Taula de continguts
51 les relacions: Abkhàzia, Armazel d'Ibèria, Artxil d'Ibèria, Arxak I, Aspagur I d'Ibèria, Azon, Azork d'Ibèria, Bakur I d'Ibèria, Bakur II, Bakur III d'Ibèria, Bartom II d'Ibèria, Basili II Bulgaròctonos, Catedral de Tsilkani, Constantina (esposa de Maurici), Farnajom, Hamazasp I d'Ibèria, Hamazasp III d'Ibèria, Jaciment arqueològic de Txèremi, Kaos d'Ibèria, La conversió de Kartli, Mirian I d'Ibèria, Mirian III d'Ibèria, Mitridates II d'Ibèria, Mitridates III d'Ibèria, Mitridates IV d'Ibèria, Mitridates V d'Ibèria, Monestir d'Akhtala, Monestir de Vardzia, Nana d'Ibèria, Palau de Geguti, Parnavaz I d'Ibèria, Parnavaz II d'Ibèria, Pharsman d'Armaz, Pharsman el Valent, Pharsman I d'Ibèria, Pharsman III d'Ibèria, Pharsman IV d'Ibèria, Pharsman V, Pharsman VI d'Ibèria, Qartam d'Ibèria, Regne d'Ibèria, Rev I d'Ibèria, Rev II d'Ibèria, Saurmag II d'Ibèria, Sàmxvilde, Tiridates d'Ibèria, Vakhtang I Cap de Llop, Varaz Bakur I, Varaz Bakur II d'Ibèria, Vatxe I d'Ibèria, ... Ampliar l'índex (1 més) »
Abkhàzia
Abkhàzia o Abcàsia (Аҧсны, Apsny; აფხაზეთი, Apkhazeti; Абха́зия, Abkhàzia) i oficialment República d'Abkhàzia, és un estat titella de la Federació Russa situat a la Transcaucàsia i reconegut per la majoria de països com a part de Geòrgia.
Veure Cròniques georgianes і Abkhàzia
Armazel d'Ibèria
Armazel (mort el 103), fou un rei d'Ibèria a Mtskheta qui hauria regnat de vers el 87 al 103.
Veure Cròniques georgianes і Armazel d'Ibèria
Artxil d'Ibèria
Artxil I d'Ibèria (en georgià: არჩილი I) fou un rei d'Ibèria de la dinastia cosròida que va regnar del 411 al 435.
Veure Cròniques georgianes і Artxil d'Ibèria
Arxak I
Arxak I (Arsaces) (? - 81 aC) va ser rei de la Ibèria caucàsica (93-81 aC) i fundador de la seva pròpia dinastia artàxida (branca georgiana).
Veure Cròniques georgianes і Arxak I
Aspagur I d'Ibèria
Aspagur I d'Ibèria (en georgià: ასფაგურ I, llatinitzat en Aspacures) fou el darrer rei d'Ibèria de la dinastia arsàcida; va regnar del 265 al 284.
Veure Cròniques georgianes і Aspagur I d'Ibèria
Azon
Azon, Azo o Azoy (en georgià: აზო; აზოჲ; აზონი) fou un governant dels georgians, quan aquell país es reduïa al Kartli, o el que en els autors grecoromans anomenaven Ibèria.
Veure Cròniques georgianes і Azon
Azork d'Ibèria
Azork (mort el 103), fou un rei d'Ibèria amb seu a Armazi que va regnar de l'any 87 al 103.
Veure Cròniques georgianes і Azork d'Ibèria
Bakur I d'Ibèria
Bakur I d'Ibèria (en georgià: ბაკურ I, llatinitzat com a Bacurius) fou un rei d'Ibèria de la dinastia arsàcida que va regnar del 234 al 249.
Veure Cròniques georgianes і Bakur I d'Ibèria
Bakur II
Bakur II —ბაკურ II en georgià, llatinitzat com Bacurius— (mort el 528 o 547) fou un rei d'Ibèria.
Veure Cròniques georgianes і Bakur II
Bakur III d'Ibèria
Bakur III d'Ibèria (en georgià: ბაკურ III, llatinitzat com Bacurius; mort el 580) fou el darrer rei d'Ibèria de la dinastia dels Cosròides, abans de l'abolició de la monarquia pel rei sassànida de Pèrsia.
Veure Cròniques georgianes і Bakur III d'Ibèria
Bartom II d'Ibèria
Bartom II (mort el 72) fou un rei d'Ibèria que hauria regnat a Mtskheta vers els anys 55 a 72, segons les cròniques georgianes.
Veure Cròniques georgianes і Bartom II d'Ibèria
Basili II Bulgaròctonos
Basili IIEls romans d'Orient no distingien els emperadors que es deien igual amb ordinals, sinó mitjançant sobrenoms o patronímics.
Veure Cròniques georgianes і Basili II Bulgaròctonos
Catedral de Tsilkani
La catedral de Tsilkani, o catedral de la Mare de Déu de Tsilkani (en georgià: წილკნის ღვთისმშობლის ტაძარი), és una església ortodoxa georgiana situada al poble de Tsilkani, districte de Mtskhetha, a la regió de Mtskheta-Mtianeti, Geòrgia.
Veure Cròniques georgianes і Catedral de Tsilkani
Constantina (esposa de Maurici)
Constantina, en llatí Constantina, (560-605) va ser l'esposa de l'emperador romà d'Orient Maurici.
Veure Cròniques georgianes і Constantina (esposa de Maurici)
Farnajom
Farnajom, Parnajom o Parnajob —ფარნაჯომი, ფარნაჯობი en georgià— fou un rei d'Ibèria que va governar vers 112-93 aC (segons les cròniques) o 109-90 aC (segons Cyril Toumanoff).
Veure Cròniques georgianes і Farnajom
Hamazasp I d'Ibèria
Hamazasp I o Amazasp I d'Ibèria fou un rei d'Ibèria que hauria regnat des de vers el 103 al 113 segons Brosset o del 106 al 116 segons Toumanoff, però probablement del 105 al 114.
Veure Cròniques georgianes і Hamazasp I d'Ibèria
Hamazasp III d'Ibèria
Hamazasp IIII o Amazap III d'Ibèria (en georgià: ამაზასპ III, llatinitzat en Amazaspus) fou un rei rebel d'Ibèria entre vers 260 i 265.
Veure Cròniques georgianes і Hamazasp III d'Ibèria
Jaciment arqueològic de Txèremi
El jaciment arqueològic de Txèremi (georgià: ჭერემის ნაქალაქარი, literalment, 'ciutat antiga en ruïnes de Txèremi') és un lloc històric i arqueològic a l'est de Geòrgia, situat prop del modern llogaret de Txèremi, al municipi de Gurjaani, a la regió de Kakhètia.
Veure Cròniques georgianes і Jaciment arqueològic de Txèremi
Kaos d'Ibèria
Kaos (mort vers el 87) fou un rei d'Ibèria amb seu a Mtskheta, que va regnar de vers el 72 al 87.
Veure Cròniques georgianes і Kaos d'Ibèria
La conversió de Kartli
La conversió de Kartli (en georgià: მოქცევაჲ ქართლისაჲ, en asomtavruli: ႫႭႵႺႤႥႠჂ ႵႠႰႧႪႨႱႠჂ, pronunciat:/mɔkʰtsɛvɑj kʰɑrtʰlɪsɑj/) és un text medieval, el manuscrit més antic de les cròniques georgianes.
Veure Cròniques georgianes і La conversió de Kartli
Mirian I d'Ibèria
Mirian o Mirvan I d'Ibèria fou el tercer rei d'Ibèria del Caucas de la dinastia anomenada Farnabàzida (o Kartlòsida pel seu origen a la regió de Kartli) Era gendre de Saurmag o Sauromaces I i encara que fou adoptat com a fill de fet va fundar una nova dinastia que fou anomenada Nebròtida o Nemròdida, ja que el nou sobirà apareix qualificat a les cròniques com Nebrot'iani (ნებროთიანი), que vol dir "de l'estirp de Nimrod" que sembla era un terme genèric aplicat a tots els nobles iranians.
Veure Cròniques georgianes і Mirian I d'Ibèria
Mirian III d'Ibèria
Mirian III fou rei d'Ibèria del 284 al 361.
Veure Cròniques georgianes і Mirian III d'Ibèria
Mitridates II d'Ibèria
Mitridates o Mirdat II d'Ibèria (en georgià მირდატ II, llatinitzat com a Mithridates) fou un rei d'Ibèria de la dinastia arsàcida que va regnar del 249 al 265.
Veure Cròniques georgianes і Mitridates II d'Ibèria
Mitridates III d'Ibèria
Mitridates o Mirdat III d'Ibèria (en georgià: მირდატ III) fou un rei d'Ibèria i diarca (vers 370-378) de la dinastia dels Cosròides.
Veure Cròniques georgianes і Mitridates III d'Ibèria
Mitridates IV d'Ibèria
Mitridates IV o Mihrdat IV d'Ibèria (en georgià: მირდატ IV, llatí Mithridates) fou un rei d'Ibèria de la dinastia cosròida, que va regnar del 409 al 411.
Veure Cròniques georgianes і Mitridates IV d'Ibèria
Mitridates V d'Ibèria
Mitridates V o Mihrdat V d'Ibèria (en georgià: მირდატ V, llatinitzat Mithridates) fou un rei d'Ibèria de la dinastia dels Cosròides, que va regnar del 435 al 447.
Veure Cròniques georgianes і Mitridates V d'Ibèria
Monestir d'Akhtala
El monestir d'Akhtala és un monestir fortificat del situat a la rodalia del poble d'Akhtala, en el marz de Lori, a 185 km al nord d'Erevan.
Veure Cròniques georgianes і Monestir d'Akhtala
Monestir de Vardzia
El monestir de Vardzia (en georgià: ვარძია) és un monestir del sud de Geòrgia, excavat en una cova als vessants de la muntanya d'Erusheti, a la riba esquerra del riu Kura, a trenta quilòmetres d'Aspindza.
Veure Cròniques georgianes і Monestir de Vardzia
Nana d'Ibèria
Nana (en georgià, ნანა) va ser una reina consort del Regne d'Ibèria.
Veure Cròniques georgianes і Nana d'Ibèria
Palau de Geguti
El Palau de Geguti (en georgià: გეგუთის სასახლე) és un palau reial medieval, avui en ruïnes, al poble homònim, a 7 km al sud de la ciutat de Kutaisi, a Geòrgia.
Veure Cròniques georgianes і Palau de Geguti
Parnavaz I d'Ibèria
Parnavaz I rei d'Ibèria (ფარნავაზი) va néixer suposadament cap al 325 aC i va morir el 237 aC.
Veure Cròniques georgianes і Parnavaz I d'Ibèria
Parnavaz II d'Ibèria
Parnavaz II o Farnabaz (Farnabazes, en gerogià ფარნავაზი) fou rei d'Ibèria al Caucas, el segon de la dinastia Artàxida, del 64 aC al 33 aC o 63 a 30 aC segons Tumanoff.
Veure Cròniques georgianes і Parnavaz II d'Ibèria
Pharsman d'Armaz
Pharasman I d'Armaz (mort el 87) fou un rei d'Ibèria, amb seu a Armazi, que hauria regnat de vers el 72 al 87.
Veure Cròniques georgianes і Pharsman d'Armaz
Pharsman el Valent
Pharsman el Valent Pharsman II el Valent (georgià: ფარსმან II ქველი) o Farasmanes II Kvéli (el Bo o el Benfactor) fou rei d'Ibèria de l'any 116 al 142, encara que la cronologia dels reis d'Ibèria no està ben establerta i les fonts es contradiuen.
Veure Cròniques georgianes і Pharsman el Valent
Pharsman I d'Ibèria
Pharsman I o Farasmanes I (Pharasmanes) dit el Gran, va ser rei d'Ibèria.
Veure Cròniques georgianes і Pharsman I d'Ibèria
Pharsman III d'Ibèria
Pharsman III d'Ibèria (en georgià: ფარსმან III, P'arsman III; mort l'any 182 o 185) fou un rei d'Ibèria del segle II. Monarca d'origen discutit, el seu regnat de prop de quaranta anys és sovint oblidat en les cròniques georgianes, que no el citen més que com un dels nombrosos sobirans no tenint gaire importància en la història antiga de Geòrgia, tot i que les fonts estrangeres donen prova de relacions importants amb Roma i el seu emperador, Antoní Pius.
Veure Cròniques georgianes і Pharsman III d'Ibèria
Pharsman IV d'Ibèria
Pharsman o Pharasman IV d'Ibèria (en georgià: ფარსმან IV, llatinitzat com Pharasmanes) fou un rei d'Ibèria de la dinastia dels cosròides, que va regnar del 406 al 409.
Veure Cròniques georgianes і Pharsman IV d'Ibèria
Pharsman V
Pharsman o Pharasman V —ფარსმან V en georgià, llatinitzat Pharasmanes— fou un rei d'Ibèria de la dinastia dels Cosròides, que va regnar del 547 a 561.
Veure Cròniques georgianes і Pharsman V
Pharsman VI d'Ibèria
Pharsman o Pharsman VI d'Ibèria (en georgià: ფარსმან VI, llatinitzat com Pharasmanes) fou un rei d'Ibèria de la dinastia dels Cosròides, que va regnar vers 542-547/555 o 561-573.
Veure Cròniques georgianes і Pharsman VI d'Ibèria
Qartam d'Ibèria
Qartam (mort el 72) fou rei d'Ibèria, segons les cròniques georgianes, i hauria regnat a Armazi de vers el 58 al 72.
Veure Cròniques georgianes і Qartam d'Ibèria
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Veure Cròniques georgianes і Regne d'Ibèria
Rev I d'Ibèria
Rev I d'Ibèria dit el Just (en georgià რევ I მართალი, Rev Mart'ali) fou un rei d'Ibèria de la dinastia arsàcida que va regnar entre vers el 189 i el 216.
Veure Cròniques georgianes і Rev I d'Ibèria
Rev II d'Ibèria
Rev II d'Ibèria (en georgià: რევ II) fou co-rei d'Ibèria de la dinastia cosròida, associat al seu pare Mirian III d'Ibèria, del 345 al 361.
Veure Cròniques georgianes і Rev II d'Ibèria
Saurmag II d'Ibèria
Saurmag II (en georgià: საურმაგ II, llatinitzat Sauromaces) fou rei d'Ibèria del 361 al 368.
Veure Cròniques georgianes і Saurmag II d'Ibèria
Sàmxvilde
Sàmxvilde (en georgià: სამშვილდე) és una ciutat fortificada en ruïnes i un jaciment arqueològic de Geòrgia, al sud del país, a la vora de l'actual llogaret homònim al municipi de Tetritsqaro, a la regió de Kvemo Kartli.
Veure Cròniques georgianes і Sàmxvilde
Tiridates d'Ibèria
Tiridates o Tirdat I d'Ibèria (en georgià თრდატი, llatí Tiridates) fou un rei d'Ibèria de la dinastia Cosròida, que va regnar de vers el 393 o 394 al 406.
Veure Cròniques georgianes і Tiridates d'Ibèria
Vakhtang I Cap de Llop
Vakhtang I Cap de Llop (Kartli, ca. 440 - Lazica?, ca. 522) va ser rei d'Ibèria des del 447 al 522.
Veure Cròniques georgianes і Vakhtang I Cap de Llop
Varaz Bakur I
Varaz Bakur I o Aspacures II —ვარაზ-ბაკურ I en georgià — fou un rei d'Ibèria de la dinastia Cosròida que va regnar des de vers el 364 al 370.
Veure Cròniques georgianes і Varaz Bakur I
Varaz Bakur II d'Ibèria
Varaz Bakur II o Aspagur III (Aspacures) d'Ibèria (en georgià: ვარაზ-ბაკურ II) fou un rei d'Ibèria de la dinastia dels Cosròides, que va regnar des de vers 380 a 394 seguint a Cyril Toumanoff o des de 379 a 393 segons M. F. Brosset.
Veure Cròniques georgianes і Varaz Bakur II d'Ibèria
Vatxe I d'Ibèria
Vatxe I d'Ibèria (en georgià: ვაჩე I) fou un rei d'Ibèria de la dinastia arsàcida que va regnar del 216 al 234.
Veure Cròniques georgianes і Vatxe I d'Ibèria
Vatxe II
Vatxe o Datxi II —ვაჩე II, Vatxe II, o დაჩი, Datxi, o დარჩი, Darxi, o დარჩილი, Darxil en georgià — fou un rei d'Ibèria de la dinastia dels Cosròides, que va regnar del 522 al 534.
Veure Cròniques georgianes і Vatxe II