Accés més ràpid que el navegador!
95 les relacions: Aleix Estrategòpul, Alfons el Benigne, Alfons el Franc, Allegationes, Almenara, Arquitectura romànica, Bella d'Amichi, Carles de Calàbria, Carles I d'Anjou, Casa de Lusignan, Catània, Catedral de Barcelona, Catedral de Palerm, Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya, Chiaramonte, Combat de Malta, Combat de Nicòtena, Comtat d'Almenara, Conrad Llança, Conradí de Sicília, Constança, Constança (prenom), Constança d'Aragó, Constança d'Aragó i d'Anjou, Constança d'Aragó i d'Entença, Constança de Sicília (desambiguació), Constança II de Hohenstaufen, Convent de Sant Francesc de Barcelona, Corona d'Aragó, Croada contra la Corona d'Aragó, Daniel Girona i Llagostera, Diccionari Biogràfic de Dones, Dionís I de Portugal, Don Jaume el Conqueridor, Don Jaume el Conquistador, Elisabet d'Aragó i d'Anjou, Elisabet de Mallorca, Elisabet de Portugal, Els Aragó de Sicília, Favara, Feudalisme a Catalunya, Frederic II de Sicília, Gegant (folklore), Gegants de Sant Pere de les Puel·les, Gran Companyia Catalana, Guerra de Sicília (1282-1294), Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de Palamós, Hospital d'En Bou, Itàlia meridional, ..., Jaume d'Aragó i d'Anjou, Jaume el Just, Jaume IV de Mallorca, Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau), Joan d'Aragó i d'Anjou, Joan el Caçador, La Divina Comèdia, Llíber, Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades, Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans, Llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llista de reis de València, Manfred I d'Atenes, Manfred I de Sicília, Manfred Llança, Martí l'Humà, Mausoleu de Jaume I, Pacte d'Oloron, Papa Innocenci III, Papat d'Avinyó, Pere d'Aragó i de Sicília, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere March I, Portada/article maig 29, Principat de Tàrent, Ramon Marquet i de Rubí, Regne de Nàpols, Regne de Sicília, Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient, Robert d'Alemanya, Roger de Llúria, Senyera reial, Setge de Messina (1282), Sicília, Torre de Vinaixarop, Vespres Sicilianes, Violant d'Aragó i de Sicília, 10 d'agost, 13 de juny, 17 de juliol, 2 de novembre, 8 d'abril. Ampliar l'índex (45 més) »
Aleix Estrategòpul
Aleix Estrategòpul (en grec: Ἀλέξιος Στρατηγόπουλος, Aléxios Strategópulos) fou un general romà d'Orient durant el regnat de Miquel VIII Paleòleg.
Nou!!: Constança de Sicília і Aleix Estrategòpul · Veure més »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Constança de Sicília і Alfons el Benigne · Veure més »
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Nou!!: Constança de Sicília і Alfons el Franc · Veure més »
Allegationes
Les Allegationes («Al·legacions») és un petit escrit de Francesc Eiximenis en llengua llatina datat entre 1398 i 1408 i escrit a València.
Nou!!: Constança de Sicília і Allegationes · Veure més »
Almenara
Almenara és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.
Nou!!: Constança de Sicília і Almenara · Veure més »
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Nou!!: Constança de Sicília і Arquitectura romànica · Veure més »
Bella d'Amichi
Bella d'Amichi va ser el sobrenom d'Isabella d'Amichi (circa -) nodrissa i dama de companyia de la reina Constança de Sícília, muller de Ricardo di Lauria i mare de l'almirall Roger de Llúria, a qui va promoure dins la cort del rei d'Aragó.
Nou!!: Constança de Sicília і Bella d'Amichi · Veure més »
Carles de Calàbria
Escut d'armes de Carles de Calàbria Carles de Calàbria (1298 - Nàpols 1328), príncep de Nàpols i duc de Calàbria.
Nou!!: Constança de Sicília і Carles de Calàbria · Veure més »
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Nou!!: Constança de Sicília і Carles I d'Anjou · Veure més »
Casa de Lusignan
reis de Xipre senyors d'Issoudun La Casa de Lusignan fou una família senyorial originada a la senyoria homònima del Regne de França, localitzada al Poitou, que també governaren als comtats de la Marca i Angulema, i foren reis de Jerusalem, Xipre i el Regne Armeni de Cilícia.
Nou!!: Constança de Sicília і Casa de Lusignan · Veure més »
Catània
Localització de Catània Catània (en sicilià Catania) és una ciutat de l'est de Sicília, capital de la ciutat metropolitana de Catània, als contraforts de l'Etna i a la vora del golf de Catània.
Nou!!: Constança de Sicília і Catània · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Constança de Sicília і Catedral de Barcelona · Veure més »
Catedral de Palerm
La catedral de Palerm és l'església principal de Palerm i està situada al corso Vittorio Emmanuele, xamfrà amb via Matteo Bonello.
Nou!!: Constança de Sicília і Catedral de Palerm · Veure més »
Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya
Creu paté vermella de l'Orde del Temple. La Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya (en llatí: Militia Templi in Aragonia et Catalonia) fou la província de l'Orde del Temple que agrupava les comandes templeres d'Aragó, de Catalunya i de Navarra (temporalment, també la de Provença), al capdavant de la qual hi havia el Mestre de l'Orde del Temple a Aragó i Catalunya.
Nou!!: Constança de Sicília і Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya · Veure més »
Chiaramonte
Els Chiaramonte, també coneguts com Chiaromonte, Chiaramonti o, en català, com els Claramunt de Sicília, són la branca noble siciliana de l'ancestral familia catalana dels Claramunt.
Nou!!: Constança de Sicília і Chiaramonte · Veure més »
Combat de Malta
El combat de Malta fou una de les batalles de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols, ocorregut el 8 de juny de 1283.
Nou!!: Constança de Sicília і Combat de Malta · Veure més »
Combat de Nicòtena
El Combat de Nicòtena va esdevindre l'11 d'octubre de 1282 entre l'esquadra catalana, dirigida per Pere de Queralt i d'Anglesola, d'una banda, i l'estol angeví, de Nàpols i de Marsella, i les galeres de la República de Pisa, de l'altra.
Nou!!: Constança de Sicília і Combat de Nicòtena · Veure més »
Comtat d'Almenara
El Comtat d'Almenara fou una jurisdicció senyorial adquirida al segle XIV per la família Pròixita, i incloïa la vila d’Almenara i els pobles de la Llosa de la Plana i Xilxes, originari del Regne de Nàpols: al web de l'Ajuntament d'Almenara Membres de la família han sigut Virreis, Almiralls, Generals, Governadors, Canonges, Capitans, Poetes, Majordoms Reials, Ambaixadors, Consellers Reials i Camarlencs de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Constança de Sicília і Comtat d'Almenara · Veure més »
Conrad Llança
Conrad Llança (italià: Corrado Lancia) Corral de Llança, Conrad Llança o Coral de Llança (? - Cap d'Orlando, Sicília 1299) fou un militar sicilià a les ordres de Pere el Gran.
Nou!!: Constança de Sicília і Conrad Llança · Veure més »
Conradí de Sicília
Conradí de Sicília, Conradí el Jove o Conrad V (castell de Wolfstein, Baviera 1252 - Nàpols 1268), duc de Suàbia, rei titular de Jerusalem i rei de Sicília (1254-1258).
Nou!!: Constança de Sicília і Conradí de Sicília · Veure més »
Constança
* Toponímia.
Nou!!: Constança de Sicília і Constança · Veure més »
Constança (prenom)
Constança és un prenom femení català.
Nou!!: Constança de Sicília і Constança (prenom) · Veure més »
Constança d'Aragó
* Constança d'Aragó (filla de Jaume I), princesa d'Aragó, filla de Jaume I (1238 - 1275).
Nou!!: Constança de Sicília і Constança d'Aragó · Veure més »
Constança d'Aragó i d'Anjou
Constança d'Aragó (València, 4 d'abril de 1300 - Castillo de Garcimuñoz, 19 d'octubre de 1327) fou infanta d'Aragó.
Nou!!: Constança de Sicília і Constança d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Constança d'Aragó i d'Entença
Constança d'Aragó i d'Entença (1318 - Montpeller 1346) fou infanta d'Aragó i reina consort de Mallorca (1325-1346).
Nou!!: Constança de Sicília і Constança d'Aragó i d'Entença · Veure més »
Constança de Sicília (desambiguació)
* Constança de Sicília (1249 - 1302) reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302),.
Nou!!: Constança de Sicília і Constança de Sicília (desambiguació) · Veure més »
Constança II de Hohenstaufen
Constança II de Hohenstaufen (1230-1307), també coneguda com a Constança Anna de Hohenstaufen, era filla de Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic i de la seua amant (i, segons algunes fonts, muller en secret) Blanca Lancia.
Nou!!: Constança de Sicília і Constança II de Hohenstaufen · Veure més »
Convent de Sant Francesc de Barcelona
El convent de Sant Francesc o convent de Framenors va ser el primer i principal establiment de l'orde franciscà a Barcelona.
Nou!!: Constança de Sicília і Convent de Sant Francesc de Barcelona · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Constança de Sicília і Corona d'Aragó · Veure més »
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Nou!!: Constança de Sicília і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »
Daniel Girona i Llagostera
Daniel Girona Llagostera (Lleida, 14 de gener de 1869 - 28 de març de 1940) fou un metge, historiador i escriptor català, membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Nou!!: Constança de Sicília і Daniel Girona i Llagostera · Veure més »
Diccionari Biogràfic de Dones
El Diccionari Biogràfic de Dones (DBD), és un projecte per crear un diccionari sobre dones de la zona de parla catalana.
Nou!!: Constança de Sicília і Diccionari Biogràfic de Dones · Veure més »
Dionís I de Portugal
Dionís I de Portugal, dit el Just o el Pagès (Lisboa, 1261 - Santarém, 1325), fou rei de Portugal (1279-1325).
Nou!!: Constança de Sicília і Dionís I de Portugal · Veure més »
Don Jaume el Conqueridor
Don Jaume el Conqueridor és una de les primeres obres de Serafí Pitarra.
Nou!!: Constança de Sicília і Don Jaume el Conqueridor · Veure més »
Don Jaume el Conquistador
Disc de La Trinca amb dibuix de el Perich Don Jaume el Conquistador és el títol d'un disc LP de La Trinca enregistrat a finals de 1978, aprofitant el final de la censura franquista, musicant el text d'una popular obra satírica de Frederic Soler (Pitarra), Don Jaume el Conqueridor.
Nou!!: Constança de Sicília і Don Jaume el Conquistador · Veure més »
Elisabet d'Aragó i d'Anjou
Elisabet d'Aragó i d'Anjou (1302 - Estíria 1330), princesa d'Aragó i reina consort d'Alemanya (1315-1330).
Nou!!: Constança de Sicília і Elisabet d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Elisabet de Mallorca
Elisabet de Mallorca (1337 - 1404) fou infanta de Mallorca i reina titular de Mallorca amb el nom d'Elisabet I, comtessa nominal de Rosselló i la Cerdanya (1375 - 1404).
Nou!!: Constança de Sicília і Elisabet de Mallorca · Veure més »
Elisabet de Portugal
Elisabet o Isabel de Portugal o Elisabet d'Aragó i de Sicília (Saragossa o Barcelona, 1271 - Estremoz, Portugal 1336) fou infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1282-1325).
Nou!!: Constança de Sicília і Elisabet de Portugal · Veure més »
Els Aragó de Sicília
Els Aragó de Sicília van ser un branca menor de la nissaga reial catalano-aragonesa de la Casa d'Aragó fundada al segle XIII.
Nou!!: Constança de Sicília і Els Aragó de Sicília · Veure més »
Favara
Favara és un municipi del País Valencià de la comarca de la Ribera Baixa.
Nou!!: Constança de Sicília і Favara · Veure més »
Feudalisme a Catalunya
El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.
Nou!!: Constança de Sicília і Feudalisme a Catalunya · Veure més »
Frederic II de Sicília
Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).
Nou!!: Constança de Sicília і Frederic II de Sicília · Veure més »
Gegant (folklore)
Una parella de gegants a Barcelona durant les Festes de la Mercè del 2003 Els gegants són unes figures d'imatgeria festiva de grans dimensions que representen majoritàriament reis, nobles o personatges amb indumentària tradicional.
Nou!!: Constança de Sicília і Gegant (folklore) · Veure més »
Gegants de Sant Pere de les Puel·les
Els Gegants de Sant Pere de les Puel·les són uns gegants històrics de la ciutat de Barcelona vinculats a la parròquia de Sant Pere de les Puel·les.
Nou!!: Constança de Sicília і Gegants de Sant Pere de les Puel·les · Veure més »
Gran Companyia Catalana
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Constança de Sicília і Gran Companyia Catalana · Veure més »
Guerra de Sicília (1282-1294)
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Nou!!: Constança de Sicília і Guerra de Sicília (1282-1294) · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Constança de Sicília і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Història de Palamós
La vila de Palamós, al ben mig de la Costa Brava, és un municipi que té ben determinada la data de la seva fundació i aquest article descriu els fets més assenyalats de la seva història.
Nou!!: Constança de Sicília і Història de Palamós · Veure més »
Hospital d'En Bou
L'Hospital d'En Bou, situat prop de la porta de Russafa de la muralla de València, va ser un hospital valencià per a atendre als pescadors pobres, fundat, sufragat i fornit al, abans de febrer del 1395, a la Ciutat de València, per Pere Bou.
Nou!!: Constança de Sicília і Hospital d'En Bou · Veure més »
Itàlia meridional
La Itàlia Meridional és la part sud de la península Itàlica i comprèn les regions d'Abruços, Molise, Campània, Pulla, Basilicata i Calàbria.
Nou!!: Constança de Sicília і Itàlia meridional · Veure més »
Jaume d'Aragó i d'Anjou
Jaume d'Aragó i d'Anjou dit “el Dissortat” (1296 - Tarragona, 1334) fou príncep d'Aragó.
Nou!!: Constança de Sicília і Jaume d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Constança de Sicília і Jaume el Just · Veure més »
Jaume IV de Mallorca
Jaume IV de Mallorca (Montpeller, 1335 - Sòria, 1375) fou rei nominal de Mallorca, comte nominal de Rosselló i la Cerdanya (1349-1375) i rei consort de Nàpols (1362-1375).
Nou!!: Constança de Sicília і Jaume IV de Mallorca · Veure més »
Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau)
Jaume Pere (en aragonès: Jaime Pérez) (v. 1258-1308)Fundación Medinacelli: fou almirall de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i senyor de Sogorb.
Nou!!: Constança de Sicília і Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau) · Veure més »
Joan d'Aragó i d'Anjou
Joan d'Aragó i d'Anjou (1304 - el Pobo, Saragossa, 19 d'agost de 1334) fou un infant d'Aragó dedicat a la vida religiosa.
Nou!!: Constança de Sicília і Joan d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Constança de Sicília і Joan el Caçador · Veure més »
La Divina Comèdia
''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.
Nou!!: Constança de Sicília і La Divina Comèdia · Veure més »
Llíber
Llíber és una població de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.
Nou!!: Constança de Sicília і Llíber · Veure més »
Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sants, beats, etc. indica on es troben les tombes de persones venerades al cristianisme (sants, beats, venerables i servents de Déu, janeri cossos sants) que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.
Nou!!: Constança de Sicília і Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades · Veure més »
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.
Nou!!: Constança de Sicília і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Veure més »
Llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona
El que segueix és la llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona, ordenades per ordre alfabètic.
Nou!!: Constança de Sicília і Llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona · Veure més »
Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Constança de Sicília і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera · Veure més »
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Nou!!: Constança de Sicília і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Nou!!: Constança de Sicília і Llista de reis de València · Veure més »
Manfred I d'Atenes
Manfred I d'Atenes, també conegut com Manfred d'Aragó o Manfred de Sicília o Manfred de Trinacria, (Catània, 1306 – Trapani, 9 novembre 1317) fou Duc d'Atenes des de l'any 1312 fins a la seva mort, el 1317.
Nou!!: Constança de Sicília і Manfred I d'Atenes · Veure més »
Manfred I de Sicília
Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).
Nou!!: Constança de Sicília і Manfred I de Sicília · Veure més »
Manfred Llança
Manfred Llança fou un noble sicilià a les ordres de Pere el Gran.
Nou!!: Constança de Sicília і Manfred Llança · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Constança de Sicília і Martí l'Humà · Veure més »
Mausoleu de Jaume I
El mausoleu de Jaume I és una obra modernista de Tarragona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Nou!!: Constança de Sicília і Mausoleu de Jaume I · Veure més »
Pacte d'Oloron
El Pacte d'Oloron o Tractat d'Oloron va ser acordat el 27 de juliol de 1287 entre Alfons el Franc i Eduard I d'Anglaterra, a la població vescomtal d'Auloron e Senta Maria al Bearn (actualment França).
Nou!!: Constança de Sicília і Pacte d'Oloron · Veure més »
Papa Innocenci III
Innocenci III (llatí: Innocentius III; Gavignano, 22 de febrer de 1160 o 1161 - Perusa, 16 de juliol de 1216), nascut Lotario dei Conti di Segni, va ser el cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 8 de gener de 1198 fins a la seva mort.
Nou!!: Constança de Sicília і Papa Innocenci III · Veure més »
Papat d'Avinyó
Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).
Nou!!: Constança de Sicília і Papat d'Avinyó · Veure més »
Pere d'Aragó i de Sicília
Pere d'Aragó (vers 1270 - Tordehumos, Valladolid 1296) fou infant d'Aragó i lloctinent de Catalunya (1285-1296).
Nou!!: Constança de Sicília і Pere d'Aragó i de Sicília · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Constança de Sicília і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Constança de Sicília і Pere el Gran · Veure més »
Pere March I
Pere March I fou un notari barceloní del.
Nou!!: Constança de Sicília і Pere March I · Veure més »
Portada/article maig 29
Categoria:Articles del dia de maig de la portada 600k.
Nou!!: Constança de Sicília і Portada/article maig 29 · Veure més »
Principat de Tàrent
Pierre Mortier: Tàrent cap al 1704 El Principat de Tàrent amb capital a Tàrent va existir des de 1088 fins a 1465.
Nou!!: Constança de Sicília і Principat de Tàrent · Veure més »
Ramon Marquet i de Rubí
Ramon Marquet (Barcelona, 1235 - 1302) fou un mercader, armador i militar català.
Nou!!: Constança de Sicília і Ramon Marquet i de Rubí · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: Constança de Sicília і Regne de Nàpols · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: Constança de Sicília і Regne de Sicília · Veure més »
Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Constança de Sicília і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Robert d'Alemanya
Robert d'Alemanya (en alemany: Ruprecht) (5 de maig de 1352 - 18 de maig de 1410), de la Casa de Wittelsbach, va ser l'elector palatí del Rin des de 1398 com a Robert III, i per elecció, rei d'Alemanya (Rei dels Romans) des de l'any 1400 fins a la seva mort.
Nou!!: Constança de Sicília і Robert d'Alemanya · Veure més »
Roger de Llúria
Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».
Nou!!: Constança de Sicília і Roger de Llúria · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Constança de Sicília і Senyera reial · Veure més »
Setge de Messina (1282)
El Setge de Messina de 1282 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Constança de Sicília і Setge de Messina (1282) · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Constança de Sicília і Sicília · Veure més »
Torre de Vinaixarop
La Torre de Vinaixarop és una torre de base circular, força enrunada, del municipi de l'Aldea.
Nou!!: Constança de Sicília і Torre de Vinaixarop · Veure més »
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Nou!!: Constança de Sicília і Vespres Sicilianes · Veure més »
Violant d'Aragó i de Sicília
Violant d'Aragó (1273 - Termini, Nàpols 1302), princesa d'Aragó.
Nou!!: Constança de Sicília і Violant d'Aragó i de Sicília · Veure més »
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constança de Sicília і 10 d'agost · Veure més »
13 de juny
El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constança de Sicília і 13 de juny · Veure més »
17 de juliol
El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constança de Sicília і 17 de juliol · Veure més »
2 de novembre
El 2 de novembre o 2 de santandria és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constança de Sicília і 2 de novembre · Veure més »
8 d'abril
El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constança de Sicília і 8 d'abril · Veure més »
Redirigeix aquí:
Constança de Hohenstaufen, Constança de Sicília i de Savoia, Contança II de Sicília.
