Accés més ràpid que el navegador!
114 les relacions: Antimuó, Antineutrí, Antiquark, Antiquark b, Antiquark c, Antiquark d, Antiquark s, Antiquark t, Antiquark u, Àtom hidrogenoide, Balança de Kibble, Balança de torsió, Barió Delta, Bloqueig de Coulomb, Bosons X i Y, Capa d'electrons, Càrrega, Càrrega de Planck, Càrrega elèctrica, Conducció subllindar, Conductivitat elèctrica, Conductor elèctric, Constant d'acoblament, Constant d'estructura fina, Constant de Faraday, Constant de Planck, Constant de Rydberg, Corrent de saturació, Coulomb, Debye, Desplaçament químic, Difusivitat magnètica, Dipol elèctric, E, Efecte Hall quàntic, Efecte Hall quàntic fraccionat, Efecte Josephson, Electró, Electró-volt, Energia del punt zero, Energia reticular, Equació de Born-Landé, Equació de Born-Mayer, Equació de Kapustinski, Equació de Nernst-Planck, Equació del díode de Shockley, Estat d'oxidació, Experiment de Millikan, Faraday (unitat), Felix Ehrenhaft, ..., Fibrina, Fil quàntic, Força electromagnètica, Força nuclear feble, Funció d'ona, George Stoney, Gluó, Gravitó, Guanidina, Harold Albert Wilson, Hipercàrrega feble, Leptó, Leptó tau, Llei de Coulomb, Llista de partícules, Louis Begeman, Magnetó de Bohr, Magnetó nuclear, Mesó theta, Model atòmic de Thomson, Model de Georgi-Glashow, Model híbrid-pi, Moment magnètic del nucleó, Moment magnètic spin, Monopol magnètic, Muó, Neutrí, Neutrí electrònic, Neutrí muònic, Neutrí tau, Nombre atòmic, Nombre d'Avogadro, Nucli atòmic, Orbital atòmic, Partícula sense massa, Partícula virtual, Positró, Protó, Punt de contacte quàntic, Quark, Quark b, Quark c, Quark d, Quark s, Quark t, Quark u, Quàntic de conductància, Quàntic de flux magnètic, Quàntum, Radi clàssic de l'electró, Radi de Bohr, Radi de Larmor, Radiació de frenada, Ressonància del ciclotró iònic, Robert Andrews Millikan, Superfície equipotencial, Temps de Planck, Teoria de la dissociació electrolítica, Unitat atòmica, Unitat bàsica del Sistema Internacional, Unitat natural, Unitats de Planck, Unitats que no formen part del SI però s'hi mencionen, Volt. Ampliar l'índex (64 més) »
Antimuó
L'antimuó és una partícula de càrrega +1, i massa de 0,1056 GeV/c².
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Antimuó · Veure més »
Antineutrí
L'antineutrí és l'antipartícula del neutrí.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Antineutrí · Veure més »
Antiquark
Els antiquarks són les antipartícules dels quarks; tenen les mateixes característiques i varietats dels quarks a excepció del signe de la seva càrrega de color, que és del color complementari (anomenat anticolor), i subsegüentment el signe de la seva càrrega elèctrica.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Antiquark · Veure més »
Antiquark b
L'antiquark b (fons) és un antiquark de tercera generació, semblant a un antiquark d, però més pesant i inestable.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Antiquark b · Veure més »
Antiquark c
L'antiquark c és un antiquark de segona generació, semblant a l'antiquark u però més pesant.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Antiquark c · Veure més »
Antiquark d
L'antiquark d (avall) és l'antipartícula del quark d. Això vol dir que comparteixen la mateixa massa, però amb els nombres quàntics, com la càrrega, oposats i que, si els dos es troben, es desintegren completament en radiació gamma.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Antiquark d · Veure més »
Antiquark s
L'antiquark s (estrany) és un antiquark de la segona generació.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Antiquark s · Veure més »
Antiquark t
L'antiquark t (cim) és l'antipartícula del quark t. Té assignat un valor negatiu de cim.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Antiquark t · Veure més »
Antiquark u
L'antiquark u (amunt) és l'antipartícula del quark u. Això vol dir que comparteixen la mateixa massa amb càrrega i nombre bariònic oposats i que, si els dos es troben, es desintegren completament.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Antiquark u · Veure més »
Àtom hidrogenoide
Àtom d'hidrogen. Un àtom hidrogenoide és un àtom que, com en el cas del d'hidrogen, només té un únic electró orbitant el seu nucli, i per tant es pot interpretar d'una manera similar.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Àtom hidrogenoide · Veure més »
Balança de Kibble
Balança de watt del National Institute of Standards and Technology (NIST) dels Estats Units. La balança de Kibble o balança de watt és un instrument de mesura de masses electromecànic que mesura la massa d'un objecte de forma molt precisa mitjançant la mesura de la força d'un corrent elèctric dintre d'un camp magnètic i d'una tensió elèctrica induïda en un conductor en moviment dintre d'un camp magnètic.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Balança de Kibble · Veure més »
Balança de torsió
Pèndol de torsió. Una balança de torsió és un aparell que té el seu fonament en el pèndol de torsió.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Balança de torsió · Veure més »
Barió Delta
En física de partícules, els barions Delta (o barions Δ, també anomenats ressonàncies Δ) són una família de partícula subatòmiques constituïdes de tres quarks amunt o avall (quarks u o d).
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Barió Delta · Veure més »
Bloqueig de Coulomb
Representació esquemàtica (similar al diagrama de bandes) d'un túnel d'electrons a través d'una barrera. En física mesoscòpica, un bloqueig de Coulomb (CB), anomenat així per la força elèctrica de Charles-Augustin de Coulomb, és la disminució de la conductància elèctrica a petits voltatges de polarització d'un petit dispositiu electrònic que comprèn almenys una unió de túnel de baixa capacitat.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Bloqueig de Coulomb · Veure més »
Bosons X i Y
En física de partícules, el bosó X i el bosó Y, de vegades anomenats conjuntament bosons X, són noves partícules elementals anàlogues al bosó W i al bosó Z, però que corresponen a un nou tipus de força, pronosticada pel model de Georgi-Glashow, una teoria de gran unificació.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Bosons X i Y · Veure més »
Capa d'electrons
La taula periòdica amb les capes d'electrons. Una capa d'electrons és cadascun dels nivells d'energia en què es distribueixen els electrons d'un àtom.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Capa d'electrons · Veure més »
Càrrega
* Guerra.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Càrrega · Veure més »
Càrrega de Planck
En física, la càrrega de Planck, simbolitzada com q_P, és una magnitud de càrrega elèctrica que es defineix en termes de constants fonamentals.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Càrrega de Planck · Veure més »
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Càrrega elèctrica · Veure més »
Conducció subllindar
Estructura lateral d'un transistor FET La conducció subllindar o la fuga subllindar o el corrent de drenatge subllindar és el corrent entre la font i el drenatge d'un MOSFET quan el transistor es troba a la regió de subllindar, o regió d'inversió feble, és a dir, per a tensions de porta a font per sota de la tensió de llindar.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Conducció subllindar · Veure més »
Conductivitat elèctrica
La conductivitat elèctrica és una mesura de la capacitat d'un material de deixar passar el corrent elèctric, la seva aptitud per deixar circular lliurement les càrregues elèctriques.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Conductivitat elèctrica · Veure més »
Conductor elèctric
aïllants i posats dins d'un tub (més aïllant) Un conductor elèctric és un material físic que permet amb facilitat el trànsit de càrregues elèctriques pel seu interior.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Conductor elèctric · Veure més »
Constant d'acoblament
En física, una constant d'acoblament, usualment denotada g, és un nombre que determina la força d'una interacció.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Constant d'acoblament · Veure més »
Constant d'estructura fina
La constant d'estructura fina o constant d'estructura fina de Sommerfeld, normalment denotada per α, és la constant física fonamental que caracteritza la intensitat de la interacció electromagnètica.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Constant d'estructura fina · Veure més »
Constant de Faraday
En física i química, la constant de Faraday és la quantitat de càrrega elèctrica que hi ha en un mol d'electrons.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Constant de Faraday · Veure més »
Constant de Planck
La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Constant de Planck · Veure més »
Constant de Rydberg
Les línies visibles de l'espectre d'emissió de l'hidrogen o sèrie de Balmer. H-alfa és la línia vermella de la dreta. La constant de Rydberg (símbol R∞) és una constant fonamental de la física que permet obtenir el nombre d'ona de cadascuna de les línies de l'espectre atòmic format per sèries similars a les de l'hidrogen.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Constant de Rydberg · Veure més »
Corrent de saturació
Gràfica de la corba del díode on sobserva Is. El corrent de saturació (o corrent de saturació inversa), és aquella part del corrent invers en un díode semiconductor causada per la difusió de portadors minoritaris des de les regions neutres a la regió d'esgotament.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Corrent de saturació · Veure més »
Coulomb
El coulomb, expressat amb el símbol C, és la unitat de la càrrega elèctrica establerta pel Sistema Internacional.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Coulomb · Veure més »
Debye
El debye (símbol: D) és una unitat de moment dipolar elèctric.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Debye · Veure més »
Desplaçament químic
En el camp de la ressonància magnètica nuclear (RMN), el desplaçament químic és la freqüència ressonant d'un nucli relativa a un estàndard.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Desplaçament químic · Veure més »
Difusivitat magnètica
La difusivitat magnètica (\eta) és un paràmetre que caracteritza el «temps de difusió» del camp magnètic en un conductor.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Difusivitat magnètica · Veure més »
Dipol elèctric
En física, un dipol (del grec antic, δίς (dis), «dues vegades»; πόλος (polos), «eix») és un fenomen electromagnètic que es produeix de dues maneres.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Dipol elèctric · Veure més »
E
La E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і E · Veure més »
Efecte Hall quàntic
L’efecte Hall quàntic (o efecte Hall quàntic sencer) és una versió quantificada de l’efecte Hall que s'observa en sistemes electrònics bidimensionals sotmesos a baixes temperatures i camps magnètics forts, en els quals la resistència Hall presenta passos que prenen el valors quantificats on e és la càrrega elemental i h la constant de Planck.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Efecte Hall quàntic · Veure més »
Efecte Hall quàntic fraccionat
Resistència Hall i resistència elèctrica en l'efecte Hall quàntic. L'efecte Hall quàntic fraccionat (amb acrònim anglès FQHE) és un fenomen físic en el qual la conductància Hall dels electrons 2D mostra altiplans quantificats amb precisió a valors fraccionats de e^2/h.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Efecte Hall quàntic fraccionat · Veure més »
Efecte Josephson
volt estàndard En física, l'efecte Josephson és un fenomen que es produeix quan dos superconductors es col·loquen a prop, amb alguna barrera o restricció entre ells.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Efecte Josephson · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Electró · Veure més »
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Electró-volt · Veure més »
Energia del punt zero
superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Energia del punt zero · Veure més »
Energia reticular
Representació de la formació d'un cristall de clorur de sodi, NaCl, a partir dels anions clorur, Cl- (en verd) i dels cations sodi, Na+ (en lila), segons l'equació química: Na_(g)^+ + Cl_(g)^- \xrightarrowU_r NaCl_(s) Lenergia reticular, o energia de xarxa, Ur, és l'energia alliberada en formar-se un mol d'un compost iònic sòlid a partir dels seus ions en estat gasós i a distància infinita.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Energia reticular · Veure més »
Equació de Born-Landé
Representació de l'energia potencial de l'enllaç iònic del clorur de sodi. En blau el terme d'atracció electroestàtica, en vermell el terme de repulsió electrònica i en groc l'energia potencial resultant, amb el mínim corresponent a l'energia reticular L'equació de Born–Landé és una equació que permet calcular de forma teòrica l'energia reticular, Ur, d'un cristall iònic.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Equació de Born-Landé · Veure més »
Equació de Born-Mayer
Representació de l'energia potencial de l'enllaç iònic del clorur de sodi. En blau el terme d'atracció electroestàtica, en vermell el terme de repulsió electrònica de l'equació de Born-Landé, en morat el de l'equació de Born-Mayer, en groc l'energia potencial resultant de l'equació de Born-Landé i en verd la de Born-Mayer, amb el mínim corresponent a l'energia reticular per a la distància d'enllaç ''r0'' L'equació de Born–Mayer és una equació que permet calcular de forma teòrica l'energia reticular, Ur, d'un cristall iònic.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Equació de Born-Mayer · Veure més »
Equació de Kapustinski
L'equació de Kapustinski permet calcular de forma teòrica l'energia reticular, UL, d'un cristall iònic, quan no es coneix la seva estructura.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Equació de Kapustinski · Veure més »
Equació de Nernst-Planck
de solut al costat esquerre d'una barrera (línia porpra) i cap a la dreta. S'elimina la barrera i el solut es difon per omplir tot el recipient. '''A dalt''': una sola molècula es mou aleatòriament. '''Mitjà''': amb més molècules, hi ha una tendència clara on el solut omple el recipient cada cop més uniformement. '''A baix''': amb un nombre enorme de molècules de solut, l'aleatorietat es fa indetectable: el solut sembla moure's de manera suau i sistemàtica des de zones d'alta concentració a zones de baixa concentració. Aquest flux suau es descriu per les lleis de Fick. L'equació de Nernst-Planck és una equació de conservació de la massa utilitzada per descriure el moviment d'una espècie química carregada en un medi fluid.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Equació de Nernst-Planck · Veure més »
Equació del díode de Shockley
Gràfic de llei del díode, mostra la relació de voltatge i corrent d'un díode ideal. L'equació del díode de Shockley o la llei del díode, anomenada segons el coinventor del transistor William Shockley de Bell Telephone Laboratories, dóna la característica I–V (tensió actual) d'un díode idealitzat en polarització directa o inversa (tensió aplicada): I.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Equació del díode de Shockley · Veure més »
Estat d'oxidació
Nombres d'oxidació dels elements del 2n període de la taula periòdica. Els cercles plens representen els valors habituals. L'estat d'oxidació o nombre d'oxidació és la càrrega elèctrica, en unitats de càrrega elèctrica elemental, d'un àtom en un compost químic establerta a partir de l'assignació de més o menys electrons que els de l'àtom neutre segons la seva electronegativitat i la dels àtoms veïns amb els quals està enllaçat.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Estat d'oxidació · Veure més »
Experiment de Millikan
L'experiment de Millikan o experiment de la gota d'oli és un important experiment que permet determinar la càrrega elèctrica de l'electró.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Experiment de Millikan · Veure més »
Faraday (unitat)
El faraday era una unitat de càrrega elèctrica que equivalia a la càrrega de 6,02 × 1023 electrons, un mol d'electrons.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Faraday (unitat) · Veure més »
Felix Ehrenhaft
Felix Ehrenhaft (24 abril 1879, Nussdorf, Viena, Aústria-Hongria - 4 març 1952 Viena, Aústria) fou un destacat físic austríac conegut per la seva controvèrsia amb Robert A. Millikan sobre el valor de la càrrega elèctrica elemental.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Felix Ehrenhaft · Veure més »
Fibrina
La fibrina o factor Ia és una proteïna, la qual apareix a partir del fibrinogen gràcies a l'acció de la trombina durant la coagulació sanguínia.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Fibrina · Veure més »
Fil quàntic
butaca, metàl·lic). En física mesoscòpica, un fil quàntic és un cable elèctricament conductor en el qual els efectes quàntics influeixen en les propietats de transport.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Fil quàntic · Veure més »
Força electromagnètica
rajos són una manifestació de la força electromagnètica. L'electromagnetisme, o força electromagnètica, és una de les quatre interaccions fonamentals de la natura, juntament amb la interacció forta, la interacció feble i la gravetat.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Força electromagnètica · Veure més »
Força nuclear feble
La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Força nuclear feble · Veure més »
Funció d'ona
Funció d'ona per a una partícula bidimensional tancada en una caixa; les línies de nivell sobre el pla inferior estan relacionades amb la probabilitat de presència. En mecànica quàntica, una funció d'ona \psi(x,y,z,t) és una forma de descriure l'estat físic d'un sistema de partícules i, per tant, conté tota la informació que sigui mesurable de les partícules.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Funció d'ona · Veure més »
George Stoney
George Johnstone Stoney (15 de febrer de 1826 - 5 de juliol de 1911) va ser un físic angloirlandès.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і George Stoney · Veure més »
Gluó
Sense descripció.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Gluó · Veure més »
Gravitó
El gravitó és bosó intermediari hipotètic, una partícula elemental que permetria de quantitzar la força gravitatòria de la mateixa manera que els fotons ho fan amb l'electromagnètica, els bosons ''W'' i ''Z'' per a la nuclear feble, i els gluons per a la nuclear forta.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Gravitó · Veure més »
Guanidina
La guanidina és un compost pur cristal·lí, molt alcalí, format per de l'oxidació de la guanina.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Guanidina · Veure més »
Harold Albert Wilson
Harold Albert Wilson (1 desembre 1874, York, Anglaterra - 13 octubre 1964, Houston, Texas, EUA), fou un físic anglès, nacionalitzat estatunidenc.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Harold Albert Wilson · Veure més »
Hipercàrrega feble
En física de partícules, la hipercàrrega feble és un nombre quàntic que relaciona la càrrega elèctrica i la tercera component de l'isoespín feble, seguint la idea original de la hipercàrrega de la interacció forta (que, en canvi, no és conservada per les interaccions febles).
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Hipercàrrega feble · Veure més »
Leptó
En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter. El mot «leptó» fou encunyat el 1948 pel físic belga Léon Rosenfeld (1904-1974) a partir del mot grec λεπτó, leptó, que significa ‘lleuger’, a causa de la petita massa que tenen comparada amb altres partícules. Els leptons comprenen els electrons, els muons i els tauons, tots amb càrrega elèctrica -1, així com els seus corresponents neutrins: el neutrí electrònic, el neutrí muònic i el neutrí tauònic, de càrrega elèctrica igual a zero. Comptant amb les seves antipartícules, n'hi ha en total 12. Una característica de tota reacció és la de la conservació del nombre leptònic L.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Leptó · Veure més »
Leptó tau
El tauó, leptó τ o partícula τ és una partícula elemental amb càrrega negativa (–e), espín d' i massa igual a 1 777 MeV/c².
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Leptó tau · Veure més »
Llei de Coulomb
La Llei de Coulomb és la llei fonamental de l'electroestàtica, va ser formulada per Charles-Augustin de Coulomb (1736 - 1806) a partir de les mesures que va fer el 1785 amb una balança de torsió de la força d'atracció i repulsió entre càrregues elèctriques.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Llei de Coulomb · Veure més »
Llista de partícules
La llista següent mostra els diferents tipus de partícules conegudes o hipotètiques.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Llista de partícules · Veure més »
Louis Begeman
Louis Begeman (1 març 1882, Evansville, Indiana, EUA - 18 maig 1958, Cedar Falls, Iowa, EUA) fou un físic estatunidenc que inicià la determinació de la càrrega elèctrica elemental sota la direcció de Robert A. Millikan.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Louis Begeman · Veure més »
Magnetó de Bohr
En física atòmica, el magnetó de Bohr (simbolitzat \mu_\mathrm) és una constant física de moment magnètic que rep el seu nom en honor del físic danès Niels Bohr.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Magnetó de Bohr · Veure més »
Magnetó nuclear
En física atòmica, el magnetó nuclear (simbolitzat \mu_\mathrm\!)és una constant física de moment magnètic.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Magnetó nuclear · Veure més »
Mesó theta
El mesó theta (θ) o toponium és una partícula hipotètica de quarkonium (és a dir, un mesó format per un parell de quark i antiquark pesants, formant un estat sense càrrega elèctrica, color, ni sabor) format per un quark t (t) i un antiquark t.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Mesó theta · Veure més »
Model atòmic de Thomson
Model atòmic de Thomson El model atòmic de Thomson és un model d'àtom que proposà el físic anglès Joseph J. Thomson el 1904 per descriure l'estructura dels àtoms arrel del seu descobriment de l'electró.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Model atòmic de Thomson · Veure més »
Model de Georgi-Glashow
En física teòrica, el model Georgi-Glashow és un model de Gran Teoria d'Unificació (GUT) de les interaccions i partícules fonamentals, basat en el grup de simetria SU(5), desenvolupat el 1974 pel premi Nobel Sheldon Glashow i Howard Georgi.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Model de Georgi-Glashow · Veure més »
Model híbrid-pi
BJT híbrid-pi de baixa freqüència. El model híbrid-pi és un model de circuit popular utilitzat per analitzar el comportament del senyal petit dels transistors d'unió bipolar i d'efecte de camp.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Model híbrid-pi · Veure més »
Moment magnètic del nucleó
Els moments magnètics del nucleó són els moments dipolars magnètics intrínsecs del protó i el neutró, símbols μp i μn.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Moment magnètic del nucleó · Veure més »
Moment magnètic spin
En física, principalment mecànica quàntica i física de partícules, un moment magnètic spin és el moment magnètic causat pel spin de partícules elementals.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Moment magnètic spin · Veure més »
Monopol magnètic
electrons, sinó que seria una nova partícula elemental. En física de partícules, un monopol magnètic és una partícula elemental hipotètica que és un imant aïllat amb només un pol magnètic (un pol nord sense pol sud o viceversa).
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Monopol magnètic · Veure més »
Muó
El muó, símbol μ–, és una partícula de càrrega elèctrica –1 i massa de 105,66 MeV/c².
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Muó · Veure més »
Neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Neutrí · Veure més »
Neutrí electrònic
El neutrí electrònic és una partícula elemental que pertany al grup dels leptons.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Neutrí electrònic · Veure més »
Neutrí muònic
El neutrí muònic és una partícula elemental de la família dels leptons representada pel símbol ν i, a diferència del muó, desproveïda de càrrega elèctrica.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Neutrí muònic · Veure més »
Neutrí tau
El neutrí tau o neutrí tauònic (símbol ντ) és una partícula elemental subatòmica de tipus neutrí que no té cap càrrega elèctrica, ni càrrega de color, i per tant només interacciona mitjançant la interacció feble.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Neutrí tau · Veure més »
Nombre atòmic
Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Nombre atòmic · Veure més »
Nombre d'Avogadro
'''Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro''' (1776–1856), comte de Quaregna e Cerreto. El nombre d'Avogadro, o constant d'Avogadro, (símbol NA o L) és una constant física fonamental que representa el nombre d'entitats elementals que hi ha en un mol.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Nombre d'Avogadro · Veure més »
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Nucli atòmic · Veure més »
Orbital atòmic
Representació dels orbitals 1''s,'' 2''s'' i 3''s'' en funció del radi en una dimensió (a baix) i en dues dimensions (a dalt). Un orbital atòmic és cadascuna de les funcions d'ona, solució de l’equació de Schrödinger, que descriuen l’estat estacionari d’un electró que forma part d’un àtom.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Orbital atòmic · Veure més »
Partícula sense massa
En física de partícules, una partícula sense massa és una partícula elemental la massa invariant de la qual és zero.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Partícula sense massa · Veure més »
Partícula virtual
Una partícula virtual és en general una partícula elemental que existeix durant un temps tan curt que, a causa del principi d'incertesa de Heisenberg, no és possible mesurar les seves propietats de forma exacta.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Partícula virtual · Veure més »
Positró
El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Positró · Veure més »
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Protó · Veure més »
Punt de contacte quàntic
Un punt de contacte quàntic (en anglès Quantum Point Contact o QPC) és una constricció estreta entre dos regions amples elèctricament conductores, amb una amplada comparable a la longitud d'ona electrònica (de nano a micròmetres).
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Punt de contacte quàntic · Veure més »
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Quark · Veure més »
Quark b
El quark b, també anomenat quark fons o quark bellesa (del seu nom anglès bottom o beauty), és un quark de la tercera generació amb una càrrega elèctrica elemental de –⅓e, essent e la càrrega elemental 1,602 × 10–19 C. Malgrat que la cromodinàmica quàntica descriu tots els quarks de manera similar, el quark b té una massa força gran, al voltant de 4,18 GeV/c², una mica més de quatre vegades la massa d'un protó (0,938 GeV/c²).
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Quark b · Veure més »
Quark c
El quark c (simbolitzat per la lletra c, pel seu nom anglès charmed, 'encantat') és un quark, una partícula elemental de segona generació.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Quark c · Veure més »
Quark d
El quark baix o quark avall, en anglès quark down o quark d, representat internacionalment pel símbol d, és un dels sis tipus o aromes de quark existents a la natura.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Quark d · Veure més »
Quark s
El quark s, simbolitzat s, també anomenat quark estrany, és un dels sis tipus o aromes de quark.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Quark s · Veure més »
Quark t
El quark t, simbolitzat t, i també conegut com a quark cim o quark veritat (del nom anglès top o truth), és un partícula elemental i un dels elements fonamentals constitutius de la matèria.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Quark t · Veure més »
Quark u
El quark u (amunt o dalt), en anglès quark up, representat internacionalment pel símbol u, és un dels sis aromes o classes de quarks.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Quark u · Veure més »
Quàntic de conductància
El quàntic de conductància, indicat amb el símbol, és la unitat quantificada de la conductància elèctrica.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Quàntic de conductància · Veure més »
Quàntic de flux magnètic
El flux magnètic, representat pel símbol, enfilant algun contorn o bucle es defineix com el camp magnètic multiplicat per l'àrea del bucle, és a dir.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Quàntic de flux magnètic · Veure més »
Quàntum
En física, el terme quàntum (en plural, quanta) s'utilitza per a referir-se a una unitat elemental i indivisible.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Quàntum · Veure més »
Radi clàssic de l'electró
El radi clàssic de l'electró, també conegut com a radi de Lorentz o longitud de dispersió de Thomson, indica la mida aproximada de l'electró si la seva massa fos generada exclusivament a partir de la seva energia potencial electroestàtica, sense tenir en compte efectes quàntics.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Radi clàssic de l'electró · Veure més »
Radi de Bohr
Al model de Bohr de l'estructura de l'àtom, exposada per Niels Bohr el 1913, els electrons orbiten al voltant del nucli atòmic.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Radi de Bohr · Veure més »
Radi de Larmor
El radi de Larmor (també conegut com a giroradi o radi de ciclotró) és el radi del cercle que segueix una partícula carregada en presència d'un camp magnètic uniforme.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Radi de Larmor · Veure més »
Radiació de frenada
Radiació de frenada produïda per un electró d'alta energia desviat en el camp elèctric d'un nucli atòmic emet un fotó de raigs X. La radiació de frenada o bremsstrahlung (de l'alemany bremsen «frenar» i Strahlung «radiació») és la radiació electromagnètica d'espectre continu produïda per la desacceleració d'una partícula carregada, sovint un electró, quan interacciona amb un nucli atòmic, amb una altra partícula o amb un camp electromagnètic.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Radiació de frenada · Veure més »
Ressonància del ciclotró iònic
La ressonància del ciclotró iònic és un fenomen relacionat amb el moviment dels ions en un camp magnètic.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Ressonància del ciclotró iònic · Veure més »
Robert Andrews Millikan
Robert Andrews Millikan (Morrison, Illinois, 1868 - San Marino, Califòrnia, 1953) fou un físic i professor universitari nord-americà que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1923 pel seu treball per a determinar el valor de la càrrega de l'electró i l'efecte fotoelèctric.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Robert Andrews Millikan · Veure més »
Superfície equipotencial
Superfícies equipotencials d'un dipol elèctric: les línies de la figura representen la intersecció de les superfícies equipotencials amb el pla de simetria paral·lel al moment dipolar. Una superfície equipotencial és el lloc geomètric dels punts d'un camp escalar en els quals el "potencial de camp" o valor numèric de la funció que representa el camp és constant.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Superfície equipotencial · Veure més »
Temps de Planck
El temps de Planck (tP) és l'interval de temps més curt que té significat físic, i qualsevol interval de temps inferior per definició és refratari a qualsevol descripció coronològica.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Temps de Planck · Veure més »
Teoria de la dissociació electrolítica
Svante August Arrhenius Les anomalies que tenien les propietats col·ligatives dels electròlits i la conductivitat elèctrica que presentaven les seves dissolucions varen dur al químic suec Svante August Arrhenius a proposar una teoria de la dissociació electrolítica el 1884 a la seva tesi doctoral i després en un article el 1887 que indicava que els electròlits, en dissolució aquosa o fusos, es dissocien parcialment en ions carregats elèctricament.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Teoria de la dissociació electrolítica · Veure més »
Unitat atòmica
Les unitats atòmiques (ua) són un sistema d'unitats adequat per a la física atòmica, l'electromagnetisme i l'electrodinàmica quàntica, especialment perquè està enfocat a les propietats dels electrons.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Unitat atòmica · Veure més »
Unitat bàsica del Sistema Internacional
Les 7 unitats del Sistema Internacional i les interdependències de les seves definicions Una unitat bàsica o unitat base és una unitat de mesura del Sistema Internacional considerada com a primordial, ja que serveix per definir totes les altres unitats derivades.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Unitat bàsica del Sistema Internacional · Veure més »
Unitat natural
En física, les unitats naturals (un) són unitats de mesura definides en termes de constants físiques universals, a fi que algunes constants físiques triades tinguen el valor d'1 quan s'expressa en termes d'un conjunt particular de la unitat natural.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Unitat natural · Veure més »
Unitats de Planck
Les unitats de Planck són un sistema d'unitats que va ser proposat pel físic alemany Max Planck el 1899.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Unitats de Planck · Veure més »
Unitats que no formen part del SI però s'hi mencionen
El que segueix és una llista d'unitats que no es defineixen com a part del Sistema Internacional d'Unitats (SI) però s'hi mencionen, ja sigui perquè la Conferència General de Pesos i Mesures n'accepta l'ús com a múltiples o submúltiples d'unitats del SI, tenen una aplicació important arreu del món o s'utilitzen a bastament.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Unitats que no formen part del SI però s'hi mencionen · Veure més »
Volt
El volt és la unitat derivada del SI de la diferència de potencial elèctric o força electromotriu.
Nou!!: Càrrega elèctrica elemental і Volt · Veure més »
Redirigeix aquí:
Càrrega de l'electró, Càrrega elemental, Càrregues elèctriques elementals, Quantum elemental d'electricitat, Quàntum d'electricitat, Quàntum elemental d'electricitat, Quàntum elèctric.
