grec: Μανουήλ Κομνηνός, Manuïl Komninós; 28 de novembre del 1118 – 24 de setembre del 1180) fou un emperador romà d'Orient del que governà en un punt d'inflexió crucial per a la història de l'Imperi Romà d'Orient i el Mediterrani.

Veure Dalmàcia і Manuel I Comnè

Mar Adriàtica

La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.

Veure Dalmàcia і Mar Adriàtica

Marí el Diaca

Marí (Loparo, illa de Rab, Croàcia, ca. 240 - San Marino, 366) fou un diaca dàlmata, tradicional fundador de la República de San Marino l'any 301.

Veure Dalmàcia і Marí el Diaca

Marc Emili Lèpid (cònsol any 6)

Marc Emili Lèpid (en llatí Marcus Aemilius Lepidus) va ser un magistrat romà.

Veure Dalmàcia і Marc Emili Lèpid (cònsol any 6)

Marc Estaci Prisc

Marc Estaci Prisc (en Marcus Statius Priscus Licinius Italicus) va ser un magistrat romà del.

Veure Dalmàcia і Marc Estaci Prisc

Marc Furi Camil Escribonià

Marc Furi Camil Escribonià (en llatí Marcus Furius Camillus Escribonianus) va ser un magistrat romà del.

Veure Dalmàcia і Marc Furi Camil Escribonià

Marc Octavi (edil)

Marc Octavi (en llatí Marcus Octavius CN. F. M. N.) va ser un magistrat romà del.

Veure Dalmàcia і Marc Octavi (edil)

Marc Plauci Silvà (cònsol 2 aC)

Marc Plauci Silvà (en llatí Marcus Plautius M. F. A. N. Silvanus) va ser un magistrat romà del i el.

Veure Dalmàcia і Marc Plauci Silvà (cònsol 2 aC)

Marc Salvi Otó

Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho).

Veure Dalmàcia і Marc Salvi Otó

Marc Vipsani Agripa

Marc Vipsani Agripa (en Marcus Vipsanius Agrippa; Dalmàcia, 63 aC - Campània, 12 aC) va ser un militar i polític romà del.

Veure Dalmàcia і Marc Vipsani Agripa

Marca de Carniola

X. La capital era Krainburg/Kranj, que després fou Laibach/Ljubljana La marca o marcgraviat de Carniola (en eslovè Kranjska krajina; en alemany Mark Krain) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic predecessora del ducat de Carniola; correspon a bona part de la moderna Eslovènia.

Veure Dalmàcia і Marca de Carniola

Marcel·lí d'Il·líria

Marcel·lí o Marcel·lià (Marcellianus o Marcellinus) fou un oficial romà que es va erigir en governant independent d'Il·líria després de la mort d'Aeci el 454.

Veure Dalmàcia і Marcel·lí d'Il·líria

Marcomània

La zona rosa clar al nord del Danubi va ser ocupada temporalment pels romans els anys 178-179 i estava destinat a convertir-se en la nova província romana de Marcomània. Marcomània era una proposta de província de l'Imperi Romà que Marc Aureli havia previst establir al final de les guerres Marcomanes, tal com s'explica a la Història Augusta.

Veure Dalmàcia і Marcomània

Marina de guerra a l'antiga Grècia

La marina de guerra en l'Antiga Grècia, que no es pot generalitzar a tots els grecs, sinó a algunes polis gregues, va romandre directament sotmesa a estendre l'influència territorial, que era alhora la fi i la condició necessària.

Veure Dalmàcia і Marina de guerra a l'antiga Grècia

Marina romana d'Orient

XIV La marina romana d'Orient va ser la força naval de l'exèrcit romà d'Orient.

Veure Dalmàcia і Marina romana d'Orient

Mario Roatta

fou un general i agent secret italià, que va ser cap d'estat major de la Regio Esercito, l'exèrcit del Regne d'Itàlia i cap del Servei d'Intel·ligència Militar de la Itàlia feixista (Servizio Informazioni Militari) sota les ordres de Benito Mussolini.

Veure Dalmàcia і Mario Roatta

Marisa Madieri

Marisa Madieri (Fiume, 1938 - Trieste, 9 d'agost de 1996) fou una professora i escriptora italiana.

Veure Dalmàcia і Marisa Madieri

Maristel·la

Camp d'oliveres a Maristel·la Maristel·la és un agregat del municipi de l'Alguer (Sardenya) que es troba a 12 km d'aquest, a la badia del Port del Comte.

Veure Dalmàcia і Maristel·la

Marko Perković

Marko Perković és un músic de Croàcia, vocalista del grup Thompson des de 1991.

Veure Dalmàcia і Marko Perković

Marobod

Marobod o Marbod (en llatí Marobodus, alguna vegada Marabodus), va néixer potser l'any 18 aC i va morir l'any 35.

Veure Dalmàcia і Marobod

Marrasquino

El marrasquino o marasquino és una licor molt delicada, incolor, un xic viscosa, dolça i fragant.

Veure Dalmàcia і Marrasquino

Mary Edith Durham

Mary Edith Durham (8 desembre del 1863 – 15 novembre del 1944) era una viatgera britànica, artista i escriptora que esdevingué famosa pels seus contes antropològics de vida a Albània a les primeries del.

Veure Dalmàcia і Mary Edith Durham

Maties Corví

Maties Corví I dit el Just (en hongarès: Hunyadi Mátyás, romanès: Matei Corvin, llatí: Matthias Corvinus, alemany: Matthias Corvinus) (23 de febrer de 1443 - 6 d'abril de 1490) fou un dels reis més importants d'Hongria, regnant des del 23 de novembre de 1458 fins a la seva mort.

Veure Dalmàcia і Maties Corví

Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maties I, emperador romanogermànic (Viena 24 de febrer de 1557 - 20 de març de 1619) fou arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Croàcia i rei de Bohèmia des de 1611 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des de 1612.

Veure Dalmàcia і Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic

Mazeis

Els mazeis (en llatí: Mazaei, en grec antic Μαζαῖοι, "Mazaioi") eren una tribu de Pannònia, que ocupaven la part sud del territori, a la frontera amb Dalmàcia, i per això Dió Cassi els anomena dàlmates.

Veure Dalmàcia і Mazeis

Mèsia

Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.

Veure Dalmàcia і Mèsia

Melita

Mljet (Melita, Meleda, Grec: Μελίτη) és una illa de Libúrnia a la Dalmàcia Croata, la més meridional i oriental de les illes adriàtiques.

Veure Dalmàcia і Melita

Meridià 17 a l'est

El meridià 17 a l'est de Greenwich és una línia de longitud que s'estén des del Pol Nord a través de l'oceà Àrtic, Europa, l'Àfrica, l'oceà Atlàntic, l'oceà Antàrtic i Antàrtida al Pol Sud.

Veure Dalmàcia і Meridià 17 a l'est

Michele Sanmicheli

Porta Terraferma a Zadar. Michele Sanmicheli, de vegades també transcrit com Sammicheli, Sanmichele o Sammichele (San Michele Extra, Verona, 1484 — 1559) va ser un arquitecte italià del Manierisme.

Veure Dalmàcia і Michele Sanmicheli

Micromeria

Micromeria és el nom d'un gènere de plantes amb flor de la família Lamiaceae.

Veure Dalmàcia і Micromeria

Milunka Savić

Milunka Savić CMG (en serbi ciríl·lic: Милунка Савић; 28 de juny de 1892/10 d'agost de 1895 – 5 d'octubre de 1973) va ser una heroïna de guerra sèrbia que va lluitar a les Guerres Balcàniques i a la Primera Guerra Mundial.

Veure Dalmàcia і Milunka Savić

Miquel II el Tartamut

Miquel el Tartamut o Miquel II fou un general que va arribar a ser emperador romà d'Orient del 820 al 829.

Veure Dalmàcia і Miquel II el Tartamut

Miriam Soljak

Miriam Bridelia Soljak de nom de soltera Miriam Bridelia Cummings, fou una pionera feminista neozelandesa, comunista, activista pels drets de les persones aturades i partidària de la planificació familiar.

Veure Dalmàcia і Miriam Soljak

Mitologia eslava

Moltes generacions d'artistes eslaus s'han inspirat en els seus folklores nacionals. Aquí es veu Sadko en el regne subaquàtic d'Ilià Repin (1876) La mitologia eslava és l'expressió del sistema de creences cosmològiques i religioses que els antics pobles eslaus tenien abans que adoptessin la religió cristiana.

Veure Dalmàcia і Mitologia eslava

Monestir de Krka

El Monestir de Krka El monestir de Krka (en serbi: Манастир Крка o Manastir Krka) és un monestir ortodox dedicat a Sant Miquel Arcàngel, situat dins dels límits del Parc Nacional de Krka un monument natural de l'càrstic, a prop del riu Krka, a 3 km a l'est de Kistanje, a la Dalmàcia central (Croàcia).

Veure Dalmàcia і Monestir de Krka

Monestir de Krupa

El monestir de Krupa (en serbi: Манастир Крупа) és un monestir ortodox serbi que es troba a la Dalmàcia septentrional, a prop d'Obrovac a la vora del riu Krupa, a Croàcia.

Veure Dalmàcia і Monestir de Krupa

Monotelisme

El monotelisme va ser una doctrina religiosa del que reconeixia a Crist dues naturaleses, la humana i la divina, i una única voluntat.

Veure Dalmàcia і Monotelisme

Mont Titano

La muntanya Titano o mont Titano (en emilià-romanyol Mont Titén) és la muntanya més alta de la República de San Marino, als Apenins.

Veure Dalmàcia і Mont Titano

Morlacs

Morlacs o mavromorlacs o valacs negres és el nom donats als aromanesos a Croàcia.

Veure Dalmàcia і Morlacs

Morlàquia

Morlàquia fou una regió de la Dalmàcia veneciana.

Veure Dalmàcia і Morlàquia

Morto da Feltre

Morto da Feltre va ser un pintor italià de l'Escola veneciana, actiu a les acaballes del i les primeries del.

Veure Dalmàcia і Morto da Feltre

Mundus

Mundus, mort el 536, fou un general de l'Imperi Romà d'Orient durant el regnat de l'emperador Justinià I.

Veure Dalmàcia і Mundus

Museu Arqueològic d'Olímpia

Distribució de les sales del Museu Arqueològic d'Olímpia El Museu Arqueològic d'Olímpia (en grec modern: Αρχαιολογικό Μουσείο Ολυμπίας) és un dels principals museu situat a la localitat grega d'Olímpia a prop del conjunt monumental d'Olímpia i alberga peces d'art de l'antiga Grècia trobades en el mencionat santuari i voltants.

Veure Dalmàcia і Museu Arqueològic d'Olímpia

Nacionalisme dàlmata

El nacionalisme dalmàtic és un moviment polític que promou una especial nacionalitat dàlmata, ús del llenguatge dàlmata i l'autonomia de la Dalmàcia,.

Veure Dalmàcia і Nacionalisme dàlmata

Nada Klaić

Nada Klaić (Zagreb, 21 de juliol de 1920 - 2 d'agost de 1988) fou una historiadora croata.

Veure Dalmàcia і Nada Klaić

Narona

Narona (Narona) fou una colònia romana de Dalmàcia situada a la vall del Narenta, a la moderna Croàcia.

Veure Dalmàcia і Narona

Nòrica

La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.

Veure Dalmàcia і Nòrica

Neretva

El Neretva (en ciríl·lic serbi: Неретва, pronunciat), també conegut com Narenta) és el principal riu d'Hercegovina i de Dalmàcia i un dels més important de Bòsnia i Hercegovina i de la part oriental de la conca adriàtica Les fonts del Neretva se situen a 1.320 m d'altitud als Alps dinàrics prop de Jabuka (80 km al sud de Sarajevo).

Veure Dalmàcia і Neretva

Neum

Neum (en llatí: Neum, en grec: Νέον, Neon) és l'única ciutat costanera de Bòsnia i Hercegovina, es considera dins la regió de Dalmàcia.

Veure Dalmàcia і Neum

Nicèfor I el Logoteta

Nicèfor I el Logoteta (en grec:, Nikiforos) fou un ministre de finances que va ser entronitzat emperador romà d'Orient (801 al 811), escollit per altres oficials de la cort, en la «revolta dels eunucs».

Veure Dalmàcia і Nicèfor I el Logoteta

Niccolò Tommaseo

Niccolò Tommaseo (AFI) fou un lingüista italià, periodista i assagista, editor d'un Dizionario della Lingua Italiana en vuit volums (1861–74), d'un diccionari de sinònims (1830) i altres obres.

Veure Dalmàcia і Niccolò Tommaseo

Nicolas Jean de Dieu Soult

Nicolas Jean-de-Dieu Soult, conegut amb el sobrenom de la mà de ferro, (29 de març de 1769 - 26 de novembre de 1851) fou un general i home d'estat francès, primer Duc de Dalmàcia, nomenat Mariscal de l'Imperi el 1804.

Veure Dalmàcia і Nicolas Jean de Dieu Soult

Nostradamus

Michel de Nostredame, conegut habitualment com a Nostradamus (Sant Romieg de Provença, 14 de desembre de 1503 – Selon de Provença, 2 de juliol de 1566), nom llatinitzat del nom original occità Miquèl de Nòstra Dama, https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0046420.xmlLa llatinització correcta de "Nòstra Dama" o "Nostredame" seria Domina nostra o Nostra domina.

Veure Dalmàcia і Nostradamus

Nova Zelanda

Nova Zelanda (Nova Terra del Mar, en referència a la província neerlandesa; Aotearoa en maori, llarg núvol blanc) és un estat situat a uns 2.000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia.

Veure Dalmàcia і Nova Zelanda

Numeració etrusca

Els numerals etruscos van ser usats pels antics etruscs.

Veure Dalmàcia і Numeració etrusca

Numeració romana

La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l'antiga Roma i es va utilitzar en tot l'Imperi Romà, mantenint-se amb posterioritat a la seva desaparició.

Veure Dalmàcia і Numeració romana

Odoacre

Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.

Veure Dalmàcia і Odoacre

Ojkanje

Ojkanje és un cant tradicional polifònic a dos veus originari de la regió dàlmata a l'interior de Croàcia.

Veure Dalmàcia і Ojkanje

Operació de les Nacions Unides per al Restabliment de la Confiança a Croàcia

La Operació de les Nacions Unides per al Restabliment de la Confiança a Croàcia (UNCRO) va ser una missió multinacional de manteniment de la pau desplegada a Croàcia entre març 1995 i gener de 1996.

Veure Dalmàcia і Operació de les Nacions Unides per al Restabliment de la Confiança a Croàcia

Orde de Pulsano

LOrde dels Eremites de Pulsano o dels Pulsanencs fou un orde monàstic amb components de vida eremítica dels monjos, que seguia la Regla de Sant Benet observada amb el màxim rigor.

Veure Dalmàcia і Orde de Pulsano

Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir

L'Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir o Sacre Militar Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir fou un orde militar dinàstic fundat al Gran Ducat de Toscana en 1561 per Cosme I de Mèdici, primer gran duc.

Veure Dalmàcia і Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir

Organització territorial de Croàcia

La principal divisió administrativa de la República de Croàcia són els comtats.

Veure Dalmàcia і Organització territorial de Croàcia

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Veure Dalmàcia і Ostrogots

Palau de Dioclecià

El palau de Dioclecià (en croat: Dioklecijanova palača) és la residència imperial fortificada construïda per l'emperador Dioclecià sobre la costa dàlmata per retirar-s'hi després de la seva abdicació voluntària l'any 305.

Veure Dalmàcia і Palau de Dioclecià

Pannònia

Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.

Veure Dalmàcia і Pannònia

Papa Joan IV

Joan IV (Dalmàcia, ? - Roma 642) fou escollit papa el 24 de desembre del 640, vigília de Nadal.

Veure Dalmàcia і Papa Joan IV

Parc Nacional de Krka

Krka és un dels parcs nacionals de Croàcia, el nom del qual prové del riu Krka, el qual passa pel parc.

Veure Dalmàcia і Parc Nacional de Krka

Parc Natural de l'Arràbida

El Parc Natural de l'Arràbida és una reserva biogenètica situada a la Serra de l'Arràbida, al districte de Setúbal, a Portugal.

Veure Dalmàcia і Parc Natural de l'Arràbida

Patriarcat de Venècia

El Patriarcat de Venècia (llatí: Patriarcha Venetiarum; italià: Patriarca di Venezia) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica, que presideix la Regió eclesiàstica Triveneto.

Veure Dalmàcia і Patriarcat de Venècia

Patrons de bombers

Els patrons dels bombers són aquells sants o santes que els cossos de bombers de regions amb creença catòlica, ortodoxa o anglicana, han adoptat com a protectors de la seva professió.

Veure Dalmàcia і Patrons de bombers

Pau de Passarowitz

La Pau de Passarowitz (pel nom alemany de la ciutat sèrbia de Požarevac, on se signà el 1718) fou un tractat entre l'Imperi Otomà i Àustria, al que es va afegir la República de Venècia, que tancava la Guerra austro-turca (1716-1718).

Veure Dalmàcia і Pau de Passarowitz

Pau de Schönbrunn

La Pau de Schönbrunn va ser signada entre França i l'Imperi Austríac el 14 d'octubre de 1809, posant fi a la guerra de la Cinquena Coalició durant el període de les Guerres Napoleòniques.

Veure Dalmàcia і Pau de Schönbrunn

Pelješac

Pelješac és una península al sud de Dalmàcia que pertany a la República de Croàcia.

Veure Dalmàcia і Pelješac

Període visigòtic a Catalunya

Els gots eren un poble dels considerats bàrbars pels romans.

Veure Dalmàcia і Període visigòtic a Catalunya

Pere de Vaux-de-Cernay

Pere de Vaux-de-Cernay (floruit, 1215) fou un monjo Cistercenc de l'abadia de Vaux-de-Cernay (a Cernay-la-Ville del departament de les Yvelines) i cronista de la croada albigesa.

Veure Dalmàcia і Pere de Vaux-de-Cernay

Pere Patrici el Mestre

Pere Patrici el Mestre (en llatí Petrus Patricius i Magister, en grec Πέτρος Pétros) fou un historiador romà d'Orient del nadiu de Tessalònica (província de Macedònia que en aquell temps incloïa la prefectura d'Il·líria raó per la qual apareix de vegades esmentat com il·liri).

Veure Dalmàcia і Pere Patrici el Mestre

Petar Drapšin

Petar Drapšin (Srbobran, 1914 - Belgrad, 1945) va ser un militar iugoslau, que va participar amb les Brigades Internacionals en la Guerra Civil espanyola i amb l'Exèrcit Partisà d'Alliberament en la Segona Guerra Mundial.

Veure Dalmàcia і Petar Drapšin

Petar Krešimir IV

Petar Krešimir IV, anomenat el Gran (croat: Petar Krešimir IV. Veliki, Petrus Cresimir), fou el Rei de Croàcia i Dalmàcia entre el 1059 i el 1075, any de la seva mort.

Veure Dalmàcia і Petar Krešimir IV

Piero Soderini

Piero di Tommaso Soderini, també conegut com a Pier Soderini (18 de maig de 1450 - 13 de juny de 1513), va ser un estadista florentí.

Veure Dalmàcia і Piero Soderini

Pietro Tradonico

Pietro Tradonico (en llatí: Petrus Tradonicus mort el 13 de setembre de 864), va ser el tretzè dux de Venècia (836-864) segons la tradició, i l'onzè segons les dades històriques verificables.

Veure Dalmàcia і Pietro Tradonico

Piretre

Inflorescències seques El piretre (Chrysanthemum cinerariifolium antigament classificat com a Tanacetum cinerariifolium) és una planta de la família de les asteràcies que com d'altres espècies com ara C. coccineum són conreades per fer un insecticida biològic, la piretrina.

Veure Dalmàcia і Piretre

Pirovac

Pirovac és un poble de Croàcia situat al comtat de Šibenik-Knin, a Dalmàcia.

Veure Dalmàcia і Pirovac

Pirustes

Els pirustes (en llatí pirustae, en grec antic Πιροῦσται) eren un poble il·liri que quan va esclatar la guerra entre Roma i el rei Genci aliat amb Perseu de Macedònia, van ajudar al romans i van ser declarats immunes (lliures de taxes), segons diu Titus Livi.

Veure Dalmàcia і Pirustes

Pobles antics d'Itàlia

Els pobles antics d'Itàlia, anomenats genèricament itàlics, són els diferents pobles, tribus i ètnies que habitaren en la prehistòria la península '''Itàlica'''.

Veure Dalmàcia і Pobles antics d'Itàlia

Podgora

Podgora (pronunciat) és una petita ciutat del comtat de Split-Dalmàcia de Croàcia.

Veure Dalmàcia і Podgora

Pompeu Silvà

Pompeu Silvà (en llatí Pompeius Silvanus) va ser un magistrat romà.

Veure Dalmàcia і Pompeu Silvà

Porco Rosso

és una pel·lícula japonesa d'anime dirigida per Hayao Miyazaki l'any 1992 sobre un pilot d'avions veterà de la I Guerra Mundial, que es dedica a fer de caça-recompenses atrapant pirates a la Mar Adriàtica.

Veure Dalmàcia і Porco Rosso

Praevaliana

Els Balcans al segle IV Praevaliana o Praevalitana va ser una província romana creada per Dioclecià a finals del, que abraçava la part oriental d'Il·líria (nord d'Albània i part de Sèrbia).

Veure Dalmàcia і Praevaliana

Prehistòria a Itàlia

Fòssils de l'humà de Grimaldi, fotografia de 1916 ur La prehistòria d'Itàlia o a Itàlia són denominacions del període de la història de l'actual Itàlia que precedeix a l'inici de la història (entesa aquesta com el registre escrit dels esdeveniments del passat).

Veure Dalmàcia і Prehistòria a Itàlia

Prehistòria als Balcans

La prehistòria als Balcans o dels Balcans és el període de la història dels Balcans (l'extensa península que conforma l'Europa sud-oriental) anterior a l'aparició de l'escriptura.

Veure Dalmàcia і Prehistòria als Balcans

Primera batalla de Bedriacum

La Primera batalla de Bedriacum va ser un enfrontament armat entre les tropes de l'emperador Marc Salvi Otó i Aule Vitel·li, que en sortí vencedor.

Veure Dalmàcia і Primera batalla de Bedriacum

Primera Coalició

La Primera Coalició (1792-1797) fou el primer gran intent d'aliança entre les potències europees per contenir la França revolucionària, quan de fet ja s'havien iniciat les Guerres de la Revolució Francesa.

Veure Dalmàcia і Primera Coalició

Primera Croada

La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.

Veure Dalmàcia і Primera Croada

Pristina

Estàtua de "Skanderbeg" a Pristina. Pristina (Prishtinë o Prishtina en albanès, Приштина, Priština en serbi) és la capital i la ciutat més gran de Kosovo, territori de facto independent des de la seva declaració d'independència del febrer de 2008.

Veure Dalmàcia і Pristina

Províncies Il·líriques

Les Províncies Il·líriques, van ser una entitat política que va existir durant les Guerres Napoleòniques.

Veure Dalmàcia і Províncies Il·líriques

Publi Corneli Escipió Nasica Corculum

Publi Corneli Escipió Nasica Corculum (Publius Cornelius Scipio Nasica Corculum) va ser un magistrat romà.

Veure Dalmàcia і Publi Corneli Escipió Nasica Corculum

Quarta Croada

La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.

Veure Dalmàcia і Quarta Croada

Rab (illa)

Rab (en italià: Arbe; en dàlmata: Arba; en croat: Otok rab) és una illa de la costa Dàlmata, en la moderna Croàcia, situada al golf de Kvarner, a nord de la mar Adriàtica.

Veure Dalmàcia і Rab (illa)

Rascuporis IV

Rascuporis IV (Rhascuporis) fou un reietó dels odrisis de Seutòpolis a Tràcia.

Veure Dalmàcia і Rascuporis IV

Ratko Mladić

Ratko Mladić (en ciríl·lic: Ратко Младић) (12 de març del 1942, Božinovići, actualment a Bòsnia i Hercegovina, aleshores a l'Estat independent de Croàcia) és un antic militar de l'Exèrcit Popular Iugoslau, i general de l'Exèrcit de la Republika Srpska (VRS) (l'exèrcit serbi de Bòsnia) durant la guerra de Bòsnia (1992-95).

Veure Dalmàcia і Ratko Mladić

Ratpenat de ferradura mitjà

El ratpenat de ferradura mitjà (Rhinolophus mehelyi) és una espècie de ratpenat que es troba a l'Afganistan, Algèria, Armènia, l'Azerbaidjan, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Eslovènia, Espanya, França, Geòrgia, Grècia, l'Iran, l'Iraq, Israel, Itàlia, Líbia, Macedònia del Nord, el Marroc, Portugal, Romania, Rússia, Sèrbia, Montenegro, Tunísia i Turquia.

Veure Dalmàcia і Ratpenat de ferradura mitjà

Ròmul Augústul

Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).

Veure Dalmàcia і Ròmul Augústul

Regència Italiana del Carnaro

La Regència italiana del Carnaro fou un estat proclamat pel poeta, militar i polític Gabriele D'Annunzio el 8 de setembre de 1920, a la ciutat de Fiume (ara Croàcia).

Veure Dalmàcia і Regència Italiana del Carnaro

Regne d'Hongria (1000-1301)

El Regne d'Hongria sorgí a l'Europa Central quan Esteve I, gran príncep dels hongaresos, en fou coronat rei el 1000 o 1001.

Veure Dalmàcia і Regne d'Hongria (1000-1301)

Regne d'Hongria (medieval)

El Regne d'Hongria es formà a partir de l'antic Principat d'Hongria, amb la coronació d'Esteve I l'any 1000.

Veure Dalmàcia і Regne d'Hongria (medieval)

Regne d'Itàlia (1861-1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Veure Dalmàcia і Regne d'Itàlia (1861-1946)

Regne de Croàcia

El Regne de Croàcia (Regnum Croatiae; croat: Kraljevina Hrvatska, Hrvatsko Kraljevstvo) fou un regne medieval de l'Europa central que comprenia la major part del que avui és Croàcia (sense l'Ístria occidental i algunes ciutats costaneres dàlmates), a més de l'actual Bòsnia i Hercegovina.

Veure Dalmàcia і Regne de Croàcia

Regne de Tolosa

El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.

Veure Dalmàcia і Regne de Tolosa

Regne dels ostrogots

El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.

Veure Dalmàcia і Regne dels ostrogots

Regne napoleònic d'Itàlia

El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.

Veure Dalmàcia і Regne napoleònic d'Itàlia

Regnes germànics

XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.

Veure Dalmàcia і Regnes germànics

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Veure Dalmàcia і República de Venècia

República germana

República Francesa. Repúbliques germanes o repúbliques jacobines eren alguns estats recolzats pels exèrcits francesos en els territoris « alliberats » per aquests durant les guerres de la revolució francesa durant el període Directori (1795-1799) de la Primera República Francesa s'anomenen.

Veure Dalmàcia і República germana

Resolució 762 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 762 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, fou adoptada per unanimitat el 30 de juny de 1992.

Veure Dalmàcia і Resolució 762 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Risan

Risan (grec Ῥίζων, llatí Risinium, italià Risano) fou una ciutat de Dalmàcia al golf anomenat Rhizonicus Sinus (Ῥιζονικὸς κόλπος).

Veure Dalmàcia і Risan

Ritu patriarcal

El ritu patriarcal o ritu aquilès és un antic ritu litúrgic de l'Església catòlica llatina emprat, amb variacions mínimes, a les seus dels patriarcats d'Aquileia, Grado i Venècia, fins a finals del.

Veure Dalmàcia і Ritu patriarcal

Riu Krka

El riu Krka és un riu d'Eslovènia, amb una longitud d'uns 111 quilòmetres; és un afluent directe del riu Sava, prop de Brežice.

Veure Dalmàcia і Riu Krka

Robert Adam

Robert Adam FRSE FRS FSA (Escòcia) FSA FRSA (3 de juliol de 1728 - 3 de març de 1792) va ser un arquitecte escocès, dissenyador d'interiors i també de mobles.

Veure Dalmàcia і Robert Adam

Rogoznica

Rogoznica és un poble de Croàcia situat al comtat de Šibenik-Knin, a Dalmàcia.

Veure Dalmàcia і Rogoznica

Rutilus basak

Rutilus basak és una espècie de peix de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.

Veure Dalmàcia і Rutilus basak

Salmo visovacensis

Salmo visovacensis és una espècie de peix de la família dels salmònids i de l'ordre dels salmoniformes.

Veure Dalmàcia і Salmo visovacensis

Salona (Dalmàcia)

Salona (Σαλῶνα; també en plural, Salones: en Salonae) fou una ciutat romana de la costa de Dalmàcia on hi va néixer Dioclecià, que arribaria a ser emperador de Roma.

Veure Dalmàcia і Salona (Dalmàcia)

San Leo

San Leo és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, província de Rímini, que té uns tres mil habitants.

Veure Dalmàcia і San Leo

Santa Aliança

La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.

Veure Dalmàcia і Santa Aliança

Scaidona

Scaidona (Σκαρδῶνα) fou una ciutat de Libúrnia a la vora del Titius a uns 20 km de la costa.

Veure Dalmàcia і Scaidona

Scardinius scardafa

Scardinius scardafa és una espècie de peix de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes que es troba a Itàlia, Dalmàcia, Albània, Sèrbia i Montenegro.

Veure Dalmàcia і Scardinius scardafa

Segona Guerra Civil romana

La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.

Veure Dalmàcia і Segona Guerra Civil romana

Segona Guerra de Nàpols

La segona guerra de Nàpols, desenvolupada entre 1501 i 1504 en el context de les guerres italianes, va tenir com teatre d'operacions l'antic Regne de Nàpols, possessió ambicionada tant Lluís XII de França com Ferran el Catòlic.

Veure Dalmàcia і Segona Guerra de Nàpols

Selim III

Selim III (Istanbul 24 de desembre de 1761 – Istanbul 28 de juliol de 1808) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1789 fins al 1807.

Veure Dalmàcia і Selim III

Senyalització bilingüe

Senyal de trànsit bilingüe gal·lès-anglès a Hay-on-Wye (Gal·les). La senyalització bilingüe o plurilingüe és la representació en senyals de trànsits d'inscripcions en més d'una llengua.

Veure Dalmàcia і Senyalització bilingüe

Septimi (usurpador)

Septimi o Septimí (en llatí Septimius o Septiminus) va ser un dels usurpadors del tron imperial romà.

Veure Dalmàcia і Septimi (usurpador)

Seretium

Seretium (Σερέτιον) fou una ciutat fortificada de Dalmàcia que va ser ocupada juntament amb Rhaetimus per Germànic en la campanya de l'any 7.

Veure Dalmàcia і Seretium

Setanta deixebles

Els Setanta deixebles són els deixebles de Jesús esmentats a l’Evangeli segons Lluc.

Veure Dalmàcia і Setanta deixebles

Setòvia

Setòvia (en Setovia, en Σετουία) era una ciutat de Dalmàcia situada en una vall molt boscosa, que Octavi August va assetjar durant la campanya de l'any 34 aC.

Veure Dalmàcia і Setòvia

Setge de Castelnuovo

El setge de Castelnuovo es va produir entre el 18 de juliol i el 7 d'agost de 1539 en la lluita pel control de la Mar Mediterrània entre la República de Venècia i l'Imperi Otomà durant les Guerres turco-venecianes.

Veure Dalmàcia і Setge de Castelnuovo

Setge de Roma (537-538)

El Primer setge de Roma, durant la Guerra Gòtica, es va allargar per un any i nou dies, des del 2 de març del 537 fins al 12 de març del 538.

Veure Dalmàcia і Setge de Roma (537-538)

Setge de Zadar (1345-1346)

El setge de Zadar (12 d'agost de 1345 – 21 de desembre de 1346) va ser un setge i posterior ocupació de la ciutat de Zadar, ciutat costanera croata situada a la Dalmàcia, per part de la República de Venècia.

Veure Dalmàcia і Setge de Zadar (1345-1346)

Simó IV de Montfort

Simó IV de Montfort (1150 – Tolosa, 25 de juny de 1218) fou un noble francès, baró de Montfort i comte de Leicester.

Veure Dalmàcia і Simó IV de Montfort

Situació política del Imperi Otomà i l'entorn (1401)

La situació política a l'Imperi Otomà així com el seu entorn, prèvia a la guerra amb Tamerlà, i les negociacions entre les dues parts, ajuda a entendre que va portar a la guerra el 1402.

Veure Dalmàcia і Situació política del Imperi Otomà i l'entorn (1401)

Slavica (pel·lícula)

Slavica és una pel·lícula dramàtica i històrica iugoslava en blanc i negre dirigida per Vjekoslav Afrić i estrenada el 1947 que també és la primera pel·lícula de partisans.

Veure Dalmàcia і Slavica (pel·lícula)

Split

Split (coneguda també pel seu nom italià, Spalato) és la ciutat més gran de Dalmàcia a Croàcia, capital de la comarca de Split-Dalmàcia.

Veure Dalmàcia і Split

Split-Dalmàcia

Split-Dalmàcia és un županija de Croàcia al centre de Dalmàcia amb capital a Split (l'antiga Spalato veneciana).

Veure Dalmàcia і Split-Dalmàcia

Srbi svi i svuda

Srbi svi i svuda (traduït al català: Serbis tots i pertot arreu) és un assaig del lingüista serbi Vuk Stefanović Karadžić, en què destaca les seves tesis que afirmen que tots els parlants del dialecte xtokavià (la base dialectal dels estàndards actuals serbi, croat, bosnià i montenegrí) són de nació sèrbia, malgrat les diferències de religió, tradició, i pertinença regional.

Veure Dalmàcia і Srbi svi i svuda

Stari Grad

Stari Grad o Cittavecchia és una ciutat petita al costat nord de l'illa de Hvar, a Dalmàcia (Croàcia).

Veure Dalmàcia і Stari Grad

Synodium

Synodium (Συνόδιον) era una ciutat de Dalmàcia situada en una gorga fonda entre dos turons, on Aulus Gabini va ser derrotat durant la campanya en aquell territori que es va fer l'any 34 aC.

Veure Dalmàcia і Synodium

Szentendre

Szentendre (Sant Andreu) és una ciutat hongaresa del departament de Pest, prop de la ciutat de Budapest.

Veure Dalmàcia і Szentendre

Teatre d'operacions d'Itàlia (Primera Guerra Mundial)

El front italià (en alemany Italienfront o Südwestfront, «front sud-oest») inclou totes les operacions bèl·liques lliurades entre el Regne d'Itàlia i els seus aliats contra els exèrcits d'Àustria-Hongria i Alemanya al sector delimitat per la frontera amb Suïssa i la riba nord del golf de Venècia, que formen part dels grans esdeveniments de la Primera Guerra Mundial.

Veure Dalmàcia і Teatre d'operacions d'Itàlia (Primera Guerra Mundial)

Tema de Cefalònia

El Tema de Cefalònia (θέμα Κεφαλληνίας/Κεφαλονίας) va ser un tema (circumscripció administrativa) de l'Imperi Romà d'Orient que comprenia les Illes Jòniques.

Veure Dalmàcia і Tema de Cefalònia

Tercera Coalició

La Tercera Coalició fou un tractat signat l'abril de 1805 pel Regne Unit i Rússia per expulsar dels Països Baixos i de Suïssa els francesos de la Primera República.

Veure Dalmàcia і Tercera Coalició

Terrissa

Fabricació d'una peça de terrissa amb el torn Atuell del període Jōmon (Japó) considerat el més antic del món. La terrissa, anomenada cantereria a molts indrets del País Valencià i les Terres de l'Ebre, és l'objecte o conjunt d'objectes, tals com olles, càntirs, gerres, perols, cassoles o tests, fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita.

Veure Dalmàcia і Terrissa

Tit Estacili Sisenna Taure

Tit Estacili Sisenna Taure (en llatí Titus Statilius Sisenna Taurus) va ser un magistrat romà del, que va viure sota els emperadors August i Tiberi.

Veure Dalmàcia і Tit Estacili Sisenna Taure

Titus (personatge bíblic)

Titus o Tet (mort després del 69) fou un company i deixeble de Pau de Tars i bisbe de Gortina (Creta).

Veure Dalmàcia і Titus (personatge bíblic)

Tonko Maroević

Tonko Maroević (Split, 22 d'octubre de 1941 - Stari Grad, 11 d'agost de 2020) va ser un poeta, assagista, traductor, historiador de l'art, crític d'art i crític literari croat.

Veure Dalmàcia і Tonko Maroević

Tractat de Bucarest (1913)

El Tractat de Bucarest fou un tractat de pau signat el 10 d'agost de 1913 al Palau Cantacuzino de Bucarest que va posar fi a la Segona Guerra Balcànica.

Veure Dalmàcia і Tractat de Bucarest (1913)

Tractat de Campo Formio

El Tractat de Campo Formio fou signat a Campoformido (Cjampfuarmit) el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napoleó Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, en representació de l'Imperi Francès i d'Àustria respectivament.

Veure Dalmàcia і Tractat de Campo Formio

Tractat de Karlowitz

Europa el 1648 abans del tractat Europa el 1700 després del tractat Polònia abans del tractat Polònia després del tractat El Tractat de Karlowitz o Karlovci fou un acord de pau signat el 26 de gener de 1699 a la ciutat de Sremski Karlovci (serbi: Сремски Карловци, croat: Srijemski Karlovci, alemany: Karlowitz o Carlowitz, turc: Karlofça, hongarès: Karlóca), a l'actual Sèrbia (província de Voivodina) que va posar fi a la Gran Guerra Turca o Guerra Austrootomana de 1683-1697 en la qual els otomans van ser finalment derrotats.

Veure Dalmàcia і Tractat de Karlowitz

Tractat de Londres (1915)

El Tractat de Londres (en italià Patto di Londra) de 1915 va ser un pacte secret entre el Regne d'Itàlia i la Triple Entesa, signat a Londres el 26 d'abril de 1915 pel Regne d'Itàlia, el Regne Unit, França i Rússia.

Veure Dalmàcia і Tractat de Londres (1915)

Tractat de Pressburg

El tractat de Pressburg fou un tractat de pau entre França i l'Arxiducat d'Àustria signat el 26 de desembre de 1805 a Pressburg, actualment anomenada Bratislava, com a final de la guerra de la Tercera Coalició.

Veure Dalmàcia і Tractat de Pressburg

Tractat de Saint-Germain-en-Laye

Trianon. El Tractat de Saint-Germain-en-Laye fou l'acord internacional signat al castell de la població homònima, propera a París, el 10 de setembre de 1919, com a resultat de l'assemblea reunida per a tractar les condicions de pau després de la Primera Guerra Mundial entre les potències aliades vencedores i l'Imperi Austrohongarès.

Veure Dalmàcia і Tractat de Saint-Germain-en-Laye

Tractat de Versalles

''The Signing of the Peace Treaty of Versailles'' El Tractat de Versalles de 1919 va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial.

Veure Dalmàcia і Tractat de Versalles

Tractat de Viena (1866)

El Tractat de Viena de 1866 va ser un acord signat el 3 d'octubre i ratificat posteriorment el 12 pel Regne d'Itàlia i l'Imperi Austríac que va concloure les hostilitats de la Tercera Guerra d'Independència Italiana, un teatre concurrent amb la Guerra Austro-Prussiana.

Veure Dalmàcia і Tractat de Viena (1866)

Tractat de Zadar

El Tractat de Zadar fou un acord entre la República de Venècia i Hongria que el 18 de febrer de 1358 va posar fi a la guerra entre ambdós estats que havia durat del 1356 al 1358.

Veure Dalmàcia і Tractat de Zadar

Tractats de Roma del 1941

311x311px Els Tractats de Roma van ser signats el 18 maig 1941, entre el Regne d'Itàlia i el recentment constituït Estat Independent de Croàcia, d'ara en endavat aliat de les potències de l'Eix.

Veure Dalmàcia і Tractats de Roma del 1941

Transleitània

Transleitània, també conegudes com Terres de la Corona de Sant Esteve, fou el nom de l'estat dual dins l'Imperi Austrohongarès que corresponia als territoris més enllà del riu Leitha (per contraposició a Cisleitània, que eren els territoris abans del riu Leitha).

Veure Dalmàcia і Transleitània

Tribunj

Tribunj és un poble de Croàcia situat al comtat de Šibenik-Knin, a Dalmàcia.

Veure Dalmàcia і Tribunj

Trogir

Trogir (en llatí Tragurion, en italià Traù) és una ciutat històrica i un port sobre la costa Adriàtica de Croàcia, a la regió de la Dalmàcia, a 27 km a l'oest de Split.

Veure Dalmàcia і Trogir

Unešić

Unešić és un poble de Croàcia situat al comtat de Šibenik-Knin, a Dalmàcia.

Veure Dalmàcia і Unešić

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Veure Dalmàcia і Unificació italiana

Uskoks

Els uskoks foren un poble medieval que vivia a Ístria i Dalmàcia.

Veure Dalmàcia і Uskoks

Vardeis

Els vardeis (en llatí vardaei, en grec antic Οὐαρδαῖοι), també anomenats ardiais (grec αρδιαῖοι) per Estrabó, eren una tribu d'Il·líria que vivia a l'altre costat de l'illa de Faros, segons Claudi Ptolemeu i Plini el Vell, mentre que altres fonts el situen a la regió del puig Ardian, al centre de Dalmàcia.

Veure Dalmàcia і Vardeis

Vènet

El vènet (en vènet: łéngoa vèneta o vèneto) és una llengua romànica parlada, amb diferents varietats dialectals, al Vèneto, Trentino i Venècia Júlia (Itàlia), a les costes de Croàcia (costa Dàlmata), a Mèxic (a la ciutat de Chipilo), al municipi sard de Fertília (després de la Segona Guerra Mundial s'hi establiren uns 400 exiliats istrians de Pula arran de la cessió d'Ístria a Iugoslàvia, esdevenint un microcosmos al costat de l'Alguer català) i al Brasil (als Estats de Rio Grande do Sul i de Santa Catarina).

Veure Dalmàcia і Vènet

Víctor Manuel III d'Itàlia

Víctor Manuel III d'Itàlia (Nàpols, 11 de novembre de 1869 - Alexandria, 28 de desembre de 1947) fou un aristòcrata italià, que va esdevenir el tercer rei d'Itàlia, el nou estat nascut arran de la unificació del.

Veure Dalmàcia і Víctor Manuel III d'Itàlia

Venècia

Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Dalmàcia і Venècia

Vepric

Estàtua de l'Arcàngel Gabriel a Vepric Vepric és un santuari marià de Croàcia.

Veure Dalmàcia і Vepric

Verge de Loreto

Verge de Loreto La Verge de Loreto és una advocació mariana celebrada el 10 de desembre en memòria de la translació miraculosa de la santa casa des de Palestina al camp de Loreto, a la Marca d'Ancona (Itàlia).

Veure Dalmàcia і Verge de Loreto

Verge jurada

XX a l'Albània otomana. Als Balcans, es denomina verge jurada, verge juramentada o burnesha (en albanès, burrneshë o virgjineshë) la dona que fa un vot de castedat i, havent renunciat a relacions sexuals i al matrimoni, pren el paper d'home en la família.

Veure Dalmàcia і Verge jurada

Verona

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.

Veure Dalmàcia і Verona

Vespasià

Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.

Veure Dalmàcia і Vespasià

Vibi Pòstum

Vibi Pòstum (en Vibius Postumus) va ser un magistrat romà del.

Veure Dalmàcia і Vibi Pòstum

Virdžina

Virdžina (Вирџина) és una pel·lícula dramàtica de Iugoslàvia de 1991 dirigida pery Srđan Karanović.

Veure Dalmàcia і Virdžina

Vis

Vis, illa de l'adriàtic que va rebre diferents denominacions al llarg de la història Grec antic: Ἴσσα; Llatí: Issa, Italià: Lissa). És un municipi illenc de Dalmàcia, a Croàcia. Té 90 km² i 2.000 habitants.

Veure Dalmàcia і Vis

Visigots federats

Els visigots van romandre com a federats de l'Imperi Romà del 376 al 475.

Veure Dalmàcia і Visigots federats

Vitruvi

Marc Vitruvi Pol·lió (en llatí, Marcus Vitruvius Pollio) va ser un arquitecte, enginyer i tractadista del segle I aC.

Veure Dalmàcia і Vitruvi

Vladimir Radmanović

Vladimir Radmanović (en serbi: Владимир Радмановић) (nascut el 19 de novembre de 1980), és un exjugador professional de bàsquet serbi.

Veure Dalmàcia і Vladimir Radmanović

Xuayb ibn Úmar

Xuayb ibn Úmar, anomenat a les fonts gregues Saipis i Sait (en grec Σαΐπης i Σαήτ), fou emir de Creta del 855 al 880.

Veure Dalmàcia і Xuayb ibn Úmar

Zadar

Zadar (en italià Zara, en llatí Iulia Iadera) és una ciutat de la regió de Dalmàcia a Croàcia, capital del comtat de Zadar al centre del país i enfront de les illes Ugljan i Pašman de les que està separada per l'estret de Zadar.

Veure Dalmàcia і Zadar

Zagreb

Zagreb, AFI:, és la capital de Croàcia.

Veure Dalmàcia і Zagreb

18 d'abril

El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.

Veure Dalmàcia і 18 d'abril

1819

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Dalmàcia і 1819

1863

;Països Catalans.

Veure Dalmàcia і 1863

2 de juny

El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Dalmàcia і 2 de juny

34 aC

; Imperi romà.

Veure Dalmàcia і 34 aC

7a Divisió de Voluntaris de Muntanya SS Prinz Eugen

7a Divisió de Voluntaris de Muntanya SS Prinz Eugen va ser una unitat de les Waffen SS, de tipus Divisió, que va combatre a les files de l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial des de la seva creació el març de 1942 fins a la rendició de les restes de la unitat a l'Exèrcit Roig al final de la guerra, l'abril de 1945.

Veure Dalmàcia і 7a Divisió de Voluntaris de Muntanya SS Prinz Eugen

També conegut com Costa Dàlmata, Dàlmates.

, Bòsnia, Beatrice Speraz, Benito Mussolini, Bilice, Bisbat de Dubrovnik, Bisbat de Mostar-Tomislavgrad, Bisbat de Ston, Bisbat suburbicari de Velletri-Segni, Blai de Sebaste, Bora (vent), Bosnià, Brač, Cadalau de Friül, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Cairn, Callejeros viajeros, Campanya d'Itàlia (1796-1797), Campanya de Dalmàcia, Campanya de l'Adriàtic, Campanya de l'Adriàtica (1914-1918), Cantacuzè (almirall), Cantu a tenore, Carlo Crivelli, Carlo Gozzi, Carlo Lodoli, Carrers de l'Alguer, Casa de Nemanjić, Cassi Apronià, Cassi Dió, Catedral de Zadar, Cavallers de Loreto, Cavalls de Sant Marc, Ceràmica prehistòrica, Civilització ciclàdica, Civljane, Claudi, Climent XI, Comtat de Zadar, Conca oriental de la mar Mediterrània, Conca Pannònica, Confessions of a Queen, Congrés de Viena, Constanci I Clor, Copparo, Correggio, Croada savoiana, Croat molisià, Croàcia, Cronologia de l'antiga Roma, Cugir, Cultura de Croàcia, Dacis, Dalmau I de Banyuls, Dalmàcia, Dalmàcia (desambiguació), Dalmàcia (província romana), Daorsis, Dàcia, Dàlmata, Dàlmata (gos), Delminichthys ghetaldii, Delminium, Deportació, Diadora, Didi Julià, Dinastia dels Habsburg, Dioclea, Dioclecià, Doctor de l'Església, Drniš, Dubrovnik, Ducat de Merània, Economia de l'Imperi Romà d'Orient, Edat antiga als Països Catalans, Edat de pedra, Eduvigis d'Andechs, Elisabetta de Gambarini, Emeric I d'Hongria, Ermes di Colorêt, Ernst Haeckel, Ervenik, Escola cretenca, Escut d'Hongria, Escut de Croàcia, Església de Bòsnia, Església de Sant Donat de Zadar, Església Ortodoxa Romanesa, Església Ortodoxa Sèrbia, Espases de cistell, Estacili Taure, Estat Lliure de Fiume, Esteve II d'Hongria, Esteve III d'Hongria, Evangelització, Exarcat d'Àfrica, Exèrcit il·liri, Exèrcit traci, Exònim, Expedició austrohongaresa al Pol Nord, Expressionisme, Eyalat de Bòsnia, Farinetes, Federico da Montefeltro, Felix Weingartner, Ferdinand de Lesseps, Fertília, Filòscids, Flavi Orestes, Flory Jagoda, Foiba, Francesc I d'Àustria, Francesco Laurana, Front antifeixista femení de Croàcia, Front Iugoslau, Frontera entre Croàcia i Bòsnia i Hercegovina, Futbol a Croàcia, Gabí de Roma, Gai Cosconi, Gai Marci Fígul (cònsol 162 aC), Gai Vel·lei Patèrcul, Gaspar Graziani, Genci, Gentilici, Germànic Cèsar, Germisara (castrum), Ginesta, Giorgio Baglivi, Giovanni da Pian del Carpine, Giulio Clovio, Gliceri, Gneu Juli Ver, Godescalc, Gracià de Kotor, Gran Guerra Turca, Gran Itàlia, Gran Sèrbia, Gregori VII, Guerra d'Itàlia de 1499–1504, Guerra de Càndia, Guerra de Chioggia, Guerra de la independència croata, Guerra de Morea, Guerra Gòtica (535-554), Guerra russo-turca (1806-1812), Guerra veneciano-genovesa, Guerres otomanes a Europa, Guinder, Gusla, Herenni Modestí, Hermann de Caríntia, Hesiqui de Salona, Història d'Hongria, Història d'Itàlia, Història de Bòsnia i Hercegovina, Història de Croàcia, Història de Kosovo, Història de l'Imperi Romà, Història de les campanyes militars romanes, Història de Portugal, Història de Sèrbia, Història dels Balcans, Horaci, Husrev Beg, Hvar (ciutat), Hyles zygophylli, Iapods, Il·líria, Il·líria (província romana), Il·liris, Illa de Murter, Illes dàlmates, Illes Eòlies, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, Imperi Romà d'Occident, Innocenci XI, Invasió de Iugoslàvia, Invasió francesa de Venècia, Irredemptisme italià, Istroromanesos, Italianització, Itàlia, Itàlia meridional, Itàlics, Iugoslàvia, Ivan Mane Jarnović, Janko Drašković, Janko Janković, Jeroni d'Estridó, Joan Comnè (governador de Dirràquion), Joan Vladímir, John Owen Dominis, Josef Plachutta, Josip Hatze, Josip Jelačić, Judit, Juli Nepot, Jurij Dalmatin, Just de Gant, Justa Grata Honòria, Kaštela, Keglević, Kijevo, Kistanje, Klis, Knin, Kosta Nađ, Kyriacus Anconitanus, Ladislau I de Nàpols, Laureata, Línia Jireček, Leonida Bissolati, Lesina (Itàlia), Levend, Liburna, Liburni, Liburns, Lijerica, Lika, Lira bizantina, Lira calabresa, Lira de Creta, Literatura furlana, Llengües il·líries, Llengües romàniques, Llibre de Judit, Lliga dels Comunistes de Croàcia, Llista d'astrònoms, Llista d'emperadors romans, Llista d'epidèmies, Llista de diàspores, Llista de províncies romanes, Llista de vies romanes, Lluc (evangelista), Luci Anni Bas, Luci Cecili Metel Dalmàtic, Luci Escriboni Libó (sogre de Sext Pompeu), Luciano Laurana, Luka Modrić, Macrià Major, Magi Cèler Vel·leià, Manuel I Comnè, Mar Adriàtica, Marí el Diaca, Marc Emili Lèpid (cònsol any 6), Marc Estaci Prisc, Marc Furi Camil Escribonià, Marc Octavi (edil), Marc Plauci Silvà (cònsol 2 aC), Marc Salvi Otó, Marc Vipsani Agripa, Marca de Carniola, Marcel·lí d'Il·líria, Marcomània, Marina de guerra a l'antiga Grècia, Marina romana d'Orient, Mario Roatta, Marisa Madieri, Maristel·la, Marko Perković, Marobod, Marrasquino, Mary Edith Durham, Maties Corví, Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic, Mazeis, Mèsia, Melita, Meridià 17 a l'est, Michele Sanmicheli, Micromeria, Milunka Savić, Miquel II el Tartamut, Miriam Soljak, Mitologia eslava, Monestir de Krka, Monestir de Krupa, Monotelisme, Mont Titano, Morlacs, Morlàquia, Morto da Feltre, Mundus, Museu Arqueològic d'Olímpia, Nacionalisme dàlmata, Nada Klaić, Narona, Nòrica, Neretva, Neum, Nicèfor I el Logoteta, Niccolò Tommaseo, Nicolas Jean de Dieu Soult, Nostradamus, Nova Zelanda, Numeració etrusca, Numeració romana, Odoacre, Ojkanje, Operació de les Nacions Unides per al Restabliment de la Confiança a Croàcia, Orde de Pulsano, Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir, Organització territorial de Croàcia, Ostrogots, Palau de Dioclecià, Pannònia, Papa Joan IV, Parc Nacional de Krka, Parc Natural de l'Arràbida, Patriarcat de Venècia, Patrons de bombers, Pau de Passarowitz, Pau de Schönbrunn, Pelješac, Període visigòtic a Catalunya, Pere de Vaux-de-Cernay, Pere Patrici el Mestre, Petar Drapšin, Petar Krešimir IV, Piero Soderini, Pietro Tradonico, Piretre, Pirovac, Pirustes, Pobles antics d'Itàlia, Podgora, Pompeu Silvà, Porco Rosso, Praevaliana, Prehistòria a Itàlia, Prehistòria als Balcans, Primera batalla de Bedriacum, Primera Coalició, Primera Croada, Pristina, Províncies Il·líriques, Publi Corneli Escipió Nasica Corculum, Quarta Croada, Rab (illa), Rascuporis IV, Ratko Mladić, Ratpenat de ferradura mitjà, Ròmul Augústul, Regència Italiana del Carnaro, Regne d'Hongria (1000-1301), Regne d'Hongria (medieval), Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de Croàcia, Regne de Tolosa, Regne dels ostrogots, Regne napoleònic d'Itàlia, Regnes germànics, República de Venècia, República germana, Resolució 762 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, Risan, Ritu patriarcal, Riu Krka, Robert Adam, Rogoznica, Rutilus basak, Salmo visovacensis, Salona (Dalmàcia), San Leo, Santa Aliança, Scaidona, Scardinius scardafa, Segona Guerra Civil romana, Segona Guerra de Nàpols, Selim III, Senyalització bilingüe, Septimi (usurpador), Seretium, Setanta deixebles, Setòvia, Setge de Castelnuovo, Setge de Roma (537-538), Setge de Zadar (1345-1346), Simó IV de Montfort, Situació política del Imperi Otomà i l'entorn (1401), Slavica (pel·lícula), Split, Split-Dalmàcia, Srbi svi i svuda, Stari Grad, Synodium, Szentendre, Teatre d'operacions d'Itàlia (Primera Guerra Mundial), Tema de Cefalònia, Tercera Coalició, Terrissa, Tit Estacili Sisenna Taure, Titus (personatge bíblic), Tonko Maroević, Tractat de Bucarest (1913), Tractat de Campo Formio, Tractat de Karlowitz, Tractat de Londres (1915), Tractat de Pressburg, Tractat de Saint-Germain-en-Laye, Tractat de Versalles, Tractat de Viena (1866), Tractat de Zadar, Tractats de Roma del 1941, Transleitània, Tribunj, Trogir, Unešić, Unificació italiana, Uskoks, Vardeis, Vènet, Víctor Manuel III d'Itàlia, Venècia, Vepric, Verge de Loreto, Verge jurada, Verona, Vespasià, Vibi Pòstum, Virdžina, Vis, Visigots federats, Vitruvi, Vladimir Radmanović, Xuayb ibn Úmar, Zadar, Zagreb, 18 d'abril, 1819, 1863, 2 de juny, 34 aC, 7a Divisió de Voluntaris de Muntanya SS Prinz Eugen.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

Idiomes

Dalmàcia

Taula de continguts