Comunicació

726 les relacions: Acili Sever, Agripina la Menor, Albano Laziale, Alexandre d'Alexandria, Alexandre I de Constantinoble, Alexandria de la Tròada, Alps Cottis, Ambròs de Milà, Amfiteatre i circ romans de Barcelona, Anastàsia, Anastàsia (germana de Constantí), Anícia Juliana, Annibalià, Antiga basílica de Sant Pere, Antiga Roma, Antiguitat tardana, Antioquia de Mesopotàmia, Any, Apoteosi, Apsirt (veterinari), Aràbia Pètria, Arc de Constantí, Arc of a Scythe, Argenteus, Arianisme, Arle, Arpi, Arquebisbat de Malta, Arquebisbat de Mèrida-Badajoz, Arquebisbat de Milà, Arquebisbat de Siracusa, Arquiatre, Arquitectura paleocristiana, Arquitectura romana d'Orient, Arri, Art, Art paleocristià, Art romà, Arxidiòcesi de Sevilla, Úmbria, Assentament del poble got a Aquitània, Astèrix, Atanaric, Atenodor (bisbe de Bizanci), Atos, Augusta dels Trèvers, Aureli Aquil·leu, Aureli Valeri Símmac Tul·lià, Aureus, Aydın, ..., İzmit, Èlia Capitolina, Òstia, Àguila romana, Bagacum Nerviorum, Baix Imperi, Bandera de Portugal, Baqueu el Vell, Barba, Barbatió, Basílica, Basílica Úlpia, Basílica de Constantí de Trèveris, Basílica de la Nativitat, Basílica de la Santa Creu de Jerusalem, Basílica de Maxenci, Basílica de San Lorenzo fuori le mura, Basílica de San Sebastiano fuori le mura, Basílica de Sant Pere, Basílica de Santa Agnès Extramurs, Basílica de Santa Anastàsia al Palatí, Basílica de Santa Cecília in Trastevere, Basílica de Santa Pràxedes, Basílica de Santa Pudenciana, Basílica del Sant Sepulcre, Basili I el Macedoni, Basilina, Bassià, Bassià (cèsar), Batalla d'Adrianòpolis, Batalla d'Adrianòpolis (324), Batalla d'Adrianòpolis (378), Batalla de Cíbales, Batalla de Crisòpolis, Batalla de Mons Seleucus, Batalla de Pons Aureoli, Batalla de Tziral·lum, Batalla del Frígid, Batalla del Pont Milvi, Bòsfor, Bemarqui, Betlem, Bibracte, Bisbat d'Autun, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Roma, Bisbat suburbicari d'Albano, Bisbes de Roma sota Constantí I, Bizanci, Brazda lui Novac, Bulgària, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Calendari gregorià, Calendari hebreu, Calendari julià, Calendari romà d'Orient, Cancelleria, Caps francs, Carlo Maratta, Cartagena, Cartaginense, Catacumba, Catedral de Barcelona, Catedral de Manglisi, Catedral de Nàpols, Catedral de Sant Nasari de Besiers, Catedral ortodoxa dels Sants Boris i Gleb, Catifa turca, Cavalls de Sant Marc, Cíbales, Cecilià (bisbe), Celje, Cesaropapisme, Cilícia, Cilici, Cincia, Circ romà de Mèrida, Cirene i Creta, Ciri pasqual, Cirrèstica, Cirta, Ciutat del Vaticà, Ciutat vella de Jerusalem, Claudi Helpidi, Claudi II el Gòtic, Clàudia (àvia de Constantí), Clàudia (nomen), Clodoveu I, Codi Gregorià, Codi Teodosià, Coel Hen, Colós de Constantí, Collegium, Colonat, Columna de les serps, Comes, Comitatenses, Comitatenses Palatini, Commagena, Concili d'Arle del 314, Concili d'Elvira, Conjunt arqueològic de Mèrida, Conjunt arqueològic de Tàrraco, Conquesta musulmana de Síria, Constança (prenom), Constanci Gal, Constanci I Clor, Constanci II, Constanța, Constantí, Constantí (desambiguació), Constantí de Britània, Constantí el Gran i el cristianisme, Constantí Harmenòpul, Constantí I, Constantiana Daphne, Constantina (Algèria), Constantinoble, Constància, Contornat, Corabia, Corona fèrria de Llombardia, Credo de Nicea, Crema de llibres, Creu cristiana, Creu de Montigalà, Creu de Sèrbia, Creu de terme de Benifallet, Crisòpolis, Criselefantí, Crisp (germà de Claudi II), Crispí de Làmpsac, Cristianisme, Cristianisme a l'Imperi Romà, Cristianisme cèltic, Cristianisme germànic, Cristograma, Cronologia de l'antiga Roma, Crucifixió, Culte imperial (antiga Roma), Cultura de Grècia, Cultura de Keszthely, Cultura de l'antiga Roma, Cultura occidental, Cursa de carros, Cursa de cavalls, Dalmaci, Dalmaci Cèsar, Dardània (Il·líria), Dardània (província romana), Dècada del 300, Dècada del 310, Dècada del 320, Dealul Mitropoliei, Delator, Delfos (ciutat), Desenvolupament del cànon de l'Antic Testament, Desfilada de núvies, Diada de la Santa Creu, Diòcesi (Imperi Romà), Diòcesi d'Àsia, Diòcesi suburbicària, Diògenes Laerci, Dics del diable, Dinastia Comnè, Dinastia constantiniana, Dinastia Ducas, Dioclecià, Diomedes de Tars, Diumenge, Dobrudja, Dolcí, Domèstic de les escoles, Domici Alexandre, Domus ecclesiae, Dona a l'antiga Roma, Donació de Constantí, Donat II el gran, Donatisme, Doncaster, Drets del col·lectiu LGBT a Egipte, Drets del col·lectiu LGBT a l'Àfrica, Drobeta-Turnu Severin, Dues espases, Economia de l'Imperi Romà d'Orient, Edat mitjana, Edicte de Milà, Edicte de tolerància de Galeri, Edicte sobre els preus màxims, Edirne, Ein Yabrud, El baptisme de Constantí, Eleünt, Eleia, Elna, Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història, Emili Magne Arbori, Emperadrius romanes, Enns (ciutat), Escala Santa, Escoles palatines, Escultura romana, Escut de Constantí, Església catòlica a França, Església de l'Exaltació de la Santa Creu de Pătrăuți, Església de la Santa Pau, Església de la Visitació, Església de Sant Polieucte, Església del Temple, Església llatina, Església Ortodoxa Copta, Església Ortodoxa de Constantinoble, Església primitiva, Estauroteca, Estàtua eqüestre de Marc Aureli, Esteve II (papa), Esteve IV, Estrateg, Estrateg Musonià, Etruscs, Eumeni, Eusèbia (emperadriu), Eusebi de Cesarea, Eusebi de Nicomèdia, Eustaci d'Antioquia, Eustaci de Sebaste, Eutiquià, Eutròpia (filla de Constanci Clor), Eutròpia (sogra de Constanci Clor), Eutropi (historiador), Eutropi (pare de Constanci Clor), Evangeliari d'Ada, Famagusta, Fatih, Fausta, Fausta (dama), Fausta (Donizetti), Fàfila, Fòrum Romà, Festes de Jul, Festes de la ciutat de València, Flavi Ablavi, Flavi Claudi Constantí, Flavi Dalmaci, Flavi Juli Constant, Flavi Juli Crisp, Flavi Popili Nepocià, Flavià (cognom), Flavià (procònsol d'Àfrica), Flàvia Maximiana Fausta, Flàvia Valèria Constància, Foci de Bizanci, Folklore romanès, Follis, Fortalesa de Bochorma, Francs, Frígia Primera, Frígia Segona, Frontal de sarcòfag amb escenes bíbliques, Galeri, Gaza, Genetli, Gens Flàvia, Gens Valèria, Gilbert de Tournai, Giottino, Giovanni Francesco Penni, Giulio Romano, Globus imperial, Gots, Governador, Governador romà, Gran Cisma d'Orient, Gran Mesquita d'Alep, Gran Temple d'Amon, Grècia, Grècia romana, Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient, Grec koiné, Gregori (prefecte d'Itàlia), Gregori Taumaturg, Grutes Vaticanes, Guàrdia Pretoriana, Guerra gòtica (367-369), Guerres civils romanes, Guerres romano-perses, Halmiris, Hèrmies Sozomen, Hel·lenòpolis, Helena (cràter), Helena de Constantinoble, Helena Flàvia Júlia, Helicó, Helpidi, Hermogenià, Hesiqui Taquígraf, Hieràpolis de Síria, Hipaci de Cilícia, Hipòdrom de Constantinoble, Hispània Tarraconense, Història Augusta, Història d'Europa, Història d'Israel i Palestina, Història de Barcelona, Història de Cartago, Història de Grècia, Història de l'antic Israel, Història de l'art, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de l'estructura de l'exèrcit romà, Història de l'Imperi Romà, Història de l'italià, Història de la criptografia, Història de la llengua romanesa, Història de les biblioteques, Història de les campanyes militars romanes, Història de Roma, Història de Sofia, Història de Turquia, Història del cristianisme, Història del cristianisme primitiu, Història del papat, Historia Regum Britanniae, Iàmblic de Calcis, IHS, Il·líria (província romana), Il·lustre, Illa de Màrmara, Imperi, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, In hoc signo vinces, Infern - Cant Dinovè, Infern - Cant vint-i-setè, Innocenci (jurista), Innominada (filla de Juli Constanci), Isaccea, Isapòstol, Istanbul, Itàlia romana, Jaciment lusitanoromà de Casais Velhos, Jacob Burckhardt, Jacques Ellul, Jafa, Jòrvik, Jerusalem, Joan de Nicomèdia, Joan i Pau de Roma, Josep Cristià, Jovians i herculans, Juli Constantí, Julià l'Apòstata, Justina, Juvenc, Kostinbrod, La ciutat de Déu, Laci (antic), Lactanci, Larinum, Laterà, Laterà (desambiguació), Làbaro càntabre, Làbarum, Lícia, Lígurs, Legat (antiga Roma), Legió I Iulia Alpina, Legió II Iulia Alpina, Legió III Iulia Alpina, Legió VI Victrix, Legió XXII Primigènia, Legió XXX Ulpia Victrix, Licini I, Licini II, Ligúria (província romana), Limigants, Limitanei, Literatura romana, Llac Albano, Llança Sagrada, Lleó I el Traci, Lleó IX, Lleis frumentàries, Llengües de l'Imperi Romà, Llista d'emperadors romans, Llista d'emperadors romans d'Orient, Llista d'unitats de l'exèrcit romà, Llista de governadors de la Hispània Tarraconense, Llista de papes de Roma, Llista de personatges històrics d'òpera, Llista de reis llegendaris de Britània, Llorenç màrtir, Lluna, Logoteta, Lorenzo Valla, Luci Cecili (historiador), Luci Domici Domicià, Macari I de Jerusalem, Macedònia (província romana), Macedoni de Tràcia, Maestà, Magister, Magnenci, Malc de Filadelfia, Mamre, Marcià, Maria I d'Escòcia, Marina romana, Marina romana d'Orient, Martí de Tours, Martinià, Mas del Jutge, Maties (apòstol), Maurici d'Agaunum, Mauritània Cesariense, Mauritània Sitifiense, Mausoleu de Santa Costanza, Mavia, Max Weber, Maxenci, Maximí Daia, Maximià, Màrtir cristià, Mílion, Mòdena, Mecili Hilarià, Melitó de Canterbury, Mesopotàmia (província romana), Mesquita de Bodrum, Mesquita dels Omeies, Mestre dels oficis, Mestre dels soldats, Metròfanes de Bizanci, Mil·liari, Mil·liari de Sant Hipòlit de la Salanca, Minervina, Miquel el Sirià, Miquel Glicas, Missió gregoriana, Mogontiacum, Monestir d'Arkadi, Monestir de Konstamonites, Monestir de Santa Caterina del Sinaí, Monestir de Vatopedi, Moriles, Mosaic, Mosaic romà, Munera Gladiatoria, Muntanyes sagrades, Mur d'Atanaric, Muralla romana de Lugo, Muralles de Constantinoble, Mursa Major, Museu Britànic, Museu de la Civilització Romana, Museus Capitolins, Museus Vaticans, Natzaret, Nau (arquitectura), Nazari (retòric), Nestinarstvo, Niš, Nicea (desambiguació), Nicolau de Mira, Nicomèdia, Nijin, Nobilíssim, Notari romà, Nova Roma, Numídia (província romana), Obelisc de Laterà, Odium theologicum, Olímpia (filla de Robert Guiscard), Olimpi (bisbe de Barcelona), Onàsim, Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, Ormisdes, Osi de Còrdova, Pacatià, Pacomi de Tabenna, Pafnuci d'Egipte, Pafos, Palau d'Aquisgrà, Palau del Laterà, Pal·ladi de Metone, Palestina Salutaris, Pamfília, Panegírics vells, Panegyrici Latini, Pannònia, Papa, Papa Eusebi, Papa Evarist, Papa Melquíades, Papa Pius I, Papa Sixt I, Parastassis Síndomi Khroniké, Pas del Mont Cenis, Pater familias, Pater patriae, Pati de la Infanta, Patriarca de Constantinoble, Patriarca Irineu, Patrici (classe romana), Pau el Sofista, Perge, Persecució de Dioclecià, Persecució dels cristians, Petó, Petra d'Aràbia, Pica baptismal, Pignora imperii, Pius VII, Poder temporal i poder espiritual, Politeisme, Pomòrie, Pont de Constantí el Gran, Pont Polemoníac, Ponte Milvio, Ponts de l'antiga Roma, Porfiri, Port de Constanța, Praxàgores d'Atenes, Prefecte del pretori, Prefectura, Pretorià, Primer Concili de Nicea, Primers centres de la cristiandat, Primers set concilis ecumènics, Procònsol, Prostitució sagrada, Província de les Illes, Publili Optacià Porfiri, Pula, Pulla, Quirinal, Quirze i Julita de Tars, Radamsades, Regne d'Armènia (antiguitat), Regne d'Ibèria, Regne de Cuix, Relíquies relacionades amb Jesús, Religió a l'antiga Roma, Retaule dels sants Abdó i Senén, Retrat, Ritu hispà, Roma, Romans d'Orient, Ruta dels emperadors romans, Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi, Sales de Rafael, Sant Eustaqui de Roma, Sant Joan del Laterà, Sant Miquel de Sant Hipòlit de la Salanca, Sant Pau Extramurs, Sant Pere, Santa Maria del Camp, Santa Maria della Rotonda, Santa Sofia (Istanbul), Santo Toribio de Liébana, Sarcòfag romà, Sàrmates, Síliqua (moneda), Símbols del cristianisme, Sínode de Laodicea, Sòcrates Escolàstic, Sòlid (moneda), Sòpater d'Apamea el Vell, Sòstenes, Scantinia, Segle IV, Senat de l'Imperi Romà d'Orient, Senat Romà, Senyera reial, Sepulcre, Setge de Constantinoble (717-718), Setmana Santa a Llorca, Sever II, Sexualitat a l'antiga Roma, Silvà (usurpador), Silvestre I, Silvestre II, Simbologia del franquisme, Simeó de Selèucia i Ctesifont, Simfonia (teologia), Sinagoga de Colonia, Spectabilis, Spello, Supplicia canum, Suruç, Szombathely, Tagma (unitat militar), Taifals, Talmud de Jerusalem, Tapís de la Creació, Târgu Jiu, Títols de l'Imperi Romà d'Orient, Teó de Sidó, Telèmac de Roma, Temple d'Apol·lo (Delfos), Teodor d'Heraclea, Teodor Metoquita, Teodosi d'Alexandria, Teodosi I el Gran, Teodosi II el Jove, Teonàs, Tercera Roma, Tetrarquia, The First Sex, The History of the Decline and Fall of the Roman Empire, Thuburbo Majus, Ticinum, Tin Hinan, Tinta, Tit Fabi Ticià, Tomba de Sant Pere, Translatio imperii, Transmarisca, Tràcia, Trípode (moble), Trebel·li Pol·lió, Tresor de Tomares, Trirrem, Tron, Tropaeum Traiani, Tropes auxiliars romanes, Turnu Măgurele, Turquia, Ulpi Flavià, Ulpià d'Ascaló, Valèria Maximil·la, Valeri Valent, Varaz Bakur I, Venatio, Veracreu, Verona, Veti Rufí, Vexillatio, Vi a l'antiga Roma, Via Labicana, Vicus, Vinkovci, Viranşehir, Yalova, York, Zòsim, 1 de març, 11 de maig, 17 de juny, 18 d'agost, 21 de maig, 22 de maig, 248, 27 d'octubre, 27 de febrer, 272, 3 de juny, 306, 312, 314, 316, 317, 319, 321, 322, 323, 324, 326, 327, 329, 330, 331, 333, 334, 337, 354. Ampliar l'índex (676 més) » « Shrink índex

Acili Sever

Acili Sever (en llatí Acilius Severus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Constantí I el Gran і Acili Sever · Veure més »

Agripina la Menor

Agripina la Menor (Agrippina; Colònia, 6 de novembre de 15 dC - Misenum, 17 de març de 59 dC), va ser la filla d'Agripina la Major i de Germànic.

Nou!!: Constantí I el Gran і Agripina la Menor · Veure més »

Albano Laziale

Albano Laziale és un municipi italià, situat a la regió de Laci i a la Ciutat metropolitana de Roma Capital.

Nou!!: Constantí I el Gran і Albano Laziale · Veure més »

Alexandre d'Alexandria

Alexandre d'Alexandria (Egipte, 250 - Alexandria, 17 d'abril de 326) va ser el dinovè papa d'Alexandria i patriarca de la Seu de Sant Marc.

Nou!!: Constantí I el Gran і Alexandre d'Alexandria · Veure més »

Alexandre I de Constantinoble

Alexandre I (en Ἀλέξανδρος) va ser arquebisbe de Constantinoble de l'any 314 al 337.

Nou!!: Constantí I el Gran і Alexandre I de Constantinoble · Veure més »

Alexandria de la Tròada

Alexandria de la Tròada (en Ἀλεξάνδρεια Τρώας) fou una ciutat de la costa de la Tròada situada enfront de l'illa de Tènedos.

Nou!!: Constantí I el Gran і Alexandria de la Tròada · Veure més »

Alps Cottis

Els Alps Cottis (en llatí Alpes Cottiae o Alpes Cottianae) eren un territori que primer va dependre de Roma i després es va convertir en província romana.

Nou!!: Constantí I el Gran і Alps Cottis · Veure més »

Ambròs de Milà

, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.

Nou!!: Constantí I el Gran і Ambròs de Milà · Veure més »

Amfiteatre i circ romans de Barcelona

Tall esquemàtic d'un amfiteatre. La hipotètica existència d'un amfiteatre romà a Barcelona ha estat formulada en un treball de l'arqueòloga Jordina Sales, que el situa a l'actual barri de la Ribera, amb una planta de forma oval desenvolupada al voltant de l'actual església de Santa Maria del Mar.

Nou!!: Constantí I el Gran і Amfiteatre i circ romans de Barcelona · Veure més »

Anastàsia

* Biografies.

Nou!!: Constantí I el Gran і Anastàsia · Veure més »

Anastàsia (germana de Constantí)

Anastasia era la filla del Emperador Romà Constanci I Clor i Flavia Maximiana Teodora, i germanastre del Emperador Constantí I el Gran.

Nou!!: Constantí I el Gran і Anastàsia (germana de Constantí) · Veure més »

Anícia Juliana

Anícia Juliana (Constantinoble, 462 - 527/528) va ser una princesa imperial Romana, filla de l'emperador Romà Occidental Olibri i de Placidia la filla més jove d'emperador Valentinià III i Licinia Eudoxia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Anícia Juliana · Veure més »

Annibalià

Annibalià (en llatí: (?- 337) fou un membre de la Dinastia constantiniana, que va ser designat per Constantí I el Gran, el seu oncle, com a governant d'una part de l'Imperi Romà a la seva mort.

Nou!!: Constantí I el Gran і Annibalià · Veure més »

Antiga basílica de Sant Pere

Lantiga basílica de Sant Pere, o basílica de Constantí, era l'edifici que s'erigia anteriorment en el lloc on ara es troba la basílica de Sant Pere, al Vaticà.

Nou!!: Constantí I el Gran і Antiga basílica de Sant Pere · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Constantí I el Gran і Antiga Roma · Veure més »

Antiguitat tardana

V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.

Nou!!: Constantí I el Gran і Antiguitat tardana · Veure més »

Antioquia de Mesopotàmia

Antioquia de Mesopotàmia, també coneguda com a Antioquia d'Aràbia o Antiquia àrab (Αντιόχεια την Αραβική o Αντιόχεια της Μεσοποταμίας) va ser una ciutat fundada després de la mort d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Constantí I el Gran і Antioquia de Mesopotàmia · Veure més »

Any

Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.

Nou!!: Constantí I el Gran і Any · Veure més »

Apoteosi

Apoteosi (en grec antic ἀποθέωσις "apotheosis", en llatí consecratio) era el nom que rebia l'acte de col·locar als humans en la llista de déus, aconseguint la immortalitat.

Nou!!: Constantí I el Gran і Apoteosi · Veure més »

Apsirt (veterinari)

Apsirt (en Ἄψυρτος) fou un destacat veterinari de l'antiga Grècia nascut a Bitínia (a Prusa o a Nicomèdia), segons la Suda i Eudòxia Macrembolita.

Nou!!: Constantí I el Gran і Apsirt (veterinari) · Veure més »

Aràbia Pètria

Les províncies de l'Imperi romà. L'Aràbia Pètria està marcada en vermell L'Aràbia Pètria (en llatí: Arabia Petraea) va ser una província de l'Imperi romà creada a partir de la divisió de la província d'Aràbia cap al segle II dC.

Nou!!: Constantí I el Gran і Aràbia Pètria · Veure més »

Arc de Constantí

LArc de Constantí (en llatí Arcus Constantini, en italià Arco di Costantino) és un arc de triomf de tres obertures (amb un pas central flanquejat per dos passos laterals més petits), situat a Roma, a poca distància del Colosseu.

Nou!!: Constantí I el Gran і Arc de Constantí · Veure més »

Arc of a Scythe

317x317px La sèrie literària Arc of a Scythe (que en català seria “Arc d'una Dalla” o “l'Arc de la Dalla”) és una trilogia escrita per l'autor de literatura juvenil Neal Shusterman.

Nou!!: Constantí I el Gran і Arc of a Scythe · Veure més »

Argenteus

Constanci I L'argenteus era una moneda de plata romana que va encunyar per primera vegada l'emperador Dioclecià amb un pes de 3,4 grams.

Nou!!: Constantí I el Gran і Argenteus · Veure més »

Arianisme

Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.

Nou!!: Constantí I el Gran і Arianisme · Veure més »

Arle

Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.

Nou!!: Constantí I el Gran і Arle · Veure més »

Arpi

Arpi (Ἄρποι) va ser una ciutat de la Pulla.

Nou!!: Constantí I el Gran і Arpi · Veure més »

Arquebisbat de Malta

cocatedral de Sant Joan Baptista a La Valletta Larquebisbat de Malta és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Malta. Al 2020 tenia 361.372 batejats d'un total de 428.091 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe metropolità Charles Jude Scicluna.

Nou!!: Constantí I el Gran і Arquebisbat de Malta · Veure més »

Arquebisbat de Mèrida-Badajoz

L'arxidiòcesi de Mèrida-Badajoz és la seu episcopal principal d'Extremadura, a Espanya.

Nou!!: Constantí I el Gran і Arquebisbat de Mèrida-Badajoz · Veure més »

Arquebisbat de Milà

Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.

Nou!!: Constantí I el Gran і Arquebisbat de Milà · Veure més »

Arquebisbat de Siracusa

Larquebisbat de Siracusa (italià: arcidiocesi di Siracusa; llatí: Archidioecesis Syracusana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Constantí I el Gran і Arquebisbat de Siracusa · Veure més »

Arquiatre

Larquiatre era el metge principal d'un monarca, que habitualment en tenia uns quants.

Nou!!: Constantí I el Gran і Arquiatre · Veure més »

Arquitectura paleocristiana

V L'arquitectura paleocristiana, també anomenada arquitectura cristiana primitiva, és aquella que fou realitzada entre finals del —sota el mandat de Constantí I el Gran— i fins al —l'època de l'emperador Justinià I. Nasqué principalment per satisfer la necessitat de construcció d'estructures pròpies per a la religió cristiana.

Nou!!: Constantí I el Gran і Arquitectura paleocristiana · Veure més »

Arquitectura romana d'Orient

citació.

Nou!!: Constantí I el Gran і Arquitectura romana d'Orient · Veure més »

Arri

Ari o Arri (en Arīus) fou un religiós cristià fill d'Ammoni que va néixer a la Cirenaica en el tercer quart del i va desenvolupar la seva carrera a Alexandria.

Nou!!: Constantí I el Gran і Arri · Veure més »

Art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Nou!!: Constantí I el Gran і Art · Veure més »

Art paleocristià

La imatge de Jesús com a Bon Pastor a les catacumbes de Domitilla a Roma Lart paleocristià (en grec, paleo significa "vell" o "antic") és l'art produït pels cristians o sota un patrocini cristià durant els primers segles del cristianisme i en especial entre l'any 200 i l'any 500.

Nou!!: Constantí I el Gran і Art paleocristià · Veure més »

Art romà

Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a Praxíteles Per art romà s'entén l'art de l'antiga Roma, des de la fundació fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, sigui a la ciutat de Roma o en la resta d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals.

Nou!!: Constantí I el Gran і Art romà · Veure més »

Arxidiòcesi de Sevilla

L'Arxidiòcesi de Sevilla (Archidiócesis de Sevilla en castellà i Archidiocesis Hispalensis en llatí) és una demarcació de l'Església Catòlica a Espanya, que cobreix actualment la província de Sevilla i té els bisbats sufraganis andalusos de Cadis (amb Ceuta), Asidonia-Jerez, Còrdova, però també els bisbats de Cànaries i San Cristóbal de la Laguna.

Nou!!: Constantí I el Gran і Arxidiòcesi de Sevilla · Veure més »

Úmbria

L'Úmbria (Umbria en italià) és una regió centre-meridional d'Itàlia situada entre les Marques, a l'est; el Laci, al sud; i la Toscana, a l'oest.

Nou!!: Constantí I el Gran і Úmbria · Veure més »

Assentament del poble got a Aquitània

Aquitània (en verd) dins la Gàl·lia Fou el rei que envaí Aquitània el 416 Lassentament del poble got a Aquitània tingué lloc al.

Nou!!: Constantí I el Gran і Assentament del poble got a Aquitània · Veure més »

Astèrix

Astèrix, abans Astèrix el Gal (escrit Asterix en les primeres edicions), és una sèrie de còmics francesa creada el 29 d'octubre de 1959 pel guionista René Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo al nº 1 de la revista francesa Pilote.

Nou!!: Constantí I el Gran і Astèrix · Veure més »

Atanaric

Atanaric (?,? - Constantinoble, Imperi Romà d'Orient, 25 de gener de 381) va ser un guerrer i jutge o cabdill dels gots tervings entre el 365 al 380.

Nou!!: Constantí I el Gran і Atanaric · Veure més »

Atenodor (bisbe de Bizanci)

Atenodor (en Αθηνόδωρος) o també en alguns llistats anomenat Atenògenes (en Αθηνογένης) va ser bisbe de Bizanci durant quatre anys, del 144 al 148.

Nou!!: Constantí I el Gran і Atenodor (bisbe de Bizanci) · Veure més »

Atos

El mont Atos (grec: Όρος Άθως, Oros Athos) és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Atos · Veure més »

Augusta dels Trèvers

Augusta dels Trèvers (Augusta Treverorum) fou una ciutat romana que es correspon amb l'actual ciutat de Trèveris (Alemanya).

Nou!!: Constantí I el Gran і Augusta dels Trèvers · Veure més »

Aureli Aquil·leu

Aureli Aquil·leu (en llatí Aurelius Aquilleus) va ser un magistrat romà, que era corrector de Luci Domici Domicià, governador d'Egipte vers el 296.

Nou!!: Constantí I el Gran і Aureli Aquil·leu · Veure més »

Aureli Valeri Símmac Tul·lià

Aureli Valeri Símmac Tul·lià (en Aurelius Valerius Symmachus Tullianus) va ser un cònsol romà del, ancestre de la nissaga dels Aureli Símmac.

Nou!!: Constantí I el Gran і Aureli Valeri Símmac Tul·lià · Veure més »

Aureus

'''Aureus''' de Lugdúnum, 2 aC-4 dC. Laureus o auri fou una moneda romana d'or que va circular durant el període imperial.

Nou!!: Constantí I el Gran і Aureus · Veure més »

Aydın

Mapa Aydın (en turc, també Aidin) és una ciutat de Turquia, capital de la província d'Aydın a la costa de la mar Egea a la vall del riu Büyük Menderes (Meandre) i a la riba del seu afluent, el rierol Tabak Çay (clàssic Eudon), al peu de la muntanya Gevizli Dagh (clàssic Messogis).

Nou!!: Constantí I el Gran і Aydın · Veure més »

İzmit

İzmit (antigament Nicomèdia) és una ciutat de Turquia i centre-capital de Kocaeli.

Nou!!: Constantí I el Gran і İzmit · Veure més »

Èlia Capitolina

Mosaic del segle VI de Jerusalem Èlia Capitolina (en llatí: Colònia Aelia Capitolina) era una ciutat construïda per l'emperador Adrià l'any 131 per ser ocupada com colònia, posició diferent a la de polis; la construí sobre l'antiga Jerusalem, que estava en runes quan ell visità la província de Síria Palestina.

Nou!!: Constantí I el Gran і Èlia Capitolina · Veure més »

Òstia

Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.

Nou!!: Constantí I el Gran і Òstia · Veure més »

Àguila romana

Moderna reconstrucció d'una ''aquila'' Relleu funerari d'un ''aquilifer'' procedent de Brescia (Itàlia) decorat amb una ''aquila'' legionària; l'asta està condecorada amb dues ''phalerae'' o medallons, obtingudes pel valor dels legionaris d'una legió desconeguda, encara que possiblement una de les reclutades en època de Cèsar durant la Guerra de les Gàl·lies III Legió Messala (Museu del Prado, Madrid) Làguila romana (aquila en llatí) era un símbol de les legions romanes, el més important dels signa militaria, que eren les insígnies o estendards romans.

Nou!!: Constantí I el Gran і Àguila romana · Veure més »

Bagacum Nerviorum

Bagacum fou una ciutat del poble belga dels nervis, segurament la seva principal ciutat.

Nou!!: Constantí I el Gran і Bagacum Nerviorum · Veure més »

Baix Imperi

El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.

Nou!!: Constantí I el Gran і Baix Imperi · Veure més »

Bandera de Portugal

La bandera de la República Portuguesa és un rectangle verd i vermell de proporcions 2:3 dividit verticalment; el verd ocupa dues cinquenes parts de la llargada de la bandera, per la banda del pal, mentre que el vermell ocupa les tres cinquenes parts restants per la banda del vol.

Nou!!: Constantí I el Gran і Bandera de Portugal · Veure més »

Baqueu el Vell

Baqueu el Vell (en llatí Baccheius, en grec antic Βακχείος ὁ γέρων) va ser l'autor d'un tractat curt de música en forma de catecisme anomenat εἰσαγωγή τέχνης μουσικῆς ('Eisagogé technos mousikes', Introducció a la tècnica musical) considerada una obra força clara, que exposava els principals temes i arguments sobre el ritme i l'harmonia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Baqueu el Vell · Veure més »

Barba

La barba és el pèl facial que cobreix la zona de les mandíbules en els humans mascles.

Nou!!: Constantí I el Gran і Barba · Veure més »

Barbatió

Barbatió va ser comandant de tropes romanes i per ordre de Constantí el Gran va detenir al cèsar Gal a Petovium (Nòric), el va privar de les seves insígnies de cèsar, i el va portar a Pola (Ístria), l'any 354.

Nou!!: Constantí I el Gran і Barbatió · Veure més »

Basílica

Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.

Nou!!: Constantí I el Gran і Basílica · Veure més »

Basílica Úlpia

Ruïnes de la '''basílica Úlpia''' La basílica Úlpiaera un edifici que formava part del fòrum de Trajà, als fòrums imperials de Roma.

Nou!!: Constantí I el Gran і Basílica Úlpia · Veure més »

Basílica de Constantí de Trèveris

La Basílica de Constantí de Trèveris (Konstantinsbasilika en alemany), anomenada també Aula Palatina, és una construcció de maons de planta rectangular, datada l'any 310 i situada a la ciutat de Trèveris, Alemanya.

Nou!!: Constantí I el Gran і Basílica de Constantí de Trèveris · Veure més »

Basílica de la Nativitat

La Basílica de la Nativitat a Betlem és una de les esglésies més antigues operant de forma contínua del món.

Nou!!: Constantí I el Gran і Basílica de la Nativitat · Veure més »

Basílica de la Santa Creu de Jerusalem

La Basílica de la Santa Creu de Jerusalem (en llatí, Basilica Sanctae Crucis in Hierusalem i en italià, Basilica di Santa Croce in Gerusalemme) és una de les set esglésies de Roma, que els pelegrins havien de visitar a peu en un dia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Basílica de la Santa Creu de Jerusalem · Veure més »

Basílica de Maxenci

La basílica de Maxenci estava situada al fòrum de Roma.

Nou!!: Constantí I el Gran і Basílica de Maxenci · Veure més »

Basílica de San Lorenzo fuori le mura

San Lorenzo fuori le mura (també anomenada San Lorenzo al Verano) és una església de Roma, una de les set esglésies, situada al principi del tram extraurbà de la Via Tiburtina.

Nou!!: Constantí I el Gran і Basílica de San Lorenzo fuori le mura · Veure més »

Basílica de San Sebastiano fuori le mura

La basílica de Sant Sebastià Extramurs és un lloc de culte catòlic de la ciutat de Roma, al barri de l'Ardeatino, al número 136 de la via Àpia Antica.

Nou!!: Constantí I el Gran і Basílica de San Sebastiano fuori le mura · Veure més »

Basílica de Sant Pere

La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Constantí I el Gran і Basílica de Sant Pere · Veure més »

Basílica de Santa Agnès Extramurs

Mosaic representant a Santa Agnès, a l'absis de la basílica. La basílica de Santa Agnès Extramurs (en italià, Sant'Agnese fuori le mura) és una església basilical de Roma, on se suposa que es guarden els ossos de santa Agnès.

Nou!!: Constantí I el Gran і Basílica de Santa Agnès Extramurs · Veure més »

Basílica de Santa Anastàsia al Palatí

La basílica de Santa Anastàsia és un lloc de culte catòlic al centre de Roma, situat als vessants del turó del Palatí.

Nou!!: Constantí I el Gran і Basílica de Santa Anastàsia al Palatí · Veure més »

Basílica de Santa Cecília in Trastevere

Santa Cecilia in Trastevere és una lloc de culte catòlic del situat al ''rioni'' del Trastevere, al centre històric de Roma, dedicat a Santa Cecília.

Nou!!: Constantí I el Gran і Basílica de Santa Cecília in Trastevere · Veure més »

Basílica de Santa Pràxedes

La Basílica de Santa Pràxedes (en italià, Santa Prassede) és una basílica de Roma, a prop de la Basílica de Santa Maria Major.

Nou!!: Constantí I el Gran і Basílica de Santa Pràxedes · Veure més »

Basílica de Santa Pudenciana

La basílica de Santa Pudenciana és un lloc de culte catòlic del segle V que es troba a Roma a través de Urbana (l'antic vicus Patricius), al barri de Monti.

Nou!!: Constantí I el Gran і Basílica de Santa Pudenciana · Veure més »

Basílica del Sant Sepulcre

La basílica del Sant Sepulcre és una estructura arquitectònica religiosa situada en un lloc anomenat Gòlgota (de l'arameu Golgotha, 'calavera'), on segons els Evangelis s'esdevingué la crucifixió de Crist.

Nou!!: Constantí I el Gran і Basílica del Sant Sepulcre · Veure més »

Basili I el Macedoni

Basili I el Macedoni (grec: Βασίλειος ὁ Μακεδών, Vassílios o Makedon; nascut el 811, el 830, el 835 o el 836 i mort el 29 d'agost del 886) fou emperador romà d'Orient entre el 867 i el 886 com a primer emperador de la dinastia macedònia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Basili I el Macedoni · Veure més »

Basilina

Basilina, en llatí Basilina, fou la mare de Julià l'Apòstata, i segona esposa de Juli Constanci, germà de Constantí el Gran.

Nou!!: Constantí I el Gran і Basilina · Veure més »

Bassià

* Juli Bassià, ancestre de quatre emperadors i quatre augustes.

Nou!!: Constantí I el Gran і Bassià · Veure més »

Bassià (cèsar)

Bassià (Bassianus) fou un noble romà seleccionat per Constantí el Gran com a marit de la seva germana Anastàsia i destinat a tenir el rang de cèsar i el govern d'Itàlia, dignitats que no consta que arribés a exercir.

Nou!!: Constantí I el Gran і Bassià (cèsar) · Veure més »

Batalla d'Adrianòpolis

* Batalla d'Adrianòpolis (313) Licini I derrota Maximí.

Nou!!: Constantí I el Gran і Batalla d'Adrianòpolis · Veure més »

Batalla d'Adrianòpolis (324)

La batalla d'Adrianòpolis del 3 de juliol 324 va enfrontar els exèrcits de Constantí I el Gran i de Licini I. Va ser el segon enfrontament armat entre els dos emperadors que lluitaven per la supremacia en el govern de l'Imperi Romà i forma part de les guerres civils que van acabar amb el sistema de la tetrarquia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Batalla d'Adrianòpolis (324) · Veure més »

Batalla d'Adrianòpolis (378)

La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost del 378 a les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis (actual Edirne, a la Tràcia Oriental).

Nou!!: Constantí I el Gran і Batalla d'Adrianòpolis (378) · Veure més »

Batalla de Cíbales

La batalla de Cíbales va tenir lloc el 8 d'octubre del 314 (o potser el 316, ja que la cronologia és incerta) entre els exèrcits dels emperadors romans Constantí I el Gran i Licini I. La batalla va tenir lloc a la Colònia Aurèlia Cíbales (Colonia Aurelia Cibalae), l'actual Vinkovci (Croàcia), aproximadament 350 quilòmetres a l'interior del territori de Licini.

Nou!!: Constantí I el Gran і Batalla de Cíbales · Veure més »

Batalla de Crisòpolis

La batalla de Crisòpolis va tenir lloc el 18 de setembre del 324 a Crisòpolis (actual Üsküdar), a prop de Calcèdonia (actual Kadıköy), entre els dos emperadors romans Constantí I el Gran i Licini I. La batalla fou l'encontre final entre els dos emperadors.

Nou!!: Constantí I el Gran і Batalla de Crisòpolis · Veure més »

Batalla de Mons Seleucus

La batalla de Mons Seleucus es va lliurar l'any 353 entre les forces del legítim emperador romà Constanci II de la línia de Constantí I el Gran i les forces de l'usurpador Magnenci.

Nou!!: Constantí I el Gran і Batalla de Mons Seleucus · Veure més »

Batalla de Pons Aureoli

Trebel·li Pol·lió, un dels autors de la Història Augusta que va viure en temps de Constantí I el Gran, va explicar les vides dels emperadors romans Valerià I, Valerià el Jove, de Gal·liè, dels trenta tirans i de Claudi el Gòtic.

Nou!!: Constantí I el Gran і Batalla de Pons Aureoli · Veure més »

Batalla de Tziral·lum

La batalla de Tziral·lum, d'Adrianòpolis o batalla de Campus Serenus va ser una de les guerres civils que es van donar durant la tetrarquia romana (306-324).

Nou!!: Constantí I el Gran і Batalla de Tziral·lum · Veure més »

Batalla del Frígid

La Batalla del Frígid, també anomenada la Batalla del Riu Frígid, va tenir lloc entre el 5 i el 6 de setembre del 394, entre l'exèrcit de l'emperador de l'Orient Teodosi I i l'exèrcit de l'usurpador Flavi Eugeni.

Nou!!: Constantí I el Gran і Batalla del Frígid · Veure més »

Batalla del Pont Milvi

La batalla del Pont Milvi va ser l'enfrontament militar que va tenir lloc el 28 d'octubre de l'any 312, als afores de la ciutat de Roma, al pont Milvi, entre els exèrcits dels emperadors Constantí I i Maxenci.

Nou!!: Constantí I el Gran і Batalla del Pont Milvi · Veure més »

Bòsfor

El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.

Nou!!: Constantí I el Gran і Bòsfor · Veure més »

Bemarqui

Bemarqui (Bemarchius) fou un sofista, retòric i historiador grec natural de Cesarea de Capadòcia que va viure en temps de l'emperador Constantí I el Gran o poc després.

Nou!!: Constantí I el Gran і Bemarqui · Veure més »

Betlem

interior de la Basílica de la Nativitat Betlem és una ciutat de Palestina a 8 km al sud-oest de Jerusalem.

Nou!!: Constantí I el Gran і Betlem · Veure més »

Bibracte

Mapa de l'''oppidum'' de Bibracte. Bibracte (en llatí Bibracte) va ser la capital dels hedus segons Juli Cèsar.

Nou!!: Constantí I el Gran і Bibracte · Veure més »

Bisbat d'Autun

Leodegari. L'ex catedral de Sant Vincenç a Mâcon. L'ex catedral de Sant Vincenç a Chalon-sur-Saône. La basílica de Paray-le-Monial que allotjà santa Margherita Maria Alacoque. El bisbat d'Autun (francès: Diòcese d'Autun, llatí: Dioecesis Augustodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.

Nou!!: Constantí I el Gran і Bisbat d'Autun · Veure més »

Bisbat d'Orvieto-Todi

El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: Constantí I el Gran і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »

Bisbat de Roma

El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Constantí I el Gran і Bisbat de Roma · Veure més »

Bisbat suburbicari d'Albano

El bisbat suburbicari d'Albano (italià:; llatí) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Constantí I el Gran і Bisbat suburbicari d'Albano · Veure més »

Bisbes de Roma sota Constantí I

''La visió de la Creu'' de Rafael, on apareix una creu en comptes del crismó Un fresc del monestir benedictí dels Santi Quattro Coronati mostra a Constantí oferint la seva corona a Silvestre I La relació de Constantí I (272-337) amb els quatre bisbes de Roma durant el seu regnat és un component important de la història del papat i, en general, de la història de l'Església catòlica.

Nou!!: Constantí I el Gran і Bisbes de Roma sota Constantí I · Veure més »

Bizanci

Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Constantí I el Gran і Bizanci · Veure més »

Brazda lui Novac

miniatura Brazda lui Novac és un limes romà de l'actual Romania, conegut també com a mur de Constantí.

Nou!!: Constantí I el Gran і Brazda lui Novac · Veure més »

Bulgària

Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.

Nou!!: Constantí I el Gran і Bulgària · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Nou!!: Constantí I el Gran і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Calendari gregorià

Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.

Nou!!: Constantí I el Gran і Calendari gregorià · Veure més »

Calendari hebreu

El calendari hebreu o calendari jueu és un calendari lunisolar, és a dir, que es basa tant en el cicle de la Terra al voltant de Sol (any), com en el de la Lluna al voltant de la Terra (mes).

Nou!!: Constantí I el Gran і Calendari hebreu · Veure més »

Calendari julià

El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.

Nou!!: Constantí I el Gran і Calendari julià · Veure més »

Calendari romà d'Orient

Santa Sofia. Mosaic romà d'Orient de la catedral de Monreale que representa la creació d'Adam, que la Bíblia situa en el sisè dia de la creació del món, fita usada per a establir l'inici del còmput d'aquest calendari. El calendari romà d'Orient és un dels tipus de calendari existents, derivat del calendari julià.

Nou!!: Constantí I el Gran і Calendari romà d'Orient · Veure més »

Cancelleria

La cancelleria d'una Ambaixada és l'edifici on el troben els locals de la missió diplomàtica.

Nou!!: Constantí I el Gran і Cancelleria · Veure més »

Caps francs

III. En taronja, l'Imperi romà; en verd els pobles francs. Aquesta llista de caps francs inclou una relació no exhaustiva dels diferents cabdills de certa rellevància entre el grup ètnic dels francs, establert primerament més enllà de les fronteres de la Germània imperial, vers el i posteriorment, dispersats per la Gàl·lia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Caps francs · Veure més »

Carlo Maratta

Carlo Maratta o Maratti (Camerano, Marques, 13 de maig de 1625 - Roma, 15 de desembre de 1713) va ser un pintor pontifici italià de l'alt barroc, que va treballar principalment a Roma.

Nou!!: Constantí I el Gran і Carlo Maratta · Veure més »

Cartagena

Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Nou!!: Constantí I el Gran і Cartagena · Veure més »

Cartaginense

La Cartaginense (en llatí Carthaginensis) era una província de l'Imperi Romà i després visigoda d'Hispània.

Nou!!: Constantí I el Gran і Cartaginense · Veure més »

Catacumba

La Mare de Déu a les catacumbes de Priscil·la, Roma Les catacumbes són unes galeries subterrànies que algunes civilitzacions mediterrànies antigues van construir i van utilitzar com a lloc d'enterrament.

Nou!!: Constantí I el Gran і Catacumba · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Constantí I el Gran і Catedral de Barcelona · Veure més »

Catedral de Manglisi

La catedral de Manglisi, o església de la Santíssima Mare de Déu (en georgià: მანგლისის სიონი), és un temple actiu de l'Església ortodoxa georgiana.

Nou!!: Constantí I el Gran і Catedral de Manglisi · Veure més »

Catedral de Nàpols

La catedral de Nàpols (en italià: Duomo di Napoli o Duomo di Santa Maria Assunta) és el principal edifici de culte de Nàpols.

Nou!!: Constantí I el Gran і Catedral de Nàpols · Veure més »

Catedral de Sant Nasari de Besiers

La catedral de Sant Nasari Besiers és el monument gòtic més gran de la ciutat de Besiers.

Nou!!: Constantí I el Gran і Catedral de Sant Nasari de Besiers · Veure més »

Catedral ortodoxa dels Sants Boris i Gleb

La catedral dels Sants Boris i Gleb (en rus: Борисоглебский собор,El nom complet en rus és Даугавпилсский православный кафедральный собор святыхблаговерныхкнязей Бориса и Глеба en letó:Svēto Borisa un Gļeba pareizticīgo katedrāle) és una catedral ortodoxa situada a Daugavpils, a Letònia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Catedral ortodoxa dels Sants Boris i Gleb · Veure més »

Catifa turca

LACMA M.2004.32 La catifa turca o catifa d'Anatòlia és un terme de conveniència, comunament usat per designar catifes teixides a Anatòlia (o l'Àsia Menor) i les seves regions adjacents.

Nou!!: Constantí I el Gran і Catifa turca · Veure més »

Cavalls de Sant Marc

Els Cavalls de Sant Marc formen un conjunt escultòric romà compost per quatre cavalls de bronze que originalment formaven part d'una quadriga.

Nou!!: Constantí I el Gran і Cavalls de Sant Marc · Veure més »

Cíbales

Cíbales (en llatí Cibalae, en grec antic Κιβάλαι) va ser una antiga ciutat romana de la Pannònia Inferior a la vora del riu Bacuntius, entre Ulpianum i Mursa.

Nou!!: Constantí I el Gran і Cíbales · Veure més »

Cecilià (bisbe)

Cecilià va ser un diaca de l'església de Cartago elegit bisbe l'any 311 després de la mort del primat d'Àfrica, Mensuri (Mensurius).

Nou!!: Constantí I el Gran і Cecilià (bisbe) · Veure més »

Celje

Cilli, Georg Matthäus Vischer, ''Topographia Ducatus Stiriae'', Graz 1681 Ajuntament Celje (en alemany: Cilli, en hongarès: Cille) és la tercera ciutat d'Eslovènia per nombre d'habitants.

Nou!!: Constantí I el Gran і Celje · Veure més »

Cesaropapisme

El cesaropapisme, mot nascut a mitjans del, designa un sistema de govern temporal (cèsar) qui, amb voluntat de dominació universal, cerca exercir el seu poder sobre els afers espirituals (el poder espiritual del papa).

Nou!!: Constantí I el Gran і Cesaropapisme · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Constantí I el Gran і Cilícia · Veure més »

Cilici

miniatura Cilici de ferro de la segona meitat del segle XIXMuseu Soler Blasco (Xàbia) Un cilici és una camisa aspra, cinyell de cerres o de cadenetes de ferro amb garfins, portats damunt la pell.

Nou!!: Constantí I el Gran і Cilici · Veure més »

Cincia

La llei Cincia o muneralis, va ser una llei aprovada en plebiscit en temps del tribú de la plebs Marc Cinci Aliment l'any 204 aC, que va portar el nom de Da Donis et Muneribus.

Nou!!: Constantí I el Gran і Cincia · Veure més »

Circ romà de Mèrida

El circ romà de Mèrida és un antic recinte per carreres de carros que van construir els romans en la colònia romana d'Augusta Emèrita —actual Mèrida— a principis del i, poques dècades després de la fundació de la ciutat.

Nou!!: Constantí I el Gran і Circ romà de Mèrida · Veure més »

Cirene i Creta

Província de Cirene i Creta (o Creta i Cirene) Cirene i Creta (Cyrene et Creta) van ser una província romana constituïda amb els territoris de l'illa de Creta i  de la Cirenaica, que va existir almenys per dos segles, d'August a Sèptim Sever.

Nou!!: Constantí I el Gran і Cirene i Creta · Veure més »

Ciri pasqual

Ciris pasquals. Es diu ciri pasqual el ciri que es consagra i encén la vigília pasqual en la litúrgia romana la nit del Dissabte Sant com a signe de Crist ressuscitat i la seva llum.

Nou!!: Constantí I el Gran і Ciri pasqual · Veure més »

Cirrèstica

La Cirrèstica (en Cyrrhestica) era un districte de Síria, que va rebre aquest nom durant el domini macedoni.

Nou!!: Constantí I el Gran і Cirrèstica · Veure més »

Cirta

Cirta va ser una ciutat de la costa de Numídia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Cirta · Veure més »

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .

Nou!!: Constantí I el Gran і Ciutat del Vaticà · Veure més »

Ciutat vella de Jerusalem

La Ciutat vella de Jerusalem és una àrea d'aproximadament 0,9 km² situada dins de Jerusalem Est, constituint fins a la dècada de 1860 part de l'entramat urbà.

Nou!!: Constantí I el Gran і Ciutat vella de Jerusalem · Veure més »

Claudi Helpidi

Claudi Helpidi (en Claudius Helpidius) va ser un polític romà del.

Nou!!: Constantí I el Gran і Claudi Helpidi · Veure més »

Claudi II el Gòtic

Marc Aureli Claudi (Marcus Aurelius Claudius), conegut com a Claudi el Gòtic per unes victòries contra aquests invasors, fou un emperador romà que va tenir un regnat breu, del 268 al 270, ja que una malaltia va posar fi a la seva vida.

Nou!!: Constantí I el Gran і Claudi II el Gòtic · Veure més »

Clàudia (àvia de Constantí)

Clàudia va ser la filla de Crisp i neboda de l'emperador Claudi II el Gòtic.

Nou!!: Constantí I el Gran і Clàudia (àvia de Constantí) · Veure més »

Clàudia (nomen)

Clàudia (Claudia) fou el nom gentilici emprat per totes les dones pertanyents a la gens Clàudia, una de les més conegudes de l'Antiga Roma.

Nou!!: Constantí I el Gran і Clàudia (nomen) · Veure més »

Clodoveu I

Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..

Nou!!: Constantí I el Gran і Clodoveu I · Veure més »

Codi Gregorià

El Codi Gregorià o Còdex Gregorià (en llatí Codex Gregorianus) era un codi legal compilat pel jurista Gregorià (de vegades anomenat erròniament Gregori).

Nou!!: Constantí I el Gran і Codi Gregorià · Veure més »

Codi Teodosià

El Codi Teodosià (en llatí Codex Theodosianus) era una compilació de lleis de l'Imperi Romà, iniciat en temps de l'emperador Teodosi II.

Nou!!: Constantí I el Gran і Codi Teodosià · Veure més »

Coel Hen

Coel Hen o Coel el Vell (en gal·lès) és un personatge destacat de la literatura gal·lesa des de l'edat mitjana.

Nou!!: Constantí I el Gran і Coel Hen · Veure més »

Colós de Constantí

El Colós de Constantí era una estàtua sedent de tipus acrolític, és a dir, d'extremitats pètries, que representava l'emperador romà Constantí I el Gran (280-337) i que era a la basílica de Maxenci del Fòrum Romà, a Roma.

Nou!!: Constantí I el Gran і Colós de Constantí · Veure més »

Collegium

Collegium (paraula llatina que designa als que comparteixen una associació o un càrrec, en plural collegia) era el nom d'una institució romana, una associació d'almenys tres persones creada amb una finalitat permanent i lícita, reconeguda per l'estat, segons Titus Livi i Tàcit.

Nou!!: Constantí I el Gran і Collegium · Veure més »

Colonat

El colonat és un sistema organitzatiu per l'explotació del camp que va aparèixer durant l'Imperi Romà.

Nou!!: Constantí I el Gran і Colonat · Veure més »

Columna de les serps

Museu arqueològic d'Istanbul. La Columna de les Serps, també coneguda com la Columna Serpentina, el Trípode de Delfos o el Trípode de Platea, és una antiga columna de bronze situada en l'Hipòdrom de Constantinoble, conegut com a «plaça dels cavalls» - Atmeydanı - durant el període otomà. Actualment el lloc és conegut com la «Plaça Sultà Ahmet» d'Istanbul, Turquia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Columna de les serps · Veure més »

Comes

Comes (en plural comites) era un rang romà que inicialment equivalia a 'company' per distingir-lo de socius ('soci').

Nou!!: Constantí I el Gran і Comes · Veure més »

Comitatenses

Els Comitatenses eren un cos format per unitats d'infanteria pesant del Baix Imperi creat durant les reformes de l'exèrcit romà a principis del, probablement sota Dioclecià (r. 284-305) o Constantí el Gran (r. 306-337).

Nou!!: Constantí I el Gran і Comitatenses · Veure més »

Comitatenses Palatini

Els comitatenses palatini (les "tropes del palau") o auxilia palatina eren una unita d'elit de l'exèrcit del Baix Imperi, que normalment formaven part dels comitatus praesentales, o exèrcits de l'escolta imperial.

Nou!!: Constantí I el Gran і Comitatenses Palatini · Veure més »

Commagena

La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.

Nou!!: Constantí I el Gran і Commagena · Veure més »

Concili d'Arle del 314

El concili d'Arle del 314 fou una reunió de bisbes de l'Imperi Romà d'Occident convocada per Constantí el Gran per condemnar als donatistes que havien apel·lat la decisió del concili de Roma (Laterà) del 313.

Nou!!: Constantí I el Gran і Concili d'Arle del 314 · Veure més »

Concili d'Elvira

El Concili d'Elvira o d'Iliberis (llatí: Concilium Eliberritanum), va ser el primer concili que es va celebrar a la província romana d'Hispània Baetica per l'església cristiana.

Nou!!: Constantí I el Gran і Concili d'Elvira · Veure més »

Conjunt arqueològic de Mèrida

El conjunt arqueològic de Mèrida, a Mèrida, és dels jaciments romans més importants de la península Ibèrica.

Nou!!: Constantí I el Gran і Conjunt arqueològic de Mèrida · Veure més »

Conjunt arqueològic de Tàrraco

El conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000.

Nou!!: Constantí I el Gran і Conjunt arqueològic de Tàrraco · Veure més »

Conquesta musulmana de Síria

La conquesta musulmana de Síria va tenir lloc durant la primera meitat del i fa referència a la regió coneguda com a Xam, Llevant mediterrani o Gran Síria.

Nou!!: Constantí I el Gran і Conquesta musulmana de Síria · Veure més »

Constança (prenom)

Constança és un prenom femení català.

Nou!!: Constantí I el Gran і Constança (prenom) · Veure més »

Constanci Gal

Constanci Gal, o Flavi Juli Gal, o Flavi Claudi (Juli) Constanci Gal (Flavius Claudius –Julius- Constantius Gallus) fou fill de Juli Constanci i de Gal·la, i net de Constanci Clor, nebot per tant de Constantí I el Gran; era també el germà gran (però per mare diferent) de Julià l'Apòstata.

Nou!!: Constantí I el Gran і Constanci Gal · Veure més »

Constanci I Clor

Flavi Valeri Constanci (llatí: Flavius Valerius Constantius; nascut el 31 de març d'un any proper al 250 i mort el 25 de juliol del 306), conegut habitualment com a Constanti I Clor en la historiografia romana, fou emperador de l'Imperi Romà a finals del i principis del, primer com a cèsar (emperador de rang inferior) entre el 293 i el 305 i seguidament com a august (emperador de rang superior) entre el 305 i la seva mort el 306.

Nou!!: Constantí I el Gran і Constanci I Clor · Veure més »

Constanci II

Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.

Nou!!: Constantí I el Gran і Constanci II · Veure més »

Constanța

Contança o Constantsa (en romanès Constanța, pronunciat), antigament anomenada Tomis (Τόμις) o Tomoi (Τόμοι) pels grecs, i després Konstantia (Κωνστάντια en el període clàssic) o Constantia en llatí (en turc Köstence, o en l'antiga grafia, Köstenje; en búlgar Кюстенджа, Kiustendja, o Констанца, Konstantsa), és el port més gran de Romania, a la riba del mar Negre.

Nou!!: Constantí I el Gran і Constanța · Veure més »

Constantí

Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Constantí I el Gran і Constantí · Veure més »

Constantí (desambiguació)

* Geografia: Constantí, municipi del Tarragonès.

Nou!!: Constantí I el Gran і Constantí (desambiguació) · Veure més »

Constantí de Britània

Constantí de Britània va ser possiblement un rei de Dumnònia que va governar al.

Nou!!: Constantí I el Gran і Constantí de Britània · Veure més »

Constantí el Gran i el cristianisme

''El baptisme de Constantí'', per Rafael Sanzio. Durant el regnat de l'emperador romà Constantí el Gran (306-337 dC), el cristianisme va començar a passar a la religió dominant de l'Imperi Romà.

Nou!!: Constantí I el Gran і Constantí el Gran i el cristianisme · Veure més »

Constantí Harmenòpul

Constantí Harmenòpul (en llatí Constantinus Harmenopulus) fou un funcionari i jurista romà d'Orient, que tenia el càrrec de nomofílac i era jutge a Tessalònica.

Nou!!: Constantí I el Gran і Constantí Harmenòpul · Veure més »

Constantí I

* Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 272 - Ancycrona, Pont, 337), emperador romà.

Nou!!: Constantí I el Gran і Constantí I · Veure més »

Constantiana Daphne

Constantiana Daphne va ser una fortalesa romana inaugurada molt probablement l'any 327 al delta del riu Argeș, a la riba esquerra del Danubi, a Mèsia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Constantiana Daphne · Veure més »

Constantina (Algèria)

Constantina és una ciutat del nord-est d'Algèria, situada a 36° 21′ N i 6° 36′ E, a uns 80 km de la costa mediterrània.

Nou!!: Constantí I el Gran і Constantina (Algèria) · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Constantinoble · Veure més »

Constància

Constància o Constantina (Roma?, ca. 318 - Caeni Gallicani, Bitínia, 354) fou filla de Constantí I el Gran i esposa d'Annibalià i de l'emperador Constanci Gal.

Nou!!: Constantí I el Gran і Constància · Veure més »

Contornat

Contornat amb el bust de Sal·lusti Contornat és un tipus d'objecte en forma de medalla o de moneda feta normalment de bronze que es va emetre a l'època tardana de l'Imperi Romà, cap als segles IV i V. El nom deriva de la paraula italiana contorno, un solc profund fet al voltant de les dues cares.

Nou!!: Constantí I el Gran і Contornat · Veure més »

Corabia

Corabia (pronunciació en romanès: ) és un petit port del Danubi situat al comtat d'Olt, Oltènia, Romania, que abans formava part del comtat de Romanați ja dissolt abans de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Constantí I el Gran і Corabia · Veure més »

Corona fèrria de Llombardia

La Corona Fèrria La Corona fèrria de Llombardia o, simplement, Corona Fèrria o Corona de Ferro és una antiga i preciosa corona emprada des de l'alta edat mitjana i fins al per a la coronació del rei d'Itàlia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Corona fèrria de Llombardia · Veure més »

Credo de Nicea

El Credo de Nicea o Símbol de la fe és un dogma de fe dels continguts del cristianisme promulgada en el Concili de Nicea I (325).

Nou!!: Constantí I el Gran і Credo de Nicea · Veure més »

Crema de llibres

càtars. La crema de llibres consisteix en la destrucció feta amb foc de manera ritual de llibres o altres materials escrits, normalment realitzats en un context públic.

Nou!!: Constantí I el Gran і Crema de llibres · Veure més »

Creu cristiana

Un reliquiari amb la forma d'una ornamentada Creu cristiana La creu cristiana és un dels símbols del cristianisme més conegut.

Nou!!: Constantí I el Gran і Creu cristiana · Veure més »

Creu de Montigalà

La Creu de Montigalà és una creu de ciment armat, originàriament de pedra, situada al turó de Montigalà de Badalona (Barcelonès), justament al cim d'aquesta muntanya, la creu fa uns 4 metres d'alçada.

Nou!!: Constantí I el Gran і Creu de Montigalà · Veure més »

Creu de Sèrbia

Creu de Sèrbia La Creu de Sèrbia (en serbi Cрпски Kрст/Srpski Krst) és un dels símbols nacionals de Sèrbia, i té el seu origen en l'antic Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Constantí I el Gran і Creu de Sèrbia · Veure més »

Creu de terme de Benifallet

La creu de terme de Benifallet és una creu de terme inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya a Benifallet (Baix Ebre).

Nou!!: Constantí I el Gran і Creu de terme de Benifallet · Veure més »

Crisòpolis

Crisòpolis (en grec antic, Χρυσόπολις Chrisopolis) era una antiga ciutat de la costa occidental de Bitínia, a la Propòntida, al Bòsfor traci, una mica al nord de Calcedònia, segons diu Esteve de Bizanci.

Nou!!: Constantí I el Gran і Crisòpolis · Veure més »

Criselefantí

Delfos. La cara, que es veu actualment ennegrida pel foc o pel temps, és d'ivori El criselefantí (del grec χρυσός, khrisós, 'or', i ελεφάντινος, elefàntinos, 'vori') és una tècnica escultòrica apareguda a Grècia a l'entorn del, que es caracteritzava per la utilització de plaques de vori (generalment, per a representar la carn del cos humà) i pa d'or (per a representar la roba, els cabells, les armes, els guarniments, etc.), muntats sobre una armadura de fusta que quedava totalment coberta.

Nou!!: Constantí I el Gran і Criselefantí · Veure més »

Crisp (germà de Claudi II)

Crisp (Crispus) fou germà de l'emperador Claudi II el Gòtic i pare de Clàudia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Crisp (germà de Claudi II) · Veure més »

Crispí de Làmpsac

Crispí de Làmpsac (en llatí Crispinus) fou un escriptor grec que va escriure la vida de Parteni de Làmpsac, un bisbe del temps de Constantí el Gran.

Nou!!: Constantí I el Gran і Crispí de Làmpsac · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Constantí I el Gran і Cristianisme · Veure més »

Cristianisme a l'Imperi Romà

Sant Jaume el Just. Quan Jesucrist va néixer l'Imperi Romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani.

Nou!!: Constantí I el Gran і Cristianisme a l'Imperi Romà · Veure més »

Cristianisme cèltic

Una creu cristiana amb disseny de creu celta a Irlanda El cristianisme cèltic o cristianisme insular (també anomenat Església celta o Església britànica) es refereix a grans trets a les pràctiques cristianes de l'alta edat mitjana desenvolupades en les illes Britàniques durant l'última fase de la dominació romana al voltant de les àrees costaneres del Mar d'Irlanda.

Nou!!: Constantí I el Gran і Cristianisme cèltic · Veure més »

Cristianisme germànic

segle IX(Stuttgart Psalter, fol. 23, il·lustració del Salm 91:13) Els pobles germànics van ser cristianitzats durant el transcurs de l'Antiguitat tardana i l'alta edat mitjana.

Nou!!: Constantí I el Gran і Cristianisme germànic · Veure més »

Cristograma

Un cristograma és un monograma o una combinació de lletres que forma una abreviatura per al nom de Jesucrist, tradicionalment utilitzat com un símbol cristià.

Nou!!: Constantí I el Gran і Cristograma · Veure més »

Cronologia de l'antiga Roma

Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.

Nou!!: Constantí I el Gran і Cronologia de l'antiga Roma · Veure més »

Crucifixió

Crucifixió de sant Pere, de Caravaggio La crucifixió és un mètode d'execució, on el reu és lligat o clavat en una creu de fusta, entre arbres o en una paret, i deixat allí fins a la seva mort.

Nou!!: Constantí I el Gran і Crucifixió · Veure més »

Culte imperial (antiga Roma)

A l'antiga Roma el culte imperial consistia en una sèrie de veneracions oficials que es realitzaven cap a l'emperador romà quan (generalment) ja havia mort, i passava a tots els efectes a considerar-se un déu del panteó romà.

Nou!!: Constantí I el Gran і Culte imperial (antiga Roma) · Veure més »

Cultura de Grècia

p.

Nou!!: Constantí I el Gran і Cultura de Grècia · Veure més »

Cultura de Keszthely

La cultura de Keszthely fou creada pels habitants romanitzats de Pannònia als s. VI, VII, VIII i IX al voltant de Keszthely, una ciutat situada en l'actual Hongria occidental, a prop del llac Balaton.

Nou!!: Constantí I el Gran і Cultura de Keszthely · Veure més »

Cultura de l'antiga Roma

Vista actual de l'Arc de Constantí. La cultura romana va ser el resultat del bescanvi cultural especialment de la cultura grega antiga i les cultures orientals (sobretot de Mesopotàmia i Egipte).

Nou!!: Constantí I el Gran і Cultura de l'antiga Roma · Veure més »

Cultura occidental

Plató, juntament amb Sòcrates i Aristòtil, va ser membre fundador de la filosofia occidental La cultura occidental (de vegades equiparada amb civilització occidental o civilització europea) es refereix a les cultures d'origen europeu.

Nou!!: Constantí I el Gran і Cultura occidental · Veure més »

Cursa de carros

Recreació d'una cursa de carros romana Recreació d'una cursa romana amb dos cavalls (''bigae'') Les curses de carros van ser un dels espectacles més populars de l'antiga Grècia (ἁρματοδρομία, harmatodromia) i de l'Imperi Romà (ludi circenses).

Nou!!: Constantí I el Gran і Cursa de carros · Veure més »

Cursa de cavalls

Pintura a la cova de Doushe a Lorstan, Iran 8000 aC representant un cavall i el seu genet Les curses de cavalls són un esport eqüestre de competició, que normalment inclou dos o més cavalls muntats per jockeys,o de vegades conduïts sense genets, a una distància determinada.

Nou!!: Constantí I el Gran і Cursa de cavalls · Veure més »

Dalmaci

* Dalmaci Flavi Annibalià, censor, germanastre de Constantí I el Gran.

Nou!!: Constantí I el Gran і Dalmaci · Veure més »

Dalmaci Cèsar

Flavi Juli Dalmaci (en llatí), conegut com a Dalmaci el Cèsar pel títol que li va donar Constantí el Gran, el seu oncle, el qual el va nomenar hereu juntament als tres fills de l'emperador.

Nou!!: Constantí I el Gran і Dalmaci Cèsar · Veure més »

Dardània (Il·líria)

La Dardània (Dardania) va ser una regió d'Il·líria situada al sud-oest de Mèsia, que prenia el nom dels seus habitants, els dàrdans.

Nou!!: Constantí I el Gran і Dardània (Il·líria) · Veure més »

Dardània (província romana)

Dardània (Dardania) va ser una província romana creada per Dioclecià quan va reorganitzar l'Imperi cap a l'any 294.

Nou!!: Constantí I el Gran і Dardània (província romana) · Veure més »

Dècada del 300

Sense descripció.

Nou!!: Constantí I el Gran і Dècada del 300 · Veure més »

Dècada del 310

Sense descripció.

Nou!!: Constantí I el Gran і Dècada del 310 · Veure més »

Dècada del 320

Sense descripció.

Nou!!: Constantí I el Gran і Dècada del 320 · Veure més »

Dealul Mitropoliei

Dealul Mitropoliei (en romanès: , Turó Metropolitano), també anomenat Dealul Patriarhiei (IPA: , Turó del Patriarcat), és un petit turó de Bucarest, Romania i un important punt històric, cultural, arquitectònic, religiós i turístic de la capital nacional.

Nou!!: Constantí I el Gran і Dealul Mitropoliei · Veure més »

Delator

Delator (en llatí plural delatores, en femení delatrix) era, a l'antiga Roma, un denunciant, algú que presentava davant d'un tribunal una acusació contra algú altre.

Nou!!: Constantí I el Gran і Delator · Veure més »

Delfos (ciutat)

Delfos (Delphi) fou una ciutat de la Fòcida i un dels llocs sagrats més importants de Grècia amb un temple dedicat a Apol·lo.

Nou!!: Constantí I el Gran і Delfos (ciutat) · Veure més »

Desenvolupament del cànon de l'Antic Testament

L'Antic Testament és la primera secció del cànon cristià bíblic de dues parts, que inclou els llibres de la Bíblia hebrea o protocanònics i en algunes denominacions cristianes també inclou diversos llibres deuterocanònics.

Nou!!: Constantí I el Gran і Desenvolupament del cànon de l'Antic Testament · Veure més »

Desfilada de núvies

Representació moderna de l'elecció de Teòfil La desfilada de núvies era una costum dels emperadors romans d'Orient i dels tsars russos de triar una dona en una mostra de les donzelles més belles del país.

Nou!!: Constantí I el Gran і Desfilada de núvies · Veure més »

Diada de la Santa Creu

Falla durant les Creus de Maig a Borriana el 2012 La Diada de la Santa Creu, Creu de Maig, Invenció de la Santa Creu o també Festa de les Creus és una de les festes dins del ritu romà per celebrar el culte a la Creu de Crist.

Nou!!: Constantí I el Gran і Diada de la Santa Creu · Veure més »

Diòcesi (Imperi Romà)

Diòcesi (en llatí diœcēsis, en grec antic διοίκησις dioíkēsis 'administració') era el nom d'una de les divisions administratives del Baix Imperi Romà, que es va fundar amb l'establiment de la Tetrarquia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Diòcesi (Imperi Romà) · Veure més »

Diòcesi d'Àsia

La diòcesi d'Àsia (En llatí: Dioecesis Asiana, en grec hel·lenístic: Διοίκησις Ασίας/Ασιανής) va ser una diòcesi de l'Imperi Romà.

Nou!!: Constantí I el Gran і Diòcesi d'Àsia · Veure més »

Diòcesi suburbicària

Les set diòcesis suburbicàries són les diòcesis de l'Església Catòlica localitzades als suburbis de Roma, reservades per als més alts cardenals.

Nou!!: Constantí I el Gran і Diòcesi suburbicària · Veure més »

Diògenes Laerci

Diògenes Laerci (en llatí Diogenes Laertius, en grec Διογένης ὁ Λαέρτιος o Λαερτιεύς, de vegades també Λαέρτιος Διογένης) va ser un historiador de la filosofia i probablement un filòsof ell mateix.

Nou!!: Constantí I el Gran і Diògenes Laerci · Veure més »

Dics del diable

Constantí I Els Dics del diable (en hongarès Ördög árok), també conegut com a örsz árka ("Csörsz Ditch") o Limes Sarmatiae ("frontera sarmàtica" en llatí), són diverses línies de fortificacions romanes construïdes principalment durant el regnat de Constantí I (312–337), que s'estén entre l'actual Hongria, Romania i Sèrbia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Dics del diable · Veure més »

Dinastia Comnè

Comnè, en grec antic Κομνηνός, en plural Κομνηνοί, llatí Comnenus i Comneni, fou el nom d'una il·lustre família romana d'Orient probablement d'origen italià que va emigrar a orient en temps de Constantí el Gran o poc després, i que va governar l'Imperi romà d'Orient des del 1057 al 1185 i més endavant a través dels Gran Comnè (Μεγαλοκομνηνοί) va fundar i va governar l'Imperi de Trebisonda des del 1204 al 1461.

Nou!!: Constantí I el Gran і Dinastia Comnè · Veure més »

Dinastia constantiniana

La dinastia constantiniana pren el seu nom de Constantí I, encara que no va ser el primer d'aquesta dinastia que va regnar.

Nou!!: Constantí I el Gran і Dinastia constantiniana · Veure més »

Dinastia Ducas

Els Ducas, en grec medieval Δούκας, femení Δούκαινα, plural Δοῦκαι, és el nom d'una família noble de l'Imperi Romà d'Orient, les branques de la qual van proporcionar diversos generals i governants notables entre els segles IX i XI.

Nou!!: Constantí I el Gran і Dinastia Ducas · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Constantí I el Gran і Dioclecià · Veure més »

Diomedes de Tars

Diòmedes (en llatí Diomedes, en grec Διομήδης) nascut a Tars, Cilícia, a la segona meitat del s. III i mort a Nicea, a començament del, fou un metge grec.

Nou!!: Constantí I el Gran і Diomedes de Tars · Veure més »

Diumenge

El diumenge és el setè dia de la setmana.

Nou!!: Constantí I el Gran і Diumenge · Veure més »

Dobrudja

Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.

Nou!!: Constantí I el Gran і Dobrudja · Veure més »

Dolcí

Dolcí (1250-1307), conegut també com a Fra Dolcino o Dolcí de Novara (en italià: Dolcino da Novara), va ser un líder religiós italià, continuador del mil·lenarisme de Gherardo Segarelli al davant de la secta dels Germans Apostòlics (en italià: Fraticelli Apostolici), que van prendre el nom de dulcinites.

Nou!!: Constantí I el Gran і Dolcí · Veure més »

Domèstic de les escoles

El domèstic de les escoles (grec medieval: δομέστικος τῶν σχολῶν, doméstikos tōn skholōn) fou un alt càrrec militar de l'Imperi Romà d'Orient entre el i, com a mínim, principis del.

