Taula de continguts
79 les relacions: Abdullah Öcalan, Antoní Massaguer i Mas, Assemblea d'Irlanda del Nord, Batasuna, Burca, Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, Cas Bateragune, Cas Bączkowski contra Polònia, Cas Dudgeon contra Regne Unit, Cas Modinos contra Xipre, Cas Norris contra Irlanda, Cas Oliari i altres contra Itàlia, Cas Schalk i Kopf contra Àustria, Comissió Europea dels Drets Humans, Comunitat d'Estats Independents, Congrés de la Haia de 1948, Consell d'Europa, Convenció, Criteris de Copenhaguen, David Maxwell Fyfe, Declaració Universal dels Drets Humans, Detenció preventiva, Detenció provisional, Directiva de Protecció de Dades, Doctrina Parot, Dret a la justícia, Drets civils i polítics, Drets del col·lectiu LGBT a Andorra, Drets humans a Espanya, Drets humans a Letònia, Drets lingüístics, Educació, Enrique Rodríguez Galindo, Estat d'emergència, Genocidi cultural, Helen Steel, Injúries a la Corona, Instruments internacionals de drets humans, Islam a Suïssa, Josep Casadevall i Medrano, Kristian Georgeault, Llei d'abolició de l'esclavitud de 1833, Llei d'Amnistia espanyola de 1977, Llibertat d'associació, Llibertat d'expressió, Llibertats civils, Llista de jutges del Tribunal Europeu de Drets Humans, Llista de tractats, Llista dels tractats del Consell d'Europa, Lydia Foy, ... Ampliar l'índex (29 més) »
Abdullah Öcalan
és un pres polític i escriptor kurd, a més del president del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Abdullah Öcalan
Antoní Massaguer i Mas
Antoní Massaguer i Mas (Berga, Berguedà, 1947 - 28 de novembre de 2000) fou un militant independentista català.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Antoní Massaguer i Mas
Assemblea d'Irlanda del Nord
L'Assemblea d'Irlanda del Nord, freqüentment anomenada amb el metònim de Stormont (i incorrectament Castell de Stormont), és la cambra legislativa del govern autònom d'Irlanda del Nord.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Assemblea d'Irlanda del Nord
Batasuna
Batasuna (Unitat en català) fou un partit polític basc independentista i d'esquerres.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Batasuna
Burca
Dona afganesa duent el ''txadri'' El burca és una vestimenta tradicional que porten algunes dones de certs països musulmans (en especial a l'Afganistan i en zones del Pakistan i de l'Iran) basant-se en una interpretació estricta del codi islàmic del vestit o hijab, segons la qual la dona hauria de cobrir-se completament en públic.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Burca
Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea
La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea és un document que conté provisions de drets humans i va ser proclamat pel Parlament Europeu, el Consell de la Unió Europea i la Comissió Europea el 7 de desembre de 2000 a Niça.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea
Cas Bateragune
El cas Bateragune és el nom amb el qual es coneix al procés judicial seguit contra diversos membres de l'esquerra abertzale per integració en organització terrorista sota l'acusació d'intentar reconstruir Batasuna per a formar una «aliança independentista» seguint ordres d'ETA,.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Cas Bateragune
Cas Bączkowski contra Polònia
El cas Bączkowski contra Polònia és un cas presentat davant el Tribunal Europeu de Drets Humans per la prohibició de la marxa de l'orgull gai de 2005 a Varsòvia, coneguda localment com a Parada Równości (Marxa de la Igualtat), en el veredicte de la qual es va dictaminar per unanimitat que s'havien violat els articles 11, 13 i 14 de la Convenció Europea de Drets Humans.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Cas Bączkowski contra Polònia
Cas Dudgeon contra Regne Unit
El cas Dudgeon contra Regne Unit (1981) va ser un cas del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que va sostenir que l'article 11 de la Llei d'esmena del dret penal de 1885, que tipificava com a delicte els actes homosexuals masculins a Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord, violava el Conveni Europeu de Drets Humans.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Cas Dudgeon contra Regne Unit
Cas Modinos contra Xipre
El cas Modinos contra Xipre, 16 EHRR 485, (25 de març de 1993) és una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans en relació a l'article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Cas Modinos contra Xipre
Cas Norris contra Irlanda
El cas Norris contra Irlanda va ser un cas resolt pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en 1988, en el qual David Norris va acusar amb èxit a Irlanda que la tipificació com a delicte d'uns certs actes homosexuals entre homes adults amb consentiment violava l'article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans, que recull el dret al respecte de la vida privada i familiar.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Cas Norris contra Irlanda
Cas Oliari i altres contra Itàlia
El cas Oliari i altres contra Itàlia (sol·licituds nº18766/11 i nº36030/11) és un cas resolt en 2015 pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en el qual el Tribunal va establir l'obligació positiva dels Estats membres de proporcionar reconeixement legal a les parelles del mateix sexe.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Cas Oliari i altres contra Itàlia
Cas Schalk i Kopf contra Àustria
El cas Schalk i Kopf contra Àustria (Sol·licitud núm. 30141/04) és un cas resolt el 24 de juny de 2010 pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en el qual es va aclarir que el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) no obliga els Estats membres a legislar ni a reconèixer legalment els matrimonis entre persones del mateix sexe.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Cas Schalk i Kopf contra Àustria
Comissió Europea dels Drets Humans
La Comissió Europea de Drets Humans va ser una branca del Consell d'Europa i va ser, amb el Tribunal Europeu de Drets Humans, el sistema judicial establert pel Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i les llibertats fonamentals.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Comissió Europea dels Drets Humans
Comunitat d'Estats Independents
La Comunitat d'Estats Independents (CEI) (en rus: Содружество НезависимыхГосударств (СНГ) - Sodrújestvo Nezavíssimikh Gossudarstv) és una confederació o aliança d'onze de les quinze exrepúbliques soviètiques de la Unió Soviètica: Armènia, l'Azerbaidjan, Belarús, Geòrgia, el Kazakhstan, el Kirguizstan, Moldàvia, Rússia, el Tadjikistan i l'Uzbekistan.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Comunitat d'Estats Independents
Congrés de la Haia de 1948
El Congrés de la Haia de 1948 (també conegut com el Congrés d'Europa) es va celebrar a la ciutat neerlandesa de La Haia entre el 7 i el 10 de maig de 1948 amb la participació de prop de 800 delegats arribats de tot el continent europeu.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Congrés de la Haia de 1948
Consell d'Europa
El Consell d'Europa és una organització internacional fundada després de la Segona Guerra Mundial per defensar els drets humans, la democràcia i l'Estat de Dret a Europa.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Consell d'Europa
Convenció
* Convenció Nacional, govern de França entre 1792 i 1795.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Convenció
Criteris de Copenhaguen
Els criteris de Copenhaguen són les regles que defineixen si un país és elegible per esdevenir membre de la Unió Europea (UE).
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Criteris de Copenhaguen
David Maxwell Fyfe
David Patrick Maxwell Fyfe, 1r comte de Kilmuir (29 de maig de 1900 - 27 de gener de 1967), conegut com a Sir David Maxwell Fyfe de 1942 a 1954 i com a vescomte Kilmuir de 1954 a 1962, va ser un polític, advocat i jutge conservador britànic que va combinar una carrera jurídica treballadora i precoç amb ambicions polítiques, que el va portar a les oficines de procurador general, fiscal general, secretari d'interior i Lord Canceller de Gran Bretanya.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і David Maxwell Fyfe
Declaració Universal dels Drets Humans
El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans, Nacions Unides, versió en català, 1998.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Declaració Universal dels Drets Humans
Detenció preventiva
La detenció preventiva o detenció administrativa és una mesura administrativa de restricció de la llibertat personal de molt curta durada, executada pel poder executiu, generalment uns dels cossos de la policia, i anterior a qualsevol decisió de l'autoritat judicial.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Detenció preventiva
Detenció provisional
La detenció provisional o la presó provisional és una mesura jurídica que consisteix en la privació de la llibertat d'una persona imputada d'un acte delictiu.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Detenció provisional
Directiva de Protecció de Dades
La Directiva de protecció de dades (oficialment, Directiva 95/46/EC relativa a la protecció de persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades) és una directiva de la Unió Europea adoptada el 1995 que regula el processament de dades personals dins de la Unió Europea.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Directiva de Protecció de Dades
Doctrina Parot
La doctrina Parot és el nom vulgar amb el qual es coneix la jurisprudència establerta en la sentència del Tribunal Suprem espanyol de 28 de febrer de 2006 (STS 753/2006), que denega l'acceptació de recursos d'excarceració a presos que no hagin complert la condemna íntegrament, en el cas que sigui de 30 o més anys de presó.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Doctrina Parot
Dret a la justícia
El Dret a la justícia és un principi que consisteix en donar dret a tota persona a poder accedir de forma efectiva als òrgans d'administració de justícia per fer valer els seus drets i interessos, ja siguin col·lectius, particulars o difusos, a obtenir tutela efectiva dels mateixos òrgans i obtenir una decisió en un termini raonable de temps.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Dret a la justícia
Drets civils i polítics
Els drets civils i polítics són una classe de drets que protegeixen la llibertat de les persones davant les infraccions per part dels governs, les organitzacions socials i els particulars.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Drets civils i polítics
Drets del col·lectiu LGBT a Andorra
Bandera gai d'Andorra Legalment, l'homosexualitat a Andorra està protegida, encara que les persones LGTB poden afrontar algunes dificultats legals que no experimenten les persones no LGBT.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Drets del col·lectiu LGBT a Andorra
Drets humans a Espanya
Els drets humans a Espanya es caracteritzen per la referència explícita a la Declaració Universal de Drets Humans en l'article 10.2 de la Constitució espanyola de 1978.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Drets humans a Espanya
Drets humans a Letònia
Els Drets humans a Letònia estan protegits pel capítol VIII de la Constitució de Letònia des de 1998.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Drets humans a Letònia
Drets lingüístics
Els drets lingüístics són els drets humans i civils relatius al dret individual i col·lectiu a triar la llengua o les llengües per a la comunicació en un ambient privat o públic.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Drets lingüístics
Educació
Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Educació
Enrique Rodríguez Galindo
Enrique Rodríguez Galindo (Granada, 5 de febrer de 1939 – Saragossa, 13 de febrer de 2021) va ser un militar espanyol, màxim responsable de la Comandància de la Guàrdia Civil a Guipúscoa entre 1980 i 1995.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Enrique Rodríguez Galindo
Estat d'emergència
arxiudata.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Estat d'emergència
Genocidi cultural
Manifestació a Carcassona el 2005 per la presència de l'occità a l'educació, a contracorrent del genocidi cultural perpetrat per l'Estat francès.El genocidi cultural és un tipus de genocidi que consistix en l'eliminació, substitució o inutilització de la cultura d'un grup humà sense necessitat d'eliminar físicament a les persones que practiquen eixa cultura.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Genocidi cultural
Helen Steel
Helen Steel (1965) és una activista ambiental i per la justícia social anglesa, més coneguda per la seva implicació en el cas McLibel, una demanda per difamació contra ella presentada per McDonald's Corporation que va durar 10 anys i que finalment va ser portada a la Tribunal Europeu de Drets Humans, on Steel i el seu company de campanya, David Morris, van guanyar el cas contra el govern del Regne Unit argumentant que se'ls havia denegat un judici just.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Helen Steel
Injúries a la Corona
Injúries i calúmnies contra la Corona és un delicte contra la monarquia consistent a danyar el prestigi i l'honor de la Casa Reial espanyola, tipificat en els articles 485, 490.3 i 491 del Codi penal espanyol i previst amb penes de presó de quatre a vint-i-quatre mesos.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Injúries a la Corona
Instruments internacionals de drets humans
Els instruments internacionals de drets humans són els tractats i altres textos internacionals que serveixen com a fonts legals per al dret internacional dels drets humans i la protecció dels drets humans en general.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Instruments internacionals de drets humans
Islam a Suïssa
Mesquita de Mahmud a Zúric. LIslam a Suïssa és professat per al voltant 350.000 persones d'acord amb l'últim cens realitzat al país, equivalent al 5% de la població (el 1990 eren 2,2% i el 2000, 4,3%), cosa que fa que l'islam sigui la tercera religió més gran a Suïssa.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Islam a Suïssa
Josep Casadevall i Medrano
Josep Casadevall i Medrano (Girona, 10 de setembre de 1946) és un advocat andorrà que va ser president de la secció tercera del Tribunal Europeu de Drets Humans i vicepresident d'aquest tribunal entre 2011 i 2015.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Josep Casadevall i Medrano
Kristian Georgeault
Kristian Georgeault (Felger, 10 d'octubre de 1955) és un muntador d'estructures metàl·liques, militant independentista bretó i ex-secretari d'assumptes interns d'Emgann.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Kristian Georgeault
Llei d'abolició de l'esclavitud de 1833
La Llei d'abolició de l'esclavitud de 1833 (3 i 4 Will. IV c. 73) preveia l'abolició immediata de l'esclavitud a la majoria de parts de l'Imperi Britànic.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Llei d'abolició de l'esclavitud de 1833
Llei d'Amnistia espanyola de 1977
La Llei 46/1977, de 15 d'octubre, d'Amnistia va ser promulgada a Espanya el 15 d'octubre de 1977 i va entrar en vigor amb la seva publicació en el BOE el 17 d'octubre d'aquell any.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Llei d'Amnistia espanyola de 1977
Llibertat d'associació
El dret a la llibertat d'associació és el dret individual a reunir-se amb altres persones i expressar, defensar i dedicar-se de forma col·lectiva interessos o causes comunes.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Llibertat d'associació
Llibertat d'expressió
''"El pitjor sobre la censura és..."''. La llibertat d'expressió o expressió lliure és el dret de tot individu per expressar idees i opinions lliurement, i per tant sense censura.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Llibertat d'expressió
Llibertats civils
Les llibertats públiques o llibertats civils són garanties i llibertats personals que el govern no pot infringir, sigui per llei o per interpretació judicial sense el degut procés.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Llibertats civils
Llista de jutges del Tribunal Europeu de Drets Humans
El Tribunal Europeu de Drets Humans és un tribunal internacional establert per la Convenció Europea de Drets Humans.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Llista de jutges del Tribunal Europeu de Drets Humans
Llista de tractats
Versió egípcia del Tractat de Cadeix inscrit en un dels murs del Temple de Karnak. Aquesta és una Llista dels principals tractats internacionals organitzada per ordre cronològic.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Llista de tractats
Llista dels tractats del Consell d'Europa
La llista dels tractats del Consell d'Europa presenta els tractats internacionals en forma d'acords, convenis i protocols ordenats pel número de sèrie dels tractats d'aquesta organització internacional.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Llista dels tractats del Consell d'Europa
Lydia Foy
Lydia Annice Foy és una dona transgènere que destaca per liderar els desafiaments legals relacionats amb el reconeixement de gènere a Irlanda.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Lydia Foy
Manuel Marchena Gómez
Manuel Marchena Gómez (Las Palmas de Gran Canaria, 1 de març de 1959) és un jutge espanyol, magistrat del Tribunal Suprem d'Espanya des de l'any 2007.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Manuel Marchena Gómez
Manuel Valls i Galfetti
Manuel Carlos Valls i Galfetti (Horta, Barcelona, 13 d'agost de 1962) és un polític francoespanyol de nacionalitat francesa i d'ascendència catalana i suïssa.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Manuel Valls i Galfetti
Marge d'apreciació
El marge d'apreciació, o també conegut en alguns casos com el marge de discrecionalitat, és una doctrina jurídica d'ampli abast en el dret internacional dels drets humans.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Marge d'apreciació
Mehmet Altan
Mehmet Hasan Altan (Ankara, 11 de gener de 1953) és un economista, periodista i acadèmic turc, autor de més de 25 llibres.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Mehmet Altan
Mehmet Tarhan
Mehmet Tarhan (Kurdistan del Nord, 1978) és un objector de consciència kurd que va ser empresonat per negar-se al servei militar.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Mehmet Tarhan
Mohamed Amekrane
Mohamed Amekrane (Rif, 1938 - 13 de gener de 1973) fou un militar de la força aèria marroquí que fou executat arran del fracàs del cop d'estat de 1972 contra el rei Hassan II del Marroc, conegut com el «cop dels aviadors».
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Mohamed Amekrane
Monika Haas
Monika Haas (Frankfurt del Main, 2 de maig de 1948) és una activista política alemanya, exmilitant de la segona generació de la Fracció de l'Exèrcit Roig (RAF).
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Monika Haas
Mort a la foguera
Joana d'Arc a la foguera abans de la seva execució La mort a la foguera o cremació a la foguera és un tipus de mort provocada per la combustió.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Mort a la foguera
OMO Ilinden Pirin
Bandera i logotip d'OMO Ilinden Pirin L'Organització Macedònia Unida Ilinden–Pirin (en macedònic Обединена македонска организация: Илинден–Пирин) o OMO Ilinden Pirin és una organització política dels macedonis de Bulgària que declara com a objectius la protecció dels drets humans, l'idioma i la nacionalitat de la minoria macedònia al país.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і OMO Ilinden Pirin
Operació Flavius
L'Operació Flavius va ser una operació militar en què tres membres d'una cèl·lula de l'Exèrcit Republicà Irlandès Provisional (IRA) van ser assassinats a trets per membres del SAS britànic a Gibraltar, el 6 de març de 1988.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Operació Flavius
Operació Garzón
L'Operació Garzón o Garzonada fou una operació policial que consistí en la detenció de 45 personesEls nombres varien segons les fonts.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Operació Garzón
Partit de la Democràcia
El Partit de la Democràcia (en turc: Demokrasi Partisi, DEP, en kurmanji: Partiya Demokrasiyê) va ser un partit polític prokurd a Turquia fundat el 7 de maig de 1993.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Partit de la Democràcia
Pat Arrowsmith
Margaret P. Arrowsmith (Leamington Spa, 2 de març de 1930 - Londres, 27 de setembre de 2023) va ser una escriptora britànica i activista per la pau.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Pat Arrowsmith
Pat Finucane
Patrick Finucane, més conegut com a Pat Finucane, (Belfast, 21 de març de 1949 - Belfast, 12 de febrer de 1989), va ser un advocat criminalista nord-irlandès.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Pat Finucane
Pena de mort
Països abolicionistes: 108 La pena de mort o pena capital és l'execució d'una persona com a càstig per un crim o delicte.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Pena de mort
Pena de mort a França
Execució de l'anarquista Auguste Vaillant el 1894 La pena de mort a França és la pena capital, a l'Estat francès al llarg de la seva història i fins a l'actualitat.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Pena de mort a França
Penjat, arrossegat i esquarterat
L'execució d'Hug Le Despenser el Jove representada en una obra del cronista francès Jean Froissart Penjat, arrossegat i esquarterat (en anglès hanged, drawn and quarteredEl terme anglès drawn inicialment es referia a l'arrossegament del reu per un cavall cap al patíbul abans de ser penjat.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Penjat, arrossegat i esquarterat
Polèmica turca sobre el vel
vel Turquia és un estat laic des de l'esmena constitucional de 1937.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Polèmica turca sobre el vel
Pres polític
Manifestació pública a favor de l'alliberament dels presos polítics del procés independentista català en el concert del grup de música Ovidi4 al Teatre Municipal de Balaguer el 2020.Nelson Mandela va ser empresonat entre 1963 i 1990 pel seu activisme anti-apartheid a Sud-àfrica.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Pres polític
Protestes del 2013 a Turquia
Les protestes a Turquia del 2013 es van iniciar a la ciutat turca d'Istanbul el 28 de maig de 2013, després que al voltant de 50 ecologistes es manifestessin per salvar el Parc Taksim Gezi, el qual havia de desaparèixer i ser transformat en un centre comercial.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Protestes del 2013 a Turquia
Róbert Ragnar Spanó
Róbert Ragnar Spanó (Reykjavík, 27 d'agost de 1972) és un jurista islandès, jutge i president del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Róbert Ragnar Spanó
Reporters Sense Fronteres
Reporters Sense Fronteres (RSF) (en francès: Reporters sans frontières; en anglès: Reporters Without Borders o RWB; en castellà: Reporteros Sin Fronteras; en alemany: Reporter ohne Grenzen o ROG) és una organització no governamental internacional d'origen francès l'objectiu del qual, segons declara en la seva presentació, és defensar la llibertat de premsa arreu del món i, en concret, als periodistes perseguits per la seva activitat professional.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Reporters Sense Fronteres
Secret de la correspondència
El secret de la correspondència és un principi jurídic recollit a les constitucions de diversos països europeus.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Secret de la correspondència
Simon Bekaert
Simon Bekaert (Tielt, 12 d'octubre de 1977) és un advocat i polític flamenc, militant del partit polític d'esquerres Endavant (Vooruit).
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Simon Bekaert
Solidaritat
puny aixecat en solidaritat amb el moviment obrer La solidaritat és una consciència d'interessos, objectius, estàndards i simpaties compartits que crea un sentiment psicològic de pertinença o unitat de grups o classes.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Solidaritat
Sufragi femení a Suïssa
El sufragi femení a Suïssa fou una votació federal que tingué lloc a Suïssa el 7 de febrer del 1971.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Sufragi femení a Suïssa
Tribunal Europeu de Drets Humans
El Tribunal Europeu de Drets Humans (també denominat Tribunal d'Estrasburg i Cort Europea de Drets Humans) és un òrgan judicial internacional del Consell d'Europa, amb seu a la ciutat d'Estrasburg davant el qual poden presentar-se, en determinades circumstàncies, denúncies de violacions dels drets reconeguts al Conveni europeu de drets humans.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Tribunal Europeu de Drets Humans
Tribunal suprem d'Eslovènia
El Tribunal Suprem de la República d'Eslovènia (Vrhovno sodišče Republike Slovenije) és, segons l'article 127 de la Constitució, el tribunal més alt d'Eslovènia.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Tribunal suprem d'Eslovènia
Tribunal Suprem d'Espanya
El Tribunal Suprem és l'òrgan constitucional de l'Estat espanyol que culmina l'organització del poder judicial a l'estat.
Veure Convenció Europea de Drets Humans і Tribunal Suprem d'Espanya
També conegut com Conveni Europeu de Drets Humans.