Comunicació

814 les relacions: Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (V), Abu-Bakr ibn Hud, Abu-Yaqub Yússuf, Adelantado, Adrià VI, Agnès de Castro, Agramontesos, Agustín de Rojas Villandrando, Aiara, Ajuntament, Al-Àndalus, Albarrasí, Alfons V de Portugal, Alfonso Enríquez, Algaravia, Algarrobo, Alicún de Ortega, Almadén, Almogàver, Alonso Alfaro, Alonso Álvarez de Pineda, Alonso Álvarez de Toledo, Alonso Dávila, Alonso de Camargo, Alonso de Ojeda, Alonso de Ribera, Alonso Fernández de Lugo, Alonso Fernández de Madrid, Alonso Fernández de Madrid y Ocaña, Alonso Ortiz de Ibarra, Alphonsus (cràter), Amaro el Pelegrí, Amèrica del Nord, Amerigo Vespucci, Andalusia, Andalusia Oriental, Andorra, André de Foix, Andrés Niño, Andrés Pacheco, Anticatalanisme, Antiespanyolisme, Anton van den Wyngaerde, Antoni de Villarroel i Peláez, Antonio de la Gama, Antonio de Leyva, Antonio Pimentel y Toledo, Arbitrisme, Arbre de Guernica, Arnaut Oihenart, ..., Arquitectura de Barcelona, Art públic de Barcelona, Artal II d'Alagón, Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Barcelona, Arxiu General de Simancas, Arxiver, Atles Català, Atles Miller, Audemus jura nostra defendere, Austriacistes, Águilas, Álvaro de Luna y Jarana, Ángel de Villafañe, Íñigo López de Mendoza i Quiñones, Àfrica espanyola, Banda morisca, Bartolomeo Marchionni, Batalla d'Aguere, Batalla d'Aljubarrota, Batalla d'Estepona, Batalla de Cadis (1702), Batalla de Cutanda, Batalla de Gibraltar (1476), Batalla de l'Hort de les Bombes, Batalla de La Rochelle (1419), Batalla de Montiel, Batalla de Nájera, Batalla de Noain, Batalla de Prats de Rei, Batalla de San Gavino, Batalla de Toro, Batalla de Valtierra, Batalla del riu Salado, Batalla naval de Barcelona (1359), Batalla naval de Bône, Batalla naval de Guinea, Batalla naval de La Rochelle (1372), Batlle, Bíblia Poliglota Complutense, Beatriu d'Aveiro, Beatriu de Navarra, Beatriu de Portugal, Bencomo, Bentejuí, Bernardino López de Carvajal, Bernat de Sarrià, Bernat Gui, Bernat III de Cabrera, Bilbao, Boada de Roa, Brasil neerlandès, Breu Inter Caetera de 1493, Burgos, Butlla menor Inter Caetera de 1493, Butlles alexandrines, Cadier en Keer, Calixt III, Call de Barcelona, Cambra de Comptos de Navarra, Campionat del món d'escacs, Canonges Regulars de Sant Antoni, Capella de Reyes Nuevos de la catedral de Toledo, Capitalitat de Valladolid, Capitulació de Toledo, Capitulacions de Granada, Captura al pas, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carmelites, Cartagena, Casa de Balda, Casa de Butrón, Casa de la Cerda, Casa de la Contractació d'Índies, Casa de Priego, Casa Maury-Parés, Casa reial d'Aragó, Casal d'Aragó, Casal d'Àustria, Castell d'Aiora, Castell de Cabdet, Castell de Cofrents, Castell de la Concepció, Castell de Monteagudo, Castell de Santacara, Castell de Trasmoz, Castell de Xalans, Castell de Xarafull, Castell de Zafra, Castell i muralles de Cullera, Castella, Castella d'Or, Castellà a Catalunya, Castellà canari, Castellà del País Basc Sud, Catalanisme, Catalanitat de Cristòfor Colom, Català a la Regió de Múrcia, Català antic, Català modern, Catalunya, Catedral de Pamplona, Caterina I de Navarra, Ceuta, Cimera del Castell i el Lleó, Ciutat, Cocatedral de Sant Nicolau de Bari, Cofrents, Col·legi major, Colonització espanyola d'Amèrica, Comarques del País Valencià, Combat de Palafrugell, Companyia de Moscòvia, Companyia privilegiada, Compromís de Casp, Comtat d'Elda, Comtat de Castella, Comtat de la Conquesta de les illes Batanes, Comtat de Niebla, Comtat de Palamós, Comtat de Trastàmara, Comunero, Concòrdia de Salamanca, Concòrdia de Segòvia, Concòrdia de Villafáfila, Concejo (història), Conclave de 1431, Conclave de 1455, Conclave de 1458, Conquesta aragonesa de Sardenya, Conquesta de Còrdova, Conquesta de Guatemala, Conquesta de l'Imperi Asteca, Conquesta de la medina Laqant, Conquesta de les Illes Canàries, Conquesta de Navarra, Conquesta del País Valencià, Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266), Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1304), Conquesta feudal hispànica, Conquesta i colonització espanyola de l'Argentina, Consell d'Aragó, Consell de Castella, Consells de la Monarquia d'Espanya, Contactes transoceànics precolombins, Conveni de Sintra, Conversions forçades als regnes hispànics, Corona, Corona d'Aragó, Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359), Corts de Cullera-València (1364), Corts de Montsó (1362-1363), Corts de Morvedre (1365), Corts de València (1357-1358), Corts de València (1360), Corts forals valencianes, Cosme Soler, Crònica de Ramon Muntaner, Crònica del Perú, Crisi portuguesa de 1383-1385, Crist crucificat (Alejo de Vahía), Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela, Cristòfor Despuig, Cristóbal Villalba, Croada contra la Corona d'Aragó, Croada de Despenser, Cronologia de l'ornitologia, Cronologia de la història de Catalunya, Cronologia de la repressió del català, Cultura totonaca, Dècada del 1460, Dídac d'Àustria, De Moeren, Decadència, Decrets de Nova Planta, Departament de Maldonado, Descobriment de la ruta marítima a l'Índia, Diada del 25 d'abril de 2007, Diada Nacional de Catalunya, Diòcesi de San Cristóbal de La Laguna, Diego de Villarroel, Diego García de Herrera, Diego García de Moguer, Diego Gómez de Fuensalida, Diego Hurtado de Mendoza y Quiñones, Diego López V d'Haro, Diego Méndez de Segura, Dinastia Borgonya, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Trastàmara, Diputació del General de Catalunya, Diputació del General del Regne d'Aragó, Diputació del Regne de Navarra, Dones a l'Argentina, Dones a Mèxic, Doramas, Ducat d'Alba de Tormes, Ducat de Benavent, Ducat de Cadis, Dudum siquidem, Edat mitjana, Edat mitjana de Catalunya, Edat moderna, Edat moderna de Catalunya, Egidio Boccanegra, El Campello, El Carxe, El Castellet de Castelló (la Ribera Alta), El Pinós, El Raspeig, Elionor d'Alburquerque, Elionor d'Àustria, Elionor de Aguilar, Elionor de Borbó i Ortiz, Elionor de Castella (reina consort d'Anglaterra), Elionor de Castella i de Manuel, Elionor de Toledo, Elx, Emirat de Gibraltar, Emirat de Granada, Emirat de Múrsiya, Emirat de Tulàytula, Enfrontament del vectigal, Entrena, Era Hispànica, Erriberabeitia, Esclavitud, Esclavitud a Espanya, Escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó, Escut d'Aldaia, Escut d'Espanya, Escut de Valladolid, Escut de Villena, Església de Nuestra Señora de Montserrat, Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols, Espanya, Espanyols, Estat nació, Estatut d'Autonomia de Canàries, Estàtua orant del bisbe Barrientos, Estrella de Soria, Exili austriacista, Eximiae devotionis, Expedició de García Jofre de Loaisa, Expulsió dels jueus d'Espanya, Expulsió dels moriscos, Extremadura, Falconeria, Fallides de Felip II, Felip Dalmau I de Rocabertí, Felip el Bell, Felip II de Castella, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Felipa de Lancaster, Felipe Bigarny, Fernández de Córdoba, Fernão de Magalhães, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Ferran I de Portugal, Feudalisme a Catalunya, Fira de la Immaculada d'Elda, Fonts de Barcelona, For, Francesc Climent Sapera, Francisco de Orellana, Francisco de Villagra, Francisco Jiménez de Cisneros, Frares Menors Observants, Galícia, Galceran Marquet, Gamonal (Burgos), García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio, García Jiménez de Cisneros, García López de Cárdenas, Gaspar Cervantes de Gaeta, Génave, Generalitat de Catalunya, Germandat d'Àlaba, Gibraltar, Gil González Dávila, Gil González Dávila (cronista), Gitanos, Gitanos catalans de França, Gonzalo Fernández de Córdoba, Govern de Canàries, Governació d'Oriola, Governació de Nova Castella, Governació de Nova Lleó, Gran Duc, Grandesa d'Espanya, Guanxes, Guerra Civil catalana, Guerra de Bàndols, Guerra de Granada, Guerra de l'Estret, Guerra de Restauració portuguesa, Guerra de Successió al Regne de València, Guerra de Successió de Castella, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels catalans, Guerra dels Cent Anys, Guerra dels Dos Peres, Guerres ferrandines, Gueto, Guillem Caçador (bisbe de Barcelona), Haití, Herència borgonyona, Hernando de Luque, Hernán Cortés, Història d'Andalusia, Història d'Elx, Història d'Espanya, Història d'Extremadura, Història d'Oriola, Història de Barcelona, Història de Cap Verd, Història de Castella - la Manxa, Història de Castella i Lleó, Història de Catalunya, Història de Gibraltar, Història de l'Argentina, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de l'Església Catòlica al Japó, Història de la ciència i la tecnologia a Espanya, Història de la Franja de Ponent, Història de la llengua catalana, Història de la Regió de Múrcia, Història de les Illes Balears, Història de les Illes Canàries, Història de Navarra, Història de Puerto Rico, Història de Sardenya, Història del Brasil, Història del dret català, Història del Marroc, Història del País Basc, Història del País Valencià, Història del papat, Història dels escacs, Història dels jueus de Tessalònica, Història dels Països Catalans, Història econòmica de Catalunya, Història medieval del País Valencià, Hodonímia de Barcelona, Hornachos, Huesa, Hupalupo, Il·lustració a Espanya, Illa de Vera Cruz, Imperi Espanyol, Independència de Portugal, Infant d'Espanya, Infants d'Aragó, Inquisició espanyola, Inquisidor, Institucions del Regne de València, Isabel (sèrie de televisió), Isabel d'Aragó i de Castella, Isabel de Castella, duquessa de York, Isabel de Portugal i d'Aragó, Isabel de Valois, Ishaq Abrabanel, Jaume el Conqueridor, Jaume el Major, Joan de Castella, Joan de la Creu, Joan I de Portugal, Joan II de Portugal, Joan III Albret, Joan III de Portugal, Joan IV de Portugal, Joan V de Lanuza, Joana d'Àustria i de Portugal, Joana I de Castella, Joana I de Navarra, Jordi Bilbeny, Jorge Reinel, Jornada de Mers el-Kebir, Josep Vicent Torres i Eiximeno, Juan Alfonso de la Cerda, Juan Bermúdez, Juan Carvajal, Juan de Esquivel, Juan de Grijalva, Juan Manuel de Espinosa, Juan Martínez de Contreras, Juan Martínez Montañés, Juan Núñez de Prado, Juan Pérez de Tolosa, Juan Ponce de León, Juan Rodríguez de Fonseca, Juan Sebastián Elcano, Judaïtzant, Judeocatalà, Jueus catalans, Junta de Comerç, Junta del Regne de Galícia, Junta General del Principat d'Astúries, Katalanim, L'Enterrament del comte d'Orgaz, L'Espoli (Catedral de Toledo), La corona partida, La Encina (Villena), La Matanza de Acentejo, La Verge dels Reis Catòlics, La Victoria de Acentejo, Lapscheure, Las dos doncellas, Las Siete Partidas, Libro de la invencion liberal y arte del juego del axedrez, Libro de los animales que caçan, Literatura catalana, Literatura escrita en èuscar durant el segle XVI, Literatura espanyola del Renaixement, Lleó (Castella i Lleó), Llegenda negra espanyola, Llengua administrativa, Llibre dels milions, Lliga Santa (1511), Llinatge Fonseca, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, Llista de fabricants d'instruments astronòmics, Llista de governadors dels Països Baixos, Llista de reis d'Espanya, Llista de reis de Castella, Llista de reis de Lleó, Llista de reis de Navarra, Llista de reis de València, Llista de reis germànics, Llorca, Lluís XII de França, Lluïsa de Guzmán, Lope de Barrientos, Lucena, Lucio Marineo Sículo, Luis Carrillo de Toledo y Chacón, Luis de la Cerda y de la Vega, Luis de Narváez, Luis Ramírez de Lucena, Luisa Isabel Álvarez de Toledo, Madrid, Mals usos, Mapa de Juan de la Cosa, María de Lago, Margarida d'Àustria (reina d'Espanya), Maria d'Àustria i de Portugal, Maria I d'Anglaterra, Maria Lluïsa de Savoia, Marquesat de Campo Sagrado, Martín Ponce de León, Mata d'Armanyac, Maurici de Savoia, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Màlaga, Múrcia, Música sefardita, Medellín (Badajoz), Memorial del Comte-Duc d'Olivares, Menceyat d'Abona, Menceyat d'Adeje, Menceyat d'Anaga, Menceyat d'Icod, Menceyat de Daute, Menceyat de Güímar, Menceyat de Tacoronte, Menceyat de Tegueste, Menorca sota domini britànic, Mesta, Mestre Jacobo, Mheer, Miguel de Morillo, Miguel López de Legazpi, Monarcòmacs, Monarquia Catòlica, Monarquia d'Espanya, Monestir de Guadalupe, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Santa Clara la Real, Monte Ibérico-Corredor de Almansa, Moriscos, Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món, Mudèjar, Muralla d'Oviedo, Murcià, Musoles, Nació espanyola, Nacionalisme aragonès, Navarra, Neteja ètnica, Niebla, Noorbeek, Ocupació austriacista de Madrid, Olivença, Oost, Orde d'Alcántara, Orde de Frares Menors Descalços, Orde de Monfragüe, Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Jaume, Orde del Temple, Orde dels Agustins Descalços, Orde dels Agustins Recol·lectes, Orde militar, Ordenament de Nájera, Pacte de Madrid (1339), Paio Gomes Chariño, Palau de Govern del Perú, Palau dels Vivero, Palau reial d'Olite, Pas del Nord-oest, Pascual de Andagoya, Patrician III: Rise of the Hanse, Patuet, Pau de Terrer, Pánfilo de Narváez, Peó (escacs), Pedro Arbués, Pedro Arias Dávila, Pedro Berruguete, Pedro de Alvarado, Pedro de Mendoza y Luján, Pedro Fajardo y Chacón, Pedro Porter y Casanate, Pedro Scotti de Agóiz, Península Ibèrica, Penó de Sant Ferran, Peones, Pere d'Amer, Pere d'Aragó i de Sicília, Pere de Foix el Jove, Pere el Gran, Pere II de Portugal, Pere Marsili, Plets colombins, Pontevedra, Port de Las Palmas, Portabandera del Rei d'Aragó, Pozuelo (Albacete), Pragmàtica del 14 de febrer de 1502, Príncep de Girona, Príncep de Portugal, Presa austriacista de Mallorca, Presa d'Orà (1509), Presa de Bugia, President del Consell de Castella, President del Govern de Navarra, Priego de Córdoba, Primer setge d'Alacant de 1706, Primera Guerra Civil castellana, Primera potència mundial, Principat de Catalunya, Protectorat espanyol al Marroc, Província d'Alacant, Província ultramarina de Cap Verd, Quatre regnes d'Andalusia, Rafael Casanova i Comes, Ramón Cabanillas Enríquez, Ràtzia de 1330, Rebel·lió de les Alpujarras, Reformisme borbònic, Regalisme, Regió de Múrcia, Regne de Castella, Regne de Còrdova, Regne de Galícia, Regne de Granada (Corona de Castella), Regne de Jaén, Regne de l'Algarve, Regne de Lleó, Regne de Múrcia, Regne de Portugal, Regne de Sardenya, Regne de Sevilla, Regnes castellans d'Índies, Regnes Renaixents, Reial audiència, Reial Audiència de Canàries, Reial Audiència de Sevilla, Reial Audiència i Cancelleria de Granada, Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid, Reial Cadastre de Catalunya, Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona, Reial Mestrança de Cavalleria de València, Reina santa, Reis Catòlics, República de Galícia, Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola, Republicanisme espanyol, Requena, Retaule de Miraflores, Revolta de les Comunitats de Castella, Revolta dels Països Baixos, Revolta Irmandiña, Roderic de la Guitarra, Rodríguez (cognom), Rodrigo de Bastidas, Rodrigo Sánchez de Mercado, Romeria vikinga de Catoira, Romeu Sescomes, Royal Navy, Ruta dels Castells del Vinalopó, Ruy López de Segura, Sacre Imperi Romanogermànic, San Pablo de Valladolid, Sanç d'Aragó i d'Alburquerque, Sanç I de Portugal, Sancia di Castiglia, Sanfins de Ferreira, Sant Jeroni de la Murtra, Santervás de Campos, Saqueig de Gibraltar, Sebastián de Belalcázar, Sefardites, Segon setge d'Alacant de 1706, Segona Guerra de Nàpols, Sentència Arbitral de Torrellas, Senyoria d'Albarrasí, Senyoria de Guipúscoa, Senyoria de Molina, Senyoriu de Villena, Sepulcre de Joan II de Ribagorça, Serra de la Vila, Setge d'Alacant (1356), Setge d'Alacant (1708-09), Setge d'Algesires, Setge d'Ares, Setge d'Hondarribia (1476), Setge d'Oriola (1359), Setge d'Oriola (1364), Setge de Baiona, Setge de Balaguer (1413), Setge de Barcelona (1651-1652), Setge de Barcelona (1713-1714), Setge de Biar, Setge de Calataiud, Setge de Dàniyya, Setge de Dénia (1707), Setge de Gibraltar (1309), Setge de Guardamar (1358), Setge de Guardamar (1359), Setge de Jumella, Setge de Lleida (1707), Setge de Morella (1707), Setge de Sevilla (1247-1248), Setge de Tarassona, Setge de Terol (1363), Setge de València (1359), Setge de València (1363), Setge de València (1364), Setge de Xàtiva (1239), Setge de Xàtiva (1240), Sima de Jinámar, Simbologia del franquisme, Taifa, Tenerife, Tenesor Semidan, Teobald I de Navarra, Teresa de Jesús, Terres Esparses, Tesi del port de Pals, Tinença, Tomás de Berlanga, Tomás de Mercado, Tordesillas, Tormantos, Torre Bofilla, Torre d'Isla Canela, Torre del Bisbe, Torre del Canuto (Rute), Torre del Conde (Canàries), Torre del Mojón o de la Contienda, Torres de guaita de Priego de Còrdova, Tractat anglo-portuguès de 1373, Tractat d'Alcañices, Tractat d'Alcalá de Henares, Tractat d'Alcáçovas, Tractat d'Almizra, Tractat d'Ágreda (1281), Tractat d'Elx, Tractat d'Utrecht, Tractat de Badajoz, Tractat de Badajoz (1267), Tractat de Blois (1504), Tractat de Blois (1505), Tractat de Blois (1509), Tractat de Blois (1512), Tractat de Cazola, Tractat de Madrid, Tractat de Majano, Tractat de Saragossa (1529), Tractat de Toledo (1368), Tractat de Tordesillas, Tractat dels Toros de Guisando, Tractat hispanoportuguès de Madrid (1750), Unió d'armes, Unió d'Utrecht, Unió personal, Universitat de Palència (històrica), Urbanisme de Barcelona, Vall de Cofrents, Valladolid, Vasco da Gama, Vasco Núñez de Balboa, Vélez-Málaga, Veedor, Vegueta, Verge de Tobed, Vicente Gonzaga Doria, Villafranca de Estíbaliz, Villena, Vindiciae contra tyrannos, Violant d'Hongria, Violant de Castella, Vitòria, Volta catalana, Zalduondo, 1 de maig, 1 de novembre, 1 de setembre, 12 de desembre, 12 de febrer, 1230, 1244, 1267, 1273, 1290, 1297, 1372, 1373, 14 de febrer, 1453, 1462, 1474, 1498, 15 de desembre, 15 de novembre, 1503, 1504, 1509, 1510, 1511, 1512, 1515, 1539, 1545, 1568, 16 de febrer, 16 de gener, 1714, 1716, 2 d'abril, 2 de desembre, 2016, 24 d'octubre, 25 de febrer, 25 de setembre, 26 de març, 28 de febrer, 28 de novembre, 3 d'octubre, 31 de març, 4 d'abril. Ampliar l'índex (764 més) » « Shrink índex

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (V)

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (V) fou un emir hàfsida (1494 -1526).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (V) · Veure més »

Abu-Bakr ibn Hud

Abu-Bakr ibn Hud fou emir de Múrsiya i alcaid de Xàtiva.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Abu-Bakr ibn Hud · Veure més »

Abu-Yaqub Yússuf

Abu-Yaqub Yússuf an-Nàssir ibn Yaqub fou sultà del Marroc de la dinastia marínida (1286-1307).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Abu-Yaqub Yússuf · Veure més »

Adelantado

Nuño Núñez Rasura, jutge suprem de Castella i un dels seus legisladors. Nascut a Amaya l'any 789 morí als volts de 862. Amaya fou conquerida per Alfons I d'Astúries Diversos autors atribueixen la figura de l'''adelantado mayor'' a Ferran III de Castella. Duarte Núñez de León escriu que el pare d'aquest rei, Alfons IX, tingué per «''adelantado de León''» a Martín Sánchez, fil de don Sancho. Corona de Castella pels volts de 1360 i àmbit d'''adelantamientos'' Un adelantado era un tipus d'alt dignatari espanyol que duia a terme o endavant («adelante» en castellà) una empresa jurídica, militar i civil per mandat, compte i sota designi reial.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Adelantado · Veure més »

Adrià VI

Adrià VI, nascut com Adriaan Floriszoon (Utrecht, 1459 – Roma, Estats Pontificis, 1523) va ser papa de l'Església Catòlica des de 1522 fins al 1523.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Adrià VI · Veure més »

Agnès de Castro

va ser una noble castellana, membre de la poderosa família Castro, que va ser dama de companyia de Constança Manuel, i amant del seu marit, l'infant Pere de Portugal.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Agnès de Castro · Veure més »

Agramontesos

Els agramontesos van ser els partidaris de l'antic bàndol nobiliari dels Agramont.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Agramontesos · Veure més »

Agustín de Rojas Villandrando

Agustín de Rojas Villandrando (Madrid, 1572-Paredes de Nava, ca. 1618) va ser un aventurer i dramaturg castellà del Segle d'Or.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Agustín de Rojas Villandrando · Veure més »

Aiara

Aiara (castellà Ayala) és un municipi d'Àlaba, de la Quadrilla d'Aiara.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Aiara · Veure més »

Ajuntament

Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Ajuntament · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Al-Àndalus · Veure més »

Albarrasí

Albarrasí (en castellà i oficialment, Albarracín) és un municipi i ciutat de la comarca de la Serra d'Albarrasí, a la província de Terol.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Albarrasí · Veure més »

Alfons V de Portugal

Alfons V de Portugal, dit l'Africà (Sintra, 1432-1481), fou rei de Portugal (1438-1481).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Alfons V de Portugal · Veure més »

Alfonso Enríquez

Alfonso Enríquez (Guadalcanal 1354 - Guadalupe 1429) va ser senyor de Medina de Rioseco i Almirall de Castella, càrrec que heretarien els seus successors.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Alfonso Enríquez · Veure més »

Algaravia

Algaravia és el nom històricament aplicat a la llengua àrab a la península Ibèrica, i també a la forma d'aquesta llengua parlada pels mudèjars i moriscs.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Algaravia · Veure més »

Algarrobo

Algarrobo és un municipi d'Andalusia, a la província de Màlaga.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Algarrobo · Veure més »

Alicún de Ortega

Alicún de Ortega és un municipi andalús situat en la comarca de Los Montes, en la província de Granada.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Alicún de Ortega · Veure més »

Almadén

Almadén és un municipi de la província de Ciudad Real a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Almadén · Veure més »

Almogàver

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles  i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Almogàver · Veure més »

Alonso Alfaro

Alonso Alfaro (Madrid, m. 29 de juny 1643) fou un prevere, dramaturg i poeta castellà.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Alonso Alfaro · Veure més »

Alonso Álvarez de Pineda

Alonso Álvarez de Pineda (Aldeacentenera, Càceres, 1494 - 1520) fou un mariner, explorador i cartògraf castellà que explorà la costa del golf de Mèxic per encàrrec del Governador castellà de Jamaica, Francisco de Garay.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Alonso Álvarez de Pineda · Veure més »

Alonso Álvarez de Toledo

Alonso o Alfonso Álvarez de Toledo (Madrid o Toledo, fi s. XIV–Madrid, 1457) va ser un cavaller i membre de la cort de Joan II i Enric IV de Castella, on exercí com a comptador reial.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Alonso Álvarez de Toledo · Veure més »

Alonso Dávila

Alonso Dávila citat també com a Alonso de Ávila per alguns historiadors (Ciudad Real, 1486 - Nova Galícia, 1542) fou un conqueridor espanyol que va participar intensament en la conquesta de Tenochtitlan, la conquesta de Yucatán.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Alonso Dávila · Veure més »

Alonso de Camargo

Alonso de Camargo fou un navegant espanyol del.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Alonso de Camargo · Veure més »

Alonso de Ojeda

Alonso de Ojeda, (Conca, Espanya 1468 - Santo Domingo, República Dominicana, 1515) fou navegant, governador i conqueridor que va formar part de la tripulació de Cristòfol Colom en el seu segon viatge.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Alonso de Ojeda · Veure més »

Alonso de Ribera

Alonso de Ribera (Castella, fl. 1523-1565) va ser un noble i servidor reial castellà.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Alonso de Ribera · Veure més »

Alonso Fernández de Lugo

Alonso Luis Fernández de Lugo va néixer a Sanlúcar de Barrameda (Espanya) durant el regnat dels Reis Catòlics.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Alonso Fernández de Lugo · Veure més »

Alonso Fernández de Madrid

Alonso Fernández de Madrid (Madrid) fou un noble i cavaller castellà.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Alonso Fernández de Madrid · Veure més »

Alonso Fernández de Madrid y Ocaña

Alonso Fernández de Madrid y Ocaña (Madrid) fou un noble i militar castellà.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Alonso Fernández de Madrid y Ocaña · Veure més »

Alonso Ortiz de Ibarra

Alonso Ortiz de Ibarra y Vázquez de Mendoza (Madrid, ca. 1605–?) fou un militar castellà.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Alonso Ortiz de Ibarra · Veure més »

Alphonsus (cràter)

Lunar Orbiter 4 Fotografia de la missió Lunar Orbiter 4 Alphonsus és un cràter lunar.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Alphonsus (cràter) · Veure més »

Amaro el Pelegrí

Amaro conegut com el Pelegrí, va ésser un abat i navegant que, segons la llegenda, va fer un viatge que el condugué al Paradís terrenal.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Amaro el Pelegrí · Veure més »

Amèrica del Nord

L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Amèrica del Nord · Veure més »

Amerigo Vespucci

Amerigo Vespucci (a.me.ɾ'i.ɡo ves.p'ut.t͡ʃi) (9 de març de 1454, Florència - 22 de febrer de 1512, Sevilla, Corona de Castella) va ser un navegant florentí que va treballar al servei del regne de Portugal i de la Corona de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Amerigo Vespucci · Veure més »

Andalusia

Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Andalusia · Veure més »

Andalusia Oriental

Delimitació d'Andalusia Oriental dins Andalusia. LAndalusia Oriental, Alta Andalusia o Regió de Granada és una regió geogràfica, històrica i cultural, situada a l'est d'Andalusia, formada pels territoris històrics del Regne de Granada i del Regne de Jaén, aquest últim pertanyent a la Corona de Castella amb anterioritat a la incorporació del Regne de Granada a Castella de banda dels Reis Catòlics.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Andalusia Oriental · Veure més »

Andorra

Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Andorra · Veure més »

André de Foix

André de Foix (1490 - 1547) va ser un general francès, Senyor de Lesparrou (o Asparroz o Asparrots).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і André de Foix · Veure més »

Andrés Niño

Andrés Niño (Moguer, Huelva, 1475 - província de San Miguel, El Salvador, ca. 1530) fou un mariner castellà, membre d'una família de destacats navegants de Moguer.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Andrés Niño · Veure més »

Andrés Pacheco

Andrés Pacheco (Puebla de Montalbán, 5 d'abril de 1550 - Madrid, 7 d'abril de 1626) va ser un religiós espanyol, bisbe de Segòvia (1588-1601) i de Conca (1601-1622), inquisidor general (1621-1626).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Andrés Pacheco · Veure més »

Anticatalanisme

L'anticatalanisme o la catalanofòbia és l'aversió a Catalunya, a la cultura i llengua catalanes o als mateixos catalans.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Anticatalanisme · Veure més »

Antiespanyolisme

Pintada antiespanyola a Sant Sebastià. L'antiespanyolisme és l'aversió per l'estat espanyol, pel nacionalisme espanyol, o per la cultura i llengua espanyola.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Antiespanyolisme · Veure més »

Anton van den Wyngaerde

Vista de Barcelona del 1563. Anton van den Wyngaerde, a The British Museum.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Anton van den Wyngaerde · Veure més »

Antoni de Villarroel i Peláez

Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Antoni de Villarroel i Peláez · Veure més »

Antonio de la Gama

Antonio de la Gamma (Corona de Castella, c. 1489 - Imperi Espanyol, després de 1544) fou un llicenciat en Dret assignat com a tinent de governador de Puerto Rico des de 1519 fins a 1521, com a part integrant del Virregnat de les Índies i després també nomenat com a governador de Puerto Rico de 1529 a 1530, depenent de la governació i capitania general de Santo Domingo i de la seva real audiència homònima, al mateix temps que fos governador interí de Castella d'Or des de 1529 fins a 1532.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Antonio de la Gama · Veure més »

Antonio de Leyva

Antonio de Leyva, Duc de Terranova (Leiva, 1480 - Aix-en-Provence, 1536), fou un militar castellà destacat a les guerres italianes.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Antonio de Leyva · Veure més »

Antonio Pimentel y Toledo

Antonio Pimentel y Toledo (Valladolid, Castella ? - Regne de Sicília, 1627) va ser un noble castellà, IV marquès de Távara i II comte de Villada.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Antonio Pimentel y Toledo · Veure més »

Arbitrisme

L'arbitrisme és el nom genèric que es dona a un corrent de pensament polític i econòmic desenvolupat en la Monarquia Hispànica, fonamentalment en la Corona de Castella, durant la segona meitat del i el, relacionada intel·lectualment amb l'anomenada Escola de Salamanca.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Arbitrisme · Veure més »

Arbre de Guernica

L'arbre de Guernica LArbre de Guernica (en euskera, Gernikako Arbola o Gernikako Zuhaitza) és un roure situat davant de la Casa de Juntes a la localitat biscaïna de Gernika.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Arbre de Guernica · Veure més »

Arnaut Oihenart

Arnaut Oihenart (Maule-Lextarre, 1592 - Donapaleu, 1667) va ser un jurista, polític, historiador, poeta i crític literari basc en euskera.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Arnaut Oihenart · Veure més »

Arquitectura de Barcelona

consulta.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Arquitectura de Barcelona · Veure més »

Art públic de Barcelona

''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Art públic de Barcelona · Veure més »

Artal II d'Alagón

Artal II d'Alagón (? - ~1213) va ser un cavaller aragonès del llinatge dels Alagón, Alferes del regne d'Aragó, Majordom del regne d'Aragó, 5r Senyor d'Alagón.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Artal II d'Alagón · Veure més »

Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Barcelona

Proa de la Casa de l'Arxiconfraria amb l'escut d'armes de la institució (any 1613)La Reial i Il·lustre Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist és una institució caritativa fundada a la ciutat de Barcelona a principis del i dedicada a l'acompanyament espiritual dels condemnats a mort per la justícia.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Barcelona · Veure més »

Arxiu General de Simancas

L'Arxiu General de Simancas (en castellà: Archivo General de Simancas) (també conegut per les sigles, AGS), és el primer arxiu oficial de la Corona de Castella, ja que va ser fundat l'any 1540.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Arxiu General de Simancas · Veure més »

Arxiver

Arxivera treballant. Un arxiver és la persona que té un arxiu a càrrec seu o serveix com a tècnic en aquest.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Arxiver · Veure més »

Atles Català

LAtles català (1375) és el mapa cartogràfic català més important de l'edat mitjana, atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham (1325-1387).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Atles Català · Veure més »

Atles Miller

LAtlas Miller és un conjunt de mapes manuscrits finament il·luminats realitzats a Portugal cap a 1519 i conservats actualment a la Biblioteca Nacional de França.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Atles Miller · Veure més »

Audemus jura nostra defendere

Lema que apareix a l'escut d'armes d'Alabama. «Audemus jura nostra defendere» és una frase en llatí utilitzada com a lema estatal d'Alabama present també en el seu escut d'armes.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Audemus jura nostra defendere · Veure més »

Austriacistes

Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Austriacistes · Veure més »

Águilas

Àguiles (en castellà: Águilas) és una ciutat i municipi de la Regió de Múrcia.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Águilas · Veure més »

Álvaro de Luna y Jarana

Álvaro de Luna (Cañete, c. 1390 - Valladolid, 2 de juny de 1453) va ser un noble castellà de la família de Luna.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Álvaro de Luna y Jarana · Veure més »

Ángel de Villafañe

Don Pedro de Alvarado. Àngel de Villafañe (ca. 1504 -?) va ser un explorador, administrador colonial i capità de vaixell espanyol que va participar en les conquesta de l'Imperi asteca i Guatemala, recordat per haver intentat establir un assentament a la costa atlàntica dels actuals Estats Units i haver rescatat els supervivents del primer assentament establert a la costa de la Florida espanyola.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Ángel de Villafañe · Veure més »

Íñigo López de Mendoza i Quiñones

Íñigo López de Mendoza i Quiñones, (n. Guadalajara, Corona de Castella, 1440 - Granada, Espanya, 20 de juliol de 1515), va ser un noble espanyol, primer marquès de Mondéjar i Segon Comte de Tendilla, conegut com El Gran Tendilla, de la Casa Mendoza, era fill d'Íñigo López de Mendoza i Figueroa primer comte de Tendilla i net del poeta i poderós senyor Íñigo López de Mendoza, el Marquès de Santillana.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Íñigo López de Mendoza i Quiñones · Veure més »

Àfrica espanyola

XX. Àfrica espanyola és la denominació que es donava als territoris africans sota sobirania o protectorat espanyol, especialment aplicada a les dependències colonials del Protectorat Espanyol al Marroc format per les zones del Rif al nord i Cap Juby al sud, Sàhara Espanyol (actual Sàhara Occidental), Guinea Espanyola (actual Guinea Equatorial), a més de Madeira, Cap Verd, Guinea-Bissau, São Tomé i Príncipe, Somàlia, Angola i Moçambic, en incorporar-se Portugal a Espanya.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Àfrica espanyola · Veure més »

Banda morisca

Regne de Granada. Zahara de la Sierra, enclavament de la Serralada de Cadis conquistat per Castella el 1407. La Banda morisca va ser un territori fronterer de la Corona de Castella, situat entre el regne nazarita de Granada i l'Andalusia reconquistada, formada pels regnes cristians de Jaén, Còrdova i Sevilla.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Banda morisca · Veure més »

Bartolomeo Marchionni

Bartolomeo Marchionni (Florència, ca. 1450 - Lisboa? ca. 1530) va ser un mercader portuguès d'origen florentí que va acumular una gran fortuna i va tenir un paper protagonista en l'Era dels Descobriments.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Bartolomeo Marchionni · Veure més »

Batalla d'Aguere

La batalla d'Aguere o batalla de La Laguna és el nom que rep la batalla que va tenir lloc el 14 de novembre de 1494 i que predetermina definitivament la conquesta de l'illa de Tenerife pels castellans liderats per Alonso Fernández de Lugo.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Batalla d'Aguere · Veure més »

Batalla d'Aljubarrota

La batalla d'Aljubarrota va tenir lloc el capvespre del 14 d'agost de 1385 entre tropes portugueses, comandades per Joan I de Portugal i el seu conestable Nuno Álvares Pereira, i l'exèrcit de Joan I de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Batalla d'Aljubarrota · Veure més »

Batalla d'Estepona

La batalla d'Estepona va ser un combat naval ocorregut al maig de 1342 que va enfrontar una flota de la Corona d'Aragó dirigida per l'almirall Pere de Montcada i de Lloria contra una flotilla musulmana, amb el resultat d'una victòria dels europeus.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Batalla d'Estepona · Veure més »

Batalla de Cadis (1702)

La batalla de Cadis fou el setge de la ciutat de Cadis dut a terme per l'estol anglo-holandès el 1702 durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Batalla de Cadis (1702) · Veure més »

Batalla de Cutanda

La batalla de Cutanda de 1120 significà consolidació del domini d'Alfons I d'Aragó sobre Saraqusta.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Batalla de Cutanda · Veure més »

Batalla de Gibraltar (1476)

La batalla de Gibraltar de 1476 fou un dels episodis de la Guerra de Successió de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Batalla de Gibraltar (1476) · Veure més »

Batalla de l'Hort de les Bombes

El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Batalla de l'Hort de les Bombes · Veure més »

Batalla de La Rochelle (1419)

El batalla de La Rochelle va ser una batalla naval entre la flota castellana i l'aliança anglohanseàtica que es va produir el 30 d'octubre de 1419 a la costa i port de La Rochelle, en el marc de la Guerra dels Cent Anys.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Batalla de La Rochelle (1419) · Veure més »

Batalla de Montiel

La Batalla de Montiel fou un enfrontament bèl·lic emmarcat en la Guerra dels Cent Anys i en els seus conflicte satèl·lit, la Guerra Civil de Castella i la Guerra dels dos Peres, en la qual els exèrcits francocastellans es van amidar amb una aliança proanglesa liderada per Portugal.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Batalla de Montiel · Veure més »

Batalla de Nájera

La Batalla de Nájera (algunes vegades anomenada Batalla de Navarrete) va ser un episodi de la Primera Guerra Civil Castellana que enfrontava el rei Pere I de Castella amb el seu germanastre Enric de Trastàmara, que pretenia el tron, i es va lliurar el 3 d'abril de 1367 en les proximitats de Nájera, en una línia paral·lela al camí que anava al nord des d'Alesón a Huércanos i Uruñuela, a la Comunitat Autònoma de La Rioja.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Batalla de Nájera · Veure més »

Batalla de Noain

La batalla de Noáin (el 30 de juny de 1521) va ser l'única gran batalla campal que va tenir lloc durant la conquesta de Navarra per part de Castella i Aragó.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Batalla de Noain · Veure més »

Batalla de Prats de Rei

La Batalla de Prats de Rei fou un dels episodis de la Guerra de Successió, que va tenir lloc al municipi anoienc d'Els Prats de Rei, entre setembre i el desembre de 1711.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Batalla de Prats de Rei · Veure més »

Batalla de San Gavino

La batalla de San Gavino va ésser la primera de les confrontacions entre el Jutjat d'Arborea i la República de Pisa durant la conquesta aragonesa de Sardenya per part de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Batalla de San Gavino · Veure més »

Batalla de Toro

La batalla de Toro va tenir lloc en aquesta localitat zamorana l'1 de març de 1476, entre les tropes castellanes dels Reis Catòlics i les d'Alfons V de Portugal i el príncep hereu Joan per un altre, dins el decurs de la Guerra de Successió castellana.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Batalla de Toro · Veure més »

Batalla de Valtierra

La batalla de Valtierra fou un combat que va enfrontar les tropes d'Alfons el Bataller, el rei d'Aragó amb les tropes musulmanes de l'emir de Saraqusta, Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain el 24 de gener de 1110.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Batalla de Valtierra · Veure més »

Batalla del riu Salado

Quadre d'Alfons XI, vencedor de la batalla del Salado La batalla del Salado fou una victòria aconseguida a la seva riba per la Corona de Castella sobre el Regne de Granada el 30 d'octubre de 1340.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Batalla del riu Salado · Veure més »

Batalla naval de Barcelona (1359)

La Batalla naval de Barcelona de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Batalla naval de Barcelona (1359) · Veure més »

Batalla naval de Bône

La Batalla naval de Bona de 1360 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Batalla naval de Bône · Veure més »

Batalla naval de Guinea

La batalla naval de Guinea va ser l'enfrontament ocorregut el 1478 a La Mina d'Or, llavors Sant Jordi de la Mina, (sobre la costa atlàntica de Guinea) entre una flota portuguesa i una altra castellana en el marc de la Segona Guerra de Successió castellana.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Batalla naval de Guinea · Veure més »

Batalla naval de La Rochelle (1372)

La batalla naval de La Rochelle va tenir lloc el 22 de juny de 1372 entre una esquadra anglesa i una altra castellana, amb victòria de la segona, davant les costes de la ciutat de La Rochelle.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Batalla naval de La Rochelle (1372) · Veure més »

Batlle

miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Batlle · Veure més »

Bíblia Poliglota Complutense

La Bíblia Poliglota Complutense o Bíblia d'Alcalà, intitulada Libri Veteris et Noui Testamenti multiplici lingua impressi, fou la primera Bíblia Poliglota impresa.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Bíblia Poliglota Complutense · Veure més »

Beatriu d'Aveiro

Beatriu d'Aveiro o Beatriu de Portugal i de Bragança (1430-1506) fou infanta de Portugal.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Beatriu d'Aveiro · Veure més »

Beatriu de Navarra

Beatriu de Navarra o Beatriu d'Evreux (c. 1392 - Olite, 14 de desembre de 1407) noble navarresa, filla de Carles III el Noble, rei de Navarra i de la infanta castellana Leonor de Trastámara.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Beatriu de Navarra · Veure més »

Beatriu de Portugal

Sepulcre de la reina a Sancti Spiritus (Toro) Beatriu de Portugal (Coïmbra, 1372 - Madrigalejo, Regne de Castella, 1410) fou infanta de Portugal, reina titular de Portugal (1383-1385) i reina consort de Castella i Lleó (1383-1390).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Beatriu de Portugal · Veure més »

Bencomo

Imobac Bencomo va ser Mencey de Taoro.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Bencomo · Veure més »

Bentejuí

Bentejui va ser un líder guerrer de Gran Canària que es va resistir militarment a la conquesta de l'illa per part dels conquistadors enviats per la Corona de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Bentejuí · Veure més »

Bernardino López de Carvajal

fou un cardenal i bisbe castellà.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Bernardino López de Carvajal · Veure més »

Bernat de Sarrià

Escut de l'antic poble de Sarrià, així com de la família Sarrià Bernat de Sarrià (Sarrià, 1266 - Xàtiva, 31 de desembre de 1335) va ser un important cavaller al servei dels reis de la Corona d'Aragó, per als quals va exercir diverses funcions diplomàtiques i militars.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Bernat de Sarrià · Veure més »

Bernat Gui

Bernat Gui va ser un religiós dominic, Inquisidor de Tolosa entre 1307 i 1323.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Bernat Gui · Veure més »

Bernat III de Cabrera

Bernat III de Cabrera, vescomte de Cabrera, vescomte de Bas i comte d'Osona (? – Tordehumos (Castella), 1368) va ser un noble català de la Baixa edat mitjana, fill segon del vescomte de Bas i de Cabrera, Bernat II de Cabrera.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Bernat III de Cabrera · Veure més »

Bilbao

Bilbao (en basc: Bilbo) és la ciutat més poblada del País Basc i la capital del territori foral de Biscaia.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Bilbao · Veure més »

Boada de Roa

Boada de Roa és una entitat local menor a la província de Burgos, Castella la Vella, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó (Espanya), comarca de Ribera del Duero, partit judicial d'Aranda, municipi de Pedrosa de Duero.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Boada de Roa · Veure més »

Brasil neerlandès

El Brasil holandès o Nova Holanda (oficialment: Nieuw Holland) va ser una colònia holandesa a Amèrica del Sud des de 1630 fins a 1654.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Brasil neerlandès · Veure més »

Breu Inter Caetera de 1493

El breu (document pontifici de menor entitat que una butlla) Inter Caetera va ser atorgat pel papa Alexandre VI amb data de 3 de maig de 1493 a favor de Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella, reis de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Breu Inter Caetera de 1493 · Veure més »

Burgos

Burgos, tradicionalment en català, Burchs, és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Burgos · Veure més »

Butlla menor Inter Caetera de 1493

Línies de demarcació entre Castella-Aragó i Portugal els segles XV i XVI, ubicades segons la teoria més estesa. La butlla menor Inter Caetera va ser atorgada pel papa Alexandre VI el 1493 a favor de Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella, reis de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó amb data de 4 de maig de 1493 però es creu que realment va ser redactada més tard, al mes de juny.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Butlla menor Inter Caetera de 1493 · Veure més »

Butlles alexandrines

Alexandre VI i Jacopo Pesaro davant Sant Pere, Tiziano, 1509. L'escena naval del fons, l'estendard i l'elm ambienten bé el moment històric. Les butlles alexandrines són conjunt de documents pontificis que van atorgar als reis de Castella i Lleó el dret a conquerir Amèrica i l'obligació d'evangelitzar-la, emesos per la Santa Seu a 1493 a petició dels Reis Catòlics, la influència davant el Papa Alexandre VI (de la valenciana família Borja) era prou poderosa per a aconseguir-les.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Butlles alexandrines · Veure més »

Cadier en Keer

Cadier en Keer (en limburguès Keer) és un antic municipi a l'extrem sud de la província de Limburg als Països Baixos prop de la frontera amb Bèlgica.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Cadier en Keer · Veure més »

Calixt III

Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Calixt III · Veure més »

Call de Barcelona

El Call de Barcelona és el sector de l'actual barri Gòtic que antigament havia estat el barri jueu.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Call de Barcelona · Veure més »

Cambra de Comptos de Navarra

La Cambra de Comptos de Navarra (en basc Nafarroako Comptos Ganbera) és l'organisme encarregat de fiscalitzar la gestió econòmica i financera del sector públic de la Comunitat Foral de Navarra i és el tribunal de comptes més antic d'Espanya.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Cambra de Comptos de Navarra · Veure més »

Campionat del món d'escacs

El Campionat del món d'escacs és la competició que se celebra per determinar el Campió del Món d'escacs absolut.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Campionat del món d'escacs · Veure més »

Canonges Regulars de Sant Antoni

Els Germans Hospitalers de Sant Antoni o Canonges Regulars de Sant Agustí de l'Orde de Sant Antoni Abat (en llatí Canonici Regulares Sancti Agustini Ordinis Sancti Antonii Abbatis) era un orde de canonges regulars, de tipus monàstic i militar, dedicat a l'assistència hospitalària i la cura dels malalts d'ergotisme, malaltia molt freqüent a l'Edat mitjana i coneguda amb el nom de foc de Sant Antoni.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Canonges Regulars de Sant Antoni · Veure més »

Capella de Reyes Nuevos de la catedral de Toledo

La Capella de Reyes Nuevos de la catedral de Toledo és la segona capella sepulcral que van construir els reis de Castella a la catedral de Toledo.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Capella de Reyes Nuevos de la catedral de Toledo · Veure més »

Capitalitat de Valladolid

XVI. El concepte capitalitat de Valladolid es refereix a la condició de capital política que va tenir la ciutat de Valladolid en diversos moments de la seva història, però especialment durant l'estada de la cort de Felip III de Castella sota el validatge del Duc de Lerma, entre 1601 i 1606.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Capitalitat de Valladolid · Veure més »

Capitulació de Toledo

La Capitulació de Toledo és un document legal emès el 26 de juliol de 1529 per l'Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic pel qual es concedia a Francisco Pizarro el permís per colonitzar i poblar les Índies (Amèrica del Sud).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Capitulació de Toledo · Veure més »

Capitulacions de Granada

Les Capitulacions de Granada, de vegades conegudes com el Tractat de Granada, van ser signades i ratificades el 25 de novembre de 1491 davant el rei de l'Emirat de Gharnata Abu 'Abd Allah Muhammad Boabdil i els Reis Catòlics, en aquell temps monarques d'Aragó, de Castella, de Lleó, i de Sicília.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Capitulacions de Granada · Veure més »

Captura al pas

La captura al pas, (terme que prové del francès en passant) és un moviment especial en els escacs.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Captura al pas · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carmelites

Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Carmelites · Veure més »

Cartagena

Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Cartagena · Veure més »

Casa de Balda

La casa de Balda o de Valda és un dels més il·lustres i antics llinatges de la província de Guipúscoa, prestigiosa de parents majors en època anterior a les vint-i-quatre cases qualificades pel monarca Carles I. Aquest noble llinatge va ser la primera raça que va habitar a Azcoitia, tenien la seva casa solar i Palau d'aquesta vila.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Casa de Balda · Veure més »

Casa de Butrón

La casa de Butrón (en el castellà medieval Buitrón) fou un llinatge de la noblesa feudal de la Corona de Castella, descendent directe de la casa d'Haro, la casa de Borgonya i per aquesta línia familiar dels monarques dels regnes d'Astúries, Castella, Lleó, Aragó, Navarra, Portugal, la dinastia Capet de França, la dinastia Hohenstaufen d'Alemanya, la casa de Plantagenet d'Anglaterra, la casa de Normandia i la casa d'Uppsala.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Casa de Butrón · Veure més »

Casa de la Cerda

Escut d'armes de la Casa de la Cerda La Casa De la Cerda és una casa reial de la corona de Castella i branca menor de la Casa de Borgonya regnant a mitjans del a través d'Alfonso X. Descendeix de l'infant Ferran de la Cerda, fill del rei Alfonso X de Castella, sobrenomenat «de la Cerda».

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Casa de la Cerda · Veure més »

Casa de la Contractació d'Índies

La Casa de la Contractació d'Índies va ser una institució de la Corona de Castella que es va establir el 1503.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Casa de la Contractació d'Índies · Veure més »

Casa de Priego

Escut de la Casa de Priego La Casa de Priego, també coneguda com a Casa d'Aguilar, és una casa nobiliària espanyola originària de la Corona de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Casa de Priego · Veure més »

Casa Maury-Parés

La casa Maury-Parés, ubicada al carrer de Mallorca, 234 de Barcelona, va ser construïda el 1882 pel mestre d'obres Josep Artigas Planes per encàrrec de Dolores Maury Parés (vídua de Pedro Monés i Valls) com a bé patrimonial de la família.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Casa Maury-Parés · Veure més »

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Casa reial d'Aragó · Veure més »

Casal d'Aragó

senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Casal d'Aragó · Veure més »

Casal d'Àustria

Retrat de Felip II d'Espanya, obra de Sofonisba Anguissola. El Casal d'Àustria és el nom amb què es coneix la dinastia dels Habsburg, regnant a la Monarquia Hispànica en els segles  i; des de la Concòrdia de Villafáfila (27 de juny de 1506), en què Felip el Bell és reconegut com a rei consort de la Corona de Castella, i queda per al seu sogre, Ferran el Catòlic, la Corona d'Aragó; fins a la mort, sense hereus, de Carles II l'Embruixat (1 de novembre de 1700), que va provocar la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Casal d'Àustria · Veure més »

Castell d'Aiora

El Castell d'Aiora es troba en una elevació de 552 metres sobre el nivell del mar, al centre de la població.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Castell d'Aiora · Veure més »

Castell de Cabdet

Mur oest del castell. El Castell de Cabdet es troba a la localitat albacetenya de Cabdet, al barri de la Vila.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Castell de Cabdet · Veure més »

Castell de Cofrents

El Castell de Cofrents és una fortalesa construïda a 394 metres sobre el nivell del mar, la part més alta de la capital del municipi del mateix nom.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Castell de Cofrents · Veure més »

Castell de la Concepció

El castell de la Concepció és una construcció medieval del xiii o xiv enclavada sobre el turó del mateix nom que s'alça sobre el port de Cartagena (Múrcia), en Espanya.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Castell de la Concepció · Veure més »

Castell de Monteagudo

El Castell de Monteagudo és una fortificació que està situada a uns 5 quilòmetres al nord-est de la ciutat de Múrcia (Regió de Múrcia, Espanya) i a uns 10 quilòmetres al sud-oest d'Oriola.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Castell de Monteagudo · Veure més »

Castell de Santacara

El castell de Santacara (en basc, Santakarako gaztelua) és un castell en la localitat de Santacara (Navarra) declarat bé d'interès cultural.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Castell de Santacara · Veure més »

Castell de Trasmoz

El castell de Trasmoz és una fortalesa ubicada a la localitat saragossana de Trasmoz, a les proximitats de la serra del Moncayo.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Castell de Trasmoz · Veure més »

Castell de Xalans

El Castell de Xalans, està ubicat al municipi anteriorment esmentat, situat sobre el cim d'un turó, a la comarca de la Vall de Cofrents de la província de València.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Castell de Xalans · Veure més »

Castell de Xarafull

El Castell de Xarafull, es troba a la localitat del mateix nom, a la comarca de la Vall de Cofrents, de la província de València.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Castell de Xarafull · Veure més »

Castell de Zafra

El castell de Zafra és un castell del al municipi de Campillo de Dueñas, a Guadalajara, Espanya.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Castell de Zafra · Veure més »

Castell i muralles de Cullera

El castell i muralles de Cullera són un conjunt d'arquitectura militar musulmana que es troba a l'esmentada població valenciana.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Castell i muralles de Cullera · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Castella · Veure més »

Castella d'Or

XVI. Castella d'Or o de l'Or (en castellà Castilla de Oro o del Oro) fou el nom donat a començaments del segle XVI pels colonitzadors espanyols a alguns territoris centreamericans i del nord de Sud-americà que s'estenien des del golf d'Urabá, a l'oest de l'actual Colòmbia, fins a les proximitats del riu Belén, on començava la regió coneguda com a Veragua.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Castella d'Or · Veure més »

Castellà a Catalunya

llengües peninsulars. El castellà a Catalunya és un dels idiomes cooficials d'aquest territori, al costat del català i l'occità en la seva variant aranesa.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Castellà a Catalunya · Veure més »

Castellà canari

La parla canària és la manera de parlar el castellà a les Illes Canàries.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Castellà canari · Veure més »

Castellà del País Basc Sud

El castellà del País Basc Sud o el castellà de Hegoalde (conegut localment com a Castellano de Hegoalde) és el dialecte del castellà parlat en Hegoalde, compost pels territoris històrics de Navarra, Àlaba, Biscaia i Guipúscoa.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Castellà del País Basc Sud · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Catalanisme · Veure més »

Catalanitat de Cristòfor Colom

La tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom ha estat defensada per diversos historiadors al llarg dels anys; està enfrontada a la majoritàriament acceptada tesi genovesa.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Catalanitat de Cristòfor Colom · Veure més »

Català a la Regió de Múrcia

El català va ser la llengua d'ús majoritari a gran part de la regió de Múrcia durant la baixa edat mitjana (concretament, del al), sobretot entre els repobladors cristians, procedents dels territoris de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Català a la Regió de Múrcia · Veure més »

Català antic

Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Català antic · Veure més »

Català modern

El català modern és el català dels segles i, dit tradicionalment de la Decadència.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Català modern · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Catalunya · Veure més »

Catedral de Pamplona

Vista de l'interior del temple La Catedral de Santa María la Real de Pamplona, situada a la ciutat de Pamplona (Comunitat Foral de Navarra, Espanya), seu de l'arxidiòcesi de Pamplona i Tudela, és un conjunt arquitectònic eclesiàstic únic, per tractar-se del complex catedralici més complet que es conserva a Espanya.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Catedral de Pamplona · Veure més »

Caterina I de Navarra

Caterina I de Navarra (1470 - Mont-de-Marsan, França, 1517) fou reina de Navarra, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan i Castellbò (1483-1517).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Caterina I de Navarra · Veure més »

Ceuta

Vista de Ceuta del mirador d'Isabel II estant Ceuta és una ciutat d'Espanya, situada a l'Àfrica i reconeguda com a ciutat autònoma des del 1995.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Ceuta · Veure més »

Cimera del Castell i el Lleó

La Cimera del Castell i el Lleó o Cimera Reial de Castella.La Cimera del Castell i el Lleó, també denominada Cimera Reial de Castella, va ser la que van utilitzar els últims monarques castellans i els espanyols.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Cimera del Castell i el Lleó · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Ciutat · Veure més »

Cocatedral de Sant Nicolau de Bari

L'església cocatedral de Sant Nicolau de Bari és una seu catedralícia de la diòcesi d'Oriola-Alacant i se situa a la plaça de l'Abat Penalva d'Alacant, País Valencià.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Cocatedral de Sant Nicolau de Bari · Veure més »

Cofrents

Cofrents Cofrents (oficialment i en castellà Cofrentes) és un municipi del País Valencià situat a la Vall d'Aiora.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Cofrents · Veure més »

Col·legi major

El col·legi major o col·legi universitari és una institució pròpia de les universitats, que històricament n'era una part essencial, tot i que en l'actualitat està desproveït de funcions docents i investigadores, les quals han passat a ocupar les facultats i departaments universitaris.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Col·legi major · Veure més »

Colonització espanyola d'Amèrica

Penó dels ''conquistadors'' castellans, amb la corona de Castella sobre una bandera vermella, usada per Hernán Cortés, Francisco Pizarro i d'altres portuguès el 1790 La colonització espanyola de les Amèriques va començar sota la corona de Castella i va ser encapçalada pels conquistadors espanyols.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Colonització espanyola d'Amèrica · Veure més »

Comarques del País Valencià

Les comarques del País Valencià són unes demarcacions territorials amb què s'ha estructurat tradicionalment el país des dels acabaments del xix.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Comarques del País Valencià · Veure més »

Combat de Palafrugell

El Combat de Palafrugell fou un dels episodis de la Guerra dels Trenta Anys a Catalunya.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Combat de Palafrugell · Veure més »

Companyia de Moscòvia

''Ivan IV de Rússia mostrant els seus tresors a Jerome Horsey'' (Alexander Litovxenko, (1875). La Companyia de Moscovia (també anomenada empresa russa) (en anglès, Muscovy Company o Muscovy Trading Company, en rus, Московская компания), va ser una companyia comercial fundada a Londres el 1555 i que fou la primera gran empresa creada com a societat anònima, precursora d'un tipus de negoci que aviat tindria un gran èxit a Anglaterra.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Companyia de Moscòvia · Veure més »

Companyia privilegiada

Una companyia privilegiada (de l'italià Compagnia) era una companyia comercial amb activitats que gaudien de la protecció de l'estat mitjançant un privilegi.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Companyia privilegiada · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Compromís de Casp · Veure més »

Comtat d'Elda

El Comtat d'Elda és un títol nobiliari creat el 14 de maig de 1577 pel rei Felip II a favor de Joan Coloma i Cardona, III Senyor d'Elda, Virrei de Sardenya, en atorgar-se rang nobiliari a la baronia d'Elda, Petrer i Salines pels serveis prestats a la Corona d'Aragó i Castella per ell i els seus ascendents, els qui ja ostentaven el senyoriu d'Elda.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Comtat d'Elda · Veure més »

Comtat de Castella

El comtat de Castella fou una àrea geogràfica que formava part del Regne de Lleó fins que se'n va independitzar per passar a formar el Regne de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Comtat de Castella · Veure més »

Comtat de la Conquesta de les illes Batanes

José Basco y Vargas El comtat de la Conquesta de les illes Batanes és un títol nobiliari de la Corona de Castella concedit el 21 de gener de 1789 pel rei Carles IV d'Espanya a José Basco y Vargas, brigadier de la Real Armada, per haver conquistat per a la Corona Espanyola l'arxipèlag de les illes Batanes, situat al nord de les Illes Filipines, prop de l'illa de Formosa.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Comtat de la Conquesta de les illes Batanes · Veure més »

Comtat de Niebla

Mapa del Regne de Sevilla (1750-54), segons les Respostes Generals del Cadastre d'Ancorada. En verd fosc els estats de la Casa de Niebla en aquest regne. Observi's com Sanlúcar ja havia estat reincorporada a la Corona. Escut de la Casa de Medina Sidonia, al carrer Palacio, Huelva, antiga residència dels Comtes de Niebla casats. El Comtat de Niebla és un títol nobiliari espanyol originari de la Corona de Castella, que el rei Enrique II va atorgar l'1 de maig de 1368 a Juan Alonso Pérez de Guzmán i Osorio, IV senyor de Sanlúcar, per la seva fidelitat en la guerra pel tron que aquell havia mantingut amb el seu germà de pare Pedro I a l'anomenada Primera Guerra Civil Castellana.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Comtat de Niebla · Veure més »

Comtat de Palamós

El Comte de Palamós va ser un títol concedit per Ferran el Catòlic en 1484 al noble català Galcerán de Requesens i Joan de Soler, Baró de Calonge, qui també va rebre els títols de Comte de Trivento i Avellino, pels seus lleials serveis al Regne de Nàpols, a la Corona d'Aragó i a la Corona de Castella, tant polítics com militars.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Comtat de Palamós · Veure més »

Comtat de Trastàmara

El comtat de Trastàmara és un títol nobiliari atorgat el 4 de febrer de 1445 a San Martín de Valdeiglesias pel rei Joan II de Castella, com a títol hereditari, a Pedro Álvarez Osorio.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Comtat de Trastàmara · Veure més »

Comunero

Villalar. Comunero era qui, durant els anys 1520 i 1521, va participar en la Revolta de les Comunitats de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Comunero · Veure més »

Concòrdia de Salamanca

La Concòrdia de Salamanca del 24 de novembre de 1505 fou un acord mitjançant el qual, a la mort d'Isabel la Catòlica el 26 de novembre de 1504, s'establí el govern conjunt de Felip el Bell, Ferran el Catòlic i Joana de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Concòrdia de Salamanca · Veure més »

Concòrdia de Segòvia

La Concòrdia de Segòvia determinà la simbologia unificada de les Cases Reials d'Aragó i de CastellaLa Concòrdia de Segovia, o Acuerdo de Gobernación del Reino, és el tractat que dona naixement a la Monarquia Catòlica i pel qual s'unien dinàsticament la Corona de Castella i la Corona d'Aragó.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Concòrdia de Segòvia · Veure més »

Concòrdia de Villafáfila

La Concòrdia de Salamanca del 1505 fou un acord mitjançant el qual Ferran el Catòlic va renunciar al poder a la Corona de Castella el 1506 per la Concòrdia de Villafáfila per evitar un enfrontament armat, i se centrà en els seus assumptes a la Corona d'Aragó, a causa de les males relacions entre Felip el Bell, a qui donava suport la noblesa castellana, i Ferran.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Concòrdia de Villafáfila · Veure més »

Concejo (història)

Un concejo era l'assemblea dels veïns de les localitats que participaven en el seu govern en els regnes cristians de l'alta edat mitjana a la península Ibèrica.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Concejo (història) · Veure més »

Conclave de 1431

El Conclave de 1431 es va convocar després de la mort de Martí V, es va celebrar els dies 2 i 3 de març i s'acabà amb l'elecció del cardenal Gabriele Condulmer, que va prendre el nom d'Eugeni IV.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Conclave de 1431 · Veure més »

Conclave de 1455

El conclave de 1455 (4 al 8 d'abril) va elegir Alfons Borja com a Papa Calixt III després de la mort del Papa Nicolau V. Va ser el primer conclave que es va fer al Palau Vaticà, el lloc de tots els conclaves papals amb l'excepció de cinc, des d'aquell moment.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Conclave de 1455 · Veure més »

Conclave de 1458

El Cónclave de 1458 es va celebrar del 16 al 19 d'agost, després de la mort del papa Calixt III, i acabà amb l'elecció del cardenal Enea Silvio Piccolomini que esdevindria Papa amb el nom de Pius II.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Conclave de 1458 · Veure més »

Conquesta aragonesa de Sardenya

La Conquesta de Sardenya fou una campanya militar per part de la Corona d'Aragó encapçalada per Jaume el Just entre 1323 i 1329.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Conquesta aragonesa de Sardenya · Veure més »

Conquesta de Còrdova

Ferran III el sant, conqueridor de Còrdova La conquesta castellana de Qurtuba (actual Còrdova), succeí l'any 1236 dins del context de la reconquesta cristiana (722-1492), sota el regnat de Ferran III el Sant (1217-1252), caracteritzat per la gran expansió que dugué a terme al sud de la península Ibèrica i per ser benevolent amb els habitants de les ciutats derrotades.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Conquesta de Còrdova · Veure més »

Conquesta de Guatemala

La conquesta de Guatemala fou un conflicte que forma part de la colonització espanyola d'Amèrica al territori del que avui és la República de Guatemala, a l'Amèrica Central.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Conquesta de Guatemala · Veure més »

Conquesta de l'Imperi Asteca

La conquesta de Mèxic és l'episodi històric, dins de la Conquesta d'Amèrica, que conclogué amb l'esfondrament de l'estat asteca i el sotmetiment del seu poble, aconseguit per Hernán Cortés en nom de l'Emperador Carles V, entre 1519 i 1521.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Conquesta de l'Imperi Asteca · Veure més »

Conquesta de la medina Laqant

La conquesta de la medina Laqant és un episodi de la història d'Alacant en què la ciutat va ser conquerida per les tropes cristianes contra l'autoritat independent del Xarq al-Andalus durant un lent procés d'ocupació que va de l'any 1247 al 1266.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Conquesta de la medina Laqant · Veure més »

Conquesta de les Illes Canàries

La conquesta de les Illes Canàries per part de la Corona de Castella es va portar a terme entre 1402 i 1496.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Conquesta de les Illes Canàries · Veure més »

Conquesta de Navarra

Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Conquesta de Navarra · Veure més »

Conquesta del País Valencià

La Conquesta del País Valencià fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó dutes a terme pels reis Jaume el Conqueridor (fins 1245) i Jaume el Just (fins 1300).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Conquesta del País Valencià · Veure més »

Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)

La Conquesta de Múrcia és el nom amb què és coneguda la guerra per sotmetre la rebel·lió islàmica al Regne de Múrcia.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266) · Veure més »

Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1304)

La conquesta del Regne de Múrcia va començar l'any 1296 quan Ferran II de la Cerda l'ofereix al rei Jaume II el Just a canvi del seu suport contra l'infant hereu al tron de Castella, Ferran IV de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1304) · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Conquesta i colonització espanyola de l'Argentina

Felip IV, incloent els territoris cartografiats i reclamats, reclamacions marítimes ''(mare clausum)'' i altres aspectes Una part de l'actual territori de l'Argentina va ser conquerit i colonitzat per l'Imperi espanyol entre el i principis del.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Conquesta i colonització espanyola de l'Argentina · Veure més »

Consell d'Aragó

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell d'Aragó, o Consell Suprem d'Aragó, procedent del Consell Reial o curia regia de la Corona d'Aragó, fou l'òrgan de la monarquia encarregat dels afers dels regnes de la Corona d'Aragó en temps de Ferran el Catòlic, de la monarquia hispànica dels Habsburg i dels primers anys del regnat de Felip V de Borbó.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Consell d'Aragó · Veure més »

Consell de Castella

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Consell de Castella · Veure més »

Consells de la Monarquia d'Espanya

Territoris adscrits al Consell de Flandes Els Consells de la Monarquia d'Espanya foren els òrgans d'administració i de justícia amb què es governà la Monarquia d'Espanya durant els regnats de la Casa d'Àustria des del al, configurant una superestructura jurisdiccional definida en politologia com a règim polisinodial, és a dir, règim administrat amb Consells.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Consells de la Monarquia d'Espanya · Veure més »

Contactes transoceànics precolombins

Mapa d'Amèrica que mostra els llocs abans de la cultura de Clovis Els contactes transoceànics precolombins són les possibles teories relacionades amb visites o interaccions amb les Amèriques o els pobles indígenes d'Amèrica per persones d'Àfrica, Àsia, Europa o Oceania abans del primer viatge de Cristòfor Colom a l'illa de San Salvador el 1492.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Contactes transoceànics precolombins · Veure més »

Conveni de Sintra

El Conveni de Sintra és un tractat signat el 13 de setembre de 1509 entre la Corona de Castella i el Regne de Portugal, que serví per traçar les futures zones de conquesta en el Magreb.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Conveni de Sintra · Veure més »

Conversions forçades als regnes hispànics

''The Moorish Proselytes of Archbishop Ximenes'', (Els prosèlits magrebins de l'arquebisbe Ximenes, Granada, 1500), obra d'Edwin Long (1829–1891) que representa un baptisme massiu de musulmans Les conversions forçades de musulmans als regnes hispànics es van promulgar a través d'una sèrie d'edictes que proscrivien l'islam als regnes de la Monarquia Hispànica als actuals estats d'Espanya i de Portugal.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Conversions forçades als regnes hispànics · Veure més »

Corona

* Corona (ornament), cèrcol que se cenyeix al cap, fet de flors, fulles, metall, etc., usat sovint com a senyal de victòria (corona triomfal, corona de llorer, etc.), de distinció (corona acadèmica) o de noblesa (corona imperial, corona reial, corona comtal, etc.) Fins i tot com a senyal d'escarni (corona d'espines).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Corona · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Corona d'Aragó · Veure més »

Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359)

Acta de la Cort General de Catalunya de l'any 1359 celebrada a Cervera, on s'elegí el primer president de la Generalitat de Catalunya, Berenguer de Cruïlles (19 de desembre de 1359) Les Corts Catalanes celebrades entre 1358 i 1359, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, varen ser freqüents coincidint amb la coneguda com a guerra dels dos Peres contra Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359) · Veure més »

Corts de Cullera-València (1364)

Les Corts de Cullera-València de 1364, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 8 de juny de 1364 per a celebrar-se el 13 de juny a Cullera, amb l'objectiu de mantenir l'esforç contributiu valencià a la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Corts de Cullera-València (1364) · Veure més »

Corts de Montsó (1362-1363)

Les Corts de Montsó de 1362-1363, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Perpinyà estant, el 10 d'octubre de 1362, per a celebrar-se el 10 de novembre a Montsó, amb l'objectiu d'aconseguir ràpidament recursos per a fer front a la nova fase de la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres, després de la ruptura de la pau de Deza-Terrer.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Corts de Montsó (1362-1363) · Veure més »

Corts de Morvedre (1365)

Les Corts de Morvedre de 1365, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, i celebrades al mes d'agost de 1365, mentre assetjava Morvedre, un dels darrers episodis de la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres, en terres valencianes.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Corts de Morvedre (1365) · Veure més »

Corts de València (1357-1358)

Les Corts de València de 1357-1358, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 16 de desembre de 1357, a València estant, per al 30 de desembre, amb l'objectiu d'obtenir recursos per a finançar la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Corts de València (1357-1358) · Veure més »

Corts de València (1360)

Les Corts de València de 1360, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 24 d'abril de 1360 per a celebrar-se el 12 de maig, amb l'objectiu de renovar l'aportació valenciana aprovada en les Corts de 1357-1358 a la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Corts de València (1360) · Veure més »

Corts forals valencianes

Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Corts forals valencianes · Veure més »

Cosme Soler

Cosme Soler, àlies Tarragó (la Baronia de Rialb, 1565) fou un curandero, herbolari i bruixot convers investigat per la Inquisició de la Corona d'Aragó durant la primera meitat del segle XVII.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Cosme Soler · Veure més »

Crònica de Ramon Muntaner

CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »

Crònica del Perú

Crònica del Perú és una obra de Pedro Cieza de León, redactada entre 1540 i 1550.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Crònica del Perú · Veure més »

Crisi portuguesa de 1383-1385

La crisi portuguesa de 1383-1385 va ser un període de guerra civil i anarquia en la història de Portugal, que va començar amb la mort de Ferran I de Portugal, que no tenia hereus homes.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Crisi portuguesa de 1383-1385 · Veure més »

Crist crucificat (Alejo de Vahía)

Crist crucificat és una escultura feta per Alejo de Vahía.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Crist crucificat (Alejo de Vahía) · Veure més »

Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela

Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela, també denominat Cristóbal (Sant Mateu, València, 1599-Madrid, Castella, 1672) va ser un jurisconsult i polític valencià, amb importants càrrecs en les institucions reials del regne de València i també a la cort de Madrid durant el regnat de Felip IV i Carles II.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela · Veure més »

Cristòfor Despuig

Cristòfor o Cristòfol Despuig (Tortosa, 1510-1574) reflecteix allò que entenem per «un home del Renaixement»: fou un cavaller de formació cortesana que, després de nombroses querelles vers els seus actes cavallerescos, exercí un càrrec polític en la governació de la Tortosa del, car se'l considera un personatge crític i a la vegada activista.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Cristòfor Despuig · Veure més »

Cristóbal Villalba

Cristóbal Villalba (Plasència, 1475 - Estella-Lizarra 1516), fou un hidalgo extremeny i militar castellà.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Cristóbal Villalba · Veure més »

Croada contra la Corona d'Aragó

La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »

Croada de Despenser

La croada del bisbe Despenser o croada del bisbe de Norwich fou una expedició militar del 1383 per assistir la ciutat de Gant contra els partidaris de l'antipapa Climent VII, liderada per Henry le Despenser.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Croada de Despenser · Veure més »

Cronologia de l'ornitologia

Caça d'aus - Pintura de càmara mortuòria - Antic Egipte (1422-1411 aE) A continuació es presenta una cronologia de l'ornitologia (línia del temps) amb alguns dels esdeveniments més importants en aquest camp.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Cronologia de l'ornitologia · Veure més »

Cronologia de la història de Catalunya

Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Cronologia de la història de Catalunya · Veure més »

Cronologia de la repressió del català

El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Cronologia de la repressió del català · Veure més »

Cultura totonaca

La cultura totonaca es refereix a la civilització d'un poble indígena mesoamericà que va habitar principalment Veracruz, el nord de Puebla i la regió de la costa.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Cultura totonaca · Veure més »

Dècada del 1460

Sense descripció.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Dècada del 1460 · Veure més »

Dídac d'Àustria

Dídac Fèlix d'Àustria i d'Àustria (Madrid, 12 de juliol de 1575 - ídem, 21 de novembre de 1582) va ser un infant d'Espanya i príncep d'Astúries, de Girona, de Viana i de Portugal, fill de Felip II de Castella i la seva quarta esposa Anna d'Àustria, mort prematurament.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Dídac d'Àustria · Veure més »

De Moeren

Localització de Les Moëres De Moeren (en francesitzat després de l'annexió per França en Les Moëres) és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord, que forma part de la Westhoek.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і De Moeren · Veure més »

Decadència

La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Decadència · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Departament de Maldonado

Maldonado (en castellà i oficialment Departamento de Maldonado) és un departament de l'Uruguai, situat sobre el litoral sud-est del país.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Departament de Maldonado · Veure més »

Descobriment de la ruta marítima a l'Índia

Pintura de Vasco da Gama en la seva arribada a l'Índia, portant la bandera emprada als ''Descobriments'': Les armes de Portugal i la Creu de Crist, patrocinadors del moviment d'expansió iniciat per Enric el Navegant. El descobriment de la ruta marítima a l'Índia des d'Europa i a través de l'oceà Atlàntic, tot circumnavegant Àfrica, el protagonitzà el navegant portuguès Vasco da Gama durant el regnat del rei Manuel I, entre 1497 i 1499.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Descobriment de la ruta marítima a l'Índia · Veure més »

Diada del 25 d'abril de 2007

prohibí l'ús de la llengua catalana a l'administració de justícia i de govern de Catalunya Per la diada del 25 d'abril de 2007 es van commemorar els 300 anys de la desfeta d'Almansa (1707), i per tant, l'inici de l'ocupació del Regne de València, a mans de les tropes borbòniques (Guerra de Successió).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Diada del 25 d'abril de 2007 · Veure més »

Diada Nacional de Catalunya

La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Diada Nacional de Catalunya · Veure més »

Diòcesi de San Cristóbal de La Laguna

La Diòcesi de San Cristóbal de La Laguna (també coneguda com a Diócesis Nivariense o Diócesis de Tenerife) és una diòcesi de l'Església Catòlica Apostòlica Romana que cobreix la província de Santa Cruz de Tenerife (en les Illes Canàries, Espanya), abastant les illes de Tenerife, La Palma, La Gomera i El Hierro.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Diòcesi de San Cristóbal de La Laguna · Veure més »

Diego de Villarroel

, nascut com Diego González de Villarroel i Aguirre Meneses, va ser un hidalgo, militar, conqueridor i colonitzador espanyol que va ser nomenat el 1554 com a segon alcalde de primer vot de la ciutat de Santiago del Estero i posteriorment com a tinent general de la governació del Tucumán des de 1565, per fundar la nova de San Miguel de Tucumán, que seria centre administratiu de la seva jurisdicció territorial, la qual va gestionar amb el títol global de tinent de governador general de San Miguel de Tucumán.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Diego de Villarroel · Veure més »

Diego García de Herrera

Diego García de Herrera y Ayala (Sevilla, c. 1417 - Fuerteventura, 22 de juny de 1485) va ser un hidalgo i conqueridor castellà, senyor territorial de les illes Canàries al segle.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Diego García de Herrera · Veure més »

Diego García de Moguer

Diego García de Moguer (Moguer, 1484 - Oceà Índic, 1544), va ser un mariner i explorador castellà, que també va estar al servei del Regne de Portugal.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Diego García de Moguer · Veure més »

Diego Gómez de Fuensalida

Diego Gómez de Fuensalida (c.1371-1436) o simplement Diego de Fuensalida, va ser un noble i religiós castellà, proper a la figura de Ferran d'Antequera durant el Compromís de Casp i després en ser escollit sobirà de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Diego Gómez de Fuensalida · Veure més »

Diego Hurtado de Mendoza y Quiñones

Diego Hurtado de Mendoza y Quiñones (Guadalajara, 1444-Madrid, 12 de setembre de 1502) fou un religiós i home d'estat castellà.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Diego Hurtado de Mendoza y Quiñones · Veure més »

Diego López V d'Haro

Diego López V d'Haro (mort en 1310) conegut com l'Intrús, era fill de Diego López III d'Haro i Constança de Bearn, i germà de Lope Díaz III d'Haro.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Diego López V d'Haro · Veure més »

Diego Méndez de Segura

Diego Méndez de Segura (Zamora, 1475 - Valladolid, 8 de desembre de 1536) va ser un dels participants en el quart viatge de Colom al Nou Món (1502) i autor, al seu testament, d'una de les fonts pel coneixement d'aquest viatge.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Diego Méndez de Segura · Veure més »

Dinastia Borgonya

La Dinastia Borgonya fou un llinatge de reis que van governar el Regne de Portugal des de 1139 fins a l'any 1383; el Regne de Castella des de 1127 fins a l'any 1369, així com al Regne de Lleó durant els anys en què se separà del Regne de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Dinastia Borgonya · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia Trastàmara

Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Dinastia Trastàmara · Veure més »

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Diputació del General del Regne d'Aragó

La Diputació del General del Regne d'Aragó o Generalitat d'Aragó té els seus orígens històrics en la Diputació del Regne d'Aragó que va néixer a les Corts Generals de Montsó en 1362, sota el regnat de Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Diputació del General del Regne d'Aragó · Veure més »

Diputació del Regne de Navarra

Diputació del Regne de Navarra (basc Nafarroako Erresumako Aldundia) fou un organisme vigent en l'antic Regne de Navarra entre 1501 i 1839.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Diputació del Regne de Navarra · Veure més »

Dones a l'Argentina

La situació de les dones a l'Argentina ha canviat significativament després del retorn de la democràcia el 1983, i han assolit un nivell relativament alt d'igualtat. En l'informe global sobre la diferència de gènere preparat pel Fòrum econòmic mundial de 2009, les dones argentines van ocupar el lloc 24 entre 134 països estudiats en termes d'accés als recursos i oportunitats en relació amb els homes.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Dones a l'Argentina · Veure més »

Dones a Mèxic

L’estatus de les dones a Mèxic ha canviat significativament amb el pas del temps.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Dones a Mèxic · Veure més »

Doramas

Doramas va ser un guerrer canari de finals del, membre de la resistència guanxe a l'illa de Gran Canària davant la invasió de la Corona de Castella escomesa pels Reis Catòlics, qui van finançar l'actuació.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Doramas · Veure més »

Ducat d'Alba de Tormes

El ducat d'Alba de Tormes, anomenat de forma habitual ducat d'Alba, és un títol nobiliari hereditari espanyol, atorgat originalment per Enric IV de Castella a García Álvarez de Toledo el 1472.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Ducat d'Alba de Tormes · Veure més »

Ducat de Benavent

Escut del Ducat de Benavent El Ducat de Benavent és un títol nobiliari espanyol de caràcter hereditari que fou concedit pel rei Enric IV de Castella el 28 de gener de 1473 a favor de Rodrigo Alonso Pimentel, IV comte de Benavent, i senyor de Villalón, Mayorga, Betanzos, Allariz, Aguiar, Sandiáñez, Milmanda i Sande, i besnet de Juan Alfonso Pimentel, cavaller d'origen portuguès al servei de la Corona de Castella, a qui el rei Ferran III de Castella concedir el Comtat de Benavent.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Ducat de Benavent · Veure més »

Ducat de Cadis

El Ducat de Cadis és el títol nobiliari espanyol concedit a Rodrigo Ponce de León y Núñez, III comte d'Arcos, II marquès de Cadis, de la casa de Ponce de León.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Ducat de Cadis · Veure més »

Dudum siquidem

Dudum siquidem fou una butlla atorgada pel papa Alexandre VI amb data de 26 de setembre de 1493 a favor de Ferran i Isabel la Catòlica, reis de Castella i Aragó.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Dudum siquidem · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Edat mitjana · Veure més »

Edat mitjana de Catalunya

L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Edat moderna · Veure més »

Edat moderna de Catalunya

L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Edat moderna de Catalunya · Veure més »

Egidio Boccanegra

Egidio Boccanegra (?, ? — Sevilla, 1367) va ser un almirall de la Corona de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Egidio Boccanegra · Veure més »

El Campello

El Campello és un municipi costaner del País Valencià, pertanyent a la comarca de l'Alacantí i a l'àrea metropolitana d'Alacant-Elx.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і El Campello · Veure més »

El Carxe

La comarca del Carxe (el Carche) és un territori de la Regió de Múrcia on es parla valencià.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і El Carxe · Veure més »

El Castellet de Castelló (la Ribera Alta)

El Castellet de Castelló (la Ribera Alta) és una antiga fortificació construïda als segles XIII o XIV.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і El Castellet de Castelló (la Ribera Alta) · Veure més »

El Pinós

El Pinós (oficialment el Pinós/Pinoso) és un municipi del sud del País Valencià situat a l'oest de la comarca del Vinalopó Mitjà i que compta amb una població de 7.966 habitants, segons el padró de l'INE de 2019.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і El Pinós · Veure més »

El Raspeig

El Raspeig va ser el nom que va rebre Sant Vicent del Raspeig des dels seus primers assentaments al segle XV fins a 1812.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і El Raspeig · Veure més »

Elionor d'Alburquerque

Escut de Elionor d'Alburquerque Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra (Castella, c. 1374 - Medina del Campo, 16 de desembre de 1435), fou comtessa d'Alburquerque i de Ledesma i senyora de Castro de Haro, entre altres dominis a Castella, i reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Elionor d'Alburquerque · Veure més »

Elionor d'Àustria

Elionor d'Àustria (Lovaina, 15 de novembre de 1498 - Talavera la Real, 25 de febrer del 1558) va ser una infanta de Castella i d'Aragó, filla dels reis Joana I i Felip I de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Elionor d'Àustria · Veure més »

Elionor de Aguilar

Berenguela Leonor Yáñez de Aguilar (v.1281-1 d'abril de 1337), coneguda com a Elionor de Aguilar o Elionor de Cabrera a la Catalunya de la Baixa edat mitjana, era una dama castellana, senyora d'Aguilar de la Frontera (Còrdova).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Elionor de Aguilar · Veure més »

Elionor de Borbó i Ortiz

, princesa d'Astúries, és la filla primogènita dels reis Felip VI i Letícia d'Espanya i ocupa el primer lloc en la línia successòria de la Corona espanyola.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Elionor de Borbó i Ortiz · Veure més »

Elionor de Castella (reina consort d'Anglaterra)

Elionor de Castella (1241 - Harby, Nottinghamshire, 28 de novembre de 1290) fou una infanta de Castella per naixement i reina d'Anglaterra per matrimoni amb Eduard I.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Elionor de Castella (reina consort d'Anglaterra) · Veure més »

Elionor de Castella i de Manuel

Escultura d'Elionor de Castella i de Manuel, del seu sepulcre a la catedral de Pamplona Elionor de Castella i de Manuel (?, 1350 - Pamplona, 1415).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Elionor de Castella i de Manuel · Veure més »

Elionor de Toledo

Garcia, obra de Bronzino. Elionor de Toledo (en castellà: Leonor Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio (Alba de Tormes, Corona de Castella 1522 - Pisa, Gran Ducat de Toscana 1562) fou una aristòcrata castellana que va esdevenir Duquessa consort de Florència.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Elionor de Toledo · Veure més »

Elx

Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Elx · Veure més »

Emirat de Gibraltar

La taifa, emirat o regne de Gibraltar fou una taifa andalusina que fou incorporada el 1462 a la Corona de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Emirat de Gibraltar · Veure més »

Emirat de Granada

LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Emirat de Granada · Veure més »

Emirat de Múrsiya

L'emirat de Múrsiya o taifa de Múrcia, fou un estat andalusí format a la vora del Segura arran la descomposició del califat de Còrdova, el 1013.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Emirat de Múrsiya · Veure més »

Emirat de Tulàytula

L'emirat de Tulàytula, conegut com a taifa de Toledo o regne islàmic de Toledo, va ser una de les taifes de l'Àndalus, que posteriorment passaria a ser part del regne de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Emirat de Tulàytula · Veure més »

Enfrontament del vectigal

Joan Fiveller exigeix a Ferran d'Antequera que pagui el vectigal de la carn (Ramon Tusquets i Maignon, 1885) Joan Fiveller a la porta de la Casa de la Ciutat (Barcelona) Lenfrontament del vectigal fou la reclamació efectuada el 1416 pel llavors conseller segon de Barcelona Joan Fiveller al rei Ferran I per tal que pagués el vectigal, l'impost sobre la carn que els compradors de la Casa del monarca adquirien a la ciutat, i del qual el rei pretenia quedar-ne exempt.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Enfrontament del vectigal · Veure més »

Entrena

Entrena és una localitat a 13 km de Logronyo, a la província de La Rioja.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Entrena · Veure més »

Era Hispànica

Lera hispànica o era del Cèsars és una variant del calendari julià difosa a Hispània probablement d'ençà el i emprada fins al, segons els regnes, que s'adoptà el sistema Anno Domini.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Era Hispànica · Veure més »

Erriberabeitia

Erriberabeitia (en castellà Ribera Baja) és un municipi d'Àlaba, de la Quadrilla d'Añana.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Erriberabeitia · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Esclavitud · Veure més »

Esclavitud a Espanya

Contracte d'esclavitud al Perú L'esclavitud a Espanya va ser una pràctica habitual dels diferents regnes de la península Ibèrica durant l'edat mitjana, que es va estendre a l'edat moderna a les possessions espanyoles a Amèrica.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Esclavitud a Espanya · Veure més »

Escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó

Lescultura del Renaixement a la Corona d'Aragó va lligada a la cultura humanista procedent de la península Itàlica, encara que la repercussió inicial va ser escassa i, per tant, tardana l'acceptació del nou estil, per la qual cosa encara es van anar fent decoracions gòtiques a la mateixa època, fins ja entrat el, que es va implantar amb fermesa en pujar al tron el rei Carles V. Escultura de Sant Sever per Bartolomé Ordóñez al rerecor de la Catedral de Barcelona. La major part de l'escultura va ser feta per artistes forans italians o bé arribats de la resta de la península.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó · Veure més »

Escut d'Aldaia

L'escut d'Aldaia és un símbol representatiu oficial d'Aldaia, municipi de l'Horta Sud, al País Valencià.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Escut d'Aldaia · Veure més »

Escut d'Espanya

L'escut d'Espanya fou aprovat per llei el 1981, quan l'actual va substituir la versió provisional que, al seu torn, havia substituït l'escut oficial de l'Espanya franquista, amb l'àguila de Sant Joan.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Escut d'Espanya · Veure més »

Escut de Valladolid

L'escut de Valladolid té la seva representació més antiga en l'any 1454, només amb les formes ondulades.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Escut de Valladolid · Veure més »

Escut de Villena

L'escut de Villena és el símbol representatiu oficial de Villena, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alt Vinalopó.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Escut de Villena · Veure més »

Església de Nuestra Señora de Montserrat

L'església de Nuestra Señora de Montserrat està situada al carrer de San Bernardo de Madrid.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Església de Nuestra Señora de Montserrat · Veure més »

Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols

Borja De nom oficial Església Nacional Española de Santiago i Montserrat (des de 1870), és coneguda com a Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli (Santa Maria de Montserrat dels Espanyols), després d'haver estat l'església representativa de la Corona d'Aragó durant quatre segles, avui dia és l'església nacional d'Espanya a Roma.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Espanya · Veure més »

Espanyols

Els espanyols són els ciutadans d'Espanya, ja sigui perquè hi han nascut o perquè tenen la nacionalitat espanyola.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Espanyols · Veure més »

Estat nació

Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Estat nació · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Canàries

Estatut d'Autonomia de Canàries és la norma institucional bàsica de la Comunitat autònoma canària.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Estatut d'Autonomia de Canàries · Veure més »

Estàtua orant del bisbe Barrientos

El Retrat de l'aparell que va formar part del monument funerari del bisbe Fra Lope de Barrientos, que va estar sota una cúpula mudèjar cassetonada, a la capella de lHospital de la Pietat de Medina del Campo, fundat per ell mateix (actualment desaparegut).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Estàtua orant del bisbe Barrientos · Veure més »

Estrella de Soria

Estrella de Soria és una òpera en tres actes de Franz Berwald, amb llibret d'Otto Prechtler traduït al suec per Ernst Wallmark.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Estrella de Soria · Veure més »

Exili austriacista

Escut d'armes del Sacre Imperi Romanogermànic. L'exili austriacista va ser l'abandonament forçós d'Espanya de diverses desenes de milers d'austriacistes a conseqüència de la repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola desencadenada pel rei Felip V d'Espanya contra ells per haver-se rebel·lat i haver recolzat Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Exili austriacista · Veure més »

Eximiae devotionis

La butlla menor Eximiae devotionis va ser atorgada pel papa Alexandre VI el 1493 a favor de Ferran i Isabel, reis de Castella i Aragó.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Eximiae devotionis · Veure més »

Expedició de García Jofre de Loaisa

Mapamundi francès de 1536. L'Expedició de García Jofre de Loaisa va ser una expedició marítima espanyola realitzada entre 1525 i 1526 i dirigida per García Jofre de Loaisa per tal de prendre i colonitzar les illes Moluques, riques en espècies, la propietat les quals es disputaven les corones de Castella i Portugal.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Expedició de García Jofre de Loaisa · Veure més »

Expulsió dels jueus d'Espanya

Interior de la sinagoga del Tránsito a Toledo. Lexpulsió dels jueus de les corones de Castella i d'Aragó va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Expulsió dels jueus d'Espanya · Veure més »

Expulsió dels moriscos

Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Expulsió dels moriscos · Veure més »

Extremadura

Extremadura (fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Extremadura · Veure més »

Falconeria

Un astor, dibuix del 1903. La falconeria és l'art de criar, entrenar i tenir cura de falcons i altres ocells rapinyaires per a la caça de volateria.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Falconeria · Veure més »

Fallides de Felip II

Les fallides de Felip II foren un seguit de crisis de deute, incompliments dels compromisos de pagament del deute públic de la hisenda, del rei Felip II de Castella durant el seu regnat.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Fallides de Felip II · Veure més »

Felip Dalmau I de Rocabertí

Rocabertí Felip Dalmau (I) de Rocabertí i de Montcada fou vescomte de Rocabertí entre 1342 i 1392.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Felip Dalmau I de Rocabertí · Veure més »

Felip el Bell

* Felip I de Castella, rei consort de Castella amb Joana I (1504-1506).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Felip el Bell · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Felip II de Castella · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Felip IV de Castella · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Felip V d'Espanya · Veure més »

Felipa de Lancaster

Felipa de Lancaster (Leicester, Regne Unit 1360 - Odivelas 1415), princesa anglesa i reina consort de Portugal (1387-1415).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Felipa de Lancaster · Veure més »

Felipe Bigarny

Felipe Bigarny, nomenat també com Felipe Vigarny, Felipe Biguerny o Felipe de Borgonya, anomenat el Borgonyó (Langres, Borgonya c. 1475 - Toledo, 10 de novembre de 1542) és considerat un dels més insignes escultors del renaixement espanyol.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Felipe Bigarny · Veure més »

Fernández de Córdoba

Els Fernández de Córdoba són un llinatge nobiliari espanyol que té el seu origen a Castella, que al llarg dels anys va tenir una vasta descendència i van acumular molts títols de noblesa i senyories, constituint diverses branques d'una mateixa família.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Fernández de Córdoba · Veure més »

Fernão de Magalhães

Fernão de Magalhães (conegut també com a Magallanes en castellà, Magellanus en llatí o Magellan en francès i anglès, entre altres variants), nascut al nord de Portugal, probablement a Ponte da Barca, al voltant del 1480 i mort a l'illa de Mactan (vora l'illa de Cebú, a les Filipines) el 27 d'abril de 1521, va ser un navegant i explorador portuguès de l'època dels grans descobriments.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Fernão de Magalhães · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran I de Portugal

Ferran I de Portugal, dit el Bell, l'Inconscient o l'Inconstant (Santarém, 31 d'octubre de 1345 - Lisboa, 22 d'octubre de 1383), fou rei de Portugal (1367-1383), l'últim de la dinastia Borgonya.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Ferran I de Portugal · Veure més »

Feudalisme a Catalunya

El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Feudalisme a Catalunya · Veure més »

Fira de la Immaculada d'Elda

La fira de la Immaculada és una fira celebrada a la ciutat valenciana d'Elda (el Vinalopó Mitjà).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Fira de la Immaculada d'Elda · Veure més »

Fonts de Barcelona

Font màgica de Montjuïc Les fonts de Barcelona constitueixen un conjunt de diversos tipus de dispensadors d'aigua per al consum públic, ja sigui fonts pròpiament dites, estanys, brolladors, cascades o diverses tipologies de segell arquitectònic o enginyer.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Fonts de Barcelona · Veure més »

For

El for era un preu regulat obligatori, propi de les edats mitjana i moderna, especialment fixat en productes de primera necessitat o de gran importancia social.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і For · Veure més »

Francesc Climent Sapera

Francesc Climent Petri, dit "Sapera" (Torreblanca, 1349 - Barcelona, 18 de desembre de 1430), va ser un religiós valencià, bisbe de Mallorca (1403-1407), administrador del Bisbat de Tarassona (1404-1407), bisbe de Tortosa (1407-10), bisbe de Barcelona (1410-15; administrador 1419-29), arquebisbe de Saragossa (1415-19; 1429-30) i Patriarca de Jerusalem (1419-1430).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Francesc Climent Sapera · Veure més »

Francisco de Orellana

«Com les amazones tracten als que capturen»: Litografia del libre d'André Thevet sobre la colonització francesa del Brasil, en la que apareixen les tribus de dones guerreres del Riu Amazones. Francisco de Orellana (Trujillo, Corona de Castella, 1511 - delta del riu Amazones, Brasil, novembre de 1546) fou un explorador, conquistador i adelantado espanyol.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Francisco de Orellana · Veure més »

Francisco de Villagra

Francisco de Villagra Velázquez (Santervás, Corona de Castella, 1511 - † Concepción; Xile, 22 de juliol de 1563) va ser un conquistador espanyol, governador del Regne de Xile en diverses oportunitats.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Francisco de Villagra · Veure més »

Francisco Jiménez de Cisneros

Francisco Jiménez de Cisneros, de naixement Gonzalo Jiménez de Cisneros, i més conegut com el cardenal Cisneros (Torrelaguna, Corona de Castella 1436 - Roa 1517) fou un religiós franciscà i assessor d'estat, tercer Inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip I i Ferran el Catòlic.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Francisco Jiménez de Cisneros · Veure més »

Frares Menors Observants

LOrde de Frares Menors de l'Observança Regular (o Ordo Fratris Menoris Regularis Observantia) és un orde religiós aparegut al si de l'orde franciscà com a moviment de reforma tendint a una major austeritat i rigor de la vida conventual.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Frares Menors Observants · Veure més »

Galícia

Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Galícia · Veure més »

Galceran Marquet

Galceran Marquet (mort el 1360 o abans) fou un vicealmirall i cronista català.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Galceran Marquet · Veure més »

Gamonal (Burgos)

Gamonal de Río Pico va ser un antic municipi de la província de Burgos (Espanya), que es va incorporar com a barri del municipi de Burgos el 1955.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Gamonal (Burgos) · Veure més »

García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio

García Álvarez de Toledo y Pimentel - Osorio (Villafranca del Bierzo, Corona de Castella, 29 d'agost de 1514 - Regne de Nàpols, 31 de maig de 1578) fou militar i polític castellà, quart marquès de Villafranca del Bierzo, duc de Fernandina i Gran d'Espanya.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio · Veure més »

García Jiménez de Cisneros

Abadia de Montserrat des de Sant Joan García Jiménez (o Ximénez) de Cisneros (Cisneros, 1455 o 1456 - Montserrat, 27 de novembre de 1510), conegut com a abat Cisneros, va ser un reformador benedictí, autor ascètic i prior (1493-1499) i abat (1499-1510) del monestir de Montserrat.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і García Jiménez de Cisneros · Veure més »

García López de Cárdenas

García López de Cárdenas (Llerena, Extremadura, - ?) fou un explorador espanyol del, conegut per ser el primer occidental en veure el Gran Canyó del Colorado.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і García López de Cárdenas · Veure més »

Gaspar Cervantes de Gaeta

Gaspar Cervantes de Gaeta (Trujillo, ca. 1511Tanmateix, en la Gran Enciclopèdia Catalana s'afirma que nasqué el 1512. – Tarragona, 17 d'octubre de 1575) fou un cardenal castellà del.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Gaspar Cervantes de Gaeta · Veure més »

Génave

Génave és una localitat i municipi espanyol de la Província de Jaén, en la comunitat autònoma d'Andalusia, pertanyent a la comarca de la Sierra de Segura.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Génave · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Germandat d'Àlaba

La Germandat d'Àlaba va ser la primera institució que va posar les bases del conjunt territorial que forma l'actual lurralde d'Àlaba (País Basc).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Germandat d'Àlaba · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Gibraltar · Veure més »

Gil González Dávila

Gil González Dávila (Àvila, 1480 - Àvila, 21 d'abril de 1526) fou un conquistador espanyol, el primer a arribar als actuals territoris de Costa Rica, Nicaragua i Hondures.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Gil González Dávila · Veure més »

Gil González Dávila (cronista)

Gil González Dávila (Àvila, 1570-1658) va ser un cronista i escriptor castellà, autor de diverses obres historiogràfiques sobre les diòcesis espanyoles.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Gil González Dávila (cronista) · Veure més »

Gitanos

Els gitanos (també anomenats zíngars, bohemis, calés o romanís) són un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Gitanos · Veure més »

Gitanos catalans de França

Els gitanos catalans de França són els membres del poble gitano residents a França que tenen com a llengua materna el català.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Gitanos catalans de França · Veure més »

Gonzalo Fernández de Córdoba

Gonzalo Fernández de Córdoba (Montilla, Còrdova, Corona de Castella, 1 de setembre de 1453 - Granada, Corona de Castella, 2 de desembre de 1515) fou un militar i noble andalús al servei dels Reis Catòlics, anomenat el Gran Capità per la seva excel·lència en l'art de la guerra.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Gonzalo Fernández de Córdoba · Veure més »

Govern de Canàries

Seu del Govern de Canàries a Santa Cruz de Tenerife Seu del Govern de Canàries a Las Palmas de Gran Canària El Govern de Canàries és la institució del poder executiu de les Canàries.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Govern de Canàries · Veure més »

Governació d'Oriola

Les governacions del Regne de València La governació d'Oriola, també coneguda en època foral com governació dellà Xixona, era una de les dues demarcacions administratives en les quals es dividia l'antic Regne de València.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Governació d'Oriola · Veure més »

Governació de Nova Castella

Nova Castella (en castellà: Nueva Castilla) va ser una de les dues governacions que en les que el 1529 es va dividir part del territori sud-americà conquerit per la Corona de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Governació de Nova Castella · Veure més »

Governació de Nova Lleó

La Governació de Nova Lleó (en castellà: Gobernación de Nueva León) va ser una de les quatre divisions administratives creades en Amèrica del Sud per l'emperador Carles V després de la reforma del 1534 que veia a reemplaçar les dues governacions creades per la Capitulació de Toledo el 1529 per a Francisco Pizarro i Simón de Alcazaba y Sotomayor.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Governació de Nova Lleó · Veure més »

Gran Duc

Corona del Gran Duc de Luxemburg Gran Duc (femení: Gran Duquessa) és un títol hereditari europeu, utilitzat per certs monarques o per membres de famílies de certs monarques.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Gran Duc · Veure més »

Grandesa d'Espanya

Corona de gran d´Espanya. És una corona de duc amb bonet. La grandesa d'Espanya és la màxima dignitat de la noblesa espanyola immediatament després de la d'Infant d'Espanya, que és la que correspon als fills del monarca.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Grandesa d'Espanya · Veure més »

Guanxes

Els guanxes foren els primers habitants coneguts de les Illes Canàries, que hi van immigrar al voltant del 1000 aC.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Guanxes · Veure més »

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra de Bàndols

Les guerres de bàndols, també conegudes com a lluites de bàndols, són una sèrie d'enfrontaments que es van donar al territori de l'actual País Basc a la darreria de l'edat mitjana.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Guerra de Bàndols · Veure més »

Guerra de Granada

La Guerra de Granada són el conjunt de campanyes militars cristianes a territori musulmà que van tenir lloc a l'Emirat de Gharnata entre 1482 i 1492, durant el regnat dels Reis Catòlics, i que acabà amb les Capitulacions de Granada del rei Boabdil, que en el transcurs de la guerra havia oscil·lat entre l'aliança, el doble joc, la contemporització i l'enfrontament obert.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Guerra de Granada · Veure més »

Guerra de l'Estret

La Batalla de l'Estret fou una guerra entre la Corona de Castella i la dinastia marínida pel domini d'ambdues ribes de l'estret de Gibraltar.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Guerra de l'Estret · Veure més »

Guerra de Restauració portuguesa

La Guerra de Restauració (en portuguès: Guerra da Restauração) fou una sèrie d'enfrontaments armats entre el Regne de Portugal i Espanya, amb excepció del Principat de Catalunya.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Guerra de Restauració portuguesa · Veure més »

Guerra de Successió al Regne de València

La Guerra de Successió al Regne de València és el relat del succeït en el Regne de València durant la Guerra de Successió Espanyola, on el 1705 es va produir una insurrecció a favor de l'Arxiduc Carles que va ser proclamat com a rei, com a la resta dels estats de la Corona d'Aragó, amb el títol de Carles III d'Espanya.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Guerra de Successió al Regne de València · Veure més »

Guerra de Successió de Castella

La segona Guerra de Successió de Castella, també coneguda per Guerra de Beltraneja, fou una guerra que va tenir lloc a la corona de Castella per determinar la successió d'aquesta.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Guerra de Successió de Castella · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra dels catalans

La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Guerra dels catalans · Veure més »

Guerra dels Cent Anys

La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Guerra dels Cent Anys · Veure més »

Guerra dels Dos Peres

La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Guerra dels Dos Peres · Veure més »

Guerres ferrandines

Les anomenades Guerres ferrandines (en portuguès Guerras fernandinas) foren un seguit de disputes pel tron de Castella entre Ferran I de Portugal i el rei Enric II de Castella (i després amb el fill d'aquest, Joan I de Castella) després de l'assassinat de Pere I el Cruel a mans del seu mig germà Enric II.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Guerres ferrandines · Veure més »

Gueto

Un gueto és una zona d'una ciutat separada per a un determinat grup ètnic, cultural o religiós, voluntàriament o involuntària, en un grau major o menor de reclusió.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Gueto · Veure més »

Guillem Caçador (bisbe de Barcelona)

Guillem Caçador (Vic, 9 d'octubre de 1510 - Barcelona, 13 de novembre de 1570) fou bisbe de Barcelona entre 1561 i 1570.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Guillem Caçador (bisbe de Barcelona) · Veure més »

Haití

Haití, oficialment República d'Haití (République d'Haïti), és una república del Carib situada al terç occidental de l'illa de la Hispaniola.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Haití · Veure més »

Herència borgonyona

Herència borgonyona és el nom dels territoris de la dinastia borgonyona que van acabar en mans de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó representada per Carles I, per herencia de Felip el Bell, rei consort de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Herència borgonyona · Veure més »

Hernando de Luque

Hernando de Luque (Olvera, Cadis, ? - ciutat de Panamà, 1532) fou un sacerdot castellà que formà part, junt a Diego de Almagro i Francisco Pizarro en la conquesta del Perú.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Hernando de Luque · Veure més »

Hernán Cortés

Hernán Cortés de Monroy i Pizarro Altamirano (Medellín, Badajoz, 1485 – Castilleja de la Cuesta, Sevilla, 2 de desembre de 1547), primer Marquès de la Vall d'Oaxaca, fou un conquistador castellà que va encapçalar l'expedició que va causar la caiguda de l'Imperi asteca i de gran part del continent de Mèxic en favor de la Corona de Castella, a començament del.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Hernán Cortés · Veure més »

Història d'Andalusia

Andalusia ibera de l'Oso de Porcuna, en el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya. Vista parcial del fòrum de les ruïnes de Baelo Claudia. La història d'Andalusia, com a regió primer castellana i després espanyola, va començar al, amb la conquesta dels regnes de Còrdova, Sevilla i Jaén, continuat amb la presa del regne de Granada al, i culminat en el substancial amb la divisió territorial d'Espanya de 1833 i la constitució d'Andalusia com a comunitat autònoma d'Espanya, després del referèndum sobre la iniciativa del procés autonòmic d'Andalusia de 1980.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història d'Andalusia · Veure més »

Història d'Elx

Escut d'Elx La història d'Elx (València) ve marcada en els seus inicis pels diferents pobles del Mediterrani que foren poblant el sud-est de la península Ibèrica, i arribaren a tenir una especial importància en l'època de dominació romana, en què fou Colonia Iulia Ausgusta.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història d'Elx · Veure més »

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història d'Espanya · Veure més »

Història d'Extremadura

Ubicació d'Extremadura La història d'Extremadura és la història d'una comunitat autònoma espanyola situada a la zona sud-oest de la península Ibèrica.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història d'Extremadura · Veure més »

Història d'Oriola

La història d'Oriola arriba fins a l'actualitat.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història d'Oriola · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Cap Verd

Cap Verd va ser una antiga colònia portuguesa a l'Àfrica occidental, que esdevingué país independent el 1975 i avui dia és una república.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història de Cap Verd · Veure més »

Història de Castella - la Manxa

Castella - la Manxa La comunitat de Castella - la Manxa sorgeix com a tal el 15 de novembre de 1978 en constituir-se com a entitat pre-autonòmica.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història de Castella - la Manxa · Veure més »

Història de Castella i Lleó

Límits actuals de Castella i Lleó La comunitat autònoma de Castella i Lleó és el resultat de la unió el 1983 de nou províncies: les tres que, després de la divisió territorial de 1833, per la qual es van crear les províncies, es van adscriure a la Regió de Lleó i sis adscrites a Castella la Vella, exceptuant en aquest últim cas les províncies de Santander (actual Comunitat Autònoma de Cantàbria) i Logronyo (actual Comunitat Autònoma de La Rioja).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història de Castella i Lleó · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història de Catalunya · Veure més »

Història de Gibraltar

''North View of Gibraltar from Spanish Lines'' (Vista nord de Gibraltar des de les línies espanyoles) per John Mace (1782). Ubicació de Gibraltar, en l'extrem sud de la península Ibèrica. La història de Gibraltar, una petita península a la costa meridional de la península Ibèrica prop de l'entrada del Mar Mediterrani, s'estén per més de 2.900 anys.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història de Gibraltar · Veure més »

Història de l'Argentina

La història de l'Argentina és la cronologia de successos des del començament del primigeni poblament humà en l'actual territori de la República Argentina fins als nostres dies.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història de l'Argentina · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de l'Església Catòlica al Japó

martiri de Sant Sebastià, 1590-1600, pintura a la tempera, Japó Els missioners cristians van arribar amb Francesc Xavier i els jesuïtes en la dècada de 1540 i van florir breument, amb més de 100.000 conversos, entre ells molts dàimios de Kyushu.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història de l'Església Catòlica al Japó · Veure més »

Història de la ciència i la tecnologia a Espanya

Fragment del ''Atles català'' de Abraham Cresques, 1375 Història de la ciència i la tecnologia a Espanya és la denominació amb què se sol englobar la història de la ciència i la història de la tecnologia al territori espanyol (encara que no hi ha un consens acadèmic fixat per a això, sent igualment usades les diferents denominacions amb les quals la bibliografia sol referir-se a aquest àmbit de coneixement: Història de la ciència a Espanya, Història de la ciència espanyola, Història de la ciència i la tecnologia espanyoles o Història de la ciència i de la tècnica a Espanya).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història de la ciència i la tecnologia a Espanya · Veure més »

Història de la Franja de Ponent

La Franja de Ponent és un territori històric format per les terres de parla catalana que avui formen part de la Comunitat Autònoma de l'Aragó, i que tradicionalment han tingut, per raons de veïnatge, un contacte especialment estret amb les terres de l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història de la Franja de Ponent · Veure més »

Història de la llengua catalana

Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història de la llengua catalana · Veure més »

Història de la Regió de Múrcia

Ubicació de la Regió de Múrcia La història de la Regió de Múrcia és comuna al desenvolupament històric del sud-est de la península Ibèrica.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història de la Regió de Múrcia · Veure més »

Història de les Illes Balears

Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història de les Illes Balears · Veure més »

Història de les Illes Canàries

Mapa de les Illes Canàries La història de les Illes Canàries és molt antiga, ja que eren habitades des d'abans de la conquesta europea pels guanxes.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història de les Illes Canàries · Veure més »

Història de Navarra

Navarra Escut del Regne de Navarra La història de Navarra narra els esdeveniments que han tingut lloc a Navarra des dels temps dels primers pobladors, a la prehistòria, fins a l'actualitat.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història de Navarra · Veure més »

Història de Puerto Rico

Puerto Rico La història de Puerto Rico va començar amb l'assentament del poble ostoinoide a l'arxipèlag de Puerto Rico entre els anys 3000 i 2000 aC.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història de Puerto Rico · Veure més »

Història de Sardenya

Menhirs de Pranu Muttedu La història de Sardenya és molt antiga i rica, i comença des del paleolític inferior.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història de Sardenya · Veure més »

Història del Brasil

La història del Brasil comença amb l'arribada dels primers humans a Amèrica de Sud fa almenys 22.000 anys.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història del Brasil · Veure més »

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història del dret català · Veure més »

Història del Marroc

Marroc i els territoris sahrauís ocupats Típic poble del sud de la serralada de l'Atles La història del Marroc es remunta a l'època del Capsià, entre el 10000 aC i el 6000 aC, en un moment en què el Magrib era menys àrid que avui.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història del Marroc · Veure més »

Història del País Basc

Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història del País Basc · Veure més »

Història del País Valencià

citació.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història del País Valencià · Veure més »

Història del papat

Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història del papat · Veure més »

Història dels escacs

escacs de Lewis del segle XII a la col·lecció del Museu Nacional d'Escòcia La història dels escacs es pot remuntar a fa gairebé 1.500 anys fins al seu primer predecessor conegut, anomenat xaturanga, a l'Índia; la seva prehistòria és objecte d'especulació.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història dels escacs · Veure més »

Història dels jueus de Tessalònica

Família jueva de Tessalònica en 1917. Evolució de la població a Tessalònica de la comunitat jueva, turca i grega. (1500–1950). La història dels jueus de Tessalònica és la de la comunitat majoritàriament sefardita que va habitar a la ciutat grega de Tessalònica des de la seva arribada cap a finals del  fins a la seva anihilació gairebé completa a la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història dels jueus de Tessalònica · Veure més »

Història dels Països Catalans

Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història dels Països Catalans · Veure més »

Història econòmica de Catalunya

La història econòmica de Catalunya és la història de l'organització econòmica de Catalunya des de l'edat mitjana fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vincles ideològics, polítics i socials amb l'economia de cada època.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història econòmica de Catalunya · Veure més »

Història medieval del País Valencià

Aquest article és una descripció de la història medieval corresponent a l'antic Regne de València, que actualment es correspon amb el País Valencià.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Història medieval del País Valencià · Veure més »

Hodonímia de Barcelona

XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Hodonímia de Barcelona · Veure més »

Hornachos

Hornachos és un municipi de la província de Badajoz, a la comunitat autònoma d'Extremadura.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Hornachos · Veure més »

Huesa

Huesa és un municipi de la província de Jaén (Espanya), pertanyent a la comarca de Sierra de Cazorla.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Huesa · Veure més »

Hupalupo

Hupalupa, Hupalupu o Hupalupo (La Gomera ? - 1488-9?) va ser un guanxe que va participar en la Rebel·lió dels gomers de 1488, revolta dels habitants de l'illa de La Gomera contra el domini castellà.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Hupalupo · Veure més »

Il·lustració a Espanya

Les idees de la Il·lustració van arribar a Espanya al amb la nova dinastia dels Borbó, arran de la mort del darrer monarca Habsburg, Carles II, el 1700.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Il·lustració a Espanya · Veure més »

Illa de Vera Cruz

Lilla de Vera Cruz, també citada com Terra de Vera Cruz o Terra de Santa Cruz, és el primer nom donat pels descobridors portuguesos al Nou Món, segons s'extreu de la carta escrita per Pero Vaz de Caminha al rei Manuel I de Portugal.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Illa de Vera Cruz · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Imperi Espanyol · Veure més »

Independència de Portugal

Portugal i el context peninsular l'any 1150 Dins dels límits de l'actual frontera política de Portugal han habitat al llarg dels segles diferents civilitzacions, partint dels pobles ibèrics preromans, i passant per romans, bàrbars, visigots i musulmans (Al-Àndalus i diverses taifes).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Independència de Portugal · Veure més »

Infant d'Espanya

Corona d'infant.Infant d'Espanya és un títol que s'atorga al Regne d'Espanya als fills no primogènits del rei, amb el tractament d'Altesa Reial.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Infant d'Espanya · Veure més »

Infants d'Aragó

Infant d'Aragó fou el títol emprat a Castella per als fills mascles de Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque durant el regnat d'Alfons el Magnànim.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Infants d'Aragó · Veure més »

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Inquisició espanyola · Veure més »

Inquisidor

Acte de fe pintat per Pedro Berruguete l'any 1475, amb l'inquisidor sota pal·li amb l'hàbit de dominicInquisidor (del llatívv inquirere.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Inquisidor · Veure més »

Institucions del Regne de València

Regiment de la Cosa Pública'' Les institucions del Regne de València són el conjunt de lleis i institucions pròpies que van regir el Regne de València des de la seva fundació el 1238 pel rei d'Aragó i comte de Barcelona Jaume I fins a la seva desaparició el 1707 dels Decrets de Nova Planta de Felip V. Durant l'Edat mitjana el regne va formar part de la Corona d'Aragó, sorgida en el segle XII de la unió dinàstica del comtat de Barcelona i del Regne d'Aragó, i durant l'Edat Moderna, després de la unió dinàstica de la Corona d'Aragó amb la Corona de Castella, pel casament d'Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, i va quedar integrat juntament amb la resta d'estats de la Corona d'Aragó, el regne d'Aragó, Principat de Catalunya, Regne de Mallorca, Regne de València i Regne de Sicília dins la Monarquia Hispànica.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Institucions del Regne de València · Veure més »

Isabel (sèrie de televisió)

Isabel és una sèrie de televisió espanyola produïda per Diagonal TV per a Televisió Espanyola basada en el regnat d'Isabel I de Castella, amb Michelle Jenner en el paper principal.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Isabel (sèrie de televisió) · Veure més »

Isabel d'Aragó i de Castella

Isabel d'Aragó i de Castella (Dueñas, Palència, 1 o 2 d'octubre de 1470 - Saragossa, 23 d'agost de 1498) va ser infanta de Castella i d'Aragó, la primogènita dels Reis Catòlics, Isabel i Ferran.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Isabel d'Aragó i de Castella · Veure més »

Isabel de Castella, duquessa de York

Isabel de Castella (Tordesillas, estiu de 1355 - castell de Hertford, 23 de novembre de 1392), infanta de Castella, filla de Pere I de Castella i de Maria de Padilla, i duquessa de York pel seu matrimoni amb Edmund de Langley.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Isabel de Castella, duquessa de York · Veure més »

Isabel de Portugal i d'Aragó

Isabel de Portugal i d'Aragó (Lisboa, Portugal, 24 d'octubre de 1503 - Toledo, Castella, 1 de maig de 1539) va ser una infanta de Portugal, reina consort de les corones de Castella i d'Aragó (1526-1539) i, més tard, emperadriu imperial consort (1530-1539), pel seu matrimoni amb Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Isabel de Portugal i d'Aragó · Veure més »

Isabel de Valois

Isabel de Valois i de Mèdici (Fontainebleau, França, 2 d'abril de 1545 - Palau d'Aranjuez, Espanya, 3 d'octubre de 1568) anomenada també Isabel de la Pau, fou una princesa francesa de la dinastia Valois, que va esdevenir reina consort de Castella i de Catalunya i Aragó (1559-1568) així com dels diversos dominis del seu espòs Felip II de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Isabel de Valois · Veure més »

Ishaq Abrabanel

Isaac Abrabanel o Iṣḥaq Abrabanel (Isaac ben Yehuda de Abrabanel / יצחק בן יהודה אברבנאל, Lisboa, 1437 - Venecia, 1508) fou un teòleg, comentarista bíblic, empresari i polític jueu.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Ishaq Abrabanel · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Major

Jaume conegut com a Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Jaume el Major · Veure més »

Joan de Castella

Joan de Castella (Burgos, 1359 - Batalla d'Aljubarrota, Portugal, 1385) fou un Infant delRegne de Castella i Lleó.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Joan de Castella · Veure més »

Joan de la Creu

Joan de la Creu —en castellà Juan de la Cruz— és el nom religiós de Juan de Yepes Álvarez (Fontiveros, Àvila, 1542 - Úbeda, Jaén, 1591), que va ser un frare carmelita, prevere i místic que l'any 1568, pels consells de santa Teresa de Jesús, va emprendre la reforma entre els germans de l'orde, fundant la branca dels carmelites descalços.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Joan de la Creu · Veure més »

Joan I de Portugal

Joan I de Portugal, dit el Gran o el de Bona Memòria (Lisboa, 1357 - ibíd., 1433) fou rei de Portugal (1385-1433), el primer de la dinastia Avís.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Joan I de Portugal · Veure més »

Joan II de Portugal

Joan II de Portugal, dit el Príncep Perfecte (Lisboa, 1455 - Alvor, 1495), fou rei de Portugal (1481-1495).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Joan II de Portugal · Veure més »

Joan III Albret

Armes personals Joan III Albret Armes de Joan III Albret coma rei consort de Navarra Armes de Joan III Albret coma rei consort de Navarra Joan III Albret o Joan III de Navarra (1469 - Pau, 1516) fou senyor d'Albret, vescomte de Tartàs, comte de Perigord i vescomte de Llemotges (1481-1516) i rei de Navarra i comte de Foix (1484-1516).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Joan III Albret · Veure més »

Joan III de Portugal

Joan III de Portugal, dit el Piadós (Lisboa, 1502 - ibíd., 1557) fou rei de Portugal (1521-1557).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Joan III de Portugal · Veure més »

Joan IV de Portugal

Escut d'armes de Joan IV de Portugal Joan IV de Portugal el Restaurador (Vila Viçosa 1604 - Lisboa 1656), rei de Portugal (1640-1656), el primer de la dinastia Bragança.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Joan IV de Portugal · Veure més »

Joan V de Lanuza

Joan de Lanuza el Jove (1564 ? - 1591) va ser el cinquè Justícia Major d'Aragó amb aquest nom.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Joan V de Lanuza · Veure més »

Joana d'Àustria i de Portugal

Joana d'Àustria i de Portugal (Madrid, 24 de juny de 1535 - El Escorial, 7 de setembre de 1573) va ser una infanta de Castella i Aragó i arxiduquessa d'Àustria, esdevinguda princesa de Portugal per matrimoni.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Joana d'Àustria i de Portugal · Veure més »

Joana I de Castella

Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Joana I de Castella · Veure més »

Joana I de Navarra

Joana I de Navarra (1273-Vincennes, França, 1305) fou reina de Navarra, comtessa de Xampanya (1274-1305) i reina consort de França (1285-1305).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Joana I de Navarra · Veure més »

Jordi Bilbeny

Jordi Alzina i Bilbeny (Arenys de Mar, 14 d'octubre de 1961) és un pseudohistoriador, escriptor i investigador català, que signa com a Jordi Bilbeny.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Jordi Bilbeny · Veure més »

Jorge Reinel

Jorge Reinel (Lisboa, ca. 1502 – després de 1572) va ser un cartògraf portuguès, fill de Pedro Reinel, de qui va heretar la seva professió.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Jorge Reinel · Veure més »

Jornada de Mers el-Kebir

cardenal Cisneros va ser un dels majors promotors de la conquesta de Barbaria. La Jornada de Mers el-Kebir, del 13 de setembre del 1505, va ser un dels atacs per a dominar la costa de Barbaria efectuada per les tropes de Ferran el Catòlic, el resultat en va ser la conquesta de la plaça de Mers el-Kebir.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Jornada de Mers el-Kebir · Veure més »

Josep Vicent Torres i Eiximeno

Josep Vicent Torres i Eiximeno (s. XVII, Benissa? o València? - 13 de maig de 1733, Viena?) fou un noble, polític i militar valencià, lluità durant la Guerra de Successió Espanyola en favor de Carles III l'Arxiduc en defensa dels Furs i Llibertats del Regne de València.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Josep Vicent Torres i Eiximeno · Veure més »

Juan Alfonso de la Cerda

Juan Alfonso de la Cerda fou un aspirant a la Corona de Castella inserit en una crisi successòria.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Juan Alfonso de la Cerda · Veure més »

Juan Bermúdez

Juan Bermúdez fou un navegant castellà del nascut a la localitat de Palos de la Frontera, a la Província de Huelva.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Juan Bermúdez · Veure més »

Juan Carvajal

fou un cardenal i bisbe castellà.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Juan Carvajal · Veure més »

Juan de Esquivel

Mapa de Jamaica de 1528. Juan de Esquivel (Sevilla, - Jamaica, 1513) fou un conquistador castellà que conquerí l'illa de Jamaica per la corona espanyola.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Juan de Esquivel · Veure més »

Juan de Grijalva

Entrevista entre Grijalva i el cacic maia Tabscoob a Potonchán. Juan de Grijalva (Cuéllar, Castella, 1490 - Olancho, Hondures, 1527) fou un descobridor i conquistador castellà que participà en l'exploració i conquesta de Cuba, junt amb l'adelantado Diego Velázquez de Cuéllar (1511), de qui fou capità.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Juan de Grijalva · Veure més »

Juan Manuel de Espinosa

Juan Manuel de Espinosa (Sevilla, 1597 — Tarragona, 1679) fou un religiós de família noble d'origen castellà que fou general de la Congregació de Valladolid (1645-49), bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1660-64) i arquebisbe de Tarragona (1664-79).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Juan Manuel de Espinosa · Veure més »

Juan Martínez de Contreras

Sepulcre de Juan Martínez de Contreras va ser un advocat i religiós castellà que va ser arquebisbe de Toledo des de 1423 fins a la seva mort, el 1434.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Juan Martínez de Contreras · Veure més »

Juan Martínez Montañés

Juan Martínez Montañés (Alcalá la Real, Jaén, 1568 - Sevilla, 18 de juny de 1649) va ser un escultor castellà que va treballar entre l'escultura del renaixement i la del barroc.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Juan Martínez Montañés · Veure més »

Juan Núñez de Prado

Juan Núñez de Prado va ser un militar i conqueridor espanyol, primer governant colonial del Tucumán entre 1549 i 1553.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Juan Núñez de Prado · Veure més »

Juan Pérez de Tolosa

Juan Pérez de Tolosa (Segòvia de la Corona de Castella, ca. 1490 - Santa Ana de Coro, Província de Veneçuela, agost de 1549) va ser un llicenciat espanyol originari de Segòvia que en 1546 va rebre l'encàrrec de part de l'emperador Carlos V de prendre la governació de la Província de Veneçuela i reemplaçar així l'administració dels Welser d'Augsburg.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Juan Pérez de Tolosa · Veure més »

Juan Ponce de León

Juan Ponce de León (Santervás de Campos, Regne de Lleó, Corona de Castella, 8 d'abril de 1460 o 1474 - L'Havana, Cuba, juliol de 1521) va ser un explorador i conqueridor castellà.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Juan Ponce de León · Veure més »

Juan Rodríguez de Fonseca

Juan Rodríguez de Fonseca (Toro, Zamora, 1451 - Burgos, 4 de març de 1524) fou un eclesiàstic i polític castellà, col·laborador dels Reis Catòlics i primer organitzador de la política colonial a Amèrica.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Juan Rodríguez de Fonseca · Veure més »

Juan Sebastián Elcano

Juan Sebastián Elcano,Some sources state that he was born on 1476.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Juan Sebastián Elcano · Veure més »

Judaïtzant

Judaïtzant és un terme que en l'actualitat és restringit a l'ús historiogràfic, que presenta una certa polisèmia (reflectida en les definicions del DRAE i del GDLC), i pot fer referència.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Judaïtzant · Veure més »

Judeocatalà

El judeocatalà, també anomenat catalànic o qatalanit en hebreu, fou el dialecte del català que parlaven els jueus catalans a la Corona catalanoaragonesa.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Judeocatalà · Veure més »

Jueus catalans

Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Jueus catalans · Veure més »

Junta de Comerç

La Junta de Comerç (Junta de Comercio en castellà) va ser una organització nascuda amb la finalitat de promoure el comerç i la indústria.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Junta de Comerç · Veure més »

Junta del Regne de Galícia

La Junta del Regne de Galícia (Xunta do Reino de Galicia en gallec) va ser la representació del Regne de Galícia quan aquest formava part de la Corona de Castella fins a la reforma liberal de l'estat el 1833.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Junta del Regne de Galícia · Veure més »

Junta General del Principat d'Astúries

La Junta General del Principat d'Astúries (Xunta Xeneral del Principáu d'Asturies en asturià; Junta General del Principado de Asturias en castellà) és l'òrgan suprem de representació del poble asturià, segons recull l'Estatut d'Autonomia d'Astúries.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Junta General del Principat d'Astúries · Veure més »

Katalanim

''Heqdesh'' del rabí ''Shemuel ha-Sardí'' a l'antic Call de Barcelona Els katalanim eren el jueus originaris de la corona catalanoaragonesa.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Katalanim · Veure més »

L'Enterrament del comte d'Orgaz

L'enterrament del comte d'Orgaz o L'enterrament del senyor d'Orgaz és un gran quadre a l'oli pintat per El Greco (Domenikos Theotokopoulos, 1541-1614), d'estil manierista, realitzat per la parròquia de Santo Tomé de Toledo entre els anys 1586 i 1588.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і L'Enterrament del comte d'Orgaz · Veure més »

L'Espoli (Catedral de Toledo)

L'espoli o El despullament de les vestidures de Crist en el Calvari és un quadre pintat pel Greco (Domenikos Theotokopoulos, 1541-1614) per a la sagristia de la catedral de Toledo.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і L'Espoli (Catedral de Toledo) · Veure més »

La corona partida

La corona partida és una pel·lícula espanyola de drama històric del 2016 dirigida per Jordi Frades i protagonitzada per Irene Escolar, Raúl Mérida, Rodolfo Sancho i José Coronado, entre d'altres.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і La corona partida · Veure més »

La Encina (Villena)

La Encina és una pedania situada al nord-oest del terme municipal de Villena (Alt Vinalopó), a 18 km de distància del cap del municipi i als límits de les províncies d'Alacant, de València i d'Albacete, i dins de la zona de parla castellana.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і La Encina (Villena) · Veure més »

La Matanza de Acentejo

La Matanza de Acentejo és un municipi de l'illa de Tenerife, a les illes Canàries.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і La Matanza de Acentejo · Veure més »

La Verge dels Reis Catòlics

La Verge dels Reis Catòlics, procedent del Reial Monestir de San Tomás d'Àvila i actualment en el Museu del Prado, és un quadre al tremp d'ou sobre taula de 123 × 112 cm, i la seva data s'estableix entre 1491 i 1493.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і La Verge dels Reis Catòlics · Veure més »

La Victoria de Acentejo

La Victoria de Acentejo és un municipi situat al nord de l'illa de Tenerife, a les illes Canàries.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і La Victoria de Acentejo · Veure més »

Lapscheure

Lapscheure és un antic municipi de Bèlgica a la província de Flandes Occidental que el 1971 va fusionar amb Moerkerke i el 1977 amb la ciutat de Damme a la frontera amb Sluis als Països Baixos.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Lapscheure · Veure més »

Las dos doncellas

Las dos doncellas és una de les Novelas ejemplares de Cervantes.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Las dos doncellas · Veure més »

Las Siete Partidas

Las Siete Partidas (o simplement Partidas) és un cos normatiu redactat en la Corona de Castella, durant el regnat d'Alfons X (1252-1284), amb l'objectiu d'aconseguir una certa uniformitat jurídica del Regne.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Las Siete Partidas · Veure més »

Libro de la invencion liberal y arte del juego del axedrez

Libro de la invencion liberal y arte del juego del axedrez (traduït: Llibre de la invenció liberal i l'art del joc dels escacs) és un dels primers llibres publicats sobre escacs moderns a Europa, després del llibre de 1512 de Pedro Damiano.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Libro de la invencion liberal y arte del juego del axedrez · Veure més »

Libro de los animales que caçan

El Libro de los animales que caçan és un tractat de falconeria traduït de l'àrab a mitjans del s XIII.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Libro de los animales que caçan · Veure més »

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Literatura catalana · Veure més »

Literatura escrita en èuscar durant el segle XVI

Manuscrit de Joan Perez de Lazarraga descobert l'any 2004 per Borja Aginagalde La literatura escrita en basc comença al amb tres autors considerats clàssics: Joan Perez de Lazarraga, Bernart Etxepare i Joannes Leizarraga.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Literatura escrita en èuscar durant el segle XVI · Veure més »

Literatura espanyola del Renaixement

Loçana andaluza'', Venecia, 1528. Página del título.1ª edición, exemplar únic. La Literatura espanyola del Renaixement està estretament vinculada a les relacions polítiques, militars, religioses i literàries entre Itàlia i Espanya des de mitjan XV que van suposar un floreixent intercanvi cultural entre aquests dos territoris.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Literatura espanyola del Renaixement · Veure més »

Lleó (Castella i Lleó)

Catedral de Lleó Lleó (en castellà i oficialment León, en lleonès Llión) és la capital de la província de Lleó i capital històrica de l'antic Regne de Lleó.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Lleó (Castella i Lleó) · Veure més »

Llegenda negra espanyola

XVI arran de la forta rivalitat comercial i militar amb l'Imperi Espanyol. La llegenda negra espanyola és una teoria defensada pel corrent historiogràfic que afirma l'existència i la difusió de propaganda antiespanyola i anticatòlica.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Llegenda negra espanyola · Veure més »

Llengua administrativa

Una llengua administrativa és aquella que és adoptada com a única per a ser utilitzada en la comunicació d'una Institució o un Estat.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Llengua administrativa · Veure més »

Llibre dels milions

El Llibre dels milions, també anomenat Cens dels milions, és un cens realitzat l'any 1591 a les terres pertanyents a la Corona de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Llibre dels milions · Veure més »

Lliga Santa (1511)

La Lliga Santa va ser una coalició formada pels Estats Pontificis, Venècia, Espanya, Suïssa, el Sacre Imperi Romanogermànic i Anglaterra per lluitar contra França.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Lliga Santa (1511) · Veure més »

Llinatge Fonseca

Escut dels Fonseca a Santiago de Compostel·la. Els Fonseca foren un llinatge i una família noble castellana amb orígens gallecs i portuguesos.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Llinatge Fonseca · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de comtes, senyors i ducs de Milà

La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà · Veure més »

Llista de fabricants d'instruments astronòmics

Això és una llista dels primers fabricants d'instruments astronòmics, juntament amb la vida i el país de treball, si està disponible.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Llista de fabricants d'instruments astronòmics · Veure més »

Llista de governadors dels Països Baixos

Aquests són els governadors que tingué els Països Baixos durant l'ocupació d'aquests territoris per la Corona de Castella, el Regne d'Espanya i el Sacre Imperi Romanogermànic des de mitjans de fins a finals del.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Llista de governadors dels Països Baixos · Veure més »

Llista de reis d'Espanya

S'han considerat reis d'Espanya els de la dinastia d'Habsburg, successors dels Reis Catòlics, en què un sol monarca regna sobre la Corona de Castella, la Corona d'Aragó, el Regne de Navarra, i durant un període també sobre el Regne de Portugal.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Llista de reis d'Espanya · Veure més »

Llista de reis de Castella

s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Llista de reis de Castella · Veure més »

Llista de reis de Lleó

Llista cronològica dels reis de Lleó des de la creació del Regne de Lleó l'any 910 fins a la seva unió definitiva amb el Regne de Castella l'any 1230, donant pas a la Corona de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Llista de reis de Lleó · Veure més »

Llista de reis de Navarra

La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Llista de reis de Navarra · Veure més »

Llista de reis de València

El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Llista de reis de València · Veure més »

Llista de reis germànics

Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Llista de reis germànics · Veure més »

Llorca

Llorca (en castellà i oficialment Lorca) és una ciutat i municipi de la Regió de Múrcia.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Llorca · Veure més »

Lluís XII de França

Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Lluís XII de França · Veure més »

Lluïsa de Guzmán

Lluïsa Maria Francesca de Guzmán i Sandoval (Huelva, octubre de 1613 – Lisboa, 27 de febrer de 1666) va ser una noble castellana, membre de la casa ducal de Medina Sidonia, que va esdevenir reina consort de Portugal (1640-1656) a raó del seu matrimoni amb Joan IV de Portugal, primer monarca després de la revolta i guerra de Restauració, i a la mort d'aquest també va exercir de regent del regne (1656-1662).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Lluïsa de Guzmán · Veure més »

Lope de Barrientos

Fra Lope de Barrientos, O.P. (Medina del Campo, 1382-Conca, 1469) va ser un religiós castellà.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Lope de Barrientos · Veure més »

Lucena

Lucena és un municipi de la província de Còrdova a la comunitat autònoma d'Andalusia, a la comarca de la Subbética cordovesa.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Lucena · Veure més »

Lucio Marineo Sículo

Lucio Marineo Sículo (Bidino, Sicília, 1460 - 1533), humanista, capellà i cronista sicilià de la cort de Ferran II d'Aragó "el Catòlic".

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Lucio Marineo Sículo · Veure més »

Luis Carrillo de Toledo y Chacón

Luis Carrillo de Toledo y Chacón (La Puebla de Montalbán, 1564 – Madrid, 2 de febrer de 1626) fou un noble i militar de la Corona de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Luis Carrillo de Toledo y Chacón · Veure més »

Luis de la Cerda y de la Vega

Luis de la Cerda y de la Vega (ca.1442-Écija, 25 de novembre de 1501), V Comte de Medinaceli, I Duc de Medinaceli i I Comte de El Puerto de Santa Maria, noble castellà de la Casa de Medinaceli.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Luis de la Cerda y de la Vega · Veure més »

Luis de Narváez

Pintura del segle XVI de Valladolid, ciutat on Narváez va viure i va treballar durant més de dues dècades Luis de Narváez (fl. 1526-1549) va ser un compositor i violista espanyol.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Luis de Narváez · Veure més »

Luis Ramírez de Lucena

Luis Ramírez de Lucena (vers 1465 - vers 1530) fou un jugador i escriptor d'escacs castellà, que va escriure el més antic dels llibres impresos d'escacs moderns actualment conservat: Repetición de Amores et Arte de Axedrez con CL Juegos de Partido, publicat a Salamanca el 1497, i del qual n'existeixen actualment al voltant d'una dotzena de còpies.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Luis Ramírez de Lucena · Veure més »

Luisa Isabel Álvarez de Toledo

Luisa Isabel Álvarez de Toledo y Maura (Luisa Isabel María del Carmen Cristina Rosalía Joaquina, coneguda simplement com a Isabel en el seu cercle íntim) (Estoril, Portugal, 21 d'agost de 1936 - Sanlúcar de Barrameda, Espanya, 7 de març de 2008), va ser una historiadora, escriptora i aristòcrata espanyola que va ser la XXI Duquessa de Medina Sidonia, XVII Marquesa de Villafranca del Bierzo, XVIII Marquesa de los Vélez, XXV Comtessa de Niebla, tres vegades Gran d'Espanya.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Luisa Isabel Álvarez de Toledo · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Madrid · Veure més »

Mals usos

Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Mals usos · Veure més »

Mapa de Juan de la Cosa

El mapa o carta de Juan de la Cosa és un mapa pintat en pergamí, de 93 cm d'alt per 183 d'amplada, conservat al Museu Naval de Madrid.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Mapa de Juan de la Cosa · Veure més »

María de Lago

María de Lago (Madrid, fl. 1520-1521) va ser una heroïna castellana, destacada en la defensa del setge de l'Alcàsser de Madrid (1520).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і María de Lago · Veure més »

Margarida d'Àustria (reina d'Espanya)

Margarida d'Àustria i de Baviera (Graz, Àustria, 25 de desembre de 1584 - Monestir d'El Escorial, Castella, 3 d'octubre de 1611) fou una arxiduquessa d'Àustria, que esdevingué monarca consort d'Espanya (1599-1611) pel seu matrimoni amb el rei Felip III de Castella, de qui fou l'única esposa.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Margarida d'Àustria (reina d'Espanya) · Veure més »

Maria d'Àustria i de Portugal

Maria d'Àustria i de Portugal o Maria d'Espanya (Madrid, Corona de Castella 1528 - 1603) fou una infanta de Castella i Aragó amb el tractament d'altesa reial que es casà amb l'emperador Maximilià II, emperador romanogermànic.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Maria d'Àustria i de Portugal · Veure més »

Maria I d'Anglaterra

Maria I d'Anglaterra, més coneguda com a Maria Tudor (Greenwich, Anglaterra, 18 de febrer del 1516 - Londres, 17 de novembre del 1558), fou reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 1553 i reina consort de les corones de Castella i d'Aragó com esposa de Felip II de Castella des del 1556 fins a la seva mort.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Maria I d'Anglaterra · Veure més »

Maria Lluïsa de Savoia

Maria Lluïsa Gabriela de Savoia (Torí, Savoia, 17 de setembre de 1688 - Madrid, Castella, 14 de febrer de 1714) va ser la reina consort d'Espanya arran del seu matrimoni amb el rei Felip V d'Espanya, sobre el qual va exercir una gran influència.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Maria Lluïsa de Savoia · Veure més »

Marquesat de Campo Sagrado

El marquesat de Campo Sagrado és un títol nobiliari espanyol, de Castella. Va ser creat pel rei Felipe IV, amb el vescomtat previ de les Quintanas i mitjançant Real Despatx del 23 de maig de 1661, a favor de Gutierre Bernaldo de Quirós de les Ales i Carreño, senyor de Villoria, de Valdeviñayo i de Torrestío, agutzil major d'Oviedo i alferes major d'Avilés, posseïdor de palaus a Astúries, corregidor de Burgos i de Madrid.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Marquesat de Campo Sagrado · Veure més »

Martín Ponce de León

Martín Ponce de León (? - Castella, 1500), conegut a Itàlia com Martino Ponzo, va ser un religiós castellà.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Martín Ponce de León · Veure més »

Mata d'Armanyac

Mata d'Armanyac, en ortografia antiga Matha d'Armanyach (Comtat d'Armanyac?, 1347 - Saragossa, 13 de juliol de 1378) fou duquessa consort de Girona i de Cervera.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Mata d'Armanyac · Veure més »

Maurici de Savoia

Maurici de Savoia (Torí, 10 de gener de 1593 – 4 d'octubre de 1657) va ser un Príncep de Savoia i un cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Maurici de Savoia · Veure més »

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Màlaga

Màlaga o Màlega (Málaga en castellà i oficialment) és una ciutat d'Andalusia situada a la riba nord del mar d'Alborán, al sud de la península Ibèrica i a poc més de 100 km a l'est de l'Estret de Gibraltar.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Màlaga · Veure més »

Múrcia

Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Múrcia · Veure més »

Música sefardita

Partitures de dos cants litúrgics sefardites de Londres. La música sefardita és qualsevol tipus de música conreada pels jueus sefardites.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Música sefardita · Veure més »

Medellín (Badajoz)

Medellín és un municipi de la província de Badajoz, a la comunitat autònoma d'Extremadura.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Medellín (Badajoz) · Veure més »

Memorial del Comte-Duc d'Olivares

Velázquez el 1635 El Gran Memorial o memorial secret del Comte-Duc d'Olivares va ser un informe confidencial, datat el 25 de desembre de 1624, elaborat pel valido Comte-Duc d'Olivares per a Felip IV d'Espanya, en el qual relatava la difícil situació per la qual travessava la Monarquia Hispànica i exposava els remeis o «acompliments» per a superar-la.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Memorial del Comte-Duc d'Olivares · Veure més »

Menceyat d'Abona

Menceyats de Tenerife Abona era un dels nou menceyats en què fou dividit l'illa canària de Tenerife després de la mort del mencey Tinerfe, a l'època anterior a la conquesta de les illes per part de la Corona de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Menceyat d'Abona · Veure més »

Menceyat d'Adeje

Menceyats de Tenerife Adeje era un dels nou menceyats en què fou dividida l'illa canària de Tenerife després de la mort del mencey Tinerfe, a l'època anterior a la conquesta de les illes per part de la Corona de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Menceyat d'Adeje · Veure més »

Menceyat d'Anaga

Menceyats de Tenerife Anaga era un dels nou menceyats en què fou dividida l'illa canària de Tenerife després de la mort del mencey Tinerfe, a l'època anterior a la conquesta de les illes per part de la Corona de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Menceyat d'Anaga · Veure més »

Menceyat d'Icod

Menceyats de Tenerife Icod era un dels nou menceyats en què fou dividida l'illa canària de Tenerife després de la mort del mencey Tinerfe, a l'època anterior a la conquesta de les illes per part de la Corona de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Menceyat d'Icod · Veure més »

Menceyat de Daute

Menceyats de Tenerife Daute era un dels nou menceyats en què fou dividida l'illa canària de Tenerife després de la mort del mencey Tinerfe, a l'època anterior a la conquesta de les illes per part de la Corona de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Menceyat de Daute · Veure més »

Menceyat de Güímar

Menceyats de Tenerife Güímar era un dels nou menceyats en què fou dividida l'illa canària de Tenerife després de la mort del mencey Tinerfe, a l'època anterior a la conquesta de les illes per part de la Corona de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Menceyat de Güímar · Veure més »

Menceyat de Tacoronte

Menceyats de Tenerife Tacoronte era un dels nou menceyats en què fou dividida l'illa canària de Tenerife després de la mort del mencey Tinerfe, a l'època anterior a la conquesta de les illes per part de la Corona de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Menceyat de Tacoronte · Veure més »

Menceyat de Tegueste

Menceyats de Tenerife Tegueste era un dels nou menceyats en què fou dividida l'illa canària de Tenerife després de la mort del mencey Tinerfe, a l'època anterior a la conquesta de les illes per part de la Corona de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Menceyat de Tegueste · Veure més »

Menorca sota domini britànic

Bandera del Regne de Gran Bretanya (1707-1801) Ciutadella, l'antiga capital. Menorca sota domini britànic és el període de gairebé un segle —el — de la història de Menorca durant el qual aquesta illa de l'arxipèlag de les Balears va estar sota la sobirania de la Gran Bretanya, des de la seva conquesta el 1708 per una esquadra anglo-holandesa en plena Guerra de Successió Espanyola —i que pel Tractat d'Utrecht de 1713 va passar a sobirania britànica així com Gibraltar— fins al Tractat d'Amiens de 1802 en què va tornar a la sobirania de la Monarquia d'Espanya, excepte durant la Guerra dels Set Anys (1756-1763) que va estar ocupada pels francesos.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Menorca sota domini britànic · Veure més »

Mesta

* Concejo de la Mesta, organització ramadera de la Corona de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Mesta · Veure més »

Mestre Jacobo

Mestre Jacobo (ca. 1220 - Múrcia, 1294), fou un jurista de la Corona de Castella, al servei del rei Alfons X el Savi.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Mestre Jacobo · Veure més »

Mheer

Mheer (en limburguès Maer) és un antic municipi a l'extrem sud de la província de Limburg als Països Baixos a la frontera amb Bèlgica.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Mheer · Veure més »

Miguel de Morillo

Fra Miguel de Morillo, O.P. (Aragó, -Castella, ca. 1494) va ser un frare dominic, un dels primers inquisidors moderns de Castella nomenat pels Reis Catòlics.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Miguel de Morillo · Veure més »

Miguel López de Legazpi

Miguel López de Legazpi (Zumarraga, Guipúscoa, ca. 1503 - Manila, Filipines, 20 d'agost de 1572), conegut com «l'Adelantado» i «el Vell», va ser un conqueridor espanyol, administrador colonial de les Illes Filipines i fundador de la ciutat de Manila.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Miguel López de Legazpi · Veure més »

Monarcòmacs

Els monarcòmacs (del grec antic μόναρχος monarchos monarc i μάχομαι machomai lluitar) van ser un grup d'escriptors i filòsofs adversaris de la monarquia absoluta des de finals del.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Monarcòmacs · Veure més »

Monarquia Catòlica

Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Monarquia Catòlica · Veure més »

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Monestir de Guadalupe

El Monestir de Guadalupe — formalment en castellà Real Monasterio de Santa María de Guadalupe— és un cenobi jerònim a la localitat extremenya de Guadalupe.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Monestir de Guadalupe · Veure més »

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Monestir de Sant Cugat · Veure més »

Monestir de Santa Clara la Real

El Monestir de Santa Clara la Real és un conjunt monàstic de l'ordre de les Clarisses situat a la ciutat de Múrcia (Regió de Múrcia, Espanya).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Monestir de Santa Clara la Real · Veure més »

Monte Ibérico-Corredor de Almansa

Monte Ibérico-Corredor de Almansa és una mancomunitat de municipis del sud-est de la província d'Albacete que constituïx un pas entre la plana manxega de la Submeseta Sud i la costa valenciana.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Monte Ibérico-Corredor de Almansa · Veure més »

Moriscos

Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Moriscos · Veure més »

Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món

Corona Reial. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'Estat.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món · Veure més »

Mudèjar

Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Mudèjar · Veure més »

Muralla d'Oviedo

La Muralla d'Oviedo és la fortificació que protegia a la ciutat d'Oviedo, en el Principat d'Astúries (Espanya). Està catalogada bé d'interès cultural, en la categoria de monument, des de l'any 1931, figura llavors denominada monument històric artístic.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Muralla d'Oviedo · Veure més »

Murcià

El murcià (en castellà: murciano) és una variant meridional del castellà peninsular que es parla principalment a la Regió de Múrcia, a les comarques adjacents valencianes del Baix Segura i l'Alt Vinalopó i al corredor d'Almansa (a la província d'Albacete, Castella-La Manxa).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Murcià · Veure més »

Musoles

Musoles és una família nobiliària assolada a València.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Musoles · Veure més »

Nació espanyola

Banderes a l'entrada del Senat. Reial Decret de Nova Planta de Catalunya Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" (10 de juliol del 2010) Nació espanyola, també referida com a Poble espanyol, és un concepte jurídic definit per la vigent Constitució Espanyola de 1978 que fixa quin és el subjecte polític que legalment és titular i del que emana tota font de sobirania, i que fou legitimat pel Referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Nació espanyola · Veure més »

Nacionalisme aragonès

Una estrelada aragonesa. El nacionalisme aragonès és un moviment polític que defensa que Aragó té història, idioma, lleis i cultura pròpies suficients per a tenir una major autonomia i fins i tot per a conformar una nació independent.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Nacionalisme aragonès · Veure més »

Navarra

Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Navarra · Veure més »

Neteja ètnica

La neteja ètnica és un tipus de biopolítica, i duta a l'extrem es converteix en genocidi.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Neteja ètnica · Veure més »

Niebla

Niebla és un poble de la província de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Condado.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Niebla · Veure més »

Noorbeek

Noorbeek (en limburguès Norbik) és un antic municipi a l'extrem sud de la província de Limburg als Països Baixos a la frontera amb Bèlgica, a la vall del Noor, un afluent del Voer.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Noorbeek · Veure més »

Ocupació austriacista de Madrid

Locupació austriacista de Madrid de 1706 fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Ocupació austriacista de Madrid · Veure més »

Olivença

Olivença, (en català i portuguès, en castellà i oficialment Olivenza) és una població espanyola situada a la província de Badajoz i reivindicada per Portugal.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Olivença · Veure més »

Oost

Oost (en limburguès Oêsj) era una petita senyoria del comtat de Dalhem durant l'antic règim, que es troba en l'actualitat al municipi d'Eijsden-Margraten a la província de Limburg (Països Baixos) a la riba dreta del Mosa.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Oost · Veure més »

Orde d'Alcántara

Lorde d'Alcántara és un orde militar creat el 1154 al regne de Lleó, d'àmbit quasi exclusivament extremeny.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Orde d'Alcántara · Veure més »

Orde de Frares Menors Descalços

L'Orde dels Frares Menors Descalços o Orde dels Frares Menors Descalços de l'Estricta Observança (en llatí Ordo Fratrum Minorum Discalcetatorum o Ordo Fratrum Minorum Strictioris Observantiae Discalceatorum) és una reforma observant de l'orde franciscà, nascut al si dels frares menors conventuals i paral·lelament amb el naixement a Itàlia dels frares menors observants, amb la intenció d'incrementar el rigor i l'austeritat de la vida conventual a l'orde.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Orde de Frares Menors Descalços · Veure més »

Orde de Monfragüe

L'Orde de Monfragüe fou un orde militar de la Corona de Castella, fundat al castell de Monfragüe (avui a la comunitat d'Extremadura) com a escissió i continuació de l'Orde del Sant Redemptor en 1196.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Orde de Monfragüe · Veure més »

Orde de Sant Agustí

LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Orde de Sant Agustí · Veure més »

Orde de Sant Jaume

L′Orde de Sant Jaume o Orde de Sant Jaume de l'Espasa (també conegut impròpiament, per influència castellana, com a Orde de Santiago) és un orde religiós i militar castellanolleonès instituït per Alfons VIII de Castella i aprovat pel papa Alexandre III mitjançant una butlla atorgada el 5 de juliol de 1175.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Orde de Sant Jaume · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Orde del Temple · Veure més »

Orde dels Agustins Descalços

L'Orde dels Agustins Descalços o Orde dels Frares Eremites Descalços de Sant Agustí (Ordo Fratrum Eremitarum Discalceatorum Sancti Augustini o Ordo Augustiniensium Discalceatorum) és una branca de l'Orde de Sant Agustí, sorgit d'una reforma, paral·lela a la de l'Orde dels Agustins Recol·lectes i que volia renovar l'espiritualitat de l'orde augustinià; es va iniciar a Nàpols en 1592, per obra del frare agustí Andrés Díaz i va tenir, sobretot, expansió a Itàlia.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Orde dels Agustins Descalços · Veure més »

Orde dels Agustins Recol·lectes

LOrde dels Agustins Recol·lectes (Ordo Augustinianorum Recollectorum) és una branca de l'Orde de Sant Agustí, sorgit d'una reforma, paral·lela a la de l'Orde dels Agustins Descalços i que volia renovar l'espiritualitat de l'orde augustinià; es va iniciar a la Corona de Castella en 1588 i va tenir, sobretot, expansió als territoris d'Espanya, Amèrica i les Filipines.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Orde dels Agustins Recol·lectes · Veure més »

Orde militar

Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Orde militar · Veure més »

Ordenament de Nájera

Ordenament de Nájera o Pseudo-ordenament de Nájera és el nom que s'atribueix a un suposat ordenament legislatiu de la Corona de Castella que hauria estat promulgat per Alfons VII el 1138 com a conseqüència d'unes Corts de Castella reunides en Nájera.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Ordenament de Nájera · Veure més »

Pacte de Madrid (1339)

El Pacte de Madrid de 1339 fou una aliança entre la Corona de Castella i la Corona d'Aragó per impedir l'accés de la dinastia marínida a la riba nord de l'estret de Gibraltar.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Pacte de Madrid (1339) · Veure més »

Paio Gomes Chariño

Sarcòfag de Paio Gomes Chariño. Paio Gomes Chariño de Sotomaior (c. 1225 - 1295) va ser un poeta i noble gallec.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Paio Gomes Chariño · Veure més »

Palau de Govern del Perú

El Palau de Govern del Perú, també anomenat Casa de Govern o Casa de Pizarro, és la seu principal del poder executiu peruà i la residència oficial del President del Perú.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Palau de Govern del Perú · Veure més »

Palau dels Vivero

El palau dels Vivero és un palau que es troba a Valladolid, davant del convent de les Descalces Reials.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Palau dels Vivero · Veure més »

Palau reial d'Olite

El palau reial d'Olite o Palau dels Reis de Navarra d'Olite és una construcció del amb caràcter cortesà i militar, on els aspectes residencials van prevaler sobre els militars, situat al municipi navarrès d'Olite.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Palau reial d'Olite · Veure més »

Pas del Nord-oest

El pas del Nord-oest (en anglès, Northwest Passage) és la ruta marítima que voreja Amèrica del Nord pel nord, travessant l'oceà Àrtic i connectant l'estret de Davis i l'estret de Bering o, cosa que és el mateix, l'oceà Atlàntic i l'oceà Pacífic.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Pas del Nord-oest · Veure més »

Pascual de Andagoya

Pascual de Andagoya (Andagoia, Àlaba, 1495 - Cuzco, 18 de juny de 1548) fou un adelantado i conquistador castellà que participà en les conquestes de Panamà, Colòmbia i el Perú, on desenvolupà diversos càrrecs colonials.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Pascual de Andagoya · Veure més »

Patrician III: Rise of the Hanse

Patrician III: Rise of the Hanse és el tercer videojoc de la sèrie Patrician creat per Ascaron.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Patrician III: Rise of the Hanse · Veure més »

Patuet

El patuet era la varietat del català parlada a Algèria durant l'administració colonial francesa.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Patuet · Veure més »

Pau de Terrer

La pau de Terrer, també coneguda com a Pau de Deza o Pau de Deça Per és un acord signat a Deza i a Terrer els dies 13 i 14 de maig de 1361, entre Pere I de Castella i Pere el Cerimoniós per posar fi a la guerra dels Dos Peres.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Pau de Terrer · Veure més »

Pánfilo de Narváez

Pánfilo de Narváez (Navalmanzano?, Segòvia, ca. 1470 – Florida, 1528) fou un militar, adelantado i conquistador espanyol, nomenat governador de la Florida.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Pánfilo de Narváez · Veure més »

Peó (escacs)

Un peó blanc En escacs, el peó (♙♟) és una peça menor, considerada la peça més feble del joc.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Peó (escacs) · Veure més »

Pedro Arbués

Pedro Arbués (Épila, Saragossa, ca. 1441 - Saragossa, 17 de setembre de 1485) va ser un eclesiàstic, inquisidor d'Aragó, assassinat a Saragossa i considerat com a màrtir.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Pedro Arbués · Veure més »

Pedro Arias Dávila

Pedro Arias Dávila, també conegut com a Pedrarias Dávila (Segòvia, Castella, 1468 - León Viejo, Nicaragua, 1531) va ser un noble, polític i militar castellà destacat per la seva participació a Amèrica, on va ostentar els càrrecs de governador i capità general de Castella d'Or, i governador de Nicaragua (1528-1531).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Pedro Arias Dávila · Veure més »

Pedro Berruguete

group.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Pedro Berruguete · Veure més »

Pedro de Alvarado

Pedro de Alvarado (Badajoz, Corona de Castella, 1485 - Guadalajara, Virregnat de Nova Espanya, 4 de juliol de 1541) fou un conquistador castellà que va participar en l'ocupació de Cuba, en l'exploració per Juan de Grijalva de les costes de la península de Yucatán i del Golf de Mèxic, i en la conquesta de Mèxic dirigida per Hernán Cortés.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Pedro de Alvarado · Veure més »

Pedro de Mendoza y Luján

Pedro de Mendoza y Luján (Guadix, Regne de Granada, ca. 1487 - oceà Atlàntic, prop de les Illes Canàries, 23 de juny de 1537) fou un militar de familia noble, almirall i conquistador espanyol, primer adelantado i governador de la Governació de Nova Andalusia, territori que comprenia des de la governació concedida a Diego de Almagro, al nord, fins al paral·lel 35°S, on limitava amb la governació concedida a Simón de Alcazaba y Sotomayor, punt d'origen del Regne de la Patagònia (Tehuelches), encara sense descobrir.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Pedro de Mendoza y Luján · Veure més »

Pedro Fajardo y Chacón

El castell de Vélez-Blanco va ser la residència principal de Pedro Fajardo, inspirat en el renaixentista castell de la Calahorra. Pedro Fajardo i Chacón (c. 1478, Múrcia - 19 de juliol de 1546) va ser un noble, polític i militar espanyol pertanyent a la Casa de Fajardo, que va ostentar, entre altres dignitats, la de 1er marquès de los Vélez.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Pedro Fajardo y Chacón · Veure més »

Pedro Porter y Casanate

Pedro Porter y Casanate (Saragossa, ~1610 - Concepción, Xile, 1662) fou un marí i explorador aragonès al servei de la Corona de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Pedro Porter y Casanate · Veure més »

Pedro Scotti de Agóiz

Pedro Scotti de Agoiz (Pamplona, 5 de gener de 1676 – 1730) va ser un funcionari i escriptor navarrès.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Pedro Scotti de Agóiz · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Península Ibèrica · Veure més »

Penó de Sant Ferran

El Penó de Sant Ferran (en castellà Pendón de San Fernando) és una de les banderes històriques de la Corona de Castella amb la qual Ferran III de Castella va prendre la ciutat de Sevilla el 1248.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Penó de Sant Ferran · Veure més »

Peones

Peones (terme espanyol; en singular, peón) era la denominació que reberen les unitats paramilitars en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la Corona de Castella per lluitar contra les taifes islàmiques de la península Ibèrica.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Peones · Veure més »

Pere d'Amer

Pere d'Amer (Barcelona?, mitjan s. XIII - Santa Maria del Puig, 8 de juny de 1301) fou un frare mercedari, quart general de l'orde i compilador i redactor de les seves constitucions.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Pere d'Amer · Veure més »

Pere d'Aragó i de Sicília

Pere d'Aragó (vers 1270 - Tordehumos, Valladolid 1296) fou infant d'Aragó i lloctinent de Catalunya (1285-1296).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Pere d'Aragó i de Sicília · Veure més »

Pere de Foix el Jove

fou un cardenal i bisbe francès.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Pere de Foix el Jove · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Pere el Gran · Veure més »

Pere II de Portugal

Pere II de Portugal dit „el Pacífic“ (Lisboa, 26 d'abril de 1648 - Alcântara, 9 de desembre de 1706) fou regent de Portugal (1667-1683) i rei de Portugal (1683 -1706).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Pere II de Portugal · Veure més »

Pere Marsili

Pere Marsili fou un pare dominic, arxidiaca del Bisbat de Mallorca, cronista i ambaixador reial al servei de Jaume II d'Aragó.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Pere Marsili · Veure més »

Plets colombins

Amb el nom de plets colombins (en castellà Pleitos colombinos) es recull el seguit de disputes judicials que enfrontaren els hereus de Cristòfor Colom contra la Corona de Castella en defensa dels privilegis obtinguts pel descobridor.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Plets colombins · Veure més »

Pontevedra

Pontevedra és un municipi i una ciutat del sud-oest de Galícia, capital de la província de Pontevedra i de la comarca homònima.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Pontevedra · Veure més »

Port de Las Palmas

El Port de Las Palmas (també en castellà: puerto de la Luz; «port de la Llum») és un port comercial, pesquer, esportiu i turístic de la ciutat espanyola de Las Palmas de Gran Canaria.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Port de Las Palmas · Veure més »

Portabandera del Rei d'Aragó

Caplletra C del Vidal MayorS'hi representa el rei Jaume I d'Aragó; la sobrecota, el guió triangular de la llança i les gualdrapes del cavall porten la Senyera Reial.A la seva esquerra hi ha el '''Portabandera del Rei d'Aragó''' portant la Senyera Reial El Portabandera del Rei d'Aragó o Alféres era un càrrec de la màxima dignitat a la Corona d'Aragó i era l'encarregat de portar i custodiar la Senyera Reial del Rei d'Aragó durant les campanyes militars.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Portabandera del Rei d'Aragó · Veure més »

Pozuelo (Albacete)

Pozuelo és un municipi situat al nord de la província d'Albacete.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Pozuelo (Albacete) · Veure més »

Pragmàtica del 14 de febrer de 1502

La Pragmàtica del 14 de febrer de 1502 (de vegades simplement anomenada Pragmàtica de conversió forçosa) fou una pragmàtica promulgada pels Reis Catòlics el 14 de febrer de 1502 segons la qual es donava a triar als musulmans sotmesos (mudèjars) de la Corona de Castella entre l'exili i la conversió al Cristianisme.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Pragmàtica del 14 de febrer de 1502 · Veure més »

Príncep de Girona

El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Príncep de Girona · Veure més »

Príncep de Portugal

Príncep de Portugal va ser el títol de l'hereu al tron del regne de Portugal des de 1433 a 1645.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Príncep de Portugal · Veure més »

Presa austriacista de Mallorca

La presa austriacista de Mallorca va ser un episodi de la Guerra de Successió Espanyola que va tenir lloc el 27 de setembre de 1706 quan el Gran i General Consell del regne de Mallorca va decidir rendir-se davant la presència al port de Palma d'una flota angloholandesa de la Gran Aliança que recolzava a Carles III en les seves pretensions d'ocupar el tron de la Monarquia Hispànica, enfront del borbó Felip V, que havia estat designat com a successor per l'últim rei de la Casa d'Àustria, Carles II, un mes abans de la seva mort.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Presa austriacista de Mallorca · Veure més »

Presa d'Orà (1509)

La presa d'Orà fou una de les campanyes de la conquesta hispànica del nord d'Àfrica.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Presa d'Orà (1509) · Veure més »

Presa de Bugia

La Presa de Bugia va ser una expedició militar en la qual participaren les forces hispàniques amb la finalitat de prendre la ciutat nord-africana de Bugia a les tropes musulmanes.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Presa de Bugia · Veure més »

President del Consell de Castella

El President del Consell Reial de Castella va ser la segona màxima autoritat de la corona de Castella, i després d'Espanya, amb la supressió del Consell d'Aragó, després del rei durant l'antic règim.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і President del Consell de Castella · Veure més »

President del Govern de Navarra

Escut oficial del Govern de Navarra. El President del Govern de Navarra (en basc, Nafarroako Gobernuko Lehendakaria) ostenta la màxima representació de la Comunitat Foral de Navarra des de l'aprovació de la Llei Orgànica 13/1982, de 10 d'agost, de Reintegració i Amillorament del Règim Foral de Navarra que actualitza l'autogovern de la Comunitat Foral de Navarra a l'empara de la Constitució Espanyola de 1978.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і President del Govern de Navarra · Veure més »

Priego de Córdoba

Priego de Córdoba és un municipi de la província de Còrdova, a dins de la comarca de la Subbética cordovesa, a la comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Priego de Córdoba · Veure més »

Primer setge d'Alacant de 1706

El Setge d'Alacant fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la qual els aliats van assetjar Alacant l'estiu de 1706.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Primer setge d'Alacant de 1706 · Veure més »

Primera Guerra Civil castellana

La Primera Guerra Civil castellana va ser un conflicte que es va produir el entre els partidaris del rei Pere I de Castella i els partidaris d'Enric II de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Primera Guerra Civil castellana · Veure més »

Primera potència mundial

Es denomina primera potència mundial al país que ostenta el primer lloc quant a poder militar, riquesa econòmica i desenvolupament tecnològic.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Primera potència mundial · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Principat de Catalunya · Veure més »

Protectorat espanyol al Marroc

El Protectorat Espanyol al Marroc és la figura jurídica aplicada a una sèrie de territoris del Marroc en què Espanya, segons els acords francoespanyols firmats el 27 de novembre de 1912, exercí un règim de protectorat.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Protectorat espanyol al Marroc · Veure més »

Província d'Alacant

La província d'Alacant (oficialment Alicante/Alacant) és una província del País Valencià situada meridionalment al País Valencià i que limita al nord amb la província de València, al sud i oest amb la Regió de Múrcia, a l'oest amb Castella-La Manxa, i a l'est amb la mar Mediterrània.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Província d'Alacant · Veure més »

Província ultramarina de Cap Verd

Bandera proposada, però mai aprovada per la Província Ultramarina de Cap Verd. La província ultramarina de Cap Verd va ser una colònia de l'Imperi Portuguès estaberta l'any de 1462, establint un model administratiu similar amb capitanies al de la resta dels seus arxipèlags atlàntics com Madeira i Porto Santo, fins a la independència de Cap Verd el 5 de juliol de 1975.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Província ultramarina de Cap Verd · Veure més »

Quatre regnes d'Andalusia

Els quatre regnes d'Andalusia (en ortografia antiga castellana, quatro reynos del Andaluzia) és la denominació conjunta que rebien antany els quatre regnes de la Corona de Castella situats al sud de la Península Ibèrica, a sud de Sierra Morena.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Quatre regnes d'Andalusia · Veure més »

Rafael Casanova i Comes

Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Ramón Cabanillas Enríquez

Ramón Cabanillas Enríquez va néixer a Fefiñáns (Cambados, Pontevedra) el 3 de juny de 1876.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Ramón Cabanillas Enríquez · Veure més »

Ràtzia de 1330

La ràtzia de 1330 fou una de les campanyes de la Guerra de l'Estret.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Ràtzia de 1330 · Veure més »

Rebel·lió de les Alpujarras

La Rebel·lió de les Alpujarras va ser un conflicte esdevingut a Espanya entre 1568 i 1571 durant el regnat de Felip II.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Rebel·lió de les Alpujarras · Veure més »

Reformisme borbònic

El Reformisme borbònic fa referència al període de la història d'Espanya iniciat el 1700, en el qual Carles II, l'últim rei de la Casa d'Àustria de la Monarquia d'Espanya, va nomenar al seu testament, un mes abans de morir, Felip V de Borbó com el seu successor.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Reformisme borbònic · Veure més »

Regalisme

El regalisme fou el conjunt de teories i pràctiques dutes a termes pels monarques catòlics europeus durant els segles  i relatives a les regalies -drets i prerrogatives- inherentes a la seva sobirania que tenien per finalitat controlar l'acció de l'Església.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Regalisme · Veure més »

Regió de Múrcia

La Regió de Múrcia (oficialment i en castellà, Región de Murcia), és una comunitat autònoma de caràcter uniprovincial de l'Estat espanyol que correspon a la major part del tradicional territori del Regne de Múrcia (amb les divisions provincials del, però, se'n van traure territoris), format arran de la conquesta cristiana i la colonització del regne —a càrrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment— i part històrica de les corones d'Aragó, i de la de Castella (des del fins a l'aparició de l'Estat Espanyol).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Regió de Múrcia · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Regne de Castella · Veure més »

Regne de Còrdova

El regne de Còrdova va ser un dels regnes de la Corona de Castella, creat el 1236 arran de la presa de Còrdova.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Regne de Còrdova · Veure més »

Regne de Galícia

El regne de Galícia o regne de Galiza designa dues entitats polítiques diferents ubicades al nord-oest de la península Ibèrica.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Regne de Galícia · Veure més »

Regne de Granada (Corona de Castella)

El Regne de Granada va ser una jurisdicció territorial o província de la Corona de Castella des de la seva conquesta el 1492 fins a la divisió territorial d'Espanya de 1833.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Regne de Granada (Corona de Castella) · Veure més »

Regne de Jaén

Regne de Jaén (1590) El Regne de Jaén o Regne Sant de Jaén fou una jurisdicció territorial de la Corona de Castella, conquerit pel rei Ferran III de Castella al.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Regne de Jaén · Veure més »

Regne de l'Algarve

El Regne de l'Algarve —en portuguès Reino do Algarve— va ser considerat, durant segles, i fins a la proclamació de la Primera República de Portugal el 5 d'octubre de 1910, com el segon regne de la corona portuguesa.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Regne de l'Algarve · Veure més »

Regne de Lleó

El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Regne de Lleó · Veure més »

Regne de Múrcia

LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Regne de Múrcia · Veure més »

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Regne de Portugal · Veure més »

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de Sevilla

El Regne de Sevilla va ser un regne que formà part, amb altres regnes, de la Corona de Castella des que els cristians van conquerir la ciutat el 1248 gràcies a l'empenta de la Reconquesta duta a terme per part del rei Ferran III de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Regne de Sevilla · Veure més »

Regnes castellans d'Índies

Els Regnes castellans de les Índies o Índies, Illes i Terra Ferma del mar Oceà (en castellà: Indias, Yslas y Tierra Firme del mar Oceano) foren el conjunt regnes i territoris incorporats jurídicament a la Corona de Castella després del descobriment d'Amèrica, i que des dels Reis Catòlics fins a la seva independència van formar part de les possessions patrimonials de la Casa Reial espanyola.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Regnes castellans d'Índies · Veure més »

Regnes Renaixents

Els Regnes Renaixents és un videojoc en línia en un univers recreat que permet controlar un personatge configurable a l'edat mitjana, vers l'any 1457, als regnes d'Europa; Regne de França, Sacre Imperi Romanogermànic (Alemanya), Anglaterra, Corona de Castella, Corona d'Aragó, Itàlia, Confederació Helvètica (Suïssa), Bulgària, Polònia, Grècia, Portugal i Holanda (el lloc web proposa als jugadors contribuir en la traducció en diverses llengües).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Regnes Renaixents · Veure més »

Reial audiència

Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Reial audiència · Veure més »

Reial Audiència de Canàries

La Reial Audiència de Canàries va ser un òrgan d'administració de justícia, -una Reial Audiència- de la Corona de Castella establert a Gran Canària el 1526.Tenia competències judicials en assumptes civils i criminals, però a diferència de les Cancelleries castellanes no tenia competències de govern.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Reial Audiència de Canàries · Veure més »

Reial Audiència de Sevilla

La Reial Audiència de Sevilla va ser un òrgan d'administració de justícia, —una reial audiència— de la Corona de Castella establert a la ciutat de Sevilla el 1525.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Reial Audiència de Sevilla · Veure més »

Reial Audiència i Cancelleria de Granada

Palau de la Cancelleria, edifici que va albergar la Reial Audiència i Cancelleria de Granada des de 1587 i que actualment és la seu del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia.La Cancelleria de Granada o també Reial Audiència i Cancelleria de Granada (en castellà: Real Audiencia y Chancillería de Granada) era l'òrgan d'administració de justícia, i de govern, que amb seu a Granada tenia jurisdicció sobre tot el territori de la Corona de Castella al sud del riu Tajo.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Reial Audiència i Cancelleria de Granada · Veure més »

Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid

La Cancelleria de Valladolid o també Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid (en castellà: Real Audiencia y Chancillería de Valladolid) era l'òrgan d'administració de justícia, i de govern, que amb seu a Valladolid tenia jurisdicció sobre tot el territori de la Corona de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid · Veure més »

Reial Cadastre de Catalunya

Document original del Reial Cadastre conservat a l'Arxiu Històric municipal de Sant Joan de les Abadesses. El cadastre o « cadastre reial» va ser un impost instituït al desembre de 1715 per Felip V d'Espanya per a l'antic Principat de Catalunya en aplicació de l'Decret de Nova Planta que havia estat aprovat a l'octubre de 1715 i que no seria promulgat fins a gener de 1716, després del triomf borbònic a la península ibèrica a la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Reial Cadastre de Catalunya · Veure més »

Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona

Detall del quadre d'Emili Casals i Camps "Visita dels reis Ferran VII i Maria Amàlia a Llotja l'any 1827" (Museu d'Història de Barcelona MUHBA) que representa al·legòricament les diverses escoles impulsades per la Junta de Comerç La Real Junta Particular de Comercio, més coneguda com a Junta de Comerç, va ser una institució rectora de l'activitat comercial i industrial catalana.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona · Veure més »

Reial Mestrança de Cavalleria de València

La Reial Mestrança de Cavalleria de València és un cos nobiliari creat el 1690, anàlogament a les mestrances de Sevilla i Granada, per a instruir i ensinistrar en els exercicis eqüestres els joves de la noblesa de la ciutat i del regne de València i per a organitzar justes, torneigs i curses de braus.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Reial Mestrança de Cavalleria de València · Veure més »

Reina santa

Reina santa (en portuguès Rainha Santa) és una pel·lícula històrica, coproducció entre Espanya i Portugal de 1947, que protagonitza Maruchi Fresno, Antonio Vilar i Luis Peña. La versió espanyola fou dirigida per Rafael Gil i la portuguesa per Henrique Campos i Aníbal Contreiras.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Reina santa · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Reis Catòlics · Veure més »

República de Galícia

La República de Galícia va ser un passatge efímer en la història de Galícia que va durar unes hores i va tenir lloc exactament durant el 27 de juny de 1931, un dia abans de les eleccions a les Corts Constituents de la Segona República Espanyola, quan activistes com Pedro Campos Couceiro i Antonio Alonso Ríos van declarar que la solució als problemes de Galícia no passava per integrar-se en una República espanyola, sinó per optar per la creació de la Primera República Gallega.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і República de Galícia · Veure més »

Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola

Retrat de Felip V d'Espanya a cavall. Pintat per Jean Ranc el 1723 La repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola és el conjunt de mesures repressives que va prendre el rei Felip V d'Espanya contra els austriacistes, que durant la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714) havien recolzat a l'Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Republicanisme espanyol

Grafit partidari del republicanisme espanyol a Alacant. El republicanisme espanyol ha estat un corrent de pensament persistent al llarg dels segles , i XXI, que s'ha materialitzat en diversos partits polítics de diferent signe al llarg de la història d'Espanya.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Republicanisme espanyol · Veure més »

Requena

Requena és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual n'és capital administrativa.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Requena · Veure més »

Retaule de Miraflores

El retaule de Miraflores (o Tríptic de la Verge, o Tríptic de Miraflores) és un tríptic pintat a l'oli sobre taula de roure i realitzat c. 1442-1445 pel primitiu flamenc Rogier van der Weyden.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Retaule de Miraflores · Veure més »

Revolta de les Comunitats de Castella

La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I. La revolta va ser encapçalada per diverses ciutats de l'interior de Castella, especialment les de Toledo i Valladolid.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Revolta de les Comunitats de Castella · Veure més »

Revolta dels Països Baixos

La revolta dels Països Baixos (1566 o 1568–1648)Aquest article considera que l'any d'inici va ser el 1568, ja que aquest fou l'any en què es van produir els primers combats entre els exèrcits.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Revolta dels Països Baixos · Veure més »

Revolta Irmandiña

Castell de Sandiás. Destruït pels irmandiños en 1467. La Revolta Irmandiña, Revolta Hermandina o guerres Irmandiñas, són una sèrie de revoltes que van tenir lloc durant la segona meitat del a Galícia contra l'opressió senyorial.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Revolta Irmandiña · Veure més »

Roderic de la Guitarra

Roderic de la Guitarra, va ser un llaütista i intèrpret espanyol, actiu principalment durant la primera meitat del segle XV.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Roderic de la Guitarra · Veure més »

Rodríguez (cognom)

Las Palmas. Rodríguez és un cognom patronímic originari de l'antic Regne de Castella i Lleó.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Rodríguez (cognom) · Veure més »

Rodrigo de Bastidas

Rodrigo Galván de las Bastidas (Triana (Sevilla), cap a 1465 - Santiago de Cuba, 1527) fou un navegant i conqueridor espanyol.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Rodrigo de Bastidas · Veure més »

Rodrigo Sánchez de Mercado

Rodrigo Sánchez de Mercado de Zuazola (Oñati, 1460/1470-Valladolid, 29 de gener de 1548) va ser un religiós basc, bisbe de Mallorca (1511-1530) i d'Àvila (1530-1548).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Rodrigo Sánchez de Mercado · Veure més »

Romeria vikinga de Catoira

Nau vikinga a la Ria d'Arousa. La Romeria vikinga de Catoira (oficialment en gallec, Romaría viquinga de Catoira) és una festa profana que se celebra a Catoira (Galícia) en els entorns del castellum honesti, les actuals Torres de Oeste, cada primer diumenge d'agost des de 1961, i que recorda el paper que va tenir Catoira en la defensa de Galícia enfront dels atacs normands en la cerca del tresor de l'església compostel·lana, i on s'hi escenifiquen les invasions vikingues ocorregudes fa al voltant de mil anys.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Romeria vikinga de Catoira · Veure més »

Romeu Sescomes

Romeu Sescomes (Tarragona, - Lleida, 7 d'octubre de 1380), polític i eclesiàstic, membre de la família Sescomes de Puig-reig, nebot de l'arquebisbe Arnau Sescomes, va ser el segon president de la Generalitat de Catalunya en els períodes 1363-1364 i 1375-1376.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Romeu Sescomes · Veure més »

Royal Navy

La Royal Navy (Marina Reial) del Regne Unit és el servei militar britànic més antic (i conegut antigament com a Servei Superior).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Royal Navy · Veure més »

Ruta dels Castells del Vinalopó

La Ruta dels Castells del Vinalopó és un itinerari històric i cultural del País Valencià per algunes de les fortaleses més representatives de la Vall del Vinalopó i l'Alcoià, al País Valencià.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Ruta dels Castells del Vinalopó · Veure més »

Ruy López de Segura

Ruy López de Segura (Zafra, c. 1530 – Madrid, c. 1580), va ser un clergue i jugador d'escacs extremeny.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Ruy López de Segura · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

San Pablo de Valladolid

San Pablo (en castellà Iglesia conventual de San Pablo), de l'orde dels dominics, és un dels temples més representatius de la ciutat de Valladolid (Castella i Lleó).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і San Pablo de Valladolid · Veure més »

Sanç d'Aragó i d'Alburquerque

Sanç d'Aragó i d'Alburquerque conegut com a Sanç de Trastàmara (Medina del Campo, 1400 - 1415), fou el tercer fill de Ferran d'Antequera i d'Elionor d'Alburquerque, esdevingut infant d'Aragó en resultar elegit el seu pare rei d'Aragó al Compromís de Casp (1412).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Sanç d'Aragó i d'Alburquerque · Veure més »

Sanç I de Portugal

Sanç I de Portugal, dit el Poblador (Coïmbra, 11 de novembre de 1154 - ibíd. 26 de març de 1212) fou rei de Portugal (1185-1212).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Sanç I de Portugal · Veure més »

Sancia di Castiglia

Sancia di Castiglia és una òpera seria italiana en dos actes amb música de Gaetano Donizetti sobre un llibret de Pietro Salatino, estrenada al Teatro San Carlo de Nàpols el 4 de novembre de 1832, sota la direcció musical de Nicola Festa.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Sancia di Castiglia · Veure més »

Sanfins de Ferreira

Sanfins, del municipi de Paços de Ferreira Sanfins de Ferreira, també coneguda com Sâo Pedro Fins de Ferreira o només Sanfins, és una antiga freguesia portuguesa del municipi de Paços de Ferreira, amb 6,53 km² d'àrea i 3.139 habitants (al 2011).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Sanfins de Ferreira · Veure més »

Sant Jeroni de la Murtra

El monestir de Sant Jeroni de la Murtra o de Sant Jeroni de Nostra Senyora de la Vall de BetlemAquest és el nom que Joaquim Font i Cussó transcriu de l'obra Història de Badalona, del clergue badaloní Josep Barriga, escrita a finals del, el qual esmenta que aquest és el nom correcte per referir-se al monestir.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Sant Jeroni de la Murtra · Veure més »

Santervás de Campos

Santervás de Campos és un municipi de la província de Valladolid a la comunitat autònoma espanyola de Castella i Lleó.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Santervás de Campos · Veure més »

Saqueig de Gibraltar

El saqueig de Gibraltar de 1361 fou un atac catalanoaragonès contra els dominis marínides.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Saqueig de Gibraltar · Veure més »

Sebastián de Belalcázar

Sebastián de Belalcázar o de Benalcázar (Belalcázar, Còrdova, 1480 – Cartagena de Indias, 1551) fou un adelantado i conquistador Castellà.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Sebastián de Belalcázar · Veure més »

Sefardites

Sefarad en hebreu modern es fa servir per a referir-se a Espanya, i sefardites (en hebreu: יהודים ספרדים) (transliterat: Yehudim Sefaradim) és el terme genèric per denominar els descendents dels jueus que van viure en la península Ibèrica fins a 1492, any en què foren expulsats.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Sefardites · Veure més »

Segon setge d'Alacant de 1706

El Setge d'Alacant fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els aliats van assetjar Alacant l'estiu de 1706.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Segon setge d'Alacant de 1706 · Veure més »

Segona Guerra de Nàpols

La segona guerra de Nàpols, desenvolupada entre 1501 i 1504 en el context de les guerres italianes, va tenir com teatre d'operacions l'antic Regne de Nàpols, possessió ambicionada tant Lluís XII de França com Ferran el Catòlic.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Segona Guerra de Nàpols · Veure més »

Sentència Arbitral de Torrellas

La sentència arbitral de Torrellas és un acord signat el 8 d'agost de 1304 a la localitat aragonesa de Torrellas per restablir la pau entre la corona de Castella i la corona d'Aragó, després de la conquesta del Regne de Múrcia per a Castella, per part del rei Jaume II el Just.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Sentència Arbitral de Torrellas · Veure més »

Senyoria d'Albarrasí

La Senyoria d'Albarrasí fou una senyoria cristiana independent enclavada entre el Regne d'Aragó i la Corona de Castella, creada a partir de l'antiga taifa islàmica d'Albarrasí, creada per la dinastia amaziga del Banū Razín.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Senyoria d'Albarrasí · Veure més »

Senyoria de Guipúscoa

La senyoria de Guipúscoa fou un estat històric dels bascons que ocupava la moderna província espanyola de Guipúscoa.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Senyoria de Guipúscoa · Veure més »

Senyoria de Molina

La Senyoria de Molina fou una senyoria del Regne de Castella (a l'actual província de Guadalajara) que va pertànyer a Aragó del 1369 al 1375 després de la conquesta pel Regne d'Aragó als àrabs de l'Emirat de Molina, centrat a la ciutat de Molina o Molina d'Aragó (Molina de Aragón).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Senyoria de Molina · Veure més »

Senyoriu de Villena

Extensió del Senyoriu de Villena en temps de Joan Manuel, al voltant del 1340. El senyoriu de Villena va ser un estat feudal situat al sud d'Espanya, entre les corones de Castella i Aragó.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Senyoriu de Villena · Veure més »

Sepulcre de Joan II de Ribagorça

Sepulcre de Joan II de Ribagorça El sepulcre de Joan II de Ribagorça o Joan d'Aragó, és un monument funerari renaixentista realitzat en uns tallers de Nàpols cap a l'any 1508, i que es troba instal·lat al monestir de Montserrat.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Sepulcre de Joan II de Ribagorça · Veure més »

Serra de la Vila

La serra de la Vila, Sant Cristòfol o Sanmaior és un alineació muntanyenca a la comarca valenciana de l'Alt Vinalopó.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Serra de la Vila · Veure més »

Setge d'Alacant (1356)

El setge d'Alacant de 1356 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Setge d'Alacant (1356) · Veure més »

Setge d'Alacant (1708-09)

A principis de 1706, Alacant era l'única ciutat del Regne de València en mans borbòniques, i la seva ocupació era d'importància estratègica, doncs el seu port tenia bones defenses i estava situat en bona posició per abastir l'exèrcit que havia d'ocupar Madrid.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Setge d'Alacant (1708-09) · Veure més »

Setge d'Algesires

El setge d'Algesires fou una de les batalles de la Guerra de l'Estret que tingué lloc entre 1342 i 1344.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Setge d'Algesires · Veure més »

Setge d'Ares

El Setge d'Ares fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van prendre definitivament la ciutadella el 15 de juliol de 1708, acabant la presa del País Valencià.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Setge d'Ares · Veure més »

Setge d'Hondarribia (1476)

El setge d'Hondarribia fou un dels combats de la Guerra de Successió de Castella entre Isabel I de Castella, la pretendent Corona de Castella i el regne de França.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Setge d'Hondarribia (1476) · Veure més »

Setge d'Oriola (1359)

El Setge d'Oriola de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Setge d'Oriola (1359) · Veure més »

Setge d'Oriola (1364)

El Setge d'Oriola de 1364 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Setge d'Oriola (1364) · Veure més »

Setge de Baiona

El Setge de Baiona de 1374 fou una de les batalles de la guerra dels Cent Anys.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Setge de Baiona · Veure més »

Setge de Balaguer (1413)

El Setge de Balaguer de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Setge de Balaguer (1413) · Veure més »

Setge de Barcelona (1651-1652)

El Setge de Barcelona d'agost 1651 a octubre de 1652 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors, que posà punt final al conflicte, posant les autoritats catalanes novament sota l'obediència del rei castellà.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Setge de Barcelona (1651-1652) · Veure més »

Setge de Barcelona (1713-1714)

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »

Setge de Biar

El setge de Biar, del 1244 al 1245, fou un dels combats de la conquesta del Regne de València.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Setge de Biar · Veure més »

Setge de Calataiud

El Setge de Calataiud de 1362 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Setge de Calataiud · Veure més »

Setge de Dàniyya

El setge de Dàniyya fou una de les accions de la Conquesta del Regne de València empresa per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Setge de Dàniyya · Veure més »

Setge de Dénia (1707)

El Setge de Dénia de 1707 va ser un dels episodis d'ocupació del Regne de València per les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Setge de Dénia (1707) · Veure més »

Setge de Gibraltar (1309)

El setge de Gibraltar de 1309 fou una empresa bèl·lica que va tenir lloc l'any 1309, durant el regnat de Ferran IV de Castella en el transcurs de la Reconquesta.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Setge de Gibraltar (1309) · Veure més »

Setge de Guardamar (1358)

La presa o setge de Guardamar de 1358 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Setge de Guardamar (1358) · Veure més »

Setge de Guardamar (1359)

El Setge de Guardamar de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Setge de Guardamar (1359) · Veure més »

Setge de Jumella

El Setge de Jumella de 1357 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Setge de Jumella · Veure més »

Setge de Lleida (1707)

El Setge de Lleida fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola ocorreguda el 12 d'octubre de 1707.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Setge de Lleida (1707) · Veure més »

Setge de Morella (1707)

El Setge de Morella fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van prendre definitivament la ciutat.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Setge de Morella (1707) · Veure més »

Setge de Sevilla (1247-1248)

El setge de Sevilla de 1247 i 1248 fou un dels episodis de "la Reconquesta".

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Setge de Sevilla (1247-1248) · Veure més »

Setge de Tarassona

El Setge de Tarassona de 1357 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Setge de Tarassona · Veure més »

Setge de Terol (1363)

El Setge de Terol de 1363 fou una de les batalles de la guerra dels Dos Peres.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Setge de Terol (1363) · Veure més »

Setge de València (1359)

El Setge de València de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Setge de València (1359) · Veure més »

Setge de València (1363)

El Setge de València de 1363 fou una de les batalles de la guerra dels Dos Peres.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Setge de València (1363) · Veure més »

Setge de València (1364)

El Setge de València de 1364 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Setge de València (1364) · Veure més »

Setge de Xàtiva (1239)

El Setge de Xàtiva de 1239 fou un dels combats de la Conquesta del Regne de València.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Setge de Xàtiva (1239) · Veure més »

Setge de Xàtiva (1240)

El Setge de Xàtiva de 1239 fou un dels combats de la Conquesta del Regne de València.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Setge de Xàtiva (1240) · Veure més »

Sima de Jinámar

La Sima de Jinámar és un tub de lava o xemeneia volcànica de 76 metres de profunditat, formada a partir de les erupcions de la Caldera de Bandama.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Sima de Jinámar · Veure més »

Simbologia del franquisme

Plus ultra'') uns altres presos de l'escut dels Reis Catòlics: l'àguila de Sant Joan i el jou i les fletxes que també va prendre la Falange (els reis els havien adoptat per coincidir amb les inicials de Ysabel i Fernando). La simbologia del franquisme és el conjunt de símbols que es van utilitzar com a referent icònic per identificar visualment el règim franquista i les persones i institucions que s'identificaven amb ell, i marcar l'apropiació simbòlica de llocs emblemàtics, molts d'ells utilitzats com a espais de la memòria. Es va utilitzar massivament, seguint les modernes tècniques de propaganda per aconseguir una presència aclaparant en tots els àmbits públics i privats: banderes, escuts, efígies, monuments, segells, medalles, insígnies, uniformes i distintius de totes les classes.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Simbologia del franquisme · Veure més »

Taifa

S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Taifa · Veure més »

Tenerife

Tenerife és l'illa més extensa de l'arxipèlag de les Canàries, on ocupa una posició central respecte de les illes de Gran Canària, La Gomera i La Palma.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Tenerife · Veure més »

Tenesor Semidan

Tenesor Semidán (batejat com a Fernando de Guanarteme) fou un líder guanxe.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Tenesor Semidan · Veure més »

Teobald I de Navarra

Escut d'armes de Teobald I de Navarra i IV de Xampanya Teobald I de Navarra i IV de Xampanya el Trobador (Troyes, França 1201 - Pamplona 1253) va ser comte de Xampanya i Brie (1201-1253); rei de Navarra (1234-1253).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Teobald I de Navarra · Veure més »

Teresa de Jesús

Teresa de Cepeda y Ahumada (Gotarrendura, Regne de Castella, 28 de març 1515 - Alba de Tormes, 4/15 d'octubre de 1582Morí en una hora de la nit del 4 al 15 d'octubre de 1582, la nit de la transició del calendari julià al gregorià a Espanya.), també coneguda com a Santa Teresa de Jesús o Santa Teresa d'Àvila, fou una monja carmelita, reformadora de l'orde carmelita amb la fundació de les carmelites descalces i els carmelites descalços i autora d'obres de gran valor teològic, místic i literari.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Teresa de Jesús · Veure més »

Terres Esparses

Terres Esparses (en basc Lur Jareak) va ser la denominació que se li va donar al als territoris de la província d'Àlaba, en la Corona de Castella, que no pertanyien ni a Vitòria ni a les vint viles medievals alabeses.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Terres Esparses · Veure més »

Tesi del port de Pals

Fragment de la coberta del llibre ''Historia general de los hechos de los castellanos'' (1601), utilitzada per Jordi Bilbeny per defensar la Tesi de Pals La tesi del port de Pals és la hipòtesi que investigadors i historiadors catalans defensen en contra de la història majoritàriament acceptada, afirmant que Cristòfol Colom, en el seu primer viatge, no va sortir de Palos de la Frontera, sinó de l'antic port de Pals de l'Empordà, avui desaparegut.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Tesi del port de Pals · Veure més »

Tinença

Una tinença era a Europa i Catalunya cadascuna de les parcel·les propietat d'un senyor que se cedien a camperols per a la seua explotació directa a canvi d'una renda fixa o una proporció de les collites obtingudes i d'uns determinats serveis a la reserva del senyor.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Tinença · Veure més »

Tomás de Berlanga

Fra Tomás de Berlanga, nascut Tomás Martínez Gómez (o Enriquez Gómez) (Berlanga de Duero, Castella, 1487 - Berlanga de Duero, 8 d'agost de 1551) fou el quart bisbe de Panamà.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Tomás de Berlanga · Veure més »

Tomás de Mercado

''De' negotii et contratti de mercanti'', 1591. Tomás de Mercado (Sevilla ? - San Juan de Ulúa (Mèxic) 1575) va ser un economista, pensador i religiós andalús.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Tomás de Mercado · Veure més »

Tordesillas

Tordesillas és un municipi de la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Tordesillas · Veure més »

Tormantos

Tormantos és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta, limitant amb la província de Burgos.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Tormantos · Veure més »

Torre Bofilla

La Torre Bofilla és un despoblat medieval que prové de l'època àrab.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Torre Bofilla · Veure més »

Torre d'Isla Canela

La Torre d'Isla Canela és una edificació de caràcter defensiu, construïda a Isla Canela, i situada al costat de la carretera que uneix el nucli urbà d'Ayamonte, (Huelva) amb la barriada de Punta del Moral.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Torre d'Isla Canela · Veure més »

Torre del Bisbe

La torre del Bisbe, també coneguda com a torre Mora, se situa en un pla al costat del camí vell de Puerto Lumbreras, en la Regió de Múrcia (Espanya), en les proximitats de la població de El Esparragal (Puerto Lumbreras).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Torre del Bisbe · Veure més »

Torre del Canuto (Rute)

La Torre del Canuto és una torre de guaita situada a la serra de Rute, dins del parc natural de Sierras Subbéticas de la província de Còrdova, Andalusia, específicament en el cim del turó Hacho, a uns 1000 metres d'altitud.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Torre del Canuto (Rute) · Veure més »

Torre del Conde (Canàries)

La Torre del Conde és una fortalesa castellana del segle XV situada en la Vila de San Sebastian de la Gomera (Canàries, Espanya).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Torre del Conde (Canàries) · Veure més »

Torre del Mojón o de la Contienda

La Torre del Mojón o Torre de la Contienda és un bé d'interès cultural format per les restes d'una torre de guaita o de defensa situada a la frontera entre Castella i Aragó.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Torre del Mojón o de la Contienda · Veure més »

Torres de guaita de Priego de Còrdova

Les torres de guaita o talaies de Priego de Còrdova són un conjunt de torres medievals situades en el terme municipal de Priego de Còrdova, Espanya, que van ser construïdes entre 1332 i 1341 pels nassarites, entre la conquesta cristiana de Ferran III el Sant el 1225 i la definitiva d'Alfons XI el Justicier el 1341.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Torres de guaita de Priego de Còrdova · Veure més »

Tractat anglo-portuguès de 1373

El Tractat anglo-portuguès es un tractat pel qual Anglaterra i Portugal acorden crear una aliança militar.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Tractat anglo-portuguès de 1373 · Veure més »

Tractat d'Alcañices

El document del tractat d'Alcañices, en l'Arxiu Nacional de Torre do Tombo El tractat de Alcañices (en portugués Alcanizes) fou signat entre els sobirans de Lleó i Castella, Ferran IV (1295-1312), i de Portugal, Dionís I (1279-1325), el 12 de setembre de 1297, a la població lleonesocastellana d'Alcañices.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Tractat d'Alcañices · Veure més »

Tractat d'Alcalá de Henares

Vista de l'alcassaba d'Almeria. El Tractat d'Alcalá de Henares va ser un acord rubricat el dia 19 de desembre de 1308 a la ciutat d'Alcalá de Henares entre el rei Ferran IV de Castella i els ambaixadors Bernat de Sarrià i Gonzalo García, representants de Jaume II d'Aragó.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Tractat d'Alcalá de Henares · Veure més »

Tractat d'Alcáçovas

El Tractat d'Alcáçovas fou un tractat de pau entre el Regne de Portugal i els sobirans dels regnes Castella, Aragó i Sicília, signat a la localitat portuguesa d'Alcáçovas el 4 de setembre de 1479 i que entrà en vigor posteriorment, quan fou ratificat a Toledo el 6 de març de 1480.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Tractat d'Alcáçovas · Veure més »

Tractat d'Almizra

Tractat d'Almizra, Camp de Mirra El Tractat d'Almizra (també anomenat d'Almisrà i d'Almirra) és el tractat de pau entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella al segle XIII que estipulà els límits del Regne de València.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Tractat d'Almizra · Veure més »

Tractat d'Ágreda (1281)

El Tractat d'Ágreda fou signat entre els dies 27 i 28 de març de 1281 entre el comte-rei de la Corona d'Aragó Pere el Gran i el rei de Castella Alfons X el Savi a El Campillo i Ágreda.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Tractat d'Ágreda (1281) · Veure més »

Tractat d'Elx

El tractat d'Elx (1305) significà la definició exacta de les fronteres entre la corona de Castella i la corona d'Aragó després de la sentència arbitral de Torrellas per la qual finalitzava la guerra entre ambdós regnes.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Tractat d'Elx · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de Badajoz

* Tractat de Badajoz (1267), signat entre el Regne de Portugal i la Corona de Castella per definir les fronteres entre ambdós estats.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Tractat de Badajoz · Veure més »

Tractat de Badajoz (1267)

El Tractat de Badajoz fou un tractat signat a la ciutat de Badajoz el 16 de febrer de 1267 entre Alfons X de Castella i Alfons III de Portugal.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Tractat de Badajoz (1267) · Veure més »

Tractat de Blois (1504)

El primer Tractat de Blois, signat el 22 de setembre de 1504 a la ciutat de Blois, fou un tractat concertat entre Lluís XII de França i Felip el Bell.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Tractat de Blois (1504) · Veure més »

Tractat de Blois (1505)

El Tractat de Blois o Segon Tractat de Blois fou un tractat signat entre els enviats de Ferran el Catòlic i el mateix Lluís XII de França el 12 d'octubre de 1505 a la ciutat de Blois.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Tractat de Blois (1505) · Veure més »

Tractat de Blois (1509)

El Tractat de Blois o Tercer Tractat de Blois és un tractat signat a la ciutat francesa de Blois el 12 de desembre de 1509 entre Ferran el Catòlic i Maximilià I d'Habsburg, i en presència del rei Lluís XII de França, per tal de resoldre el conflicte successor a les corones de Castella i Aragó a la mort de Felip el Bell.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Tractat de Blois (1509) · Veure més »

Tractat de Blois (1512)

El Tractat de Blois o Quart Tractat de Blois va ser un tractat signat a mitjans del mes de juliol de 1512 a la ciutat francesa de Blois.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Tractat de Blois (1512) · Veure més »

Tractat de Cazola

El Tractat de Cazola o Tractat de Cazorla, va ésser un acord signat el 20 de març de l'any 1179 entre Alfons I de la Corona d'Aragó i Alfons VIII de Castella, on es reparteixen les zones d'expansió d'aquests dos regnes a la península Ibèrica.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Tractat de Cazola · Veure més »

Tractat de Madrid

* Pacte de Madrid (1339), signat entre la corona de Castella i la corona d'Aragó per lluitar plegats en la guerra de l'Estret.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Tractat de Madrid · Veure més »

Tractat de Majano

El tractat de Majano de 1430 establí les bases de la pau entre la corona de Castella i la corona d'Aragó per la Guerra dels Infants d'Aragó.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Tractat de Majano · Veure més »

Tractat de Saragossa (1529)

El Tractat de Saragossa és un tractat de pau signat el 22 d'abril de 1529 entre Espanya i Portugal, on regnaven l'emperador Carles i Joan III de Portugal, respectivament.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Tractat de Saragossa (1529) · Veure més »

Tractat de Toledo (1368)

El Tractat de Toledo de 1368 va ser un tractat entre els llavors reis de Castella i França.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Tractat de Toledo (1368) · Veure més »

Tractat de Tordesillas

El Tractat de Tordesillas va ser un tractat internacional signat a la ciutat de Tordesillas el 7 de juny de 1494 entre el Regne de Portugal i els Regnes de Castella i Lleó(...)queden e finquen para los dichos sennores Rey e Reyna de Castilla e de Aragón, etc e para sus subçesores e sus reynos(...) (Ferran el Catòlic per Aragó i Isabel la Catòlica per Castella i Lleó), per tal de donar legalitat a l'ocupació dels territoris que anaven explorant i descobrint.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Tractat de Tordesillas · Veure més »

Tractat dels Toros de Guisando

El Tractat dels Toros de Guisando o Concòrdia dels Toros de Guisando és el nom d'un acord establert al turó de Guisando (al costat del grup escultòric homònim, a l'actual localitat d'El Tiemblo a Àvila), el 18 de setembre de 1468, entre el rei de Castella Enric IV i la seva germanastra Isabel I de Castella, pel qual aquesta era proclamada Princesa d'Astúries, i per tant, reconeguda com a hereva de la Corona de Castella.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Tractat dels Toros de Guisando · Veure més »

Tractat hispanoportuguès de Madrid (1750)

Mapa d'Amèrica del Sud de 1750. El Tractat de Madrid fou un tractat internacional signat per Ferran VI d'Espanya i Joan V de Portugal el 13 de gener de 1750 a la ciutat de Madrid en el qual es van definir els límits entre les seves respectives colònies a Amèrica del Sud.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Tractat hispanoportuguès de Madrid (1750) · Veure més »

Unió d'armes

Unió d'Armes del comte-duc d'Olivares 1626 Retrat de Gaspar de Guzmán y Pimentel, comte-duc d'Olivares La Unió d'armes fou un organisme militar instaurat per decret el 25 de juliol de 1626 pel comte-duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV de Castella i III d'Aragó, amb la finalitat de fer contribuir tots els regnes de la monarquia hispànica al manteniment d'un exèrcit comú de 140.000 homes, aportats i mantinguts segons una proporció fixa.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Unió d'armes · Veure més »

Unió d'Utrecht

Mapa dels Països Baixos, amb la unió d'Utrecht i la d'Arràs (1579) La unió d'Utrecht fou una aliança militar establerta el 23 de gener del 1580 per algunes les províncies dissidents de les Disset Províncies.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Unió d'Utrecht · Veure més »

Unió personal

Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Unió personal · Veure més »

Universitat de Palència (històrica)

El studium generale de Palència, conegut col·loquialment com a Universitat de Palència fou el primer Estudi General fundat a l'Espanya cristiana i un dels primers de tot Europa.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Universitat de Palència (històrica) · Veure més »

Urbanisme de Barcelona

Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Urbanisme de Barcelona · Veure més »

Vall de Cofrents

La Vall de Cofrents és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Aiora.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Vall de Cofrents · Veure més »

Valladolid

Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Valladolid · Veure més »

Vasco da Gama

Vasco da Gama o Vasco de Gama (Sines, Regne de Portugal, 1469 - Cochin, Índia portuguesa, 1524) fou un navegant i aventurer portuguès.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Vasco da Gama · Veure més »

Vasco Núñez de Balboa

Vasco Núñez de Balboa (Jerez de los Caballeros, Extremadura; 1475 - Acla, Panamà; 15 de gener de 1519) va ser un explorador, governant i conqueridor espanyol.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Vasco Núñez de Balboa · Veure més »

Vélez-Málaga

Vélez-Málaga és un municipi de la província de Màlaga, a Espanya, capital de la comarca de La Axarquía.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Vélez-Málaga · Veure més »

Veedor

Veedor és la persona encarregada a observar i inspeccionar activitats i proveïments.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Veedor · Veure més »

Vegueta

Casa de Colón i Pilar Nou. Vegueta és el barri fundacional de la ciutat espanyola de Las Palmas de Gran Canaria, capital de l'illa canària de Gran Canària.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Vegueta · Veure més »

Verge de Tobed

La Verge de Tobed amb el futur Enric II de Castella, la seva dona Joana Manuel i els seus fills o, abreviadament, la Verge de Tobed, és una Tremp d'ou sobre taula, datada cap a 1359-1362, d'estil italogótico català. Procedeix del presbiteri de l'Església de Santa Maria de Tobed (Saragossa), de nau única i capçalera recta amb tres capelles, per les quals el taller dels Serra va realitzar sengles retaules.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Verge de Tobed · Veure més »

Vicente Gonzaga Doria

Vicente Gonzaga Doria (Guastalla, Sacre Imperi Romanogermànic, 1602 — Salamanca, Corona de Castella, 23 d'octubre de 1694) va ser un militar italià al servei de la Monarquia Hispànica, comanador de Villafranca en l'Orde de Calatrava i gentilhome de càmera de Carles II.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Vicente Gonzaga Doria · Veure més »

Villafranca de Estíbaliz

Villafranca /Villafranca de Estíbaliz és un poble (concejo) de la Zona Rural Est de Vitòria, al territori històric d'Àlaba.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Villafranca de Estíbaliz · Veure més »

Villena

Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Villena · Veure més »

Vindiciae contra tyrannos

Vindiciae contra tyrannos (Reivindicacions contra els tirans) és el títol d'un influent tractat polític de 1579 publicat simultàniament a Basilea i Edimburg.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Vindiciae contra tyrannos · Veure més »

Violant d'Hongria

Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Violant d'Hongria · Veure més »

Violant de Castella

Escut del Senyoriu de Biscaia. Violant de Castella (1265 - 1287/1308) fou senyora de Biscaia, filla d'Alfons X de Castella i de Violant d'Aragó.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Violant de Castella · Veure més »

Vitòria

Vitòria (en basc, Gasteiz; en castellà, Vitoria; oficialment, amb la forma bilingüe Vitoria-Gasteiz) és una ciutat del País Basc, capital de la comunitat autònoma d'Euskadi i del territori foral d'Àlaba.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Vitòria · Veure més »

Volta catalana

Sarrià, BarcelonaLa volta catalana o de maó de pla és una tècnica de construcció tradicional catalana que consisteix a cobrir l'espai mitjançant una volta de maons col·locats per la part plana, és a dir, per la cara de superfície més gran que formen el llarg i el través del maó, en lloc de fer-ho per qualsevol de les cares gruixudes.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Volta catalana · Veure més »

Zalduondo

Zalduondo és un municipi d'Àlaba, de la Quadrilla de Salvatierra.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і Zalduondo · Veure més »

1 de maig

El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 1 de maig · Veure més »

1 de novembre

El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 1 de novembre · Veure més »

1 de setembre

El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 1 de setembre · Veure més »

12 de desembre

El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 12 de desembre · Veure més »

12 de febrer

El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 12 de febrer · Veure més »

1230

El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 1230 · Veure més »

1244

Sense descripció.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 1244 · Veure més »

1267

Sense descripció.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 1267 · Veure més »

1273

Sense descripció.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 1273 · Veure més »

1290

Sense descripció.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 1290 · Veure més »

1297

; Països Catalans.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 1297 · Veure més »

1372

Sense descripció.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 1372 · Veure més »

1373

El 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 1373 · Veure més »

14 de febrer

El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 14 de febrer · Veure més »

1453

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 1453 · Veure més »

1462

; Països Catalans.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 1462 · Veure més »

1474

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 1474 · Veure més »

1498

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 1498 · Veure més »

15 de desembre

El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 15 de desembre · Veure més »

15 de novembre

El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 15 de novembre · Veure més »

1503

;Països Catalans.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 1503 · Veure més »

1504

Sense descripció.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 1504 · Veure més »

1509

Sense descripció.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 1509 · Veure més »

1510

Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 1510 · Veure més »

1511

;Països Catalans.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 1511 · Veure més »

1512

El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 1512 · Veure més »

1515

Sense descripció.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 1515 · Veure més »

1539

Sense descripció.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 1539 · Veure més »

1545

Sense descripció.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 1545 · Veure més »

1568

;Països Catalans.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 1568 · Veure més »

16 de febrer

El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 16 de febrer · Veure més »

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 16 de gener · Veure més »

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 1714 · Veure més »

1716

;Països Catalans.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 1716 · Veure més »

2 d'abril

El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 2 d'abril · Veure més »

2 de desembre

El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 2 de desembre · Veure més »

2016

L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 2016 · Veure més »

24 d'octubre

El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 24 d'octubre · Veure més »

25 de febrer

El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 25 de febrer · Veure més »

25 de setembre

El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 25 de setembre · Veure més »

26 de març

El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 26 de març · Veure més »

28 de febrer

El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 28 de febrer · Veure més »

28 de novembre

El 28 de novembre o 28 de santandria és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 28 de novembre · Veure més »

3 d'octubre

El 3 d'octubre és el dos-cents setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 3 d'octubre · Veure més »

31 de març

El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 31 de març · Veure més »

4 d'abril

El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona de Castella i Lleó і 4 d'abril · Veure més »

Redirigeix aquí:

Corona castellana, Corona de Castella, Regne de Castella i Lleó.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant