Accés més ràpid que el navegador!
27 les relacions: Arxiu Nacional de Catalunya, Batalla d'Alcolea de Cinca, Català antic, Compromís de Casp, Constitucions catalanes, Corts de Barcelona, Corts de Barcelona (1409), Corts de Barcelona (1431-1434), Corts de Montblanc (1414), Corts de Tortosa (1429-1430), Corts de València (1415), Dinastia Trastàmara a Catalunya, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Enfrontament del vectigal, Ferran d'Antequera, Generalitat de Catalunya, Història de la llengua catalana, Jaume Callís, Llibre dels Quatre Senyals, Llista de Corts Catalanes, Marc de Vilalba, Remences, Revolta del comte d'Urgell, Setge de Balaguer (1413), Setge de Lleida (1413), Usatges de Barcelona.
Arxiu Nacional de Catalunya
L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), ubicat a Sant Cugat del Vallès, és la institució cabdal del país que s'encarrega d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Arxiu Nacional de Catalunya · Veure més »
Batalla d'Alcolea de Cinca
La batalla d'Alcolea de Cinca de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Batalla d'Alcolea de Cinca · Veure més »
Català antic
Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Català antic · Veure més »
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Compromís de Casp · Veure més »
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Constitucions catalanes · Veure més »
Corts de Barcelona
* Corts de Vilafranca-Barcelona (1218).
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Corts de Barcelona · Veure més »
Corts de Barcelona (1409)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Martí l'Humà a Barcelona el 1409, i foren les úniques celebrades durant el regnat del rei Martí, que va morir el 1410.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Corts de Barcelona (1409) · Veure més »
Corts de Barcelona (1431-1434)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Alfons el Magnànim a Barcelona entre 1431 i 1434, si bé varen ser presidides per la reina Maria de Castella com a lloctinent al marxar el rei a Nàpols a partir del 29 de maig de 1432.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Corts de Barcelona (1431-1434) · Veure més »
Corts de Montblanc (1414)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Ferran I a Montblanc el 1414.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Corts de Montblanc (1414) · Veure més »
Corts de Tortosa (1429-1430)
Les Corts Catalanes són convocades a Tortosa per Alfons el Magnànim i se celebraren entre el 1429 i 1430.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Corts de Tortosa (1429-1430) · Veure més »
Corts de València (1415)
Les Corts de València de 1415, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Ferran I, mentre celebrava corts a Barcelona, el 29 de març de 1413, per a iniciar-se a València el 15 d'abril.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Corts de València (1415) · Veure més »
Dinastia Trastàmara a Catalunya
La dinastia Trastàmara a Catalunya es va instal·lar, igual que a la resta de la Corona d'Aragó, arran dels acords del Compromís de Casp del 1412 que varen triar un nou rei, Ferran I de Catalunya-Aragó (1412-1416) després de la mort de Martí l'Humà de la Casa de Barcelona.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Dinastia Trastàmara a Catalunya · Veure més »
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »
Enfrontament del vectigal
Joan Fiveller exigeix a Ferran d'Antequera que pagui el vectigal de la carn (Ramon Tusquets i Maignon, 1885) Joan Fiveller a la porta de la Casa de la Ciutat (Barcelona) Lenfrontament del vectigal fou la reclamació efectuada el 1416 pel llavors conseller segon de Barcelona Joan Fiveller al rei Ferran I per tal que pagués el vectigal, l'impost sobre la carn que els compradors de la Casa del monarca adquirien a la ciutat, i del qual el rei pretenia quedar-ne exempt.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Enfrontament del vectigal · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Ferran d'Antequera · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Història de la llengua catalana
Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Història de la llengua catalana · Veure més »
Jaume Callís
Jaume Callís (Vic, Osona, 1364-1370 — Barcelona, Barcelonès, 12 de febrer de 1434) fou un jurista i advocat.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Jaume Callís · Veure més »
Llibre dels Quatre Senyals
El Llibre dels Quatre Senyals és un text jurídic que reflecteix l'estructura orgànica i el funcionament de la Generalitat de Catalunya medieval.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Llibre dels Quatre Senyals · Veure més »
Llista de Corts Catalanes
s El que segueix és la relació completa de les Corts Generals del Principat de Catalunya.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Llista de Corts Catalanes · Veure més »
Marc de Vilalba
Marc de Vilalba, també conegut erròniament com de Villalba, (La Roca del Vallès, ? — Olesa de Montserrat, 27 de gener de 1439) fou un abat i polític, 13è President de la Generalitat de Catalunya nomenat per les Corts de Barcelona el 23 d'agost de 1413.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Marc de Vilalba · Veure més »
Remences
Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Remences · Veure més »
Revolta del comte d'Urgell
La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Revolta del comte d'Urgell · Veure més »
Setge de Balaguer (1413)
El Setge de Balaguer de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Setge de Balaguer (1413) · Veure més »
Setge de Lleida (1413)
El setge de Lleida de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Setge de Lleida (1413) · Veure més »
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Nou!!: Corts de Barcelona (1413) і Usatges de Barcelona · Veure més »
