Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Corts forals valencianes

Índex Corts forals valencianes

Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.

83 les relacions: Ademús, Alacant, Alpont, Antic règim a França, Bandera de València, Benigànim, Braç Militar de Catalunya, Convent de Sant Doménec (València), Corona d'Aragó, Cort, Corts Catalanes, Corts de Castelló (1367), Corts de Cullera-València (1364), Corts de Montsó (1552-1553), Corts de Montsó-Binèfar, Corts de Morvedre (1365), Corts de Navarra, Corts de Sant Mateu-València (1369-1370), Corts de Sogorb-Castelló-València, Corts de Traiguera-Les Coves-Sant Mateu, Corts de Traiguera-Sant Mateu, Corts de València, Corts de València (1261), Corts de València (1271), Corts de València (1281), Corts de València (1286), Corts de València (1292), Corts de València (1301-1302), Corts de València (1314), Corts de València (1325), Corts de València (1329-1330), Corts de València (1336-1337), Corts de València (1339), Corts de València (1340), Corts de València (1342), Corts de València (1349), Corts de València (1354), Corts de València (1357-1358), Corts de València (1360), Corts de València (1371), Corts de València (1415), Corts de València (1417-1418), Corts de València (1419), Corts de València (1604), Corts de València-Morvedre, Corts de Vila-real-València (1373-1374), Corts del Regne d'Aragó, Corts Generals de la Corona d'Aragó, Cullera (Ribera Baixa), Decrets de Nova Planta, ..., Dinastia dels Habsburg, Edat mitjana al País Valencià, Edat mitjana als Països Catalans, Edat moderna de Catalunya, El Grau de València, Escut de Novelda, Estaments, Furs de València, Generalitat Valenciana, Gilabert de Centelles i Riu-sec, Guardamar del Segura, Guerra dels catalans, Història del País Valencià, Institucions del Regne de València, Jaume el Conqueridor, Llista de corts generals valencianes, Oriola, País Valencià, Penàguila, President de la Generalitat Valenciana, Regne de València, Reial Audiència de València, Sanç (L'Énova), Senyera del País Valencià, Traiguera, Unió de València, Vall dels Alforins, Vila reial, Virrei de València, 1261, 1411, 1418, 7 d'abril. Ampliar l'índex (33 més) »

Ademús

Ademús (en castellà i oficialment, Ademuz) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Racó d'Ademús, de la qual és la capital i municipi més poblat.

Nou!!: Corts forals valencianes і Ademús · Veure més »

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Nou!!: Corts forals valencianes і Alacant · Veure més »

Alpont

Alpont (en castellà i oficialment, Alpuente) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Corts forals valencianes і Alpont · Veure més »

Antic règim a França

En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.

Nou!!: Corts forals valencianes і Antic règim a França · Veure més »

Bandera de València

La bandera de València és l'anomenada Senyera Coronada i està formada per.

Nou!!: Corts forals valencianes і Bandera de València · Veure més »

Benigànim

Benigànim és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Corts forals valencianes і Benigànim · Veure més »

Braç Militar de Catalunya

L'Excel·lentíssim i Fidelíssim Braç Militar del Principat de Catalunya era aquell organisme polític del Principat de Catalunya que representava l'estament nobiliari català a les Corts o Parlaments de Catalunya durant les edats medieval i moderna.

Nou!!: Corts forals valencianes і Braç Militar de Catalunya · Veure més »

Convent de Sant Doménec (València)

El convent de Sant Doménec és un dels monuments gòtics més importants de la ciutat de València, fundat per Jaume I i llar de sant Vicent Ferrer i Lluís Bertran, visitat i protegit pels reis d'Aragó i de la casa d'Àustria, diverses vegades seu de les Corts valencianes, precedent de les llotges de Palma i de València i gran focus religiós i cultural.

Nou!!: Corts forals valencianes і Convent de Sant Doménec (València) · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corona d'Aragó · Veure més »

Cort

* Cort o corral, habitació o tancat per al bestiar.

Nou!!: Corts forals valencianes і Cort · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts Catalanes · Veure més »

Corts de Castelló (1367)

Les Corts de Castelló de 1367, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, presidides per l'infant Joan, duc de Girona, i celebrades entre el 5 de febrer, i la darrera data coneguda, el 21 de març.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de Castelló (1367) · Veure més »

Corts de Cullera-València (1364)

Les Corts de Cullera-València de 1364, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 8 de juny de 1364 per a celebrar-se el 13 de juny a Cullera, amb l'objectiu de mantenir l'esforç contributiu valencià a la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de Cullera-València (1364) · Veure més »

Corts de Montsó (1552-1553)

Constitucions de les Corts de 1552-1553 Les Corts de Montsó de 1552-1553, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Carles V, a Innsbruck estant, el 30 de març de 1552, per a celebrar-se el 30 de juny, però foren prorrogades o posposades fins al 5 de juliol, en què es van obrir en la vila de Montsó sota la presidència del príncep Felip, amb l'assistència d'aragonesos, catalans i valencians, i tancades el 27 de desembre de 1553; amb l'objectiu d'aconseguir recursos per a continuar la política imperial i per a defensar-se dels atacs de França i dels corsaris turcs.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de Montsó (1552-1553) · Veure més »

Corts de Montsó-Binèfar

Les Corts de Montsó-Binèfar van ser presidides pel rei Felip I d'Aragó i foren Corts Generals de la Corona d'Aragó que implicava la reunió de les Corts forals valencianes, les Corts del Regne d'Aragó i les Corts de Catalunya.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de Montsó-Binèfar · Veure més »

Corts de Morvedre (1365)

Les Corts de Morvedre de 1365, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, i celebrades al mes d'agost de 1365, mentre assetjava Morvedre, un dels darrers episodis de la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres, en terres valencianes.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de Morvedre (1365) · Veure més »

Corts de Navarra

XVI Bandera de Navarra en l'actualitat Les Corts de Navarra o també denominades els Tres Estats, van ser una institució del Regne de Navarra que es va gestar amb Sanç el Fort i que es mantindria fins a 1841, en què Navarra va deixar de ser regne amb la Llei de Modificació de Furs de Navarra, desapareixent al costat de la major part de les seves institucions.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de Navarra · Veure més »

Corts de Sant Mateu-València (1369-1370)

Les corts de Sant Mateu-València de 1369-1370, corts generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós el 28 d'abril de 1369, per iniciar-se el 7 de maig a Sant Mateu, després es traslladaren a València, on van prosseguir, i retornaren a Sant Mateu, on van cloure el 20 de febrer de 1370,Montesa 1863: p. 493.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de Sant Mateu-València (1369-1370) · Veure més »

Corts de Sogorb-Castelló-València

Les Corts de Sogorb-Castelló-València de 1401-1407, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Martí l'Humà, des d'Altura, el 18 de juliol de 1401, per a celebrar-se a Sogorb el 14 d'agost del mateix any; dia en què es reuneixen les corts.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de Sogorb-Castelló-València · Veure més »

Corts de Traiguera-Les Coves-Sant Mateu

Les Corts de Traiguera-Les Coves-Sant Mateu de 1421, Corts Generals del regne de València, foren convocades per la reina Maria, com a lloctinent general del regne, el dia 18 de març de 1421, a Tortosa estant, per a reunir-se a Traiguera el 15 d'abril.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de Traiguera-Les Coves-Sant Mateu · Veure més »

Corts de Traiguera-Sant Mateu

Les Corts de Traiguera-Sant Mateu de 1429, corts generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 11 d'octubre de 1429, a Peníscola estant, per a reunir-se a Traiguera el 3 de novembre.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de Traiguera-Sant Mateu · Veure més »

Corts de València

* Corts de València o Corts forals valencianes, òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al XVIII.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de València · Veure més »

Corts de València (1261)

Les Corts de València de 1261, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume el Conqueridor, i tot i no estar plenament estructurades, poden ésser considerades les primeres Corts forals valencianes, si bé es va produir una assemblea anterior, en 1239, que alguns tractadistes l'han considerada la primera de les corts valencianes.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de València (1261) · Veure més »

Corts de València (1271)

Les Corts de València de 1271, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume el Conqueridor a petició dels nobles, eclesiàstics i ciutadans del regne per tal de realitzar correccions, esmenes i canvis en els Furs.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de València (1271) · Veure més »

Corts de València (1281)

Les Corts de València de 1281, Corts Generals del regne de València, foren convocades el mes de maig per Pere el Gran, a petició dels tres estaments, per a resoldre els assumptes que afectaven al regne de València.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de València (1281) · Veure més »

Corts de València (1286)

Les Corts de València de 1286, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons el Franc, a petició de l'estament ciutadà, primerament, per al 6 de juny, endarrerides després a l'1 de novembre, i finalment avançades al 15 de setembre, quan es van celebrar.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de València (1286) · Veure més »

Corts de València (1292)

Les Corts de València de 1292, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II per al dia 7 de gener, i celebrades entre el 8 i el 20 de gener.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de València (1292) · Veure més »

Corts de València (1301-1302)

Les Corts de València de 1301-1302, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II, des de Terol, el dia 18 de novembre de 1301, a petició dels tres estaments, per al dia 30 de novembre, però no començaren fins al 4 de desembre.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de València (1301-1302) · Veure més »

Corts de València (1314)

Les Corts de València de 1314, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II el 5 de novembre de 1313, per a celebrar-se el 15 de gener de 1314.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de València (1314) · Veure més »

Corts de València (1325)

Les Corts de València de 1325, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II d'Aragó.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de València (1325) · Veure més »

Corts de València (1329-1330)

Les Corts de València de 1329-1330, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons el Benigne, en Sogorb estant, el 15 de març de 1329, quan es dirigia a València, per al dia 1 d'abril.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de València (1329-1330) · Veure més »

Corts de València (1336-1337)

Les Corts de València de 1336-1337, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 14 d'agost de 1336, poc després d'arribar a València, al 10 de setembre del mateix any.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de València (1336-1337) · Veure més »

Corts de València (1339)

Les Corts de València de 1339, Corts Generals del regne de València, foren convocades el 30 de desembre de 1338 per Pere el Cerimoniós, per a l'1 de febrer de 1339, per a tractar sobre l'afer de l'homenatge exigit pel rei a Jaume III de Mallorca, i per a tractar la qüestió de les donacions territorial fetes per Alfons el Benigne a la reina Elionor i als seus fills.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de València (1339) · Veure més »

Corts de València (1340)

Les Corts de València de 1340, Corts Generals del regne de València, foren convocades l'1 de maig de 1340 per Pere el Cerimoniós, per a reunir-se el 16 del mateix mes a la ciutat de València, per a obtenir un subsidi general del regne que li permetés participar en la guerra contra l'emir marínida de Fes, després de la desfeta cristiana de la badia d'Algesires, produïda a principis d'abril.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de València (1340) · Veure més »

Corts de València (1342)

Les Corts de València de 1342, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós el 21 d'agost, des de Barcelona, per al 29 de setembre, per tal d'aconseguir un subsidi per a finançar la guerra contra Jaume III de Mallorca.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de València (1342) · Veure més »

Corts de València (1349)

Les Corts de València de 1349, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós l'11 de desembre de 1348, sols entrar a València després d'haver-hi derrotar la Unió, per al dia 28 de desembre, amb l'objectiu de netejar la legislació foral de tota norma que tornés a possibilitar un conflicte semblant, al mateix temps que s'iniciava la repressió contra els principals líders unionistes.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de València (1349) · Veure més »

Corts de València (1354)

Les Corts de València de 1354, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Sant Mateu estant, el 20 de febrer de 1354, per a celebrar-se a València el 19 de març, per tal de jurar el primogènit Joan com a successor al tron, en previsió que el rei pogués morir en la imminent campanya de Sardenya.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de València (1354) · Veure més »

Corts de València (1357-1358)

Les Corts de València de 1357-1358, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 16 de desembre de 1357, a València estant, per al 30 de desembre, amb l'objectiu d'obtenir recursos per a finançar la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de València (1357-1358) · Veure més »

Corts de València (1360)

Les Corts de València de 1360, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 24 d'abril de 1360 per a celebrar-se el 12 de maig, amb l'objectiu de renovar l'aportació valenciana aprovada en les Corts de 1357-1358 a la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de València (1360) · Veure més »

Corts de València (1371)

Les Corts de València de 1371, Corts Generals del regne de València, foren convocades a València per Pere el Cerimoniós el 26 d'abril de 1371, van començar el 8 de maig, el 19 de maig el monarca fa el seu parlament inaugural en el palau bisbal, i van cloure el 24 o el 25 de setembre, amb l'objectiu d'aconseguir un donatiu per fer front a les despeses ocasionades amb l'enviament d'una expedició militar a Sardenya per a reprimir la rebel·lió del jutge d'Arborea.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de València (1371) · Veure més »

Corts de València (1415)

Les Corts de València de 1415, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Ferran I, mentre celebrava corts a Barcelona, el 29 de març de 1413, per a iniciar-se a València el 15 d'abril.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de València (1415) · Veure més »

Corts de València (1417-1418)

Les Corts de València de 1417-1418, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 2 d'abril de 1417 estant a Barraques, per a celebrar-se a València el 27 d'abril, però es van anar prorrogant.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de València (1417-1418) · Veure més »

Corts de València (1419)

Les Corts de València de 1419, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 20 d'agost de 1419, a Orpesa estant, per a reunir-se a València el 28 d'agost, i foren finalitzades el 18 de setembre del mateix any.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de València (1419) · Veure més »

Corts de València (1604)

Convent de Sant Doménec de València, seu de les Corts Les Corts de València de 1604, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Felip III el 4 de desembre de 1603, per a iniciar-se a Dénia el 2 de gener de 1604.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de València (1604) · Veure més »

Corts de València-Morvedre

Les Corts de València-Morvedre de 1428, corts generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 26 de gener de 1428, a Barraques estant, per a reunir-se a València el 20 de febrer.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de València-Morvedre · Veure més »

Corts de Vila-real-València (1373-1374)

Les Corts de Vila-real-València de 1373-1374, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós per a celebrar-se a Sant Mateu el 15 de juny de 1373, però foren endarrerides i canviades a Vila-real, on començaren el 26 de juliol; i presidides per l'infant Joan, finalitzaren a València el 6 de juliol de 1374.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts de Vila-real-València (1373-1374) · Veure més »

Corts del Regne d'Aragó

Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, on es reuniren les corts en diverses ocasions.http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts del Regne d'Aragó · Veure més »

Corts Generals de la Corona d'Aragó

Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, seu de la majoria de les sessions plenàries de les Corts generals de la Corona d'Aragó. Les Corts Generals de la Corona d'Aragó eren les corts per les quals es convocaven a reunir-se a la mateixa ciutat i al mateix temps les Corts del Regne d'Aragó, les Corts del Principat de Catalunya i les Corts del Regne de València.

Nou!!: Corts forals valencianes і Corts Generals de la Corona d'Aragó · Veure més »

Cullera (Ribera Baixa)

Cullera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: Corts forals valencianes і Cullera (Ribera Baixa) · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Corts forals valencianes і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Corts forals valencianes і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Edat mitjana al País Valencià

Taifes a l'any 1031 L'edat mitjana al Regne de València és el període comprés entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i la vinguda del Renaixement.

Nou!!: Corts forals valencianes і Edat mitjana al País Valencià · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Corts forals valencianes і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Edat moderna de Catalunya

L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.

Nou!!: Corts forals valencianes і Edat moderna de Catalunya · Veure més »

El Grau de València

El Grau de València (conegut simplement com el Grau) eren uns poblats al voltant del port de València, que hui en dia s'han integrat a la ciutat a causa del seu creixement.

Nou!!: Corts forals valencianes і El Grau de València · Veure més »

Escut de Novelda

L'escut de Novelda és el símbol representatiu que utilitza l'Ajuntament de Novelda, municipi del País Valencià, a la comarca del Vinalopó Mitjà.

Nou!!: Corts forals valencianes і Escut de Novelda · Veure més »

Estaments

XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.

Nou!!: Corts forals valencianes і Estaments · Veure més »

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Nou!!: Corts forals valencianes і Furs de València · Veure més »

Generalitat Valenciana

La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.

Nou!!: Corts forals valencianes і Generalitat Valenciana · Veure més »

Gilabert de Centelles i Riu-sec

Gilabert de Centelles i Riu-sec (? - 1409), baró de Nules i d'Oliva, fou un noble i militar del Regne de València.

Nou!!: Corts forals valencianes і Gilabert de Centelles i Riu-sec · Veure més »

Guardamar del Segura

Guardamar del Segura és un municipi del País Valencià que forma part de la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Corts forals valencianes і Guardamar del Segura · Veure més »

Guerra dels catalans

La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Corts forals valencianes і Guerra dels catalans · Veure més »

Història del País Valencià

citació.

Nou!!: Corts forals valencianes і Història del País Valencià · Veure més »

Institucions del Regne de València

Regiment de la Cosa Pública'' Les institucions del Regne de València són el conjunt de lleis i institucions pròpies que van regir el Regne de València des de la seva fundació el 1238 pel rei d'Aragó i comte de Barcelona Jaume I fins a la seva desaparició el 1707 dels Decrets de Nova Planta de Felip V. Durant l'Edat mitjana el regne va formar part de la Corona d'Aragó, sorgida en el segle XII de la unió dinàstica del comtat de Barcelona i del Regne d'Aragó, i durant l'Edat Moderna, després de la unió dinàstica de la Corona d'Aragó amb la Corona de Castella, pel casament d'Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, i va quedar integrat juntament amb la resta d'estats de la Corona d'Aragó, el regne d'Aragó, Principat de Catalunya, Regne de Mallorca, Regne de València i Regne de Sicília dins la Monarquia Hispànica.

Nou!!: Corts forals valencianes і Institucions del Regne de València · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Corts forals valencianes і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Llista de corts generals valencianes

Aquesta és la relació completa de les Corts Generals del Regne de València.

Nou!!: Corts forals valencianes і Llista de corts generals valencianes · Veure més »

Oriola

Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.

Nou!!: Corts forals valencianes і Oriola · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: Corts forals valencianes і País Valencià · Veure més »

Penàguila

Penàguila és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: Corts forals valencianes і Penàguila · Veure més »

President de la Generalitat Valenciana

El president de la Generalitat Valenciana ostenta la més alta representació del País Valencià, i al seu torn és el cap del Consell de la Generalitat Valenciana, triat per mitjà de sufragi indirecte per les Corts Valencianes i, com a tal, representant ordinari de l'Estat al País Valencià.

Nou!!: Corts forals valencianes і President de la Generalitat Valenciana · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Corts forals valencianes і Regne de València · Veure més »

Reial Audiència de València

La Real Audiència de València o Audiència de València va ser una institució col·legiada creada en 1506 pel rei Ferran II el Catòlic per a tot el Regne de València amb funcions judicials i polítiques.

Nou!!: Corts forals valencianes і Reial Audiència de València · Veure més »

Sanç (L'Énova)

Sanç (també conegut en castellà com a Sanz i també com a Sans) és un barri del municipi de l'Énova, originat per l'absorció d'un petit nucli poblacional.

Nou!!: Corts forals valencianes і Sanç (L'Énova) · Veure més »

Senyera del País Valencià

La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.

Nou!!: Corts forals valencianes і Senyera del País Valencià · Veure més »

Traiguera

Traiguera és un municipi del País Valencià a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Corts forals valencianes і Traiguera · Veure més »

Unió de València

La Unió de València era, com la Unió d'Aragó, un moviment principalment senyorial que es va constituir a València el maig de l'any 1347 en el regnat de Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Corts forals valencianes і Unió de València · Veure més »

Vall dels Alforins

La Vall dels Alforins és un altiplà de gran producció cerealística situat a la confluència de Castella-La Manxa i el País Valencià, entre el terme municipal de Cabdet que actualment pertany a la província d'Albacete, i els de Villena, (ambdós geogràficament de l'Alt Vinalopó), La Font de la Figuera en La Costera i Fontanars dels Alforins en (La Vall d'Albaida), entre els contraforts de la Serra de Beneixama al sud i la Serra del Caporutxo i la Penya Foradada al nord.

Nou!!: Corts forals valencianes і Vall dels Alforins · Veure més »

Vila reial

Vila reial era un títol que el rei de la Corona d'Aragó concedia a certes poblacions de tot el regne que permetien que aquestes tinguessin representació i dret a vot a les Corts Catalanes pel braç reial a través d'un síndic o més representants, depenent de la població o influència que tenia.

Nou!!: Corts forals valencianes і Vila reial · Veure més »

Virrei de València

El Virrei de València, que va substituir el Lloctinent general que havia exercit la mateixa funció al segle XV, era la més alta magistratura delegada de la Corona de la Monarquia Hispànica al regne de València, constituint una mena d'alter ego del monarca, que el nomenava entre els membres de l'alta noblesa castellana.

Nou!!: Corts forals valencianes і Virrei de València · Veure més »

1261

Sense descripció.

Nou!!: Corts forals valencianes і 1261 · Veure més »

1411

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Corts forals valencianes і 1411 · Veure més »

1418

;Països Catalans.

Nou!!: Corts forals valencianes і 1418 · Veure més »

7 d'abril

El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corts forals valencianes і 7 d'abril · Veure més »

Redirigeix aquí:

Corts Valencianes (Antic Règim), Corts Valencianes (història), Corts del Regne de València.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »