Accés més ràpid que el navegador!
107 les relacions: Anell d'Einstein, Anomalia de Bouguer, Arrel quadrada de 2, Òrbita, Balança de torsió, Cal·listo (satèl·lit), Camp gravitatori, Característiques físiques estàndard dels asteroides, CGH, Charles Hutton, Cinquena força, Conjectura de Calogero, Constant d'acoblament gravitacional, Constant de la gravitació, Constant de Planck, Constant física, Corrent de Planck, Densitat de Planck, Desplaçament cap al roig, Dilató, Energia, Energia de Planck, Energia potencial gravitatòria, Equació vis-viva, Equacions de camp d'Einstein, Ergosfera, Esfera d'influència (forat negre), Espectroscòpia Doppler, Experiment d'Eötvös, Experiment de Cavendish, Experiment de Schiehallion, Forat negre de Schwarzschild, Força, Força g, Fotoevaporació, Freqüència angular de Planck, G, George Stoney, Gradient gravitatori, Gravetat, Gravetat de Mart, Gravitomagnetisme, Henry Cavendish, Història de l'astronomia, Inestabilitat de Jeans, Integral de Jacobi, Intensitat del camp gravitatori, Introducció a la relativitat general, Jean-Baptistin Baille, Llei de Coulomb, ..., Llei de Gauss, Llei de Gauss per a la gravetat, Llei de la gravitació universal, Lleis de Kepler, Llum, Longitud de Planck, Magnitud adimensional, Massa, Massa de Bonnor-Ebert, Massa solar, Matemàtiques de la relativitat general, Màquina inútil, Mètrica de Schwarzschild, Mètrica FLRW, Mecanisme de Kelvin-Helmholtz, Mecànica quàntica, Mesura, Model de Plummer, Moment angular relatiu específic, Moment de Planck, Moviment mitjà diari, Nana blanca, Observació d'ones gravitacionals, Paràmetre gravitacional estàndard, Pertorbació (astronomia), Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, Plutó (planeta nan), Potència de Planck, Precessió nodal, Pressió de Planck, Proteu (satèl·lit), Radi de Schwarzschild, Radiació de Hawking, Relativitat general, Semieix major, Temperatura de Planck, Temps de Planck, Tensor mètric (relativitat general), Teorema d'equipartició, Teorema de la divergència, Teoria clàssica de camps, Teoria de la relativitat, Teoria lunar, Tetis (satèl·lit), Titània (satèl·lit), Tovera, TRAPPIST-1, Treball (física), Umbriel (satèl·lit), Unitat atòmica, Unitat natural, Unitats de Planck, Univers observable, Velocitat, Velocitat d'escapament, Velocitat orbital, Voltatge de Planck. Ampliar l'índex (57 més) »
Anell d'Einstein
Hubble. En astronomia d'observació, un anell d'Einstein o anell de Chwolson és una deformació de la llum d'una font lumínica (com una galàxia o un estel) en anell per la desviació gravitacional de la llum per una lent (com una altra galàxia, o un forat negre).
Nou!!: Constant de la gravitació і Anell d'Einstein · Veure més »
Anomalia de Bouguer
En geodèsia i geofísica, l'anomalia de Bouguer (anomenada després de Pierre Bouguer) és una anomalia de la gravetat, corregida per l'alçada a la qual es mesura.
Nou!!: Constant de la gravitació і Anomalia de Bouguer · Veure més »
Arrel quadrada de 2
L'arrel quadrada de 2 (la línia dels nombres no està a escala) L'arrel quadrada de 2 (o constant pitagòrica) anotada com \sqrt 2 és definit com l'únic nombre algebraic positiu que, multiplicat per si mateix, dona el nombre 2, altrament dit, √2 × √2.
Nou!!: Constant de la gravitació і Arrel quadrada de 2 · Veure més »
Òrbita
Un satèl·lit orbitant la Terra té una velocitat tangent i una acceleració cap endins. Caront. En física, l'òrbita és el camí que un objecte recorre a l'espai al voltant d'un altre objecte, sota la influència d'una força centrípeta.
Nou!!: Constant de la gravitació і Òrbita · Veure més »
Balança de torsió
Pèndol de torsió. Una balança de torsió és un aparell que té el seu fonament en el pèndol de torsió.
Nou!!: Constant de la gravitació і Balança de torsió · Veure més »
Cal·listo (satèl·lit)
Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.
Nou!!: Constant de la gravitació і Cal·listo (satèl·lit) · Veure més »
Camp gravitatori
Una de les aplicacions del càlcul del camp gravitatori és l'estimació de les trajectòries que mantenen els planetes quan orbiten al voltant d'una estrella En física, el camp gravitatori és un camp de força vectorial que descriu l'acceleració de la gravetat en una regió de l'espai.
Nou!!: Constant de la gravitació і Camp gravitatori · Veure més »
Característiques físiques estàndard dels asteroides
Per a la majoria dels asteroides enumerats, gairebé res se sap part d'alguns paràmetres físics.
Nou!!: Constant de la gravitació і Característiques físiques estàndard dels asteroides · Veure més »
CGH
* Consejo General de Huelga, òrgan de coordinació de la vaga de la UNAM de 1999, a Mèxic.
Nou!!: Constant de la gravitació і CGH · Veure més »
Charles Hutton
Charles Hutton (Newcastle upon Tyne, 14 d'agost de 1737 – 27 de gener de 1823) fou un matemàtic anglès.
Nou!!: Constant de la gravitació і Charles Hutton · Veure més »
Cinquena força
La cinquena força, afegida a les ja quatre forces fonamentals s'ha postulat ocasionalment i es creu que actua més o menys amb la mateixa intensitat que la gravetat (és a dir, és molt més feble que l'electromagnetisme o la força nuclear forta) i té un rang d'una mica menys d'un mil·límetre fins a distàncies còsmiques.
Nou!!: Constant de la gravitació і Cinquena força · Veure més »
Conjectura de Calogero
La conjentura de CalogeroGaeta, Giuseppe.
Nou!!: Constant de la gravitació і Conjectura de Calogero · Veure més »
Constant d'acoblament gravitacional
La constant d'acoblament gravitacional és una constant física fonamental i una constant d'acoblament que caracteritza la intensitat de la gravitació entre partícules elementals típiques.
Nou!!: Constant de la gravitació і Constant d'acoblament gravitacional · Veure més »
Constant de la gravitació
miniatura La constant de la gravitació, també anomenada constant gravitacional, constant de la gravitació universal o constant de Newton, denotada G, és la constant física fonamental que determina la intensitat de la interacció gravitacional entre masses que actualment té el valor següent: La notació moderna de la llei de Newton que implica G fou introduïda a la dècada de 1890 pel físic anglès Charles V. Boys. La primera mesura implícita amb una precisió d'aproximadament l'1% s'atribueix a Henry Cavendish en un experiment de 1798. La constant G és la constant de proporcionalitat que apareix en la llei de la gravitació universal d'Isaac Newton i en la teoria de la relativitat general d'Einstein. A la llei de Newton, és la constant de proporcionalitat que connecta la força gravitatòria entre dos cossos amb el producte de les seves masses i la quadrat invers de la seva distància. Això és equivalent a dir que dues masses d'1 quilogram cada una, separades una distància d'1 metre, s'atrauen l'una a l'altra amb una força gravitacional aproximada de 6,67 × 10–11 newtons. A les equacions de camp d'Einstein, quantifica la relació entre la geometria de l'espai-temps i el tensor d'energia i impuls (també conegut com a Tensor d'energia-moment).
Nou!!: Constant de la gravitació і Constant de la gravitació · Veure més »
Constant de Planck
La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.
Nou!!: Constant de la gravitació і Constant de Planck · Veure més »
Constant física
En ciència, una constant física és una magnitud física que té un valor numèric fix, que no canvia a mesura que passa el temps.
Nou!!: Constant de la gravitació і Constant física · Veure més »
Corrent de Planck
1 - Conductors, Fp - Força de Planck, lp - Longitud de Planck, Ip - Corrent de Planck. El corrent de Planck, simbolitzat com Ip, és la unitat de corrent elèctric en el sistema d'unitats naturals conegut com a unitats de Planck.
Nou!!: Constant de la gravitació і Corrent de Planck · Veure més »
Densitat de Planck
La densitat de Planck és una unitat de densitat, representada per ρP, en el sistema d'unitats naturals conegut com a unitats de Planck.
Nou!!: Constant de la gravitació і Densitat de Planck · Veure més »
Desplaçament cap al roig
línies espectrals en l'espectre visible d'un supercúmul de galàxies distants (dreta), comparat amb el del Sol (esquerra). La longitud d'ona s'incrementa cap al vermell i més enllà. Desplaçament cap al roig o al blau en funció del moviment relatiu entre l'objecte emissor i l'observador. Figura il·lustrant el desplaçament cap al roig de tipus gravitacional. En física i astronomia, el desplaçament cap al roig o decalatge cap al roig (en anglès, redshift) designa el desplaçament de la llum o altra radiació electromagnètica cap a una longitud d'ona major, o cap a l'extrem roig de l'espectre, i sovint se'l designa amb la lletra.
Nou!!: Constant de la gravitació і Desplaçament cap al roig · Veure més »
Dilató
En física de partícules, el dilató és una partícula hipotètica que apareix en teories amb dimensions extres quan el volum de les dimensions compactificades és variable.
Nou!!: Constant de la gravitació і Dilató · Veure més »
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Nou!!: Constant de la gravitació і Energia · Veure més »
Energia de Planck
L'energia de Planck, simbolitzat com PEP, és la unitat d'energia al sistema d'unitats naturals conegut com a unitats de Planck.
Nou!!: Constant de la gravitació і Energia de Planck · Veure més »
Energia potencial gravitatòria
La força gravitatòria manté els planetes en òrbita al voltant del sol. L'energia potencial gravitatòria és l'energia potencial associada al camp gravitatori.
Nou!!: Constant de la gravitació і Energia potencial gravitatòria · Veure més »
Equació vis-viva
En astrodinàmica l'equació vis-viva és una de les equacions que modela el moviment dels cossos que segueixen una òrbita kepleriana.
Nou!!: Constant de la gravitació і Equació vis-viva · Veure més »
Equacions de camp d'Einstein
Les equacions de camp d'Einstein, també anomenades simplement equacions d'Einstein o equació d'Einstein, són el conjunt bàsic d'equacions de la relativitat general.
Nou!!: Constant de la gravitació і Equacions de camp d'Einstein · Veure més »
Ergosfera
Ergosfera envoltant l'horitzó d'esdeveniments d'un forat negre en rotació. L'ergosfera (també coneguda com a ergoesfera) és la regió exterior i propera a l'horitzó d'esdeveniments d'un forat negre en rotació.
Nou!!: Constant de la gravitació і Ergosfera · Veure més »
Esfera d'influència (forat negre)
L'esfera d'influència és una regió al voltant d'un forat negre supermassiu en què el potencial gravitatori del forat negre domina el potencial gravitatori de la galàxia amfitriona.
Nou!!: Constant de la gravitació і Esfera d'influència (forat negre) · Veure més »
Espectroscòpia Doppler
Diagrama que mostra com un petit objecte (com ara un planeta extrasolar) que orbita al voltant d'un objecte gran (tal com una estrella), pot produir canvis en la posició i velocitat d'aquesta última a mesura que orbiten el seu centre de massa comú (creu vermella). Lespectroscòpia Doppler, també coneguda com a mesurament de la velocitat radial, és un mètode espectroscòpic per trobar planetes extrasolars.
Nou!!: Constant de la gravitació і Espectroscòpia Doppler · Veure més »
Experiment d'Eötvös
L'experiment d'Eötvös és un experiment de física, realitzat a partir del 1885 pel físic hongarès Loránd Eötvös (1848-1919), que mesurà la correlació entre la massa inercial i la massa gravitacional, demostrant que no hi ha diferència apreciable entre els seus valors, una cosa que sempre s'havia sospitat, però mai demostrat amb alta precisió.
Nou!!: Constant de la gravitació і Experiment d'Eötvös · Veure més »
Experiment de Cavendish
Secció vertical de la balança de torsió (Figura 1 de l'article de Cavendish) incloent la construcció que la protegia ''GGGG''. L'experiment de Cavendish és un experiment realitzat entre 1797 i 1798 pel científic britànic Henry Cavendish amb l'objectiu de determinar la densitat mitjana de la Terra, cosa que permeté després calcular la seva massa a partir del radi de la Terra i la massa de la Lluna, el Sol i la resta de planetes del sistema solar.
Nou!!: Constant de la gravitació і Experiment de Cavendish · Veure més »
Experiment de Schiehallion
Schiehallion: la seva situació aïllada (per evitar altres influències) i la seva forma simètrica (millor estimació del seu volum) van fer d'ella un bon emplaçament per a l'experiment. Lexperiment de Schiehallion va ser un experiment científic realitzat al per determinar la densitat mitjana de la Terra.
Nou!!: Constant de la gravitació і Experiment de Schiehallion · Veure més »
Forat negre de Schwarzschild
pla de l'eclíptica en un sistema l'astre central del qual és un forat negre de Schwarzschild Un forat negre de Schwarzschild o forat negre estàtic és aquell que es defineix per un sol paràmetre, la massa M, més concretament el forat negre de Schwarzschild és una regió de l'espaitemps que queda delimitada per una superfície imaginària dita horitzó de successos.
Nou!!: Constant de la gravitació і Forat negre de Schwarzschild · Veure més »
Força
En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.
Nou!!: Constant de la gravitació і Força · Veure més »
Força g
La força g és una mesura de força, una mesura intuïtiva d'acceleració.
Nou!!: Constant de la gravitació і Força g · Veure més »
Fotoevaporació
Osiris. La fotoevaporació es refereix al procés pel qual s'arrenquen els àtoms o les molècules de gas d'un disc protoplanetari d'un estel, o de l'atmosfera d'un planeta, pels fotons d'alta energia i per la resta de radiació electromagnètica emesa per un estel.
Nou!!: Constant de la gravitació і Fotoevaporació · Veure més »
Freqüència angular de Planck
La freqüència angular de Planck o velocitat angular de Planck, simbolitzada com ωP, és la unitat de velocitat angular al sistema d'unitats naturals conegut com a unitats de Planck.
Nou!!: Constant de la gravitació і Freqüència angular de Planck · Veure més »
G
La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.
Nou!!: Constant de la gravitació і G · Veure més »
George Stoney
George Johnstone Stoney (15 de febrer de 1826 - 5 de juliol de 1911) va ser un físic angloirlandès.
Nou!!: Constant de la gravitació і George Stoney · Veure més »
Gradient gravitatori
En el context de la mecànica celeste, l'expressió gradient gravitatori s'utilitza per fer referència a un fenomen que afecta a cossos no puntuals, tals com a planetes i satèl·lits, i que té el seu origen en què la gravetat que actua sobre ells resulta no uniforme.
Nou!!: Constant de la gravitació і Gradient gravitatori · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Constant de la gravitació і Gravetat · Veure més »
Gravetat de Mart
La gravetat de Mart és un fenomen natural, degut a la llei de la gravetat, o gravitació, per la qual totes les coses amb massa al voltant del planeta Mart en són conduïdes.
Nou!!: Constant de la gravitació і Gravetat de Mart · Veure més »
Gravitomagnetisme
Diagrama respecte a la confirmació del gravitomagnetisme per la Gravity Probe B El Gravitomagnetisme, (algunes vegades conegut com a gravitoelectromagnetisme, abreujat GEM), es refereix a un conjunt d'analogies formals entre les equacions per l'electromagnetisme i la gravitació relativista; específicament: entre les equacions de Maxwell i una aproximació, vàlida en determinades condicions, a les equacions de camp d'Einstein de la relativitat general.
Nou!!: Constant de la gravitació і Gravitomagnetisme · Veure més »
Henry Cavendish
Henry Cavendish (Niça, 10 d'octubre de 1731 - Londres, 24 de febrer de 1810), fou un físic i químic britànic que treballà en gravitació, electroestàtica i química de l'aigua i de l'aire.
Nou!!: Constant de la gravitació і Henry Cavendish · Veure més »
Història de l'astronomia
Eclipsi solar de 2010 La història de l'astronomia relata l'evolució d'aquesta ciència, considerada la més antiga de les ciències naturals.
Nou!!: Constant de la gravitació і Història de l'astronomia · Veure més »
Inestabilitat de Jeans
En física, la inestabilitat de Jeans provoca el col·lapse de núvols de gas interestel·lar i la formació estel·lar posterior.
Nou!!: Constant de la gravitació і Inestabilitat de Jeans · Veure més »
Integral de Jacobi
En astrodinàmica, la integral de Jacobi (o la constant de Jacobi) és l'única quantitat invariant coneguda en el problema dels tres cossos restringit circular.
Nou!!: Constant de la gravitació і Integral de Jacobi · Veure més »
Intensitat del camp gravitatori
Variació de l'acceleració de la gravetat en funció de la distància a la superfície de la Terra. La intensitat del camp gravitatori, acceleració de la gravetat o, simplement, gravetat, és la força gravitatòria específica que actua sobre un cos en el camp gravitatori d'un altre, és a dir, la força gravitatòria per unitat de massa del cos que l'experimenta.
Nou!!: Constant de la gravitació і Intensitat del camp gravitatori · Veure més »
Introducció a la relativitat general
Cassini en enviar senyals a la Terra i en descriure la trajectòria predita La relativitat general (RG) és una teoria de la gravitació que desenvolupà Albert Einstein entre 1907 i 1915.
Nou!!: Constant de la gravitació і Introducció a la relativitat general · Veure més »
Jean-Baptistin Baille
Jean-Baptistin Baille, anomenat Baptistin, (Ais de Provença, França, 1841 - París, 1918) fou un físic francès.
Nou!!: Constant de la gravitació і Jean-Baptistin Baille · Veure més »
Llei de Coulomb
La Llei de Coulomb és la llei fonamental de l'electroestàtica, va ser formulada per Charles-Augustin de Coulomb (1736 - 1806) a partir de les mesures que va fer el 1785 amb una balança de torsió de la força d'atracció i repulsió entre càrregues elèctriques.
Nou!!: Constant de la gravitació і Llei de Coulomb · Veure més »
Llei de Gauss
En física i electromagnetisme, la llei de Gauss relaciona la càrrega elèctrica i el camp elèctric, essent una forma més general i elegant de la llei de Coulomb.
Nou!!: Constant de la gravitació і Llei de Gauss · Veure més »
Llei de Gauss per a la gravetat
En física, la llei de Gauss per a la gravetat, també coneguda com el teorema de flux de Gauss per a la gravetat, és una llei de la física equivalent a la llei de la gravitació universal de Newton.
Nou!!: Constant de la gravitació і Llei de Gauss per a la gravetat · Veure més »
Llei de la gravitació universal
sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.
Nou!!: Constant de la gravitació і Llei de la gravitació universal · Veure més »
Lleis de Kepler
Els temps d'òrbita totals pels planetes 1 i 2 segueixen la proporció \left(\fraca_1a_2\right)^\frac32. En astronomia, les lleis de Kepler són tres lleis científiques que descriuen el moviment dels planetes al voltant del Sol.
Nou!!: Constant de la gravitació і Lleis de Kepler · Veure més »
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Nou!!: Constant de la gravitació і Llum · Veure més »
Longitud de Planck
La longitud de Planck, segons la teoria de la xarxa d'espín, és la longitud mínima que pot existir.
Nou!!: Constant de la gravitació і Longitud de Planck · Veure més »
Magnitud adimensional
Una Magnitud adimensional (en anglès, dimensionless quantity), és una quantitat sense una dimensió física associada, essent per tant un nombre sense associar que permet descriure una característica física sense dimensió ni unitat d'expressió explícita, i que com a tal, sempre té una dimensió d'1.
Nou!!: Constant de la gravitació і Magnitud adimensional · Veure més »
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Nou!!: Constant de la gravitació і Massa · Veure més »
Massa de Bonnor-Ebert
En astrofísica, la massa de Bonnor-Ebert és la massa més gran que una esfera de gas isotèrmic incrustat en un mitjà de pressió pot tenir mentre que encara romanen en equilibri hidroestàtic.
Nou!!: Constant de la gravitació і Massa de Bonnor-Ebert · Veure més »
Massa solar
La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.
Nou!!: Constant de la gravitació і Massa solar · Veure més »
Matemàtiques de la relativitat general
G_\mu \nu + \Lambda g_\mu \nu.
Nou!!: Constant de la gravitació і Matemàtiques de la relativitat general · Veure més »
Màquina inútil
Una "màquina inútil" (o "caixa inútil") moderna a punt d'apagar-se Una màquina inútil, o també anomenada caixa inútil, és un dispositiu que rep aquest nom ja que la seva única funció és apagar-se a si mateixa.
Nou!!: Constant de la gravitació і Màquina inútil · Veure més »
Mètrica de Schwarzschild
La mètrica de Schwarzschild (o solució de Schwarzschild o buit de Schwarzschild) és una solució exacta de les equacions de camp d'Einstein que descriu l'espaitemps al voltant d'un cos massiu esfèric sense rotació i sense càrrega elèctrica neta, com una estrella, planeta o forat negre sense moviment de rotació.
Nou!!: Constant de la gravitació і Mètrica de Schwarzschild · Veure més »
Mètrica FLRW
La mètrica de Friedmann-Lemaître-Robertson-Walker (o mètrica FLRW) és una mètrica basada en la solució exacta de les equacions de camp de la relativitat general d'Einstein; descriu un Univers homogeni, isòtrop, en expansió (o en contracció) que està connectat per camins, però no necessàriament simplement connectat.
Nou!!: Constant de la gravitació і Mètrica FLRW · Veure més »
Mecanisme de Kelvin-Helmholtz
El mecanisme de Kelvin–Helmholtz és un procés astronòmic que es produeix quan la superfície d'una estrella o un planeta es refreda.
Nou!!: Constant de la gravitació і Mecanisme de Kelvin-Helmholtz · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Constant de la gravitació і Mecànica quàntica · Veure més »
Mesura
Patró del quilogram estàndard conservat al ''National Institute of Standards and Technology'' dels EUA. Una mesura o mida és un valor numèric o magnitud d'algun atribut físic d'un objecte, com per exemple la longitud, la capacitat, el volum o el pes, obtingut per experimentació mitjançant mètodes empírics i expressat segons uns patrons, les unitats de mesura, determinats per alguna norma estàndard, com podem ser el metre, el litre o el quilogram.
Nou!!: Constant de la gravitació і Mesura · Veure més »
Model de Plummer
Exemple de cúmul d'estrelles: Messier 75 El model de Plummer o esfera de Plummer és una llei de densitat usada per primer cop per H. C. '''Plummer''' Per observar Cúmuls globulars.
Nou!!: Constant de la gravitació і Model de Plummer · Veure més »
Moment angular relatiu específic
El moment angular relatiu específic (h) de dos cossos orbitants és en mecànica celeste, el producte vectorial de la posició relativa i la velocitat relativa.
Nou!!: Constant de la gravitació і Moment angular relatiu específic · Veure més »
Moment de Planck
El moment de Planck, simbolitzat com m_P c, és la unitat de quantitat de moviment al sistema d'unitats naturals conegut com a unitats de Planck.
Nou!!: Constant de la gravitació і Moment de Planck · Veure més »
Moviment mitjà diari
A astronomia el moviment mitjà diari que es representa amb la lletra, n, és la velocitat angular d'un astre en una òrbita el·líptica, mesurat en graus per dia.
Nou!!: Constant de la gravitació і Moviment mitjà diari · Veure més »
Nana blanca
Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.
Nou!!: Constant de la gravitació і Nana blanca · Veure més »
Observació d'ones gravitacionals
Mesura de LIGO de les ones gravitacionals en el detector de Livingston (esquerra) i en el detector de Hanford (dreta), comparats amb els valors teòrics. La primera detecció d'ones gravitacionals fou anunciada l'11 de febrer de 2016, fruit de la col·laboració entre LIGO, VIRGO i GEO600.
Nou!!: Constant de la gravitació і Observació d'ones gravitacionals · Veure més »
Paràmetre gravitacional estàndard
En astrodinàmica, el paràmetre gravitacional estàndard (\mu \! \) d'un cos celeste és el producte de la constant de gravitació universal (G \! \) i la seva massa M \! \,: Les unitats del paràmetre gravitacional estàndard són km³s-2.
Nou!!: Constant de la gravitació і Paràmetre gravitacional estàndard · Veure més »
Pertorbació (astronomia)
En astronomia, una pertorbació és el moviment complex d'un cos massiu que depèn de forces diferents a l'atracció gravitatòria d'un altre cos massiu.
Nou!!: Constant de la gravitació і Pertorbació (astronomia) · Veure més »
Philosophiae Naturalis Principia Mathematica
Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica ('Principis matemàtics de la filosofia natural'), sovint abreujat també com els Principia o Principia Mathematica, és un llibre de ciència escrit per Isaac Newton.
Nou!!: Constant de la gravitació і Philosophiae Naturalis Principia Mathematica · Veure més »
Plutó (planeta nan)
Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.
Nou!!: Constant de la gravitació і Plutó (planeta nan) · Veure més »
Potència de Planck
La potència de Planck, simbolitzat com PP, és la unitat de potència al sistema d'unitats naturals conegut com a unitats de Planck.
Nou!!: Constant de la gravitació і Potència de Planck · Veure més »
Precessió nodal
La precessió nodal és la precessió del pla orbital d'un satèl·lit artificial al voltant de l'eix de rotació d'un cos astronòmic com la Terra.
Nou!!: Constant de la gravitació і Precessió nodal · Veure més »
Pressió de Planck
La pressió de Planck, simbolitzat com pP, és la unitat de pressió al sistema d'unitats naturals conegut com a unitats de Planck.
Nou!!: Constant de la gravitació і Pressió de Planck · Veure més »
Proteu (satèl·lit)
Proteu, també anomenat Neptú VIII, és un satèl·lit natural del vuitè planeta del sistema solar.
Nou!!: Constant de la gravitació і Proteu (satèl·lit) · Veure més »
Radi de Schwarzschild
Radi de Schwarzschild a un forat negre. El radi de Schwarzschild és el radi mínim que ha de tenir un astre per tal que la llum pugui escapar de la seva superfície vers l'espai exterior.
Nou!!: Constant de la gravitació і Radi de Schwarzschild · Veure més »
Radiació de Hawking
La radiació de Hawking és la radiació alliberada pels forats negres degut als efectes de la mecànica quàntica a la regió del seu horitzó d'esdeveniments.
Nou!!: Constant de la gravitació і Radiació de Hawking · Veure més »
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Nou!!: Constant de la gravitació і Relativitat general · Veure més »
Semieix major
El semieix major, simbolitzat per a, és la meitat de l'eix més llarg d'una el·lipse o d'un el·lipsoide de revolució.
Nou!!: Constant de la gravitació і Semieix major · Veure més »
Temperatura de Planck
La temperatura de Planck (TP), anomenada així en honor del físic alemany Max Planck, és la unitat de temperatura del sistema d'unitats naturals anomenat Unitats de Planck.
Nou!!: Constant de la gravitació і Temperatura de Planck · Veure més »
Temps de Planck
El temps de Planck (tP) és l'interval de temps més curt que té significat físic, i qualsevol interval de temps inferior per definició és refratari a qualsevol descripció coronològica.
Nou!!: Constant de la gravitació і Temps de Planck · Veure més »
Tensor mètric (relativitat general)
En la relativitat general, el tensor mètric (en aquest context sovint abreujat com a simplement mètrica) és l'objecte d'estudi fonamental.
Nou!!: Constant de la gravitació і Tensor mètric (relativitat general) · Veure més »
Teorema d'equipartició
hèlix-a. El moviment vibratori és aleatori i complex, i l'energia d'un àtom en particular pot fluctuar àmpliament. No obstant això, el teorema d'equipartició permet que es pugui calcular l'energia cinètica '' mitjana '' de cada àtom, com també les energies potencials '' mitjana '' de moltes maneres vibracionals. Les esferes grises, vermelles i blaves representen àtoms de carboni, oxigen i nitrogen, respectivament, les esferes blanques més petites representen àtoms d'hidrogen. En mecànica estadística, clàssica, el teorema d'equipartició és una fórmula general que relaciona la temperatura d'un sistema amb la seva energia mitjana.
Nou!!: Constant de la gravitació і Teorema d'equipartició · Veure més »
Teorema de la divergència
En càlcul vectorial, el teorema de la divergència, també conegut com a teorema de Gauss, teorema d'Ostrogradski, o teorema d'Ostrogradski–Gauss és un resultat que enllaça la divergència d'un camp vectorial al valor de les integrals de superfície del flux definit pel camp.
Nou!!: Constant de la gravitació і Teorema de la divergència · Veure més »
Teoria clàssica de camps
Una teoria clàssica de camps és una teoria física que pronostica com un o més camps físics interaccionen amb la matèria. El terme 'teoria clàssica de camps' és generalment reservat per descriure aquelles teories físiques que descriuen l'electromagnetisme i la gravitació, dos de les forces fonamentals de la natura.
Nou!!: Constant de la gravitació і Teoria clàssica de camps · Veure més »
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Nou!!: Constant de la gravitació і Teoria de la relativitat · Veure més »
Teoria lunar
La teoria lunar intenta seguir dels moviments de la Lluna.
Nou!!: Constant de la gravitació і Teoria lunar · Veure més »
Tetis (satèl·lit)
Tetis és el cinquè satèl·lit més gran de Saturn.
Nou!!: Constant de la gravitació і Tetis (satèl·lit) · Veure més »
Titània (satèl·lit)
Sense descripció.
Nou!!: Constant de la gravitació і Titània (satèl·lit) · Veure més »
Tovera
Tovera d'un coet Una tovera és un dispositiu que converteix l'energia potencial d'un fluid (en forma tèrmica i de pressió) en energia cinètica.
Nou!!: Constant de la gravitació і Tovera · Veure més »
TRAPPIST-1
Posició de TRAPPIST-1 (en roig) a la constel·lació d'Aquari.TRAPPIST-1, coneguda també com a 2MASS J23062928-0502285, és una estrella nana ultra-freda de tipus espectral M8 V (nana roja de tipus avançat) ubicada a de la Terra, a la constel·lació d'Aquari.
Nou!!: Constant de la gravitació і TRAPPIST-1 · Veure més »
Treball (física)
El treball, en física, és una quantitat d'energia que flueix d'un sistema a un altre per l'acció d'una força que provoca un desplaçament.
Nou!!: Constant de la gravitació і Treball (física) · Veure més »
Umbriel (satèl·lit)
Umbriel és el tercer satèl·lit més gran d'Urà i el més fosc dels seus satèl·lits majors.
Nou!!: Constant de la gravitació і Umbriel (satèl·lit) · Veure més »
Unitat atòmica
Les unitats atòmiques (ua) són un sistema d'unitats adequat per a la física atòmica, l'electromagnetisme i l'electrodinàmica quàntica, especialment perquè està enfocat a les propietats dels electrons.
Nou!!: Constant de la gravitació і Unitat atòmica · Veure més »
Unitat natural
En física, les unitats naturals (un) són unitats de mesura definides en termes de constants físiques universals, a fi que algunes constants físiques triades tinguen el valor d'1 quan s'expressa en termes d'un conjunt particular de la unitat natural.
Nou!!: Constant de la gravitació і Unitat natural · Veure més »
Unitats de Planck
Les unitats de Planck són un sistema d'unitats que va ser proposat pel físic alemany Max Planck el 1899.
Nou!!: Constant de la gravitació і Unitats de Planck · Veure més »
Univers observable
Representació artística de l'univers observable en escala logarítmica, amb el Sistema Solar al centre fins al plasma invisible del Big Bang a la vora, passant pel cinturó de Kuiper, Alfa Centauri, les galàxies properes i la radiació de fons de microones Lunivers observable està format per les galàxies i altra matèria que, en principi, es poden observar en el temps present des de la Terra perquè la llum (i altres senyals) provinents d'aquests objectes han tingut temps d'arribar a la Terra des del començament de l'expansió de l'univers.
Nou!!: Constant de la gravitació і Univers observable · Veure més »
Velocitat
En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.
Nou!!: Constant de la gravitació і Velocitat · Veure més »
Velocitat d'escapament
Fig. 1. Anàlisi de la velocitat d'escapament d'Isaac Newton. En augmentar la velocitat de la bala de canó, aquesta orbita cada cop més amunt fins que aconsegueix escapar de la gravetat terrestre (projectil E) La velocitat d'escapament o velocitat d'alliberament és la velocitat mínima necessària per a que un cos sense propulsió pugui escapar de l'atracció del camp gravitatori generat per un objecte qualsevol, en lloc de caure-hi a sobre una altra vegada o entrar en òrbita a una alçada concreta sobre la seva superfície, suposant convencionalment que aquest objecte no es veu afectat per cap altra força externa a part de la gravetat.
Nou!!: Constant de la gravitació і Velocitat d'escapament · Veure més »
Velocitat orbital
La velocitat orbital d'un cos, generalment un planeta, un satèl·lit natural, un satèl·lit artificial, o una estrella múltiple, és la velocitat a la qual orbita al voltant del baricentre d'un sistema, normalment al voltant d'un altre cos més massiu.
Nou!!: Constant de la gravitació і Velocitat orbital · Veure més »
Voltatge de Planck
El voltatge de Planck, simbolitzat com VP, és una unitat de voltatge al sistema d'unitats naturals conegut com a unitats de Planck.
Nou!!: Constant de la gravitació і Voltatge de Planck · Veure més »
Redirigeix aquí:
Constant Gravitacional, Constant de Gravitació, Constant de gravitació universal, Constant de la gravitació universal, Constant gravitacional, Constant gravitatòria universal, Constant universal de la gravitació.
