Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Cos finit

Índex Cos finit

Joseph Wedderburn demostrà l'última conjectura sobre els cossos finits el 1905 En matemàtiques i més precisament en la branca de la teoria de Galois, un cos finit, anomenat també cos de Galois és un cos el cardinal del qual és finit (té un nombre finit d'elements).

54 les relacions: Advanced Encryption Standard, Algorisme d'Euclides, Anàlisi harmònica sobre un grup abelià finit, Anell quocient, Aritmètica modular, Àlgebra abstracta, Carl Friedrich Gauß, Codi lineal, Codi perfecte, Conjunt d'instruccions CLMUL, Corba el·líptica, Cos (matemàtiques), Cos algebraicament tancat, Cos de ruptura, Descomposició en fraccions parcials, Detector i corrector d'errors, Diferència simètrica, Element invertible, Element primitiu, Equació, Extensió separable, Funció gamma, Funció zeta d'Artin-Mazur, Funció zeta local, Geometria algebraica, Grup clàssic, Grup unitari, Identitat de Mac Williams, Intercanvi de claus Diffie-Hellman, John Tate, Logaritme discret, Matriu d'Hadamard, Nombre primer, Operador semisimple, Període de Gauss, Període de Pisano, Polinomi, Polinomi ciclotòmic, Polinomi minimal, Polinomi separable, Prova de Lucas-Lehmer per a nombres de Mersenne, Representació de grup, Seqüència de longitud màxima, Subespai vectorial, Sumatori de Gauss, Teorema de la suma de dos quadrats, Teorema de multiplicació, Teorema de Taniyama-Shimura, Teoria d'equacions, Teoria de grups, ..., Test de primalitat de Miller-Rabin, Transformació afí, Transformada de Walsh, Valor propi, vector propi i espai propi. Ampliar l'índex (4 més) »

Advanced Encryption Standard

L' Advanced Encryption Standard (AES), també conegut com a Rijndael (pronunciat "Rain Doll" en anglès), és un esquema de xifrat per blocs adoptat com un estàndard de xifrat pel govern dels Estats Units.

Nou!!: Cos finit і Advanced Encryption Standard · Veure més »

Algorisme d'Euclides

L'algorisme d'Euclides és un mètode eficaç per a calcular el màxim comú divisor (mcd) entre dos nombres enters.

Nou!!: Cos finit і Algorisme d'Euclides · Veure més »

Anàlisi harmònica sobre un grup abelià finit

En matemàtiques, l'anàlisi harmònica sobre un grup abelià finit és un cas particular d'anàlisi harmònica corresponent al cas que el grup és abelià i finit.

Nou!!: Cos finit і Anàlisi harmònica sobre un grup abelià finit · Veure més »

Anell quocient

En matemàtiques, un anell quocient respecte d'un ideal és el conjunt quocient de les classes d'equivalència dels elements tals que la seva resta pertany a l'ideal.

Nou!!: Cos finit і Anell quocient · Veure més »

Aritmètica modular

Gauss, llibre fundador de l'aritmètica modular. En matemàtiques, i més concretament en teoria de nombres algebraics, l'aritmètica modular és un conjunt de mètodes que permeten la resolució de problemes sobre els nombres enters.

Nou!!: Cos finit і Aritmètica modular · Veure més »

Àlgebra abstracta

grup, un concepte fonamental en àlgebra abstracta. L'àlgebra abstracta és la branca de les matemàtiques que estudia les estructures algebraiques, com ara grups, anells, cossos, mòduls, espais vectorials i àlgebres.

Nou!!: Cos finit і Àlgebra abstracta · Veure més »

Carl Friedrich Gauß

Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.

Nou!!: Cos finit і Carl Friedrich Gauß · Veure més »

Codi lineal

Un codi lineal en matemàtiques, més precisament a la teoria dels codis, és un tipus de codi bloc amb propietat d'àlgebra lineal.

Nou!!: Cos finit і Codi lineal · Veure més »

Codi perfecte

Un codi perfecte per a màxim distància separable (o MDS) és un concepte de la teoria dels codis que tracta més específicament dels codis correctors.

Nou!!: Cos finit і Codi perfecte · Veure més »

Conjunt d'instruccions CLMUL

Carry-less Multiplication (CLMUL) és una extensió del conjunt d'instruccions x86 utilitzat pels microprocessadors d'Intel i AMD que va ser proposat per Intel el març de 2008 i disponible als processadors Intel Westmere anunciats a principis de 2010.

Nou!!: Cos finit і Conjunt d'instruccions CLMUL · Veure més »

Corba el·líptica

Petit catàleg de corbes el·líptiques. La regió mostrada és −3,3² (Per ''a''.

Nou!!: Cos finit і Corba el·líptica · Veure més »

Cos (matemàtiques)

nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.

Nou!!: Cos finit і Cos (matemàtiques) · Veure més »

Cos algebraicament tancat

En àlgebra abstracta, un cos algebraicament tancat F és un cos que conté una arrel per qualsevol polinomi no-constant de F, l'anell de polinomis en la variable x a coeficients en F.

Nou!!: Cos finit і Cos algebraicament tancat · Veure més »

Cos de ruptura

En Matemàtiques i més precisament en àlgebra en el marc de la teoria de Galois un cos de ruptura d'un polinomi irréductible P(X) amb coeficients en un cos K és una Extensió algebraica mínima de K que conté almenys una arrel del polinomi.

Nou!!: Cos finit і Cos de ruptura · Veure més »

Descomposició en fraccions parcials

En àlgebra, la descomposició en fraccions parcials és un mètode que s'utilitza per reduir el grau del numerador o del denominador (només un dels dos) d'una funció racional.

Nou!!: Cos finit і Descomposició en fraccions parcials · Veure més »

Detector i corrector d'errors

Per netejar els errors de transmissió introduïts per l'atmosfera terrestre (a l'esquerra), els científics de Goddard van aplicar la correcció d'errors Reed-Salomon (dreta), que s'utilitza habitualment en CD i DVD. Els errors típics inclouen píxels que falten (blanc) i senyals falses (negre). La franja blanca indica un període breu quan la transmissió es va aturar. La detecció i correcció d'errors en informàtica i teoria de la informació és l'ús de mètodes per detectar i corregir errors en la transmissió i emmagatzematge de dades.

Nou!!: Cos finit і Detector i corrector d'errors · Veure més »

Diferència simètrica

En la matemàtica, s'anomena diferència simètrica de dos conjunts el conjunt format pels elements que estan en cadascun dels dos conjunts, però no en ambdós alhora.

Nou!!: Cos finit і Diferència simètrica · Veure més »

Element invertible

En matemàtiques, un element invertible d'un conjunt amb una llei de composició interna és aquell del qual es pot obtenir un element invers per aquesta llei.

Nou!!: Cos finit і Element invertible · Veure més »

Element primitiu

En matemàtiques, un element primitiu d'una extensió de cossos L/K és un element ζ de L tal que o en altres paraules, L està generat per ζ sobre K. Això significa que tot element de L pot ser escrit com un quocient de dos polinomis en ζ amb coeficients en K. Si l'extensió L/K admet un element primitiu, aleshores L pot ser extensió finita de K, cas en el qual ζ és un element algebraic de L sobre K, o en canvi L és isomorf al cos de funcions racionals sobre K en una indeterminada, en aquest caso ζ és un element transcendent de L sobre K. El teorema de l'element primitiu de teoria de cossos respon la pregunta de quines extensions finites de cossos tenen elements primitius.

Nou!!: Cos finit і Element primitiu · Veure més »

Equació

date.

Nou!!: Cos finit і Equació · Veure més »

Extensió separable

En matemàtiques, una extensió separable d'un cos K és un cos L que conté a K i que pot ser generat adjuntant a K un conjunt d'elements α, tals que són arrels de polinomis separables sobre K. En aquest cas, qualsevol element β de L té associat un polinomi mínim que és separable sobre K. La condició de separabilitat és important en la teoria de Galois, ja que és necessària perquè una extensió sigui considerada extensió de Galois.

Nou!!: Cos finit і Extensió separable · Veure més »

Funció gamma

En matemàtiques, la funció gamma (també coneguda com a funció gamma completa, per distingir-la de la funció gamma incompleta) és una extensió de la funció factorial, amb el seu argument menys 1, als nombres reals i complexos.

Nou!!: Cos finit і Funció gamma · Veure més »

Funció zeta d'Artin-Mazur

En matemàtiques, la funció zeta d'Artin-Mazur és una eina per a l'estudi de les funcions iterades que apareixen en els sistemes dinàmics i fractals.

Nou!!: Cos finit і Funció zeta d'Artin-Mazur · Veure més »

Funció zeta local

En matemàtiques, en la teoria de nombres, la funció zeta local Z(V,s) (de vegades anomenada funció zeta congruent) es defineix com on N_m és el nombre de punts de V definit sobre extensió de cossos de grau m de \mathbf_ de \mathbf_q, i V és una varietat algebraica projectiva n- dimensional no-singular sobre el camp \mathbf_q amb q elements.

Nou!!: Cos finit і Funció zeta local · Veure més »

Geometria algebraica

locus real. La geometria algebraica és una branca de les matemàtiques que combina l'àlgebra abstracta, especialment l'àlgebra commutativa, amb la geometria.

Nou!!: Cos finit і Geometria algebraica · Veure més »

Grup clàssic

En matemàtiques, els grups clàssics es defineixen com els grups lineals especials sobre els reals, els complexos i els quaternions, juntament amb automorfismes de grups especialsAquí, especial significa el subgrup del grup d'automorfismes total, els elements del qual tenen determinant 1.

Nou!!: Cos finit і Grup clàssic · Veure més »

Grup unitari

En matemàtiques, el grup unitari de grau n, denotat U(n), és el grup de matrius unitàries, juntament amb l'operació de grup donada pel producte de matrius.

Nou!!: Cos finit і Grup unitari · Veure més »

Identitat de Mac Williams

En matemàtiques la identitat de MacWilliams és una aplicació de l'anàlisi harmònica sobre un grup abelià finit, en el cas on el grup és un espai vectorial de dimensió finita sobre un cos finit.

Nou!!: Cos finit і Identitat de Mac Williams · Veure més »

Intercanvi de claus Diffie-Hellman

En criptografia, lintercanvi de claus Diffie-Hellman, que pren el nom dels seus autors Whitfield Diffie i Martin Hellman, és un mètode per la qual dues persones designades convencionalment Alice i Bob es poden posar d'acord sobre un nombre (que poden fer servir com clau per xifrar la conversa que segueix a l'intercanvi) sense que una tercera persona anomenada Eva pugui descobrir el nombre encara que estigui escoltant.

Nou!!: Cos finit і Intercanvi de claus Diffie-Hellman · Veure més »

John Tate

fou un matemàtic estatunidenc distingit per moltes contribucions fonamentals en teoria de nombres algebraics, geometria aritmètica i àrees relacionades de la geometria algebraica.

Nou!!: Cos finit і John Tate · Veure més »

Logaritme discret

En matemàtiques, en particular en àlgebra abstracta i les seves aplicacions, els logaritmes discrets són anàlegs als logaritmes ordinaris però aplicats a un grup.

Nou!!: Cos finit і Logaritme discret · Veure més »

Matriu d'Hadamard

En matemàtiques, una matriu d'Hadamard, anomenada així en honor del matemàtic francès Jacques Hadamard, és una matriu quadrada amb elements iguals a +1 o -1 i files són mútuament ortogonals.

Nou!!: Cos finit і Matriu d'Hadamard · Veure més »

Nombre primer

Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.

Nou!!: Cos finit і Nombre primer · Veure més »

Operador semisimple

En matemàtiques, i més concretament en l'àmbit de l'àlgebra lineal, la noció d'operador semisimple constitueix una generalització de matriu diagonalitzable.

Nou!!: Cos finit і Operador semisimple · Veure més »

Període de Gauss

En matemàtiques i més precisament en aritmètica modular, un període de Gauss és una certa clase de suma d'arrels de la unitat.

Nou!!: Cos finit і Període de Gauss · Veure més »

Període de Pisano

The On-Line Encyclopedia of Integer Sequences. OEIS Foundation. En teoria de nombres, el període de Pisano \pi(n) essent n qualsevol nombre enter, és la funció periòdica resultant d'aplicar un mòdul n a la successió de Fibonacci.

Nou!!: Cos finit і Període de Pisano · Veure més »

Polinomi

Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma o resta de diversos monomis no semblants, anomenats termes del polinomi.

Nou!!: Cos finit і Polinomi · Veure més »

Polinomi ciclotòmic

En matemàtiques i més particularment en àlgebra, es diu polinomi ciclotòmic (del grec κυκλας «cercle» i τομη «tall») tot polinomi mínim d'una arrel de la unitat i amb coeficients en un cos primer.

Nou!!: Cos finit і Polinomi ciclotòmic · Veure més »

Polinomi minimal

constructibles amb el regle i el compàs. En matemàtiques, el polinomi minimal d'un nombre algebraic és una noció derivada de l'àlgebra lineal, serveix per fonamentar dues teories.

Nou!!: Cos finit і Polinomi minimal · Veure més »

Polinomi separable

En matemàtiques, un polinomi P(X) és separable sobre un cos K si les seves arrels en una clausura algebraica de K són diferents - és a dir P(X) té factors lineals diferents en una extensió de cos prou gran.

Nou!!: Cos finit і Polinomi separable · Veure més »

Prova de Lucas-Lehmer per a nombres de Mersenne

En matemàtiques, la prova de Lucas–Lehmer és una prova de primalitat per nombres de Mersenne.

Nou!!: Cos finit і Prova de Lucas-Lehmer per a nombres de Mersenne · Veure més »

Representació de grup

simetries d'un polígon regular, consistents en reflexions i rotacions, transformen el polígon. En el camp matemàtic de la teoria de representacions, les representacions de grups descriuen grups abstractes en termes de transformacions lineals d'espais vectorials; en particular, es poden utilitzar per representar els elements del grup com a matrius, de tal manera que l'operació del grup es pot representar mitjançant la multiplicació de matrius.

Nou!!: Cos finit і Representació de grup · Veure més »

Seqüència de longitud màxima

Figura 1: El següent valor del registre ''a''3 en un registre de desplaçament de retroalimentació de longitud 4 està determinat per la suma mòdul-2 d' ''un'' 0 i ''un'' 1. Són seqüències de bits generades mitjançant registres de desplaçament de retroalimentació lineal màxima i s'anomenen així perquè són periòdiques i reprodueixen totes les seqüències binàries (excepte el vector zero) que es poden representar pels registres de desplaçament (és a dir, per als registres de longitud m produeixen un seqüència de longitud 2m−1).

Nou!!: Cos finit і Seqüència de longitud màxima · Veure més »

Subespai vectorial

En àlgebra lineal, donat un espai vectorial E sobre un cos K, un subespai vectorial de E és una part no buida F de E estable per a les combinacions lineals.

Nou!!: Cos finit і Subespai vectorial · Veure més »

Sumatori de Gauss

En matemàtiques, i més precisament en aritmètica modular, el sumatori de Gauss és un nombre complex.

Nou!!: Cos finit і Sumatori de Gauss · Veure més »

Teorema de la suma de dos quadrats

Pierre de Fermat, matemàtic En matemàtiques, el teorema dels dos quadrats de Fermat enuncia les condicions perquè un nombre enter sigui la suma de dos quadrats d'enters, i precisa de quantes maneres diferents ho pot ser.

Nou!!: Cos finit і Teorema de la suma de dos quadrats · Veure més »

Teorema de multiplicació

En matemàtiques, el teorema de multiplicació és un cert tipus d'identitat que és sotmesa per moltes funcions especials relacionades amb la funció gamma.

Nou!!: Cos finit і Teorema de multiplicació · Veure més »

Teorema de Taniyama-Shimura

El teorema de Taniyama–Shimura estableix una connexió important entre les corbes el·líptiques, que són objectes de la geometria algebraica, i les formes modulars, que són determinades funcions holomorfes habituals en teoria de nombres.

Nou!!: Cos finit і Teorema de Taniyama-Shimura · Veure més »

Teoria d'equacions

Évariste Galois proposa una condició necessària i suficient per saber si una equació polinòmica és resoluble o no per àlgebra. Respon així a una qüestió central de la teoria sense resoldre des de feia mil·lennis. El seu mètode subministra resultats innovadors i és l'origen de noves branques de l'àlgebra, que superen el marc de la teoria d'equacions. En àlgebra, la teoria d'equacions és una expressió que es fa servir en història de la ciència.

Nou!!: Cos finit і Teoria d'equacions · Veure més »

Teoria de grups

grups de permutacions. En aquest article es desenvoluparà un enfocament tècnic de la teoria de grups, per una introducció planera vegeu: Introducció a la teoria de grups La teoria de grups dins la matemàtica estudia les propietats dels grups, i com classificar-los.

Nou!!: Cos finit і Teoria de grups · Veure més »

Test de primalitat de Miller-Rabin

El test de primalitat de Miller-Rabin o test de primalitat de Rabin-Miller és un test de primalitat, és a dir un algorisme que determina si un nombre donat és un nombre primer probable, De forma similar al test de primalitat de Fermat i el test de primalitat de Solovay-Strassen.

Nou!!: Cos finit і Test de primalitat de Miller-Rabin · Veure més »

Transformació afí

translació. En matemàtiques, i més concretament en l'àmbit de la geometria, una transformació afí, aplicació afí o una afinitat (del llatí affīnĭtas, "semblança") és una funció entre espais afins que conserva els punts, les rectes i els plans.

Nou!!: Cos finit і Transformació afí · Veure més »

Transformada de Walsh

En matemàtiques, i més precisament en anàlisi harmònica la transformada de Walsh és l'equivalent de la Transformada discreta de Fourier quan es treballa sobre un cos finit d'aritmètica modular en comptes de sobre nombres complexos.

Nou!!: Cos finit і Transformada de Walsh · Veure més »

Valor propi, vector propi i espai propi

imatges els vectors verds. Conserven la mateixa direcció, per tant són vectors propis. El valor propi associat és -1/2 (perquè canvien de sentit i el mòdul és la meitat). En aquest cas particular l'espai propi és l'espai sencer. Figura. 2. En aquesta aplicació lineal el quadre de la Mona Lisa, es transforma de tal manera que els vectors de l'eix vertical central (vector vermell) no ha canviat ni de direcció ni de sentit ni de mòdul, en canvi el vector diagonal (blau) ha canviat de direcció. En aquest cas el vector vermell és un '''vector propi''' de l'aplicació però el vector blau no ho és. Com que el vector vermell no ha canviat ni de direcció ni de mòdul, el seu '''valor propi''' és 1. Tots els vectors amb la mateixa direcció que el vector vermell són també vectors propis, amb el mateix valor propi. Tots junts, afegint-hi el vector zero formen l''''espai propi''' d'aquesta aplicació que en aquest cas és un espai de dimensió 1. En matemàtiques, i més concretament en àlgebra el concepte de vector propi és una noció que es refereix a una aplicació lineal d'un espai en si mateix.

Nou!!: Cos finit і Valor propi, vector propi i espai propi · Veure més »

Redirigeix aquí:

Cossos finits.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »