Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Croada Albigesa

Índex Croada Albigesa

La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.

185 les relacions: Abadia de Claravall, Abadia de Fontfreda, Agen, Albi (Llenguadoc), Alfons de Poitiers, Alfons el Cast, Alfons II de Provença, Amaurí IV de Montfort, Arnau Amalric, Arnau I de Castellbò, Arveu IV de Donzy, Balcans, Batalla de Las Navas de Tolosa, Batalla de Muret, Batalla de Salvetat, Berga, Bernat IV de Comenge, Besiers, Bogomilisme, Bordeus, Bram, Caors, Carcassona, Carpentràs, Casal de Barcelona, Castell de Foix (França), Castell de Montsegur, Catalans, Catalunya, Catarisme, Cessari d'Heisterbach, Comtat d'Urgell, Comtat de Comenge, Comtat de Foix, Comtat de Tolosa, Comte, Concili de Bourges (1225), Concili de Tours, Concili del Laterà III, Concili del Laterà IV, Corberes, Corona d'Aragó, Croades, Croat (guerrer), Dinastia Capet, Domènec de Guzmán, El Burgo de Osma, Elionor d'Aragó i de Castella, Enric de Marcy, Església Catòlica Romana, ..., Eudes III de Borgonya, Felip II de França, Felip III de França, Fira, Folquet de Marsella, Francès, Gaillac, Garona, Girona, Gregori IX, Gregori VII, Guilhem de Tudela, Guillem Belibasta, Guillem VIII de Montpeller, Honori III, Humbert V de Beaujeu, Innocenci III, Inquisició, Interdicte, Jaume el Conqueridor, Joan sense Terra, Jueus, La Grassa, La Vaur, Lauraguès, Lió, Lleida, Llenguadoc, Llombardia, Lluís IX de França, Lluís VIII de França, Lombèrs (Tarn), Moissac, Montalbà, Montpanchèir, Montpeller, Muntanya Negra, Muret, Occitània, Orde del Cister, Orde dels Predicadors, Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Pallars, Papa, Pàmies, Pere de Castellnou, Pere el Catòlic, Pietro di Benevento, Pirineus, Piussa, Priorat, Raimon de Rabastens, Ramon Berenguer V de Provença, Ramon IV de Tolosa, Ramon Roger I de Foix, Ramon Roger Trencavell, Ramon V de Tolosa, Ramon VI de Tolosa, Ramon VII de Tolosa, Regne de Castella, Regne de França, Robert II de Dreux, Roma, Rosselló, Sant Antoní, Sant Bertran, Sant Gèli (municipi del Gard), Sant Geli, Santa Seu, Sent Lisièr, Senyoria d'Andusa, Setge de Bellcaire, Setge de Besiers, Setge de Carcassona (1209), Setge de La Vaur (1211), Setge de Marmanda, Setge de Menerba, Setge de Montsegur, Setge de Tèrme, Setge de Tolosa (1211), Setge de Tolosa (1218), Simó IV de Montfort, Terra Santa, Tibald I de Bar, Tolosa de Llenguadoc, Tractat de Meaux, Trencavell, Vaison, Valença, Vasats (Gironda), Vescomtat d'Agde, Vescomtat de Narbona, Vescomtat de Nimes, 1096, 1148, 1162, 1163, 1177, 1178, 1179, 1189, 1194, 1196, 1198, 12 de setembre, 1200, 1203, 1204, 1206, 1207, 1208, 1209, 1210, 1211, 1212, 1213, 1215, 1216, 1217, 1219, 1222, 1224, 1226, 1229, 1233, 1239, 1242, 1244, 1249, 1276, 1299, 1321, 14 de gener, 15 d'agost, 22 de juliol. Ampliar l'índex (135 més) »

Abadia de Claravall

L'edifici principal de l'abadia (actual presó) LAbadia de Claravall (en llatí: Clara Vallis (Vall Clara) i en francès: Clairvaux) fou una abadia cistercenca fundada el 1115 per Bernat de Claravall a la regió de la Xampanya, a la frontera amb la Borgonya, a França.

Nou!!: Croada Albigesa і Abadia de Claravall · Veure més »

Abadia de Fontfreda

L'abadia de Fontfreda (en francès, Abbaye de Fontfroide) és una abadia al departament de l'Aude, a 14 km al sud-oest de Narbona, fundada com a benedictina el (1093) pel vescomte Eimeric I de Narbona (1080-1106) i esdevinguda cistercenca el 1145.

Nou!!: Croada Albigesa і Abadia de Fontfreda · Veure més »

Agen

Agen (pronunciat en occità; en francès) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Croada Albigesa і Agen · Veure més »

Albi (Llenguadoc)

Albi (en occità Albi, en francès Albi) és una ciutat del departament del Tarn, a la regió de Migdia-Pirineus.

Nou!!: Croada Albigesa і Albi (Llenguadoc) · Veure més »

Alfons de Poitiers

Alfons de Poitiers (Poissy, 1 de novembre de 1220 – Itàlia, 21 d'agost de 1271) va ser un príncep francès, germà i mà dreta del rei Lluís IX.

Nou!!: Croada Albigesa і Alfons de Poitiers · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Nou!!: Croada Albigesa і Alfons el Cast · Veure més »

Alfons II de Provença

pals de gules» Alfons II de Provença (Barcelona, 1180 — Palerm, 2 de febrer de 1209), infant d'Aragó, comte de Provença (1184-1209) i '''comte consort de Forcalquer''' per matrimoni amb la comtessa Garsenda de Forcalquier (1193-1209).

Nou!!: Croada Albigesa і Alfons II de Provença · Veure més »

Amaurí IV de Montfort

Amaurí IV de Montfort (?, 1192 - Òtranto, Pulla, 1242) fou un noble francès baró de Montfort.

Nou!!: Croada Albigesa і Amaurí IV de Montfort · Veure més »

Arnau Amalric

Arnau Amalric (Occitània o Catalunya, s. XII - abadia de Fontfreda, 1225) fou un monjo cistercenc, abat de Poblet (1196-1198), posteriorment abat de Citeaux (1200-1212), nunci papal i inquisidor durant la Croada albigesa, arquebisbe de Narbona (1212-1225) i abat general de l'orde del Cister (1221-1225).

Nou!!: Croada Albigesa і Arnau Amalric · Veure més »

Arnau I de Castellbò

Arnau I de Castellbò (1185 - 1226) fou vescomte de Castellbò i partidari de l'heretgia càtara.

Nou!!: Croada Albigesa і Arnau I de Castellbò · Veure més »

Arveu IV de Donzy

Arveu IV de Donzy (francès Hervé IV de Donzy), mort el 1222, fou un senyor de Donzy i comte de Nevers de 1199 a 1222.

Nou!!: Croada Albigesa і Arveu IV de Donzy · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Croada Albigesa і Balcans · Veure més »

Batalla de Las Navas de Tolosa

La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la Conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians.

Nou!!: Croada Albigesa і Batalla de Las Navas de Tolosa · Veure més »

Batalla de Muret

La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.

Nou!!: Croada Albigesa і Batalla de Muret · Veure més »

Batalla de Salvetat

La batalla de Salvetat (11-12 de setembre de 1217, prop de l'actual Sent Julian de Garona) fou una de les batalles de la croada albigesa lluitada per les tropes de Ramon VI de Tolosa i Roger de Comenge, que van derrotar els croats de Tolosa de Llenguadoc.

Nou!!: Croada Albigesa і Batalla de Salvetat · Veure més »

Berga

Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.

Nou!!: Croada Albigesa і Berga · Veure més »

Bernat IV de Comenge

Bernat IV de Comenge († 22 de febrer de 1225) fou comte de Comenge de 1176 a 1225, fill de Bernat III, comte de Comenge, i d'una filla il·legítima d'Alfons Jordà, comte de Tolosa.

Nou!!: Croada Albigesa і Bernat IV de Comenge · Veure més »

Besiers

Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.

Nou!!: Croada Albigesa і Besiers · Veure més »

Bogomilisme

Estela amb simbologia dels bogomils a Radimlja, Bòsnia-Hercegovina El bogomilisme és una heretgia medieval que defensava un dualisme estricte i la manca d'autoritat de l'Església, fruit del diable.

Nou!!: Croada Albigesa і Bogomilisme · Veure més »

Bordeus

Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.

Nou!!: Croada Albigesa і Bordeus · Veure més »

Bram

Bram és un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Croada Albigesa і Bram · Veure més »

Caors

Caors (en occità Caors; en francès: Cahors) és un municipi d'Occitània, situat al departament francès de l'Òlt, al Carcí a la regió d'Occitània.

Nou!!: Croada Albigesa і Caors · Veure més »

Carcassona

Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Croada Albigesa і Carcassona · Veure més »

Carpentràs

Carpentràs o Carpentras és un municipi francès al departament de Valclusa (regió de Provença – Alps – Costa Blava).

Nou!!: Croada Albigesa і Carpentràs · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: Croada Albigesa і Casal de Barcelona · Veure més »

Castell de Foix (França)

El Castell de Foix és un castell al centre de la ciutat de Foix (Occitània) a una altura de 60 metres d'aquesta, per sobre d'una roca calcària.

Nou!!: Croada Albigesa і Castell de Foix (França) · Veure més »

Castell de Montsegur

El castell de Montsegur se situa a la població homònima al País de Foix, departament francès de l'Arieja, al sud-oest de Carcassona, a Occitània, en un penyal (el puèg en occità o puig, en català), de 1.207 metres d'altitud.

Nou!!: Croada Albigesa і Castell de Montsegur · Veure més »

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Nou!!: Croada Albigesa і Catalans · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Croada Albigesa і Catalunya · Veure més »

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Nou!!: Croada Albigesa і Catarisme · Veure més »

Cessari d'Heisterbach

Cessari d'Heisterbach, també conegut com a Caesarius de Heisterbacensis (Colònia 1170 - †Heisterbach 1240), fou un abat i escriptor alemany, de l'antiga abadia cistercenca d'Heisterbach (actualment Siebengebirge), prop de la petita ciutat de Oberdollendorf.

Nou!!: Croada Albigesa і Cessari d'Heisterbach · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Croada Albigesa і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Comenge

El comtat de Comenge (en francès Comminges) fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània) situat entre el Tolosà i la Vall d'Aran.

Nou!!: Croada Albigesa і Comtat de Comenge · Veure més »

Comtat de Foix

El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.

Nou!!: Croada Albigesa і Comtat de Foix · Veure més »

Comtat de Tolosa

El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.

Nou!!: Croada Albigesa і Comtat de Tolosa · Veure més »

Comte

Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.

Nou!!: Croada Albigesa і Comte · Veure més »

Concili de Bourges (1225)

El Concili de Bourges (Concilium Bituricense) va ser un concili catòlic celebrat a Bourges el novembre de 1225.

Nou!!: Croada Albigesa і Concili de Bourges (1225) · Veure més »

Concili de Tours

El Concili de Tours fou un dels cinc concilis regionals convocats per Carlemany el mes de maig del 813 a la ciutat francesa de Tours, al costat dels de Magúncia sobre les escoles, el de Chalon-sur-Saône, el de Reims i el d'Arle.

Nou!!: Croada Albigesa і Concili de Tours · Veure més »

Concili del Laterà III

El Concili del Laterà III es va celebrar el 1179 sota la presidència del Papa Alexandre III.

Nou!!: Croada Albigesa і Concili del Laterà III · Veure més »

Concili del Laterà IV

El concili del Laterà IV és el dotzè concili ecumènic de l'Església catòlica, mantingut el 1215 a iniciativa del papa Innocenci III.

Nou!!: Croada Albigesa і Concili del Laterà IV · Veure més »

Corberes

Les Corberes (en occità Corbièras o Corbièiras; en francès Corbières) o massís de les Corberes són un conjunt de muntanyes al límit entre el Rosselló i la Fenolleda al sud i l'Aude (Llenguadoc) al nord.

Nou!!: Croada Albigesa і Corberes · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Croada Albigesa і Corona d'Aragó · Veure més »

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Nou!!: Croada Albigesa і Croades · Veure més »

Croat (guerrer)

Croat fou el guerrer catòlic que va prendre part a les Croades, que es distingien per una creu cosida al pit i per la seva obediència a l'església a canvi de la protecció eclesiàstica sobre llurs béns i persones mentre durava l'expedició cap a Terra Santa.

Nou!!: Croada Albigesa і Croat (guerrer) · Veure més »

Dinastia Capet

La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.

Nou!!: Croada Albigesa і Dinastia Capet · Veure més »

Domènec de Guzmán

Domènec de Guzmán, Sant Domènec, (Caleruega, 1170Hubert Jedin,Manual de Historia de la Iglesia.Tomo IV,p.300 - Bolonya, el 6 d'agost 1221), fundador de l'Orde dels Predicadors també coneguts com a Dominics.

Nou!!: Croada Albigesa і Domènec de Guzmán · Veure més »

El Burgo de Osma

El Burgo de Osma (oficialment El Burgo de Osma - Ciudad de Osma) és un municipi espanyol ubicat a la província de Sòria, dins la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Croada Albigesa і El Burgo de Osma · Veure més »

Elionor d'Aragó i de Castella

Elionor d'Aragó (1182 - 1226), princesa d'Aragó i comtessa consort de Tolosa.

Nou!!: Croada Albigesa і Elionor d'Aragó i de Castella · Veure més »

Enric de Marcy

Enric de Marcy (o Henri Settimo de Marcy) (Borgonya, voltant 1136 - Arràs, 1r de gener de 1189) va ser un prelat cistercenc francès de l'abadia d'Hautecombe (1160) i després abat de Claravall (1176-1179).

Nou!!: Croada Albigesa і Enric de Marcy · Veure més »

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Croada Albigesa і Església Catòlica Romana · Veure més »

Eudes III de Borgonya

Eudes III de Borgonya (agost de 1165 - Lió, 6 de juliol de 1218) fou duc de Borgonya entre 1192 i 1218.

Nou!!: Croada Albigesa і Eudes III de Borgonya · Veure més »

Felip II de França

Felip II de França, ''Felip August'' Felip II de França o Felip August (Gonesse 1165 - Mantes 1223), rei de França (1180-1223).

Nou!!: Croada Albigesa і Felip II de França · Veure més »

Felip III de França

Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).

Nou!!: Croada Albigesa і Felip III de França · Veure més »

Fira

Fira de Cocentaina realitzada per Tots Sants Una fira és una congregació en un lloc determinat de mercaders que exposen béns i mercaderies durant un període delimitat.

Nou!!: Croada Albigesa і Fira · Veure més »

Folquet de Marsella

Folquet de Marsella o Folc de Tolosa, en occità: Folquet de Marselha i en francès Foulques de Marseille (Marsella, ca.

Nou!!: Croada Albigesa і Folquet de Marsella · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Croada Albigesa і Francès · Veure més »

Gaillac

* Gaillac o Galhac (municipi del Tarn), municipi francès del departament del Tarn (regió d'Occitània).

Nou!!: Croada Albigesa і Gaillac · Veure més »

Garona

La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.

Nou!!: Croada Albigesa і Garona · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Croada Albigesa і Girona · Veure més »

Gregori IX

Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.

Nou!!: Croada Albigesa і Gregori IX · Veure més »

Gregori VII

Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.

Nou!!: Croada Albigesa і Gregori VII · Veure més »

Guilhem de Tudela

Guilhem de Tudela fou un trobador navarrès en occità del.

Nou!!: Croada Albigesa і Guilhem de Tudela · Veure més »

Guillem Belibasta

Guillem Belibasta, en occità Guilhem Belibasta, fill i net de creients, fou un occità i perfecte càtar nascut cap al 1280 a Cubièra (Llenguadoc, a tocar de la Fenolleda), de llarga tradició càtara, en una família de pagesos i ramaders.

Nou!!: Croada Albigesa і Guillem Belibasta · Veure més »

Guillem VIII de Montpeller

Guillem VIII de Montpeller (1157-1203) va ser senyor de Montpeller, fill i successor de Guillem VII de Montpeller i de Matilda de Borgonya.

Nou!!: Croada Albigesa і Guillem VIII de Montpeller · Veure més »

Honori III

Honori III (Roma, 1148 - 18 de març de 1227), de nom Cencio Savelli, fou papa de l'Església catòlica del 1216 al 1227.

Nou!!: Croada Albigesa і Honori III · Veure més »

Humbert V de Beaujeu

Humbert V de Beaujeu (1198-1250) va ser un noble francès.

Nou!!: Croada Albigesa і Humbert V de Beaujeu · Veure més »

Innocenci III

Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.

Nou!!: Croada Albigesa і Innocenci III · Veure més »

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Nou!!: Croada Albigesa і Inquisició · Veure més »

Interdicte

Un interdicte és una acció legal que persegueix posar fi a una situació produïda per una pertorbació que algú fa sobre un immoble d'un altre.

Nou!!: Croada Albigesa і Interdicte · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Croada Albigesa і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Joan sense Terra

Joan d'Anglaterra o Joan Plantagenet (24 de desembre del 1166- 19 d'octubre del 1216) fou rei d'Anglaterra (1199-1216).

Nou!!: Croada Albigesa і Joan sense Terra · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Croada Albigesa і Jueus · Veure més »

La Grassa

La Grassa (en occità original: la Grassa; en francès: Lagrasse) és un municipi francès al districte de Carcassona del departament de l'Aude, dins la regió administrativa d'Occitània.

Nou!!: Croada Albigesa і La Grassa · Veure més »

La Vaur

La Vaur (en occità La Vaur; en francès Lavaur) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Croada Albigesa і La Vaur · Veure més »

Lauraguès

El Lauraguès (en occità Lauragués; en francès Lauragais o Lauraguais) és un parçan occità de l'oest del Llenguadoc, majoritàriament dins dels departaments d'Aude i Alta Garona, i amb alguns sectors menys extensos en els d'Arieja i Tarn.

Nou!!: Croada Albigesa і Lauraguès · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.

Nou!!: Croada Albigesa і Lió · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Croada Albigesa і Lleida · Veure més »

Llenguadoc

El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.

Nou!!: Croada Albigesa і Llenguadoc · Veure més »

Llombardia

Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Nou!!: Croada Albigesa і Llombardia · Veure més »

Lluís IX de França

Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.

Nou!!: Croada Albigesa і Lluís IX de França · Veure més »

Lluís VIII de França

Lluís VIII de França dit el Lleó (París 1187 - Montpensier, Alvèrnia 1226), rei de França (1223-1226).

Nou!!: Croada Albigesa і Lluís VIII de França · Veure més »

Lombèrs (Tarn)

Lombèrs (en francès Lombers) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània, 13km al sud de la ciutat d'Albi.

Nou!!: Croada Albigesa і Lombèrs (Tarn) · Veure més »

Moissac

Moissac és un municipi de l'Occitània, integrat al departament francès de Tarn i Garona, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Croada Albigesa і Moissac · Veure més »

Montalbà

* Montalbà, Montalbà de l'Església, Montalbà de Paracolls o Montalbà dels Banys, nucli al municipi dels Banys i Palaldà (Vallespir).

Nou!!: Croada Albigesa і Montalbà · Veure més »

Montpanchèir

Montpensier és un municipi francès situat al departament del Puèi Domat i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Croada Albigesa і Montpanchèir · Veure més »

Montpeller

Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.

Nou!!: Croada Albigesa і Montpeller · Veure més »

Muntanya Negra

Situació de la Muntanya Negra dins del Massís Central Límits geogràfics (en vermell) i geològics (en magenta) de la Muntanya Negra La Muntanya Negra. La Muntanya Negra (Montanha Negra en occità, Montagne Noire en francès), és un massís muntanyós situat a l'extremitat sud-oest del Massís Central, a estat francès, i representa la línia divisòria dels departament del Tarn, l'Erau i el de l'Aude.

Nou!!: Croada Albigesa і Muntanya Negra · Veure més »

Muret

Muret (Murèth en occità i antigament Murell) és un municipi a l'estat francès, situat al departament de l'Alta Garona, a Occitània, a uns 20 quilòmetres al sud de Tolosa.

Nou!!: Croada Albigesa і Muret · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Croada Albigesa і Occitània · Veure més »

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Nou!!: Croada Albigesa і Orde del Cister · Veure més »

Orde dels Predicadors

Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.

Nou!!: Croada Albigesa і Orde dels Predicadors · Veure més »

Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Otó IV de Brunswick (1175 o 1176 - 19 de maig, 1218) va ser un dels dos reis rivals que van lluitar pel Sacre Imperi Romà des del 1198, rei únic a partir del 1208 i coronat emperador el 1209.

Nou!!: Croada Albigesa і Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Pallars

Localització del Pallars Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.

Nou!!: Croada Albigesa і Pallars · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Croada Albigesa і Papa · Veure més »

Pàmies

Pàmies (en occità Pàmias; la forma oficial francesa és Pamiers) és un municipi sota l'estat francès, situat al departament de l'Arieja, a Occitània; és cap d'una sotsprefectura, i és travessat pel riu Arieja.

Nou!!: Croada Albigesa і Pàmies · Veure més »

Pere de Castellnou

Pere de Castellnou —en occità Pèire de Castèlnòu— (? - prop de Sant Geli, Llenguadoc, 15 de gener de 1208) és venerat com a beat a l'Església catòlica.

Nou!!: Croada Albigesa і Pere de Castellnou · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).

Nou!!: Croada Albigesa і Pere el Catòlic · Veure més »

Pietro di Benevento

Pietro di Benevento (en català: Pere de Benevent) va ser cardenal-diaca de Santa Maria in Acquiro, notari i legat pontifici, i autor de la "Compilatio tertia".

Nou!!: Croada Albigesa і Pietro di Benevento · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Croada Albigesa і Pirineus · Veure més »

Piussa

Piussa (en francès Pieusse) és un municipi del departament de l'Aude, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Croada Albigesa і Piussa · Veure més »

Priorat

El Priorat és una comarca al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà.

Nou!!: Croada Albigesa і Priorat · Veure més »

Raimon de Rabastens

Raimon de Rabastens, bisbe de Tolosa de 1202 a 1206, fou co-senyor de Rabastens amb el seu germà Pelfort I de Rabastens.

Nou!!: Croada Albigesa і Raimon de Rabastens · Veure més »

Ramon Berenguer V de Provença

Segell de Ramon Berenguer V de Provença Ramon Berenguer V (o IV) de Provença (Ais de Provença, 1196/1200 - 26 d'agost de 1245) fou comte de Provença i comte de Forcalquer (1209-1245).

Nou!!: Croada Albigesa і Ramon Berenguer V de Provença · Veure més »

Ramon IV de Tolosa

Ramon IV de Tolosa, dit Ramon de Sant Gèli (Tolosa, 1042-Mont Pelegrí, Trípoli 1105), comte de Tolosa, comte de Trípoli (Ramon I), comte de Roergue, comte de Nimes (Ramon II), comte d'Albi, comte de Carcí i comte de Narbona (Ramon II).

Nou!!: Croada Albigesa і Ramon IV de Tolosa · Veure més »

Ramon Roger I de Foix

Ramon Roger I de Foix (ca. 1152 - Mirapeis, França 1223) fou comte de Foix (1188-1223).

Nou!!: Croada Albigesa і Ramon Roger I de Foix · Veure més »

Ramon Roger Trencavell

Raimon Roger Trencavell (1185 - 10 de novembre de 1209) va ser vescomte d'Albi, d'Ambialet i de Besiers (feudataris del comte de Tolosa), i vescomte de Carcassona i de Rasés (feudataris del comte de Barcelona, el qual era al mateix temps rei d'Aragó).

Nou!!: Croada Albigesa і Ramon Roger Trencavell · Veure més »

Ramon V de Tolosa

Ramon V de Tolosa (1134- Nimes, 1194) fou comte de Tolosa i duc de Narbona (1148-1194).

Nou!!: Croada Albigesa і Ramon V de Tolosa · Veure més »

Ramon VI de Tolosa

Ramon VI de Tolosa, anomenat el Vell (Sant Geli (Llenguadoc), 27 d'octubre de 1156 - Tolosa, 2 d'agost de 1222), fou comte de Melguelh (Ramon IV, 1173-1190), comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença (de 1194 a 1222).

Nou!!: Croada Albigesa і Ramon VI de Tolosa · Veure més »

Ramon VII de Tolosa

Ramon VII de Tolosa o de Sant Geli, dit el Jove (juliol de 1197, Bellcaire - 27 de setembre de 1249, Millau) va ser comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença.

Nou!!: Croada Albigesa і Ramon VII de Tolosa · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.

Nou!!: Croada Albigesa і Regne de Castella · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Croada Albigesa і Regne de França · Veure més »

Robert II de Dreux

Robert II de Dreux Robert II de Dreux, nascut cap a 1154, mort e 28 de desembre de 1218, comte de Dreux, de Brie i de Braine, fill de Robert I, comte de Dreux, i d'Agnès de Baudement, senyora de Braine.

Nou!!: Croada Albigesa і Robert II de Dreux · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Croada Albigesa і Roma · Veure més »

Rosselló

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Croada Albigesa і Rosselló · Veure més »

Sant Antoní

* Sant Antoní de Pàmies (Pàmies, ~453 - ~506), religiós, màrtir i sant.

Nou!!: Croada Albigesa і Sant Antoní · Veure més »

Sant Bertran

* Sant Bertran de Comenge, bisbe de Comenge.

Nou!!: Croada Albigesa і Sant Bertran · Veure més »

Sant Gèli (municipi del Gard)

Sant Geli (en occità, i Saint Gilles o Saint-Gilles-du-Gard en francès) és un municipi francès al departament del Gard (regió d'Occitània).

Nou!!: Croada Albigesa і Sant Gèli (municipi del Gard) · Veure més »

Sant Geli

* Sant Geli (municipi del Gard), municipi francès al departament del Gard (regió de Llenguadoc-Rosselló).

Nou!!: Croada Albigesa і Sant Geli · Veure més »

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.

Nou!!: Croada Albigesa і Santa Seu · Veure més »

Sent Lisièr

Sent Lisièr deu Plantèr (en francès Saint-Lizier-du-Planté) és un municipi francès, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Croada Albigesa і Sent Lisièr · Veure més »

Senyoria d'Andusa

Els Andusa foren una important família occitana dividida en diverses branques, que van sorgir de la senyoria d'Andusa.

Nou!!: Croada Albigesa і Senyoria d'Andusa · Veure més »

Setge de Bellcaire

El Setge de Bellcaire o Presa de Bèlcaire (Primavera-estiu de 1216) fou una batalla de la Croada albigesa.

Nou!!: Croada Albigesa і Setge de Bellcaire · Veure més »

Setge de Besiers

El setge de Besiers (21 i 22 de juliol del 1209) fou un dels primers episodis de la croada albigesa, saldat amb la mort de tots els besierencs, tant càtars com catòlics, ordenada pel legat papal Arnau Amalric.

Nou!!: Croada Albigesa і Setge de Besiers · Veure més »

Setge de Carcassona (1209)

El setge de Carcassona de 1209 fou una de les batalles de la croada albigesa.

Nou!!: Croada Albigesa і Setge de Carcassona (1209) · Veure més »

Setge de La Vaur (1211)

El setge de La Vaur és una operació militar de Simó de Montfort amb l'ajut de la Companyia Blanca del bisbe Folquet de Marsella, durant les seves campanyes per conquerir el comtat de Tolosa durant la Croada albigesa.

Nou!!: Croada Albigesa і Setge de La Vaur (1211) · Veure més »

Setge de Marmanda

El setge de Marmanda és una operació militar d'Amaurí IV de Montfort durant la croada albigesa en 1219, que va finalitzar amb l'arribada de l'hereu al tron de França, el futur Lluís VIII de França, i que va acabar amb la massacre de la població de la ciutat.

Nou!!: Croada Albigesa і Setge de Marmanda · Veure més »

Setge de Menerba

El Setge de Menerba de 1210 fou una de les batalles de la Croada Albigesa.

Nou!!: Croada Albigesa і Setge de Menerba · Veure més »

Setge de Montsegur

El setge de Montsegur (maig de 1243 - 16 de març de 1244) és un episodi bèl·lic que s'emmarca en els esdeveniments de la Croada albigesa.

Nou!!: Croada Albigesa і Setge de Montsegur · Veure més »

Setge de Tèrme

El setge de Tèrme (1210) fon una operació militar de Simó IV de Montfort durant el curs de la guerra coneguda com a croada albigesa per conquerir els vescomtats de Besiers, Albi i Carcassona,.

Nou!!: Croada Albigesa і Setge de Tèrme · Veure més »

Setge de Tolosa (1211)

El setge de Tolosa de 1211 va ser un intent de Simó IV de Montfort per pendre la ciutat al comte Ramon VI de Tolosa durant la Croada Albigesa.

Nou!!: Croada Albigesa і Setge de Tolosa (1211) · Veure més »

Setge de Tolosa (1218)

El setge de Tolosa de 1218 és una campanya de Simó IV de Montfort per prendre la ciutat de Tolosa, que s'havia aixecat en contra seu.

Nou!!: Croada Albigesa і Setge de Tolosa (1218) · Veure més »

Simó IV de Montfort

Simó IV de Montfort (1150 – Tolosa, 25 de juny de 1218) fou un noble francès, baró de Montfort i comte de Leicester.

Nou!!: Croada Albigesa і Simó IV de Montfort · Veure més »

Terra Santa

Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.

Nou!!: Croada Albigesa і Terra Santa · Veure més »

Tibald I de Bar

Tibald I de Bar (o Teobald I de Bar), nascut cap a 1158, mort el 13 de febrer de 1214, va ser comte de Bar de 1190 a 1214 i comte de Luxemburg de 1197 a 1214.

Nou!!: Croada Albigesa і Tibald I de Bar · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Croada Albigesa і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Tractat de Meaux

El Tractat de Meaux també conegut com a Tractat de París o de Meaux-París, fou signat l'any 1229 entre Lluís IX de França, encara sota la regència de Blanca de Castella i d'Anglaterra, i el comte Ramon VII de Tolosa.

Nou!!: Croada Albigesa і Tractat de Meaux · Veure més »

Trencavell

Armes de la dinastia Trencavell abans de 1247 Els Trencavell foren una important dinastia vescomtal que va regir, entre el segle X i el XIII, els vescomtats de Nimes, Albi, Carcassona, Rasès, Besiers i Agde, a la regió del Llenguadoc.

Nou!!: Croada Albigesa і Trencavell · Veure més »

Vaison

Vaison o Vaison-la-Romaine és un municipi francès al departament de la Valclusa (regió de Provença – Alps – Costa Blava).

Nou!!: Croada Albigesa і Vaison · Veure més »

Valença

Valença (pronunciat Valinça) (en occità Valença, en francès Valence) és una ciutat francesa, capital del departament de la Droma, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Croada Albigesa і Valença · Veure més »

Vasats (Gironda)

Vasats (nom occità) (en francès Bazas) és un municipi francès, en la comarca del Vasadès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Croada Albigesa і Vasats (Gironda) · Veure més »

Vescomtat d'Agde

El vescomtat d'Agde fou una jurisdicció feudal d'Occitània, de curta durada a finals del, unida després amb el vescomtat de Besiers.

Nou!!: Croada Albigesa і Vescomtat d'Agde · Veure més »

Vescomtat de Narbona

El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.

Nou!!: Croada Albigesa і Vescomtat de Narbona · Veure més »

Vescomtat de Nimes

El vescomtat de Nimes fou una jurisdicció feudal d'Occitània centrada a la ciutat de Nimes (Nîmes en francès).

Nou!!: Croada Albigesa і Vescomtat de Nimes · Veure més »

1096

Sense descripció.

Nou!!: Croada Albigesa і 1096 · Veure més »

1148

Sense descripció.

Nou!!: Croada Albigesa і 1148 · Veure més »

1162

El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Croada Albigesa і 1162 · Veure més »

1163

El 1163 (MCLXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Croada Albigesa і 1163 · Veure més »

1177

El 1177 (MCLXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Croada Albigesa і 1177 · Veure més »

1178

Sense descripció.

Nou!!: Croada Albigesa і 1178 · Veure més »

1179

Sense descripció.

Nou!!: Croada Albigesa і 1179 · Veure més »

1189

Sense descripció.

Nou!!: Croada Albigesa і 1189 · Veure més »

1194

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Croada Albigesa і 1194 · Veure més »

1196

Països Catalans.

Nou!!: Croada Albigesa і 1196 · Veure més »

1198

Sense descripció.

Nou!!: Croada Albigesa і 1198 · Veure més »

12 de setembre

El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Croada Albigesa і 12 de setembre · Veure més »

1200

Sense descripció.

Nou!!: Croada Albigesa і 1200 · Veure més »

1203

Sense descripció.

Nou!!: Croada Albigesa і 1203 · Veure més »

1204

Sense descripció.

Nou!!: Croada Albigesa і 1204 · Veure més »

1206

Sense descripció.

Nou!!: Croada Albigesa і 1206 · Veure més »

1207

Sense descripció.

Nou!!: Croada Albigesa і 1207 · Veure més »

1208

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Croada Albigesa і 1208 · Veure més »

1209

Sense descripció.

Nou!!: Croada Albigesa і 1209 · Veure més »

1210

Sense descripció.

Nou!!: Croada Albigesa і 1210 · Veure més »

1211

Sense descripció.

Nou!!: Croada Albigesa і 1211 · Veure més »

1212

Sense descripció.

Nou!!: Croada Albigesa і 1212 · Veure més »

1213

1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.

Nou!!: Croada Albigesa і 1213 · Veure més »

1215

Sense descripció.

Nou!!: Croada Albigesa і 1215 · Veure més »

1216

Sense descripció.

Nou!!: Croada Albigesa і 1216 · Veure més »

1217

Sense descripció.

Nou!!: Croada Albigesa і 1217 · Veure més »

1219

Sense descripció.

Nou!!: Croada Albigesa і 1219 · Veure més »

1222

Sense descripció.

Nou!!: Croada Albigesa і 1222 · Veure més »

1224

Països Catalans.

Nou!!: Croada Albigesa і 1224 · Veure més »

1226

L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.

Nou!!: Croada Albigesa і 1226 · Veure més »

1229

;Països Catalans.

Nou!!: Croada Albigesa і 1229 · Veure més »

1233

El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Croada Albigesa і 1233 · Veure més »

1239

Sense descripció.

Nou!!: Croada Albigesa і 1239 · Veure més »

1242

;Països catalans.

Nou!!: Croada Albigesa і 1242 · Veure més »

1244

Sense descripció.

Nou!!: Croada Albigesa і 1244 · Veure més »

1249

;Països Catalans.

Nou!!: Croada Albigesa і 1249 · Veure més »

1276

;Països Catalans.

Nou!!: Croada Albigesa і 1276 · Veure més »

1299

; Països Catalans.

Nou!!: Croada Albigesa і 1299 · Veure més »

1321

Sense descripció.

Nou!!: Croada Albigesa і 1321 · Veure més »

14 de gener

El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Croada Albigesa і 14 de gener · Veure més »

15 d'agost

El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Croada Albigesa і 15 d'agost · Veure més »

22 de juliol

El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Croada Albigesa і 22 de juliol · Veure més »

Redirigeix aquí:

Croada albigesa, Croada contra els albigesos, Croada contra els càtars, Croada dels albigesos, Croades Albigeses, Guerra dels Albigesos.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »