Accés més ràpid que el navegador!
47 les relacions: Acords de Támara, Agnès de Peitieu, Alfons el Bataller, Almogàver, Amadeu-Jesús Soberanas i Lleó, Aragonès medieval, Artilleria, Bacalla de Luna, Batalla d'Alcoraç, Batalla naval de Barcelona (1359), Bombarda (arma), Borrell II, Casal d'Aragó, Chròniques de Espanya fins ací no divulgades, Corona d'Aragó, Crònica de Pere el Cerimoniós, Eximén Aznárez d'Oteiza, Fortún Maça, Galera catalana, García d'Atrosillo, Gesta Comitum Barchinonensium, Guifré el Pilós, Historiografia de la Senyera Reial, Llegenda de Guifré el Pilós, Llegenda de la Campana de Huesca, Llegenda de les quatre barres de sang, Lope Ferrench de Luna, Muralles de Barcelona, Navarrès-aragonès, Numeració del Casal d'Aragó, Oliba Cabreta, Ordinals dels reis d'Aragó, Origen de la Senyera Reial, Pere el Cerimoniós, Peronella d'Aragó, Portabandera del Rei d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Rotrou III de Perche, Sant Jordi, Senyal Reial (segle XIII), Senyera reial, Setge d'Osca, Setge d'Osca (1094), Setge d'Osca (1096), Taules de Pere el Cerimoniós, 1359, 9 de juny.
Acords de Támara
Els Acords de Támara, també nomenats Pau de Támara o les Paus de Támara, va ser un tractat de pau firmat a Támara de Campos el juny de 1127 en el qual es delimita el territori d'Alfons el Bataller i d'Alfons VII de Lleó i Castella.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Acords de Támara · Veure més »
Agnès de Peitieu
Agnès de Peitieu, Agnès de Poitiers o Agnès d'Aquitània (1105-1159) va ser reina d'Aragó durant el seu breu matrimoni amb el Ramir II d'Aragó, antic monjo.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Agnès de Peitieu · Veure més »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Alfons el Bataller · Veure més »
Almogàver
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Almogàver · Veure més »
Amadeu-Jesús Soberanas i Lleó
Amadeu-Jesús Soberanas i Lleó (El Catllar, 21 de maig de 1938 - Mataró, 14 d'abril de 2014) va ser un filòleg i bibliògraf català.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Amadeu-Jesús Soberanas i Lleó · Veure més »
Aragonès medieval
L'Aragonès medieval és l'aragonès que es parlava en l'edat mitjana a la major part del Regne d'Aragó.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Aragonès medieval · Veure més »
Artilleria
Trajectòries balístiques segons Tartaglia il·lustrant una edició de 1606. L'obra original data de 1537L'artilleria és el cos militar que utilitza projectils de gran mida impulsats per una substància explosiva.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Artilleria · Veure més »
Bacalla de Luna
Bacalla o Bacalha de Luna (? - 1115?/1120?) va ser un cavaller aragonès d'origen navarrès, conqueridor de la vila de Luna d'on prengué el cognom i fou primer del llinatge dels Luna.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Bacalla de Luna · Veure més »
Batalla d'Alcoraç
La batalla d'Alcoraç es va entaular el 15 de novembre del 1096 a prop de Osca (en àrab Washka) i va enfrontar l'exèrcit del Regne d'Aragó contra les tropes islàmiques de l'Emirat de Saraqusta.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Batalla d'Alcoraç · Veure més »
Batalla naval de Barcelona (1359)
La Batalla naval de Barcelona de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Batalla naval de Barcelona (1359) · Veure més »
Bombarda (arma)
La bombarda o llombarda, considerada l'arma de foc portàtil més antiga, era una peça d'artilleria primitiva precursora del canó, amb un pes variable segons l'època de construcció.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Bombarda (arma) · Veure més »
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Borrell II · Veure més »
Casal d'Aragó
senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Casal d'Aragó · Veure més »
Chròniques de Espanya fins ací no divulgades
Chròniques de Espanya fins ací no divulgades és una història universal catalana de l'arxiver Pere Miquel Carbonell, escrites entre 1495 i el 1513, i que foren impres el 1547.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Chròniques de Espanya fins ací no divulgades · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Corona d'Aragó · Veure més »
Crònica de Pere el Cerimoniós
enllaç.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Crònica de Pere el Cerimoniós · Veure més »
Eximén Aznárez d'Oteiza
Eximén Aznárez d'Oteiza (? - ?) va ser un cavaller aragonès d'origen navarrès, primer senyor d'Oteiza i fundador del llinatge dels Oteiza.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Eximén Aznárez d'Oteiza · Veure més »
Fortún Maça
Fortún de Lizana (? - ?) va ser un cavaller aragonès, el primer del llinatge aragonès dels Maça.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Fortún Maça · Veure més »
Galera catalana
La Reial" Galera catalana navegant a un llarg maltesa, d'estil català La galera catalana (antigament galea) fou un tipus de vaixell de guerra i de comerç, propulsat completament per la força dels rems i de vegades per la del vent, gràcies a la presència d'arbres amb les seves veles (normalment llatines).
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Galera catalana · Veure més »
García d'Atrosillo
García d'Atrosillo (? - ?) va ser un cavaller aragonès del llinatge dels Atrosillo.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і García d'Atrosillo · Veure més »
Gesta Comitum Barchinonensium
La Gesta Comitum Barchinonensium (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Gesta Comitum Barchinonensium · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Guifré el Pilós · Veure més »
Historiografia de la Senyera Reial
La historiografia de la Senyera Reial és l'estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història de la Senyera Reial.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Historiografia de la Senyera Reial · Veure més »
Llegenda de Guifré el Pilós
La Llegenda de Guifré el Pilós és una llegenda que fou recopilada per primera vegadaRamon d'Abadal, Els primers comtes catalans, pàg.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Llegenda de Guifré el Pilós · Veure més »
Llegenda de la Campana de Huesca
''La campana de Huesca'' per José Casado del Alisal La llegenda de la "Campana de Huesca" va nàixer a l'entorn de la problemàtica successòria que havia plantejat el Testament d'Alfons I d'Aragó (1131) i narra que el rei Ramir II d'Aragó decapità a 15 nobles que s'oposaren a la seva voluntat.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Llegenda de la Campana de Huesca · Veure més »
Llegenda de les quatre barres de sang
La Llegenda de les quatre barres de sang és una llegenda sobre l'origen de la Senyera Reial que apareix per primera vegada el 1551 en la Segunda parte de la crónica general de España, una crònica editada en castellà a València, obra de Pere Antoni Beuter.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Llegenda de les quatre barres de sang · Veure més »
Lope Ferrench de Luna
Lope Ferrench de Luna va ser un cavaller aragonès del llinatge dels Luna.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Lope Ferrench de Luna · Veure més »
Muralles de Barcelona
Les muralles de Barcelona són, en essència, dos conjunts emmurallats diferenciats corresponents a èpoques històriques diferents.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Muralles de Barcelona · Veure més »
Navarrès-aragonès
El navarrès-aragonès o navarroaragonès fou una llengua romanç parlada a la vall de l'Ebre durant l'edat mitjana.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Navarrès-aragonès · Veure més »
Numeració del Casal d'Aragó
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms. 1), Biblioteca de Catalunya ''Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona'', capítols XX i XXI: «''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. (''ms. nº 17, f.24r'') Sant Carlemany, una figura reial còpia d'una de les 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós. Pere IV rei d'Aragó mític regne de SobrarbeVagad o la identidad aragonesa en el siglo XV; pàg. 96 Jerónimo Zurita. La numeració del Casal d'Aragó són els ordinals utilitzats per identificar els sobirans de la Corona d'Aragó, de la dinastia coneguda com a Casal d'Aragó, nom històric de la branca principal del Casal de Barcelona.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Numeració del Casal d'Aragó · Veure més »
Oliba Cabreta
Oliba I de Cerdanya-Besalú, conegut amb el sobrenom de Cabreta (~ 920 - Montecassino, 990), fou comte de Cerdanya amb el ''pagus'' de Berga i Conflent (965 - 988) i comte de Besalú amb el pagus de Vallespir (984-988), càrrecs als quals va renunciar i es va retirar a l'Abadia de Montecassino, on va morir dos anys més tard.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Oliba Cabreta · Veure més »
Ordinals dels reis d'Aragó
Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425) Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Ordinals dels reis d'Aragó · Veure més »
Origen de la Senyera Reial
escarboncle o ''bloca'', el reforç de l'escut consistent en làmines metàl·liques convergents disposades en forma d'aspa i orientades cap als flancs. L'Origen de la Senyera Reial és el senyal heràldic dels Quatre Pals del qual la senyera n'és la translació sobre una bandera.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Origen de la Senyera Reial · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Peronella d'Aragó · Veure més »
Portabandera del Rei d'Aragó
Caplletra C del Vidal MayorS'hi representa el rei Jaume I d'Aragó; la sobrecota, el guió triangular de la llança i les gualdrapes del cavall porten la Senyera Reial.A la seva esquerra hi ha el '''Portabandera del Rei d'Aragó''' portant la Senyera Reial El Portabandera del Rei d'Aragó o Alféres era un càrrec de la màxima dignitat a la Corona d'Aragó i era l'encarregat de portar i custodiar la Senyera Reial del Rei d'Aragó durant les campanyes militars.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Portabandera del Rei d'Aragó · Veure més »
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Ramir II d'Aragó · Veure més »
Rotrou III de Perche
Rotrou III de Perche (abans de 1080 - † 20 de gener/6 de maig de 1144), de vegades conegut amb l'epítet de "el Gran", fou un noble normand, comte de Perche i de Mortagne des del 1099.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Rotrou III de Perche · Veure més »
Sant Jordi
va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Sant Jordi · Veure més »
Senyal Reial (segle XIII)
Senyera Reial coronant una torre en l'assalt final del Setge de Madīna Mayūrqa (1229) durant la Conquesta de Mallorca. Tot al llarg de l'edat mitjana el nombre de pals del Senyal Reial i la Senyera Reial fou variable. (''Pintures murals de la conquesta de Mallorca, 1285-1290; MNAC''). El Senyal Reial o Quatre Pals és el senyal heràldic aparegut per primera vegada en la història com a emblema personal de Ramon Berenguer IV (1114-1162).
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Senyal Reial (segle XIII) · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Senyera reial · Veure més »
Setge d'Osca
El setge d'Osca (a Wasqa, com s'anomenava a l'època) va ser una campanya militar realitzada a final del per part del Regne de Navarra a fi de conquerir aquesta vila a l'Emirat de Saraqusta.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Setge d'Osca · Veure més »
Setge d'Osca (1094)
El setge d'Osca va tenir lloc la primavera de 1094 a càrrec de Sanç I d'Aragó i Pamplona contra la plaça musulmana de Wasqa.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Setge d'Osca (1094) · Veure més »
Setge d'Osca (1096)
La Batalla d'Alcoraz es va lliurar el 15 de novembre del 1096 prop de Waixqa (Osca) i va enfrontar l'exèrcit del Regne d'Aragó contra les tropes islàmiques de l'Emirat de Saraqusta.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Setge d'Osca (1096) · Veure més »
Taules de Pere el Cerimoniós
Les Taules de Pere el Cerimoniós, Taules de Barcelona o Taules de Pere III (tal com estan definides al ms. de la BNP), són unes taules astronòmiques fetes calcular per Pere el Cerimoniós.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Taules de Pere el Cerimoniós · Veure més »
1359
Sense descripció.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і 1359 · Veure més »
9 de juny
El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і 9 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Crònica de Sant Joan de la Penya, Crònica dels Reis d'Aragó i Comtes de Barcelona.
