Taula de continguts
169 les relacions: Acònia Fàbia Paulina, Afrodita, Agdistis, Agirt, Agoràcrit de Paros, Alèsia, Almó (mitologia), Amaltea (mitologia), Amazones (mitologia), Ametller, Anacarsis, Anadolu Medeniyetleri Müzesi, Animal sagrat, Antístenes d'Atenes, Antea, Antiga Roma, Antigons, Antoní Pius, Arbre, Arc de Triomf de Barcelona, Arco di Riccardo, Aristàgores de Milet, Aristòmedes de Tebes, Astèrix a l'Índia, Atalanta (filla de Iasos), Atalanta de Beòcia, Atis (déu), Atis-Amor, Atys (Lully), Àcries, Basílica de Santa Maria Major, Betil, Bona Dea, Brogitarus, Broteas, Cap de lleona romana de marbre, Clàudia (nomen), Clàudia Quinta, Clodia de Pessinumtio sacerdotio, Complex de Samotràcia, Constel·lació de la Verge, Coribants, Corona mural, Cotítia, Cotito, Crònica de Paros, Creüsa (filla de Príam), Cristianisme a l'Imperi Romà, Crocota, Dàrdan, ... Ampliar l'índex (119 més) »
Acònia Fàbia Paulina
Vetio Agorio Pretextato i la seva esposa Acònia Fàbia Paulina. Acònia Fàbia Paulina (morta c. de 384) va ser una noble romana i una important exponent del paganisme en una època en què l'Imperi romà s'estava convertint al cristianisme.
Veure Cíbele і Acònia Fàbia Paulina
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Veure Cíbele і Afrodita
Agdistis
Agdistis (en grec antic: Ἄγδιστις) era un déu menor, d'origen frigi que va formar part de la mitologia grega i la religió romana.
Veure Cíbele і Agdistis
Agirt
Agirt (plural llatí agyrtae, en grec antic ἀγύρται)) és el nom d'un antic sacerdot a Grècia, i també d'un tipus de rodamón i xarlatà. Els agirts eren uns captaires errants i recol·lectors d'almoines que viatjaven per l'antiga Grècia, no tots amb caràcter religiós.
Veure Cíbele і Agirt
Agoràcrit de Paros
Agoràcrit de Paros (en llatí Agoracritus, en grec antic) fou un escultor grec nascut a Paros, que va viure al segle V aC.
Veure Cíbele і Agoràcrit de Paros
Alèsia
Alèsia fou una ciutat de la Gàl·lia, fundada pels mandubis.
Veure Cíbele і Alèsia
Almó (mitologia)
Segons la mitologia romana, Almó (en Almo) va ser un déu protector del riu homònim, que desembocava al Tíber a prop de Roma.
Veure Cíbele і Almó (mitologia)
Amaltea (mitologia)
Segons la mitologia grega, Amaltea (Ἁμάλθεια, 'tendra') va ser la nodrissa de Zeus, quan aquest déu era nadó.
Veure Cíbele і Amaltea (mitologia)
Amazones (mitologia)
-, Museu del Louvre. Amazona davant d'un altar en una ceràmica grega del 475–450 aC Amazones en la ''Crònica de Núremberg'' Monument a les amazones a Samsun En la mitologia grega, les amazones o amàzones (en grec sg.: Ἀμαζών, pl.: Ἀμαζόνες) eren una antiga nació llegendària de guerreres o un país contemporani poblat per dones en els confins del món.
Veure Cíbele і Amazones (mitologia)
Ametller
L'ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia.
Veure Cíbele і Ametller
Anacarsis
Anacarsis (en llatí Anacharsis, en grec Ἀνάχαρσις) fou un príncep escita, segon Heròdot fill de Gnurus i germà de Saulios, rei dels escites de Tràcia.
Veure Cíbele і Anacarsis
Anadolu Medeniyetleri Müzesi
El Museu de les Civilitzacions d'Anatòlia (en turc Anadolu Medeniyetleri Müzesi) està situat en els contraforts de l'anomenat Castell d'Ankara prop de l'Atpazarı (mercat de cavalls), en el barri d'Ulus, del districte Altındağ, a la ciutat d'Ankara, Turquia.
Veure Cíbele і Anadolu Medeniyetleri Müzesi
Animal sagrat
Els animals sagrats són aquells animals que, en algunes cultures, són considerats manifestacions, encarnacions o favorits d'alguna divinitat.
Veure Cíbele і Animal sagrat
Antístenes d'Atenes
Antístenes d'Atenes (Antisthenes) fou un filòsof cínic atenenc, fill d'un altre filòsof del mateix nom.
Veure Cíbele і Antístenes d'Atenes
Antea
* Antea (Antaea, Ἀνταία) és un sobrenom de les següents deïtats.
Veure Cíbele і Antea
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Cíbele і Antiga Roma
Antigons
Els Antigons és una partida del terme de Reus tocant al de la Canonja, a uns 5 km del centre de Reus, i que té com a límits l'autovia de Reus a Tarragona, i la carretera que des d'aquesta va a La Canonja.
Veure Cíbele і Antigons
Antoní Pius
Tit Aureli Fulvus Boioni Arri Antoní (Titus Aurelius Fulvus Boionius Arrius Antoninus), més conegut com a Antoní Pius (Antoninus Pius), era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per un moribund Adrià i li va succeir com emperador romà el 138, sent un dels Cinc bons emperadors van exercir el seu poder durant el zenit de la prosperitat que va assolir l'imperi a la Pax Romana.
Veure Cíbele і Antoní Pius
Arbre
data.
Veure Cíbele і Arbre
Arc de Triomf de Barcelona
LArc de Triomf és un monument de Barcelona que es troba a la confluència entre el Passeig de Lluís Companys (antic Saló de Sant Joan), el Passeig de Sant Joan i la ronda de Sant Pere.
Veure Cíbele і Arc de Triomf de Barcelona
Arco di Riccardo
L'Arc de Riccardo és segons algunes fonts una de les portes romanes de Trieste al segle I a.C. construït probablement sota el mandat de l'emperador August.
Veure Cíbele і Arco di Riccardo
Aristàgores de Milet
Aristàgores de Milet o Aristàgoras de Milet (en llatí Aristagoras, en grec antic Αρισταγόρας "Aristagóras") fou un governant de Milet a finals del segle VI aC i començaments del V aC.
Veure Cíbele і Aristàgores de Milet
Aristòmedes de Tebes
Aristomedes de Tebes (en grec antic Ἀριστομήδης) fou un escultor grec nascut a Tebes, contemporani de Píndar.
Veure Cíbele і Aristòmedes de Tebes
Astèrix a l'Índia
Astèrix a l'Índia (títol original en francès: Astérix chez Rahàzade) és el vint-i-vuitè àlbum de la sèrie Astèrix el gal.
Veure Cíbele і Astèrix a l'Índia
Atalanta (filla de Iasos)
s). Segons la mitologia grega, Atalanta (Ἀταλάντα) fou una heroïna, filla de Iasos, rei d'Arcàdia, i de Clímene (però altres genealogies la consideren filla de Mènal i d'Esquenea).
Veure Cíbele і Atalanta (filla de Iasos)
Atalanta de Beòcia
Atalanta (en grec antic Ἀταλάντη 'Atalantē') va ser un personatge de Beòcia que segons alguns autors, com per exemple Hesíode, era diferent de l'Atalanta filla de Iasos.
Veure Cíbele і Atalanta de Beòcia
Atis (déu)
s dC, Louvre Atis (Atys, Attys, Ates, Attis o Attin) fou una deïtat grega pàredra de la deessa Cíbele, fill de Nana.
Veure Cíbele і Atis (déu)
Atis-Amor
Atis-Amor és una escultura de bronze de Donatello, que data a la ratlla de 1440-1443.
Veure Cíbele і Atis-Amor
Atys (Lully)
dreta Atys és una tragèdia lírica escrita per Jean-Baptiste Lully formada per un pròleg i cinc actes.
Veure Cíbele і Atys (Lully)
Àcries
Àcries (en Ἀκριαί) o Acrees (Ἀκραῖαι) era una antiga ciutat de Lacònia.
Veure Cíbele і Àcries
Basílica de Santa Maria Major
La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu.
Veure Cíbele і Basílica de Santa Maria Major
Betil
Elagàbal, a Emesa, i el seu «betil». nuràgic de Tamuli (Macomer, Sardenya) Betil (llatí Baetylus, grec Βαίτνλος Báitylos, derivat de l'hebreu Beth-El que significa casa de déu) era una pedra objecte d'adoració a la regió de Llevant.
Veure Cíbele і Betil
Bona Dea
Bona Dea ("la Deessa Bona"), coneguda també amb els noms de Maia, Fauna, Fàtua o Oma, fou el nom d'una deïtat itàlica, germana, esposa o filla de Faune (Faunus), que és descrita com a deessa de la fertilitat, la castedat i la salut.
Veure Cíbele і Bona Dea
Brogitarus
Brogitarus era un gàlata, gendre del rei Deiotarus I, per haver-se casat amb la seva filla Adobogiona.
Veure Cíbele і Brogitarus
Broteas
Broteas era el nom d'un caçador i escultor de la mitologia grega.
Veure Cíbele і Broteas
Cap de lleona romana de marbre
El cap de lleona romana de marbre és una obra que es conserva a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú amb el número de registre 3718.
Veure Cíbele і Cap de lleona romana de marbre
Clàudia (nomen)
Clàudia (Claudia) fou el nom gentilici emprat per totes les dones pertanyents a la gens Clàudia, una de les més conegudes de l'Antiga Roma.
Veure Cíbele і Clàudia (nomen)
Clàudia Quinta
'''Claudia Quinta''', pintura de Lambert Lombard Clàudia Quinta va ser una germana d'Appi Claudi Pulcre, cònsol l'any 212 aC.
Veure Cíbele і Clàudia Quinta
Clodia de Pessinumtio sacerdotio
Clodia de Pessinumtio sacerdotio va ser una llei romana establerta a proposta del tribú de la plebs Publi Clodi Pulcre l'any 696 de la fundació de Roma (58 aC) quan eren cònsols Luci Calpurni Pisó Cesoni i Aule Gabini, que retirava al sacerdot Pesinunci (Pesinuntius) el seu càrrec sacerdotal de la gran mare frígia o Cíbele, i donava el sacerdoci a Brogotarus Gallus.
Veure Cíbele і Clodia de Pessinumtio sacerdotio
Complex de Samotràcia
El Complex de Samotràcia és un dels principals santuaris panhel·lènics, situat en l'illa de Samotràcia, a Tràcia.
Veure Cíbele і Complex de Samotràcia
Constel·lació de la Verge
La Verge (en llatí: Virgo; «verge»), de símbol Verge, és una constel·lació del Zodíac que es troba a l'hemisferi nord celeste.
Veure Cíbele і Constel·lació de la Verge
Coribants
Segons la mitologia grega, els coribants (Κορύβαντες) eren sacerdots de Cíbele, a Frígia, fills de la musa Talia i Apol·lo.
Veure Cíbele і Coribants
Corona mural
Classificació de les corones murals La corona mural és un ornament que s'atorgava a l'antiga Roma a aquell combatent que durant l'assetjament d'una ciutat era el primer a escalar les muralles.
Veure Cíbele і Corona mural
Cotítia
Cotítia o Cotítes (en grec antic κοτύττια, κόττυτες) era un festival originalment celebrat pels edonis de Tràcia en honor d'una deessa anomenada Cotis o Cotito.
Veure Cíbele і Cotítia
Cotito
Cotito o Cotis (en grec antic Κοτυττώ o Κότυς) va ser una deïtat de Tràcia que era venerada especialment pels edonis en un festival anomenat Cotítia que se celebrava a la nit i segons Estrabó tenia similituds amb els festivals dels cabirs i de la divinitat frígia Cíbele, on els participants adoptaven un comportament obscè i orgiàstic.
Veure Cíbele і Cotito
Crònica de Paros
Fragment de la part conservada al Museu Arqueològic de Paros La Crònica de Paros (Χρονικὸν Πάριον) és un document epigràfic que conté una relació cronològica d'esdeveniments llegendaris, polítics i culturals ocorreguts al món grec en sincronia amb els diversos reis i arconts atenesos.
Veure Cíbele і Crònica de Paros
Creüsa (filla de Príam)
XVI). Segons la mitologia grega, Creüsa (en grec antic Κρέουσα) va ser una princesa de Troia, filla de Príam i Hècuba, que estava casada amb l'heroi Enees, hereu del rei de Dardània Anquises.
Veure Cíbele і Creüsa (filla de Príam)
Cristianisme a l'Imperi Romà
Sant Jaume el Just. Quan Jesucrist va néixer l'Imperi Romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani.
Veure Cíbele і Cristianisme a l'Imperi Romà
Crocota
Crocota (en grec antic κρόκωτα) era una peça de roba groguenca, clara i vistosa que portaven les dones, sobretot les heteres o les de vida lleugera, a Grècia, segons Aristòfanes, i el seu ús per part dels homes era un signe d'efeminació, i per tant, apropiat pels festivals de Dionís.
Veure Cíbele і Crocota
Dàrdan
Segons la mitologia grega, Dàrdan o Dàrdanos (en Dardanus) va ser el fundador de la ciutat de Dàrdan, antecessora de la mítica ciutat de Troia.
Veure Cíbele і Dàrdan
Dèrceto
Dèrceto o Dercetis, coneguda també com a Atargatis o Siriadea (Syriadea, Συρίη θεός), era una deessa de la mitologia assíria, representada en forma de peix amb cap, braços i pit de dona.
Veure Cíbele і Dèrceto
Deïtat tutelar
Una deïtat tutelar és un esperit o deïtat a càrrec de ser guardià, patró o protector d'un lloc particular, accident geogràfic, persona, llinatge, nació, cultura o professió en una religió politeista o animista.
Veure Cíbele і Deïtat tutelar
Deessa mare
Una estatueta de la cultura de Cucuteni, cinquè mil·lenni aC Una dea mare és la dea primordial que representa la fertilitat en general.
Veure Cíbele і Deessa mare
Demèter
En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.
Veure Cíbele і Demèter
Dia de la Mare
El Dia de la Mare és una celebració per a honorar les mares que se celebra en dies diferents depenent del lloc.
Veure Cíbele і Dia de la Mare
Diada de la Santa Creu
Falla durant les Creus de Maig a Borriana el 2012 La Diada de la Santa Creu, Creu de Maig, Invenció de la Santa Creu o també Festa de les Creus és una de les festes dins del ritu romà per celebrar el culte a la Creu de Crist.
Veure Cíbele і Diada de la Santa Creu
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Veure Cíbele і Dionís
Dona a l'antiga Roma
p.
Veure Cíbele і Dona a l'antiga Roma
Donatello
Donato di Niccolò di Betto Bardi o Donatello (Florència, c. 1386 - Florència, 13 de desembre de 1466) va ser un famós artista i escultor italià de principis del Renaixement.
Veure Cíbele і Donatello
Eó (mitologia)
Mosaic que representa Eó i Tellus (Gliptoteca de Múnic) Eó (en grec Αἰών) és una deïtat hel·lenística associada amb el temps, l'orbe o el cercle que abasta l'univers, i el zodíac.
Veure Cíbele і Eó (mitologia)
Electra (Plèiade)
D'acord amb la mitologia grega, Electra (en grec antic Ἠλέκτρα), va ser una de les Plèiades, que eren les set filles d'Atles i Plèione i vivien a l'illa de Samotràcia Estimada per Zeus, va engendrar Dàrdan, que va anar de Samotràcia a Troia on va fundar la dinastia reial troiana.
Veure Cíbele і Electra (Plèiade)
Engíion
Engíion o Èngíon (en llatí Enguium o Engyum, en grec antic Ἔγγυον) va ser una ciutat de l'interior de Sicília, cèlebre pel temple de la «Gran Mare» (Magna Mater).
Veure Cíbele і Engíion
Enone
Segons la mitologia grega, Enone (en grec antic Οἰνώνη) va ser una nimfa orèada que esdevingué la primera esposa del príncep Paris de Troia, abans que aquest s'enamorés de la bella Helena d'Esparta.
Veure Cíbele і Enone
Epona
- Epona (Ἵππωνα) o Rosette és la deessa celta dels cavalls, de la fertilitat i de la natura, associada amb l'aigua, la curació i la mort indistintament, equivalent a Cibeles.
Veure Cíbele і Epona
Eunuc
Un eunuc (del llatí eunuchus) és un home al qual se li ha practicat una castració, usualment abans de la pubertat, per tal de complir unes determinades funcions socials.
Veure Cíbele і Eunuc
Excavacions arqueològiques d'Estàbia
Les excavacions arqueològiques d'Estàbia han retornat les restes de l'antiga ciutat d'Estàbia (Stabiae), a la zona de l'actual Castellammare di Stabia, prop del turó de Varano, així com un conjunt d'edificis que formaven part del seu ager.
Veure Cíbele і Excavacions arqueològiques d'Estàbia
Fasis (Còlquida)
Fasis (en Phasis; en georgià ფაზისი, Pazisi) era la ciutat més oriental de la costa de l'Euxí, a prop de la desembocadura del riu Fasis.
Veure Cíbele і Fasis (Còlquida)
Festes romanes
Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.
Veure Cíbele і Festes romanes
Frigis
Els frigis en grec antic Φρύγες) eren un poble que va viure a l'Àsia Menor a partir del segle XII aC. El seu nom original era ''muskhis''. Eren indoeuropeus i van arribar a la zona probablement des dels Balcans, empesos per altres pobles. A aquest poble el menciona Homer al "Catàleg dels troians" a la Ilíada, on diu que van lluitar a la guerra de Troia al costat de Príam, dirigits per Forcis i per Ascani, un fill del rei Príam.
Veure Cíbele і Frigis
Galàcia
Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.
Veure Cíbele і Galàcia
Gallus (sacerdot)
Gran sacerdot de Cíbele, segle II dC Gallus (pl. Galli) era un sacerdot de Cíbele.
Veure Cíbele і Gallus (sacerdot)
Gòrdios I
Gòrdios I o Gordi o també Gòrdias (llatí Gordius) (grec antic Γόρδιος o Γόρδιάς) va ser un rei de Frígia i pare del conegut rei Mides I. La seva fama deriva de l'anomenat nus gordià.
Veure Cíbele і Gòrdios I
Gea
Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.
Veure Cíbele і Gea
Gens Genúcia
La gens Genúcia (en Genucia gens) era una antiga família romana d'origen patrici, tal com indica el fet que Tit Genuci Augurí fos cònsol l'any 451 aC i Marc Genuci Augurí el 445 aC, quan encara els plebeus no tenien accés al consolat.
Veure Cíbele і Gens Genúcia
Genuci (sacerdot)
Genuci (en llatí Genucius) va ser un sacerdot de la deessa Magna Mater.
Veure Cíbele і Genuci (sacerdot)
Gneu Tremel·li Flac
Gneu Tremel·li Flac (en llatí Cnaeus Tremellius Flaccus) va ser un magistrat romà del.
Veure Cíbele і Gneu Tremel·li Flac
Hèstia
Hèstia (en grec antic Ἑστία, 'llar') era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta.
Veure Cíbele і Hèstia
Hebat
Hebat o Hepat (en hurrita 𒀭𒄭𒁁) era la deessa mare de la religió hurrita, la consort del déu Tessub.
Veure Cíbele і Hebat
Hieràpolis de Frígia
Hieràpolis (en grec antic Ἱεράπολις, 'ciutat sagrada') és una antiga ciutat grecoromana de Frígia, a la província de Denizli (Turquia).
Veure Cíbele і Hieràpolis de Frígia
Hilària
Mediolanum, datada cap al 200–400 de l'era cristiana, actualment al Museu arqueològic de Milà. Hilària o les Hilàries (en llatí Hilaria, en grec antic ἱλαρός, les dues paraules amb el significat d'alegria) va ser el nom donat originalment a qualsevol dia de festa o celebració.
Veure Cíbele і Hilària
Himne homèric
Els himnes homèrics són una col·lecció de trenta-dos (o trenta-quatre, segons altres opinions) poemes èpics curts grecs, que en l'antiguitat solien atribuir-se a Homer a causa de les coincidències mètriques amb altres obres homèriques.
Veure Cíbele і Himne homèric
Hipòmenes
Hipòmenes, (en grec antic Ἰππομένης) segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Megareu, cabdill d'Onquest, i de Mèrope.
Veure Cíbele і Hipòmenes
Història de Mallorca
31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.
Veure Cíbele і Història de Mallorca
Hitites
Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.
Veure Cíbele і Hitites
Iasió
Segons la mitologia grega, Iasió (en grec antic Ἰασίων), (o Jasió) fou un heroi, fill de Zeus i de la nimfa Electra.
Veure Cíbele і Iasió
Idea (mare de Teucre)
D'acord amb la mitologia grega, Idea (en grec antic Ἰδαία, Idaia), fou una nimfa que es va unir al déu fluvial Escamandre quan aquest va emigrar cap a Anatòlia.
Veure Cíbele і Idea (mare de Teucre)
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Cíbele і Imperi Romà
Infern - Cant Catorzè
Gustave Doré: "L'horrible sorral" dels violents contra Déu i la natura El cant catorzè de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el tercer anell del Setè Cercle, on els pecadors són castigats sobre un "horrible sorral", de sorra ardent en què cauen flames constants a sobre dels condemnats.
Veure Cíbele і Infern - Cant Catorzè
Isis ptolemaica
Isis ptolemaica és una representació de la deessa egípcia Isis, del període ptolemaic, segles IV-I aC. que es conserva actualment a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
Veure Cíbele і Isis ptolemaica
Jocs d'Apol·lo
Apol·lo, en nom del qual se celebraven aquests jocs Ludi Apollinares (Apollinaria) o Jocs d'Apol·lo (Apol·linària) foren uns jocs instituïts a Roma a la Segona Guerra Púnica, el 212 aC, quatre anys després de la batalla de Cannes, obeint un oracle, i per obtenir la protecció d'Apol·lo o l'ajut del déu per l'expulsió dels cartaginesos.
Veure Cíbele і Jocs d'Apol·lo
Jocs romans
Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'Imperi Romà.
Veure Cíbele і Jocs romans
Juno
En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.
Veure Cíbele і Juno
Kug-Baba
Kubaba (en la Crònica Weidner o dE-sagila; en sumeri: Kug-Bau) és l'única reina de la llista de reis sumeris, que diu que va regnar 100 anys.
Veure Cíbele і Kug-Baba
Leto
Johann Georg Platzer (1704 – 1761): Leto converteix en granotes els pagesos licis, 1730. Leto (Λητώ; en dialecte dòric Λατώ) és un personatge de la mitologia grega, filla dels titans Ceos i la seva germana Febe, i germana d'Astèria.
Veure Cíbele і Leto
Lidis
Els lidis (en grec antic λύδιος) eren el poble que vivia a Lídia.
Veure Cíbele і Lidis
Llista de dones al Heritage Floor
La llista compila les 999 biografies de dones rellevants que apareixen escrites al Heritage Floor com a part de l'obra d'art The Dinner Party, una instal·lació artística de Judy Chicago de 1979 que es conserva actualment a l'Elizabeth A. Sackler Center for Feminist Art del Museu de Brooklyn, a Nova York.
Veure Cíbele і Llista de dones al Heritage Floor
Ma (deessa)
Ma (en grec antic Μᾶ) era una deessa venerada sobretot a Comana, a Capadòcia.
Veure Cíbele і Ma (deessa)
Madremanya
Madremanya és un municipi al nord-est del Gironès, limitant amb el Baix Empordà.
Veure Cíbele і Madremanya
Marc Juni Brut (tribú)
Marc Juni Brut (en llatí Marcus Junius Brutus) va ser un magistrat romà.
Veure Cíbele і Marc Juni Brut (tribú)
Marc Porci Cató Uticense
renaixentista de Cató el Jove. S'està a punt de suïcidar després de llegir un exemplar del Fedó (el diàleg de Plató que narra el suïcidi de Sòcrates) Marc Porci Cató Uticense - Marcus Porcius Cato Uticensis - (95 aC Miltner F., Hatto Gross W.
Veure Cíbele і Marc Porci Cató Uticense
Marc Valeri Faltó
Marc Valeri Faltó (en llatí Marcus Valerius Falto) va ser un polític i militar romà que va viure al.
Veure Cíbele і Marc Valeri Faltó
Marc Valeri Leví
Marc Valeri Leví (en llatí Marcus Valerius Laevinus) va ser un magistrat romà.
Veure Cíbele і Marc Valeri Leví
Mètopes del Partenó
Les mètopes del Partenó són un conjunt de noranta-dues plaques quadrades (mètopes) esculpides en marbre pentèlic, que eren sobre les columnes del peristil del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes.
Veure Cíbele і Mètopes del Partenó
Medicina de l'antiga Grècia
480-470 aC, Museu del Louvre. figures vermelles de Sòsies, v. 500 aC, Altes Museum (F 2278). La medicina de l'antiga Grècia era una compilació de teories i de pràctiques que s'ampliaven constantment a través de noves ideologies i assaigs.
Veure Cíbele і Medicina de l'antiga Grècia
Megalènsia
Megalènsia o Megalèsia (en llatí Ludi Megalenses) era un festival romà que se celebrava el mes d'abril en honor de Cíbele que prenia el nom de μεγάλη θεός "Megale Theos", la mare dels déus, Magna Mater, en llatí, i d'on el festival en va agafar la denominació.
Veure Cíbele і Megalènsia
Metamorfosi (mitologia)
finlandès ''Kalevala'' de Elias Lönnrot.(''La defensa del Sampo'', Akseli Gallen-Kallela, 1896) En la mitologia i el folklore la metamorfosi és la capacitat de transformar-se físicament mitjançant una capacitat inherentment sobrehumana, la intervenció divina, la manipulació demoníaca, la bruixeria, els encanteris o haver heretat la capacitat.
Veure Cíbele і Metamorfosi (mitologia)
Mitologia fenícia
La mitologia fenícia és una de les mitologies conegudes més antigues del Mar Mediterrani.
Veure Cíbele і Mitologia fenícia
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Veure Cíbele і Mitologia romana
Mont Ida (Turquia)
El Mont Ida (en Ίδη, Idi; en Kaz Dağı) és una muntanya de Turquia de 1774 m d'altitud situada a la regió de l'antiga Troia.
Veure Cíbele і Mont Ida (Turquia)
Montà (profeta)
Montà o Montanus (*? - † 175).
Veure Cíbele і Montà (profeta)
Mosaic del Circ de Bell-lloc (Girona)
El mosaic del circ trobat a Bell-lloc del Pla (o Can Pau Birol) de Girona, és un dels paviments musius més interessants d' entre tots els que s'han conservat en terres gironines.
Veure Cíbele і Mosaic del Circ de Bell-lloc (Girona)
Muntanyes sagrades
Les muntanyes sagrades són el centre de certes religions i són objecte de moltes llegendes.
Veure Cíbele і Muntanyes sagrades
Museu Arqueològic d'Olímpia
Distribució de les sales del Museu Arqueològic d'Olímpia El Museu Arqueològic d'Olímpia (en grec modern: Αρχαιολογικό Μουσείο Ολυμπίας) és un dels principals museu situat a la localitat grega d'Olímpia a prop del conjunt monumental d'Olímpia i alberga peces d'art de l'antiga Grècia trobades en el mencionat santuari i voltants.
Veure Cíbele і Museu Arqueològic d'Olímpia
Museu Arqueològic de Calcis
El Museu Arqueològic de Calcis és un museu grec situat a Calcis, a l'illa d'Eubea.
Veure Cíbele і Museu Arqueològic de Calcis
Museu Arqueològic de Queronea
El Museu Arqueològic de Queronea és un museu de Grècia situat a Queronea, una localitat de Beòcia.
Veure Cíbele і Museu Arqueològic de Queronea
Museu Arqueològic de Salamina
El Museu Arqueològic de Salamina és un museu de Grècia situat a Salamina, una illa propera a Atenes, al golf Sarònic.
Veure Cíbele і Museu Arqueològic de Salamina
Museu Arqueològic de Sevilla
El museu Arqueològic de Sevilla està situat en plaça d'Amèrica, enfront del museu d'Arts i Costums Populars (antic Pavelló Mudèjar) i al costat del pavelló Real, dins del parc de María Luisa.
Veure Cíbele і Museu Arqueològic de Sevilla
Museu Arqueològic de Sitia
El Museu Arqueològic de Sitia és un museu de l'illa de Creta inaugurat al 1984 per albergar els objectes trobats als jaciments arqueològics de la zona.
Veure Cíbele і Museu Arqueològic de Sitia
Nicòmac de Tebes
Nicòmac de Tebes (en llatí Nicomachus, en grec antic "Nikómakhos") fou un pintor grec molt distingit, que segons Plini el Vell havia nascut a Tebes, a Beòcia.
Veure Cíbele і Nicòmac de Tebes
Nicòpolis del Danubi
Nicòpolis del Danubi (Nicopolis ad Istrum) fou una ciutat romana i romana d'Orient.
Veure Cíbele і Nicòpolis del Danubi
Nicea (mitologia)
Segons la mitologia grega, Nicea (en Nikaia) va ser una nàiade, filla del riu Sangari i de la deessa Cíbele.
Veure Cíbele і Nicea (mitologia)
Nicomèdia
Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.
Veure Cíbele і Nicomèdia
Passeig de Recoletos
El passeig de Recoletos El passeig de Recoletos és, malgrat la seva petita longitud (poc més de 500 metres) un dels bulevards principals de Madrid.
Veure Cíbele і Passeig de Recoletos
Pàredre
Un pàredre o paredre (en părĕdros) és una divinitat associada a una altra en un culte, una representació iconogràfica o un temple.
Veure Cíbele і Pàredre
Pótnia Theron
Dona asseguda de Çatalhöyük amb dos lleons als seus costats; creada durant el neolític (cap al 6000-5500 aC.), a Çatalhöyük, es troba al Museu de les Civilitzacions d'Anatòlia, a Ankara (Turquia) Pótnia Therôn (en Πότνια Θηρῶν, 'senyora dels animals') és un epítet de la deessa Àrtemis usat per Homer en la Ilíada, i també que ha estat aplicat modernament a representacions de deesses de la civilització minoica i a altres deesses olímpiques quan aquestes apareixen representades amb animals.
Veure Cíbele і Pótnia Theron
Persecució dels cristians
''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.
Veure Cíbele і Persecució dels cristians
Pessinunt
Pessinunt (en Πεσσινούς) fou la principal fortalesa dels tolistobogis, a l'occident de Galàcia, a la vora del riu Sangari, a poc més de 20 km del seu naixement i a similar distància des de Germa, construïda a la vora del camí que anava d'Ancira a Amòrion.
Veure Cíbele і Pessinunt
Pignora imperii
Les pignora imperii (penyores de l'imperi) eren els set objectes que, segons les creences dels antics romans, garantien el poder de la nació romana.
Veure Cíbele і Pignora imperii
Pinus
Pinus halepensis Pinus pinea (Toscana) Pinus sylvestris Tres del pins europeus junts: D'esquerra a dreta, Pi roig, pi blanc i pinassa, els pinets de sota també són pinasses, tots en estat silvestre a la Serra de Castelltallat (2012). Pinus mugo Pinus radiata Pinus canariensis Pinya de pinus nigra Pins al País Valencià Pinus és un gènere de conífera de la família Pinaceae.
Veure Cíbele і Pinus
Plaça Major (Madrid)
La plaça Major de Madrid està situada en el centre de la ciutat, a pocs metres de la Puerta del Sol i de la plaça de la Vila, al costat del carrer Major.
Veure Cíbele і Plaça Major (Madrid)
Plutó (mitologia)
Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.
Veure Cíbele і Plutó (mitologia)
Plutoni (santuari)
Persèfone i Plutó en un pínax de Locri, Museu Nacional de la Magna Grècia El xiquet diví Plutos, s. I Eleusis Plutoni de Hieràpolis anomenat ''Porta de Plutó'' Un plutoni (del grec antic, Πλουτώνιον, ploutonion, literalment "lloc de Plutó", o del llatí plutonium) és un santuari especialment dedicat al déu grec i romà Plutó (en grec antic, Πλούτων, Ploutōn i en llatí, ''Pluto''), més conegut pel seu nom antic, Hades.
Veure Cíbele і Plutoni (santuari)
Polos
Cap de bronze amb una polos, al museu del Louvre Polos, en plural Poloi (en grec πόλος) és una corona alta cilíndrica adoptada pels antics grecs en les representacions de les deesses mare Hera, Rea i Cíbele, originària de les deesses mitològiques de l'Antic Orient Pròxim.
Veure Cíbele і Polos
Porta Capena
La Porta Capena era una de les portes de la Muralla Serviana, situada entre la Porta Caelimontana i la Porta Naevia, a l'antiga Roma.
Veure Cíbele і Porta Capena
Procle
Procle (Proclus, Πρόκλος) (Constantinoble, 412 - Atenes, 485), anomenat també el Successor o el Diàdoc (Πρόκλος ὁ Διάδοχος Próklos ho Diádokhos; Proclus Lycaeus), va ser un filòsof neoplatònic, contemporani de Plutarc.
Veure Cíbele і Procle
Província de Manisa
Manisa és una província situada a la part occidental de Turquia.
Veure Cíbele і Província de Manisa
Publi Clodi Pulcre
Publi Clodi Pulcre (Publius Clodius Pulcher; 93 aC – 52 aC, del calendari pre Julià) va ser un magistrat membre de la gens Clàudia.
Veure Cíbele і Publi Clodi Pulcre
Publi Corneli Escipió Nasica (cònsol 191 aC)
Publi Corneli Escipió Nasica (en llatí Publius Cornelius Scipio Nasica) va ser un magistrat romà.
Veure Cíbele і Publi Corneli Escipió Nasica (cònsol 191 aC)
Rea (mitologia)
En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea.
Veure Cíbele і Rea (mitologia)
Regio IX (Pompeia)
Llista dels monuments presents a la Regio IX de les excavacions arqueològiques de Pompeia.
Veure Cíbele і Regio IX (Pompeia)
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Veure Cíbele і Religió a l'antiga Roma
Religió hel·lenística
Egipte Hel·lenístic La Religió hel·lenística és qualsevol dels diversos sistemes de creences i pràctiques de les persones que van viure sota la influència de cultura grega antiga durant el període hel·lenístic i l'Imperi Romà (c.
Veure Cíbele і Religió hel·lenística
Religió minoica
Fidels portant ofrenes, sarcòfag d'Hagia Triada, època neopalatina, Museu Arqueològic de Càndia. El concepte religió minoica fa referència als cultes practicats a l'illa de Creta per la civilització minoica.
Veure Cíbele і Religió minoica
Religió mistèrica
Una religió mistèrica o religió de misteri és aquella religió que presenta misteris que no es planteja explicar.
Veure Cíbele і Religió mistèrica
Roma al segle I aC
El segle I aC a Roma es va caracteritzar per les disputes entre populars i aristòcrates (vegeu Gai Mari i Luci Corneli Sul·la), i al final per la presa del poder per Juli Cèsar.
Veure Cíbele і Roma al segle I aC
Rosàlia
Mosaic romà del s.IV que descriu la confecció de garlandes amb roses La Rosàlia o Rosaria (de vegades rosatio o dies rosationis) era el nom de diverses celebracions de l'època de l'imperi romà que implicaven ofrenes de flors o guarniments amb flors, principalment les roses i les violes.
Veure Cíbele і Rosàlia
Sabazi
Sabazi envoltat de serps Sabazi (en grec antic) fou una divinitat frígia, i el seu culte tenia caràcter orgiàstic.
Veure Cíbele і Sabazi
Sangaris
D'acord amb la mitologia grega, Sangaris (en grec antic Σάγγαρις) o també Sagaritis (Σάγαρίτις, va ser una hamadríada estimada per Atis, segons la versió que en dona Ovidi. Atis, déu de la natura i pàredre de Cíbele, havia promès a la deessa, que es mantindria cast, però es va unir a la nimfa Sangaris.
Veure Cíbele і Sangaris
Santuari dels Àngels
El Santuari dels Àngels és un dels santuaris més visitats i de més devoció de les terres gironines, i s'hi venera la Mare de Déu dels Àngels.
Veure Cíbele і Santuari dels Àngels
Sàtires (Horaci)
Les Sàtires (Saturae) és una obra del poeta romà Quint Horaci Flac composta de divuit poemes, agrupats en dos llibres (deu el primer i vuit el segon).
Veure Cíbele і Sàtires (Horaci)
Sòcrates de Tebes
Sòcrates de Tebes (en llatí Socrates, en grec antic) fou un escultor grec nadiu de Tebes.
Veure Cíbele і Sòcrates de Tebes
Servi Sulpici Galba (edil 208 aC)
Servi Sulpici Galba (Servius Sulpicius Galba) va ser un magistrat romà que formava part de la gens Sulpícia.
Veure Cíbele і Servi Sulpici Galba (edil 208 aC)
Sexualitat a l'antiga Roma
Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.
Veure Cíbele і Sexualitat a l'antiga Roma
Sili Itàlic
''Sili Itàlic davant la tomba de Virgili'', pintura de Joseph Wright. Tiberi Caci Asconi Sili Itàlic (Tiberius Catius Asconius Silius Italicus) va ser un poeta èpic llatí nascut l'any 25.
Veure Cíbele і Sili Itàlic
Simforià
Simforià d'Autun (Autun, segle II - ~178) va ser un jove cristià, mort com a màrtir en temps de l'emperador Marc Aureli.
Veure Cíbele і Simforià
Sipilos
El mont Sipilos vist des de Magnèsia del Sipilos (Manisa) Sipilos (en grec: Sipylos, Σίπυλος; en llatí: Sipylus; en turc: Spil Dağı) és una muntanya propera a la muntanya Tmolos i localitzada a l'antiga Lídia, entre el riu Hermos, la ciutat d'Esmirna i la ciutat de Magnèsia del Sipilos.
Veure Cíbele і Sipilos
Taletes
Tales de Creta o Taletes (en grec antic) fou un cèlebre músic, taumaturg i poeta líric grec.
Veure Cíbele і Taletes
Tambor
Tambor Tambor és un terme genèric que designa un instrument de percussió membranòfon que consta d'una caixa de ressonància, generalment de forma cilíndrica, i una (o dues) membrana que cobreix l'obertura de la caixa.
Veure Cíbele і Tambor
Tauroboli
Recreació d'un tauroboli El Tauroboli era un ritual que implicava ser regat amb la sang d'un bou, i normalment era el ritual d'iniciació relacionat amb el culte de la deessa Cíbele, també anomenada Magna Mater.
Veure Cíbele і Tauroboli
Temple d'Apol·lo Palatí
Escopes del '''temple d'Apol·lo Palatí''' (s. I-II), Gliptoteca de Múnic El temple d'Apol·lo Palatí estava situat en un dels set turons de Roma, al Palatí.
Veure Cíbele і Temple d'Apol·lo Palatí
Temple d'Àrtemis a Efes
El temple d'Àrtemis (Artemis Tapınağı), també conegut com el temple de Diana, va ser un temple grec dedicat a una forma antiga i local de la deessa Àrtemis (identificada amb Diana, una deessa romana).
Veure Cíbele і Temple d'Àrtemis a Efes
Tesaurus (edifici)
Tesaurus (del grec antic, θησαυρός, Thesaurus) o casa del tresor és, a l'antiga Grècia, un edifici on es dipositen objectes de valor.
Veure Cíbele і Tesaurus (edifici)
Tillia tepe
Tillia tepe, Tilia tepe, Tillya tepe, o Tillā tapa ('el túmul d'or», o 'el pujol d'or') és un jaciment arqueològic afganés de la província de Jowzjān, a prop de Xibarghan.
Veure Cíbele і Tillia tepe
Torre dels Escipions
La Torre dels Escipions és un monument funerari en forma de torre construït a la primera meitat del dC al costat de la Via Augusta, a uns 6 km al nord-est de Tàrraco, a la vora de la carretera N-340, a l'oest-nord/oest de la ciutat de Tarragona. Està format per tres cossos superposats i a la façana de l'intermedi presenta dues figures d'Atis —divinitat oriental funerària— que sostenen una inscripció.
Veure Cíbele і Torre dels Escipions
Tympanon
s) El tympanon grec o tympanum era una mena de timbal o pandereta utilitzat a l'antic Egipte i l'antiga Roma.
Veure Cíbele і Tympanon
Vergina
Vergina (Βεργίνα) és una localitat grega situada al nord, a la regió muntanyenca de Pieria, en la Macedònia Central, a l'oest del golf de Salònica. Pertany al municipi de Véria.
Veure Cíbele і Vergina
Vesta (mitologia)
Vesta és la deessa de la llar en la mitologia romana.
Veure Cíbele і Vesta (mitologia)
Vicente Feliu i Roig
Vicente Feliu i Roig (València, 22/07/1899 – Benicarló, 19/04/1991), més conegut com el Mestre Feliu, va ser un músic valencià compositor, director de banda i professor així com creador de diferents emblemes musicals a Benicarló.
Veure Cíbele і Vicente Feliu i Roig
(65) Cíbele
(65) Cíbele és l'asteroide número 65 de la sèrie.
Veure Cíbele і (65) Cíbele
També conegut com Cibeles, Magna Mater, Mater Magna.