Nou!!: Constantí I el Gran і Domèstic de les escoles · Veure més »

Domici Alexandre

Domici Alexandre o Alexandre I va ser un general romà d'origen pannoni o frigi.

Nou!!: Constantí I el Gran і Domici Alexandre · Veure més »

Domus ecclesiae

''Domus ecclesiae'' a Dura Europos Domus ecclesiae (és la paraula llatina amb el significat de "casa d'assemblea" o "casa de l'església") va ser un edifici privat, adaptat a les necessitats del culte a l'arquitectura paleocristiana, en el que els primers cristians es van reunir en un moment anterior a l'edicte de Milà de Constantí I el Gran de l'any 313.

Nou!!: Constantí I el Gran і Domus ecclesiae · Veure més »

Dona a l'antiga Roma

p.

Nou!!: Constantí I el Gran і Dona a l'antiga Roma · Veure més »

Donació de Constantí

La Donació de Constantí (Donatio Constantini en llatí) és un decret imperial apòcrif, atribuït a Constantí I, segons el qual, al mateix temps que es reconeixia el Papa Silvestre I com a sobirà, se li feia donació de la ciutat de Roma, així com de les províncies d'Itàlia i tota la resta de l'Imperi Romà d'Occident, creant-se així l'anomenat Patrimoni de Sant Pere.

Nou!!: Constantí I el Gran і Donació de Constantí · Veure més »

Donat II el gran

Donat II el Gran (en llatí Donatus Magnus) (– circa 355) va ser el cap dels donatistes.

Nou!!: Constantí I el Gran і Donat II el gran · Veure més »

Donatisme

El donatisme va ser un moviment paleocristià a la regió de Cartago i Numídia al.

Nou!!: Constantí I el Gran і Donatisme · Veure més »

Doncaster

Doncaster (pronunciat /ˈdɒŋkəstər/) és una ciutat del Regne Unit, situada al nord-est d'Anglaterra, que juntament a les poblacions de la rodalia constitueix una àrea metropolitana (metropolitan borough).

Nou!!: Constantí I el Gran і Doncaster · Veure més »

Drets del col·lectiu LGBT a Egipte

miniatura Aquest és un article sobre els drets LGBT a Egipte.

Nou!!: Constantí I el Gran і Drets del col·lectiu LGBT a Egipte · Veure més »

Drets del col·lectiu LGBT a l'Àfrica

miniatura Pena de mort Aquest és un article sobre la situació dels drets del col·lectiu LGBT a Àfrica.

Nou!!: Constantí I el Gran і Drets del col·lectiu LGBT a l'Àfrica · Veure més »

Drobeta-Turnu Severin

Drobeta-Turnu Severin és una ciutat de Romania.

Nou!!: Constantí I el Gran і Drobeta-Turnu Severin · Veure més »

Dues espases

La doctrina de les dues espases (en llatí utrumque gladium) al·ludeix a la relació política que s'estableix entre el poder temporal, representat per l'emperador germànic o romà d'Orient a l'Europa medieval, i el poder religiós, encarnat pel Papa.

Nou!!: Constantí I el Gran і Dues espases · Veure més »

Economia de l'Imperi Romà d'Orient

La seda constituïa un dels pilars de l'economia romana d'Orient, servint no només com a matèria de vestit o de tapisseria, sinó també com un article de prestigi que recompensava als alts funcionaris del règim i honorava els dignataris estrangers. Leconomia de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Constantí I el Gran і Economia de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Constantí I el Gran і Edat mitjana · Veure més »

Edicte de Milà

Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.

Nou!!: Constantí I el Gran і Edicte de Milà · Veure més »

Edicte de tolerància de Galeri

Placa trilingüe (llatí, búlgar, grec) amb l'edicte davant de l'església de Santa Sofia, a Sofia, Bulgària Ledicte de tolerància de Sàrdica fou un edicte promulgat per l'emperador Galeri el 311 a la ciutat de Sàrdica (Sardica.

Nou!!: Constantí I el Gran і Edicte de tolerància de Galeri · Veure més »

Edicte sobre els preus màxims

Pergamonmuseum, Berlín. Una de les quatre parts de l'edicte (en grec) que figura en una peça de fusta reutilitzada com a marc d'una porta a l'església medieval de Sant Joan Crisòstom, a Geraki, Grècia. LEdicte sobre els preus màxims, també conegut com a Edicte sobre preus o Edicte de Dioclecià (en llatí, Edictum De Pretiis Rerum Venalium), va ser una norma promulgada l'any 301 per l'emperador romà Dioclecià que fixava els preus màxims per a més de 1300 productes, a més a més d'establir el cost de la mà d'obra per produir-los.

Nou!!: Constantí I el Gran і Edicte sobre els preus màxims · Veure més »

Edirne

Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.

Nou!!: Constantí I el Gran і Edirne · Veure més »

Ein Yabrud

Ein Yabrud és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 7 kilòmetres al nord-est de Ramal·lah, a uns 800 metres sobre el nivell del mar.

Nou!!: Constantí I el Gran і Ein Yabrud · Veure més »

El baptisme de Constantí

El baptisme de Constantí és una pintura del taller de l'artista renaixentista italià Rafael.

Nou!!: Constantí I el Gran і El baptisme de Constantí · Veure més »

Eleünt

Eleünt (grec Ἐλαιοûς Elaious o Ἐλεοûς Eleous, llatí Elaeus) fou una ciutat, la més al sud del Quersonès traci, a l'Hel·lespont, al nord del promontori de Mastúsia (Mastusium).

Nou!!: Constantí I el Gran і Eleünt · Veure més »

Eleia

Eleia (en grec antic Ἐληΐα) va ser una ciutat situada a l'oest de Singara (Sindjar).

Nou!!: Constantí I el Gran і Eleia · Veure més »

Elna

Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.

Nou!!: Constantí I el Gran і Elna · Veure més »

Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història

Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història (en anglès, The 100: A Ranking of the Most Influential Persons in History) és un llibre escrit el 1978 per Michael H. Hart, un astrofísic nord-americà.

Nou!!: Constantí I el Gran і Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història · Veure més »

Emili Magne Arbori

Emili Magne Arbori (en llatí Aemilius Magnus Arborius) va ser un poeta i retòric romà nascut a Tolosa.

Nou!!: Constantí I el Gran і Emili Magne Arbori · Veure més »

Emperadrius romanes

Aquest és un llistat de les dones que van ser emperadrius romanes, és a dir, la esposa de l'emperador romà, el governant de l'Imperi Romà.

Nou!!: Constantí I el Gran і Emperadrius romanes · Veure més »

Enns (ciutat)

Enns és una ciutat en l'estat federat austríac d'Alta Àustria, situada a 281 msnm, al lloc on el riu Enns —que la separa de l'estat de Baixa Àustria— desemboca en el Danubi, que la separa de la ciutat de Mauthausen, tristament famosa per albergar un camp de concentració durant la Segona Guerra mundial.

Nou!!: Constantí I el Gran і Enns (ciutat) · Veure més »

Escala Santa

L'Escala Santa (en italià Scala Santa) és un conjunt de vint-i-vuit esglaons de marbre, actualment recoberts de fusta, a la capella del Sancta Sanctorum, que formava part de l'antic Palau del Laterà, localitzat davant de la basílica de Sant Joan del Laterà (Roma).

Nou!!: Constantí I el Gran і Escala Santa · Veure més »

Escoles palatines

Les Escoles palatines (del llatí scholae palatinae, 'guàrdia palatina' o 'escoles', en grec medieval Σχολαί) van ser una unitat militar d'elit.

Nou!!: Constantí I el Gran і Escoles palatines · Veure més »

Escultura romana

''August de Prima Porta'' (Museus Vaticans) L'escultura romana comprèn l'obra escultòrica que es va desenvolupar en tota l'àrea d'influència de l'Imperi Romà, amb el focus central a Roma; això succeí entre el i el.

Nou!!: Constantí I el Gran і Escultura romana · Veure més »

Escut de Constantí

L'escut oficial de Constantí té el següent blasonament: Escut caironat: de gules, un emperador romà muntat a un cavall passant, coronat de llorer, portant un mantell i agafant un ceptre amb la mà dreta tot d'or.

Nou!!: Constantí I el Gran і Escut de Constantí · Veure més »

Església catòlica a França

LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.

Nou!!: Constantí I el Gran і Església catòlica a França · Veure més »

Església de l'Exaltació de la Santa Creu de Pătrăuți

LEsglésia de l'Exaltació de la Santa Creu de Pătrăuți és una església fundada l'any 1487 pel governant moldau Ștefan cel Mare al poble de Pătrăuți a la comuna del mateix nom (comtat de Suceava).

Nou!!: Constantí I el Gran і Església de l'Exaltació de la Santa Creu de Pătrăuți · Veure més »

Església de la Santa Pau

Santa Pau (en grec Ἁγία Εἰρήνη, Àgia Irini; en turc Aya İrini) és una església ortodoxa grega situada al pati exterior del Palau de Topkapı a Istanbul (Turquia).

Nou!!: Constantí I el Gran і Església de la Santa Pau · Veure més »

Església de la Visitació

Església de la Visitació Església de la Visitació és un santuari cristià catòlic situat a Ein Kàrem, en el districte de Jerusalem (Israel).

Nou!!: Constantí I el Gran і Església de la Visitació · Veure més »

Església de Sant Polieucte

L'església de Sant Polieucte (grec: Ναός τουΑγίουΠολυεύκτου, Naós tu Agiu Polievktu; turc: Ayios Polieuktos Kilisesi) fou una antiga església romana d'Orient construïda a Constantinoble (actual Istanbul) per la noble Anícia Juliana i dedicada a Sant Polieucte.

Nou!!: Constantí I el Gran і Església de Sant Polieucte · Veure més »

Església del Temple

LEsglésia del Temple és un edifici religios de la ciutat de Londres, situada entre el riu Tàmesi i el carrer Fleet Street, que fou construïda per l'Orde del Temple i consagrada el 10 de febrer del 1185 pel patriarca de Jerusalem Heracli.

Nou!!: Constantí I el Gran і Església del Temple · Veure més »

Església llatina

LEsglésia llatina o d'Occident (Ecclesia Latina i a lAnuari Pontifici: Chiesa Latina) és la més gran de les vint esglésies sui iuris integrants de l'Església catòlica.

Nou!!: Constantí I el Gran і Església llatina · Veure més »

Església Ortodoxa Copta

Església copta a Amman (Jordània.) L'Església ortodoxa copta, o Església ortodoxa copta d'Alexandria, és una de les Esglésies ortodoxes orientals que va ser fundada a Egipte per l'apòstol Marc el primer o tercer any del regnat de l'emperador Claudi (41/42 o 43/44).

Nou!!: Constantí I el Gran і Església Ortodoxa Copta · Veure més »

Església Ortodoxa de Constantinoble

LEsglésia Ortodoxa de Constantinoble, que té el nom històric de Patriarcat Ecumènic de Constantinoble, és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Nou!!: Constantí I el Gran і Església Ortodoxa de Constantinoble · Veure més »

Església primitiva

Sant Jaume el Just El paleocristianisme, església primitiva o cristianisme primitiu és el període inicial del cristianisme des de la crucifixió de Jesús de Natzaret (c. 30) fins al Primer Concili de Nicea (325).

Nou!!: Constantí I el Gran і Església primitiva · Veure més »

Estauroteca

Museu Metropolitan d'Art. Grand Curtius. de Limburg an der Lahn. Una estauroteca (del grec antic staurós “ creu » i theke « contenidor ") o reliquiari del Lignum Crucis, és un cofre reliquiari dissenyat per contenir un tros de la Vera Creu sobre la qual Jesús de Natzaret va ser crucificat durant l'episodi de la Passió.

Nou!!: Constantí I el Gran і Estauroteca · Veure més »

Estàtua eqüestre de Marc Aureli

LEstàtua eqüestre de Marc Aureli, és una estàtua de bronze, d'aproximadament 4 metres d'alçada.

Nou!!: Constantí I el Gran і Estàtua eqüestre de Marc Aureli · Veure més »

Esteve II (papa)

Esteve II va ser papa de l'Església Catòlica des del 26 de març de l'any 752 fins al 26 d'abril del 757.

Nou!!: Constantí I el Gran і Esteve II (papa) · Veure més »

Esteve IV

Esteve IV (Roma, ? – 24 de gener del 817) va ser Papa de Roma del 816 al 817.

Nou!!: Constantí I el Gran і Esteve IV · Veure més »

Estrateg

Bust de Pèricles, estrateg d'Atenes L'estrateg (en strategus) era un càrrec militar a l'antiga Grècia equivalent a general.

Nou!!: Constantí I el Gran і Estrateg · Veure més »

Estrateg Musonià

Estrateg Musonià (en llatí Strategus Musonianus) va ser un oficial militar romà sota l'emperador Constantí I el Gran i els seus successors, nadiu d'Antioquia de l'Orontes.

Nou!!: Constantí I el Gran і Estrateg Musonià · Veure més »

Etruscs

Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.

Nou!!: Constantí I el Gran і Etruscs · Veure més »

Eumeni

Eumeni (Eumenius) va ser un orador d'origen grec però nascut a Augustodunum a la Gàl·lia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Eumeni · Veure més »

Eusèbia (emperadriu)

Eusèbia, en llatí Eusebia o Flavia Eusebia, va ser una dama romana, la segona esposa de l'emperador Constanci II.

Nou!!: Constantí I el Gran і Eusèbia (emperadriu) · Veure més »

Eusebi de Cesarea

va ser un historiador grec del cristianisme, exegeta i polemista cristià.

Nou!!: Constantí I el Gran і Eusebi de Cesarea · Veure més »

Eusebi de Nicomèdia

Eusebi de Nicomèdia (? - Constantinoble, 341) va ser bisbe de Nicomèdia al.

Nou!!: Constantí I el Gran і Eusebi de Nicomèdia · Veure més »

Eustaci d'Antioquia

Eustaci (en Eustathius; Side, Pamfília, - Trajanòpolis de Tràcia, Grècia, circa 337) fou bisbe d'Antioquia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Eustaci d'Antioquia · Veure més »

Eustaci de Sebaste

Eustaci (Eusthatius, Εὐστάθιος) fou bisbe de Sebaste a Armènia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Eustaci de Sebaste · Veure més »

Eutiquià

Eutiquià (Eutychianus; literalment, 'de bona fortuna', nom tardà, idèntic a Èutic, Èutiques, Eutiqui i als patronímics Eutíquides i Eutiquíades) és el nom dels següents personatges.

Nou!!: Constantí I el Gran і Eutiquià · Veure més »

Eutròpia (filla de Constanci Clor)

Eutròpia (en Eutropia) va ser la filla de Constanci Clor i de Flàvia Maximiana Teodora, i germana de Dalmaci Cèsar, Juli Constantí, Flavi Annibalià, Flàvia Valèria Constància i Anastàsia, i germanastra de Constantí el Gran.

Nou!!: Constantí I el Gran і Eutròpia (filla de Constanci Clor) · Veure més »

Eutròpia (sogra de Constanci Clor)

Eutròpia (en llatí Eutropia) era una dama romana nascuda a Síria que va ser emperadriu romana.

Nou!!: Constantí I el Gran і Eutròpia (sogra de Constanci Clor) · Veure més »

Eutropi (historiador)

Eutropi (en llatí Eutropius) va ser un historiador romà conegut també de vegades com a Flavi Eutropi.

Nou!!: Constantí I el Gran і Eutropi (historiador) · Veure més »

Eutropi (pare de Constanci Clor)

Eutropi (Eutropius) fou un cavaller romà de rang alt de la província de Dardània.

Nou!!: Constantí I el Gran і Eutropi (pare de Constanci Clor) · Veure més »

Evangeliari d'Ada

Coberta d'or de l'evangeliari afegida l'any 1499. LEvangeliari d'Ada (Trèveris, Stadtsbibliothek, Cod. 22) és un manuscrit carolingi datat a final del -entre el 790 i 810-.

Nou!!: Constantí I el Gran і Evangeliari d'Ada · Veure més »

Famagusta

Vista de la platja de Famagusta Famagusta o Famagosta (en Ammókhostos; Gazimağusa) és una ciutat situada a l'est de l'Illa de Xipre, centre administratiu del districte homònim i sota control de l'autoproclamada República Turca del Nord de Xipre.

Nou!!: Constantí I el Gran і Famagusta · Veure més »

Fatih

Fatih (en català Conqueridor) és un dels districtes més grans d'Istanbul, Turquia, situat al cor de la ciutat.

Nou!!: Constantí I el Gran і Fatih · Veure més »

Fausta

* Fausta, dama romana.

Nou!!: Constantí I el Gran і Fausta · Veure més »

Fausta (dama)

Fausta, en llatí Fausta, fou una dama romana que apareix a diverses monedes amb la imatge i la llegenda FAUSTA N. F., i a la cara del darrere una estrella dins d'unes branques de llorer i a sota les lletres TSA.

Nou!!: Constantí I el Gran і Fausta (dama) · Veure més »

Fausta (Donizetti)

Fausta és una opera seria, en dos actes amb música de Gaetano Donizetti i llibret començat per Domenico Gilardoni, qui va morir sense concloure'l.

Nou!!: Constantí I el Gran і Fausta (Donizetti) · Veure més »

Fàfila

Fàfila o Fàvila (Astúries, inici s. VIII—mitjan del 739) va ser el segon rei d'Astúries (737-739).

Nou!!: Constantí I el Gran і Fàfila · Veure més »

Fòrum Romà

Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.

Nou!!: Constantí I el Gran і Fòrum Romà · Veure més »

Festes de Jul

Jul (del nòrdic antic: Júl) són festes celebrades cada solstici d'hivern.

Nou!!: Constantí I el Gran і Festes de Jul · Veure més »

Festes de la ciutat de València

A la ciutat de València, existixen moltes i molt variades festes, algunes conegudes arreu del món, com les Falles i d'altres en canvi desconegudes fins i tot per la majoria dels residents de la ciutat.

Nou!!: Constantí I el Gran і Festes de la ciutat de València · Veure més »

Flavi Ablavi

Flavi Ablavi (Flavius Ablavius) va ser un polític i militar romà del nadiu de Creta.

Nou!!: Constantí I el Gran і Flavi Ablavi · Veure més »

Flavi Claudi Constantí

Flavi Claudi Constantí (en llatí), conegut com a Constantí II (Arelatum, 316 - 340) fou emperador romà del 337 al 340, a càrrec de la part occidental del territori imperial.

Nou!!: Constantí I el Gran і Flavi Claudi Constantí · Veure més »

Flavi Dalmaci

Flavi Dalmaci era un membre de la dinastia Constantina, que exercí el càrrec de censor i cònsol i va morir durant la revolta de l'any 337.

Nou!!: Constantí I el Gran і Flavi Dalmaci · Veure més »

Flavi Juli Constant

Flavi Juli Constant (Flavius Julius Constans 320-350) fou emperador romà del 337 al 350.

Nou!!: Constantí I el Gran і Flavi Juli Constant · Veure més »

Flavi Juli Crisp

Gai Flavi Juli Crisp (Caius Flavius Julius Crispus) (305 - 326), fou un príncep romà, fill primogènit de Constantí I el Gran i de la seva primera dona, Minervina.

Nou!!: Constantí I el Gran і Flavi Juli Crisp · Veure més »

Flavi Popili Nepocià

Flavi Popili Nepocià (Flavius Popilius Nepotianus) va ser fill de Viri Nepocià i d'Eutròpia, germanastra de Constantí el Gran.

Nou!!: Constantí I el Gran і Flavi Popili Nepocià · Veure més »

Flavià (cognom)

Flavià (en llatí Flavianus) era un cognomen romà, poc freqüent durant la república i l'imperi però que va ser més corrent a partir de què Constanci Clor i el seu fill Constantí I el Gran van adoptar el nom Flavi com a títol que es va convertir en hereditari.

Nou!!: Constantí I el Gran і Flavià (cognom) · Veure més »

Flavià (procònsol d'Àfrica)

Flavià (en llatí Flavianus) va ser procònsol d'Àfrica probablement sota Constanci II el fill de Constantí I el Gran, entre els anys 357-361.

Nou!!: Constantí I el Gran і Flavià (procònsol d'Àfrica) · Veure més »

Flàvia Maximiana Fausta

Flàvia Maximiana Fausta (en llatí Flavia Maximiana Fausta) (Roma, 289-326), era filla de Maximià Herculi i d'Eutròpia i es va casar l'any 307 amb Constantí el Gran amb el que va tenir Constantí II, Constanci II i Constant.

Nou!!: Constantí I el Gran і Flàvia Maximiana Fausta · Veure més »

Flàvia Valèria Constància

Flàvia Valèria Constància (Flavia Valeria Constantia), també coneguda com a Constantina (Trèveris?, c. 294 - c. 330), va ser una emperadriu romana, filla de Constanci I Clor i de Teodora, la seva segona esposa.

Nou!!: Constantí I el Gran і Flàvia Valèria Constància · Veure més »

Foci de Bizanci

Foci (en llatí Photius, en grec antic Φώτιος 'Fotios') va ser un màrtir cristià, que segons el martirologi de Lucil·lià va patir el martiri a Bizanci en la persecució que es va desenvolupar sota l'emperador Aurelià.

Nou!!: Constantí I el Gran і Foci de Bizanci · Veure més »

Folklore romanès

Poble El folklore romanès té una relació especial amb la cultura romanesa, determinada per dos factors.

Nou!!: Constantí I el Gran і Folklore romanès · Veure més »

Follis

Constantí I. El follis va ser una moneda de l'antiga Roma introduïda al voltant del 294 durant la durant la reforma monetària de Dioclecià.

Nou!!: Constantí I el Gran і Follis · Veure més »

Fortalesa de Bochorma

La fortalesa de Bochorma (en georgià: ბოჭორმის ციხე) és un complex arquitectònic medieval a l'est de Geòrgia, situat al municipi de Tianeti, a la regió de Kakhètia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Fortalesa de Bochorma · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Constantí I el Gran і Francs · Veure més »

Frígia Primera

Frígia Primera (en llatí Frigia Prima) era una província romana creada cap a l'any 294 per la nova divisió que va fer de l'Imperi l'emperador Dioclecià en les anomenades Reformes de Dioclecià.

Nou!!: Constantí I el Gran і Frígia Primera · Veure més »

Frígia Segona

Frígia Segona o també Frígia Salutaris va ser una província romana creada per la nova divisió que va fer de l'Imperi l'emperador Dioclecià en les anomenades Reformes de Dioclecià.

Nou!!: Constantí I el Gran і Frígia Segona · Veure més »

Frontal de sarcòfag amb escenes bíbliques

El Frontal de sarcòfag amb escenes bíbliques és un frontal de sarcòfag que es conserva al Museu Marès de Barcelona.

Nou!!: Constantí I el Gran і Frontal de sarcòfag amb escenes bíbliques · Veure més »

Galeri

Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.

Nou!!: Constantí I el Gran і Galeri · Veure més »

Gaza

Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.

Nou!!: Constantí I el Gran і Gaza · Veure més »

Genetli

Genetli (en llatí Genethlius, en grec Γενέθλιος) va ser un retòric grec nascut a Patres (Patrae), a Palestina, que va viure entre el regnat de Filip l'àrab i Constantí I el Gran.

Nou!!: Constantí I el Gran і Genetli · Veure més »

Gens Flàvia

La gens Flàvia (en llatí Flavia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que es remunta al.

Nou!!: Constantí I el Gran і Gens Flàvia · Veure més »

Gens Valèria

La Gens Valèria (en llatí Valeria) era una gens romana patrícia i més tard plebea.

Nou!!: Constantí I el Gran і Gens Valèria · Veure més »

Gilbert de Tournai

Gilbert de Tournai (c. 1200 - † 1280) fou un frare franciscà francès.

Nou!!: Constantí I el Gran і Gilbert de Tournai · Veure més »

Giottino

Pietat de Sant Remigi. c. 1365, Pintura al tremp sobre taula, 195 x 134 cm, Galeria dels Uffizi, Florència Tommaso o Maso di Stefano, dit el Giottino (Florència, 1324 - Florència, 1356) va ser un pintor i escultor de l'escola florentina.

Nou!!: Constantí I el Gran і Giottino · Veure més »

Giovanni Francesco Penni

Constantí'' Giovanni Francesco Penni, Florència, 1488 - Nàpols, 1528, fou un pintor italià del, pertanyent a l'escola romana i alumne de Rafael pel que era conegut també com a "il fattorino di Raffaelo".

Nou!!: Constantí I el Gran і Giovanni Francesco Penni · Veure més »

Giulio Romano

Retrat de Giulio Romano a ''Le Vite de' più eccellenti pittori, scultori, e architettori'', de Giorgio Vasari. Giulio Pippi, més conegut com a Giulio Romano, (Roma c. 1499? - Màntua, 1 de novembre de 1546) fou un pintor, arquitecte i decorador italià del, prominent alumne de Rafael, les innovacions del qual amb relació al classicisme de l'alt renaixement van ajudar a definir l'estil definit com a manierisme.

Nou!!: Constantí I el Gran і Giulio Romano · Veure més »

Globus imperial

Globus Imperial El globus imperial o orbe imperial (llatí medieval: globus cruciger, ‘globus que porta una creu’;, ‘poma imperial’) és una figura esfèrica coronada d'una creu.

Nou!!: Constantí I el Gran і Globus imperial · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Nou!!: Constantí I el Gran і Gots · Veure més »

Governador

Governador és el títol d'un funcionari polític o administratiu, responsable de la direcció dels estats, províncies o dependències.

Nou!!: Constantí I el Gran і Governador · Veure més »

Governador romà

Un governador romà era un oficial elegit per ser l'administrador principal de Dret romà en una o més de les províncies constituents de l'Imperi Romà.

Nou!!: Constantí I el Gran і Governador romà · Veure més »

Gran Cisma d'Orient

El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.

Nou!!: Constantí I el Gran і Gran Cisma d'Orient · Veure més »

Gran Mesquita d'Alep

La Gran Mesquita d'Alep, també anomenada mesquita dels Omeies d'Alep, és la mesquita més important d'Alep (Síria), fundada en època dels omeies.

Nou!!: Constantí I el Gran і Gran Mesquita d'Alep · Veure més »

Gran Temple d'Amon

El Gran Temple d'Amon o Gran Temple d'Amon-Ra, situat al lloc de Karnak, prop de Luxor, està dedicat al déu Amon així com a la seva forma solar d'Amon-Ra.

Nou!!: Constantí I el Gran і Gran Temple d'Amon · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Constantí I el Gran і Grècia · Veure més »

Grècia romana

La Grècia romana és el període de la història de Grècia que va seguir a la victòria romana sobre els corintis en la batalla de Corint, l'any 146 aC, fins i tot el restabliment de la ciutat de Bizanci i el seu nomenament, per l'emperador Constantí I, com a capital de l'Imperi Romà, (la Nova Roma), rebatejada Constantinoble l'any 330.

Nou!!: Constantí I el Gran і Grècia romana · Veure més »

Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient

La història de Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient coincideix principalment amb la de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Constantí I el Gran і Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Grec koiné

El grec koiné (o bé) és la forma popular de grec antic que va emergir en l'antiguitat postclàssica (aproximadament del 300 aC al 300 dC), i marca el tercer període de la història de la llengua grega.

Nou!!: Constantí I el Gran і Grec koiné · Veure més »

Gregori (prefecte d'Itàlia)

Gregori (en llatí Gregorius) va ser un polític i militar romà del.

Nou!!: Constantí I el Gran і Gregori (prefecte d'Itàlia) · Veure més »

Gregori Taumaturg

Gregori Taumaturg (Gregorius Thaumaturgus) o de Neocesarea (Neocesarea, ca. 213 - ca. 270), va ser un religiós, teòleg i un dels Pares de l'Església.

Nou!!: Constantí I el Gran і Gregori Taumaturg · Veure més »

Grutes Vaticanes

Les Grutes vaticanes s'estenen per sota d'una part de la nau de la basílica de Sant Pere del Vaticà tres metres per sota del sòl actual, des de l'altar major (l'anomenat altar papal) fins aproximadament la meitat del passadís; formant una veritable església subterrània que ocupa l'espai entre el pis actual de la basílica i el de l'antiga basílica constantiniana del.

Nou!!: Constantí I el Gran і Grutes Vaticanes · Veure més »

Guàrdia Pretoriana

I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya). I. I. La Guàrdia Pretoriana (o també Guàrdia Praetoriana, en llatí: praetoriani) era un cos militar que servia d'escorta i protecció als emperadors romans.

Nou!!: Constantí I el Gran і Guàrdia Pretoriana · Veure més »

Guerra gòtica (367-369)

La Guerra gòtica (367-369) fou un conflicte que tingué lloc entre els anys 367 i 369, enfrontant les tropes de l'Imperi Romà i els gots que habitaven al nord de la província romana de Mèsia, més enllà del Danubi.

Nou!!: Constantí I el Gran і Guerra gòtica (367-369) · Veure més »

Guerres civils romanes

Durant tota l'Antiga Roma hi hagué diferents conflictes que poden qualificar-se com a guerra civil.

Nou!!: Constantí I el Gran і Guerres civils romanes · Veure més »

Guerres romano-perses

Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles  i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.

Nou!!: Constantí I el Gran і Guerres romano-perses · Veure més »

Halmiris

Ciutats i colònies antigues a Dobrudja (es mostra la costa moderna) Halmiris (en) va ser un fort, assentament i port naval romà i bizantí, situat a 2,5 quilòmetres a l'oest del poble de Murighiol a la desembocadura del delta del Danubi a Romania.

Nou!!: Constantí I el Gran і Halmiris · Veure més »

Hèrmies Sozomen

Salamini Hermies Sozòmenos o Salamanes Hermies Sozomen (en llatí Salaminius Hermeias Sozomenus o Salamanes Hermeias Sozemenus, en grec) (vers 400-450) fou un historiador de l'església.

Nou!!: Constantí I el Gran і Hèrmies Sozomen · Veure més »

Hel·lenòpolis

Hel·lenòpolis (en llatí Hellenopolis, en grec antic Ἑλληνόπολις) era una ciutat de la costa de la Propòntida, a la Regió de Bitínia, al sud del golf d'Astacos i prop del petit riu anomenat Draco.

Nou!!: Constantí I el Gran і Hel·lenòpolis · Veure més »

Helena (cràter)

Helena és un cràter amb coordenades planetocèntriques de -39.03 ° de latitud nord i 275.65 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta.

Nou!!: Constantí I el Gran і Helena (cràter) · Veure més »

Helena de Constantinoble

Flavia Iulia Helena, també coneguda com a Santa Helena i Helena de Constantinoble (248 – 329 nascuda probablement a Drepanum (abans de ser anomenada Hel·lenòpolis) en el golf de Nicomèdia, va ser la primera dona de Constanci Clor i mare de Constantí I el Gran. És venerada com a santa a la majoria de confessions cristianes.

Nou!!: Constantí I el Gran і Helena de Constantinoble · Veure més »

Helena Flàvia Júlia

Helena Flàvia Júlia, en llatí Helena Flavia Julia, fou la filla de Constantí I el Gran i de la seva segona dona Flàvia Maximiana Fausta.

Nou!!: Constantí I el Gran і Helena Flàvia Júlia · Veure més »

Helicó

L'Helicó (Ελικώνας; Helicon) és una serralada muntanyosa de Grècia situada a la unitat perifèrica de Beòcia; és una prolongació de la serralada del Parnàs.

Nou!!: Constantí I el Gran і Helicó · Veure més »

Helpidi

* Helpidi, polític romà en temps de Constantí el Gran, segons Smith el mateix personatge que el següent.

Nou!!: Constantí I el Gran і Helpidi · Veure més »

Hermogenià

Hermogenià (en llatí Hermogenianus) va ser el darrer jurista roma que menciona Digest i el darrer esmentat a l'índex florentí.

Nou!!: Constantí I el Gran і Hermogenià · Veure més »

Hesiqui Taquígraf

Hesiqui Taquígraf (en llatí Hesychius Tachygraphus, en grec antic) fou un escriptor grec que, segons Jordi Codí, va viure en temps de Constantí I el Gran a començaments del.

Nou!!: Constantí I el Gran і Hesiqui Taquígraf · Veure més »

Hieràpolis de Síria

Columnes a Bambyce Hieràpolis de Síria (en Ἱερὰ πόλις, 'ciutat sagrada') era una ciutat de Síria al districte de Cirrèstica, situada a la via entre Antioquia i Mesopotàmia, a 24.000 passes a l'oest de l'Eufrates i a 36.000 passes (uns 50 km) al sud-oest de Zeugma.

Nou!!: Constantí I el Gran і Hieràpolis de Síria · Veure més »

Hipaci de Cilícia

Hipaci o Hypaci de Cilícia o també Hipaci de Gangra (Ὑπάτιος Γαγγρῶν) dit el Taumaturg (Cilícia, - Gangra, ca. 350?) va ser un eclesiàstic, bisbe de Gangra.

Nou!!: Constantí I el Gran і Hipaci de Cilícia · Veure més »

Hipòdrom de Constantinoble

L'hipòdrom de Constantinoble actualment LHipòdrom de Constantinoble va ser el centre esportiu i social de Constantinoble, avui Istanbul.

Nou!!: Constantí I el Gran і Hipòdrom de Constantinoble · Veure més »

Hispània Tarraconense

La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Nou!!: Constantí I el Gran і Hispània Tarraconense · Veure més »

Història Augusta

Història Augusta és el nom modern d'una col·lecció de pseudobiografies dels emperadors romans dels segles segon i tercer.

Nou!!: Constantí I el Gran і Història Augusta · Veure més »

Història d'Europa

La història d'Europa es refereix al conjunt de successos relatius al continent europeu, des que va ser poblat pels primers éssers humans fins avui dia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Història d'Europa · Veure més »

Història d'Israel i Palestina

La història d'Israel i Palestina finalitza amb la seva proclamació de la independència el 1948.

Nou!!: Constantí I el Gran і Història d'Israel i Palestina · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Constantí I el Gran і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Cartago

Extensió del territori cartaginès abans de la Primera Guerra Púnica. L'estudi de la història de Cartago es considera sovint problemàtic.

Nou!!: Constantí I el Gran і Història de Cartago · Veure més »

Història de Grècia

Grècia fou la primera àrea d'Europa on emergí la primera civilització i probablement on es desenvolupà la primera cultura neolítica autòctona.

Nou!!: Constantí I el Gran і Història de Grècia · Veure més »

Història de l'antic Israel

Amarna). La història de l'antic Israel abasta des del segle XX aC fins a l'expulsió i Diàspora al primer segle de nostra era, en una àrea compresa entre el Mediterrani, el desert del Sinaí, les muntanyes del Líban i el desert.

Nou!!: Constantí I el Gran і Història de l'antic Israel · Veure més »

Història de l'art

La història de l'art és una branca de les ciències socials que estudia l'evolució de l'art a través del temps.

Nou!!: Constantí I el Gran і Història de l'art · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Constantí I el Gran і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de l'estructura de l'exèrcit romà

Estàtua eqüestre de l'emperador Marc Aureli als Museus Capitolins de Roma La història de l'estructura de l'exèrcit romà recull els principals canvis en l'organització i la constitució de les forces armades de l'antiga Roma, que han estat descrites com «la institució militar més eficaç i duradora de la història».

Nou!!: Constantí I el Gran і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Veure més »

Història de l'Imperi Romà

l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.

Nou!!: Constantí I el Gran і Història de l'Imperi Romà · Veure més »

Història de l'italià

La història de la llengua italiana és la descripció diacrònica de les transformacions que la llengua italiana ha conegut al llarg del temps.

Nou!!: Constantí I el Gran і Història de l'italià · Veure més »

Història de la criptografia

Dispositiu de xifrat d'Enric II, s XVI. La història de la criptografia es remunta a milers d'anys.

Nou!!: Constantí I el Gran і Història de la criptografia · Veure més »

Història de la llengua romanesa

sud-est d’Europa La història de la llengua romanesa començà a les províncies romanes del sud-est d'Europa al nord de l'anomenada «línia Jireček»; encara, però, es debat el lloc exacte de l'inici de la seva formació.

Nou!!: Constantí I el Gran і Història de la llengua romanesa · Veure més »

Història de les biblioteques

- La història de la biblioteca és la disciplina acadèmica dedicada a l'estudi de la història de les biblioteques; és un subcamp de biblioteconomia i història.

Nou!!: Constantí I el Gran і Història de les biblioteques · Veure més »

Història de les campanyes militars romanes

Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.

Nou!!: Constantí I el Gran і Història de les campanyes militars romanes · Veure més »

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.

Nou!!: Constantí I el Gran і Història de Roma · Veure més »

Història de Sofia

Imatge aèria de Sofia La història de Sofia es remunta a uns segles aC i arriba fins al dia d'avui, i això la converteix en una de les ciutats més antigues d'Europa que encara subsisteix.

Nou!!: Constantí I el Gran і Història de Sofia · Veure més »

Història de Turquia

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.

Nou!!: Constantí I el Gran і Història de Turquia · Veure més »

Història del cristianisme

Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.

Nou!!: Constantí I el Gran і Història del cristianisme · Veure més »

Història del cristianisme primitiu

III i va ser trobada a l'àrea de la primera necròpolis del Turó Vaticà, a Roma. La història de cristianisme primitiu cobreix el període que va des dels orígens del cristianisme al Primer Concili de Nicea del 325.

Nou!!: Constantí I el Gran і Història del cristianisme primitiu · Veure més »

Història del papat

Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.

Nou!!: Constantí I el Gran і Història del papat · Veure més »

Historia Regum Britanniae

Història Regum Britanniae ('Història dels reis de Bretanya', en llatí) és una crònica pseudohistórica de Gran Bretanya, escrita pel gal·lès Geoffrey de Monmouth entre els anys 1130 i 1136.

Nou!!: Constantí I el Gran і Historia Regum Britanniae · Veure més »

Iàmblic de Calcis

Iàmblic de Calcis (-) fou un famós filòsof neoplatònic nascut a Calcis, a Celesíria, possible descendent de l'escriptor del mateix nom (Iàmblic de Babilònia).

Nou!!: Constantí I el Gran і Iàmblic de Calcis · Veure més »

IHS

El '''cristograma''' col·locat sobre una creu sepulcral El IHS és un monograma o símbol que representa el nom de Jesucrist en forma d'acrònim.

Nou!!: Constantí I el Gran і IHS · Veure més »

Il·líria (província romana)

La província romana d'Il·líria va ser una província romana de la costa oriental de la mar Adriàtica.

Nou!!: Constantí I el Gran і Il·líria (província romana) · Veure més »

Il·lustre

Il·lustre fou un antic títol i un tractament personal modern.

Nou!!: Constantí I el Gran і Il·lustre · Veure més »

Illa de Màrmara

Vista aèria de l'illa de Màrmara Màrmara és una illa de Turquia al Mar de Màrmara.

Nou!!: Constantí I el Gran і Illa de Màrmara · Veure més »

Imperi

Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut.

Nou!!: Constantí I el Gran і Imperi · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Constantí I el Gran і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Constantí I el Gran і Imperi Sassànida · Veure més »

In hoc signo vinces

Detall de ''La visió de la Creu'', pel taller de Rafael, descrivint la visió de la creu i la llegenda grega "Ἐν τούτῳ νίκα" al cel, abans de la batalla del Pont Milvi. portuguesa del 1721 del regnat de João V. Kallergis brothers. In hoc signo vinces (llatí clàssic:; llatí eclesiàstic) és una frase llatina que significa 'En aquest signe venceràs'.

Nou!!: Constantí I el Gran і In hoc signo vinces · Veure més »

Infern - Cant Dinovè

El cant dinovè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la tercera fossa del vuitè cercle; l'escenari és un terreny de pedra fosca ("lívida") en la qual s'obren multitud de pous circulars.

Nou!!: Constantí I el Gran і Infern - Cant Dinovè · Veure més »

Infern - Cant vint-i-setè

El Cant vint-i-setè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc al vuitè fossat del vuitè cercle "Malebolge", on són castigats els consellers fraudulents.

Nou!!: Constantí I el Gran і Infern - Cant vint-i-setè · Veure més »

Innocenci (jurista)

Innocenci (en llatí Innocentius) va ser un jurista romà que va viure en temps de Constantí I el Gran i els seus fills, Flavi Claudi Constantí i Flavi Juli Constant, al.

Nou!!: Constantí I el Gran і Innocenci (jurista) · Veure més »

Innominada (filla de Juli Constanci)

Una Filla de Juli Constanci, de la que no se'n sap el nom, i per això algunes fonts en diuen Innominada, va ser la primera esposa coneguda de Constanci II.

Nou!!: Constantí I el Gran і Innominada (filla de Juli Constanci) · Veure més »

Isaccea

Isaccea (en turc İshakçı o Isakça) és una ciutat del comtat de Tulcea a Dobrudja a la riba dreta del Danubi.

Nou!!: Constantí I el Gran і Isaccea · Veure més »

Isapòstol

Isapòstol (‘igual als apòstols’) era un dels títols ostentats pels emperadors romans d'Orient.

Nou!!: Constantí I el Gran і Isapòstol · Veure més »

Istanbul

Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.

Nou!!: Constantí I el Gran і Istanbul · Veure més »

Itàlia romana

Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.

Nou!!: Constantí I el Gran і Itàlia romana · Veure més »

Jaciment lusitanoromà de Casais Velhos

El Jaciment lusitanoromà de Casais Velhos, o Vila romana de Casais Velhos, es troba al carrer de Sâo Rafael, a Areia, al municipi de Cascais, districte de Lisboa, a Portugal.

Nou!!: Constantí I el Gran і Jaciment lusitanoromà de Casais Velhos · Veure més »

Jacob Burckhardt

fou un historiador suís d'art i cultura.

Nou!!: Constantí I el Gran і Jacob Burckhardt · Veure més »

Jacques Ellul

Jacques Ellul (Bordeus, 6 de gener de 1912– Peçac, 19 de maig de 1994) va ser un filòsof, sociòleg, teòleg, i anarquista cristià francès.

Nou!!: Constantí I el Gran і Jacques Ellul · Veure més »

Jafa

Jafa, també escrita Joppa, Ioppe, Yafo o Japho —; — és la part més antiga i meridional de Tel Aviv-Yafo, així com una antiga ciutat portuària a Palestina.

Nou!!: Constantí I el Gran і Jafa · Veure més »

Jòrvik

Jòrvík fou un regne viking que es va estendre pel territori que fou posteriorment Yorkshire i per altres zones de l'Anglaterra septentrional.

Nou!!: Constantí I el Gran і Jòrvik · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Constantí I el Gran і Jerusalem · Veure més »

Joan de Nicomèdia

Joan de Nicomèdia (en llatí Joannes) va ser prevere de l'església de Nicomèdia a Bitínia en temps de Constantí I el Gran.

Nou!!: Constantí I el Gran і Joan de Nicomèdia · Veure més »

Joan i Pau de Roma

Joan i Pau de Roma (morts a Roma, 26 de juny de 362) foren dos màrtirs cristians del, titulars de l'antiga basílica romana del mont Celi (Basilica Celimontane).

Nou!!: Constantí I el Gran і Joan i Pau de Roma · Veure més »

Josep Cristià

Josep Cristià (en llatí Josephus Hypomnestici Auctor o Josephus Christianus) va ser un funcionari romà.

Nou!!: Constantí I el Gran і Josep Cristià · Veure més »

Jovians i herculans

Escut de la legió palatina ''Ioviani seniores'', d'acord amb el ''Notitia Dignitatum''. Els jovians (en llatí: ioviani) i herculans (en llatí: herculiani) van ser els palatins superiors, Guàrdia Imperial, unitats dels emperadors de finals de l'Imperi Romà dels anys 290 fins al segle setè.

Nou!!: Constantí I el Gran і Jovians i herculans · Veure més »

Juli Constantí

Juli Constantí (en llatí Julius Constantinus) o Juli Constanci (Julius Constantius) era el segon fill de Constanci I Clor i la seva segona dona Flàvia Maximiana Teodora, segons Zonares.

Nou!!: Constantí I el Gran і Juli Constantí · Veure més »

Julià l'Apòstata

Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.

Nou!!: Constantí I el Gran і Julià l'Apòstata · Veure més »

Justina

Justina (~340 - ~391) va ser la segona muller de l'emperador romà Valentinià I (que regnà entre 364 i 375) i la mare de Valentinià II (que regnà entre 375 i 392), Gal·la, Grata i Justa.

Nou!!: Constantí I el Gran і Justina · Veure més »

Juvenc

Gai Veti Aquilí Juvenc (Gaius Vettius Aquilinus Juvencus) va ser un dels primers poetes cristians durant l'imperi de Constantí I el Gran.

Nou!!: Constantí I el Gran і Juvenc · Veure més »

Kostinbrod

Kostinbrod (en búlgar: Костинброд) és una ciutat de la província de Sofia, a Bulgària.

Nou!!: Constantí I el Gran і Kostinbrod · Veure més »

La ciutat de Déu

La ciutat de Déu (títol original en llatí: De Civitate Dei contra paganos, és a dir La ciutat de Déu contra els pagans) és una obra en 22 llibres d'Agustí d'Hipona que va ser escrita durant la seua vellesa i al llarg de quinze anys, entre el 412 i el 426.

Nou!!: Constantí I el Gran і La ciutat de Déu · Veure més »

Laci (antic)

Mapa del 1595 que distingeix entre el ''Latium vetus'' (territori original) del ''Latium novum'' (territori després de l'expansió) El Laci (en llatí Latium, en osc: Λατίνη) fou el nom donat pels romans a un districte a la regió central d'Itàlia entre la mar Tirrena a l'oest, Etrúria al nord, i Campània al sud.

Nou!!: Constantí I el Gran і Laci (antic) · Veure més »

Lactanci

Luci Cecili (o Celi) Firmià Lactanci (Firmium c.245- Trèveris c.325) fou un escriptor llatí i apologeta cristià nascut al nord d'Àfrica, deixeble del mestre africà de retòrica Arnobi de Sicca.

Nou!!: Constantí I el Gran і Lactanci · Veure més »

Larinum

Larinum (Λαρινον) era una ciutat important situada al nord de la Pulla, a uns 25 km de la costa una mica al sud del riu Tifernus.

Nou!!: Constantí I el Gran і Larinum · Veure més »

Laterà

Façana barroca de la basílica de Sant Joan del Laterà El Palau del Laterà i la ''Loggia delle Benedizioni'' de la basílica de Sant Joan El Laterà (en italià Laterano) és un emplaçament tradicional de la ciutat de Roma que actualment pertany al Vaticà, on al voltant de la Piazza San Giovanni s'alcen la basílica de Sant Joan del Laterà, una de les quatre basíliques més importants de Roma i considerada església mare de l'Església Catòlica Romana arreu del món, i el Palau del Laterà, antiga residència dels papes i avui dia Museu Pontifici d'Antiguitats Cristianes.

Nou!!: Constantí I el Gran і Laterà · Veure més »

Laterà (desambiguació)

El Laterà és un indret de la ciutat de Roma entre l'Esquilí i el Celi que és propietat del Vaticà.

Nou!!: Constantí I el Gran і Laterà (desambiguació) · Veure més »

Làbaro càntabre

Lábaro càntabre Làbaro càntabre o Lábaru cántabru és el nom que rep la interpretació moderna d'un antic estendard militar conegut pels romans com a cantabrum.

Nou!!: Constantí I el Gran і Làbaro càntabre · Veure més »

Làbarum

Làbarum de Constantí I coronat pel crismóLàbarum (.

Nou!!: Constantí I el Gran і Làbarum · Veure més »

Lícia

Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.

Nou!!: Constantí I el Gran і Lícia · Veure més »

Lígurs

Els lígurs (en Ligŭres; en Λίγυες) eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.

Nou!!: Constantí I el Gran і Lígurs · Veure més »

Legat (antiga Roma)

El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.

Nou!!: Constantí I el Gran і Legat (antiga Roma) · Veure més »

Legió I Iulia Alpina

La Legió I Iulia Alpina va ser una legió romana que només es coneix perquè el seu nom surt a la Notitia Dignitatum, un text d'inicis del.

Nou!!: Constantí I el Gran і Legió I Iulia Alpina · Veure més »

Legió II Iulia Alpina

La legió II Iulia Alpina va ser una legió romana que es menciona a la Notitia Dignitatum, on es diu que era una de les divuit legions pseudocomitatenses, i estava destinada a la defensa de la regió dels Alps Cotians.

Nou!!: Constantí I el Gran і Legió II Iulia Alpina · Veure més »

Legió III Iulia Alpina

La legió III Iulia Alpina v a ser una legió romana que es menciona a la Notitia Dignitatum, un document de l'Imperi Romà procedent de la Cancelleria Reial que dona detalls de l'administració de l'Imperi, tant de la cort com a nivell provincial.

Nou!!: Constantí I el Gran і Legió III Iulia Alpina · Veure més »

Legió VI Victrix

La Legió VI Victrix va ser una legió romana fundada per Octavi l'any 41 aC, possiblement amb soldats de la Legió VI Ferrata que havien lluita amb Pompeu Magne en contra de Juli Cèsar.

Nou!!: Constantí I el Gran і Legió VI Victrix · Veure més »

Legió XXII Primigènia

La Legió XXII Primigenia va ser una legió romana dedicada a la deessa Fortuna Primigenia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Legió XXII Primigènia · Veure més »

Legió XXX Ulpia Victrix

Mapa de l'Imperi Romà sota l'emperador Adrià, mostrant la '''Legió XXX Ulpia Victrix''' estacionada al riu Rin, a Castra Vetera (Xanten, Alemanya), a la província de Germània Inferior. XXX ''Ulpia Victrix'' va donar suport al comandant de Pannònia, Septimi Sever, en la seva lluita pel tron imperial. Aquest denari va ser encunyat el 193 en honor de la legió. La Legió trigèsima Ulpia Victrix va ser una legió romana creada per l'emperador Trajà l'any 100 per combatre en les Guerres dàcies.

Nou!!: Constantí I el Gran і Legió XXX Ulpia Victrix · Veure més »

Licini I

Licini (en llatí) fou emperador romà del 308 al 324.

Nou!!: Constantí I el Gran і Licini I · Veure més »

Licini II

Licini II (en llatí Flavius Valerius Licinianus Licinius) va ser fill de l'emperador Licini I i de Constància o Constantina (germana de Constantí I el Gran).

Nou!!: Constantí I el Gran і Licini II · Veure més »

Ligúria (província romana)

Ligúria va ser una província i una regió del nord d'Itàlia a la costa nord de la mar Tirrena.

Nou!!: Constantí I el Gran і Ligúria (província romana) · Veure més »

Limigants

Limigants (llatí: limigantes) era el nom d'una població que vivia vora el riu Tisza, al Banat, durant el.

Nou!!: Constantí I el Gran і Limigants · Veure més »

Limitanei

Els limitanei eren unes unitats militars de l'exèrcit romà que es van formar durant el Baix Imperi.

Nou!!: Constantí I el Gran і Limitanei · Veure més »

Literatura romana

El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.

Nou!!: Constantí I el Gran і Literatura romana · Veure més »

Llac Albano

El Llac Albà, també anomenat Llac de Castelgandolfo, és un menut llac volcànic al sud de Roma, a Itàlia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Llac Albano · Veure més »

Llança Sagrada

Jesús és travessat en un costat per la llança d'un soldat romà. Fra Angelico Florència. La Llança Sagrada o Llança del Destí o Llança de Crist és, segons la tradició cristiana, el nom que rep la llança amb la qual un soldat romà travessà el cos de Jesús quan era a la creu.

Nou!!: Constantí I el Gran і Llança Sagrada · Veure més »

Lleó I el Traci

Flavi Valeri Lleó més conegut com a Lleó I o Lleó el Traci (Tràcia, 401 – 18 de gener del 474), va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 457 fins a la seva mort.

Nou!!: Constantí I el Gran і Lleó I el Traci · Veure més »

Lleó IX

Lleó IX fou el nom que prengué Bruno d'Egisheim-Dadsburg (comtat d'Alsàcia, 21 de juny del 1002 – Roma, 19 d'abril del 1054) com a papa de l'Església Catòlica del 1049 al 1054.

Nou!!: Constantí I el Gran і Lleó IX · Veure més »

Lleis frumentàries

El blat, en llati ''frumentum'' va ser el tema de les lleis frumentàries. Lleis frumentàries (Leges frumentariae) van ser una sèrie de lleis romanes en relació amb el proveïment de gra al poble.

Nou!!: Constantí I el Gran і Lleis frumentàries · Veure més »

Llengües de l'Imperi Romà

Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Ara parles molt ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbial.Richard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp. 96-97. El llatí i el grec antic eren les principals llengües de l'Imperi Romà, però també hi coexistien altres llengües que eren importants a escala regional.

Nou!!: Constantí I el Gran і Llengües de l'Imperi Romà · Veure més »

Llista d'emperadors romans

Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.

Nou!!: Constantí I el Gran і Llista d'emperadors romans · Veure més »

Llista d'emperadors romans d'Orient

Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Constantí I el Gran і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »

Llista d'unitats de l'exèrcit romà

Això és una llista dels tipus d'unitats i rangs de l'exèrcit Romà des de la República Romana fins a l'Imperi Romà tardà.

Nou!!: Constantí I el Gran і Llista d'unitats de l'exèrcit romà · Veure més »

Llista de governadors de la Hispània Tarraconense

Llista de Procònsols de la Hispània Tarraconense des de la reestructuració d'August l'any 27 aC.

Nou!!: Constantí I el Gran і Llista de governadors de la Hispània Tarraconense · Veure més »

Llista de papes de Roma

Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.

Nou!!: Constantí I el Gran і Llista de papes de Roma · Veure més »

Llista de personatges històrics d'òpera

A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.

Nou!!: Constantí I el Gran і Llista de personatges històrics d'òpera · Veure més »

Llista de reis llegendaris de Britània

La següent llista dels Reis llegendaris de Britània apareix en el llibre Historia Regum Britanniae escrit pel monjo gal·lès Geoffrey de Monmouth el 1136.

Nou!!: Constantí I el Gran і Llista de reis llegendaris de Britània · Veure més »

Llorenç màrtir

Llorenç de Roma (Laurentius en llatí) fou un dels set diaques de Roma, ciutat en què fou martiritzat en una graella l'any 258.

Nou!!: Constantí I el Gran і Llorenç màrtir · Veure més »

Lluna

La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.

Nou!!: Constantí I el Gran і Lluna · Veure més »

Logoteta

Logoteta, en grec medieval λογοθέτης, plural λογοθέται, va ser un títol administratiu de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Constantí I el Gran і Logoteta · Veure més »

Lorenzo Valla

Lorenzo Valla (Roma, 1405 o 1407 – Roma, 1 d'agost de 1457), filòsof i humanista italià.

Nou!!: Constantí I el Gran і Lorenzo Valla · Veure més »

Luci Cecili (historiador)

Luci Cecili (en llatí Lucius Caecilius) va ser un historiador romà que probablement va viure al.

Nou!!: Constantí I el Gran і Luci Cecili (historiador) · Veure més »

Luci Domici Domicià

Luci Domici Domicià (en llatí Lucius Domitius Domitianus) és un nom conegut només per monedes que porten la inscripció IMP.

Nou!!: Constantí I el Gran і Luci Domici Domicià · Veure més »

Macari I de Jerusalem

Macari I de Jerusalem va ser bisbe de Jerusalem possiblement des de l'any 314 fins al 333.

Nou!!: Constantí I el Gran і Macari I de Jerusalem · Veure més »

Macedònia (província romana)

La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Macedònia (província romana) · Veure més »

Macedoni de Tràcia

Macedoni I de Constantinoble (en Macedonius, en Μακεδόνιος) va ser patriarca de Constantinoble al.

Nou!!: Constantí I el Gran і Macedoni de Tràcia · Veure més »

Maestà

''Maestà'', flanquejada pels Reis Mags, al fresc de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Fausta, esposa de Constantí, què podria haver estat font d'inspiració per la imatge de la ''Maiestà'' a occident Duccio, '' Maestà amb Vint Àngels i Dinou Sants'' (1308–1311), Museu de l'Òpera del Duomo, Siena Cimabue ''Maestà'', Basílica de Sant Francesc d'Assís Maestà ("majestat" en italià) designa un tema iconogràfic de l'art cristià medieval occidental que representa la Mare de Déu en majestat, asseguda en un tron, amb el Nen Jesús a la falda (al qual fa ella mateixa de tron), acompanyats a vegades d'àngels i sants; de forma similar a la Theotokos de l'art romà d'Orient.

Nou!!: Constantí I el Gran і Maestà · Veure més »

Magister

Magister (en llatí plural magistri, literalment "mestre") era una paraula derivada de mag-is i mag-nus, que s'aplicava a Roma a les persones especialment notables o destres en el seu ofici o activitat.

Nou!!: Constantí I el Gran і Magister · Veure més »

Magnenci

referències religioses. Flavi Màxim Magnenci o Flavi Popili Magnenci (Flavius Maximus Magnentius o Flavius Popilius Magnentius) fou emperador romà del 350 al 353.

Nou!!: Constantí I el Gran і Magnenci · Veure més »

Malc de Filadelfia

Malc de Filadelfia o Malc el Sofista (en llatí Malchus, en grec) fou un escriptor romà d'Orient que va servir de referència per l'obra, Excerpta de Legationibus, compilada per ordre de Constantí VII Porfirogènit.

Nou!!: Constantí I el Gran і Malc de Filadelfia · Veure més »

Mamre

Mamre (en hebreu מַמְרֵא) és un antic santuari, originàriament construït al voltant d'un arbre sagrat, que pertanyia a Canaan.

Nou!!: Constantí I el Gran і Mamre · Veure més »

Marcià

Marcià va ser un emperador de l'Imperi Romà d'Orient des del 450 fins al 457.

Nou!!: Constantí I el Gran і Marcià · Veure més »

Maria I d'Escòcia

Maria d'Escòcia, també coneguda com a Maria Stuart (8 de desembre de 1542 - 8 de febrer de 1587) Fou reina d'Escòcia del 14 de desembre de 1542 al 24 de juliol de 1567.

Nou!!: Constantí I el Gran і Maria I d'Escòcia · Veure més »

Marina romana

Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.

Nou!!: Constantí I el Gran і Marina romana · Veure més »

Marina romana d'Orient

XIV La marina romana d'Orient va ser la força naval de l'exèrcit romà d'Orient.

Nou!!: Constantí I el Gran і Marina romana d'Orient · Veure més »

Martí de Tours

Martí de Tours (Martinus en llatí, Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 - Candes, Gàl·lia, 8 de novembre de 397) va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Constantí I el Gran і Martí de Tours · Veure més »

Martinià

Martinià (en llatí) fou un emperador romà de l'any 324, nomenat per Licini I, amb l'esperança que fos el seu successor, però quan Licini i Constantí I el Gran van entrar en guerra i aquest va vèncer, Martinià va compartir la mateixa sort que Licini.

Nou!!: Constantí I el Gran і Martinià · Veure més »

Mas del Jutge

El Mas del Jutge, també coneguda com a Venteta, és una pedania que pertany a la ciutat valenciana de Torrent (Horta Oest) i que constitueix una de les quatre viles que sorgiren al voltant de la ciutat durant la romanització.

Nou!!: Constantí I el Gran і Mas del Jutge · Veure més »

Maties (apòstol)

Maties o Macià —en grec antic Ματθίας; en llatí Matthias— (Judea, s. I-Jerusalem?, Còlquida?, Etiòpia?, 80?), segons els Fets dels Apòstols, fou l'escollit per substituir Judes Iscariot com a membre dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Constantí I el Gran і Maties (apòstol) · Veure més »

Maurici d'Agaunum

Maurici d'Agaunum (Tebes, Alt Egipte, segona meitat del - Saint-Maurici, Valais, Suïssa, 21 de juliol de l'any 303 o 304) va ser un militar de l'exèrcit romà, comandant de la Legió Tebana.

Nou!!: Constantí I el Gran і Maurici d'Agaunum · Veure més »

Mauritània Cesariense

La Mauritània Cesariense (Mauritania Caesariensis) va ser una província romana, que ocupava el que ara és l'actual Algèria occidental i central, fins al riu Ampsaga.

Nou!!: Constantí I el Gran і Mauritània Cesariense · Veure més »

Mauritània Sitifiense

La Mauritània Sitifiense va ser una província romana formada amb la part oriental de la província de Mauritània Cesariense, des de Saldae fins al riu Ampsaga.

Nou!!: Constantí I el Gran і Mauritània Sitifiense · Veure més »

Mausoleu de Santa Costanza

Vista exterior del mausoleu de Santa Costanza. Vista interior El mausoleu de Santa Costanza, avui església de Santa Costanza, va ser construït a principis del segon quart del per l'emperador Constantí (Constantí I el Gran) a Roma.

Nou!!: Constantí I el Gran і Mausoleu de Santa Costanza · Veure més »

Mavia

(també transliterat Mawia, Mawai o Mawaiy, i de vegades anomenada Mania) va ser una reina guerrera àrab, que va governar els tanúkhides, una confederació d'àrabs seminòmades, al sud de Síria, a la segona meitat del segle IV.

Nou!!: Constantí I el Gran і Mavia · Veure més »

Max Weber

Maximilian Weber (Erfurt, 21 d'abril de 1864 – Múnic, 14 de juny de 1920) va ser un sociòleg, politòleg, filòsof, economista i jurista alemany.

Nou!!: Constantí I el Gran і Max Weber · Veure més »

Maxenci

Marc Aureli Valeri Maxenci (en llatí: Marcus Aurelius Valerius Maxentius) fou emperador romà del 306 al 312.

Nou!!: Constantí I el Gran і Maxenci · Veure més »

Maximí Daia

Galeri Valeri Maximí, més conegut com a Maximí Daia o Daza, fou emperador romà del 305 al 313.

Nou!!: Constantí I el Gran і Maximí Daia · Veure més »

Maximià

Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.

Nou!!: Constantí I el Gran і Maximià · Veure més »

Màrtir cristià

Sant Esteve màrtir, el primer màrtir cristià, pintat per Giacomo Cavedone Un màrtir cristià és una persona que és morta per seguir el cristianisme en qualsevol forma de tortura o pena de mort.

Nou!!: Constantí I el Gran і Màrtir cristià · Veure més »

Mílion

El Mílion (Grec: Μίλιον o bé Μίλλιον, Míllion; Turc: Milyon taşı) va ser un monument erigit a principis del a Constantinoble (l'actual Istanbul, a Turquia).

Nou!!: Constantí I el Gran і Mílion · Veure més »

Mòdena

Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.

Nou!!: Constantí I el Gran і Mòdena · Veure més »

Mecili Hilarià

Mecili Hilarià (en llatí Mecilius Hilarianus o Mechilius o Mecilianus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Constantí I el Gran і Mecili Hilarià · Veure més »

Melitó de Canterbury

Mel·lit o Mel·lit de Canterbury, també anomenat Mel·litó, o Mellitus (mort el 24 d'abril del 624) va ser el primer bisbe de Londres, el tercer arquebisbe de Canterbury i un dels membres de la missió gregoriana enviada a Anglaterra per convertir els anglosaxons.

Nou!!: Constantí I el Gran і Melitó de Canterbury · Veure més »

Mesopotàmia (província romana)

La província romana de Mesopotàmia va ser una província creada pels romans entre els rius Eufrates i Tigris, que va tenir dos extensions molt diferents en els dos períodes en què va existir.

Nou!!: Constantí I el Gran і Mesopotàmia (província romana) · Veure més »

Mesquita de Bodrum

La mesquita vista des del nord-oest al 2007 La mesquita de Bodrum (en turc: Bodrum Camii o Mesih Paşa Camii) és una església ortodoxa transformada en mesquita pels otomans.No confongueu amb Mesih Mehmed Paşa Camii, que és una altra mesquita de finals del.

Nou!!: Constantí I el Gran і Mesquita de Bodrum · Veure més »

Mesquita dels Omeies

Pati de la mesquita dels Omeies La gran mesquita dels Omeies de Damasc, més coneguda com a mesquita dels omeies, és la mesquita més important de Damasc, la capital de Síria, i una de les més antigues i grans del món.

Nou!!: Constantí I el Gran і Mesquita dels Omeies · Veure més »

Mestre dels oficis

El mestre dels oficis (magister officiorum) fou un oficial d'alt rang de la cort imperial romana que tenia el control i vigilància de totes les audiències amb l'emperador i també incloïa a la seva jurisdicció els funcionaris civils i militars.

Nou!!: Constantí I el Gran і Mestre dels oficis · Veure més »

Mestre dels soldats

Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.

Nou!!: Constantí I el Gran і Mestre dels soldats · Veure més »

Metròfanes de Bizanci

Metròfanes de Bizanci (Bizanci?, s. III - 326) va ser bisbe de Bizanci entre els anys 306 i 314.

Nou!!: Constantí I el Gran і Metròfanes de Bizanci · Veure més »

Mil·liari

Rèplica d'un mil·liari a la Via Claudia Augusta prop d'Unterdiessen (Alemanya). Un mil·liari o pedra mil·liar (procedent del llatí miliarium) és una columna cilíndrica, oval o paral·lelepípeda que es posava a la vora de les calçades romanes per assenyalar les distàncies cada mil passus (passes dobles romanes) és a dir, cada milla romana, la qual cosa equival a una distància d'uns 1.481 metres aproximadament.

Nou!!: Constantí I el Gran і Mil·liari · Veure més »

Mil·liari de Sant Hipòlit de la Salanca

El Mil·liari de Sant Hipòlit de la Salanca és una pedra mili·liar que servia de fita de distància de la Via Domícia romana, i que es conserva a l'església parroquial de la comuna nord-catalana de Sant Hipòlit de la Salanca (Rosselló).

Nou!!: Constantí I el Gran і Mil·liari de Sant Hipòlit de la Salanca · Veure més »

Minervina

Minervina, en llatí Minervina, fou la primera muller de Constantí el Gran, si bé Víctor i Zòsim només la consideren la seva concubina, cosa confirmada per Zonares.

Nou!!: Constantí I el Gran і Minervina · Veure més »

Miquel el Sirià

Miquel el Sirià, anomenat també Miquel el Gran (Melitene, 1126 - 1199) va ser patriarca d'Antioquia de l'Església Ortodoxa Siríaca de 1166 a la seva mort el 1199.

Nou!!: Constantí I el Gran і Miquel el Sirià · Veure més »

Miquel Glicas

Miquel Glicas (en llatí Michael Glycas, en grec Μιχαὴλ ὁ Γλυκᾶς) fou un historiador romà d'Orient, nascut a Constantinoble o a Sicília (per això és anomenat de vegades Miquel Sícul o Miquel de Sicília).

Nou!!: Constantí I el Gran і Miquel Glicas · Veure més »

Missió gregoriana

Mapa general dels pobles anglosaxons entorn de l'any 600 La missió gregoriana, coneguda de vegades com la missió agustina, va ser l'esforç missioner enviat pel papa Gregori el Gran als anglosaxons l'any 596.

Nou!!: Constantí I el Gran і Missió gregoriana · Veure més »

Mogontiacum

II. La ciutat de Mogontiacum (l'actual Magúncia, a Alemanya) va pertànyer a l'Imperi Romà durant gairebé 500 anys.

Nou!!: Constantí I el Gran і Mogontiacum · Veure més »

Monestir d'Arkadi

El monestir d'Arkadi (en grec: Μονή Αρκαδίου, Moní Arkadiou) és un monestir ortodox, situat en una plana a 23 km al sud-est de Réthimno, a l'illa de Creta (Grècia).

Nou!!: Constantí I el Gran і Monestir d'Arkadi · Veure més »

Monestir de Konstamonites

El monestir de Konstamonites (en grec: Κωνσταμονίτου) és un dels vint monestirs de l'Església Ortodoxa al Mont Atos, a Grècia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Monestir de Konstamonites · Veure més »

Monestir de Santa Caterina del Sinaí

El monestir de Santa Caterina del Sinaí (en grec), també conegut com a monestir de la Transfiguració o monestir de l'Esbarzer ardent, està situat a Egipte, a la boca d'una gorja de difícil accés, al peu del mont Sinaí.

Nou!!: Constantí I el Gran і Monestir de Santa Caterina del Sinaí · Veure més »

Monestir de Vatopedi

El monestir de Vatopedi (Βατοπεδίου) és un monestir ortodox del Mont Atos, el segon en la jerarquiaMasoliver, Alexandre, 1981, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p.100, de la muntanya sagrada.

Nou!!: Constantí I el Gran і Monestir de Vatopedi · Veure més »

Moriles

Moriles és una localitat de la província de Còrdova, Andalusia, Espanya.

Nou!!: Constantí I el Gran і Moriles · Veure més »

Mosaic

Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.

Nou!!: Constantí I el Gran і Mosaic · Veure més »

Mosaic romà

Mosaic dels dotze treballs d'Hèrcules procedent de Llíria, Camp de Túria Els mosaics romans s'elaboraven amb petites peces de ceràmica o altres materials de colors i formes diferents anomenades tessel·les, i per aquest motiu s'hi referien també com a opus tessellatum.

Nou!!: Constantí I el Gran і Mosaic romà · Veure més »

Munera Gladiatoria

El Munera Gladiatoria és un mosaic romà datat al segle IV amb una escena de lluita de gladiadors que es conserva al museu de la Villa Borghese a Roma, considerat un dels mosaic més espectaculars de l'època baix imperial romana.

Nou!!: Constantí I el Gran і Munera Gladiatoria · Veure més »

Muntanyes sagrades

Les muntanyes sagrades són el centre de certes religions i són objecte de moltes llegendes.

Nou!!: Constantí I el Gran і Muntanyes sagrades · Veure més »

Mur d'Atanaric

La Muralla inferior de Trajà (Mur d'Atanàric al mapa) es trobava just al nord del delta del Danubi El mur d'Atanaric, també anomenat Mur de Trajà inferior o Muralla de Trajà del Sud, va ser una línia de fortificació erigida probablement per Athanaric (el rei dels Thervingi), entre les ribes del riu Gerasius (modern Prut) i el Danubi fins a la terra de Taifali (moderna Oltènia).

Nou!!: Constantí I el Gran і Mur d'Atanaric · Veure més »

Muralla romana de Lugo

Muralla de Lugo La muralla de Lugo és una fortificació de la ciutat de Lugo, a Galícia, que data de l'Imperi Romà, essent l'única muralla d'aquestes característiques que es conserva al món.

Nou!!: Constantí I el Gran і Muralla romana de Lugo · Veure més »

Muralles de Constantinoble

Mapa de les muralles La porta de Belgrad Les muralles de Constantinoble són les muralles que defensaren Constantinoble durant més de mil anys.

Nou!!: Constantí I el Gran і Muralles de Constantinoble · Veure més »

Mursa Major

Mursa o Mursia (Μοῦρσα, Μουρσία), també anomenada Mursa Major per distingir-la de Mursella (Mersella) o Mursa Minor, fou una colònia romana a la baixa Panònia (Aelia Mursa).

Nou!!: Constantí I el Gran і Mursa Major · Veure més »

Museu Britànic

El Museu Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura.

Nou!!: Constantí I el Gran і Museu Britànic · Veure més »

Museu de la Civilització Romana

Vista de la columnata del museu El Museu de la Civilització Romana presenta diversos aspectes de la civilització romana, incloent-hi els costums i tradicions.

Nou!!: Constantí I el Gran і Museu de la Civilització Romana · Veure més »

Museus Capitolins

El Palazzo Nuovo, un dels edificis dels Museus Capitolins, a la plaça del Capitoli de Roma. Els Museus Capitolins (en italià Musei Capitolini) és el museu municipal més important de la ciutat de Roma.

Nou!!: Constantí I el Gran і Museus Capitolins · Veure més »

Museus Vaticans

Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.

Nou!!: Constantí I el Gran і Museus Vaticans · Veure més »

Natzaret

Vista del centre Natzaret segons la tradició cristiana fou una ciutat de Galilea avui a Israel, al sud-oest del llac Tiberíades.

Nou!!: Constantí I el Gran і Natzaret · Veure més »

Nau (arquitectura)

miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.

Nou!!: Constantí I el Gran і Nau (arquitectura) · Veure més »

Nazari (retòric)

Nazari (en llatí Nazarius) va ser un retòric romà que va florir al segles  i A la col·lecció dels Panegyrici Veteres apareix el «Nazarii Panegyricus Constantino Augusto» llegit a Roma al cinquè any dels cèsars Crisp i Constantí (vers 326) encara que la major part del panegíric és dedicat a Constantí I el Gran, el pare, que no era present a la lectura.

Nou!!: Constantí I el Gran і Nazari (retòric) · Veure més »

Nestinarstvo

El ritual de caminar sobre foc El Nestinarstvo, és un dels costums búlgars més antics; és un ritual tradicional de caminar sobre brases de foc, descalç amb dansa extàtica actualment molt estes a Strandja (Bulgària) i al nord de Grècia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Nestinarstvo · Veure més »

Niš

Niš (Ниш, amb š sonant com a xeix, del romà Naissus) és una ciutat de Sèrbia (antiga Iugoslàvia) amb coordenades 43.3° N 21.9° E, situada vora el riu Nišava, amb una població de 374,300 (2004).

Nou!!: Constantí I el Gran і Niš · Veure més »

Nicea (desambiguació)

Nicea (Νίκαια) té diversos significats.

Nou!!: Constantí I el Gran і Nicea (desambiguació) · Veure més »

Nicolau de Mira

Nicolau de Mira (suposadament nascut a Patara de Lícia, actual Turquia, c. 270 - Mira, prop de l'actual Demre, Turquia, 346), també conegut com a Nikolaus a Alemanya i Sinterklaas (versió curta de Sint Nicolaas) a Bèlgica i als Països Baixos, és el nom comú de Nicolau, que hauria viscut durant el a Anatòlia (actualment Turquia).

Nou!!: Constantí I el Gran і Nicolau de Mira · Veure més »

Nicomèdia

Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Nicomèdia · Veure més »

Nijin

Nijin (en ucraïnès: Ніжин) és una ciutat situada en la Província de Txerníhiv, a Ucraïna.

Nou!!: Constantí I el Gran і Nijin · Veure més »

Nobilíssim

Nobilíssim, en llatí Nobilissimus, en grec medieval νωβελίσσιμος, nōbelissimos, era un dels més alts títols imperials del Baix Imperi romà i de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Constantí I el Gran і Nobilíssim · Veure més »

Notari romà

Un notari romà (llatí notarius, plural notarii) era un escriptor a mà romà, generalment esclau o llibert, que aixecava les actes públiques del senat romà a diferència de l'actuari que recollia la resta d'actes públiques.

Nou!!: Constantí I el Gran і Notari romà · Veure més »

Nova Roma

El terme «Nova Roma» s'ha utilitzat en els següents contextos.

Nou!!: Constantí I el Gran і Nova Roma · Veure més »

Numídia (província romana)

Província de Numídia La província romana de Numídia va ser una província establerta per l'annexió del Regne de Numídia l'any 46 aC, quan a la mort del rei Juba I Juli Cèsar el va posar sota un govern romà.

Nou!!: Constantí I el Gran і Numídia (província romana) · Veure més »

Obelisc de Laterà

LObelisc del Laterà és l'obelisc més alt de Roma, i el més gran del món que encara roman dempeus de l'època de l'antic Egipte, amb un pes de 455 tones.

Nou!!: Constantí I el Gran і Obelisc de Laterà · Veure més »

Odium theologicum

Odium theologicum és una expressió llatina que, literalment, significa 'odi teològic'.

Nou!!: Constantí I el Gran і Odium theologicum · Veure més »

Olímpia (filla de Robert Guiscard)

Olímpia, coneguda posteriorment com a Helena, fou la filla petita de Robert Guiscard, duc normand de la Pulla, i Sikelgaita, una dama llombarda.

Nou!!: Constantí I el Gran і Olímpia (filla de Robert Guiscard) · Veure més »

Olimpi (bisbe de Barcelona)

Olimpi fou un bisbe de Barcelona, d'existència dubtosa, que exerciria poc després de Sever de Barcelona, al voltant de l'any 316.

Nou!!: Constantí I el Gran і Olimpi (bisbe de Barcelona) · Veure més »

Onàsim

Onàsim (en Onasimus) fou un autor de l'antiga Grècia que va viure al i va escriure diversos tractats de retòrica.

Nou!!: Constantí I el Gran і Onàsim · Veure més »

Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem

LOrde del Sant Sepulcre de Jerusalem és un orde militar que té els seus orígens en Jofré de Bouillon, principal líder de la Primera Croada.

Nou!!: Constantí I el Gran і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem · Veure més »

Ormisdes

Ormisdes o Hormisdes o Ormuz (Hormozd), príncep i general sassànida, germà del rei Sapor II (307-379).

Nou!!: Constantí I el Gran і Ormisdes · Veure més »

Osi de Còrdova

Hosi (Hosius) també Osi (Osius) o Hosi de Còrdova (Còrdova, 256 - 357) fou un bisbe hispà, Pare de l'Església i conseller de l'emperador Constantí I. És venerat com a sant per certes confessions cristianes.

Nou!!: Constantí I el Gran і Osi de Còrdova · Veure més »

Pacatià

Tiberi Claudi Marí Pacatià, més conegut amb el nom de Pacatià o Pacacià (en llatí Tiberius Claudius Marinus Pacatianus o potser Marius Pacatianus, o Marcius Pacatianus), va ser un usurpador del tron imperial romà a la zona del Danubi en els temps de Felip l'Àrab, l'any 248 aproximadament.

Nou!!: Constantí I el Gran і Pacatià · Veure més »

Pacomi de Tabenna

Pacomi o Pacumi de Tabenna (o) (Tebes, actual Luxor, Egipte, 292 - Pbow, 9 de maig de 348) va ésser un anacoreta i monjo egipci, considerat el fundador del monaquisme cenobític. És venerat com a sant en totes les confessions cristianes.

Nou!!: Constantí I el Gran і Pacomi de Tabenna · Veure més »

Pafnuci d'Egipte

Pafnuci de Tebes, o el Confessor (Tebaida?, s. IV), fou deixeble d'Antoni el Gran i bisbe d'una ciutat de l'Alta Tebaida i possiblement assistent al primer Concili de Nicea en 325.

Nou!!: Constantí I el Gran і Pafnuci d'Egipte · Veure més »

Pafos

Pafos (llatí Paphus, grec Πάφος) és una ciutat del sud-oest de Xipre.

Nou!!: Constantí I el Gran і Pafos · Veure més »

Palau d'Aquisgrà

1.

Nou!!: Constantí I el Gran і Palau d'Aquisgrà · Veure més »

Palau del Laterà

El palau del Laterà (en italià Palazzo del Laterano o Palazzo Lateranense) és un antic palau construït durant l'Imperi Romà que es va convertir més tard en residència papal.

Nou!!: Constantí I el Gran і Palau del Laterà · Veure més »

Pal·ladi de Metone

Pal·ladi de Metone (Palladius) va ser un sofista i retòric grec fill d'un Pal·ladi probablement també retòric, que va viure a la primera meitat del, en el regnat de Constantí I el Gran.

Nou!!: Constantí I el Gran і Pal·ladi de Metone · Veure més »

Palestina Salutaris

Palestina Salutaris fou una província romana que abraçava la zona del Nègueb o Edom, Sinaí (excepte la costa nord occidental) i el sud-oest de la moderna Jordània, al sud de la mar Morta.

Nou!!: Constantí I el Gran і Palestina Salutaris · Veure més »

Pamfília

Pamfília dins de l'Imperi Romà Pamfília (en grec antic Παμφυλία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Pamfília · Veure més »

Panegírics vells

Panegírics vells foren una sèrie de discursos d'alabança que les ciutats o regions, sobretot de les Gàl·lies, enviaven als emperadors per felicitar-lo per esdeveniments favorables, per donar les gràcies per beneficis rebuts, o per sol·licitar la protecció o el favor.

Nou!!: Constantí I el Gran і Panegírics vells · Veure més »

Panegyrici Latini

Panegyrici Latini o Panegírics Llatins és una col·lecció de dotze discursos panegírics que enalteixen les activitats de diversos emperadors romans, realitzats per diferents autors de l'Imperi entre finals del segle I EC i finals de l'IV EC.

Nou!!: Constantí I el Gran і Panegyrici Latini · Veure més »

Pannònia

Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.

Nou!!: Constantí I el Gran і Pannònia · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Constantí I el Gran і Papa · Veure més »

Papa Eusebi

Eusebi (Grècia, Imperi Romà d'Orient, ? - Siracusa, Sicília, Imperi Romà d'Occident, agost o setembre del 308/310) va ser el trenta-unè bisbe de Roma, i trentè successor de Sant Pere.

Nou!!: Constantí I el Gran і Papa Eusebi · Veure més »

Papa Evarist

Evarist (Antioquia, ? – Roma, c.106/107), alguna vegada anomenat Arist, va ser el cinquè bisbe de Roma i quart successor de sant Pere, des de l'any 97 fins al 105 o al 106/107.

Nou!!: Constantí I el Gran і Papa Evarist · Veure més »

Papa Melquíades

Melquíades o MilcíadesAltres formes d'anomenar-lo són Melcíades, Meltíades, o Miltides.

Nou!!: Constantí I el Gran і Papa Melquíades · Veure més »

Papa Pius I

Pius I (Aquileia, segle II - Roma, 154) va ser el novè bisbe de Roma entre el 140 i el 154.

Nou!!: Constantí I el Gran і Papa Pius I · Veure més »

Papa Sixt I

Sixt I (Roma?, ? - ídem, c.124/128) va ser el setè bisbe de Roma i el sisè successor de sant Pere.

Nou!!: Constantí I el Gran і Papa Sixt I · Veure més »

Parastassis Síndomi Khroniké

Parastassis Síndomi Khroniké (en grec Παραστάσεις σύντομοι χρονικαί, "breus notes històriques") és un conjunt d’escrits de caràcter laic d'origen bizantí, compostos al llarg del per part de diversos autors.

Nou!!: Constantí I el Gran і Parastassis Síndomi Khroniké · Veure més »

Pas del Mont Cenis

El pas del Mont Cenis o coll del Mont Cenis (en francès col du Mont-Cenis) (en italià, colle del Moncenisio) és un port de muntanya dels Alps, situat a 2.083 msnm al cantó de Cantó de Lanslebourg-Mont-Cenis, al departament de la Savoia, regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, a França.

Nou!!: Constantí I el Gran і Pas del Mont Cenis · Veure més »

Pater familias

Pater familias és un locució llatina que significa pare de família.

Nou!!: Constantí I el Gran і Pater familias · Veure més »

Pater patriae

Pater patriae (llatí, plural Patres patriae) és un títol honorífic atorgat pel Senat romà, que significa «pare de la pàtria», i que fou portat per gairebé tots els emperadors romans, des d'August, després per diversos emperadors del Baix Imperi.

Nou!!: Constantí I el Gran і Pater patriae · Veure més »

Pati de la Infanta

El Pati de la Infanta en un gravat de 1850. El Pati de la Infanta és una obra renaixentista de Saragossa que formava part del palau de Gabriel Çaporta, un important comerciant i banquer d'origen jueu, que es trobava entre els carrers de San Jorge, San Andrés i el carreró de Zaporta.

Nou!!: Constantí I el Gran і Pati de la Infanta · Veure més »

Patriarca de Constantinoble

El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.

Nou!!: Constantí I el Gran і Patriarca de Constantinoble · Veure més »

Patriarca Irineu

Irineu El Patriarca Irineu (en serbi: ПатријархИринеј, Patrijarh Irinej), nascut el 28 d'agost 1930 prop de Vidova (Čačak), Regne de Iugoslàvia i mort a Belgrad el 20 de novembre de 2020, fou el 45è patriarca de l'Església Ortodoxa Sèrbia des del 22 de gener de 2010.

Nou!!: Constantí I el Gran і Patriarca Irineu · Veure més »

Patrici (classe romana)

Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.

Nou!!: Constantí I el Gran і Patrici (classe romana) · Veure més »

Pau el Sofista

Pau el Sofista (en llatí Paulus Sophista, en grec) va ser un sofista grec nadiu de Licòpolis a Egipte.

Nou!!: Constantí I el Gran і Pau el Sofista · Veure més »

Perge

Àgora Perge (en grec antic Πέργη) era una important ciutat de Pamfília, a uns 10 km de la costa i a 5 km a l'oest del riu Kestros (avui Aksu).

Nou!!: Constantí I el Gran і Perge · Veure més »

Persecució de Dioclecià

''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes. La persecució de Dioclecià, també coneguda com a «Gran Persecució», fou la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà.

Nou!!: Constantí I el Gran і Persecució de Dioclecià · Veure més »

Persecució dels cristians

''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.

Nou!!: Constantí I el Gran і Persecució dels cristians · Veure més »

Petó

Festival de l'Orgull d'Edmonton. El petó, bes o besada és l'acte de tocar quelcom amb els llavis, generalment una altra persona, tot i que alguns primats també presenten aquest costum.

Nou!!: Constantí I el Gran і Petó · Veure més »

Petra d'Aràbia

Petra (del grec, ‘pedra’) fou una ciutat d'Aràbia en la moderna Jordània.

Nou!!: Constantí I el Gran і Petra d'Aràbia · Veure més »

Pica baptismal

XII cognom.

Nou!!: Constantí I el Gran і Pica baptismal · Veure més »

Pignora imperii

Les pignora imperii (penyores de l'imperi) eren els set objectes que, segons les creences dels antics romans, garantien el poder de la nació romana.

Nou!!: Constantí I el Gran і Pignora imperii · Veure més »

Pius VII

Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.

Nou!!: Constantí I el Gran і Pius VII · Veure més »

Poder temporal i poder espiritual

A l'Occident cristià, el poder es divideix entre autoritats temporals i espirituals.

Nou!!: Constantí I el Gran і Poder temporal i poder espiritual · Veure més »

Politeisme

Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.

Nou!!: Constantí I el Gran і Politeisme · Veure més »

Pomòrie

Vista aèria de Pomòrie Pomòrie (Поморие), a l'antiguitat i fins a 1934 coneguda com a Anquíalos (Anchialus; en Анхиало, Anhialo; Ahyolu; en protobúlgar, Tuthom) és una població i complex turístic costaner del sud-est de Bulgària, situat en una estreta península rocosa a la badia de Burgàs, a la part sud de la costa búlgara de la mar Negra.

Nou!!: Constantí I el Gran і Pomòrie · Veure més »

Pont de Constantí el Gran

El Pont de Constantí el Gran (en, Konstantinov most; en) era un pont romà sobre el Danubi utilitzat per reconquerir Dàcia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Pont de Constantí el Gran · Veure més »

Pont Polemoníac

Pont Polemoníac (en llatí Pontus Polemoniacus) era la part central de la regió del Pont, entre el riu Iris i la ciutat de Farnàcia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Pont Polemoníac · Veure més »

Ponte Milvio

Ponte Milvio, un dels ponts sobre el riu Tíber El ponte Milvio (o també en idioma italià: Ponte Molle, en llatí: pons Milvius o pons Mulvius) és un pont situat al nord de Roma.

Nou!!: Constantí I el Gran і Ponte Milvio · Veure més »

Ponts de l'antiga Roma

El ponts més importants a l'antiga Roma foren.

Nou!!: Constantí I el Gran і Ponts de l'antiga Roma · Veure més »

Porfiri

Porfiri (Porphyrius; 232/233, Tir - c. 304, Roma) fou un filòsof neoplatònic, deixeble de Plotí i de Longí.

Nou!!: Constantí I el Gran і Porfiri · Veure més »

Port de Constanța

El port de Constanța es troba a Constanța, Romania, a la costa occidental del mar Negre, a de l'estret del Bòsfor i del ramal de Sulina, per on el riu Danubi desemboca al mar.

Nou!!: Constantí I el Gran і Port de Constanța · Veure més »

Praxàgores d'Atenes

Praxàgores d'Atenes (en llatí Praxagoras, en grec antic) fou un historiador atenenc que va viure després del temps de Constantí I el Gran, probablement sota els seus fills, al.

Nou!!: Constantí I el Gran і Praxàgores d'Atenes · Veure més »

Prefecte del pretori

El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).

Nou!!: Constantí I el Gran і Prefecte del pretori · Veure més »

Prefectura

El terme prefectura ha estat emprat per denominar un òrgan de govern o àrea territorial des dels temps de l'emperador romà Constantí I, el qual va dividir l'imperi en quatre prefectures, cadascuna dividida en diòcesi.

Nou!!: Constantí I el Gran і Prefectura · Veure més »

Pretorià

Pretorià (en llatí Praetorianus) va ser un rang romà donat inicialment als que havien exèrcit el càrrec de pretor que després va passar a ser només un títol.

Nou!!: Constantí I el Gran і Pretorià · Veure més »

Primer Concili de Nicea

El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.

Nou!!: Constantí I el Gran і Primer Concili de Nicea · Veure més »

Primers centres de la cristiandat

El cristianisme primitiu (generalment es considera el període des del seu origen fins al 325) s'estengué des de la Mediterrània Oriental per tot l'Imperi Romà i més enllà, arribant tant a l'est com a l'Índia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Primers centres de la cristiandat · Veure més »

Primers set concilis ecumènics

Emperador Constantí (centre), acompanyat dels bisbes del Primer concili de Nicea (325), sostenint el Credo de Nicea del 381 En la història del cristianisme, els primers set concilis ecumènics inclouen: el Primer Concili de Nicea el 325, el Primer Concili de Constantinoble el 381, el Concili d'Efes el 431, el Concili de Calcedònia el 451, el Segon Concili de Constantinoble el 553, el Tercer Concili de Constantinoble del 680-681 i, finalment, el Segon Concili de Nicea el 787.

Nou!!: Constantí I el Gran і Primers set concilis ecumènics · Veure més »

Procònsol

Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.

Nou!!: Constantí I el Gran і Procònsol · Veure més »

Prostitució sagrada

XIII La prostitució sagrada, la prostitució del temple, la prostitució del culte, i la prostitució religiosa són termes generals per a un ritual sexual que consisteix en relacions sexuals o altres activitats sexuals realitzades en el context del culte religiós, potser com una forma de ritual de la fertilitat o d'hierogàmia (matrimoni diví).

Nou!!: Constantí I el Gran і Prostitució sagrada · Veure més »

Província de les Illes

La província de les Illes (en llatí Provincia Insularum) fou una província romana creada per Vespasià amb les illes de la província d'Àsia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Província de les Illes · Veure més »

Publili Optacià Porfiri

Publili Optacià Porfiri (Publilius Optatianus Porfyrius) fou un poeta romà del temps de Constantí I el Gran, probablement originari de la província d'Àfrica.

Nou!!: Constantí I el Gran і Publili Optacià Porfiri · Veure més »

Pula

Pula (en italià Pola, en eslovè Pulj) és la ciutat principal d'Ístria, a Croàcia, i està situada a l'extrem sud d'aquesta península, a l'interior d'un port natural, la badia de Pula.

Nou!!: Constantí I el Gran і Pula · Veure més »

Pulla

La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.

Nou!!: Constantí I el Gran і Pulla · Veure més »

Quirinal

Piranesi (mitjan segle XVIII) El Quirinal (en Quirinalis Collis, en Quirinale) és un dels set turons de Roma.

Nou!!: Constantí I el Gran і Quirinal · Veure més »

Quirze i Julita de Tars

Quirze (en grec Κηρύκος (Kērykos)), o Ciríac o Cir, i sa mare Julita o Julieta (en grec, Ἰουλίττα) van ésser dos cristians màrtirs l'any 304 a Tars.

Nou!!: Constantí I el Gran і Quirze i Julita de Tars · Veure més »

Radamsades

Radamsades o Tiberi Juli Radamsades (en grec antic Τιβέριος Ἰούλιος Ραδαμσάδης) va ser rei del Bòsfor potser de l'any 308 o 309 al 318 o el 322.

Nou!!: Constantí I el Gran і Radamsades · Veure més »

Regne d'Armènia (antiguitat)

El Regne d’Armènia, també Regne de la Gran Armènia, o simplement la Gran Armènia (armeni: Մեծ Հայք Mets Hayk; llatí: Armenia Maior), de vegades referit com a Imperi Armeni, era una monarquia a l'Antic Pròxim Orient que va existir des del 321 aC fins al 428 dC.

Nou!!: Constantí I el Gran і Regne d'Armènia (antiguitat) · Veure més »

Regne d'Ibèria

El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.

Nou!!: Constantí I el Gran і Regne d'Ibèria · Veure més »

Regne de Cuix

El Regne de Cuix (sovint apareix com a Kuš, Kuix o fins i tot Kush) fou un antic regne africà situat a la confluència del Nil Blau, el Nil Blanc i el riu Atbara, en el territori que és ara la República del Sudan.

Nou!!: Constantí I el Gran і Regne de Cuix · Veure més »

Relíquies relacionades amb Jesús

Negatiu d'una fotografia del Sant sudari, associat amb la devoció catòlica a la Santa Faç de Jesús La veneració de les relíquies que han estat relacionades amb Jesús ha estat una de les devocions cristianes que han perdurat durant tota la història del cristianisme.

Nou!!: Constantí I el Gran і Relíquies relacionades amb Jesús · Veure més »

Religió a l'antiga Roma

La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.

Nou!!: Constantí I el Gran і Religió a l'antiga Roma · Veure més »

Retaule dels sants Abdó i Senén

El Retaule dels sants Abdó i Senén és un retaule pictòric d'estil gòtic català realitzada al tremp d'ou per l'artista Jaume Huguet l'any 1460 per a l'església de Sant Pere de Terrassa.

Nou!!: Constantí I el Gran і Retaule dels sants Abdó i Senén · Veure més »

Retrat

Retrat funerari d'un jove de la província romana d'Egipte de l'antiga Roma Un retrat és la representació de la fisonomia d'una persona.

Nou!!: Constantí I el Gran і Retrat · Veure més »

Ritu hispà

Pàgina miniada de la Bíblia de Lleó, a. 960. El ritu hispà, també anomenat mossàrab o visigòtic és una forma del ritu catòlic, diferent del ritu llatí, que es consolidà vers el a la península Ibèrica, sent practicada als territoris hispànics fins al.

Nou!!: Constantí I el Gran і Ritu hispà · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Constantí I el Gran і Roma · Veure més »

Romans d'Orient

Els romans d'Orient, romaics o, simplement, romans (Ῥωμαῖοι, Romei) eren els ciutadans cristians i de parla grega de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana i l'edat mitjana.

Nou!!: Constantí I el Gran і Romans d'Orient · Veure més »

Ruta dels emperadors romans

Mediana (la moderna Niš), ciutat natal de l'emperador Constantí, un dels llocs de la ruta La Ruta dels emperadors romans (serbi: Путевима римскихимператора) és un projecte arqueològic serbi, que abasta 600 km amb antics llocs romans, entre els quals destaquen ciutats notables, propietats i llocs de naixement d'alguns emperadors romans a Sèrbia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Ruta dels emperadors romans · Veure més »

Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi

El Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi és un orde de cavalleria sota el patronatge de Sant Jordi, consagrada a la glorificació de la Creu, la difusió de la Fe i la defensa de la Santa Mare Església.

Nou!!: Constantí I el Gran і Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi · Veure més »

Sales de Rafael

Les quatre Stanze di Raffaello ("Estances de Rafael") al segon pis del Palau del Vaticà formen un conjunt de sales de recepció, la part pública dels apartaments papals.

Nou!!: Constantí I el Gran і Sales de Rafael · Veure més »

Sant Eustaqui de Roma

Sant Eustaqui és una església titular i basílica menor catòlica del barri de Sant'Eustachio de Roma que rep el nom del màrtir Eustaqui de Roma.

Nou!!: Constantí I el Gran і Sant Eustaqui de Roma · Veure més »

Sant Joan del Laterà

LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).

Nou!!: Constantí I el Gran і Sant Joan del Laterà · Veure més »

Sant Miquel de Sant Hipòlit de la Salanca

Interior de l'església Façana septentrional Sant Miquel de Sant Hipòlit de la Salanca és l'església parroquial del poble de Sant Hipòlit de la Salanca, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Nou!!: Constantí I el Gran і Sant Miquel de Sant Hipòlit de la Salanca · Veure més »

Sant Pau Extramurs

Sant Pau Extramurs és una de les quatre esglésies considerades com les més antigues de Roma.

Nou!!: Constantí I el Gran і Sant Pau Extramurs · Veure més »

Sant Pere

Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.

Nou!!: Constantí I el Gran і Sant Pere · Veure més »

Santa Maria del Camp

Santa Maria del Camp, o Monestir del Camp (Monastir del Camp, oficialment en francès), és un antic establiment religiós fundat el 1090 a la comuna rossellonesa de Paçà, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Constantí I el Gran і Santa Maria del Camp · Veure més »

Santa Maria della Rotonda

Santa Maria della Rotonda —’a Ritonna en el dialecte d'Albano Laziale, antigament conegut com a Santa Maria Maggiore, és un important santuari marià del Laci, situat en la ciutat d'Albano Laziale, en la Ciutat metropolitana de Roma Capital, en l'àrea dels Castells Romans.

Nou!!: Constantí I el Gran і Santa Maria della Rotonda · Veure més »

Santa Sofia (Istanbul)

Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.

Nou!!: Constantí I el Gran і Santa Sofia (Istanbul) · Veure més »

Santo Toribio de Liébana

Santo Toribio de Liébana és un monestir a les muntanyes de La Vierna, als Picos de Europa, a uns 2 km del poble de Potes, a la comarca de Lièbana.

Nou!!: Constantí I el Gran і Santo Toribio de Liébana · Veure més »

Sarcòfag romà

IV, on hi ha representades escenes bíbliques (Museo Pio Cristiano, Museus Vaticans) En el món romà, el costum de donar sepultura als difunts mitjançant el ritu de la inhumació va comportar l'ús de sarcòfags.

Nou!!: Constantí I el Gran і Sarcòfag romà · Veure més »

Sàrmates

Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.

Nou!!: Constantí I el Gran і Sàrmates · Veure més »

Síliqua (moneda)

Síliqua de Jovià (363-364) Constantí III Heracli representat en una síliqua La síliqua va ser una petita moneda romana d'argent encunyada al de la nostra era per estabilitzar el sistema monetari.

Nou!!: Constantí I el Gran і Síliqua (moneda) · Veure més »

Símbols del cristianisme

Aquest article recull alguns dels principals símbols del cristianisme, tant els lligats a la mateixa religió com els consagrats per l'art i altres manifestacions culturals.

Nou!!: Constantí I el Gran і Símbols del cristianisme · Veure més »

Sínode de Laodicea

El Sínode de la Laodicea fou un sínode regional d'una trentena de clergues d'Anatòlia (la moderna Turquia).

Nou!!: Constantí I el Gran і Sínode de Laodicea · Veure més »

Sòcrates Escolàstic

Sòcrates Escolàstic (en llatí Socrates Scholasticus, en grec) fou un orador i historiògraf religiós de parla grega autor d'una Historia eclesiàstica.

Nou!!: Constantí I el Gran і Sòcrates Escolàstic · Veure més »

Sòlid (moneda)

El sòlid és una unitat de moneda.

Nou!!: Constantí I el Gran і Sòlid (moneda) · Veure més »

Sòpater d'Apamea el Vell

Sòpater d'Apamea (Sopater) fou un sofista grec que va estar per un temps al capdavant de l'escola neoplatònica de Plotí.

Nou!!: Constantí I el Gran і Sòpater d'Apamea el Vell · Veure més »

Sòstenes

Sòstenes (en grec antic Σωσθένης), va ser, segons la mitologia grega, un personatge vinculat a la llegenda dels argonautes.

Nou!!: Constantí I el Gran і Sòstenes · Veure més »

Scantinia

Scantinia va ser una antiga llei romana datada possiblement l'any 227 aC, que va agafar el seu nom de Gai Escantini Arici, que era el condemnat del crim de què tractava la llei, o bé del tribú de la plebs Gai Escantini que la devia proposar.

Nou!!: Constantí I el Gran і Scantinia · Veure més »

Segle IV

El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.

Nou!!: Constantí I el Gran і Segle IV · Veure més »

Senat de l'Imperi Romà d'Orient

El Senat de l'Imperi Romà d'Orient fou la continuació del senat romà en l'Imperi Romà d'Orient, establert al per Constantí I. Es reunia a l'edifici de Magnaura.

Nou!!: Constantí I el Gran і Senat de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Senat Romà

El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Nou!!: Constantí I el Gran і Senat Romà · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Constantí I el Gran і Senyera reial · Veure més »

Sepulcre

Sepulcre cristià de la primera meitat del segle IV Sepulcre és l'obra que es construeix per donar sepultura a una persona, generalment en pedra i elevada respecte del terra.

Nou!!: Constantí I el Gran і Sepulcre · Veure més »

Setge de Constantinoble (717-718)

El segón setge de Constantinoble va enfrontar el Califat Omeia i l'Imperi Romà d'Orient durant dotze mesos, des del 15 d'agost de 717 fins al 15 d'agost de 718.

Nou!!: Constantí I el Gran і Setge de Constantinoble (717-718) · Veure més »

Setmana Santa a Llorca

La Setmana Santa de Llorca (Múrcia) és una de les més notables manifestacions populars de celebració de la Setmana Santa a Espanya, sent declarada com a festa d'Interès Turístic Internacional el 2007.

Nou!!: Constantí I el Gran і Setmana Santa a Llorca · Veure més »

Sever II

Flavi Valeri Sever — — conegut com a Sever II, fou emperador romà (306-307, nomenat cèsar el 305. El seu ascens al tron, incitat per Galeri, va desencadenar el trencament de la tetrarquia ideada per Dioclecià. Maximià va lluitar contra ell i el va fer deposar.

Nou!!: Constantí I el Gran і Sever II · Veure més »

Sexualitat a l'antiga Roma

Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.

Nou!!: Constantí I el Gran і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »

Silvà (usurpador)

Silvà (Silvanus) fou un general d'infanteria a la Gàl·lia que va usurpar el tron imperial.

Nou!!: Constantí I el Gran і Silvà (usurpador) · Veure més »

Silvestre I

Silvestre I va ser el trenta-tresè bisbe de Roma, entre el 314 i 335.

Nou!!: Constantí I el Gran і Silvestre I · Veure més »

Silvestre II

fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.

Nou!!: Constantí I el Gran і Silvestre II · Veure més »

Simbologia del franquisme

Plus ultra'') uns altres presos de l'escut dels Reis Catòlics: l'àguila de Sant Joan i el jou i les fletxes que també va prendre la Falange (els reis els havien adoptat per coincidir amb les inicials de Ysabel i Fernando). La simbologia del franquisme és el conjunt de símbols que es van utilitzar com a referent icònic per identificar visualment el règim franquista i les persones i institucions que s'identificaven amb ell, i marcar l'apropiació simbòlica de llocs emblemàtics, molts d'ells utilitzats com a espais de la memòria. Es va utilitzar massivament, seguint les modernes tècniques de propaganda per aconseguir una presència aclaparant en tots els àmbits públics i privats: banderes, escuts, efígies, monuments, segells, medalles, insígnies, uniformes i distintius de totes les classes.

Nou!!: Constantí I el Gran і Simbologia del franquisme · Veure més »

Simeó de Selèucia i Ctesifont

Simeó de Selèucia i Ctesifont (Symeon o Simeon) va ser un eclesiàstic persa.

Nou!!: Constantí I el Gran і Simeó de Selèucia i Ctesifont · Veure més »

Simfonia (teologia)

Simfonia (simfonia, 'acord') és una teoria o concepte normatiu en el pensament teològic i polític cristià ortodox, especialment dins de l'Imperi Romà o bizantí oriental, que planteja que l'església i l'estat s'han de complementar, mostrant respecte mutu, sense que cap de les dues institucions presumeixi de dominar l'altra.

Nou!!: Constantí I el Gran і Simfonia (teologia) · Veure més »

Sinagoga de Colonia

La Sinagoga de Colònia es troba en la Roonstraße d'aquesta ciutat alemanya.

Nou!!: Constantí I el Gran і Sinagoga de Colonia · Veure més »

Spectabilis

Spectabilis era un rang honorífic de l'Imperi Romà, dins de l'orde senatorial romà, inicialment sota Constantí el Gran, però desenvolupat i consolidat en els següents seixanta anys.

Nou!!: Constantí I el Gran і Spectabilis · Veure més »

Spello

Spello (a l'antiguitat: Hispellum) és una ciutat i comune (municipi) d'Itàlia, a la província de Perusa, a la regió d'Úmbria, situat uns 6 km al nord de Foligno i a uns 10 km al sud d'Assís.

Nou!!: Constantí I el Gran і Spello · Veure més »

Supplicia canum

I, (Walters Art Museum) El Supplicia canum («càstig dels gossos») era un ritual anual de tipus commemoratiu amb què els antics romans expressaven el seu menyspreu per aquests animals.

Nou!!: Constantí I el Gran і Supplicia canum · Veure més »

Suruç

Suruç o Saruç (anteriorment transcrit com Saruj o Sarudj de l'àrab surūj سروج que vol dir "sella de muntar", en ortografia turca moderna escrit Suruç, abans pronunciat com a Sıruğ; siríac: ܣܪܘܓ, Sĕrûḡ; nom clàssic Batnan o Batnae, en siríac ܒܛܢܢ, Baṭnān, en grec Βατναι, Batnai i en llatí Batnae) és una ciutat i un districte rural de la província de Şanlıurfa a Turquia, a la plana propera a la frontera de Síria, en l'antic Diyar Mudar, situada a 46 km de la ciutat de Şanlıurfa a la ruta entre Biredjik i Urfa (Şanlıurfa).

Nou!!: Constantí I el Gran і Suruç · Veure més »

Szombathely

Catedral de Szombathely. Szombathely (Steinamanger en alemany, Savaria en llatí, Sombotel en eslovè, Kamenec en eslovac) és una ciutat i comtat urbà (en hongarès: "megyei jogú Város") d'Hongria situada a l'oest del país, al costat de la frontera amb Àustria, i és la capital de la província de Vas (Hongria).

Nou!!: Constantí I el Gran і Szombathely · Veure més »

Tagma (unitat militar)

El tagma (en grec medieval τάγμα, en plural τάγματα tagmata) era la unitat tàctica de l'exèrcit romà d'Orient, que seria equivalent a un batalló o un regiment moderns.

Nou!!: Constantí I el Gran і Tagma (unitat militar) · Veure més »

Taifals

Escut dels Honoriani Taifali Els taifals, taifali, taifalae, tayfals, o theifali eren un poble bàrbar que es va instal·lar a Poitou, en territori de l'Imperi Romà el.

Nou!!: Constantí I el Gran і Taifals · Veure més »

Talmud de Jerusalem

El Talmud de Jerusalem (en hebreu: תלמוד ירושלמי) (transliterat: Talmud Yeruixalmi) o Talmud de Palestina, és una compilació dels debats rabínics sobre l'elaboració de la Mixnà en idioma arameu occidental, que es van celebrar a la terra d'Israel en el mateix període que el Talmud de Babilònia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Talmud de Jerusalem · Veure més »

Tapís de la Creació

El Tapís de la Creació, també anomenat Tapís de Girona o Brodat de la Creació, és un brodat del o de començaments del que es troba al Museu Capitular de la Catedral de Girona.

Nou!!: Constantí I el Gran і Tapís de la Creació · Veure més »

Târgu Jiu

Târgu Jiu (pronunciació en romanès) és la capital del comtat de Gorj a la regió d'Oltènia a Romania.

Nou!!: Constantí I el Gran і Târgu Jiu · Veure més »

Títols de l'Imperi Romà d'Orient

Basili II amb vestidura de triomf, que exemplifica la Corona Imperial per àngels. Els títols de l'Imperi Romà d'Orient eren molts d'ells merament honorífics, perquè teòricament l'únic governant era l'emperador.

Nou!!: Constantí I el Gran і Títols de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Teó de Sidó

Teó de Sidó (en llatí Theon, en grec) va ser un sofista d'origen fenici, fill del sofista Gimnasi i nadiu de Sidó.

Nou!!: Constantí I el Gran і Teó de Sidó · Veure més »

Telèmac de Roma

Telèmac de Roma —Telemachus) o Almaqui (Almachius) va ser un monjo asiàtic (d'algun lloc de l'Àsia Menor) de gran renom pels seus actes contraris als combats de gladiadors i la seva lluita perquè fossin abolits. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Telèmac era un monjo i anacoreta que va arribar a Roma des d'Orient. Segons Teodoret, bisbe de Cyrrhus (Síria), l'any 404 durant una lluita de gladiadors al Coliseu, Telèmac va saltar a l'arena i va tractar de separar els combatents; els espectadors el van apedregar fins a la mort però l'emperador Honori el va declarar màrtir i una mica després va abolir els combats, mesura que ja abans s'havia intentat sense èxit. L'últim combat de gladiadors conegut va ser el dia 1 de gener d 404, per la qual cosa es pensa que era aquesta la data de la mort de Telèmac. Com que la prohibició no consta al Codi Teodosià hi ha alguns dubtes sobre la veracitat plena de la història, però d'altra banda si que es coneix un edicte de Constantí I el Gran amb l'abolició i no consta que al es fessin combats i en canvi les lluites de feres salvatges es van mantenir fins al final de l'Imperi. Una variant de la història diu que Telèmac es posà dret a l'amfiteatre i va dir als assistents que deixessin els déus pagans i es fessin cristians. El prefecte, llavors, va ordenar als gladiadors que el matessin, cosa que van fer de seguida.

Nou!!: Constantí I el Gran і Telèmac de Roma · Veure més »

Temple d'Apol·lo (Delfos)

El temple d'Apol·lo a Delfos va ser un temple d'estil dòric perípter, que es remunta al.

Nou!!: Constantí I el Gran і Temple d'Apol·lo (Delfos) · Veure més »

Teodor d'Heraclea

Teodor d'Heraclea (en llatí Theodorus, en grec antic Θεόδωρος) va ser un dirigent dels arrians sota Constantí I el Gran i Constanci Clor.

Nou!!: Constantí I el Gran і Teodor d'Heraclea · Veure més »

Teodor Metoquita

Teodor Metoquita (en Theodorus Metochita, en Θεόδωρος ὁ Μετοχίτης) va ser un eclesiàstic romà d'orient amic de l'emperador Andrònic II Paleòleg.

Nou!!: Constantí I el Gran і Teodor Metoquita · Veure més »

Teodosi d'Alexandria

Teodosi d'Alexandria, en llatí Theodosius, en grec antic, fou un gramàtic grec nadiu d'Alexandria.

Nou!!: Constantí I el Gran і Teodosi d'Alexandria · Veure més »

Teodosi I el Gran

Aquest gràfic il·lustra com Teodosi el Gran va adquirir els territoris de tot l'Imperi Romà Flavi Teodosi (en Flavius Theodosius; 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395), conegut com a Teodosi I el Gran, fou emperador romà entre el 379 i el 395 (fins al 392 només de la meitat oriental).

Nou!!: Constantí I el Gran і Teodosi I el Gran · Veure més »

Teodosi II el Jove

Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.

Nou!!: Constantí I el Gran і Teodosi II el Jove · Veure més »

Teonàs

Teonàs va ser el setzè patriarca d'Alexandria, des de l'any 282 al 300.

Nou!!: Constantí I el Gran і Teonàs · Veure més »

Tercera Roma

L'àguila bicèfala, escut d'armes de l'última dinastia imperial de l'Imperi Romà d'Orient. El terme Tercera Roma descriu la idea que alguna ciutat, estat o país europeu és el successor del llegat de l'Imperi Romà (la «Primera Roma») i el seu estat successor, l'Imperi Romà d'Orient (la «Segona Roma»).

Nou!!: Constantí I el Gran і Tercera Roma · Veure més »

Tetrarquia

esquerra La Tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant al (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.

Nou!!: Constantí I el Gran і Tetrarquia · Veure més »

The First Sex

The First Sex (en català El primer sexe) és un llibre de la bibliotecària estatunidenca Elizabeth Gould Davis del 1971, considerat part de la segona onada del feminisme.

Nou!!: Constantí I el Gran і The First Sex · Veure més »

The History of the Decline and Fall of the Roman Empire

The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (La història del declivi i caiguda de l'Imperi Romà) és l'obra més famosa d'Edward Gibbon i és considerat un dels llibres més influents en el pensament historiogràfic contemporani per l'ús de les fonts originàries, la barreja d'estil narratiu i fets que facilita la seva lectura i la interpretació racional de determinats fenòmens fins aleshores explicats per intervenció sobrenatural o l'atzar.

Nou!!: Constantí I el Gran і The History of the Decline and Fall of the Roman Empire · Veure més »

Thuburbo Majus

Thuburbo Majus o Tuburbo Majus és un jaciment arqueològic de Tunísia a la governació de Zaghouan, a la delegació de Fahs o El Fahs, no lluny del riu Miliana al llogaret d'Henchir Kasbat.

Nou!!: Constantí I el Gran і Thuburbo Majus · Veure més »

Ticinum

Ticinum (en grec antic Τίκινον) era una ciutat de la Gàl·lia Transpadana, a la riba del riu Ticinus, del que prenia el nom, prop de la unió amb el Padus (Po).

Nou!!: Constantí I el Gran і Ticinum · Veure més »

Tin Hinan

Tin Hinan, segons els nobles tuaregs de l'Ahaggar, fou una reina del segle IV considerada com el seu avantpassat, la seva «mare».

Nou!!: Constantí I el Gran і Tin Hinan · Veure més »

Tinta

Flascó de tinta negra La tinta és una mescla líquida, de vegades viscosa, de pigments i aglutinant per tenyir una superfície de color per tal de crear un text o un dibuix, amb alguna figura de traç fi (a diferència de la pintura, encarregada d'omplir àrees i colors i no pas amb línies i traços).

Nou!!: Constantí I el Gran і Tinta · Veure més »

Tit Fabi Ticià

Tit Fabi Ticià (en Titus Fabius Titianus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Nou!!: Constantí I el Gran і Tit Fabi Ticià · Veure més »

Tomba de Sant Pere

El baldaquí de Sant Pere, de Bernini, a la basílica actual de Sant Pere. La tomba de Sant Pere es troba just a sota d'aquesta estructura. La tomba de Sant Pere és un lloc sota la basílica de Sant Pere que inclou diverses tombes i una estructura que van dir les autoritats del Vaticà que es van construir per commemorar la ubicació de la tomba de sant Pere.

Nou!!: Constantí I el Gran і Tomba de Sant Pere · Veure més »

Translatio imperii

La translatio imperii és una locució llatina que resumeix el concepte que fa referència al traspàs de poder, sovint de caràcter diví, entre monarques i civilitzacions.

Nou!!: Constantí I el Gran і Translatio imperii · Veure més »

Transmarisca

Transmarisca o Tromariska fou una fortalesa de la Baixa Mèsia a la part oposada al lloc on el riu Marica desaigua al Danubi.

Nou!!: Constantí I el Gran і Transmarisca · Veure més »

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Nou!!: Constantí I el Gran і Tràcia · Veure més »

Trípode (moble)

Museu Arqueològic de Madrid Relleu romà en què es veu un encenser damunt d'un trípode En l'antiga Roma, el trípode era una tauleta redona amb tres peus alts per a l'ofrena de fruita i per a servir d'altar i d'instrument d'endevinació.

Nou!!: Constantí I el Gran і Trípode (moble) · Veure més »

Trebel·li Pol·lió

Trebel·li Pol·lió (Trebellius Pollio) va ser un historiador romà.

Nou!!: Constantí I el Gran і Trebel·li Pol·lió · Veure més »

Tresor de Tomares

El tresor de Tomares és un tresor romà trobat durant unes obres al Parc del Olivar del Zaudín, en la localitat sevillana de Tomares, el 28 d'abril de 2016.

Nou!!: Constantí I el Gran і Tresor de Tomares · Veure més »

Trirrem

La trirrem (també trireme o trirem, del llatí trirēmis, literalment 'de tres rems') o triere (del grec τριήρης, triḗrēs) era una nau de guerra inventada probablement al.

Nou!!: Constantí I el Gran і Trirrem · Veure més »

Tron

El tron de l'Emperador de la Xina era vist com el centre de la Ciutat Prohibida, considerada el centre del món. El conjunt de portes i passatges que el visitant necessitava travessar abans d'arribar a l'emperador estaven dissenyades per a esglaiar. Un tron o soli és el seient oficial on s'asseu un monarca o una persona que ocupa un altre alt càrrec, en ocasions cerimonials o actes d'estat.

Nou!!: Constantí I el Gran і Tron · Veure més »

Tropaeum Traiani

1977 reconstrucció del Tropaeum Traiani El Tropaeum Traiani és un monument que es troba a la Civitas Tropaensium romana (situada a l'actual Adamclisi, Romania), construït l'any 109 al territori que aleshores era Mèsia Inferior, per commemorar la victòria de l'Emperador romà Trajà sobre els dacis, a l'hivern del 101-102, a la batalla d'Adamclisi.

Nou!!: Constantí I el Gran і Tropaeum Traiani · Veure més »

Tropes auxiliars romanes

Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.

Nou!!: Constantí I el Gran і Tropes auxiliars romanes · Veure més »

Turnu Măgurele

Turnu Măgurele (pronunciació en romanès: ) és una ciutat del comtat de Teleorman, Romania (a la regió històrica de Muntènia).

Nou!!: Constantí I el Gran і Turnu Măgurele · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Constantí I el Gran і Turquia · Veure més »

Ulpi Flavià

Ulpi Flavià (en llatí Ulpius Flavianus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Constantí I el Gran і Ulpi Flavià · Veure més »

Ulpià d'Ascaló

Ulpià (en Ulpianus) va ser un sofista de l'antiga Grècia natural d'Ascaló que va viure en temps de Constantí i va escriure diverses obres retòriques.

Nou!!: Constantí I el Gran і Ulpià d'Ascaló · Veure més »

Valèria Maximil·la

Valèria Maximil·la (en llatí Valeria Maximilla) va ser una dama romana, esposa de l'emperador Maxenci.

Nou!!: Constantí I el Gran і Valèria Maximil·la · Veure més »

Valeri Valent

Valeri Valent (Aurelius Valerius Valens) fou un militar i emperador romà (316 – 317), col·laborador de Licini I, el qual el va nomenar per ajudar-lo a controlar la frontera de Dàcia i del qui se'n va desfer pressionat per Constantí el Gran.

Nou!!: Constantí I el Gran і Valeri Valent · Veure més »

Varaz Bakur I

Varaz Bakur I o Aspacures II —ვარაზ-ბაკურ I en georgià — fou un rei d'Ibèria de la dinastia Cosròida que va regnar des de vers el 364 al 370.

Nou!!: Constantí I el Gran і Varaz Bakur I · Veure més »

Venatio

Mosaic romà representant una ''venatio'' Venatio o Bestiarium (en català: Bestiari) era el nom que es donava a l'antiga Roma a un espectacle on els protagonistes eren els animals salvatges.

Nou!!: Constantí I el Gran і Venatio · Veure més »

Veracreu

"Elena i Constantíi" amb la Veracreu La Veracreu o Santa Creu és la creu en la qual va ser executat Jesús de Natzaret; dintre del cristianisme es considera una relíquia de primer ordre.

Nou!!: Constantí I el Gran і Veracreu · Veure més »

Verona

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.

Nou!!: Constantí I el Gran і Verona · Veure més »

Veti Rufí

Veti Rufí (en Vettius Rufinus) va ser un magistrat romà que va viure als segles  i. Segurament formava part de la gens Vètia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Veti Rufí · Veure més »

Vexillatio

Un vexillatio era un destacament format ad hoc en l'exèrcit de l'Imperi Romà.

Nou!!: Constantí I el Gran і Vexillatio · Veure més »

Vi a l'antiga Roma

Expansió de l'Imperi Romà. Estàtua romana de Dionís també nomenat ''Bacus'', el déu del vi (c.150 aC. Museu del Prado). El vi a l'antiga Roma va exercir un paper fonamental en la història del vi.

Nou!!: Constantí I el Gran і Vi a l'antiga Roma · Veure més »

Via Labicana

Via Labicana (en llatí via Labicana, en grec antic ἡ Λαβικανὴ ὁδός) va ser una via romana que sortia de la porta Esquilina a Roma i portava fins a la ciutat de Labicum a uns 25 km de Roma, on després seguia en la mateixa direcció cap a les muntanyes Albanes i s'unia amb la Via Llatina a l'estació de Ad Pictas.

Nou!!: Constantí I el Gran і Via Labicana · Veure més »

Vicus

Vicus (plural llatí vici) era el nom de les subdivisions que els romans havien fet del seu territori.

Nou!!: Constantí I el Gran і Vicus · Veure més »

Vinkovci

Vinkovci (pronunciat) és una ciutat de Croàcia, al comtat de Vukovar-Srijem.

Nou!!: Constantí I el Gran і Vinkovci · Veure més »

Viranşehir

Viranşehir és una ciutat de la Província de Şanlıurfa, situada al sud-est de Turquia.

Nou!!: Constantí I el Gran і Viranşehir · Veure més »

Yalova

districtes Yalova és una ciutat del nord-oest de Turquia a la costa oriental de la mar de Màrmara, capital de la província de Yalova.

Nou!!: Constantí I el Gran і Yalova · Veure més »

York

York és una històrica ciutat fortalesa del nord de Yorkshire, Anglaterra, amb 198.000 habitants.

Nou!!: Constantí I el Gran і York · Veure més »

Zòsim

Zòsim (Ζώσιμος Zósimos) va ser un historiador grec que va viure en temps de Teodosi II, durant la primera meitat del.

Nou!!: Constantí I el Gran і Zòsim · Veure més »

1 de març

El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Constantí I el Gran і 1 de març · Veure més »

11 de maig

L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Constantí I el Gran і 11 de maig · Veure més »

17 de juny

El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Constantí I el Gran і 17 de juny · Veure més »

18 d'agost

El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Constantí I el Gran і 18 d'agost · Veure més »

21 de maig

El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Constantí I el Gran і 21 de maig · Veure més »

22 de maig

El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Constantí I el Gran і 22 de maig · Veure més »

248

Sense descripció.

Nou!!: Constantí I el Gran і 248 · Veure més »

27 d'octubre

El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Constantí I el Gran і 27 d'octubre · Veure més »

27 de febrer

El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Constantí I el Gran і 27 de febrer · Veure més »

272

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Constantí I el Gran і 272 · Veure més »

3 de juny

El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Constantí I el Gran і 3 de juny · Veure més »

306

El 306 (CCCVI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Constantí I el Gran і 306 · Veure més »

312

Sense descripció.

Nou!!: Constantí I el Gran і 312 · Veure més »

314

Sense descripció.

Nou!!: Constantí I el Gran і 314 · Veure més »

316

Sense descripció.

Nou!!: Constantí I el Gran і 316 · Veure més »

317

Sense descripció.

Nou!!: Constantí I el Gran і 317 · Veure més »

319

Sense descripció.

Nou!!: Constantí I el Gran і 319 · Veure més »

321

Sense descripció.

Nou!!: Constantí I el Gran і 321 · Veure més »

322

Sense descripció.

Nou!!: Constantí I el Gran і 322 · Veure més »

323

Sense descripció.

Nou!!: Constantí I el Gran і 323 · Veure més »

324

Sense descripció.

Nou!!: Constantí I el Gran і 324 · Veure més »

326

Sense descripció.

Nou!!: Constantí I el Gran і 326 · Veure més »

327

Sense descripció.

Nou!!: Constantí I el Gran і 327 · Veure més »

329

Sense descripció.

Nou!!: Constantí I el Gran і 329 · Veure més »

330

El 330 (CCCXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Constantí I el Gran і 330 · Veure més »

331

Sense descripció.

Nou!!: Constantí I el Gran і 331 · Veure més »

333

Sense descripció.

Nou!!: Constantí I el Gran і 333 · Veure més »

334

El 334 (CCCIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Constantí I el Gran і 334 · Veure més »

337

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Constantí I el Gran і 337 · Veure més »

354

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Constantí I el Gran і 354 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Constantí I de l'Imperi Romà, Constantí el Gran, Constantí el gran, Gai Flavi Valeri Constantí.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant