Taula de continguts
207 les relacions: Agop Terzan, Allan Rex Sandage, Andròmeda I, Andròmeda VIII, Anell de l'Unicorn, Any llum, Associació estel·lar, Astrònom, Astronomia galàctica, Big Bang, Binocle, Borís Vorontsov-Veliamínov, Braç de Sagitari, Catàleg Caldwell, Catàleg d'Estrelles Brillants, Catàleg de Ludendorff, Cúmul, Cúmul d'Hèrcules, Cúmul de galàxies, Cúmul estel·lar, Cúmul obert, Cefeida tipus II, Centaure A, Centre galàctic, Cinemàtica estel·lar, Cometa C/2014 Q2 (Lovejoy), Constel·lació d'Aquari, Constel·lació d'Hèrcules, Constel·lació de l'Altar, Constel·lació de l'Au del Paradís, Constel·lació de l'Àguila, Constel·lació de l'Escorpió, Constel·lació de l'Escultor, Constel·lació de l'Escut, Constel·lació de l'Hidra Femella, Constel·lació de la Cabellera de Berenice, Constel·lació de la Coloma, Constel·lació de la Corona Austral, Constel·lació de la Llebre, Constel·lació de la Mosca, Constel·lació de la Quilla, Constel·lació de la Sageta, Constel·lació de la Vela, Constel·lació de la Verge, Constel·lació del Centaure, Constel·lació del Dofí, Constel·lació del Gall Dindi, Constel·lació del Linx, Constel·lació del Llangardaix, Constel·lació del Llop, ... Ampliar l'índex (157 més) »
Agop Terzan
(nascut Agop Nubar Terziyan) era un astrònom franco-armeni.
Veure Cúmul globular і Agop Terzan
Allan Rex Sandage
va ser un astrònom i cosmòleg nord-americà.
Veure Cúmul globular і Allan Rex Sandage
Andròmeda I
Andromeda I és una galàxia nana esferoïdal (dSph) d'uns 2,40 milions anys llum de distància a la constel·lació d'Andròmeda.
Veure Cúmul globular і Andròmeda I
Andròmeda VIII
Andromeda VIII (And VIII, PGC 5056928) és una galàxia nana esferoïdal (dSph) en la constel·lació d'Andròmeda.
Veure Cúmul globular і Andròmeda VIII
Anell de l'Unicorn
L'anell de lUnicorn és un filament llarg i complex d'estrelles que s'embolica al voltant de la Via Làctia tres vegades.
Veure Cúmul globular і Anell de l'Unicorn
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Veure Cúmul globular і Any llum
Associació estel·lar
El cúmul del Trapezi a la Nebulosa d'Orió, és una associació estel·lar OB. Una associació estel·lar és un cúmul estel·lar caracteritzat per una unió gravitacional molt feble, menys intensa que la que manté units els cúmuls oberts i els cúmuls globulars.
Veure Cúmul globular і Associació estel·lar
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Veure Cúmul globular і Astrònom
Astronomia galàctica
Representació artística de la Via Làctia, objecte d'estudi de l''''astronomia galàctica'''. L'astronomia galàctica és l'estudi de la nostra pròpia galàxia la Via Làctia i tot el seu contingut.
Veure Cúmul globular і Astronomia galàctica
Big Bang
El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.
Veure Cúmul globular і Big Bang
Binocle
Uns enormes '''binocles''' usats a l'Armada El binocle (mot usat generalment en plural, binocles) és un instrument òptic usat per a ampliar la imatge dels objectes distants que hom observa, igual que el monocle i el telescopi, però, a diferència d'aquests, provoca l'efecte d'estereoscòpia en la imatge, i per això és més còmode com a mitjà d'apreciar la distància entre objectes distants, així com per a jutjar i seguir objectes en moviment.
Veure Cúmul globular і Binocle
Borís Vorontsov-Veliamínov
Borís Aleksàndrovitx Vorontsov-Veliamínov (Dnipró, 14 de febrer de 1904 - Moscou, 27 de gener de 1994) va ser un astrònom soviètic, membre corresponent de l'Acadèmia de Ciències Pedagògiques de l'URSS (des de 1947).
Veure Cúmul globular і Borís Vorontsov-Veliamínov
Braç de Sagitari
Esquema de la Via Làctia coneguda; el braç de Sagitari està indicat en vermell El Braç de Sagitari (també conegut com a Braç Carina - Sagitari) és un dels braços de l'espiral de la via Làctia.
Veure Cúmul globular і Braç de Sagitari
Catàleg Caldwell
El Catàleg Caldwell és un catàleg astronòmic amb 109 cúmuls estel·lars, nebuloses i galàxies per a l'observació d'astrònoms amateurs.
Veure Cúmul globular і Catàleg Caldwell
Catàleg d'Estrelles Brillants
El Catàleg d'estrelles Brillants (en anglès Bright Star Catalogue, o també Yale Catalogue of Bright Stars o Yale Bright Star Catalogue) és un catàleg d'estrelles que esmenta totes les estrelles de la magnitud aparent 6,5 o més brillants, la qual cosa és gairebé qualsevol estrella visible per l'ull nu.
Veure Cúmul globular і Catàleg d'Estrelles Brillants
Catàleg de Ludendorff
El Catàleg o llistat de Ludendorff conté 1.136 estels i el cúmul globular M13.
Veure Cúmul globular і Catàleg de Ludendorff
Cúmul
* Cúmul o cúmulus, núvol que s'assembla a una massa feta de cotó fluix, amb túmuls i/o torres, de base aplanada i amb una part superior semblant a la d'una col-i-flor.
Veure Cúmul globular і Cúmul
Cúmul d'Hèrcules
Messier 13 (Gran Cúmul d'Hèrcules, M13 o *NGC 6205) és un cúmul globular de la constel·lació d'Hèrcules.
Veure Cúmul globular і Cúmul d'Hèrcules
Cúmul de galàxies
Grup de galàxies '''HCG''' ('''Hickson Compact Group''') 87, vist des de l'observatori Gemini a Cerro Pachón, Xile Un cúmul de galàxies o amàs de galàxies és un conjunt d'estels units per la gravetat que conté des d'algunes galàxies (llavors, es parla de ''grup'') fins a alguns milers.
Veure Cúmul globular і Cúmul de galàxies
Cúmul estel·lar
miniatura Un cúmul estel·lar és un grup d'estrelles atretes entre si per la gravetat.
Veure Cúmul globular і Cúmul estel·lar
Cúmul obert
M11, el cúmul de l'ànec salvatge. Es pot veure com presenta una estructura poc densa i està format per estels jóvens i brillants. Un cúmul estel·lar obert és un grup nombrós d'estels que pot contenir alguns milers d'objectes formats gairebé simultàniament a partir d'un mateix núvol molecular i que romanen encara lligats per la gravitació.
Veure Cúmul globular і Cúmul obert
Cefeida tipus II
H-Esquema R que il·lustra la ubicació de les cefeides de població II a la banda d'inestabilitat Les Cefeides de tipus II són estrelles variables que pulsen amb períodes típicament compresos entre 1 i 50 dies.
Veure Cúmul globular і Cefeida tipus II
Centaure A
NGC 5128 (coneguda també com a Centaure A) és una galàxia lenticular a una distància de 14 milions d'anys llum a la constel·lació de Centaure.
Veure Cúmul globular і Centaure A
Centre galàctic
El centre galàctic és el centre de rotació de la Via Làctia.
Veure Cúmul globular і Centre galàctic
Cinemàtica estel·lar
La cinemàtica estel·lar és l'estudi del moviment dels estels sense tenir en compte com l'han adquirit.
Veure Cúmul globular і Cinemàtica estel·lar
Cometa C/2014 Q2 (Lovejoy)
C/2014 Q2 o cometa Lovejoy és un cometa de llarg període descobert per Terry Lovejoy el 17 d'agost de 2014, fent servir un telescopi Schmidt-Cassegrain de 0,2 metres.
Veure Cúmul globular і Cometa C/2014 Q2 (Lovejoy)
Constel·lació d'Aquari
Aquari (Aquarius) és una de les constel·lacions conegudes des de l'antiguitat, pertany al zodíac, el cercle per on corre aparentment el sol.
Veure Cúmul globular і Constel·lació d'Aquari
Constel·lació d'Hèrcules
Hèrcules (Hercules) és una constel·lació que porta el nom d'Hèrcules, l'heroi de la mitologia romana.
Veure Cúmul globular і Constel·lació d'Hèrcules
Constel·lació de l'Altar
LAltar (Ara) és una feble constel·lació de l'hemisferi sud, entre Centaurus i Lupus.
Veure Cúmul globular і Constel·lació de l'Altar
Constel·lació de l'Au del Paradís
L'Au del Paradís (Apus) és una constel·lació de l'hemisferi sud.
Veure Cúmul globular і Constel·lació de l'Au del Paradís
Constel·lació de l'Àguila
L'Àguila (Aquila) és una de les 48 constel·lacions ptolemaiques, i una de les 88 constel·lacions en què es va dividir el cel per la Unió Astronòmica Internacional.
Veure Cúmul globular і Constel·lació de l'Àguila
Constel·lació de l'Escorpió
L'Escorpió o Escorpí (Scorpius), és una de les 88 constel·lacions definides per la Unió Astronòmica Internacional.
Veure Cúmul globular і Constel·lació de l'Escorpió
Constel·lació de l'Escultor
L'Escultor (Sculptor) és una petita constel·lació de l'hemisferi sud introduïda per Nicolas-Louis de Lacaille.
Veure Cúmul globular і Constel·lació de l'Escultor
Constel·lació de l'Escut
L'Escut (Scutum) és una petita constel·lació.
Veure Cúmul globular і Constel·lació de l'Escut
Constel·lació de l'Hidra Femella
L'Hidra Femella (Hydra) és la més vasta i la més llarga de les 88 constel·lacions modernes, estenent-se sobre més de 1.300 graus quadrats i més 100 graus de llargada.
Veure Cúmul globular і Constel·lació de l'Hidra Femella
Constel·lació de la Cabellera de Berenice
La Cabellera de Berenice (Coma Berenices) és una constel·lació considerada tradicionalment un asterisme.
Veure Cúmul globular і Constel·lació de la Cabellera de Berenice
Constel·lació de la Coloma
Coloma (Columba) és una petita constel·lació al sud de Canis Major i de Lepus, fou separada de la constel·lació Canis Major per part de Petrus Plancius l'any 1592.
Veure Cúmul globular і Constel·lació de la Coloma
Constel·lació de la Corona Austral
La Corona Austral (Corona Australis) era una de les 48 constel·lacions Ptolemaiques, i també una de les 88 constel·lacions modernes.
Veure Cúmul globular і Constel·lació de la Corona Austral
Constel·lació de la Llebre
La Llebre (Lepus) és una constel·lació, situada al sud d'Orió, i possiblement representant una llebre caçada per ell.
Veure Cúmul globular і Constel·lació de la Llebre
Constel·lació de la Mosca
La Mosca (Musca) és una de les constel·lacions situades més al sud.
Veure Cúmul globular і Constel·lació de la Mosca
Constel·lació de la Quilla
La Quilla (Carina) és una constel·lació que formà part de l'antiga constel·lació Argo Navis, juntament amb Vela i Puppis.
Veure Cúmul globular і Constel·lació de la Quilla
Constel·lació de la Sageta
La Sageta (Sagitta) és una petita constel·lació de l'hemisferi nord que està situada entre les constel·lacions d'Hèrcules, la Guineueta, el Dofí i l'Àguila.
Veure Cúmul globular і Constel·lació de la Sageta
Constel·lació de la Vela
La Vela (Vela) és una de les quatre constel·lacions en què es va dividir la gegantina constel·lació coneguda com el Vaixell d'Argos quan la Unió Astronòmica Internacional definí les 88 constel·lacions.
Veure Cúmul globular і Constel·lació de la Vela
Constel·lació de la Verge
La Verge (en llatí: Virgo; «verge»), de símbol Verge, és una constel·lació del Zodíac que es troba a l'hemisferi nord celeste.
Veure Cúmul globular і Constel·lació de la Verge
Constel·lació del Centaure
El Centaure (Centaurus) era una de les 48 constel·lacions ptolemaiques, i una de les 88 constel·lacions modernes.
Veure Cúmul globular і Constel·lació del Centaure
Constel·lació del Dofí
El Dofí (Delphinus) és una petita constel·lació boreal molt a prop de l'equador celeste.
Veure Cúmul globular і Constel·lació del Dofí
Constel·lació del Gall Dindi
El Gall Dindi (pavo) és una constel·lació de l'hemisferi sud creada per Pieter Dirkszoon Keyser i Frederick de Houtman entre 1595 i 1597, i aparegueren per primera vegada a l'obra Uranometria de Johann Bayer en el 1603.
Veure Cúmul globular і Constel·lació del Gall Dindi
Constel·lació del Linx
El Linx (Lynx) és una constel·lació de l'hemisferi nord, es troba entre les constel·lacions del Cotxer, la Girafa, l'Ossa Major, el Lleó Menor i el Cranc.
Veure Cúmul globular і Constel·lació del Linx
Constel·lació del Llangardaix
El Llargandaix (Lacerta) és una de les 88 constel·lacions modernes segons la divisió de la Unió Astronòmica Internacional.
Veure Cúmul globular і Constel·lació del Llangardaix
Constel·lació del Llop
El Llop (Lupus) és el nom que es dona a una petita constel·lació de l'hemisferi sud, situada sota la constel·lació de la Balança a l'oest d'Scorpius i a l'est de Centaure.
Veure Cúmul globular і Constel·lació del Llop
Constel·lació del Peix Volador
El Peix Volador (Volans) és una constel·lació de l'hemisferi sud.
Veure Cúmul globular і Constel·lació del Peix Volador
Constel·lació del Serpent
El Serpent (Serpens) és una de les 88 constel·lacions modernes, i també fou una de les 48 ptolemaiques.
Veure Cúmul globular і Constel·lació del Serpent
Constel·lació del Serpentari
El Serpentari, també anomenat Ofiüc, (Ophiuchus, ⛎) és una gran constel·lació que s'estén per l'equador celeste.
Veure Cúmul globular і Constel·lació del Serpentari
Constel·lació del Telescopi
El Telescopi (Telescopium) és una petita constel·lació que identificà —i a la qual donà nom— Nicolas-Louis de Lacaille, astrònom francès del, un estudiós dels cels de l'hemisferi sud.
Veure Cúmul globular і Constel·lació del Telescopi
Constel·lació del Tucà
El Tucà (Tucana) és una constel·lació de l'hemisferi sud lleugerament més lluminosa que les altres constel·lacions d'aquesta part del cel austral.
Veure Cúmul globular і Constel·lació del Tucà
Constel·lació dels Llebrers
Els Llebrers (Canes Venatici) és una constel·lació de l'hemisferi nord, situada entre les de l'Óssa Major, el Bover i la Cabellera de Berenice.
Veure Cúmul globular і Constel·lació dels Llebrers
Convencions sobre nomenclatura astronòmica
En l'Antiguitat només el Sol, la Lluna, alguns estels i els planetes més visibles van rebre nom.
Veure Cúmul globular і Convencions sobre nomenclatura astronòmica
Cronologia dels coneixements sobre el medi interestel·lar i intergalàctic
Aquest article és una cronologia dels coneixements sobre el medi interestel·lar i intergalàctic.
Veure Cúmul globular і Cronologia dels coneixements sobre el medi interestel·lar i intergalàctic
Cygnus OB2
Cygnus OB2 és una gran associació estel·lar situada a la constel·lació del Cigne a una distància d'uns 1,7 kiloparsecs del Sol, en una regió coneguda com a Cygnus X de 10° de grandària i que alguns autors consideren com una gran regió HII i en la qual la formació d'estels s'hi dona des de fa força temps.
Veure Cúmul globular і Cygnus OB2
Cygnus OB2 12
Cygnus OB2 12 és una de les estrelles més lluminoses conegudes.
Veure Cúmul globular і Cygnus OB2 12
Dècada del 1850
Formalment, la dècada del 1850 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1850 fins al 31 de desembre de 1859.
Veure Cúmul globular і Dècada del 1850
Dinàmica estel·lar
La dinàmica estel·lar és una branca de l'astrofísica que descriu de manera estadística el moviment col·lectiu dels estels provocat per la mútua gravetat.
Veure Cúmul globular і Dinàmica estel·lar
Dones i matemàtiques
Les dones matemàtiques han lluitat històricament per obrir-se pas en el camp de les ciències, un espai tradicionalment masculí i vetat per a elles.
Veure Cúmul globular і Dones i matemàtiques
Edat de l'Univers
Hubble L'edat de l'univers, d'acord amb la teoria del ''big bang'', és el temps que ha passat entre el big bang i el present.
Veure Cúmul globular і Edat de l'Univers
Endarrerida blava
accès.
Veure Cúmul globular і Endarrerida blava
Energia fosca
En cosmologia, l'energia fosca és una forma hipotètica d'energia que travessa tot l'espai i que produeix una pressió negativa que origina una força gravitacional repulsiva.
Veure Cúmul globular і Energia fosca
Esclat de raigs gamma
estrella massiva en procés de fusió nuclear convertint els elements més lleugers en altres més pesants. Quan la fusió ja no genera la pressió suficient per contrarestar la gravetat, l'estrella es col·lapsa ràpidament per formar un forat negre.
Veure Cúmul globular і Esclat de raigs gamma
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Cúmul globular і Estel
Estel CH
Un estel CH o estrella CH és una classe d'estel de carboni caracteritzat per la presència de bandes d'absorció CH summament fortes en els seus espectres.
Veure Cúmul globular і Estel CH
Estel subnan B
Secció esquemàtica d'un estel subnan B Un estel subnan B o estrella subnana B és una tipus d'estel subnan amb tipus espectral B. A diferència dels estels subnans típics, els de tipus B són més calents i brillants.
Veure Cúmul globular і Estel subnan B
Estrella subgegant
Una estrella subgegant és una classe d'estrelles que són més brillants que el que és normal en el cas de les estrelles nanes de la seqüència principal de la mateixa classe espectral, però no tan brillants com les estrelles gegants.
Veure Cúmul globular і Estrella subgegant
Estrella subnana
Diagrama de Hertzsprung-Russell: abscisses: Tipus espectral Ordenades: Magnitud absoluta 0, Ia, Ib Supergegants. II Gegants lluminoses. III Gegants. IV subgegant. V Seqüència principal. '''VI subnana'''. VII Nanes blanques. Una estrella subnana o estel subnan és una estrella amb lluminositat classe VI en la classificació espectral de Yerkes.
Veure Cúmul globular і Estrella subnana
Estrella supergegant
En astronomia, una estrella supergegant és un tipus d'estrella molt voluminosa, devers 10 a 50 masses solars.
Veure Cúmul globular і Estrella supergegant
Estrella variable
Una estrella variable és una estrella la lluminositat de la qual varia considerablement al llarg del temps.
Veure Cúmul globular і Estrella variable
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Veure Cúmul globular і Forat negre
Forat negre estel·lar
Forat negre estel·lar Un forat negre estel·lar és un forat negre format pel col·lapse gravitatori d'una estrella massiva (20 o més masses solars, encara que la quantitat de massa que cal per formar-lo no ha estat encara determinada i depèn de molts paràmetres) al final de la seva vida.
Veure Cúmul globular і Forat negre estel·lar
Formació d'estructures
La formació d'estructures es refereix a un problema fonamental en cosmologia física.
Veure Cúmul globular і Formació d'estructures
Formació estel·lar
Pilars de gas molecular en la nebulosa de l'àguila. Algunes estrelles estan encara formant-se en el seu interior. La formació d'estrelles és el procés pel qual les parts denses del núvols moleculars col·lapsen en una bola de plasma per a formar una estrella.
Veure Cúmul globular і Formació estel·lar
Formació i evolució de les galàxies
galàxia Lenticular La formació de galàxies és una de les àrees d'investigació més actives de l'astrofísica i, en aquest sentit, també s'aplica a levolució de les galàxies.
Veure Cúmul globular і Formació i evolució de les galàxies
Fotometria CCD
Un xip CCD La fotometria CCD és un mecanisme de variants que utilitza la fotometria per a determinar la magnitud dels diferents objectes astronòmics (estrelles, planetes, galàxies…).
Veure Cúmul globular і Fotometria CCD
Fotometria diferencial
La fotometria diferencial és una de les dues variants de les quals disposa la fotometria per a determinar la lluentor dels diferents astres (asteroides, estrelles, planetes, galàxies, etc.). Es basa en l'ús de, almenys, dues estrelles distintes: una que es denomina estrella de calibratge i altra que es diu estrella de reconeixement; ambdues estrelles han de ser astres de lluentor i color bé determinats en algun sistema fotomètric amb la particularitat de no ser variables.
Veure Cúmul globular і Fotometria diferencial
Fusió de galàxies
Una fusió de galàxies pot passar quan dues o més galàxies col·lideixen.
Veure Cúmul globular і Fusió de galàxies
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Veure Cúmul globular і Galàxia
Galàxia del Sombrero
La galàxia del Sombrero (Messier 104, M104 o NGC 4594) és una galàxia espiral no barrada, situada en la constel·lació de la Verge.
Veure Cúmul globular і Galàxia del Sombrero
Galàxia del Triangle
La galàxia del Triangle (M33, NGC 598) és una galàxia espiral de tipus Sc que es pot observar en la constel·lació del Triangle.
Veure Cúmul globular і Galàxia del Triangle
Galàxia el·líptica
Messier 87, una galàxia el·líptica gegant típica. Una galàxia el·líptica és un tipus de galàxia de la seqüència de Hubble que es caracteritza per les següents propietats físiques.
Veure Cúmul globular і Galàxia el·líptica
Galàxia espiral
285x285px Una galàxia espiral és un cert tipus de galàxia originàriament descrit per Edwin Hubble el 1936 en la seva obra The Realm of the Nebulae ('El regne de les nebuloses') i, com a tal, forma part de la seqüència d'Hubble.
Veure Cúmul globular і Galàxia espiral
Galàxia nana
L'Espiral magallànica, una galàxia satèl·lit de la Via Làctia Una galàxia nana és una galàxia petita composta per diversos milers de milions d'estrelles, un nombre petit en comparació amb la Via Làctia, que conté entre 200 i 400 milers de milions d'estrelles.
Veure Cúmul globular і Galàxia nana
Galàxia nana esferoidal
NGC 147, una galàxia nana esferoïdal del Grup Local Una galàxia nana esferoidal (en anglès dSph) és un terme en l'astronomia aplicada a les galàxies de baixa lluminositat que són companyes de la Via Làctia i als sistemes similars que són companyes de la Galàxia d'Andròmeda (M31).
Veure Cúmul globular і Galàxia nana esferoidal
Galàxia ultradifusa
NGC 1052-DF2, una galàxia ultradifusa. Una galàxia ultradifusa (UDG, en les seves sigles en anglès) és una galàxia de lluminositat extremadament baixa, el primer exemple de les quals fou descobert al Cúmul de la Verge proper per Allan Rex Sandage i Bruno Binggeli el 1984.
Veure Cúmul globular і Galàxia ultradifusa
Giovanni Domenico Maraldi
Giovanni Domenico Maraldi també conegut amb el seu nom en francès Jean-Dominique Maraldi (Perinaldo, 17 d'abril de 1709 – 14 de novembre de 1788), fou un astrònom nascut a Itàlia nebot de Giacomo F. Maraldi.
Veure Cúmul globular і Giovanni Domenico Maraldi
Gran Núvol de Magalhães
El Gran Núvol de Magalhães (LMC, de l'anglès Large Magellanic Cloud) és una galàxia irregular que orbita al voltant de la Via Làctia i, per tant, forma part del Grup Local de galàxies.
Veure Cúmul globular і Gran Núvol de Magalhães
Habitabilitat planetària
Comprendre l'habitabilitat planetària és, en part, extrapolar les condicions terrestres, ja que la Terra és l'únic planeta conegut que conté vida. L'habitabilitat planetària és una mesura del potencial que té un cos astronòmic de sustentar vida.
Veure Cúmul globular і Habitabilitat planetària
Halo galàctic
L'halo galàctic és la regió de l'espai que envolta les galàxies espirals, com ara la nostra galàxia, la Via Làctia.
Veure Cúmul globular і Halo galàctic
Hans-Emil Schuster
, astrònom alemany retirat des d'octubre de l'any 1991.
Veure Cúmul globular і Hans-Emil Schuster
Harlow Shapley
fou un astrònom estatunidenc.
Veure Cúmul globular і Harlow Shapley
Helen Sawyer Hogg
Helen Sawyer Hogg (1 d'agost de 1905 - 28 de gener de 1993) va ser una astrònoma pionera en la investigació dels cúmuls globulars i les estrelles variables.
Veure Cúmul globular і Helen Sawyer Hogg
Henri Mineur
va ser un matemàtic i astrònom francès.
Veure Cúmul globular і Henri Mineur
Henrietta Swan Leavitt
va ser una astrònoma estatunidenca que va establir i caracteritzar la relació període-luminositat de les variables cefeides.
Veure Cúmul globular і Henrietta Swan Leavitt
Història de la investigació dels esclats de raigs gamma
La història de la investigació dels esclats de raigs gamma va començar amb la detecció serendipitada d'un esclat de raigs gamma (GRB) el 2 de juliol de 1967 pels satèl·lits americans Vela.
Veure Cúmul globular і Història de la investigació dels esclats de raigs gamma
Johann Elert Bode
Johann Elert Bode (Hamburg, 19 de gener de 1747 - Berlín, 23 de novembre de 1826), fou un astrònom alemany.
Veure Cúmul globular і Johann Elert Bode
Koposov I
El Koposov I és un cúmul globular de baixa lluminositat a la constel·lació de la Verge en l'halo de la Via Làctia.
Veure Cúmul globular і Koposov I
Koposov II
Koposov II és un cúmul globular de baixa lluminositat a la constel·lació dels Bessons en l'halo de la Via Làctia.
Veure Cúmul globular і Koposov II
Lleó I (galàxia)
Lleó I és una galàxia nana esferoidal en la constel·lació del Lleó, a només 12 arcmin de Regulus (α Leonis).
Veure Cúmul globular і Lleó I (galàxia)
Lleó IV (galàxia)
Lleó IV és una galàxia nana esferoidal situada a la constel·lació del Lleó, descoberta el 2006 a partir de les dades obtingudes per l'Sloan Digital Sky Survey.
Veure Cúmul globular і Lleó IV (galàxia)
Lleó V (galàxia)
Lleó V és una galàxia nana esferoidal situada a la constel·lació del Lleó i que va ser descoberta el 2007 en les dades obtingudes per l'Sloan Digital Sky Survey.
Veure Cúmul globular і Lleó V (galàxia)
Llista d'estrelles del Tucà
Aquesta és una llista d'estrelles notables de la constel·lació del Tucà, ordenades per ordre decreixent de brillantor.
Veure Cúmul globular і Llista d'estrelles del Tucà
Llista d'objectes NGC (1-999)
Aquesta és la llista d'objectes 1-999 del New General Catalogue (NGC).
Veure Cúmul globular і Llista d'objectes NGC (1-999)
Llista d'objectes NGC (1000-1999)
Aquesta és una llista d'objectes 1000-1999 del New General Catalogue (NGC).
Veure Cúmul globular і Llista d'objectes NGC (1000-1999)
Llista d'objectes NGC (2000-2999)
Aquesta és una llista d'objectes 1000-1999 del New General Catalogue (NGC).
Veure Cúmul globular і Llista d'objectes NGC (2000-2999)
Llista d'objectes NGC (3000-3999)
Aquesta és una llista d'objectes 1000-1999 del New General Catalogue (NGC).
Veure Cúmul globular і Llista d'objectes NGC (3000-3999)
Llista d'objectes NGC (4000-4999)
Aquesta és una llista d'objectes 1000-1999 del New General Catalogue (NGC).
Veure Cúmul globular і Llista d'objectes NGC (4000-4999)
Llista d'objectes NGC (5000-5999)
Aquesta és una llista d'objectes 1000-1999 del New General Catalogue (NGC).
Veure Cúmul globular і Llista d'objectes NGC (5000-5999)
Llista d'objectes NGC (6000-6999)
Aquesta és una llista d'objectes 1000-1999 del New General Catalogue (NGC).
Veure Cúmul globular і Llista d'objectes NGC (6000-6999)
Llista d'objectes NGC (7000-7840)
Aquesta és una llista d'objectes 1000-1999 del New General Catalogue (NGC).
Veure Cúmul globular і Llista d'objectes NGC (7000-7840)
Messier 10
Messier 10 (M10 o NGC 6254) és un cúmul globular visible a la constel·lació del Serpentari.
Veure Cúmul globular і Messier 10
Messier 107
Messier 107 (M107 o NGC6171) és un cúmul globular situat a la constel·lació del Serpentari.
Veure Cúmul globular і Messier 107
Messier 110
Messier 110 (M110 o NGC 205) és una galàxia el·líptica-esferoidal que forma part del Grup Local de galàxies i és satèl·lit de la gran galàxia d'Andròmeda, situada a la constel·lació d'Andròmeda.
Veure Cúmul globular і Messier 110
Messier 12
Messier 12 (M12 o NGC 6218) és un cúmul globular de la constel·lació de serpentari.
Veure Cúmul globular і Messier 12
Messier 14
Messier 14 (M14 o NGC 6402) és un cúmul globular situat en la constel·lació de Serpentari.
Veure Cúmul globular і Messier 14
Messier 15
Messier 15 (M15 o *NGC 7078) és un cúmul globular situat en la constel·lació Pegàs.
Veure Cúmul globular і Messier 15
Messier 19
Messier 19 (M19 o NGC 6273) és un cúmul globular situat en la constel·lació de serpentari.
Veure Cúmul globular і Messier 19
Messier 2
L'objecte Messier 2 (també conegut com a M2 o NGC 7089) és un cúmul globular situat a la constel·lació d'Aquari.
Veure Cúmul globular і Messier 2
Messier 22
Messier 22 (M22 o NGC 6656) és un cúmul globular en la constel·lació de Sagitari.
Veure Cúmul globular і Messier 22
Messier 28
Messier 28 (M28 o NGC 6626) és un cúmul globular en la constel·lació de Sagitari.
Veure Cúmul globular і Messier 28
Messier 3
Messier 3 (també conegut com a M3 o NGC 5272) és un cúmul globular situat a la constel·lació de Llebrers.
Veure Cúmul globular і Messier 3
Messier 30
Messier 30 (M30 o NG C7099) és un cúmul globular situat a la constel·lació de Capricorn.
Veure Cúmul globular і Messier 30
Messier 4
Messier 4 o M4 és un cúmul globular que es troba en la constel·lació d'Escorpió.
Veure Cúmul globular і Messier 4
Messier 5
Messier 5 (M5 o NGC 5904) és un cúmul globular visible a la constel·lació Serp.
Veure Cúmul globular і Messier 5
Messier 53
Messier 53 (M53 o NGC 5024) és un cúmul globular situat a la constel·lació de la Cabellera de Berenice.
Veure Cúmul globular і Messier 53
Messier 54
Messier 54 (M54 o NGC 6715) és un cúmul globular de la constel·lació de Sagitari.
Veure Cúmul globular і Messier 54
Messier 55
Messier 55 (M55 o NGC 6809) és un cúmul globular en la constel·lació Sagitari.
Veure Cúmul globular і Messier 55
Messier 56
Messier 56 (M56 o NGC 6779) és un cúmul globular en la constel·lació Lira.
Veure Cúmul globular і Messier 56
Messier 62
Messier 62 (M62 o NGC 6266) és un cúmul globular en la constel·lació del Serpentari.
Veure Cúmul globular і Messier 62
Messier 68
Messier 68 (M68 o NGC 4590) és una cúmul globular situat a la constel·lació de l'Hidra Femella.
Veure Cúmul globular і Messier 68
Messier 69
Messier 69 (M69 o *NGC 6637) és un cúmul globular a la constel·lació de Sagitari.
Veure Cúmul globular і Messier 69
Messier 70
Messier 70 (M70 o NGC 6681) és un cúmul globular situat a la constel·lació de Sagitari.
Veure Cúmul globular і Messier 70
Messier 71
Messier 71 (M71 o NGC 6838) és un cúmul globular situat a la constel·lació de la Sageta.
Veure Cúmul globular і Messier 71
Messier 72
Messier 72 (M72 o NGC 6981) és un cúmul globular situat a la constel·lació d'Aquari.
Veure Cúmul globular і Messier 72
Messier 75
Messier 75 (M75 o NGC 6864) és un cúmul globular situat a la constel·lació de Sagitari.
Veure Cúmul globular і Messier 75
Messier 79
Messier 79 (M79 o NGC1904) és un cúmul globular situat a la constel·lació de la Llebre.
Veure Cúmul globular і Messier 79
Messier 80
Messier 80 (M80 o NGC 6093) és un cúmul globular de classe II, situat a la constel·lació d'Escorpió.
Veure Cúmul globular і Messier 80
Messier 89
Messier 89 (M89 o NGC 4552) és una galàxia el·líptica situada a la constel·lació de Verge.
Veure Cúmul globular і Messier 89
Messier 9
Messier 9 (M9, NGC 6333) és un cúmul globular visible a la constel·lació del Serpentari.
Veure Cúmul globular і Messier 9
Messier 92
Messier 92 (M92 o NGC 6341) és un cúmul globular situat a la constel·lació d'Hèrcules.
Veure Cúmul globular і Messier 92
Model de Plummer
Exemple de cúmul d'estrelles: Messier 75 El model de Plummer o esfera de Plummer és una llei de densitat usada per primer cop per H. C. '''Plummer''' Per observar Cúmuls globulars.
Veure Cúmul globular і Model de Plummer
Nana d'Hèrcules
La Galàxia Nana d'Hèrcules, o Her, és una galàxia nana esferoidal situada en la direcció de la constel·lació d'Hèrcules i va descoberta el 2006 gràcies a les dades recollides per l'Sloan Digital Sky Survey.
Veure Cúmul globular і Nana d'Hèrcules
Nana del Bover III
La Galàxia Nana del Bover III (Boo III) és una concentració d'estels (en anglès "overdensity"), situat a prop de l'halo galàctic de la Via Làctia, i que correspon a una galàxia nana esferoidal fortament pertorbada per l'efecte de les forces marea gravitacional de la nostra galàxia.
Veure Cúmul globular і Nana del Bover III
Nana del Fènix
La Nana del Fènix és una galàxia nana i irregular que va ser descoberta en 1976 per Hans-Emil Schuster i Richard Martin West, va ser confosa amb un cúmul globular.
Veure Cúmul globular і Nana del Fènix
Nana del Forn
La Nana del Forn és una galàxia satèl·lit de la Via Làctia que forma part del Grup Local.
Veure Cúmul globular і Nana del Forn
Nana dels Peixos II
Peixos II (Psc II) és una galàxia nana esferoidal situada a la constel·lació dels Peixos descoberta el 2010 en les dades obtingudes per l'Sloan Digital Sky Survey.
Veure Cúmul globular і Nana dels Peixos II
Nana El·líptica de Sagitari
La Galàxia Nana El·líptica de Sagitari o SagDEG (Sagittarius Dwarf Elliptical Galaxy en anglès) és una galàxia el·líptica satèl·lit de la Via Làctia.
Veure Cúmul globular і Nana El·líptica de Sagitari
Nebulosa de la Taràntula
La nebulosa de la Taràntula, també coneguda com a 30 Doradus, és una regió HII que es troba al Gran Núvol de Magalhães.
Veure Cúmul globular і Nebulosa de la Taràntula
Nebulosa planetària
Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.
Veure Cúmul globular і Nebulosa planetària
NGC 1261
NGC 1261 és un cúmul globular que va ser descobert el 1826 per James Dunlop.
Veure Cúmul globular і NGC 1261
NGC 1569
NGC 1569 és una galàxia irregular a la constel·lació de la Girafa visible amb telescopis d'afeccionat a una distància que originalment es pensava era de 2,4 megapàrsecs (7,8 milions d'anys llum) però que estudis realitzats el 2008 amb ajuda del Telescopi espacial Hubble, capaç de resoldre amb relativa facilitat els seus estels més brillants, mostren que és major, de 3,36 megapàrsecs (10,96 milions d'anys llum), cosa que la converteix en membre del grup IC 342.
Veure Cúmul globular і NGC 1569
NGC 1851
NGC 1851 és un cúmul globular situat en la constel·lació de Coloma.
Veure Cúmul globular і NGC 1851
NGC 2808
NGC 2808 és un cúmul globular de la constel·lació de la Quilla que pertany a la Via Làctia.
Veure Cúmul globular і NGC 2808
NGC 3201
NGC 3201 (també conegut com a Caldwell 79) és un cúmul globular a la constel·lació de Vela.
Veure Cúmul globular і NGC 3201
NGC 4449
NGC 4449 és una galàxia irregular situada a la constel·lació dels Llebers visible amb petits telescopis i situada a una distància d'al voltant de 4 megaparsecs de la Via Làctia.
Veure Cúmul globular і NGC 4449
NGC 4473
NGC 4473 és una galàxia el·líptica situada a uns 50 milions d'anys llum de distància a la constel·lació de la Cabellera de Berenice.
Veure Cúmul globular і NGC 4473
NGC 4565
NGC 4565 és una galàxia espiral barrada situada a la constel·lació de la Cabellera de Berenice a una distància de 47 milions d'anys llum (14,3 megaparsecs) fàcilment visible amb telescopis petits.
Veure Cúmul globular і NGC 4565
NGC 4874
NGC 4874 és una galàxia el·líptica cD gegant situada a la constel·lació de la Cabellera de Berenice visible amb telescopis d'afeccionat.
Veure Cúmul globular і NGC 4874
NGC 5466
NGC 5466 és un cúmul globular de classe XII en la constel·lació del Bover, localitzat a 51900 anys llum de la Terra i a 52800 del centre galàctic.
Veure Cúmul globular і NGC 5466
NGC 5986
NGC 5986 és un cúmul globular en la constel·lació del Llop.
Veure Cúmul globular і NGC 5986
NGC 6166
NGC 6166 és una galàxia el·líptica gegant i un quàsar situats a la constel·lació d'Hèrcules i a una distància d'al voltant de 150 megaparsecs (490 milions d'anys llum) de la Via Làctia que pot s'hi pot veure amb telescopis d'afeccionat.
Veure Cúmul globular і NGC 6166
NGC 6541
NGC 6541 (també conegut com a Caldwell 78) és un cúmul globular a la constel·lació de la Corona Austral.
Veure Cúmul globular і NGC 6541
NGC 6752
NGC 6752 és un cúmul globular en la constel·lació del Gall Dindi.
Veure Cúmul globular і NGC 6752
NGC 6934
NGC 6934 és un cúmul globular en la constel·lació del Dofí.
Veure Cúmul globular і NGC 6934
NGC 7006
NGC 7006 és un cúmul globular en la constel·lació del Dofí.
Veure Cúmul globular і NGC 7006
NGC 7492
NGC 7492 és un cúmul globular a la constel·lació d'Aquari.
Veure Cúmul globular і NGC 7492
Objecte astronòmic
Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers.
Veure Cúmul globular і Objecte astronòmic
Objecte de l'espai profund
Verge) Un objecte de l'espai profund (o del cel profund) és qualsevol objecte astronòmic situat a grans distàncies com galàxies, cúmuls estel·lars o nebuloses.
Veure Cúmul globular і Objecte de l'espai profund
Observació del cel
XVII, realitzat pel cartògraf alemany Frederik de Wit. L'Observació del cel és l'activitat a la qual l'astronomia deu la seva existència, una observació practicada per persones que al llarg de la Història, per passió i per curiositat, han aixecat els ulls i mirat al cel.
Veure Cúmul globular і Observació del cel
Omega del Centaure
Omega del Centaure (ω Centauri) és un cúmul globular a la constel·lació de Centaure que va ser identificat per primera vegada com un objecte no estel·lar per Edmond Halley el 1677.
Veure Cúmul globular і Omega del Centaure
Ordres de magnitud de massa
Aquesta és una llista d'ordres de magnitud de massa.
Veure Cúmul globular і Ordres de magnitud de massa
Palomar 1
Palomar 1 és un cúmul globular a la constel·lació de Cefeu en l'halo, possiblement en el braç exterior de la Via Làctia.
Veure Cúmul globular і Palomar 1
Palomar 12
Palomar 12 és un cúmul globular a la constel·lació de Capricorn.
Veure Cúmul globular і Palomar 12
Paris Pişmiş
Marie Paris Pişmiş de Recillas (Istanbul, 30 de gener de 1911 – 1 d'agost de 1999) va ser una astrònoma turca-mexicana d'origen armeni.
Veure Cúmul globular і Paris Pişmiş
Pease 1
Pease 1 (NGC 7078 AC 10, Kustner 648, IRES 21274+1156) és una nebulosa planetària descoberta fotogràficament el 1928 dins del cúmul globular M15 per l'astrònom nord-americà Francis Pease; és una de les quatre descobertes fins a la data (2006) en un cúmul globular.
Veure Cúmul globular і Pease 1
Peter van de Kamp
Laurence W. Fredrick,, Publications of the Astronomical Socitiey of the Pacific 108:556–559, July 1996 va ser un astrònom holandès-nord-americà especialitzat a mesurar el moviment propi i paral·laxi dels estels.
Veure Cúmul globular і Peter van de Kamp
Planeta circumbinari
M4. Un planeta circumbinari és un planeta que orbita al voltant de dues estrelles en lloc d'una sola.
Veure Cúmul globular і Planeta circumbinari
Planeta de carboni
Concepció artística del planeta WASP-12b, el telescopi espacial Spitzer trobà que contenia més carboni que oxigen. Un planeta de carboni, també conegut com a planeta de diamant, és un tipus de planeta teòric proposat per Marc Kuchner que es formaria si el disc protoplanetari és ric en carboni i pobre en oxigen.
Veure Cúmul globular і Planeta de carboni
Població estel·lar
Les estrelles es poden agrupar en dues poblacions estel·lars: la població I i la població II, segons diverses característiques com la composició química, la seva posició en el diagrama de Hertzsprung-Russell i la seva edat, entre altres.
Veure Cúmul globular і Població estel·lar
Problema dels n cossos
En mecànica clàssica i astrodinàmica, el problema dels n cossos té per objectiu l'obtenció dels moviments individuals d'un grup d'objectes astronòmics que interactuen entre si gravitacionalment.
Veure Cúmul globular і Problema dels n cossos
Protogalàxia
En cosmologia física, una protogalàxia o galàxia primitiva és un núvol de gas que està formant una galàxia.
Veure Cúmul globular і Protogalàxia
PSR B1620-26
Recreació artística de PSR B1620-26c El PSR B1620-26 és un sistema binari d'estrelles, al cúmul globular M4 a la constel·lació Scorpius, compost per un púlsar i una estrella nana blanca, a més d'un tercer objecte, el que correspon al planeta extrasolar PSR B1620-26c (Matusalem), amb una massa estimada entre dues i deu vegades la massa del planeta Júpiter.
Veure Cúmul globular і PSR B1620-26
PSR J1748-2446ad
PSR J1748−2446ad és el púlsar que gira més ràpid conegut, a 716 Hz (716 voltes per segon).
Veure Cúmul globular і PSR J1748-2446ad
Punta de la branca gegant vermella
En astrofísica, la punta de la branca vermella gegant, designat en general a la literatura pel seu equivalent anglès Tip of the Red Giant Branch i abreujat TRGB, és un mètode d'avaluació de distàncies extragalàctiques utilitzant llum infraroja (Banda I) màxim de les gegants vermelles de població II.
Veure Cúmul globular і Punta de la branca gegant vermella
R136
R136, també conegut com a RMC 136, és un supercúmul estel·lar, prop del centre del complex 30 Doradus (també conegut com la nebulosa de la Taràntula), al Gran Núvol de Magalhães.
Veure Cúmul globular і R136
Radiotelescopi d'Arecibo
El radiotelescopi d'Arecibo és un radiotelescopi astronòmic que està situat a Arecibo, Puerto Rico, al nord de l'illa.
Veure Cúmul globular і Radiotelescopi d'Arecibo
Resum d'astronomia
Mauna Kea a Hawaii és un dels principals llocs d'observació del món. La fotografia és de l'Observatori W. M. Keck, un interferòmetre astronòmic òptic. Aquest article és un resum que proporciona un esquema jeràrquic i guia temàtica de l'astronomia: Astronomia – estudia l'univers més enllà de la Terra, inclosa la seva formació i desenvolupament, i l'evolució, física, química, meteorologia, i moviment dels objectes celestes (com les galàxies, planetes, etc.) i fenomens que s'originen fora de l'atmosfera terrestre (com ara la radiació còsmica de fons).
Veure Cúmul globular і Resum d'astronomia
Scorpius X-1
Scorpius X-1 (abreujat Sco X-1) és una binària de raigs X localitzada a la constel·lació d'Escorpió.
Veure Cúmul globular і Scorpius X-1
Segue 1
Segue 1 és una galàxia nana esferoidal o cúmul globular situat a la constel·lació del LLeó descoberta per l'Sloan Digital Sky Survey.
Veure Cúmul globular і Segue 1
Segue 3
Segue 3 és un tènue cúmul globular de la Via Làctia.
Veure Cúmul globular і Segue 3
Supercúmul estel·lar
llum infraroja. Imatge obtinguda amb el 2 Micron All-Sky Survey (2MASS) Un supercúmul estel·lar (abreujat SSC, de l'anglès super star cluster) és una regió de formació estel·lar de gran grandària, que hom pensa que és el precursor d'un cúmul globular.
Veure Cúmul globular і Supercúmul estel·lar
Trenta
El trenta és un nombre natural que s'escriu 30 en xifres àrabs, XXX en les romanes i 三十 en les xineses.
Veure Cúmul globular і Trenta
Variable BL Herculis
Les variables de BL Herculis són un tipus d'estrella variable amb baixa lluminositat i massa que tenen un període de menys de vuit dies.
Veure Cúmul globular і Variable BL Herculis
Variable RR Lyrae
Les variables RR Lyrae són estrelles variables usades com a candeles estàndard.
Veure Cúmul globular і Variable RR Lyrae
Variable SX Phoenicis
Una variable SX Phoenicis és un tipus d'estrella variable que presenta un comportament de pulsació de curt període que varia en escales de temps de 0,03-0,08 dies (0,7-1,9 hores).
Veure Cúmul globular і Variable SX Phoenicis
Variable W Virginis
Els estels variables W Virginis són un tipus de estels variables pulsants similars a les cefeides. Igual que altres cefeides, mostren una relació entre el seu període i la seva lluminositat, però diferent al de les cefeides clàssiques com δ Cephei o η Aquilae.
Veure Cúmul globular і Variable W Virginis
Verge A
Messier 87 (també coneguda com a Galàxia Verge A, Verge A, M87, o NGC 4486) és una galàxia el·líptica gegant situada a la constel·lació de la Verge.
Veure Cúmul globular і Verge A
Verge I
Verge I o Virgo I és una galàxia satèl·lit extremadament feble de la Via Làctia.
Veure Cúmul globular і Verge I
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Veure Cúmul globular і Via Làctia
VLT Survey Telescope
El VLT Survey Telescope (VST) és el resultat d'una cooperació entre l'OAC (Observatori Astronòmic de Capodimonte) i l'Observatori Europeu Austral (ESO).
Veure Cúmul globular і VLT Survey Telescope
1782
;Països Catalans.
Veure Cúmul globular і 1782
47 del Tucà
47 del Tucà (47 Tucanae) és un cúmul globular situat a la constel·lació del Tucà.
Veure Cúmul globular і 47 del Tucà
També conegut com Clúster globular, Clústers globulars, Cúmuls globulars.
, Constel·lació del Peix Volador, Constel·lació del Serpent, Constel·lació del Serpentari, Constel·lació del Telescopi, Constel·lació del Tucà, Constel·lació dels Llebrers, Convencions sobre nomenclatura astronòmica, Cronologia dels coneixements sobre el medi interestel·lar i intergalàctic, Cygnus OB2, Cygnus OB2 12, Dècada del 1850, Dinàmica estel·lar, Dones i matemàtiques, Edat de l'Univers, Endarrerida blava, Energia fosca, Esclat de raigs gamma, Estel, Estel CH, Estel subnan B, Estrella subgegant, Estrella subnana, Estrella supergegant, Estrella variable, Forat negre, Forat negre estel·lar, Formació d'estructures, Formació estel·lar, Formació i evolució de les galàxies, Fotometria CCD, Fotometria diferencial, Fusió de galàxies, Galàxia, Galàxia del Sombrero, Galàxia del Triangle, Galàxia el·líptica, Galàxia espiral, Galàxia nana, Galàxia nana esferoidal, Galàxia ultradifusa, Giovanni Domenico Maraldi, Gran Núvol de Magalhães, Habitabilitat planetària, Halo galàctic, Hans-Emil Schuster, Harlow Shapley, Helen Sawyer Hogg, Henri Mineur, Henrietta Swan Leavitt, Història de la investigació dels esclats de raigs gamma, Johann Elert Bode, Koposov I, Koposov II, Lleó I (galàxia), Lleó IV (galàxia), Lleó V (galàxia), Llista d'estrelles del Tucà, Llista d'objectes NGC (1-999), Llista d'objectes NGC (1000-1999), Llista d'objectes NGC (2000-2999), Llista d'objectes NGC (3000-3999), Llista d'objectes NGC (4000-4999), Llista d'objectes NGC (5000-5999), Llista d'objectes NGC (6000-6999), Llista d'objectes NGC (7000-7840), Messier 10, Messier 107, Messier 110, Messier 12, Messier 14, Messier 15, Messier 19, Messier 2, Messier 22, Messier 28, Messier 3, Messier 30, Messier 4, Messier 5, Messier 53, Messier 54, Messier 55, Messier 56, Messier 62, Messier 68, Messier 69, Messier 70, Messier 71, Messier 72, Messier 75, Messier 79, Messier 80, Messier 89, Messier 9, Messier 92, Model de Plummer, Nana d'Hèrcules, Nana del Bover III, Nana del Fènix, Nana del Forn, Nana dels Peixos II, Nana El·líptica de Sagitari, Nebulosa de la Taràntula, Nebulosa planetària, NGC 1261, NGC 1569, NGC 1851, NGC 2808, NGC 3201, NGC 4449, NGC 4473, NGC 4565, NGC 4874, NGC 5466, NGC 5986, NGC 6166, NGC 6541, NGC 6752, NGC 6934, NGC 7006, NGC 7492, Objecte astronòmic, Objecte de l'espai profund, Observació del cel, Omega del Centaure, Ordres de magnitud de massa, Palomar 1, Palomar 12, Paris Pişmiş, Pease 1, Peter van de Kamp, Planeta circumbinari, Planeta de carboni, Població estel·lar, Problema dels n cossos, Protogalàxia, PSR B1620-26, PSR J1748-2446ad, Punta de la branca gegant vermella, R136, Radiotelescopi d'Arecibo, Resum d'astronomia, Scorpius X-1, Segue 1, Segue 3, Supercúmul estel·lar, Trenta, Variable BL Herculis, Variable RR Lyrae, Variable SX Phoenicis, Variable W Virginis, Verge A, Verge I, Via Làctia, VLT Survey Telescope, 1782, 47 del Tucà.