Accés més ràpid que el navegador!
81 les relacions: Ana Agustina de Alencáster y Noroña, Antoni Gaudí i Cornet, Antoni Oriol i Buxó, Antonio de Arfe, Antonio Sancho de Benevent, Arxiu de la Diputació de Tarragona, Arxiu hospitalari, Bandera del Consell del País Valencià, Basílica de San Isidoro, Bisbat de Fabriano-Matelica, Bisbat de San Severo, Capelles de la catedral de Toledo, Casa Puiguriguer, Castell de Fregenal de la Sierra, Catedral de Barcelona, Catedral de Calahorra, Catedral de Jaén, Catedral de Palència, Catedral de Pamplona, Catedral de Santiago de Compostel·la, Catedral de Sevilla, Catedral de Toledo, Catedral de Tortosa, Catedral Nova de Lleida, Cúpula de Santa Maria del Fiore, Convent de Santa Madrona, Corpus Christi, Corpus Christi a Barcelona, Corpus de Sitges, Corpus de Valls, Custòdia (desambiguació), Custòdia de Belém, Danses del Reial Col·legi Seminari del Corpus Christi de València, Enrique de Arfe, Ermessenda de Carcassona, Escut de Torreblanca, Església de Nostra Signora del Santissimo Sacramento e Santi Martiri canadesi, Església de Sant Andreu Apòstol (Benimeli), Església de Sant Esteve d'Olot, Església de Sant Jaume (Sant Pol de Mar), Església de Sant Jaume Apòstol (Oriola), Església de Sant Nicolau (Malgrat de Mar), Església de Sant Sebastià (Reinosa), Església de Santa Caterina (València), Festes populars i religioses a la Baronia de Rialb, Francisco de Amberes, Gliceri Nonell i Mas, Guerres de religió a França, Hijo de A. Oriol, Història clínica, ..., Iconografia dels sants, Jacint de Cracòvia, Jean-Baptiste Goy, Joia, Lacre, Llista de topònims de Tarragona, Model de preservació OAIS, Museu Diocesà de Barcelona, Museus Vaticans, Obres de Gaudí per a la Congregació de Jesús-Maria, Orfebreria, Pal·li, Pere Moragues, Ramon Nonat, Retaule Major de la catedral de Toledo, Retaules de l'Hospital de Tavera (Toledo), Retaules de la Capella de San José, Sant Joan Baptista (Santo Domingo el Antiguo), Sant Pere de Prada, Sant Sadurní de Bula d'Amunt, Santa Bàrbara (Goya), Santa Llogaia del Terri, Santa Maria de Palamós, Santa Maria de Serrallonga, Santuari de Lorda, Tabernacle de l'Hospital de Tavera, Temple Expiatori del Sagrat Cor, Torí, Tradicionalisme catòlic, Violant de Bar, 016. Ampliar l'índex (31 més) »
Ana Agustina de Alencáster y Noroña
Ana Agustina de Alencáster y Noroña (Madrid, 24 de setembre de 1660-31 d'agost de 1745), de nom religiós Ana Agustina de Santa Teresa, va ser una noble i religiosa espanyola.
Nou!!: Custòdia і Ana Agustina de Alencáster y Noroña · Veure més »
Antoni Gaudí i Cornet
Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms». Gijs Van Hensbergen (2002), pàg. 33-35. el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) va ser un arquitecte modernista català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.
Nou!!: Custòdia і Antoni Gaudí i Cornet · Veure més »
Antoni Oriol i Buxó
Antoni Oriol i Buxó (Reus, 20 de setembre de 1833 - Barcelona, 1 de gener de 1892)va ser un orfebre i argenter català, fundador de l'empresa A. Oriol.
Nou!!: Custòdia і Antoni Oriol i Buxó · Veure més »
Antonio de Arfe
Antonio de Arfe, fou un orfebre espanyol del, que probablement va néixer a Lleó, fill de Enrique de Arfe i germà de Juan de Arfe també orfebres.
Nou!!: Custòdia і Antonio de Arfe · Veure més »
Antonio Sancho de Benevent
Fra Antonio Sancho de Benevent (Benevent, Regne de Nàpols - Alfauir, Regne de València, segle XVI) va ser un artista orfebre renaixentista i monjo del Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a la Safor.
Nou!!: Custòdia і Antonio Sancho de Benevent · Veure més »
Arxiu de la Diputació de Tarragona
L'Arxiu de la Diputació de Tarragona (ADT) és un arxiu de titularitat pública; s'hi custodia la documentació generada per aquesta institució en el decurs de la seva activitat, alhora que implanta, en el marc de la seva organització, el sistema de gestió de la documentació administrativa.
Nou!!: Custòdia і Arxiu de la Diputació de Tarragona · Veure més »
Arxiu hospitalari
Façana principal de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona Un arxiu hospitalari és el conjunt de la documentació produïda per l'administració d'un hospital i és el servei encarregat de la conservació i la custòdia de les històries clíniques que s'elaboren a un hospital.
Nou!!: Custòdia і Arxiu hospitalari · Veure més »
Bandera del Consell del País Valencià
La Bandera del Consell del País Valencià o Senyera del Consell, és una bandera del País Valencià creada en abril de 1979 pel Consell del País Valencià, organisme preautonòmic que va adoptar la senyera reial com a bandera oficial de l'ens, amb l'escut del País Valencià al bell mig.
Nou!!: Custòdia і Bandera del Consell del País Valencià · Veure més »
Basílica de San Isidoro
La Reial Col·legiata Basílica de San Isidoro o, simplement, San Isidoro, és un temple cristià a la ciutat de Lleó, a Espanya.
Nou!!: Custòdia і Basílica de San Isidoro · Veure més »
Bisbat de Fabriano-Matelica
El bisbat de Fabriano-Matelica (italià: diocesi di Fabriano-Matelica; llatí: Dioecesis Fabrianensis-Mathelicensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: Custòdia і Bisbat de Fabriano-Matelica · Veure més »
Bisbat de San Severo
El bisbat de San Severo (italià: diocesi di San Severo; llatí: Dioecesis Sancti Severi o Severopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: Custòdia і Bisbat de San Severo · Veure més »
Capelles de la catedral de Toledo
Interior de la catedral Girola de la catedral Les capelles de la catedral de Santa María de Toledo són un conjunt arquitectònic i artístic que contribueix al fet que sigui considerada com la magnum opus de l'estil gòtic a Espanya.
Nou!!: Custòdia і Capelles de la catedral de Toledo · Veure més »
Casa Puiguriguer
La Casa Puiguriguer o de la Custòdia és un edifici situat als carrers de Montcada i dels Assaonadors de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.
Nou!!: Custòdia і Casa Puiguriguer · Veure més »
Castell de Fregenal de la Sierra
El Castell de Fregenal de la Sierra és al centre de la població de Fregenal de la Sierra en la província de Badajoz). És una fortalesa que degué servir, com l'anomenada Conventual a Mèrida, per a reconcentrar i mantenir les hosts que en casos determinats fossin necessaris fos distribuir entre els forts de la comarca. La seva construcció s'atribueix als Templers, a qui es va atorgar el lloc després de la presa de Sevilla en 1248 sabent-se que més tard l'utilitzarien els cavallers de l'Orde de Sant Jaume. És de planta poligonal irregular i posseeix set torres, sis d'elles quadrades i una pentagonal. Sobre l'arc apuntat de la porta apareix, esculpit en marbre, l'escut dels Templers. Aquesta magnífica fortalesa data del, creient-se que el 1295 Sanç IV a Sevilla per portar a fi la seva construcció; es conserva força bé constituint un dels monuments més importants d'Extremadura; però va estar enderrocat en part per realitzar diverses reformes urbanes. En la part que ocuparen les construccions interiors d'aquest castell, i la seva plaça d'armes, s'hi troba la plaça de braus.
Nou!!: Custòdia і Castell de Fregenal de la Sierra · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Custòdia і Catedral de Barcelona · Veure més »
Catedral de Calahorra
La Catedral de Santa Maria de Calahorra és una església catòlica romana que es troba a Calahorra, La Rioja.
Nou!!: Custòdia і Catedral de Calahorra · Veure més »
Catedral de Jaén
La catedral de Jaén, seu de la diòcesi de Jaén, és una catedral situada a la plaça de Santa Maria de la ciutat de Jaén.
Nou!!: Custòdia і Catedral de Jaén · Veure més »
Catedral de Palència
La Catedral de Palència o més formalment la Santa Església Catedral Basílica de San Antolín és un temple de culte catòlic a la ciutat de Palència, seu episcopal de la diòcesi de Palència.
Nou!!: Custòdia і Catedral de Palència · Veure més »
Catedral de Pamplona
Vista de l'interior del temple La Catedral de Santa María la Real de Pamplona, situada a la ciutat de Pamplona (Comunitat Foral de Navarra, Espanya), seu de l'arxidiòcesi de Pamplona i Tudela, és un conjunt arquitectònic eclesiàstic únic, per tractar-se del complex catedralici més complet que es conserva a Espanya.
Nou!!: Custòdia і Catedral de Pamplona · Veure més »
Catedral de Santiago de Compostel·la
La catedral de Santiago de Compostel·la, coneguda també històricament com a Catedral de Sant Jaume de Galícia, (en gallec catedral de Santiago de Compostela) està situada a la Praza do Obradoiro de la ciutat de Santiago de Compostel·la, al centre de la província de la Corunya, a Galícia.
Nou!!: Custòdia і Catedral de Santiago de Compostel·la · Veure més »
Catedral de Sevilla
La Catedral de Santa María de la Sede de Sevilla és la catedral gòtica cristiana més gran del món.
Nou!!: Custòdia і Catedral de Sevilla · Veure més »
Catedral de Toledo
Retaule de la Capilla Mayor La Catedral de Santa María de Toledo, anomenada també Catedral Primada de Toledo, seu de l'Arxidiòcesi de Toledo, és un edifici considerat com el magnum opus, de l'estil gòtic a Espanya.
Nou!!: Custòdia і Catedral de Toledo · Veure més »
Catedral de Tortosa
La catedral de Tortosa és un edifici religiós de Tortosa que està sota l'advocació de Santa Maria, i se situa en el nucli antic d'aquesta població, a tocar del riu Ebre.
Nou!!: Custòdia і Catedral de Tortosa · Veure més »
Catedral Nova de Lleida
La Catedral Nova de Lleida o Seu Nova és l'actual seu del Bisbat de Lleida.
Nou!!: Custòdia і Catedral Nova de Lleida · Veure més »
Cúpula de Santa Maria del Fiore
La cúpula de Santa Maria del Fiore és la coberta del creuer de la basílica de Santa Maria del Fiore de Florència.
Nou!!: Custòdia і Cúpula de Santa Maria del Fiore · Veure més »
Convent de Santa Madrona
Santa Madrona fou un convent de l'Orde dels Caputxins establert al marge esquerre de la Rambla de Barcelona ocupant bona part dels terrenys d'on avui hi ha la Plaça Reial.
Nou!!: Custòdia і Convent de Santa Madrona · Veure més »
Corpus Christi
L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.
Nou!!: Custòdia і Corpus Christi · Veure més »
Corpus Christi a Barcelona
Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona El Corpus Christi a Barcelona és una festivitat que se celebra al voltant de la festivitat de Corpus Christi a Barcelona des del 1320.
Nou!!: Custòdia і Corpus Christi a Barcelona · Veure més »
Corpus de Sitges
El Corpus de Sitges, que engloba la celebració de la festivitat del Corpus Christi, és una de les festes tradicionals i populars de Sitges.
Nou!!: Custòdia і Corpus de Sitges · Veure més »
Corpus de Valls
El Corpus de Valls és una de les celebracions més importants de Valls.
Nou!!: Custòdia і Corpus de Valls · Veure més »
Custòdia (desambiguació)
* Religió: Custòdia o ostensori, peça feta normalment d'un metall preciós, on es col·loca l'hòstia, després de consagrada.
Nou!!: Custòdia і Custòdia (desambiguació) · Veure més »
Custòdia de Belém
La Custòdia de Belém és una custòdia portuguesa d'or i esmalt datada del 1506 i s'atribueix a Gil Vicente.
Nou!!: Custòdia і Custòdia de Belém · Veure més »
Danses del Reial Col·legi Seminari del Corpus Christi de València
Les danses del Reial Col·legi Seminari del Corpus Christi de València tenen lloc tradicionalment durant la processó del dijous de la Huitava del Corpus.
Nou!!: Custòdia і Danses del Reial Col·legi Seminari del Corpus Christi de València · Veure més »
Enrique de Arfe
Enrique de Arfe.
Nou!!: Custòdia і Enrique de Arfe · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Custòdia і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Escut de Torreblanca
L'escut de Torreblanca és un símbol representatiu oficial de Torreblanca, municipi del País Valencià, a la Plana Alta.
Nou!!: Custòdia і Escut de Torreblanca · Veure més »
Església de Nostra Signora del Santissimo Sacramento e Santi Martiri canadesi
L'Església del Santíssim Sagrament i dels Sants Màrtirs canadencs (italià: Nostra Signora del Santissimo Sacramento e dei Santi Martiri canadesi) és una església de Roma, situada al barri del Nomentano a la via Giovanni Battista de Rossi.
Nou!!: Custòdia і Església de Nostra Signora del Santissimo Sacramento e Santi Martiri canadesi · Veure més »
Església de Sant Andreu Apòstol (Benimeli)
L'església parroquial de Sant Andreu Apòstol se situa en la població de Benimeli.
Nou!!: Custòdia і Església de Sant Andreu Apòstol (Benimeli) · Veure més »
Església de Sant Esteve d'Olot
Sant Esteve d'Olot és una església parroquial a la ciutat d'Olot (la Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Custòdia і Església de Sant Esteve d'Olot · Veure més »
Església de Sant Jaume (Sant Pol de Mar)
L'església de Sant Jaume és una església parroquial a l'extrem sud-oest del nucli urbà de Sant Pol de Mar (Maresme) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Custòdia і Església de Sant Jaume (Sant Pol de Mar) · Veure més »
Església de Sant Jaume Apòstol (Oriola)
L'església de Sant Jaume Apòstol és un temple catòlic ubicat a la ciutat d'Oriola (Baix Segura, País Valencià), edificat al i amb reformes dels segles i. Consta d'una sola nau i capelles laterals entre contraforts; posseeix dues portades i una torre campanar.
Nou!!: Custòdia і Església de Sant Jaume Apòstol (Oriola) · Veure més »
Església de Sant Nicolau (Malgrat de Mar)
L'església de Sant Nicolau és una església catòlica romana que es troba a Malgrat de Mar, al Maresme.
Nou!!: Custòdia і Església de Sant Nicolau (Malgrat de Mar) · Veure més »
Església de Sant Sebastià (Reinosa)
L'església de Sant Sebastià, a Reinosa (Cantàbria, Espanya), va ser declarada bé d'interès cultural (BIC) a l'any 1983.
Nou!!: Custòdia і Església de Sant Sebastià (Reinosa) · Veure més »
Església de Santa Caterina (València)
1.
Nou!!: Custòdia і Església de Santa Caterina (València) · Veure més »
Festes populars i religioses a la Baronia de Rialb
Les festes populars i religioses a la Baronia de Rialb fan referència a les festivitats que s'ha anat celebrant al llarg de la història en el conjunt de pobles que comprenen aquest municipi del Prepirineu català.
Nou!!: Custòdia і Festes populars i religioses a la Baronia de Rialb · Veure més »
Francisco de Amberes
Francisco de Amberes, va ser un pintor del segle XV i, nascut segons Ceán Bermúdez a Toledo.
Nou!!: Custòdia і Francisco de Amberes · Veure més »
Gliceri Nonell i Mas
Gliceri Nonell i Mas (Argentona, 22 de desembre del 1841 – Mataró, 22 de gener del 1921) fou un sacerdot escolapi i compositor català.
Nou!!: Custòdia і Gliceri Nonell i Mas · Veure més »
Guerres de religió a França
Les Guerres de religió a França van ser una sèrie d'enfrontaments civils que van tenir lloc al Regne de França durant un període i un territori molt ampli.
Nou!!: Custòdia і Guerres de religió a França · Veure més »
Hijo de A. Oriol
La Fábrica de Joyería y Platería Hijo de A. Oriol, S.A. va ser una empresa joiera i argentera fundada per Antoni Oriol i Buxó en 1854.
Nou!!: Custòdia і Hijo de A. Oriol · Veure més »
Història clínica
La història clínica és un document mèdic i legal que sorgeix del contacte entre el professional de la salut (metge, fisioterapeuta, odontòleg, psicòleg, infermer, podòleg, etc.) i el pacient, en el qual es recull la informació necessària per a la correcta atenció dels pacients.
Nou!!: Custòdia і Història clínica · Veure més »
Iconografia dels sants
''Rosenhagmadonna'' de Stephan Lochner La iconografia dels sants presenta i inventaria les característiques dels atributs que identifiquen els Sants, com són la seva roba tradicional, objectes típics o animals de companyia.
Nou!!: Custòdia і Iconografia dels sants · Veure més »
Jacint de Cracòvia
Jacint, en polonès Jacek (1185, Kamień Śląski, Polònia - † 15 d'agost de 1257, Cracòvia) va ser un religiós dominic polonès, proclamat sant per Climent VIII el 1594.
Nou!!: Custòdia і Jacint de Cracòvia · Veure més »
Jean-Baptiste Goy
''Sàtir que ensenya un jove a bufar la siringa'', còpia d'un cèlebre grup de marbre de l'antiguitat; gravat de Simon Thomassin segons Goy, ''Recueil des statues, groupes, fontaines...,du chateau & parc de Versailles'', La Haia, 1723 Jean-Baptiste Goy (París, 1666 - 1738) va ser un escultor i sacerdot catòlic francès.
Nou!!: Custòdia і Jean-Baptiste Goy · Veure més »
Joia
Maria Fiódorovna, Emperadriu Consort de Rússia amb les seves joies pintada per Konstantin Makovsky (1839-1915). Una joia és un ornament artístic fet habitualment amb metalls o pedres precioses però també pot incloure qualsevol altre element, i que normalment és portada com a element decoratiu de les persones, sigui directament sobre la pell o sobre la roba.
Nou!!: Custòdia і Joia · Veure més »
Lacre
Lacre. Quadre de Jean Siméon Chardin amb una dona lacrant una carta (1732) El lacre és una pasta de composició variable, tradicionalment fins al segle XX sovint es feia partir de colofònia, goma laca i trementina, a més de vermelló o un altre colorant mineral.
Nou!!: Custòdia і Lacre · Veure més »
Llista de topònims de Tarragona
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Tarragona, al Tarragonès.
Nou!!: Custòdia і Llista de topònims de Tarragona · Veure més »
Model de preservació OAIS
El model de preservació Open Archival Information System (OAIS) té una doble finalitat: la preservació i l’accés a llarg termini de la informació en format digital, obviant els possibles canvis tecnològics.
Nou!!: Custòdia і Model de preservació OAIS · Veure més »
Museu Diocesà de Barcelona
El Museu Diocesà de Barcelona és al pla de la Seu, a l'edifici de la Pia Almoina de Barcelona.
Nou!!: Custòdia і Museu Diocesà de Barcelona · Veure més »
Museus Vaticans
Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.
Nou!!: Custòdia і Museus Vaticans · Veure més »
Obres de Gaudí per a la Congregació de Jesús-Maria
església de Sant Pacià, Barcelona L'arquitecte modernista Antoni Gaudí va realitzar diverses obres per a la Congregació de Jesús-Maria en els inicis de la seva carrera.
Nou!!: Custòdia і Obres de Gaudí per a la Congregació de Jesús-Maria · Veure més »
Orfebreria
- L'orfebreria és l'ofici de treballar els metalls preciosos, especialment l'or.
Nou!!: Custòdia і Orfebreria · Veure més »
Pal·li
Pal·li catòlic Un pal·li (Pallium) era un mantell rectangular o quasi quadrat (que podia ser dividida fàcilment en quatre parts).
Nou!!: Custòdia і Pal·li · Veure més »
Pere Moragues
La talla gòtica de la Mare de Déu de la Mercè, atribuïda a '''Pere Moragues''' Pere Moragues fou un escultor, arquitecte i orfebre del, amb activitat documentada a l'Aragó i Catalunya.
Nou!!: Custòdia і Pere Moragues · Veure més »
Ramon Nonat
Ramon Nonat (Portell, 1204 - Cardona, 1240) fou un religiós mercedari, cardenal.
Nou!!: Custòdia і Ramon Nonat · Veure més »
Retaule Major de la catedral de Toledo
El Retaule Major de la catedral de Toledo va ser realitzat entre el 1497 i el 1504 i és d'estil gòtic florit o tardà, precursor del nou Renaixement.
Nou!!: Custòdia і Retaule Major de la catedral de Toledo · Veure més »
Retaules de l'Hospital de Tavera (Toledo)
Els Retaules de l'Hospital de Tavera, a Toledo són el darrer gran conjunt iniciat per El Greco, format per arquitectura en fusta i obres de pintura i escultura.
Nou!!: Custòdia і Retaules de l'Hospital de Tavera (Toledo) · Veure més »
Retaules de la Capella de San José
Els Retaules de la Capella de San José, a Toledo, són obra d'El Greco, qui va realitzar l'estructura arquitectónica en fusta daurada de tres retaules i quatre llenços per a aquesta Capella.
Nou!!: Custòdia і Retaules de la Capella de San José · Veure més »
Sant Joan Baptista (Santo Domingo el Antiguo)
Aquest llenç de Sant Joan Baptista forma part del retaule major de Santo Domingo el Antiguo, a Toledo, perquè no va ser venut i sempre ha romàs a aquest retaule.
Nou!!: Custòdia і Sant Joan Baptista (Santo Domingo el Antiguo) · Veure més »
Sant Pere de Prada
Sant Pere de Prada és l'església parroquial catòlica de la vila de Prada, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Custòdia і Sant Pere de Prada · Veure més »
Sant Sadurní de Bula d'Amunt
Absis de l'església Sant Sadurní de Bula d'Amunt (Saint-Saturnin de Boule-d'Amont en francès) és l'església parroquial del poble i de la comuna rossellonesa de Bula d'Amunt, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Custòdia і Sant Sadurní de Bula d'Amunt · Veure més »
Santa Bàrbara (Goya)
Santa Bàrbara és un oli de temàtica religiosa pintat per Francisco de Goya cap a 1773 durant la seva etapa juvenil a Saragossa.
Nou!!: Custòdia і Santa Bàrbara (Goya) · Veure més »
Santa Llogaia del Terri
Santa Llogaia del Terri és una població situada dins el municipi de Cornellà del Terri de la comarca del Pla de l'Estany.
Nou!!: Custòdia і Santa Llogaia del Terri · Veure més »
Santa Maria de Palamós
Santa Maria de Palamós, també coneguda com a Santa Maria del Mar, és una església catòlica romana que es troba a Palamós (Baix Empordà).
Nou!!: Custòdia і Santa Maria de Palamós · Veure més »
Santa Maria de Serrallonga
Santa Maria de Serrallonga és l'església parroquial del poble de Serrallonga, de la comuna nord-catalana del mateix nom, a la comarca del Vallespir.
Nou!!: Custòdia і Santa Maria de Serrallonga · Veure més »
Santuari de Lorda
El Santuari de Lorda. La Mare de Déu de Lorda (Lourdes en francès). El Santuari de Lorda (Lourdes en francès) és un centre de pelegrinatge d'ençà que Bernadeta Soubirous afirmà, el 1858, que se li havia aparegut una dama identificada com la Verge Maria a la gruta de Massavielha.
Nou!!: Custòdia і Santuari de Lorda · Veure més »
Tabernacle de l'Hospital de Tavera
El Tabernacle de l'Hospital de Tavera és una estructura de fusta daurada, obra d'El Greco, que estava situada davant del retaule central, a l'església de l'Hospital de Tavera, a Toledo.
Nou!!: Custòdia і Tabernacle de l'Hospital de Tavera · Veure més »
Temple Expiatori del Sagrat Cor
Temple Expiatori del Sagrat Cor. El Temple Expiatori del Sagrat Cor és una església catòlica romana situada a la muntanya del Tibidabo, a Barcelona, obra de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia i finalitzada pel seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal.
Nou!!: Custòdia і Temple Expiatori del Sagrat Cor · Veure més »
Torí
Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.
Nou!!: Custòdia і Torí · Veure més »
Tradicionalisme catòlic
Altar a l'església de la Newman University Church, Dublin, preparat per a una missa tradicional El tradicionalisme catòlic és un conjunt de creences religioses formades pels costums, les tradicions, les formes litúrgiques, les devocions públiques, privades i de grups i les presentacions de l'ensenyament de l'Església catòlica abans del Concili Vaticà II (1962-65).
Nou!!: Custòdia і Tradicionalisme catòlic · Veure més »
Violant de Bar
Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).
Nou!!: Custòdia і Violant de Bar · Veure més »
016
El 016 és una línia telefònica gestionada pel Ministeri de Sanitat espanyol.
Nou!!: Custòdia і 016 · Veure més »
