Comunicació

359 les relacions: Ada de Cària, Adusi, Afrodísias de Cària, Afrodit, Agató de Macedònia, Agàtocles de Tràcia, Alabanda, Alabandos, Alcibíades (general atenenc), Alexandre Mindi, Aliates II, Alinda, Amfímac (cari), Amfípolis, Amintes d'Alabanda, Amorges (general), Amorges de Cària (pretendent), Amorges de Cària (sàtrapa), Amos, Amos (Cària), Anatòlia, Antíoc Híerax, Antíoc I Soter, Antíoc III, Anthas, Antioquia (desambiguació), Antioquia del Meandre, Apol·lodor d'Artemita, Apol·loni Cronos, Apol·loni d'Afrodísies, Areu (desambiguació), Aridolis, Ariobàrzanes de Frígia, Arios (desambiguació), Aristodem de Cària, Aristodem de Nisa el Vell, Arquimedes de Tral·les, Artaxerxes II de Pèrsia, Artaxerxes III de Pèrsia, Artemísia II de Cària, Artemidor de Cnidos, Asandre de Cària, Astipalea, Atimbre, Autofradates (sàtrapa), Èritres de Jònia, Èsquil de Cnidos, Èumenes de Càrdia, Àsia (província romana), Àtal I de Pèrgam, ..., Baix imperi d'Egipte, Batalla de Cibistra, Batalla de Gaugamela, Batalla de l'Eurimedont, Batalla de Pelúsion, Batalla de Salamina, Büyük Menderes, Bizanci, Bosc sagrat, Brises, Bubassos, Calinda, Camiros, Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat, Candaules, Carianda, Caris, Caritó d'Afrodísias, Carura, Cassandre, Catàleg dels troians, Caune, Caunos, Cavall alat, Celesíria, Civilització ciclàdica, Civilització micènica, Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica, Cleandre de Bizanci (general), Cleobul de Lindos, Cnidos, Collada de Cal Badoc, Complex de Samotràcia, Cos (Grècia), Crates de Tral·les, Cresos, Damet, Darios el Gran, Darios II, Darios III de Pèrsia, Datames, Daurises, Daylam, Dòcim de Macedònia, Defensa de Luci Flac, Denizli, Dercil·lides, Dexip de Cos, Diàdocs, Dinastia hecatòmnida, Dinastia XXVI d'Egipte, Diodor Cronos, Divinitats fluvials (mitologia grega), Dones a l'antiga Grècia, Dones guerreres en la literatura i en la cultura, Doris (grup humà), Eòlida, Efes, Efraïm de Cària, Efraïm de Milasa, Elagàbal, Endimió, Epígenes d'Atenes, Epidaure, Escílax d'Halicarnàs, Escílax de Carianda, Escilax, Esclavitud a l'antiga Grècia, Estela trilingüe de Letoon, Estrabó, Estratonice (esposa de Seleuc I Nicàtor), Estratonicea, Etra, Eupolem (general), Eurifó, Euromos, Eusebi de Mindos, Exèrcit aquemènida, Fanes, Farnabazos II, Farnabazos III, Fàrax, Fenícia, Filòfron, Filip de Theangela, Filip II de Macedònia, Filip V de Macedònia, Filocles (militar), Filoxè (sàtrapa), Foció, Frígia (província romana), Frígia Major, Frígia Primera, Gölhisar, Gigea, Glauc, Golf Làtmic, Grafit (arqueologia), Gran Companyia Catalana, Guerra de Creta, Guerra Romano-Síria, Guerra Social (357-355 aC), Guerres de la Lliga de Delos, Guerres síries, Halicarnàs, Hamàxit, Harpasa, Hàrpag, Hàrpal (tresorer), Hèrmies de Cària, Hecatompos, Helíades, Hemioli, Heraclea de Cària, Heraclea del Latmos, Heraclides de Milasa, Hermafrodit, Hermògenes de Priene, Hermotim de Pèdasa, Hexàpolis dòrica, Hièrocles (ministre), Hièrocles d'Alabanda, Hièrocles d'Hil·larima, Hièrocles de Cària, Hibrees de Milasa, Hidarnes II, Història de Kàlimnos, Història de les Cíclades, Història de Turquia, Històries (Heròdot), Homer, Iasos (ciutat), Iasos (desambiguació), Idrias, Idrieu, Illa de Rodes, Indus (Cària), Indus (desambiguació), Interpretació dels somnis, Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà, Jònia, Julià d'Halicarnàs, Kalasmeu, Karkissa, Kàlimnos, Koinos, Kuwaliya, Labranda, Labris, Lagina, Laodice (filla d'Aqueu), Laodicea del Licos, Latmos, Lèbedos, Lèleges, Lícia, Lídia, Lígdamis I, Leòcares el Vell, Leucofris, Liburni, Lide, Lidis, Ligdamis II, Lipsí, Lircos (fill de Foroneu), Lisicles d'Atenes, Lleó d'Alabanda, Lleó Gramàtic, Llengua cària, Lliga de Delos, Llista d'antics grecs, Llista d'antigues ciutats gregues, Llista d'estats per era, Llista de masies de Clarà, Llista de províncies romanes, Locros (fill de Fiscos), Lorima, Magas de Cirene, Manapa-Tarhunta I, Mantiteu, Maratesi, Margites, Mastaura, Mausol, Mausoleu d'Halicarnàs, Mènil d'Alabanda, Mícale, Meandre (mitologia), Melanop d'Atenes, Meleagre (regent), Melesandre, Membres de la Lliga de Delos, Mendeixia, Menecles d'Alabanda, Menelau d'Anea, Menip d'Estratonicea, Metrodor d'Estratonice, Milas, Milet, Milet (mitologia), Mindos, Mindus Nova, Mirmidó, Mirsos, Misis, Monestir Stavropoleos, Naqsh-e Rostam, Naxos, Naxos (mitologia), Nàucrates d'Èritres, Neàpolis de Cària, Neoptòlem (militar), Nisa, Oracle de Claros, Oracle de Plutó i Cora, Oracle del turó de Ptòon, Orontes I, Orontobates, Orontobates de Cària, Pacte de Triparadisos, Paniassis d'Halicarnàs, Paniònion, Panotti, Pàtrocle (almirall), Pèdasa, Peó, Pedasis, Pelasgs, Pelúsion, Perea Ròdia, Periple de Pseudo-Escílax, Pierre Devambez, Pigres d'Halicarnàs, Pisídia, Pisindelis, Pisutnes, Pitodor de Tral·les, Pixòdar, Pixòdar (desambiguació), Pixòdar de Cindis, Pobles de la mar, Podaliri, Priene, Província d'Aydın, Província de Muğla, Ptolemeu (nebot d'Antígon), Ptolemeu de Cària, Ptolemeu I Soter, Ptolemeu II Filadelf, Ptolemeu III Evèrgetes I, Ptolemeu V Epífanes, Queixal del seny, Quersonès (desambiguació), Quimera, Quios, Quios (ciutat), Regió de Frígia, Regne del Pont, Regnes antics d'Anatòlia, Revolta Jònica, Riu Màrsies, Salmacis (Cària), Samos, Samotràcia, Satrapia de Gandhara, Satrapia de Lídia, Sàtir (arquitecte), Sàtrapa, Segona Guerra Macedònica, Seha, Selene, Seleuc I Nicàtor, Seleuc II Cal·linic, Set meravelles del món antic, Setge de Naxos (499 aC), Siennesis II, Sime (Dodecanès), Sirne, Suagela, Tabai, Tèssal de Tral·les, Túnica, Teànguela, Teòdot de Clazòmenes, Teònoe, Telmesos, Tema (circumscripció administrativa), Tema dels Cibirreotes, Temístocles, Teodor Abucara, Teodor de Cària, Teopomp de Quios, Termera, Timnes, Timocles (poeta còmic), Tir, Tissafernes, Toro Farnese, Tral·les, Tríopas (helíade), Trípolis (Turquia), Trezè, Turquia, Varna (Bulgària), Warsiyalla, Wiyanawanda, Xerxes I de Pèrsia, 377 aC. Ampliar l'índex (309 més) » « Shrink índex

Ada de Cària

Ada de Cària (Áda) fou filla d'Hecatompos, rei de Cària, i germana de Mausol, Artemísia II, Idrieu i Pixòdar.

Nou!!: Cària і Ada de Cària · Veure més »

Adusi

Adusi (Adusius) fou un general persa que segons explica Xenofont a la Ciropèdia, fou enviat per Cir II el gran amb un exèrcit a Cària i va posar fi als diversos conflictos del país.

Nou!!: Cària і Adusi · Veure més »

Afrodísias de Cària

Temple d'Afrodita a Afrodísias Afrodísias (en Aphrodisias) fou una ciutat de Cària a la frontera amb Frígia, a la vora del riu Orsinos, a uns 10 km al sud d'Antioquia del Meandre.

Nou!!: Cària і Afrodísias de Cària · Veure més »

Afrodit

Afrodit (en grec antic Ἀφρόδιτος), era una veritable Afrodita masculina.

Nou!!: Cària і Afrodit · Veure més »

Agató de Macedònia

Agató (Agathon) va ser un militar fill de Filotes i germà de Parmenió i Asandre de Cària.

Nou!!: Cària і Agató de Macedònia · Veure més »

Agàtocles de Tràcia

Agàtocles (en llatí Agathocles, en grec) fou fill de Lisímac de Tràcia, nascut d'una dona del poble traci dels odrisis de nom Maoris, o bé, i sembla més segur, de Nicea, filla d'Antípater.

Nou!!: Cària і Agàtocles de Tràcia · Veure més »

Alabanda

Alabanda (en grec antic Ἀλάβανδα), també anomenada Antioquia dels Crisaorians, era una ciutat de Cària situada on és ara és la província d'Aydın.

Nou!!: Cària і Alabanda · Veure més »

Alabandos

Alabandos (en grec antic Ἀλάβανδος) va ser, segons la mitologia grega, un heroi de Cària, fill d'Evip i Cal·lírroe, encara que segons algunes fonts la mare s'anomenava Car.

Nou!!: Cària і Alabandos · Veure més »

Alcibíades (general atenenc)

Alcibíades (Ἀλκιβιάδης; Alcibiades) fou un destacat general i polític atenès del.

Nou!!: Cària і Alcibíades (general atenenc) · Veure més »

Alexandre Mindi

Alexandre Mindi o Alexandre de Mindos, en llatí Alexander Myndus, en grec antic Ἀλέξανδρος, fou un escriptor grec nascut a Mindos, a Cària, que va publicar sobre temes de zoologia, i va viure en data incerta (potser el). Els seus llibres, ara perduts, van ser molt apreciats antigament, ja que els autors es refereixen a ells amb molta freqüència.

Nou!!: Cària і Alexandre Mindi · Veure més »

Aliates II

Aliates II (en llatí Alyattes, en grec antic Ἀλυάττης) era rei de Lídia.

Nou!!: Cària і Aliates II · Veure més »

Alinda

Alinda (en grec antic Ἄλινδα) era una ciutat de Cària a la vora de la moderna Karpuzlu (Aydın).

Nou!!: Cària і Alinda · Veure més »

Amfímac (cari)

Amfímac (en grec antic Ἀμφίμαχος) va ser un general de Cària, que juntament amb el seu germà Nastes va participar en la Guerra de Troia com a aliat dels troians segons diu el Catàleg dels troians.

Nou!!: Cària і Amfímac (cari) · Veure més »

Amfípolis

Pla esquemàtic d'Amfípolis Fresc d'una mansió hel·lenística d'Amfípolis Amfípolis (Amphipolis, en Ἀμφίπολις) era una ciutat de Macedònia, fronterera amb Tràcia, a la riba oriental de l'Estrímon a uns 25 estadis o 5 km de la costa, segons Tucídides.

Nou!!: Cària і Amfípolis · Veure més »

Amintes d'Alabanda

Amintes d'Alabanda (en grec antic Αμύντας) era el fill de l'oficial persa Bubares casat amb Gigea, germana d'Alexandre I de Macedònia i filla d'Amintes I. Va rebre el nom del seu avi, que governava Macedònia com a súbdit persa des del 511 aC.

Nou!!: Cària і Amintes d'Alabanda · Veure més »

Amorges (general)

Amorges (en grec antic Ἀμόργης) era un general persa del rei Darios I el Gran (521-486 aC).

Nou!!: Cària і Amorges (general) · Veure més »

Amorges de Cària (pretendent)

Amorges de Cària (en grec antic Ἀμόργης) era fill bastard del príncep aquemènida Pisutnes, sàtrapa de Lídia, i va encapçalar una revolta a Cària cap a l'any 414 aC, que continuava la revolta iniciada a Lídia pel seu pare contra el rei Darios II de Pèrsia.

Nou!!: Cària і Amorges de Cària (pretendent) · Veure més »

Amorges de Cària (sàtrapa)

Amorges de Cària (en Ἀμόργης) va ser sàtrapa persa de Cària.

Nou!!: Cària і Amorges de Cària (sàtrapa) · Veure més »

Amos

* Amos (Califòrnia), entitat de població al Comtat d'Imperial (Califòrnia).

Nou!!: Cària і Amos · Veure més »

Amos (Cària)

Amo (en, possiblement procedent de ἄμμος, 'arenós', en turc Hisarburnu) fou un antic assentament grec (dēmē) a Cària, localitzat prop de l'actual ciutat de Turunç, a Turquia.

Nou!!: Cària і Amos (Cària) · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Cària і Anatòlia · Veure més »

Antíoc Híerax

Antíoc Híerax (Grec Aντιoχoς Ἰέραξ) (el mot grec Ἰέραξ designa l'astor, el malnom li'n venia de la seva rapacitat i cobdícia), fou rei d'una part dels dominis selèucides (243 aC-227 aC).

Nou!!: Cària і Antíoc Híerax · Veure més »

Antíoc I Soter

Antíoc I Soter (Antiochus Soter, 'Antíoc el Salvador') fou el segon rei selèucida, fill de Seleuc I Nicàtor i d'Apama, princesa de Sogdiana.

Nou!!: Cària і Antíoc I Soter · Veure més »

Antíoc III

Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.

Nou!!: Cària і Antíoc III · Veure més »

Anthas

Anthas（en grec antic Ἀνθάς) era el fill de Posidó i Alcione, la filla d'Atles. Era germà d'Hiperes. Els dos germans van fundar dues ciutats anomenades Anthea i Hiperea, i van regnar sobre aquells territoris. Després les dues ciutats es van unir i van prendre el nom de Trezè, on Anthas va regnar. i és suposadament el constructor de la ciutat d'Antheia a Beòcia i també la d'Anthedon, però d'aquesta es diu també que va ser fundada per la nimfa Anthedon. Els descendents d'Anthas van fundar colònies a Cària: Halicarnàs i Mindos. Estrabó però, diu que Halicarnàs va ser fundada pel mateix Anthas. Esteve de Bizanci anomena als habitants d'Halicarnàs, "anthèadas", descendents d'Anthas.

Nou!!: Cària і Anthas · Veure més »

Antioquia (desambiguació)

* Turquia.

Nou!!: Cària і Antioquia (desambiguació) · Veure més »

Antioquia del Meandre

Antioquia del Meandre (en llatí Antiocheia ad Maendrum, en grec antic (Ἀντιόχεια πρὸς Μαιάνδρω), era una petita ciutat a la vora del riu Meandre a Cària, prop de la frontera amb Frígia. En aquesta ciutat hi havia un pont de pedra que creuava el riu, i el territori dels dos costats era molt fèrtil, però patia alguns terratrèmols, segons diu Estrabó. Hi va néixer el sofista Diotrefes, que va ser el mestre d'Hibrees de Milasa, el gran retòric. Plini el Vell diu que la ciutat estava envoltada pel riu Orsinus o Mosinus que desaiguava al Meandre. També diu que la ciutat la va fundar Antíoc I Sòter, segurament a través d'un sinecisme, (una unió de poblacions existents), entre dues ciutats que anomena Seminethos i Cranaos. Esteve de Bizanci diu que el seu nom original era Pitòpolis (Pythopolis) i que el nom nou li va donar per Seleuc I Nicàtor en honor de la seva mare Antioquis. Segons Titus Livi, el cònsol Gneu Manli Vulsó hi va acampar l'any 189 aC quan anava contra els gàlates.

Nou!!: Cària і Antioquia del Meandre · Veure més »

Apol·lodor d'Artemita

Apol·lodor d'Artemita (en grec Ἀπολλόδωρος, i per distingir-lo d'altres del mateix nom se li afegeix l'adjectiu ètnic Ἀρτεμίτας o Ἀρτεμιτηνός), nascut a Artemita d'Apol·linatis, va ser un escriptor que va deixar un important treball sobre Pàrtia, al qual es refereix Estrabó i també Ateneu de Nàucratis, que menciona el quart llibre d'aquesta obra.

Nou!!: Cària і Apol·lodor d'Artemita · Veure més »

Apol·loni Cronos

Apol·loni Cronos (en llatí Apollonius, en grec Άπολλώνιος) fou un filòsof grec nascut a Iasos, a Cària.

Nou!!: Cària і Apol·loni Cronos · Veure més »

Apol·loni d'Afrodísies

Apol·loni d'Afrodísies (en Apollonius) va ser, segons la Suïda, un historiador i gran sacerdot nascut a Afrodísies, a Cilícia.

Nou!!: Cària і Apol·loni d'Afrodísies · Veure més »

Areu (desambiguació)

Areu (Ἀρεύς, Areus, derivat d'Ares, el déu de la guerra) és un nom propi grec que fa referència a.

Nou!!: Cària і Areu (desambiguació) · Veure més »

Aridolis

Aridolis (en grec antic Αρίδωλις) fou tirà d'Alabanda a Cària.

Nou!!: Cària і Aridolis · Veure més »

Ariobàrzanes de Frígia

Ariobàrzanes (en persa antic: 𐎠𐎼𐎡𐎹𐎠𐎲𐎼𐏀𐎠𐎴 / Ārya-bṛzāna; en Ἀριοβαρζάνης) va ser un noble persa nomenat sàtrapa de la Frígia Hel·lespòntica, amb capital a Dascilèon.

Nou!!: Cària і Ariobàrzanes de Frígia · Veure més »

Arios (desambiguació)

Arios o Areu (Ἄρειος, Àreios, derivat d'Ares, el déu de la guerra) és un nom propi grec que fa referència a.

Nou!!: Cària і Arios (desambiguació) · Veure més »

Aristodem de Cària

Aristodem de Cària (en llatí Aristodemus, en grec Ἀριστόδημος) va ser un pintor grec nascut a Cària, contemporani de Filostrat de Colonos, amb el que estava connectat per llaços d'hospitalitat.

Nou!!: Cària і Aristodem de Cària · Veure més »

Aristodem de Nisa el Vell

Aristodem (en Aristodemus) va ser un gramàtic de l'antiga Grècia nascut a Nisa, a Cària.

Nou!!: Cària і Aristodem de Nisa el Vell · Veure més »

Arquimedes de Tral·les

Arquímedes de Tral·les (Ἀρχιμήδης) fou un escriptor grec nascut a Tral·les, a Cària, que va escriure uns comentaris sobre Plató i Homer, i una obra sobre mecànica.

Nou!!: Cària і Arquimedes de Tral·les · Veure més »

Artaxerxes II de Pèrsia

Artaxerxes II Memnon (vers 436 aC – 358 aC) fou rei de reis de l'Imperi Persa del 404 aC fins que va morir 358 aC.

Nou!!: Cària і Artaxerxes II de Pèrsia · Veure més »

Artaxerxes III de Pèrsia

L'Imperi Persa al començament del regant d'Artaxerxes III (verd) i les seves conquestes (gris fosc) Tomba d'Artaxerxes III a Persèpolis Artaxerxes III Ocos fou rei de reis de l'Imperi Persa del 358 aC al 338 aC.

Nou!!: Cària і Artaxerxes III de Pèrsia · Veure més »

Artemísia II de Cària

Artemísia o Àrtemis II de Cària (en grec antic Ἀρτεμισία Artemisia) va ser una reina de Cària, germana, esposa i successora de Mausol.

Nou!!: Cària і Artemísia II de Cària · Veure més »

Artemidor de Cnidos

Artemidor (en Artemídōros), fill de Teopomp, va ser un rètor de l'antiga Grècia nascut a Cnidos (Cària).

Nou!!: Cària і Artemidor de Cnidos · Veure més »

Asandre de Cària

Asandre (Asander) fou un general macedoni, fill de Filotes i germà de Parmenió.

Nou!!: Cària і Asandre de Cària · Veure més »

Astipalea

Astipalea (en Ἀστυπάλαια) és una illa grega del grup del Dodecanès.

Nou!!: Cària і Astipalea · Veure més »

Atimbre

Atimbre (en llatí Athymbrus, en grec antic Ἀθυμβρός) fou un espartà llegendari que junt amb els seus germans Atimbrad (Ἀθύμβραδος) i Hidrel (Ἲδρηλος) va fundar tres ciutats a Cària que van rebre cadascuna el nom de cada un d'ells.

Nou!!: Cària і Atimbre · Veure més »

Autofradates (sàtrapa)

Autofradates (en grec antic Aὐτoφραδάτης, en lici Vatrafradata) era un alt càrrec de la Persia aquemènida, que apareix com a sàtrapa de Lídia (amb seu a Sardes) cap a l'any 391 aC fins a una data incerta abans del 350 aC.

Nou!!: Cària і Autofradates (sàtrapa) · Veure més »

Èritres de Jònia

Èritres (Erythrae) era una de les dotze ciutats de la Jònia.

Nou!!: Cària і Èritres de Jònia · Veure més »

Èsquil de Cnidos

Èsquil de Cnidos (en llatí Aeschylus, en grec antic: Aiskhúlos) va ser un famós orador d'origen grec, el més cèlebre de l'Àsia Menor del seu temps, procedent de Cnidos de Cària.

Nou!!: Cària і Èsquil de Cnidos · Veure més »

Èumenes de Càrdia

Èumenes de Càrdia (Εὐμένης, Eumenes) (362 aC-316 aC) fou un general grec de Càrdia, al Quersonès, i un dels diàdocs d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Cària і Èumenes de Càrdia · Veure més »

Àsia (província romana)

Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.

Nou!!: Cària і Àsia (província romana) · Veure més »

Àtal I de Pèrgam

Àttal I de Pèrgam (Attălus Soter) fou rei de Pèrgam del al.

Nou!!: Cària і Àtal I de Pèrgam · Veure més »

Baix imperi d'Egipte

El Baix Imperi d'Egipte, també conegut com a Període Tardà d'Egipte, comprèn la història de l'antic Egipte des de la dinastia XXVI, saïta, al, fins a la conquesta d'Alexandre el Gran (que dona inici al període hel·lenístic d'Egipte).

Nou!!: Cària і Baix imperi d'Egipte · Veure més »

Batalla de Cibistra

La batalla de Cibistra (també anomenada batalla de les Muntanyes del Taure o batalla del Taurus) que, segons el cronista Ramon Muntaner, s'hauria produït la Diada de la Mare de Déu d'Agost (15 d'agost) del 1304 a Cibistra, prop de les Muntanyes del Taure (Anatòlia).

Nou!!: Cària і Batalla de Cibistra · Veure més »

Batalla de Gaugamela

La batalla de Gaugamela, també coneguda com a Batalla d'Arbela, es produí l'octubre del 331 aC a Gaugamela, al nord d'Arbela.

Nou!!: Cària і Batalla de Gaugamela · Veure més »

Batalla de l'Eurimedont

La batalla de l'Eurimedont va ser una doble batalla, que va tenir lloc tant a l'aigua com en terra, entre la Lliga Dèlica d'Atenes i els seus aliats, i l'Imperi Persa de Xerxes I. Va tenir lloc l'any 469 o 466 aC,La data se situa entorn del 467 aC.

Nou!!: Cària і Batalla de l'Eurimedont · Veure més »

Batalla de Pelúsion

La batalla de Pelúsion es va lliurar al 525 aC, a les portes de Pelúsion, en el Baix Egipte.

Nou!!: Cària і Batalla de Pelúsion · Veure més »

Batalla de Salamina

La Batalla de Salamina Ναυμαχία τῆς Σαλαμῖνος, Naumakhia tes Salaminos) va ser una batalla naval entre les polis gregues i l'Imperi Persa que va tenir lloc el 480 aC als estrets entre el Pireu i l'Illa de Salamina, a prop d'Atenes. La victòria grega va suposar un punt d'inflexió a la Segona Guerra Mèdica que acabaria amb l'eventual derrota persa. El rei Xerxes va contemplar des de la costa com tota la seva flota era destruïda.

Nou!!: Cària і Batalla de Salamina · Veure més »

Büyük Menderes

El Büyük Menderes ('Gran Menderes'), clàssic.

Nou!!: Cària і Büyük Menderes · Veure més »

Bizanci

Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Cària і Bizanci · Veure més »

Bosc sagrat

Monòlits al bosc sagrat de Mawphlang (Índia) Un bosc sagrat és un petit espai dins d'un bosc considerat d'importància religiosa en una determinada cultura.

Nou!!: Cària і Bosc sagrat · Veure més »

Brises

Brises (en grec antic Βρίσης), va ser, segons la mitologia grega, el pare de Briseida.

Nou!!: Cària і Brises · Veure més »

Bubassos

Bubassos (Bubassus) fou una ciutat de Cària.

Nou!!: Cària і Bubassos · Veure més »

Calinda

Calinda (en Calynda; gentilici Καλυνδεύς, calindeu) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la costa de Cària, molt a prop de la ciutat de Caune.

Nou!!: Cària і Calinda · Veure més »

Camiros

Camiros (en grec antic Κάμειρος) era una ciutat de l'illa de Rodes, a la costa nord-oest.

Nou!!: Cària і Camiros · Veure més »

Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat

Papir amb el llistat de vencedors Olímpics, segle III, Biblioteca Britànica. Aquest llistat conté els campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat que es van celebrar sense interrupció a Olímpia, Antiga Grècia, tradició que es va mantenir per més de 1000 anys, des de l'any 776 aC fins a l'any 393, quan van ser prohibits tots els cultes pagans per l'emperador cristià de Roma Teodosi I el Gran.

Nou!!: Cària і Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat · Veure més »

Candaules

Candaules (en llatí Kandaúles, en grec antic Κανδαύλης), també conegut entre els grecs com Mirsilos (Μυρσίλος), va ser el darrer rei de la branca Sandònida o Tolònida Lídia, de la família dels heraclides.

Nou!!: Cària і Candaules · Veure més »

Carianda

Carianda (Καρύανδα) era una ciutat situada a la costa de Cària al sud-oest d'Anatòlia.

Nou!!: Cària і Carianda · Veure més »

Caris

* Caris, habitants de Cària.

Nou!!: Cària і Caris · Veure més »

Caritó d'Afrodísias

Caritó, més conegut com a Caritó d’Afrodísias (Chariton) fou un autor de novel·la grega nascut a Afrodísias, a Cària, d'època incerta, però hom l'acostuma a situar a final del i durant el, a despit de les afirmacions infundades que el situen entre el i el a partir del contingut d'una de les seves obres.

Nou!!: Cària і Caritó d'Afrodísias · Veure més »

Carura

Carura fou una ciutat fronterera de Cària, al límit amb Frígia.

Nou!!: Cària і Carura · Veure més »

Cassandre

Cassandre o Casandre (Kássander, Κάσσανδρος) fou un epígon, rei de facto de Macedònia.

Nou!!: Cària і Cassandre · Veure més »

Catàleg dels troians

El catàleg dels troians és una secció del llibre II de la Ilíada d'Homer, que enumera contingents que lluitaren a favor de Troia durant el setge a la que fou sotmesa pels guerrers aqueus.

Nou!!: Cària і Catàleg dels troians · Veure més »

Caune

Caune (Caunus; gentilici Καύνιος, cauni) fou una antiga ciutat de l'Àsia Menor situada a la costa sud de Cària.

Nou!!: Cària і Caune · Veure més »

Caunos

Segons la mitologia grega, Caunos (en Καύνος) va ser un heroi fill de Milet, fundador de la ciutat d'aquest nom, i de la nimfa Ciànea.

Nou!!: Cària і Caunos · Veure més »

Cavall alat

Cavalls alats de Tarquínia, art etrusc, exposats al Museu Nacional de Tarquínia Un cavall alat és un cavall amb un parell d'ales, generalment amb plomes i inspirat en els ocells.

Nou!!: Cària і Cavall alat · Veure més »

Celesíria

Vista aèria de la regió Celesíria (Coele-Syria, que vol dir Síria Buida), fou una regió al sud de Síria, generalment considerada com el territori al sud del riu Eleutheros incloent tot el territori jueu fins al Sinaí, però estrictament només la vall de la Bekaa al Líban.

Nou!!: Cària і Celesíria · Veure més »

Civilització ciclàdica

La civilització ciclàdica (també coneguda com a cultura ciclàdica o període ciclàdic) és una cultura de l'edat del bronze establerta a les illes Cíclades del mar Egeu, que abasta aproximadament el període que va del 3000 aC al 2000 aC.

Nou!!: Cària і Civilització ciclàdica · Veure més »

Civilització micènica

La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega.

Nou!!: Cària і Civilització micènica · Veure més »

Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica

Regions culturals dels pobles nord-americans en el moment del contacte amb els europeus Primeres llengües indígenes als Estats Units Primeres llengües indígenes a Alaska La classificació dels pobles indígenes d'Amèrica es basa en regions culturals, geogràfiques i lingüístiques.

Nou!!: Cària і Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica · Veure més »

Cleandre de Bizanci (general)

Cleandre de Bizanci, (en llatí Cleander, en grec antic Κλέανδρος, Kléandros) fill de Polemòcrates, era un dels oficials d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Cària і Cleandre de Bizanci (general) · Veure més »

Cleobul de Lindos

Cleobul de Lindos (Κλεόβουλος, Kleóbūlos), fill d'Evagòres, fou un poeta grec del considerat un dels set savis de Grècia.

Nou!!: Cària і Cleobul de Lindos · Veure més »

Cnidos

Cnidos (en Cnidus) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la costa de Cària i que formava part de l'Hexàpolis dòrica.

Nou!!: Cària і Cnidos · Veure més »

Collada de Cal Badoc

La Collada de Cal Badoc és una collada del terme municipal de Castellar de la Ribera, a la comarca del Solsonès, en l'àmbit del poble de Clarà.

Nou!!: Cària і Collada de Cal Badoc · Veure més »

Complex de Samotràcia

El Complex de Samotràcia és un dels principals santuaris panhel·lènics, situat en l'illa de Samotràcia, a Tràcia.

Nou!!: Cària і Complex de Samotràcia · Veure més »

Cos (Grècia)

Cos (sovint escrit Kos, transcripció del grec Κως) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.

Nou!!: Cària і Cos (Grècia) · Veure més »

Crates de Tral·les

Crates de Tral·les (en grec antic Κράτης), fou un orador i retòric de l'escola d'Isòcrates d'Atenes, originari de la ciutat de Tral·les (Tralles) a Cària, segons diu Diògenes Laerci.

Nou!!: Cària і Crates de Tral·les · Veure més »

Cresos

''Cresos damunt la pira'' Cresos (Croesus; vers 595 aC - després del 546 aC) fou el darrer rei de Lídia de la dinastia dels mèrmnades.

Nou!!: Cària і Cresos · Veure més »

Damet

Damet (en grec antic Δαμάιθος), va ser segons la mitologia grega un rei de Cària, país on va fer cap el metge Podaliri quan naufragà mentre tornava de la guerra de Troia.

Nou!!: Cària і Damet · Veure més »

Darios el Gran

Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.

Nou!!: Cària і Darios el Gran · Veure més »

Darios II

Darios II anomenat Ocos va ser rei de reis de l'imperi Persa de l'any 423 aC al 404 aC.

Nou!!: Cària і Darios II · Veure més »

Darios III de Pèrsia

batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.

Nou!!: Cària і Darios III de Pèrsia · Veure més »

Datames

Datames (en grec antic Δατάμης, 'Datámes') (circa 407 aC-361 aC) era sàtrapa i virtual rei de Capadòcia durant l'Imperi Persa.

Nou!!: Cària і Datames · Veure més »

Daurises

Daurises（Δαυρίσης) fou un noble persa, gendre de Darios I el Gran. Fou un dels comandants dels perses en la lluita contra la Revolta Jònica (499 aC). Després de la victòria persa a Efes va atacar les ciutats de l'Hel·lespont i va conquerir Dardània, Abidos, Percote, Làmpsac i Pesos, una cada dia. Llavors va anar contra els caris, aliats dels jònics, als que va derrotar en dues batalles, però una mica després va caure en una emboscada i va morir junt a molts perses.

Nou!!: Cària і Daurises · Veure més »

Daylam

Daylam és una regió de l'Iran formada per la part alta del Gilan, al vessant septentrional de les muntanyes Alburz.

Nou!!: Cària і Daylam · Veure més »

Dòcim de Macedònia

Antígon Dòcim o Dòcim (en llatí Docimus, Dókimos) fou un oficial de l'exèrcit del Regne de Macedònia que a la mort d'Alexandre el Gran va donar suport a Perdicas d'Orèstia.

Nou!!: Cària і Dòcim de Macedònia · Veure més »

Defensa de Luci Flac

Defensa de Luci Flac (Pro Flacco) és un discurs de l'escriptor i polític romà Ciceró, pronunciat l'any 59 aC, en el qual defensa el seu amic Luci Valeri Flac, propretor d'Àsia, de l'acusació realitzada per Dècim Leli Balb, que va coincidir amb el mateix Flac quan governava a Àsia.

Nou!!: Cària і Defensa de Luci Flac · Veure més »

Denizli

Denizli és una ciutat de Turquia a la vall del riu Büyük Menderes, capital de la província de Denizli, a la regió de l'Egeu, sud-oest del país.

Nou!!: Cària і Denizli · Veure més »

Dercil·lides

Dercil·lides (en llatí Dercyllidas, en grec antic Δερκυλλίδας "Derkyllídas") fou un militar espartà.

Nou!!: Cària і Dercil·lides · Veure més »

Dexip de Cos

Dexip de Cos (Dexippus) fou un metge grec de l'illa de Cos, deixeble d'Hipòcrates, que va viure al.

Nou!!: Cària і Dexip de Cos · Veure més »

Diàdocs

Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, 'successors', foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.

Nou!!: Cària і Diàdocs · Veure més »

Dinastia hecatòmnida

Hecatòmnides o dinastia hecatòmnida era una dinastia de sàtrapes de Cària que va governar el país al.

Nou!!: Cària і Dinastia hecatòmnida · Veure més »

Dinastia XXVI d'Egipte

"Estàtua cub" de Padishahdedet. Louvre. La dinastia XXVI, també anomenada dinastia saïta pel fet de tenir la seva capital a Sais, va ser l'última dinastia nativa que va governar Egipte abans de la conquesta persa.

Nou!!: Cària і Dinastia XXVI d'Egipte · Veure més »

Diodor Cronos

Diodor Cronos o Diodor Cronus (Diodorus Cronus, Διόδωρος) fou un filòsof grec que va viure a la cort d'Alexandria durant el regnat de Ptolemeu I Sòter, del qual es diu que va ser qui li va posar el sobrenom de "Cronos".

Nou!!: Cària і Diodor Cronos · Veure més »

Divinitats fluvials (mitologia grega)

En la mitologia grega, les divinitats fluvials, anomenades també Pòtams o simplement Rius (en Ποταμοί, Potamoi 'rius'; en Flumina) eren unes divinitats associades a un curs d'aigua que eren objecte de culte local a la regió que travessaven.

Nou!!: Cària і Divinitats fluvials (mitologia grega) · Veure més »

Dones a l'antiga Grècia

En les epopeies homèriques, l'antiga Grècia es descriu com una societat patriarcal.

Nou!!: Cària і Dones a l'antiga Grècia · Veure més »

Dones guerreres en la literatura i en la cultura

''Britomart Redeems Faire Amoret'' (''Britomartis redimeix la fada Amoret''), William Etty (1833) La manera com són descrites les dones guerreres a la literatura i la cultura popular és un tema d'estudi en història, estudis literaris, estudis de pel·lícules, folklore i mitologia, estudis de gènere, i estudis culturals.

Nou!!: Cària і Dones guerreres en la literatura i en la cultura · Veure més »

Doris (grup humà)

Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.

Nou!!: Cària і Doris (grup humà) · Veure més »

Eòlida

LEòlida o Eòlia (Αἰολίς, Aiolís; etnònim Αἰολικός i Αἰόλιος, en català eòlic i eoli) és una regió situada a la costa oest de l'anomenada Grècia asiàtica, que també comprenia diverses illes i els seus estrets, i limitava al nord amb el litoral del mar Negre, constituït per enllaços muntanyencs continus, i al sud amb l'estuari del riu Hermos.

Nou!!: Cària і Eòlida · Veure més »

Efes

Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.

Nou!!: Cària і Efes · Veure més »

Efraïm de Cària

Efraïm (Ephraem o Ephrem, Ἐφραὴμ) fou un monjo natural de Cària d'època desconeguda que va escriure un himne grec de pregàries esmentat per Rineu (Dissert. Prelim. de Acoluthiis Officii Graeci, p. LXVIII. A lActa Sanctorum Junii, vol. II).

Nou!!: Cària і Efraïm de Cària · Veure més »

Efraïm de Milasa

Efraïm (en llatí Ephraem, en grec antic Ἐφραὴμ) fou bisbe de Milasa (Mylasa) a Cària.

Nou!!: Cària і Efraïm de Milasa · Veure més »

Elagàbal

Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Ĕlăgăbălus o Hēlĭŏgăbălus; Roma, c. 203 – 11 de març de 222), nascut Vari Avit Bassià (Varius Avitus Bassianus) i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia Severa o dels Severs que va regnar del 218 fins al 222.

Nou!!: Cària і Elagàbal · Veure més »

Endimió

''El somni d'Endimió '' pintura d'Anne-Louis Girodet (1818), Museu del Louvre, Paris. Segons la mitologia grega, Endimió (en grec antic Ἐνδυμίων, ωνος) va ser un rei de l'Èlida, fill d'Etli (o de Zeus, segons altres) i de Càlice.

Nou!!: Cària і Endimió · Veure més »

Epígenes d'Atenes

Epígenes d'Atenes (en llatí Epigenes, en grec antic Ἐπιγέτης) fou un poeta grec de la comèdia mitjana que hauria estat contemporani d'Antífanes d'Atenes.

Nou!!: Cària і Epígenes d'Atenes · Veure més »

Epidaure

Epidaure (Epidaurus; gentilici Ἐπιδαύριος, epidauri) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la regió de l'Argòlida, a la costa oriental del Peloponnès.

Nou!!: Cària і Epidaure · Veure més »

Escílax d'Halicarnàs

Escílax d'Halicarnàs (en llatí Scylax, en grec antic Σκύλαξ) fou un astrònom cari nascut a Halicarnàs, amic de Paneci de Rodes (Panetius).

Nou!!: Cària і Escílax d'Halicarnàs · Veure més »

Escílax de Carianda

Escílax de Carianda (Scylax) fou un viatger de Carianda a Cària, a qui Darios I el Gran va enviar en viatge de descobriment a l'Indus.

Nou!!: Cària і Escílax de Carianda · Veure més »

Escilax

* Escilax de Carianda viatger de Cària al servei de Pèrsia.

Nou!!: Cària і Escilax · Veure més »

Esclavitud a l'antiga Grècia

estela funerària de Mnesarete, filla de Sòcrates. L'esclavitud a l'antiga Grècia va ser un component essencial en el desenvolupament econòmic i social del món grec de l'antiguitat i estigué vigent al llarg de la seva història.

Nou!!: Cària і Esclavitud a l'antiga Grècia · Veure més »

Estela trilingüe de Letoon

Estela trilingüe de Letoon, cara en lici L'estela trilingüe de Leto és una inscripció en tres idiomes: lici estàndard o lici A, grec i arameu, que cobreix les cares d'una estela de pedra de quatre costats descoberta el 1973 durant l'excavació del santuari anomenat Letoon (en honor de Leto) a Xanthos, antiga Lícia, a l'actual Turquia.

Nou!!: Cària і Estela trilingüe de Letoon · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.

Nou!!: Cària і Estrabó · Veure més »

Estratonice (esposa de Seleuc I Nicàtor)

Estratonice (en llatí Stratonice, en grec antic) fou una princesa filla de Demetri Poliorcetes i Fila, la filla d'Antípater.

Nou!!: Cària і Estratonice (esposa de Seleuc I Nicàtor) · Veure més »

Estratonicea

Estratonicea (en llatí Stratonicea o Stratoniceia, en grec antic Στρατονίκεια o Στρατονίκη) era una de les principals ciutats de Cària al sud-oest de Milasa i al sud del riu Màrsies.

Nou!!: Cària і Estratonicea · Veure més »

Etra

de fons blanc, ''c''. 470–460 ae Etra (grec antic Αἴθρα, 'cel lluminós'), en la mitologia grega, pot referir-se a dos personatges: la mare de Teseu o una de les Oceànides, filla d'Oceà i Tetis.

Nou!!: Cària і Etra · Veure més »

Eupolem (general)

Eupolem （en llatí Eupolemus, en grec antic Εὐπόλεμος "Eupólemos") fou un militar macedoni, un dels generals de Cassandre al que aquest va enviar el 314 aC a envair Cària, però va ser sorprès i fet presoner per les forces del general Ptolemeu, nebot d'Antígon el borni. Segurament va ser alliberat tot seguit ja que l'any següent dirigia les forces que va deixar Cassandre a Grècia, i va fer operacions contra Antígon en direcció al nord.

Nou!!: Cària і Eupolem (general) · Veure més »

Eurifó

Eurifó o Eurifont (en llatí Euriphon, en grec Εὐρυφῶν), fou un cèlebre metge de Cnidos a Cària que va néixer probablement a la meitat del segle V aC, ja que Sorà d'Efes el Jove diu que era un contemporani d'Hipòcrates, però més vell.

Nou!!: Cària і Eurifó · Veure més »

Euromos

Mapa d'algunes ciutats gregues de Cària i d'algunes illes del Dodecanés, en què s'aprecia la ubicació d'Euromos, al nord-oest de Milas Restes del temple de Zeus d'Euromos Inscripció al temple de Zeus d'Euromos Euromos (en grec antic, Εὔρωμος) era una ciutat grega de Cària les restes de la qual són a prop de la ciutat turca de Milas (antiga Milasa).

Nou!!: Cària і Euromos · Veure més »

Eusebi de Mindos

Eusebi de Mindos (Eusebius) va ser un filòsof neoplatònic nascut a Mindos de Cària contemporani d'Eunapi, qui el menciona i diu que era part de la «cadena daurada» dels neoplatònics.

Nou!!: Cària і Eusebi de Mindos · Veure més »

Exèrcit aquemènida

batalla d'Issos. Lexèrcit aquemènida dels reis perses, des de Cir II el Gran a Darios III, durant quasi els seus dos segles i mig d'existència (550-330 aC), va estar integrat per contingents d'estats vassalls i de mercenaris, principalment, grecs.

Nou!!: Cària і Exèrcit aquemènida · Veure més »

Fanes

Fanes (en llatí Phanes, en grec antic Φάνης) fou un militar grec nascut a Halicarnàs i amb gran experiència militar, que va estar al servei del faraó Amosis II d'Egipte i del que es va separar per posar-se al servei de Cambises II de Pèrsia.

Nou!!: Cària і Fanes · Veure més »

Farnabazos II

Farnabazos II (vers 435 aC – després del 373 aC) fou un noble persa que fou sàtrapa de Dascilios.

Nou!!: Cària і Farnabazos II · Veure més »

Farnabazos III

Farnabazos (cap al 370 aC-després del 320 aC), noble persa membre de la dinastia Farnàcida.

Nou!!: Cària і Farnabazos III · Veure més »

Fàrax

Fàrax (en Pharax) fou un militar i polític espartà que va viure al i va morir després de l'any 396 aC.

Nou!!: Cària і Fàrax · Veure més »

Fenícia

Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.

Nou!!: Cària і Fenícia · Veure més »

Filòfron

Filòfron (Philophron) fou un rodi enviat com ambaixador junt amb Teedet als deu ambaixadors o comissionats romans que havien d'acordar els afers d'Àsia després de la derrota d'Antíoc III el Gran, el.

Nou!!: Cària і Filòfron · Veure més »

Filip de Theangela

Filip de Theangela (en llatí Philippus, en grec Φίλιππος ό Θεαγγελεύς) va ser un escriptor i historiador grec mencionat per Ateneu de Naucratis i Estrabó, que va escriure una Història de Cària titulada segons Ateneu i d'acord amb el segon.

Nou!!: Cària і Filip de Theangela · Veure més »

Filip II de Macedònia

Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.

Nou!!: Cària і Filip II de Macedònia · Veure més »

Filip V de Macedònia

Filip V de Macedònia (Φίλιππος, Philippus — 237 aC-179 aC) fou rei de Macedònia, fill de Demetri II de Macedònia, que va morir el 229 aC.

Nou!!: Cària і Filip V de Macedònia · Veure més »

Filocles (militar)

Filocles (en llatí Philocles, en grec antic Φιλοκλη̂ς) fou un oficial militar i amic de Filip V de Macedònia.

Nou!!: Cària і Filocles (militar) · Veure més »

Filoxè (sàtrapa)

Filoxè (en llatí Philoxenus, en grec antic) fou un oficial macedoni al servei d'Alexandre el Gran, nomenat pel rei, a la seva tornada d'Egipte, com a superintendent de la recol·lecció dels tributs a les províncies del nord del Taure l'any 331 aC, segons diu Flavi Arrià.

Nou!!: Cària і Filoxè (sàtrapa) · Veure més »

Foció

Foció (en llatí Phocion, en grec antic Φωκίων) (vers 402 aC-317 aC), fill de Focos, fou un general i home d'estat atenenc, d'origen humil.

Nou!!: Cària і Foció · Veure més »

Frígia (província romana)

Frígia va passar a Roma l'any 133 aC després de la mort d'Àtal III de Pèrgam que per testament va deixar el seu regne al poble romà, però inicialment no va formar cap província.

Nou!!: Cària і Frígia (província romana) · Veure més »

Frígia Major

Frígia Major és el nom donat pels grecs a la part principal de la Regió de Frígia a la vall del Sangarios.

Nou!!: Cària і Frígia Major · Veure més »

Frígia Primera

Frígia Primera (en llatí Frigia Prima) era una província romana creada cap a l'any 294 per la nova divisió que va fer de l'Imperi l'emperador Dioclecià en les anomenades Reformes de Dioclecià.

Nou!!: Cària і Frígia Primera · Veure més »

Gölhisar

Gölhisar és una vila i un districte de la província de Burdur a la Regió de la Mediterrània de Turquia.

Nou!!: Cària і Gölhisar · Veure més »

Gigea

Gigea (en llatí Gygaea, en grec antic Γυγαίη), era filla del rei Amintes I de Macedònia i germana del rei Alexandre I de Macedònia.

Nou!!: Cària і Gigea · Veure més »

Glauc

* Glauc (color), color o textura verd blavós blanquinós o grisenc.

Nou!!: Cària і Glauc · Veure més »

Golf Làtmic

El golf Làtmic i l'evolució del seu rebliment pels sediments del riu Meandre a l'antiguitat Golf Làtmic (en llatí Latmicus Sinus, en grec antic Λατμικὸς κόλπος), era una badia a la costa occidental de Cària, que derivava el seu nom de la muntanya de Latmos, que s'aixeca a la capçalera del golf.

Nou!!: Cària і Golf Làtmic · Veure més »

Grafit (arqueologia)

Un grafit (en plural, grafitis), en un context arqueològic, és una marca deliberada feta principalment mitjançant gravat sobre pedra, metall, guix, generalment en superfícies duradores.

Nou!!: Cària і Grafit (arqueologia) · Veure més »

Gran Companyia Catalana

La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.

Nou!!: Cària і Gran Companyia Catalana · Veure més »

Guerra de Creta

La guerra de Creta o guerra cretenca (205 aC - 200 aC) va ser lliurada, per una banda, pel rei Filip V de Macedònia, la Lliga Etòlia, diverses ciutats cretenques —especialment Olunt (actual Elunda) i Hieràpitna (actual Ieràpetra)— i pirates espartans i, per l'altra, les forces de Rodes i, més tard, Àtal I de Pèrgam, Bizanci, Cízic, Atenes i Cnossos.

Nou!!: Cària і Guerra de Creta · Veure més »

Guerra Romano-Síria

La Guerra Romano-Síria (192 aC - 188 aC), també anomenada Guerra d'Antíoc o Guerra Síria, va ser el conflicte militar que va tenir lloc entre les coalicions dirigides per la República Romana i Antíoc III el gran, rei de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Cària і Guerra Romano-Síria · Veure més »

Guerra Social (357-355 aC)

La Guerra Social, també coneguda com la Guerra dels Aliats, es va lliurar des del 357 aC fins al 355 aC entre Atenes amb la Segona Lliga atenesa i les ciutats-estat aliades de Quios, Rodes, Cos i Bizanci.

Nou!!: Cària і Guerra Social (357-355 aC) · Veure més »

Guerres de la Lliga de Delos

Les Guerres de la Lliga de Delos (477–449 aC) van ser una sèrie de campanyes lliurades entre la Lliga Dèlica d'Atenes i els seus aliats (i posteriors súbdits), i l'Imperi Aquemènida de Pèrsia.

Nou!!: Cària і Guerres de la Lliga de Delos · Veure més »

Guerres síries

Vista de satèl·lit de la regió de Celesíria Les guerres síries foren una sèrie de sis conflictes armats entre els imperis selèucida i ptolemaic, estats successors dAlexandre el Gran, que van tenir lloc en els segles III i II aC a la regió de Celesíria (que vol dir «Síria Buida»), una de les poques vies naturals cap a Egipte.

Nou!!: Cària і Guerres síries · Veure més »

Halicarnàs

Mausoleu de Maussol''', una de les Set Meravelles del Món, Bodrum. Halicarnàs (Halicarnassus, Ἁλικαρνασσός) era una antiga ciutat grega a la costa de l'Àsia Menor (a Cària), al golf Ceràmic (mar Egea), corresponent a l'actual Bodrum.

Nou!!: Cària і Halicarnàs · Veure més »

Hamàxit

Hamàxit (Hamaxĭtus) era una ciutat de Mísia, a la costa sud-oest de la Tròade, a 50 estadis al sud de Larisa i prop de la plana d'Halèsion.

Nou!!: Cària і Hamàxit · Veure més »

Harpasa

Harpasa (en llatí Harpasa, en grec antic Ἅρπασα) era una ciutat de Cària, a la vora del riu Harpasos, propera a la seva unió amb el riu Meandre.

Nou!!: Cària і Harpasa · Veure més »

Hàrpag

Hàrpag (Ἅρπαγος) fou un general mede que va trair el rei Astíages de Mèdia i el va lliurar al seu net rebel Cir II el Gran, al qual va proclamar rei.

Nou!!: Cària і Hàrpag · Veure més »

Hàrpal (tresorer)

Hàrpal (Hàrpalus, Ἅρπαλος) fou un noble macedoni, fill de Macates (Machatas) de la família reial de Elimiotis i nebot del rei Filip II de Macedònia que estava casat amb Fila, germana de Macates.

Nou!!: Cària і Hàrpal (tresorer) · Veure més »

Hèrmies de Cària

Hèrmies de Cària (en llatí Hermeias o Hermias, en grec antic Ἑρμείας o Ἑρμίας) fou un funcionari d'origen cari que va arribar a favorit de Seleuc III Ceraune (o Soter) (225 aC-223 aC) i se li va encarregar portar els afers polítics de Síria com a regent mentre el rei va anar en expedició al Taure, expedició en el curs de la qual va morir (223 aC).

Nou!!: Cària і Hèrmies de Cària · Veure més »

Hecatompos

Hecatompos o Hecatomnos (en llatí Hecatomnus, en grec antic Ἑκατόμνος) va ser un dinasta de Cària (circa el 395 aC-377 aC) fill d'Hisàldom (Hyssaldomus), governant local de Milasa, que va ser nomenat sàtrapa pel rei Artaxerxes III de Pèrsia amb el comandament de les forces navals que probablement per mediació de Evàgores I de Salamina de Xipre, havien de donar suport als atenencs, i que va participar amb Farnabazos II a la batalla de Cnidos l'any 394 aC.

Nou!!: Cària і Hecatompos · Veure més »

Helíades

Els Helíades i les Helíades (en grec antic Ἡλιάδες) són els fills i les filles d'Hèlios, el Sol.

Nou!!: Cària і Helíades · Veure més »

Hemioli

L'hemiolia o hemiolos (grec: ἡμιολία o ἡμίολος) era un vaixell de guerra lleuger i ràpid que va aparèixer a principis del.

Nou!!: Cària і Hemioli · Veure més »

Heraclea de Cària

Heraclea de Cària (en grec antic Ἡράκλεια) era una ciutat que menciona Estrabó i situa a Cària, en una localització desconeguda.

Nou!!: Cària і Heraclea de Cària · Veure més »

Heraclea del Latmos

Heraclea del Latmos (Ἡράκλεια πρὸς Λάτμῳ) era una ciutat en els límits entre Cària i Jònia, situada al peu de la part occidental del Latmos, i al golf Làtmic.

Nou!!: Cària і Heraclea del Latmos · Veure més »

Heraclides de Milasa

Heraclides (Heracleides, en Ἡρακλείδης) fou un ciutadà de Milasa, a Cària, que va comandar als grecs caris en la seva resistència afortunada contra els perses després de la revolta d'Aristàgores de Milet l'any 498 aC.

Nou!!: Cària і Heraclides de Milasa · Veure més »

Hermafrodit

Hermafrodit (Hermaphroditus, Ἑρμαφρόδιτος) nom compost d'Hermes i Afrodita i sinònim de fou un personatge mitològic.

Nou!!: Cària і Hermafrodit · Veure més »

Hermògenes de Priene

Hermògenes (Hermogenes) fou un arquitecte de l'antiga Grècia que visqué entre els segles  i aC.

Nou!!: Cària і Hermògenes de Priene · Veure més »

Hermotim de Pèdasa

Hermotim de Pèdasa (Hermotimus) fou un funcionari persa natural de Cària.

Nou!!: Cària і Hermotim de Pèdasa · Veure més »

Hexàpolis dòrica

L'Hexàpolis Dòrica va ser una lliga (Lliga Amficciònica) de ciutats de la costa de Cària i algunes illes properes formada per sis ciutats: Cnidos i Halicarnàs a Cària, l'illa de Cos (Cos) i les tres ciutats de Rodes (Lindos, Ialisos, i Camir o Camiros) Tenia una constitució aristocràtica que va passar per alternatives de períodes democràtics i oligàrquics segons les hegemonies d'Atenes o d'Esparta, i va prosperar gràcies al comerç amb Creta, Síria i Egipte.

Nou!!: Cària і Hexàpolis dòrica · Veure més »

Hièrocles (ministre)

Hièrocles (en llatí Hierocles, en grec), va ser un esclau d'origen cari que es va convertir en conductor de carros i com a tal va atreure l'atenció de l'emperador Elagàbal.

Nou!!: Cària і Hièrocles (ministre) · Veure més »

Hièrocles d'Alabanda

Hièrocles d'Alabanda (en llatí Hierocles, en grec), va ser un retòric grec nadiu d'Alabanda a Cària germà d'un orador notable de nom Menecles.

Nou!!: Cària і Hièrocles d'Alabanda · Veure més »

Hièrocles d'Hil·larima

Hièrocles d'Hil·larima, en llatí Hierocles, en grec antic, fou un filòsof grec que segons Esteve de Bizanci era atleta de jove, nascut a Hyllarima a Cària.

Nou!!: Cària і Hièrocles d'Hil·larima · Veure més »

Hièrocles de Cària

Hièrocles de Cària (en llatí Hierocles en grec antic Ἱεροκλῆς), era un cari cap de mercenaris que va formar part de la guarnició dels forts d'Atenes sota Demetri Poliorcetes.

Nou!!: Cària і Hièrocles de Cària · Veure més »

Hibrees de Milasa

Hibrees de Milasa (en llatí Hybreas, en grec) va ser un gran orador nadiu de Milasa a Cària.

Nou!!: Cària і Hibrees de Milasa · Veure més »

Hidarnes II

Hidarnes (persa antic: Vidarna) va ser un noble persa, comandant del regimt dels Immortals durant l'expedició del rei aquemènida Xerxes I a Grècia en el 480 aC.

Nou!!: Cària і Hidarnes II · Veure més »

Història de Kàlimnos

La pesca d'esponges fou el motor econòmic de l'illa durant molt de temps La història de Kàlimnos (Grècia) abasta tot el període cronològic des del primer poblament d'éssers humans de l'illa fins a l'actualitat.

Nou!!: Cària і Història de Kàlimnos · Veure més »

Història de les Cíclades

Mapa històric de les Cíclades, del llibre ''Els viatges d'Anacarsis el Jove'' Les Cíclades (en grec: Κυκλάδες, Kykládes) són unes illes gregues situades a la part sud de la mar Egea.

Nou!!: Cària і Història de les Cíclades · Veure més »

Història de Turquia

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.

Nou!!: Cària і Història de Turquia · Veure més »

Històries (Heròdot)

Les Històries (grec antic: Ἱστορίαι, 'historíai'; de vegades traduït en singular, Història) d'Heròdot és considerada una de les obres bàsiques d'història en la literatura occidental, escrita des del 450 fins al 420 aC en el dialecte jònic del grec clàssic.

Nou!!: Cària і Històries (Heròdot) · Veure més »

Homer

Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Nou!!: Cària і Homer · Veure més »

Iasos (ciutat)

Iasos (o Íasos; en Iasus) era una ciutat de Cària en una petita illa a la costa nord.

Nou!!: Cària і Iasos (ciutat) · Veure més »

Iasos (desambiguació)

* Iasos (ciutat), ciutat de Cària, antic estat al sud-oest de l'Àsia Menor.

Nou!!: Cària і Iasos (desambiguació) · Veure més »

Idrias

Idrias (en llatí Idrias, en grec antic Ἰδριάς) era una ciutat de Cària (Àsia Menor) abans anomenada Chrysaoris.

Nou!!: Cària і Idrias · Veure més »

Idrieu

Idrieu o Hidrieu (Hidrieus, Idrieus) fou sàtrapa o dinasta de Cària al.

Nou!!: Cària і Idrieu · Veure més »

Illa de Rodes

Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.

Nou!!: Cària і Illa de Rodes · Veure més »

Indus (Cària)

LIndus fou un riu de Cària prop de la ciutat de Cibira (Cybira).

Nou!!: Cària і Indus (Cària) · Veure més »

Indus (desambiguació)

* Geografia.

Nou!!: Cària і Indus (desambiguació) · Veure més »

Interpretació dels somnis

La interpretació dels somnis és la tècnica d'assignar significat als diversos components, elements i imatges que apareixen en els somnis.

Nou!!: Cària і Interpretació dels somnis · Veure més »

Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà

La guerra contra el mamelucs per part de Tamerlà fou un conflicte bèl·lic que es va desenvolupar el 1402 i 1403 i va suposar un triomf complet sobre Baiazet (que va morir) i la destrucció temporal de l'incipient Imperi Otomà.

Nou!!: Cària і Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà · Veure més »

Jònia

267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.

Nou!!: Cària і Jònia · Veure més »

Julià d'Halicarnàs

Julià d'Halicarnàs va ser bisbe d'Halicarnàs (actualment Bodrum a Turquia) a la regió de Cària.

Nou!!: Cària і Julià d'Halicarnàs · Veure més »

Kalasmeu

El kalasmeu és una llengua parlada en l'edat del Bronze al territori de Kalasma, Anatòlia.

Nou!!: Cària і Kalasmeu · Veure més »

Karkissa

Karkissa era un país de l'occident de l'Àsia Menor.

Nou!!: Cària і Karkissa · Veure més »

Kàlimnos

Càlimnos o Calimnos (en Κάλυμνος, Kàlymnos), a l'antiguitat Calimna o Calidna (en Calymna; o bé Κάλυδνα, Calydna), és una illa grega del grup del Dodecanès, situada entre Samos i Cos.

Nou!!: Cària і Kàlimnos · Veure més »

Koinos

Koinos (Coenus, Κοῖνος) fou fill de Polemòcrates i gendre de Parmenió, i fou un dels millors generals d'Alexandre el Gran dels que el van acompanyar a l'Índia.

Nou!!: Cària і Koinos · Veure més »

Kuwaliya

Kuwaliya era una regió esmentada a les inscripcions hitites, que s'identifica amb la part nord de la clàssica Frígia potser fins a la zona de la costa de la Mar de Màrmara o Propòntida on alguns situen Karkissa (que seria la mateixa de Karkiya, que en general s'identifica com a Cària).

Nou!!: Cària і Kuwaliya · Veure més »

Labranda

Labranda o també Labraunda (en llatí Labranda, en grec antic Λάβρανδα 'Lábranda' o Λάβραυνδα 'Lábraunda') era una ciutat de l'oest de Cària, situada a uns 60 estadis de Milasa, ciutat de la que depenia, i a la que estava unida per una carretera anomenada "Sagrada".

Nou!!: Cària і Labranda · Veure més »

Labris

Joia votiva representant un labris. (Trobada a la cova d'Archalokori. 1700-1450 aC). La labris és una destral de guerra de doble tall coneguda pels antics grecs com a pelekys o sagaris i bipennis pels romans.

Nou!!: Cària і Labris · Veure més »

Lagina

Lagina (en llatí Lagina, en grec antic τὰ Λάγινα) era una ciutat del territori d'Estratonicea, a Cària, que tenia un magnífic temple d'Hècate on es feia un gran festival anyal, segons explica Estrabó.

Nou!!: Cària і Lagina · Veure més »

Laodice (filla d'Aqueu)

Laodice (Λαοδίκη, Laodike) fou la dona d'Antíoc II Theós rei de Síria, i mare de Seleuc II Cal·línic.

Nou!!: Cària і Laodice (filla d'Aqueu) · Veure més »

Laodicea del Licos

Ruïnes de Laodicea del Licos Laodicea del Licos (en llatí Laodiceia ad Lycum, en grec antic Λαοδίκεια πρὸς τῷ Λυκῶ; també Laodicea de Frígia, Λαοδίκεια ἡ ἐν Φρυγία) va ser una ciutat de la Frígia occidental prop del riu Licos (turc Çürük Su), afluent del Gran Meandre, en un turó entre dues valls dels rius Asopus i Caprus, afluents del Licos.

Nou!!: Cària і Laodicea del Licos · Veure més »

Latmos

El Latmos (Λάτμος; en turc Beşparmak Dağı) és una muntanya al límit entre Cària i Jònia.

Nou!!: Cària і Latmos · Veure més »

Lèbedos

Lèbedos (Λέβεδος) fou una ciutat de l'antiga Grècia de la costa occidental de l'Àsia Menor, situada entre Colofó i Teos, a 90 estadis a l'est del Cap Mionnès.

Nou!!: Cària і Lèbedos · Veure més »

Lèleges

Els lèleges (en Λέλεγες) era un poble de l'antiguitat estès, segons les fonts clàssiques, per tota Grècia i per les illes adjacents, i fins a la costa asiàtica.

Nou!!: Cària і Lèleges · Veure més »

Lícia

Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.

Nou!!: Cària і Lícia · Veure més »

Lídia

Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.

Nou!!: Cària і Lídia · Veure més »

Lígdamis I

Lígdamis I (Lygdamis) fou sàtrapa de Cària circa l'any, després de la Revolta Jònica.

Nou!!: Cària і Lígdamis I · Veure més »

Leòcares el Vell

Leòcares (en llatí Leochares, en grec antic) fou un escultor grec, un dels màxims representants de l'escola tardana atenenca dirigida per Escopes de Paros i Praxíteles.

Nou!!: Cària і Leòcares el Vell · Veure més »

Leucofris

Leucofris (en llatí Leucophrys, en grec antic Λευκόφρυς) era una ciutat de Cària a la plana del riu Meandre, a la riba d'un llac o llacuna d'aigua calenta potable, segons indica Xenofont.

Nou!!: Cària і Leucofris · Veure més »

Liburni

El liburni era la llengua parlada pels antics pobladors de Libúrnia a l'època clàssica.

Nou!!: Cària і Liburni · Veure més »

Lide

Lide (Λίδη) fou una muntanya de Cària prop de Pedasos, en la qual, en la guerra entre Cir II el Gran i els caris, van resistir els guerrers de Pedasos al general persa Harpagus, a la fortificació de mont Lide, fins que foren reduït (Hdt. 1.175, 8.104).

Nou!!: Cària і Lide · Veure més »

Lidis

Els lidis (en grec antic λύδιος) eren el poble que vivia a Lídia.

Nou!!: Cària і Lidis · Veure més »

Ligdamis II

Ligdamis II (en llatí Lygdamis en grec antic Λύγδαμις "Lígdamis") fou sàtrapa de Cària, país que tenia Halicarnàs per capital, cap al darrer quart del segle V aC.

Nou!!: Cària і Ligdamis II · Veure més »

Lipsí

Lipsí (també Lipsos) és una illa grega de la mar Egea, a la costa de Cària, al nord de Leros i a l'est de Patmos.

Nou!!: Cària і Lipsí · Veure més »

Lircos (fill de Foroneu)

Lircos (en grec antic Λύρκος), va ser, segons la mitologia grega, fill de Foroneu, rei d'Argos.

Nou!!: Cària і Lircos (fill de Foroneu) · Veure més »

Lisicles d'Atenes

Lisicles d'Atenes (en llatí Lysicles, en grec antic) possiblement fill d'Abrònic, fou un militar atenenc que va viure al.

Nou!!: Cària і Lisicles d'Atenes · Veure més »

Lleó d'Alabanda

Lleó d'Alabanda (en llatí Leo o Leon, en grec antic Λεών), fou un historiador i retòric grec d'Alabanda a Cària de data desconeguda, però amb molta probabilitat de la segona meitat del.

Nou!!: Cària і Lleó d'Alabanda · Veure més »

Lleó Gramàtic

Lleó Gramàtic (en llatí Leo o Leon, en grec) fou un historiador romà d'Orient.

Nou!!: Cària і Lleó Gramàtic · Veure més »

Llengua cària

La llengua cària és un idioma extingit de les llengües anatòliques que rep el seu nom de la regió de Cària, la principal àrea on es parlava.

Nou!!: Cària і Llengua cària · Veure més »

Lliga de Delos

La Lliga de Delos, també coneguda com a Lliga Hel·lènica, Lliga Dèlica, Confederació de Delos, Confederació Marítima de l'Àtica, Lliga Marítima Atenenca, Lliga Deloàtica o Amficcionia de Delos, fou una associació de ciutats estat gregues establerta durant el i amb un nombre de membres que oscil·la, segons les fonts, entre 150 i 173 sota el lideratge d'Atenes.

Nou!!: Cària і Lliga de Delos · Veure més »

Llista d'antics grecs

Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.

Nou!!: Cària і Llista d'antics grecs · Veure més »

Llista d'antigues ciutats gregues

- Aquesta és una petita llista de ciutats de l'antiga Grècia, incloent colònies fora de Grècia en sentit estricte.

Nou!!: Cària і Llista d'antigues ciutats gregues · Veure més »

Llista d'estats per era

Els estats al llarg de la història, han anat evolucionant en diferents continents segons les edats històriques.

Nou!!: Cària і Llista d'estats per era · Veure més »

Llista de masies de Clarà

La llista de masies de Clarà conté alguns dels edificis de Clarà (Castellar de la Ribera) al Solsonès.

Nou!!: Cària і Llista de masies de Clarà · Veure més »

Llista de províncies romanes

Aquest article inclou la llista de divisions de l'administració provincial romana al llarg de diferents períodes històrics.

Nou!!: Cària і Llista de províncies romanes · Veure més »

Locros (fill de Fiscos)

Segons la mitologia grega, Locros (en grec antic Λοκρός), va ser un rei dels leleges, fill de Fiscos (o d'Amficcíon, segons altres genealogies).

Nou!!: Cària і Locros (fill de Fiscos) · Veure més »

Lorima

Lorima (en llatí Loryma, en grec antic Λόρυμα) era una plaça fortificada de Cària, amb un port, propera al cap de Cinossema, a l'oest del Quersonès rodi, a unes 20 milles romanes (30 km) de l'illa de Rodes, segons diuen Esteve de Bizanci, Plini el Vell i Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Cària і Lorima · Veure més »

Magas de Cirene

Magas fou rei de Cirene.

Nou!!: Cària і Magas de Cirene · Veure més »

Manapa-Tarhunta I

Manapa-Tarhunta I va ser rei de Seha, a l'Anatòlia oriental, des de la meitat del fins circa l'any 1300 aC El primer rei d'aquell territori, Muwa-Walwis ("Lleó poderós") va morir i va deixar el tron a Manapa-Tarhunta I, probablement fill seu però no el gran, el que va provocar la revolta del príncep hereu (el germà gran) Ura-Tarhunta, que el va expulsar del regne i Manapa-Tarhunta va haver d'escapar a Karkiya (Cària, si bé altres fonts donen com a nom Karkišša) on el govern local va expropiar els seus béns.

Nou!!: Cària і Manapa-Tarhunta I · Veure més »

Mantiteu

Mantiteu (en llatí Mantitheus, en grec antic) fou un militar atenenc que segons Xenofont va ser fet presoner a Cària, probablement durant l'expedició fracassada de Melesandre per Cària i Lícia datada el 430 aC que descriu Tucídides, encara que no l'anomena.

Nou!!: Cària і Mantiteu · Veure més »

Maratesi

Maratesi o Maratèsion (en llatí Marathessium, en grec antic Μαρθήσιον) era una ciutat de Jònia, al sud d'Efes, prop de la frontera amb Cària.

Nou!!: Cària і Maratesi · Veure més »

Margites

Margites (en grec antic Μαργίτης) era el protagonista d'un poema còmic èpic, obra que la majoria d'autors antics consideraven escrita per Homer.

Nou!!: Cària і Margites · Veure més »

Mastaura

Mastaura (en llatí Mastaura, en grec antic Μάσταυρα) era una ciutat de Cària, al peu del puig Messogis, a la vora del riu Crisaoras, entre Tralles i Tripolis, segons Estrabó i Plini el Vell.

Nou!!: Cària і Mastaura · Veure més »

Mausol

Mausol (en llatí Mausolus o Maussolus, en grec antic Μαύσωλος o Μαύσσωλος "Maúsolos" o "Maússolos") fou rei o dinasta de Cària.

Nou!!: Cària і Mausol · Veure més »

Mausoleu d'Halicarnàs

La tomba de Mausol o Mausoleu d'Halicarnàs fou un edifici sepulcral considerat una de les set meravelles de l'antiguitat, construït entre els anys 353 i el 350 aC a Halicarnàs (al present Bodrum, Turquia) per a Mausol, un sàtrapa de Cària a l'Imperi Persa. Fou construït per a Artemísia II de Cària pel seu marit i germanastre Mausol, mort el 353 aC. La construcció es va encarregar a grans artistes en arquitectura i escultura de les escoles jònica i àtica. La reina va voler que el monument superés qualsevol altre que s'havia vist mai. Els arquitectes foren Fileu (o Fiteu) i Sàtir; aquest darrer va escriure una descripció de l'obra i de les decoracions escultòriques, fetes pels artistes de l'escola àtica Escopes de Paros, Briaxis, Leòcares, i potser Timoteu i Praxíteles segons Vitruvi. Els artistes van competir entre ells i cadascun va fer una façana; a la mort d'Artemísia, que va sobreviure al seu marit dos anys, l'obra va continuar fins que es va acabar. Plini el Vell esmenta també un artista de nom Pitis que va fer una quadriga a la cimera del monument amb les estàtues dels dos monarques. Reconstrucció moderna a Miniatürk, a Istanbul. Els autors que parlen del Mausoleu donen pocs detalls de la construcció; encara que algunes monedes en donen una representació són creacions tardanes i la realitat no es pot determinar; no se sap si alguna de les escultures que tenia s'ha conservat realment. L'únic que en fa una descripció completa es Plini el Vell, però la seva descripció és complexa. Diu que mesurava 19 metres de nord a sud, i era més curt als frontals; el seu perímetre era d'uns 125 metres i l'altura d'11 metres; estava rodejat per 36 columnes, una zona anomenada Ptèron, adornada amb escultures en relleu fetes per Escopes a la part oriental, Briaxis a la part nord, Timoteu a la part sud i Leocares a l'oest; sobre aquest Ptèron hi havia una piràmide d'igual altura disminuint en 24 passos a la cimera on era la quadriga de Pitis. L'altura total incloent l'ornament era de 46 metres. L'edifici estava format per una cel·la quadrangular (ptèron) rodejada d'un peristil de columnes (segurament jòniques) i elevat per una base (cosa necessària per compensar l'altura parcial i la total). Les ruïnes del Mausoleu a Bodrum. L'edifici encara existia al i probablement va sobreviure almenys fins vers el. Alguns marbres trobats a les muralles de Bodrum van ser portats a Anglaterra per l'ambaixador britànic Sir Strafford Canning el febrer del 1846 i són ara al Museu Britànic, sent coneguts com a "Marbres de Budrum"; representen batalles dels grecs amb les amazones (que era el mite principal dels jònics i a Cària). El mot mausoleu ha estat usat des d'aquell temps per designar qualsevol tomba gran, car "Mausolm—eion" originalment significava "dedicat a Mausol".

Nou!!: Cària і Mausoleu d'Halicarnàs · Veure més »

Mènil d'Alabanda

Mènil d'Alabanda (en llatí Menyllus, en grec antic Μένυλλος) fou un ambaixador cari al servei d'Egipte.

Nou!!: Cària і Mènil d'Alabanda · Veure més »

Mícale

Priene, al peu de la muntanya '''Mícale''' Mícale (Mycale) és la branca més occidental de les muntanyes Mesogis de Lídia, que avui en turc es diuen Samsun Daği.

Nou!!: Cària і Mícale · Veure més »

Meandre (mitologia)

En la mitologia grega, Meandre (en Màiandros) va ser un déu fluvial, fill d'Ocèan i de Tetis, que corresponia al riu Meandre, que travessava la regió de Cària.

Nou!!: Cària і Meandre (mitologia) · Veure més »

Melanop d'Atenes

Melanop d'Atenes (en llatí Melanopus, en grec antic Μελάνωπος), fill de Laques, el general atenenc, va ser un dels tres ambaixadors, junt amb Glàucies i Androció, enviat a Mausol de Cària per advertir-lo contra l'intent d'annexió de les illes de la costa oriental de Cària a la mar Egea.

Nou!!: Cària і Melanop d'Atenes · Veure més »

Meleagre (regent)

Meleagre (en llatí Meleager, en grec antic Μελέαγρος) fill de Neoptòlem, fou efímer regent del Regne de Macedònia el 323 aC.

Nou!!: Cària і Meleagre (regent) · Veure més »

Melesandre

Melesandre (en llatí Melesander, en grec antic Μελήσανδρος) fou un almirall grec nascut a Atenes al.

Nou!!: Cària і Melesandre · Veure més »

Membres de la Lliga de Delos

La Lliga de Delos abans de la Guerra del Peloponès, l'any 431 aC. Els membres de la Lliga de Delos (c. 478-404 aC) es poden classificar en dos grups: els estats aliats (symmachoi) reportats a les tauletes de pedra de les llistes de tributs atenesos (454-409 aC), que contribuïen al symmachikos foros ("impost aliat") en diners, i altres aliats, informats ja sigui en epigrafia o historiografia, la contribució de la qual consistia en vaixells, fusta, gra i ajuda militar; membres propis i ocasionals, membres súbdits i aliats genuïns.

Nou!!: Cària і Membres de la Lliga de Delos · Veure més »

Mendeixia

Mendeixia (Menteşe) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1261 i 1414 i tenia per capital la ciutat de Milas, a l'actual Turquia, corresponent a grans trets a la Cària clàssica.

Nou!!: Cària і Mendeixia · Veure més »

Menecles d'Alabanda

Menecles d'Alabanda (en llatí Menecles, en grec) va ser un retòric grec de la ciutat d'Alabanda a Cària, que va viure a la primera meitat del, poc abans de l'època de Ciceró.

Nou!!: Cària і Menecles d'Alabanda · Veure més »

Menelau d'Anea

Menelau d'Anea (en llatí Menelaus, en grec antic Μενέλαος) fou un filòsof grec natural d'Anea (Anaea) a Cària.

Nou!!: Cària і Menelau d'Anea · Veure més »

Menip d'Estratonicea

Menip d'Estratonicea (en Menippus, en Μένιππος) va ser un orador nadiu d'Estratonicea de Cària que va florir als voltants de l'any 79 aC.

Nou!!: Cària і Menip d'Estratonicea · Veure més »

Metrodor d'Estratonice

Metrodor d'Estratonice (Metrodorus) va ser un filòsof grec nadiu d'Estratonice, a Cària, deixeble de l'escola dels epicuris, encara que més tard es va unir als seguidors de les doctrines escèptiques de Carnèades.

Nou!!: Cària і Metrodor d'Estratonice · Veure més »

Milas

Milas (antiga Milasa, Milaso, Milaxo, Melaso, Melaxo, clàssica Mylasa.

Nou!!: Cària і Milas · Veure més »

Milet

Mapa de Milet i les ciutats colindants Milet (Μίλητος) fou una ciutat de Jònia, la principal de la regió, a la costa occidental d'Anatòlia, a prop de la desembocadura del riu Meandre a l'antiga Caria.

Nou!!: Cària і Milet · Veure més »

Milet (mitologia)

Segons la mitologia grega, Milet (en Miletos) va ser un heroi fill d'Apol·lo i d'Acacalis, i net de Minos.

Nou!!: Cària і Milet (mitologia) · Veure més »

Mindos

Ruïnes, suposadament de la ciutat de '''Mindos''', davant de Gümüşlük Mindos (en llatí Myndus, en grec antic Μύνδος) era una colònia dels doris de Trezè a la costa de Cària, a la més al nord de les tres penínsules dòriques, a no gaire distància al nord-oest d'Halicarnàs.

Nou!!: Cària і Mindos · Veure més »

Mindus Nova

Mindus Nova era una ciutat de la que parlen Plini el Vell i Pomponi Mela, i diuen que va ser la nova ciutat de Mindos, coneguda com a Neàpolis.

Nou!!: Cària і Mindus Nova · Veure més »

Mirmidó

Mirmidó (en llatí Myrmidon, en grec antic Μυρμιδών) fou un militar atenenc que va viure al.

Nou!!: Cària і Mirmidó · Veure més »

Mirsos

Mirsos (Myrsus) fill de Giges, fou un lidi al servei de Pèrsia que fou qui va portar a Polícrates de Samos la carta amb les falses promeses que van induir el tirà a posar-se en les mans d'Oroetes, sàtrapa de Sardes.

Nou!!: Cària і Mirsos · Veure més »

Misis

Els misis (en llatí mysi, en grec antic Μυσοί) foren un poble de Mísia, una regió situada a l'Àsia Menor.

Nou!!: Cària і Misis · Veure més »

Monestir Stavropoleos

Icona de l’arcàngel Miquel (1756) a la col·lecció del monestir. És un dels sants patrons de l'església. Monestir Stavropoleos (en), també conegut com a Església Stavropoleos (en) durant el segle passat, quan es va dissoldre el monestir, és un monestir ortodox oriental per a monges al centre de Bucarest (Romania).

Nou!!: Cària і Monestir Stavropoleos · Veure més »

Naqsh-e Rostam

Naqsh-e Rostam, prop de Xiraz Naqsh-e Rostam o Nakhsh-i-Rostam, o Naqs-i-Rustam (persa: نقش رستم, Naqš-i Rostam), és un jaciment arqueològic situat a uns 3 km al nord-oest de Persèpolis, a la província de Fars, a l'Iran.

Nou!!: Cària і Naqsh-e Rostam · Veure més »

Naxos

Naxos (Νάξος; antigament també Axià, en Αξιά) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Nou!!: Cària і Naxos · Veure més »

Naxos (mitologia)

Segons la mitologia grega, Naxos (en grec antic Νάξος), va ser un heroi, epònim de l'illa de Naxos, la més gran de les Cíclades.

Nou!!: Cària і Naxos (mitologia) · Veure més »

Nàucrates d'Èritres

Nàucrates (en Naucrates) fou un orador de l'antiga Grècia natural d'Èritres.

Nou!!: Cària і Nàucrates d'Èritres · Veure més »

Neàpolis de Cària

Neàpolis (en Νεάπολις) era una ciutat de Cària situada entre Ortòsia i Afrodísias, al peu de les muntanyes de Cadme i d'Harpasa.

Nou!!: Cària і Neàpolis de Cària · Veure més »

Neoptòlem (militar)

Neoptòlem (en llatí Neoptolemus, en grec antic) fou un oficial militar macedoni que va participar en la conquesta de l'Àsia Menor, i va resultar mort durant el setge de la ciutat d'Halicarnàs, a Cària, el 333 aC.

Nou!!: Cària і Neoptòlem (militar) · Veure més »

Nisa

Nisa (en llatí Nysa o Nyssa, en grec antic Νύσα o Νύσσα) era una ciutat de Cària al vessant sud de les muntanyes Messogis, al nord del riu Meandre, aproximadament a mig camí entre Tralles i Antioquia.

Nou!!: Cària і Nisa · Veure més »

Oracle de Claros

L'oracle de Claros va ser un oracle d'Apol·lo a Claros en territori de Colofó.

Nou!!: Cària і Oracle de Claros · Veure més »

Oracle de Plutó i Cora

L'oracle de Plutó i Cora de Carax, a prop de Nisa (entre Lídia i Cària), era un oracle amb un temple en una cova amb passos subterranis de natura miraculosa (la cova de Caró) destinat a persones malaltes; eren tractats per sacerdots que vivien prop de la cova, i passaven una nit en aquesta i després revelaven als malalts el remei que els havia estat comunicat en el somni a l'interior.

Nou!!: Cària і Oracle de Plutó i Cora · Veure més »

Oracle del turó de Ptòon

L'oracle del turó de Ptòon era un oracle situat a la vora de la ciutat d'Acrefias, en territori de Tebes.

Nou!!: Cària і Oracle del turó de Ptòon · Veure més »

Orontes I

Orontes (Orontes fou un príncep persa, fill o més probablement gendre d'Artaxerxes II de Pèrsia. El nom Orontes era equivalent en armeni a Ervant. En la retirada dels grecs de Cir el Jove, quan se'ls va unir Tissafernes 20 dies després de signar un tractat amb ells, Orontes el va acompanyar i fou probablement part de la traïció que es preparava en la qual els generals grecs foren capturats (400 aC). Va governar la satrapia d'Armènia (401 aC a 344 aC) i segons Diodor de Sicília fou nomenat el 386 aC com a comandant de les forces terrestres perses contra Evàgores II de Salamina, contra el que s'enviaven també forces navals dirigides per Tiribazos que fou l'hiparc d'Orontes per l'Armènia occidental. El 385 aC Tiribazos va oferir condicions de pau a Evàgores; aquest exigia ser reconegut rei i no com un simple governador vassall de Pèrsia però estava quasi disposat a acceptar les propostes del persa. Orontes va escriure a la cort i va acusar a Tirabazos de traïció i va rebre l'orde d'arrestar al seu col·lega i assolir el comandament únic dels perses. Però Tirabazos tenia el suport de l'exèrcit i una part d'aquest, quan Orontes va reprendre l'atac contra Evàgores, va començar a desertar. Finalment Orontes va fer la pau amb Evàgores no sols amb els mateixos termes que abans havia rebutjat sinó amb els quals demanava el xipriota. Tirabazos fou jutjat i absolt i Orontes va perdre el favor de la família reial. La família va arrelar a Armènia si bé Orontes sembla que fou traslladat a Mísia. Allí es va implicar en la gran revolta de sàtrapes de l'Àsia Menor del 366-361 aC, amb Mausol de Cària, Datames de Capadòcia i Ariobarzanes que havia sigut sàtrapa de Frígia. Orontes dominava una part de la zona occidental d'Anatòlia a l'entorn de Pèrgam. Va combatre contra el sàtrapa de Dascilios i va encunyar monedes al seu nom a Jònia. Després Orontes hauria traït als seus aliats per tornar al favor del rei, ara Artaxerxes III. Va recollir diners per aixecar un exèrcit de mercenaris i va contactar amb el faraó Teos, i llavors va lliurar als mercenaris a Artaxerxes III per obtenir el seu perdó. Aquest li va encarregar una expedició a Egipte que va acabar amb la rendició de Tacos. Orontes va morir el 344 aC. El seu fill Orontes II fou sàtrapa d'Armènia vers el 336 aC a 331 aC i la seva dinastia va seguir fins vers l'any 200 aC. Entre el 344 aC i el 336 aC la satrapia va estar en mans del príncep Darios, que el 336 aC fou el rei Darios III de Pèrsia. Vegeu Oròntides.

Nou!!: Cària і Orontes I · Veure més »

Orontobates

* Orontobates de Cària, sàtrapa de Cària.

Nou!!: Cària і Orontobates · Veure més »

Orontobates de Cària

Orontòbates (Orontobátēs) fou un persa que es va casar amb la filla del sàtrapa usurpador Pixòdar de Cària.

Nou!!: Cària і Orontobates de Cària · Veure més »

Pacte de Triparadisos

El pacte de Triparadisos (en grec antic Τριπαράδεισος Triparádeisos, en llatí Triparadisus) va ser un acord signat al petit poblat de Triparadisos (a Síria, prop de les fonts de l'Orontes) l'any 321 aC entre els generals d'Alexandre el Gran (els diàdocs) per repartir-se l'imperi.

Nou!!: Cària і Pacte de Triparadisos · Veure més »

Paniassis d'Halicarnàs

Paniassis d'Halicarnàs, fill de Poliarc, fou un poeta èpic grec del.

Nou!!: Cària і Paniassis d'Halicarnàs · Veure més »

Paniònion

El Paniònion (Paniṓnion) era el santuari central, i punt de concentració de la Lliga Jònica, dedicat a Posidó Heliconi a la costa oest d'Anatòlia (Turquia), a la província d'Esmirna.

Nou!!: Cària і Paniònion · Veure més »

Panotti

Els panotti (també coneguts amb el nom de phanesii, panotii i panotioi) (del grec: πᾶν, pan (tot) + οὖς, oûs (orella), «tot orelles») eren una raça mítica descrita com gent amb grans orelles que cobrien tot el seu cos.

Nou!!: Cària і Panotti · Veure més »

Pàtrocle (almirall)

Pàtrocle (en Πάτροκλος; en Patroclus) fou un militar al servei de Ptolemeu II Filadelf que va dirigir la flota enviada per Egipte en ajut d'Atenes contra Antígon II Gònates (266 aC).

Nou!!: Cària і Pàtrocle (almirall) · Veure més »

Pèdasa

Pedasa o Pedasum (en llatí Pedasa o Pedasum, en grec antic Πήδασα) era una antiga ciutat de Cària al districte de Pedasis on els perses van patir una gran derrota durant la revolta de Jònia, segons Heròdot.

Nou!!: Cària і Pèdasa · Veure més »

Peó

D'acord amb la mitologia grega, Peó (en grec antic Παιών) va ser un heroi, fill d'Endimió, rei de l'Èlide.

Nou!!: Cària і Peó · Veure més »

Pedasis

Pedasis (en grec antic Πηδασίς) és el nom d'un districte de Cària poblat pels leleges que tenia per capital la ciutat de Pedasa.

Nou!!: Cària і Pedasis · Veure més »

Pelasgs

Els pelasgs (en Pelasgi) foren el més important dels pobles que poblaren Grècia abans de l'arribada dels hel·lens.

Nou!!: Cària і Pelasgs · Veure més »

Pelúsion

-. Pelúsion o Pelusi fou una ciutat d'Egipte, al Delta del Nil, uns 30 km al sud-est de la moderna Port Saïd.

Nou!!: Cària і Pelúsion · Veure més »

Perea Ròdia

Perea Ròdia (en llatí Peræa Rhodiorum,, en grec antic Περαία τῶν Ῥοδιῶν) era el nom donat a les possessions ròdies a Cària, formades per la costa sud de Cària enfront de l'illa de Rodes, fins a la frontera de Lícia, segons diu Estrabó.

Nou!!: Cària і Perea Ròdia · Veure més »

Periple de Pseudo-Escílax

El Periple de Pseudo-Escílax és una obra en grec antic, datada a finals del segle IV o principis del III C., que descriu un periple al voltant del Mar Mediterrani, incloent la mar Negra i les costes d'Àfrica més enllà de les Columnes d'Hèrcules.

Nou!!: Cària і Periple de Pseudo-Escílax · Veure més »

Pierre Devambez

Pierre Devambez (París, 19 de novembre de 1902 - París, 14 de gener de 1980) fou un hel·lenista, arqueòleg i historiador de l'art francès.

Nou!!: Cària і Pierre Devambez · Veure més »

Pigres d'Halicarnàs

Pigres d'Halicarnàs (en llatí Pigres, en grec antic) fou un poeta cari, però que escrivia en grec, nadiu d'Halicarnàs.

Nou!!: Cària і Pigres d'Halicarnàs · Veure més »

Pisídia

Pisídia o Psídia (en llatí Psidia o Pisidia, en grec antic Πισιδία) va ser una regió de l'Àsia Menor situada cap al sud-sud-oest.

Nou!!: Cària і Pisídia · Veure més »

Pisindelis

Pisindelis (en grec antic Πισίνδηλις) va ser un tirà de Cària i de la seva capital Halicarnàs sota l'Imperi Aquemènida.

Nou!!: Cària і Pisindelis · Veure més »

Pisutnes

Pisutnes (en persa Pišišyaothna, en grec antic Πισσούθνης) va ser un sàtrapa persa de Lídia circa el 440 aC al 415 aC.

Nou!!: Cària і Pisutnes · Veure més »

Pitodor de Tral·les

Pitodor de Tral·les (Πυθόδωρος; ''ca.'' 70 aC - ca. 27 aC) va ser un polític grec extremadament ric nascut a Anatòlia.

Nou!!: Cària і Pitodor de Tral·les · Veure més »

Pixòdar

Pixòdar (Pixodarus), anomenat també Pixòdor (Pixodorus), fou sàtrapa-rei (dinasta) de Cària.

Nou!!: Cària і Pixòdar · Veure més »

Pixòdar (desambiguació)

* Pixòdar de Cària, dinasta de Cària.

Nou!!: Cària і Pixòdar (desambiguació) · Veure més »

Pixòdar de Cindis

Pixòdar (en llatí Pixodarus, en grec antic Πιξώδαρος "Pixódaros") fou un noble de Cària, fill de Matusol de Cindis.

Nou!!: Cària і Pixòdar de Cindis · Veure més »

Pobles de la mar

Els pobles de la mar són un conjunt de pobles que emprengueren un moviment migratori entre mitjans del i principis del.

Nou!!: Cària і Pobles de la mar · Veure més »

Podaliri

Podaliri (en grec antic Ποδαλείριος, Podaleirios), va ser un heroi grec, fill del déu metge Asclepi i de Lampècia, o d'Epíone, segons altres genealogies.

Nou!!: Cària і Podaliri · Veure més »

Priene

Santuari d'Atena Priene (Priḗnē) fou una ciutat de la Jònia a prop de la costa de Cària, als contraforts sud-est de les muntanyes de Mícale, a la vora d'un riu anomenat Gesó o Gesos.

Nou!!: Cària і Priene · Veure més »

Província d'Aydın

Aydın és una província del sud-oest de Turquia, situada a la Regió de l'Egeu.

Nou!!: Cària і Província d'Aydın · Veure més »

Província de Muğla

La província turca de Muğla (anomenada així per la seva capital homònima Muğla) es troba a la part exterior del sud-oest d'Anatòlia.

Nou!!: Cària і Província de Muğla · Veure més »

Ptolemeu (nebot d'Antígon)

Ptolemeu (en Πτολεμαῖος), nebot d'Antígon el borni, fou un destacat general al servei del seu oncle.

Nou!!: Cària і Ptolemeu (nebot d'Antígon) · Veure més »

Ptolemeu de Cària

Ptolemeu de Cària (en grec antic Πτολεμαῖος) va ser un militar macedoni fill de Filip, un alt oficial de l'exèrcit.

Nou!!: Cària і Ptolemeu de Cària · Veure més »

Ptolemeu I Soter

Ptolemeu I Soter ('Ptolemeu el Salvador') (367-282 aC) fou governador i després rei d'Egipte.

Nou!!: Cària і Ptolemeu I Soter · Veure més »

Ptolemeu II Filadelf

Ptolemeu II i Arsinoe II. Ptolemeu II Filadelf (Πτολεμαῖος) (illa de Cos, 309 aC - 29 de gener del 246 aC) fou rei d'Egipte de la dinastia Ptolemaica.

Nou!!: Cària і Ptolemeu II Filadelf · Veure més »

Ptolemeu III Evèrgetes I

Moneda de Ptolemeu III Ptolemeu III Evèrgetes o Ptolemeu III Evèrgetes I (Ptolemeu el Benefactor) fou rei d'Egipte (246 aC-222 aC).

Nou!!: Cària і Ptolemeu III Evèrgetes I · Veure més »

Ptolemeu V Epífanes

Ptolemeu V Epífanes Eucarist (Πτολεμαῖος Ἐπιφανής Εὐχάριστος - -) fou rei d'Egipte (204 aC-180 aC).

