Accés més ràpid que el navegador!
239 les relacions: Agricultura, Agustí d'Hipona, Algutzir, Ambròs de Milà, Animals, Antiga Grècia, Antiga Roma, Arcàgat (metge), Arianisme, Arquitectura romana antiga, Art de l'antiga Grècia, Art etrusc, Art romà d'Orient, Art romànic, Asclepi, Atri (pati), August, Augusta Emèrita, Aulos, Aventí, Àugur, Balneari, Batalla del Pont Milvi, Bisbe, Bisexualitat, Bisturí, Cadira curul, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Cambridge University Press, Careta, Carlemany, Casa romana, Catèter, Cató el Censor, Cítara, Còmmode, Cònsol romà, Cereàlia, Ceres (mitologia), Ciceró, Cinema, Circ Màxim, Ciril de Jerusalem, Cirurgia, Ciutat, Cloaca Maxima, Col·legi dels Pontífexs, Comèdia, Concili d'Efes, Concili de Calcedònia, ..., Concili de Tours, Concili ecumènic, Constanci II, Constantí I el Gran, Constantinoble, Coriolà, Credo de Nicea, Crioll, Cristianisme, Cubiculum, Dansa, Déu, Déu Fill, De re coquinaria, Deci (emperador romà), Dioscòrides Pedaci, Donatisme, Dramatúrgia, Dret romà, Edat antiga, Edicte de Tessalònica, Edicte de tolerància de Galeri, Egipte, Esclavitud, Església Assíria Oriental, Església Catòlica Romana, Església d'Alexandria, Església d'Antioquia, Església de Constantinoble, Església de Jerusalem, Església primitiva, Esglésies ortodoxes orientals, Etrusc, Etruscs, Fabi Dossè, Fasti, Fauces (arquitectura), Fòrceps, Flamen, Gai Mari, Galè, Galeri, Gladius, Grafium, Grècia, Grec, Grec antic, Gregori de Nazianz, Guàrdia Pretoriana, Hèrcules, Helena de Constantinoble, Heretgia, Homosexualitat, Horaci, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Inframon, Insula, Júpiter (mitologia), Jeroni d'Estridó, Jesús de Natzaret, Joan Crisòstom, Jocs romans, Judaisme, Juli Cèsar, Julià l'Apòstata, Juraments d'Estrasburg, Juvenal, Lar, Larari, Legió romana, Lió, Lictor, Lira (instrument musical), Llar, Llatí, Llatí clàssic, Llatí tardà, Llatí vulgar, Llengües romàniques, Llista d'emperadors romans d'Orient, Llista de reis de Roma, Luci Acci, Macedònia (regió), Magna Grècia, Marc Terenci Varró, Mare de Déu, Mart (mitologia), Maximià, Mètode comparatiu, Medicina, Menandre, Mesopotàmia, Mitologia egípcia, Mitologia etrusca, Mitologia grega, Mitologia romana, Mitra, Monofisisme, Monotelisme, Mosaic romà, Munus, Museus Capitolins, Neoplatonisme, Nestorianisme, Noblesa, Oftalmologia, Orient, Ovidi, Pagus, Palatí, Pales, París, Pare de l'Església, Pasqua de Resurrecció, Patrici (classe romana), Pentarquia, Període apostòlic, Període hel·lenístic, Persecució dels cristians, Petroni, Pintura al fresc, Plaute, Plebs, Plini el Vell, Plutarc de Queronea, Pompeia, Pontífex Màxim, Pontífex romà, Primer Concili de Nicea, Primus inter pares, Priscil·lià, Proletariat, Rapte de les sabines, Ròmul i Rem, Reims, Religió, Religió a l'antiga Roma, República Romana, Roma, Sabins, Sant Atanasi d'Alexandria, Santíssima Trinitat, Satíricon, Saturnalia tupiniquim, Sauna, Sèneca, Sementivae, Semiarrianisme, Senat Romà, Sesterci, Tablinum, Túnica, Teatre, Tel·lus, Terenci, Termes romanes, Tiberi, Titini (dramaturg), Toga, Tolosa de Llenguadoc, Tours, Tragèdia, Tribú de la plebs, Tribunal, Truculent, Urologia i andrologia, Valent, Valetudinarium, Venatio, Vesta (mitologia), Viena, Vil·la romana, Villicus, Vinàlia, Virgili, 146, 15 d'abril, 1872, 19 d'abril, 21 d'abril, 23 d'abril, 23 de març, 247, 25 d'abril, 274, 476, 813, 842. Ampliar l'índex (189 més) »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Agricultura · Veure més »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Agustí d'Hipona · Veure més »
Algutzir
Durant l'edat mitjana i moderna els algutzirs o alguatzirs eren els oficials del rei que executaven a la pràctica les decisions preses per l'administració superior de justícia a Catalunya.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Algutzir · Veure més »
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Ambròs de Milà · Veure més »
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Animals · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Antiga Grècia · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Antiga Roma · Veure més »
Arcàgat (metge)
Arcàgat (en Archagatus) fou un metge grec fill de Lisànies.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Arcàgat (metge) · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Arianisme · Veure més »
Arquitectura romana antiga
Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Arquitectura romana antiga · Veure més »
Art de l'antiga Grècia
Detall de l'''Auriga de Delfos'', escultura de bronze c. 474 aC. Imatge de l'Acròpoli d'Atenes, coronada pel Partenó. L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Art de l'antiga Grècia · Veure més »
Art etrusc
Caront), amb un martell Amb l'expressió art etrusc es fa referència a les manifestacions artístiques dels etruscs en els diversos camps, que es van produir en un període entre el i el.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Art etrusc · Veure més »
Art romà d'Orient
XII L'art romà d'Orient és l'art produït a l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Art romà d'Orient · Veure més »
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Art romànic · Veure més »
Asclepi
En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Asclepi · Veure més »
Atri (pati)
Latri (del llatí atrium) és el pati principal d'alguns temples i cases romanes (domus).
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Atri (pati) · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і August · Veure més »
Augusta Emèrita
Teatre romà Augusta Emèrita va ser el nom romà de la ciutat de Mèrida (castellà Mérida), capital de la Lusitània, fundada l'any 23 aC per Publius Carisius, legat d'August, que hi va establir veterans de les legions V Alaudae i X Gemina, anomenats emeriti ('soldat retirat', 'veterà') després de les guerres càntabres.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Augusta Emèrita · Veure més »
Aulos
Laulos (en grec antic αὐλός) és un instrument musical de vent de fusta.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Aulos · Veure més »
Aventí
LAventí (en Aventino) és un dels set turons de Roma; és el més meridional, i en part està voltat pel riu Tíber.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Aventí · Veure més »
Àugur
Un àugur era un sacerdot especial romà encarregat d'interpretar el vol o les vísceres de les aus abans de cada actuació pública.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Àugur · Veure més »
Balneari
Balneari de Guitiriz, a Galícia Piscina interior d'aigua mineral. Balneari de Vallfogona de Riucorb. Un balneari és un lloc dedicat al repòs i la curació a través de la utilització de les aigües, sobretot les termals i minerals, sovint amb un edifici per a l'allotjament.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Balneari · Veure més »
Batalla del Pont Milvi
La batalla del Pont Milvi va ser l'enfrontament militar que va tenir lloc el 28 d'octubre de l'any 312, als afores de la ciutat de Roma, al pont Milvi, entre els exèrcits dels emperadors Constantí I i Maxenci.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Batalla del Pont Milvi · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Bisbe · Veure més »
Bisexualitat
La bisexualitat és l'orientació sexual que fa referència al desig sexual o romàntic cap a les persones independentment del seu gènere, no necessàriament de la mateixa forma, amb la mateixa intensitat ni al mateix temps.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Bisexualitat · Veure més »
Bisturí
El bisturí o escalpel, també anomenat llanceta o ganivet de cirurgià, és un instrument en forma de ganivet petit, de fulla fina i punxeguda, d'un o dos marges tallants, que s'usa des de fa milers d'anys en rituals de curació o religiosos, procediments de cirurgia, disseccions anatòmiques, autòpsies o viviseccions.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Bisturí · Veure més »
Cadira curul
William Smith. La Cadira curul (en llatí Sella curulis) era la cadira de l'estat a l'antiga Roma.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Cadira curul · Veure més »
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Cambridge University Press · Veure més »
Careta
Pulcinella, el personatge de la comèdia de l'art que dona nom als putxinel·lis, amb la seva màscara Una careta, màsquera o màscara és una peça de material, generalment opac o translúcid, usada per a cobrir la cara.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Careta · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Carlemany · Veure més »
Casa romana
Planta i alçat d'una ''domus'' itàlica idealitzada La casa romana, domus en llatí, va ser l'habitacle típic de l'antiga Roma, ben conegut gràcies a l'anomenada Casa del Menandre (pel nom d'un fresc del poeta Menandre trobada a les seves ruïnes), que es considerava el tipus de casa urbana habitual durant la República i l'Imperi, a diferència de les vil·les, habitatges situats fora de les muralles de la ciutat (vil·la suburbana), o al mig del camp, on disposaven d'espais annexos per a les feines agrícoles (vil·la rústica).
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Casa romana · Veure més »
Catèter
Catèter de via venosa perifèrica Un catèter en medicina és un tub que es pot inserir dins una cavitat del cos, conducte, o vas sanguini.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Catèter · Veure més »
Cató el Censor
Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Cató el Censor · Veure més »
Cítara
La cítara és un instrument musical, o més aviat un conjunt molt gran i divers d'instruments musicals, de corda, pertanyents a la família dels instruments de corda polsada.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Cítara · Veure més »
Còmmode
Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Còmmode · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Cònsol romà · Veure més »
Cereàlia
Pintuara a l'oli de Lawrence Alma-Tadema (1894), que mostra la celebració de la Cereàlia als carrers de Roma Cereàlia (en llatí Cerialia) era un festival que durava set dies celebrat a l'antiga Roma en honor de Ceres, Unes dones vestides de blanc desfilant amb torxes de foc representaven els laments de la deessa per la seva filla perduda Prosèrpina.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Cereàlia · Veure més »
Ceres (mitologia)
''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Ceres (mitologia) · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Ciceró · Veure més »
Cinema
Projector antic El cinema (del grec kíνημα, moviment), cínema, cine o cinematografia (de kíνημα, moviment, i γράφειν, gravar) és l'art de fer films cinematogràfics.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Cinema · Veure més »
Circ Màxim
Localització del Circ Màxim en l'antiga Roma- El Circ Màxim de Roma és una construcció monumental on s'hi durien a terme les curses de bigues i quadrigues.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Circ Màxim · Veure més »
Ciril de Jerusalem
Ciril de Jerusalem (Cyrillus, Kírillos Κύριλλος), fou bisbe de Jerusalem on probablement va néixer (nascut vers 315 - mort vers el 386).
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Ciril de Jerusalem · Veure més »
Cirurgia
La cirurgia (del grec χειρουργιά - lit. "treball manual") és una pràctica terapèutica que implica manipulació i que pressuposa l'accés a l'interior de l'organisme a través de perforació o incisió a la pell.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Cirurgia · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Ciutat · Veure més »
Cloaca Maxima
La Cloaca Maxima (terme llatí que significa 'la claveguera més gran') de la Roma antiga era una gran construcció per evacuar les aigües residuals de la ciutat de Roma.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Cloaca Maxima · Veure més »
Col·legi dels Pontífexs
El Col·legi dels Pontífexs o Collegium Pontificum va ser una institució (collegium) de l'antiga Roma que estava composta pels sacerdots de més alt rang de la religió estatal, de caràcter politeista.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Col·legi dels Pontífexs · Veure més »
Comèdia
La comèdia (del llatí comoedĭa, aquest mot prové alhora del grec antic κωμῳδία, kōmōidía) és un dels gèneres clàssics del teatre, a partir del qual s'ha estès a d'altres arts escèniques com ara el cinema.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Comèdia · Veure més »
Concili d'Efes
El Concili d'Efes es va celebrar entre el 22 de juny i el 16 de juliol de l'any 431 a Efes, antic port grec, en l'actual Turquia.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Concili d'Efes · Veure més »
Concili de Calcedònia
El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia, a l'Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Concili de Calcedònia · Veure més »
Concili de Tours
El Concili de Tours fou un dels cinc concilis regionals convocats per Carlemany el mes de maig del 813 a la ciutat francesa de Tours, al costat dels de Magúncia sobre les escoles, el de Chalon-sur-Saône, el de Reims i el d'Arle.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Concili de Tours · Veure més »
Concili ecumènic
Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Concili ecumènic · Veure més »
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Constanci II · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Constantí I el Gran · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Constantinoble · Veure més »
Coriolà
Coriolà de William Shakespeare a càrrec de Magí Morera i Galícia. Gneu Marci Coriolà (en Cnaeus Marcius Coriolanus) és un heroi llegendari romà.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Coriolà · Veure més »
Credo de Nicea
El Credo de Nicea o Símbol de la fe és un dogma de fe dels continguts del cristianisme promulgada en el Concili de Nicea I (325).
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Credo de Nicea · Veure més »
Crioll
Crioll és una persona que a l'Amèrica espanyola designava un fill de peninsulars nascut a Amèrica.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Crioll · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Cristianisme · Veure més »
Cubiculum
Cubiculum de Tellus, hipogeu de la Via Dino Compagni, a Roma El cubiculum és un terme que prové de la mateixa paraula llatina i que deriva del verb cubare, "jeure, estar distès".
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Cubiculum · Veure més »
Dansa
Dos ballarins fent dansa contemporània La dansa és un art consistent a expressar-se mitjançant desplaçaments i moviments del cos.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Dansa · Veure més »
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Déu · Veure més »
Déu Fill
Déu Fill, amb majúscula, és un concepte central per al cristianisme, i designa la Segona Persona de la Santíssima Trinitat, la relació de la qual amb les altres dues és objecte de debat teològic des del cristianisme primitiu (debats cristològics: arrianisme, adopcionisme, nestorianisme, pelagianisme, gnosticisme, etc.), que es va tancar dogmàticament al Primer Concili de Nicea.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Déu Fill · Veure més »
De re coquinaria
De Re Coquinaria (en català, L'art de la cuina) o Ars Magirica és el llibre de cuina més antic que es coneix.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і De re coquinaria · Veure més »
Deci (emperador romà)
Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Deci (emperador romà) · Veure més »
Dioscòrides Pedaci
Dioscòrides Pedaci o Pedani (en llatí Dioscorides Pedacius o Pedanius, en grec Διοσκορίδης Πεδάκιος o Πεδάνιος) va ser un metge, farmacòleg, botànic grec i autor de De Materia Medica (Sobre els materials de la medicina), una enciclopèdia grega de 5 volums sobre herbes medicinals i substàncies medicinals relacionades (una farmacopea), que es va llegir àmpliament durant més de 1.500 anys.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Dioscòrides Pedaci · Veure més »
Donatisme
El donatisme va ser un moviment paleocristià a la regió de Cartago i Numídia al.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Donatisme · Veure més »
Dramatúrgia
La dramatúrgia a les arts escèniques és la teoria general de les ciències de l'espectacle i alhora la creació d'un espectacle dramàtic.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Dramatúrgia · Veure més »
Dret romà
El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Dret romà · Veure més »
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Edat antiga · Veure més »
Edicte de Tessalònica
Teodosi I el Gran. LEdicte de Tessalònica, originalment Cunctos populos ('Tots els pobles'), va ser decretat l'any 380 per l'emperador romà Teodosi pel qual el cristianisme va passar a ser la religió oficial de l'Imperi Romà.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Edicte de Tessalònica · Veure més »
Edicte de tolerància de Galeri
Placa trilingüe (llatí, búlgar, grec) amb l'edicte davant de l'església de Santa Sofia, a Sofia, Bulgària Ledicte de tolerància de Sàrdica fou un edicte promulgat per l'emperador Galeri el 311 a la ciutat de Sàrdica (Sardica.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Edicte de tolerància de Galeri · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Egipte · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Esclavitud · Veure més »
Església Assíria Oriental
L'Església Apostòlica Assíria de l'Orient o Santa Església Apostòlica Catòlica Assíria de l'Orient (Itt Qaddisht wa-Shlikhit Qattoliqi d-Madnkh d-try) abreujadament Església Assíria Oriental o Església Assíria de l'Est, és una entitat religiosa autocèfala de tradició siríaca oriental.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Església Assíria Oriental · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Església Catòlica Romana · Veure més »
Església d'Alexandria
L'Església d'Alexandria o Església d'Egipte va ser una de les primeres Esglésies cristianes i un component de la Pentarquia.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Església d'Alexandria · Veure més »
Església d'Antioquia
L'Església d'Antioquia o Església de Síria va ser una de les primeres esglésies cristianes i una de les que van formar la Pentarquia.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Església d'Antioquia · Veure més »
Església de Constantinoble
La Pentarquia, any 1000 L'Església de Constantinoble o església romana d'Orient va ser una de les primeres esglésies cristians i una de les que van formar la Pentarquia.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Església de Constantinoble · Veure més »
Església de Jerusalem
El temple de Jerusalem, freqüentat també pels jueus cristians abans de la seva destrucció LEsglésia de Jerusalem és la més antiga de les esglésies cristianes.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Església de Jerusalem · Veure més »
Església primitiva
Sant Jaume el Just El paleocristianisme, església primitiva o cristianisme primitiu és el període inicial del cristianisme des de la crucifixió de Jesús de Natzaret (c. 30) fins al Primer Concili de Nicea (325).
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Església primitiva · Veure més »
Esglésies ortodoxes orientals
Sacerdot etíop Les Esglésies ortodoxes orientals són les esglésies cristianes orientals que reconeixen només tres concilis ecumènics: El Primer Concili de Nicea, el primer concili de Constantinoble i el primer concili d'Efes.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Esglésies ortodoxes orientals · Veure més »
Etrusc
L'etrusc és una llengua morta parlada pels etruscs de l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Etrusc · Veure més »
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Etruscs · Veure més »
Fabi Dossè
Fabi Dossè o Fabi Dorsè (en llatí Fabius Dossennus o Fabius Dorsennus) va ser un dramaturg còmic romà.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Fabi Dossè · Veure més »
Fasti
Fragments dels ''Fasti Praenestini''. Fasti eren calendaris en els quals s'indicaven els dies d'obligat compliment religiós i els dies marcats per a commemorar esdeveniments oficials.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Fasti · Veure més »
Fauces (arquitectura)
Fauces a la Casa del Faune a Pompeia Fauces és un terme arquitectònic definit per Vitruvi per a descriure uns passadissos estrets situats als costats del tablinum, a través dels quals es podia accedir de l'atri (arquitectura) al peristil a la part posterior (Vitr. Arc. 6.3.6).
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Fauces (arquitectura) · Veure més »
Fòrceps
Fòrceps odontològics. El fòrceps és un instrument en forma de tenalles per agafar i sostenir objectes.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Fòrceps · Veure més »
Flamen
s). Museu del Louvre. Flamen (flamines en llatí plural) eren els sacerdots dedicats al culte d'un deu concret.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Flamen · Veure més »
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Gai Mari · Veure més »
Galè
Claudi Galè (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també conegut simplement com Galè, fou un metge molt important de l'època clàssica.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Galè · Veure més »
Galeri
Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Galeri · Veure més »
Gladius
La Gladius va ser una de les espases més utilitzades per l'exèrcit romà, la paraula prové del llatí i significa espasa.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Gladius · Veure més »
Grafium
El grafium o Graphium era entre els romans un instrument de bronze semblant a les actuals agulles imperdibles.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Grafium · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Grècia · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Grec · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Grec antic · Veure més »
Gregori de Nazianz
Gregori de Nazianz (grec: Γρηγόριος ὁ Ναζιανζηνός, Grigórios ho Nazianzinós) o Gregori el Teòleg (grec: Γρηγόριος ὁ Θεολόγος, Grigórios ho Theologos; 329, Arianz - ib., 25 de gener del 390) fou un teòleg i Doctor de l'Església.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Gregori de Nazianz · Veure més »
Guàrdia Pretoriana
I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya). I. I. La Guàrdia Pretoriana (o també Guàrdia Praetoriana, en llatí: praetoriani) era un cos militar que servia d'escorta i protecció als emperadors romans.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Guàrdia Pretoriana · Veure més »
Hèrcules
Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Hèrcules · Veure més »
Helena de Constantinoble
Flavia Iulia Helena, també coneguda com a Santa Helena i Helena de Constantinoble (248 – 329 nascuda probablement a Drepanum (abans de ser anomenada Hel·lenòpolis) en el golf de Nicomèdia, va ser la primera dona de Constanci Clor i mare de Constantí I el Gran. És venerada com a santa a la majoria de confessions cristianes.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Helena de Constantinoble · Veure més »
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Heretgia · Veure més »
Homosexualitat
figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Homosexualitat · Veure més »
Horaci
Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Horaci · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Inframon
L'inframon és l'indret on van a parar les ànimes de les persones que moren, a un país situat sota terra, d'aquí el nom.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Inframon · Veure més »
Insula
Ruïnes d'una '''''insula''''' a Òstia Una insula (mot llatí que significa 'illa', en plural insulae; es pronuncia esdrúixol, amb l'accent sobre la i) era, al final del període republicà i durant el període imperial romà, un bloc d'habitatges, normalment en règim de lloguer, de diversos pisos.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Insula · Veure més »
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Júpiter (mitologia) · Veure més »
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Jeroni d'Estridó · Veure més »
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Jesús de Natzaret · Veure més »
Joan Crisòstom
Joan Crisòstom (‘Joan el de la boca d'or’) fou un religiós, patriarca i sant grec.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Joan Crisòstom · Veure més »
Jocs romans
Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'Imperi Romà.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Jocs romans · Veure més »
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Judaisme · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Juli Cèsar · Veure més »
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Julià l'Apòstata · Veure més »
Juraments d'Estrasburg
Els Juraments d'Estrasburg (Sacramenta Argentariae) marquen el naixement de la llengua francesa.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Juraments d'Estrasburg · Veure més »
Juvenal
miniatura Juvenal (Decimus Iunius Iuvenalis) (Aquino, 55 – 60? – 127 o després) fou un poeta satíric.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Juvenal · Veure més »
Lar
Els lars (en llatí lares) eren unes divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Lar · Veure més »
Larari
Larari de la Casa dels Vetti, a Pompeia Estatuetes de déus Lars - Museu Arqueològic Nacional de Nàpols El larari (en llatí: lararium) era un petit altar a l'interior de les cases romanes que estava dedicat al culte domèstic dels Lars, déus de la llar.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Larari · Veure més »
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Legió romana · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Lió · Veure més »
Lictor
Els lictors, paraula derivada del llatí ligare (lligar), eren uns oficials públics o heralds que durant el període de la República i Imperi romans, s'encarregaven d'escortar magistrats i altres alts càrrecs.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Lictor · Veure més »
Lira (instrument musical)
La lira és un instrument musical cordòfon que es toca pinçant o polsant les cordes.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Lira (instrument musical) · Veure més »
Llar
Casa a Índia. S'anomena llar la casa pròpia, en el sentit de clos d'intimitat afectiva.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Llar · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Llatí · Veure més »
Llatí clàssic
El llatí clàssic és l'estàndard literari, desenvolupat al final de la República Romana i principi de l'Imperi, de la llengua llatina, una llengua indoeuropea parlada en l'antiguitat a Roma i als territoris del seu Imperi, així com a l'alta edat mitjana als països de la Romània, fins al moment en què es produí el pas del llatí a les respectives llengües romàniques.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Llatí clàssic · Veure més »
Llatí tardà
Llatí tardà és el nom utilitzat per referir-se al llatí escrit durant els segles III i VI.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Llatí tardà · Veure més »
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Llatí vulgar · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Llengües romàniques · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Llista de reis de Roma
Segons les fonts antigues, Roma va ser governada originàriament per reis, els quals eren els caps polítics, religiosos i militars del primitiu poble romà.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Llista de reis de Roma · Veure més »
Luci Acci
Luci Acci (Pisaure, actualment Pesaro, Itàlia, 170 aC — ?, aprox. 85 aC) va ser un poeta tràgic llatí, a qui Horaci va qualificar amb l'adjectiu altus (elevat, il·lustre).
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Luci Acci · Veure més »
Macedònia (regió)
Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Macedònia (regió) · Veure més »
Magna Grècia
Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Magna Grècia · Veure més »
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Marc Terenci Varró · Veure més »
Mare de Déu
romànic de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Mare de Déu, Theotokos (del grec Θεός Theós, 'Déu' i τόκος tokos, 'part', 'infantament') o Deípara (del llatí deus 'déu' i -parus, de parīre 'parir') és un títol donat a Maria, mare de Jesús per part de l'Església Ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l'església catòlica romana.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Mare de Déu · Veure més »
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Mart (mitologia) · Veure més »
Maximià
Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Maximià · Veure més »
Mètode comparatiu
El mètode comparatiu en lingüística, és una tècnica per estudiar el desenvolupament de les llengües realitzant una comparació característica per característica de dues o més llengües amb descendència comuna d'un avantpassat compartit i després extrapolant cap enrere per inferir les propietats d'aquest avantpassat.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Mètode comparatiu · Veure més »
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Medicina · Veure més »
Menandre
Menandre (Μένανδρος, Menander; Atenes, ca. 342/341 aC — Atenes, ca. 292/290 aC) fou un poeta grec, el més distingit dels poetes de la nova comèdia.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Menandre · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Mesopotàmia · Veure més »
Mitologia egípcia
Nun, l'encarnació de les aigües primordials, eleva l'escorça del déu sol Ra al cel en el moment de la creació. La mitologia egípcia és la col·lecció de mites de l'antic Egipte, que descriuen les accions dels déus egipcis com una manera d'entendre el món que els envolta.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Mitologia egípcia · Veure més »
Mitologia etrusca
Tifó. Els etruscs eren gent molt aferrada a la seva religió.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Mitologia etrusca · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Mitologia grega · Veure més »
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Mitologia romana · Veure més »
Mitra
Una '''mitra''' com a timbre heràldic La '''mitra''' com a figura heràldica La mitra és una peça amb què els cardenals, arquebisbes, bisbes i abats es cobreixen el cap en les funcions del seu ministeri.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Mitra · Veure més »
Monofisisme
El monofisisme va ser un corrent cristològic que considerava que l'única natura de Crist és la divina.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Monofisisme · Veure més »
Monotelisme
El monotelisme va ser una doctrina religiosa del que reconeixia a Crist dues naturaleses, la humana i la divina, i una única voluntat.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Monotelisme · Veure més »
Mosaic romà
Mosaic dels dotze treballs d'Hèrcules procedent de Llíria, Camp de Túria Els mosaics romans s'elaboraven amb petites peces de ceràmica o altres materials de colors i formes diferents anomenades tessel·les, i per aquest motiu s'hi referien també com a opus tessellatum.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Mosaic romà · Veure més »
Munus
''Munera Gladiatoria'': Mosaic representant la celebració d'un ''munus'' Munus és una paraula llatina (plural: ''munera'') que designava un sacrifici en honor dels manes, els esperits dels difunts, una tradició dels antics romans, però que també es practicava entre els grecs i altres pobles del Mediterrani.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Munus · Veure més »
Museus Capitolins
El Palazzo Nuovo, un dels edificis dels Museus Capitolins, a la plaça del Capitoli de Roma. Els Museus Capitolins (en italià Musei Capitolini) és el museu municipal més important de la ciutat de Roma.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Museus Capitolins · Veure més »
Neoplatonisme
El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Neoplatonisme · Veure més »
Nestorianisme
El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Nestorianisme · Veure més »
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Noblesa · Veure més »
Oftalmologia
Oftalmoscopi per emprar en oftalmologia. L'oftalmologia és la branca de la medicina que s'encarrega de les malalties i de la cirurgia de les vies visuals, incloent-hi l'ull i el cervell.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Oftalmologia · Veure més »
Orient
Orient prové del llatí orior, aixecar-se, néixer, d'on prové oriens, matí, lloc d'on surt el Sol (Est).
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Orient · Veure més »
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Ovidi · Veure més »
Pagus
Un pagus (plural pagi) fou un lloc fortificat dels territoris romans exteriors a la ciutat on el poble i la tropa es podia retirar en cas d'un atac, però sense defenses emmurallades.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Pagus · Veure més »
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Palatí · Veure més »
Pales
Pales és la deessa romana patrona dels pastors i els ramats.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Pales · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і París · Veure més »
Pare de l'Església
Els Pares de l'Església són un grup d'escriptors i bisbes, dels primers segles del cristianisme, considerats com fonament de la fe i de l'ortodòxia en l'Església.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Pare de l'Església · Veure més »
Pasqua de Resurrecció
Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Pasqua de Resurrecció · Veure més »
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Patrici (classe romana) · Veure més »
Pentarquia
La Pentarquia (del grec Πενταρχία, Pentarchía, de πέντε pénte, "cinc", i ἄρχειν archein, "governar") és un model d'organització eclesiàstica formulat en les lleis de l'emperador Justinià I (527-565).
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Pentarquia · Veure més »
Període apostòlic
El període apostòlic de la història del cristianisme és tradicionalment el període dels Dotze apòstols, que data des de la Crucifixió de Jesús (c. 30-33) i la Gran Comissió de Jerusalem fins a la mort de Joan l'Apòstol (c. 100) a Anatòlia.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Període apostòlic · Veure més »
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Període hel·lenístic · Veure més »
Persecució dels cristians
''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Persecució dels cristians · Veure més »
Petroni
Petroni (20-66), probablement Gai Petroni Àrbitre (en Gaius Petronius Arbiter), va ser un escriptor romà del que formava part de la gens Petrònia, una antiga família romana d'origen plebeu.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Petroni · Veure més »
Pintura al fresc
Fresc txola del temple Brihadiswara, Thanjavur. Suport de fusta emprat al Museu Nacional d'Art de Catalunya en la reconstrucció d'una pintura mural arrencada per la tècnica de l'''strappo'' Un fresc és una pintura realitzada sobre una superfície coberta amb dues capes de morter de calç, la primera (arricio) de major gruix, amb calç apagada, sorra de riu i aigua, i la segona (intonaco) més fina formada per pols de marbre, calç apagada i aigua, sobre la qual es van aplicant els pigments, quan aquesta darrera capa encara està humida, i per jornades (giornatas).
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Pintura al fresc · Veure més »
Plaute
va ser un autor còmic llatí d'entre els segles III aC i II aC.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Plaute · Veure més »
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Plebs · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Plini el Vell · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Plutarc de Queronea · Veure més »
Pompeia
Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Pompeia · Veure més »
Pontífex Màxim
El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Pontífex Màxim · Veure més »
Pontífex romà
El pontífex, etimològicament «constructor de ponts» segons Varró, era una autoritat religiosa a l'antiga Roma.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Pontífex romà · Veure més »
Primer Concili de Nicea
El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Primer Concili de Nicea · Veure més »
Primus inter pares
Primus inter pares (primer entre iguals) és una expressió llatina que indica que una persona és la més important d'un grup de persones amb les que comparteix el mateix rang o càrrec.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Primus inter pares · Veure més »
Priscil·lià
Orosi, al seu ''Communitorium d'errore Priscillianistarum et Origenistarum''. Priscil·lià d'Àvila (Gal·lècia?, vers 340 - Civitas Treverorum, actual Trèveris 385) fou bisbe hispà, fundador del priscil·lianisme considerada heretgia per l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Priscil·lià · Veure més »
Proletariat
Infants proletaris El proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Proletariat · Veure més »
Rapte de les sabines
El rapte de les sabines'', de Nicolas Poussin El rapte de les sabines és un episodi mitològic de la història de Roma.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Rapte de les sabines · Veure més »
Ròmul i Rem
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Ròmul i Rem · Veure més »
Reims
Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Reims · Veure més »
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Religió · Veure més »
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Religió a l'antiga Roma · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і República Romana · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Roma · Veure més »
Sabins
Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Sabins · Veure més »
Sant Atanasi d'Alexandria
Atanasi d'Alexandria o Atanasi el Gran (Alexandria, 296 - 2 de maig de 373) fou un patriarca d'Alexandria que destacà pel seu paper contra l'arrianisme.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Sant Atanasi d'Alexandria · Veure més »
Santíssima Trinitat
Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Santíssima Trinitat · Veure més »
Satíricon
El Satíricon o Satiricó (Satyricon o Satyrica) és una obra clàssica de ficció, amb una barreja de prosa i poesia, escrita en llatí a finals del dC.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Satíricon · Veure més »
Saturnalia tupiniquim
Saturnalia tupiniquim és una espècie de sauropodomorf que visqué a principis al Triàsic del Brasil.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Saturnalia tupiniquim · Veure més »
Sauna
Sauna seca convencional Una sauna és un bany de vapor a altes temperatures, que oscil·len entre els 70 °C centígrads (en saunes humides o banys turcs) i els 70 °C o 90 °C (en saunes seques).
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Sauna · Veure més »
Sèneca
Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Sèneca · Veure més »
Sementivae
Les Sementivae o també Feriae Sementivae van ser unes festes a l'antiga Roma destinades a celebrar la sembra.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Sementivae · Veure més »
Semiarrianisme
El semiarrianisme va ser un corrent cristià considerat herètic.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Semiarrianisme · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Senat Romà · Veure més »
Sesterci
Un sesterci d'Adrià El sesterci (en llatí sestertius) fou una moneda romana de plata, de vegades anomenada també nummus.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Sesterci · Veure més »
Tablinum
domus romana, amb el '''''tablinum''''' al número 5 En l'arquitectura romana, el tablinum (o tabulinum, de tabula, 'taula') era una cambra situada generalment en un dels costats de l'atri, a l'altra banda de l'entrada; per la part de darrere s'obria al peristil, mitjançant un gran finestral o una antecambra o una cortina; estava separat de l'atri amb una cortina o un reixat de fusta.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Tablinum · Veure més »
Túnica
Dibuix de túnica romana La túnica (en llatí Tunica) va ser una peça de vestir comuna entre els antics grecs i romans.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Túnica · Veure més »
Teatre
Escenari de teatre El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Teatre · Veure més »
Tel·lus
Tel·lus era una deessa, la personificació, a la mitologia romana, de la terra nodridora.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Tel·lus · Veure més »
Terenci
Publi Terenci Àfer (Publius Terentius Afer), conegut simplement com a Terenci (Cartago, c. 184 aC - Estimfal, Arcàdia, ~159 aC), va ser un comediògraf en llatí d'origen amazic.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Terenci · Veure més »
Termes romanes
Les Termes de Dioclecià, a Roma Frigidari de la vil·la romana de Can Llauder, a Mataró Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Termes romanes · Veure més »
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Tiberi · Veure més »
Titini (dramaturg)
Titini (en Vettius Titinius) va ser un dramaturg romà les produccions del qual pertanyen a la classe de la Comoedia Togata.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Titini (dramaturg) · Veure més »
Toga
Toga és un municipi del valencià de la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Toga · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Tours
Tours (o Tors) és un municipi francès al departament d'Indre i Loira (regió de Centre - Vall del Loira).
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Tours · Veure més »
Tragèdia
Tragèdia en termes generals es refereix a una obra literària usualment teatral que té un final desesperat o trist que el diferència així del drama en el qual el desenllaç pot ser feliç.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Tragèdia · Veure més »
Tribú de la plebs
El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Tribú de la plebs · Veure més »
Tribunal
Edifici del Tribunal Judicial de la comarca portuguesa de Sátão Un tribunal (paraula derivada del llatí tribunalis: "dels tribuns") és, en l'àmbit del Dret, un òrgan col·legiat, format per diverses persones, generalment magistrats, encarregades de dirimir i impartir justícia.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Tribunal · Veure més »
Truculent
Truculent és una comèdia del dramaturg romà Plaute (Titus Maccius Plautus), en què s'expliquen les relacions entre unes cortesanes i els seus clients més habituals.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Truculent · Veure més »
Urologia i andrologia
Urologia i andrologia La urologia i andrologia és una especialitat medico-quirúrgica que s'ocupa de l'estudi, diagnòstic i tractament de les patologies que afecten l'aparell urinari i retroperitoneu d'ambdós sexes i a l'aparell reproductor masculí, sense cap límit d'edat.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Urologia i andrologia · Veure més »
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Valent · Veure més »
Valetudinarium
Els Valetudinaris eren els espais auxiliars militars (hospitals) durant l'època de l'Emperador August de la guerra en l'època republicana.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Valetudinarium · Veure més »
Venatio
Mosaic romà representant una ''venatio'' Venatio o Bestiarium (en català: Bestiari) era el nom que es donava a l'antiga Roma a un espectacle on els protagonistes eren els animals salvatges.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Venatio · Veure més »
Vesta (mitologia)
Vesta és la deessa de la llar en la mitologia romana.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Vesta (mitologia) · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Viena · Veure més »
Vil·la romana
Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Vil·la romana · Veure més »
Villicus
Villicus era un esclau de l'antiga Roma encarregat de la direcció d'una granja o finca rústica i de tots els afers en relació amb ella, excepte els ramats que estaven sota direcció del magister pecoris.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Villicus · Veure més »
Vinàlia
Mosaic romà representant la verema, trobada a Sersell, antiga província romana de ''Mauretania'' Vinàlia (en llatí Vinalia) fou el nom de dues festes celebrades pels romans: la Vinàlia urbana o priòria i la Vinàlia rústica o altera; en honor de Júpiter i Venus.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Vinàlia · Veure més »
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і Virgili · Veure més »
146
El 146 (CXLVI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і 146 · Veure més »
15 d'abril
El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і 15 d'abril · Veure més »
1872
;Països Catalans.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і 1872 · Veure més »
19 d'abril
El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і 19 d'abril · Veure més »
21 d'abril
El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і 21 d'abril · Veure més »
23 d'abril
El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і 23 d'abril · Veure més »
23 de març
El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і 23 de març · Veure més »
247
Sense descripció.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і 247 · Veure més »
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і 25 d'abril · Veure més »
274
El 274 (CCLXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і 274 · Veure més »
476
Sense descripció.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і 476 · Veure més »
813
Sense descripció.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і 813 · Veure més »
842
El 842 (DCCCXLII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Nou!!: Cultura de l'antiga Roma і 842 · Veure més »