Nou!!: Cària і Ptolemeu V Epífanes · Veure més »

Queixal del seny

Queixal inferior. Els queixals del seny, de l'enteniment o extremers són la tercera molar, que apareix usualment a les edats entre 16 i 20 anys, encara que poden aparèixer a edats més primitives o molt més endavant, i fins i tot no aparèixer mai.

Nou!!: Cària і Queixal del seny · Veure més »

Quersonès (desambiguació)

Quersonès o Querronès (Χερσόνησος, Chersónēsos; en àtic Χερρόνησος) és la transcripció al català del mot grec χερσόνησος, que vol significa 'península'.

Nou!!: Cària і Quersonès (desambiguació) · Veure més »

Quimera

"Quimera d'Arezzo". Estàtua de bronze etrusca. En la mitologia grega, Quimera (en grec, Χιμαιρα Khimaira) era un monstre que tenia forma de lleó, amb un cap de cabra enmig del dors i cua de serp o potes de drac, i que treia foc per la boca.

Nou!!: Cària і Quimera · Veure més »

Quios

Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.

Nou!!: Cària і Quios · Veure més »

Quios (ciutat)

Quios és la ciutat principal de l'illa grega de Quios, a la mar Egea oriental.

Nou!!: Cària і Quios (ciutat) · Veure més »

Regió de Frígia

El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.

Nou!!: Cària і Regió de Frígia · Veure més »

Regne del Pont

El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.

Nou!!: Cària і Regne del Pont · Veure més »

Regnes antics d'Anatòlia

A continuació hi ha una llista dels regnes antics d'Anatòlia, la regió que comprèn la major part de la Turquia actual que era casa a diversos regnes antics.

Nou!!: Cària і Regnes antics d'Anatòlia · Veure més »

Revolta Jònica

La Revolta Jònica fou un conflicte armat entre els països de l'Àsia Menor i Xipre contra l'Imperi Persa, que va representar un episodi decisiu de la confrontació entre grecs i perses.

Nou!!: Cària і Revolta Jònica · Veure més »

Riu Màrsies

El riu Màrsies o Màrsias fou un afluent del riu Meandre, que naixia a la comarca d'Idríada prop de Stratonicea i anava cap al nord-oest per Alabanda, desaiguant al Meandre prop de Tralles.

Nou!!: Cària і Riu Màrsies · Veure més »

Salmacis (Cària)

Salmacis va ser una antiga ciutat grega de Cària que, almenys en un període de l'època clàssica, va tenir una certa autonomia política; després, però, esdevingué un districte d'Halicarnàs.

Nou!!: Cària і Salmacis (Cària) · Veure més »

Samos

Samos (grec Σάμος; turc Sisam) és una illa de Grècia, situada al Mar Egeu.

Nou!!: Cària і Samos · Veure més »

Samotràcia

Samotràcia (Σαμοθρᾴκη, grec modern: Samotrhraki, llatí: Sanctus Mandrachi, en turc: Semedirek o Semadirek) és una illa grega de la regió de Tràcia, a l'Hebros, amb una superfície de 178 km² i una població de 3.000 persones (el 1981 eren 2.871 habitants).

Nou!!: Cària і Samotràcia · Veure més »

Satrapia de Gandhara

Gandhara fou una satrapia de l'imperi Persa aquemènida, equivalent a la part sud-oriental de l'Afganistan, incloent-hi Kabul i l'oest del Pakistan (amb Peshawar).

Nou!!: Cària і Satrapia de Gandhara · Veure més »

Satrapia de Lídia

Lídia (Sparda) fou una satrapia de l'Imperi Persa, formada amb part de l'antic Regne de Lídia.

Nou!!: Cària і Satrapia de Lídia · Veure més »

Sàtir (arquitecte)

Sàtir (Satyrus) va ser un arquitecte grec nascut probablement a Priene, a la Jònia, el.

Nou!!: Cària і Sàtir (arquitecte) · Veure més »

Sàtrapa

Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.

Nou!!: Cària і Sàtrapa · Veure més »

Segona Guerra Macedònica

La Segona Guerra macedònica (200 aC-197 aC) es va lliurar entre el Regne de Macedònia, liderat per Filip V de Macedònia i la República de Roma, aliada amb Rodes i Pèrgam.

Nou!!: Cària і Segona Guerra Macedònica · Veure més »

Seha

Seha o el país del riu Seha era un regne de l'Anatòlia oriental, tributari primer d'Arzawa i després dels hitites.

Nou!!: Cària і Seha · Veure més »

Selene

Selene (Museu de Pèrgam) En la mitologia grega, Selene (en grec antic: Σελήνη) era una antiga deessa lunar, filla dels titans Hiperió i Teia.

Nou!!: Cària і Selene · Veure més »

Seleuc I Nicàtor

va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Cària і Seleuc I Nicàtor · Veure més »

Seleuc II Cal·linic

Moneda encunyada per Seleuc II, amb l'efígie del rei per una cara i d'Apol·lo per l'altra. Seleuc II Cal·linic Pogó (Σέλευκος ὁ Καλλίνικος ὁ Πώγων, 'Seleuc de Bella Victòria, el Barbut'), fou rei selèucida del 246 aC al 225 aC.

Nou!!: Cària і Seleuc II Cal·linic · Veure més »

Set meravelles del món antic

s. Les set meravelles del món o les set meravelles del món antic és una coneguda llista de construccions considerades com a monuments a la creació i l'enginy humà durant l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Cària і Set meravelles del món antic · Veure més »

Setge de Naxos (499 aC)

El setge de Naxos (499 aC) va ser un intent fallit del tirà Aristàgores de Milet, que operava amb el suport i en nom de l'Imperi Persa de Darios el Gran, de conquerir l'illa de Naxos.

Nou!!: Cària і Setge de Naxos (499 aC) · Veure més »

Siennesis II

Siennesis II (en llatí Syennesis, en grec antic Συέννεσις) fou rei de Cilícia al segles VI i V aC, contemporani de Darios el Gran.

Nou!!: Cària і Siennesis II · Veure més »

Sime (Dodecanès)

Localització de l'illa de Simi Simi Sime (en grec antic Σύμη) és una illa grega del Dodecanès, situada a la costa de Cària, al nord-oest de Rodes.

Nou!!: Cària і Sime (Dodecanès) · Veure més »

Sirne

Sirne (en grec antic Σύρνα), va ser, segons la mitologia grega, l'epònima de la ciutat de Sirnos.

Nou!!: Cària і Sirne · Veure més »

Suagela

Suagela (en llatí Suagela, en grec antic Σουάγελα) és una ciutat de Cària en la qual hi havia la tomba de Car, l'ancestre de tots els caris.

Nou!!: Cària і Suagela · Veure més »

Tabai

Tabai (en llatí Tabae, en grec antic Τάβαι) era una ciutat de Cària prop dels límits de Frígia, segons Estrabó, encara que en un altre passatge l'inclou a la regió de Frígia.

Nou!!: Cària і Tabai · Veure més »

Tèssal de Tral·les

Tèssal de Tral·les (en grec Θεσσαλός Thessalós) (?, Tral·les - 79, Tral·les) va ser un metge grec de la regió de Cària, que s'establí a la ciutat de Roma a l'època de l'emperador Neró.

Nou!!: Cària і Tèssal de Tral·les · Veure més »

Túnica

Dibuix de túnica romana La túnica (en llatí Tunica) va ser una peça de vestir comuna entre els antics grecs i romans.

Nou!!: Cària і Túnica · Veure més »

Teànguela

Teànguela (en llatí Theangela, en grec antic Θεάγγελα) era una ciutat de l'antiga Cària.

Nou!!: Cària і Teànguela · Veure més »

Teòdot de Clazòmenes

Teòdot (Θεόδοτος) fou un artista grec autor de medalles i monedes de plata trobades a Clazòmenes.

Nou!!: Cària і Teòdot de Clazòmenes · Veure més »

Teònoe

Teònoe (en grec antic Θεονόη), és el nom de dues heroïnes a la mitologia grega.

Nou!!: Cària і Teònoe · Veure més »

Telmesos

Telmesos (actual Fethiye) (en grec Τελμησσός, en llatí Telmessus) era una ciutat antiga situada a Lícia, prop de la frontera occidental amb Cària.

Nou!!: Cària і Telmesos · Veure més »

Tema (circumscripció administrativa)

Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles  i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.

Nou!!: Cària і Tema (circumscripció administrativa) · Veure més »

Tema dels Cibirreotes

El tema dels Cibirreotes (en grec: θέμα Κιβυρραιωτῶν; thema Kibyrrhaiōtōn), era un tema de l'Imperi Romà d'Orient que comprenia la costa meridional de l'Àsia Menor entre principis del i finals del.

Nou!!: Cària і Tema dels Cibirreotes · Veure més »

Temístocles

Temístocles (Themistocles; vers entre 525 / 514 aC- 464 / 449 aC) va ser un militar grec, famós pel seu paper a la segona guerra mèdica.

Nou!!: Cària і Temístocles · Veure més »

Teodor Abucara

Teodor Abucara (en llatí Theodorus, en grec, en àrab تواضروس أبو قرة Tawaďros Abū-Qurrah), fou un escriptor eclesiàstic romà d'Orient i bisbe melquita d'Haran.

Nou!!: Cària і Teodor Abucara · Veure més »

Teodor de Cària

Teodor de Cària, en llatí Theodorus, en grec antic fou un eclesiàstic bizantí, partidari de Foci en la pugna pel patriarcat de Constantinoble al.

Nou!!: Cària і Teodor de Cària · Veure més »

Teopomp de Quios

Teopomp (Theopompus) fou un historiador grec del natural de Quios, fill de Damasístrat i germà del retòric Caucal de Quios (Καύκαλος).

Nou!!: Cària і Teopomp de Quios · Veure més »

Termera

Termera (en llatí Termera, en grec antic Τέρμερα o Τερμερον) era una ciutat de la costa de Cària, a la banda sud de la península d'Halicarnàs, prop del Cap Termerium, segons Heròdot i Estrabó.

Nou!!: Cària і Termera · Veure més »

Timnes

Timnes (en llatí Tymnes, en grec) va ser un poeta epigramàtic grec.

Nou!!: Cària і Timnes · Veure més »

Timocles (poeta còmic)

Timocles (Τιμοκλῆς) fou un poeta còmic grec de la comèdia mitjana.

Nou!!: Cària і Timocles (poeta còmic) · Veure més »

Tir

Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.

Nou!!: Cària і Tir · Veure més »

Tissafernes

Tisafernes (en persa antic: Ciçafarnāʰ; Tissaphernes) fou un sàtrapa persa.

Nou!!: Cària і Tissafernes · Veure més »

Toro Farnese

El Toro Farnese, també conegut com el Brau Farnese, és una escultura monumental atribuïda als artistes caris Apol·loni de Tral·les i el seu germà Taurisc.

Nou!!: Cària і Toro Farnese · Veure més »

Tral·les

Tral·les o Tral·lis o Tralleis (en llatí Tralles o Trallis, en grec antic Τράλλεις, Τράλλις) era una ciutat de Cària del districte de Tràl·lia, al sud de les muntanyes Messogis i una mica al nord de l'Escamandre, un afluent del qual, l'Eudon, passava per la ciutat.

Nou!!: Cària і Tral·les · Veure més »

Tríopas (helíade)

Tríopas (en grec antic Τριόπας) va ser, segons la mitologia grega, un dels helíades, fill d'Hèlios i la nimfa Rode.

Nou!!: Cària і Tríopas (helíade) · Veure més »

Trípolis (Turquia)

Ruïnes de Trípolis Tripolis (en grec: Τρίπολις, Τριπολίτης); també anomenada Neapolis, Apollonia i Antoninopolis) va ser una antiga ciutat de Frígia (també atribuïda a Cària o a Lídia), al nord del riu Menderes, en el camí que anava des de Sardes, passant per Filadelfia fins a Laodicea del Licos. Estava situada a uns 20 km al nord-oest de Hieràpolis de Frígia, i fou esmentada per Plini el Vell (v.

Nou!!: Cària і Trípolis (Turquia) · Veure més »

Trezè

Trezè (Troizên) fou una ciutat del Peloponnès que formava el cantó sud-est de la regió de l'Argòlida.

Nou!!: Cària і Trezè · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Cària і Turquia · Veure més »

Varna (Bulgària)

Varna (en Варна) és la ciutat més gran de la costa búlgara de la Mar Negra i la tercera del país després de Sofia i Plòvdiv, amb una població de 334.870 habitants (cens del 2011); és la capital de la província de Varna i de la municipalitat de Varna.

Nou!!: Cària і Varna (Bulgària) · Veure més »

Warsiyalla

Warsiyalla era un territori de l'Àsia Menor occidental, de situació desconeguda.

Nou!!: Cària і Warsiyalla · Veure més »

Wiyanawanda

Wiyanawanda era una ciutat de l'Àsia Menor, propera al territori d'Ahhiyawa, a la zona costanera de Cària i sud de Jònia.

Nou!!: Cària і Wiyanawanda · Veure més »

Xerxes I de Pèrsia

cuneïforme, atribuïdes a Xerxes I Xerxes I (persa: خشایارشاه, 'Khashayar Shah') (519 aC - 465 aC) fou rei dels reis de l'Imperi persa (xahanxà) del 485 aC al 465 aC.

Nou!!: Cària і Xerxes I de Pèrsia · Veure més »

377 aC

El 377 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Cària і 377 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Cari, Caunis, Karkiya.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant